Història

Hitler. Segona Guerra Mundial. Colonialisme

  • Enviado por: ScrewedOi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

Unitat 10

1.- Analitza com es representa Hitler en aquesta imatge.

Charles Chaplin imita i caricaturitza a Hitler a la pel·licula “El gran dictador” suggerint l'ambició de conquista i poder.

2.- Explica els motius que segons l'auitor justifiquen la conquista d'Etiopia. Comenta el contingut racista de la carta.

-L'autor vol aportar una contribució a la patria. El tarritori és fértil i conreable. La gent és gruta i es mereix la mort.

-Purria salvatge (referint-se als etiopians), esparracada, ociosa, malalta per culpa de la seva propia brutícia, es fan odiosos. Tot això ens informa de la postura de superioritat de l'escritor que intenta menysprear als nadius etiopians.

3.- Explica les causes de la retirada d'Alemanya de la Societat de Nacions. Raona les consequències d'aquesta decissió.

El tractat de Versalles va ser injust i la SDN només era una organització a favor d'una minoria potencial (com l'actual ONU) que desfavoria a la resta, entre aquesta, Alemanya. Aquesta separació significava l'autocontrol Alemany així com la llibertat nacional.

4.- Valora el bombardeig de Guernika en el context de la internacionalització de la guerra civil espanyola. Explica els motius que permeten considerar la Guerra civil espanyols com un precedent de la segona guerra mundial.

La guerra civil espanyola i la consequent victoria de Franco van suposar l'impuls que el nazismo de Hitler necesitaba per iniciar la segona guerra mundial. A més, un cop acabada la G.C.E. Hitler ja savia quina era la qualitat del seu armament i altres informacions necessaries per a iniciar i combatre en una guerra.

5.- Comenta la visió de l'Anschluss que deriva d'aquesta imatge.

En un principi l'Anschluss va ser tolerat per la resta de paisos europeus, ja que es va firmar un pacte de no-agressió.

7.- Sintetitza els acords i explícales interesaos que existien perquè unes ideologies tan oposades arribessin a signar aquest acord.

-no agressió, ja sigui directa o indirectament.

- consulta dels interesaos comuns

8.- Explica la relació que Hitler estableix entre l'extermini de la població polaca i l'expansió del Lebensraum.

Hitler necesitaba un lloc on establir la raça ària, a costa d'eliminar la raça nativa.

12.- Analitza el sentit de la imatge a través de la seva composició. Raona per què és una fotografia de propaganda

Aquesta fotografia mostra el somriure d'un jove que reparteix llet despres d'un bombardeig, símbol de la voluntad de reconstrucció nacional despres d'una guerra.

13.- Explica com planteja Hitler la campanya de Russia i els motius que van impedir la seva realització tal com estava prevista.

La conquista havia de ser ràpida i eficaz, pero els preparatius no es van concloure, i en definitiva va ser una precipitació atacar Russia. A més, hi van intervindre les baixes temperaturas a Russia, així com la resistencia i els nous fronts bèlics arreu d'Europa.

14.- Fes una llista amb els paisos que van estar sota influència d'Alemanya

Alemanya, Bélgica, Holanda, Córcega, Tunisia, Dinamarca, Noruega, Austria, Yugoslavia, Grècia, Estonia, Letònia, Lituania, Polonia i Ucraina.

16.- Explica les raons del president Truman per utilitzar la bomba atòmica.

Truman va dubtar de fer servir la bomba atòmica, per això va consultar a Stalin i Churchill, els cuals estaven a favor d'aquesta opció per acabar rapidament la guerra davant la resistencia japonesa. Finalment la bomba va ser usada.

17.- Descriu el que expressa aquest dibuix.

Tres persones intenten fer passar el temps a la espera de la fi dels bombardejos.

19.- Explica les funcions que havien de cumplir segons Hitler els territoris ocupats.

La unica funció que tenien era econòmica. La resta no tenien cap privilegi sino només el que era indispensable per a subsistir i produir beneficis.

20.- Valora el paper de la resistencia i de les fronteras aliades a l'alliberament d'Itàlia.

La resistencia va prendre la iniciativa de lluita contra la república de Salò, a favor d'una Italia renovada i democràtica i en contra de la Italia monarquica i tradicional. Va ser una guerra civil que va finalitzar a la primavera de 1945 amb la victòria partisiana a les ciutats del nord que soviet va anar acompanyada d'insurreccions populars i l'execució del Duce.

21.- Valora la importancia de la participació espanyola en les forces aliades i amb els partisans.

La participació espanyola era voluntària i per tant rendia millor que l'exèrcit normal. Era gent que venia de perdre la guerra civil espanyola i no tenia res a perdre.

24.- Identifica les principals poblacions que van ser desplaçades en acabar la segona guerra mundial i assenyala quines en van ser les destinacions principals.

Alemanys de tota Europa, es desplaçaren cap a Alemanya i generalment la gent es traslladà cap a l'oest (on mancava població)

25.- Comenta el text i especialment les frases en cursiva.

Alemanya va tenir que escollir entre produir material belic o produir aliments, mentres que els Estats Units d'Amèrica, avantatjats, podien produir armes mentre produien aliments alhora.

26.- Analitza el contingut de la imatge.

És una cesio del judici de Nuremberg, on apareixen persones reunides prenent apunts escoltats per militars ben armats.

27.- Analitza les perspectivas fixades pels tres grans a Ialta

Són perspectivas pacifistes , de futurs governs democràtics per a tots els estats europeus alliberats.

28.- Analitza les diferències entre les fronteras d'Alemanya el 1937 i el 1945.

Alemanya va ser completament anulada, va passar de dominar la majoria del continent europeu a ser reduida a no res. Alemanya va passar a ser dominada per britanics, americans, francesos i soviètics.

29.- Anota els objectius que es proposava aquesta organització.

Nacions unides (ONU) volia asegurar la pau, respectant els tractats, promovent el progrés social i la llibertat.

Unitat 11

1.- Explica quin va ser el futur dels països que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial tenien un govern d'unió nacional i analitza el perquè.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial els països que hi havien participat van quedar dividits en dos blocs un sota el domino dels EUA i l'altre sota el domini de l'URSS.

- Analitza quin va ser el destí de les diverses zones d'ocupació aliades.

A les diverses zones d'ocupació s'hi van produïr diverses intervencions conciderades per l'URSS com a una intromissió en els afers interns d'un Estat. Els EUA i els seus aliats de l'Europa Occidental van fer les diverses intervencions per evitar l'expanció del comunisme per la resta d'Europa.

2.- Descriu la caricatura, analitza els element de crítica que hi apareixen i des de quin punt de vista s'emeten.

Aquesta caricatura ens mostra el rebuig per part de l'URSS i els països de l'Est al pla Marshall oferit pels Estats Units a aquets països.

3.- Compara les ideees de Truman i les d'Idanov i emmarca-les en el context de la política de blocs.

Aquestos textos en troven enmarcats dins de l'any 1947 quan l'URSS va convocar a Polonia una reunió de dirigents europeus.

En aquesta reunió es va aprobar l'informe presentat per Idanov que dividia el món en dos sectors irreconciliables: l'anomentat imperialista, dirigit pels EUA, i el democràtic antiimperialista, liderat per l'URSS. L'URSS va manifestar la seva decisió de posar-se al capdevant de les forces antiimperialistes i anifeixistes u de liderar la lluita revolucionària contra el colonialisme polític i econòmic.

4.- Analitza per què el conflicte de Berlín va ser tan important perl interessos de les potències occidentals.

El primer escenari de l'enfrontament entre els dos grans blocs va ser, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, a Alemanya. Aquest país havia quedat dividit en pels vencedors en quatre zones d'ocupació militar. Les regions orientals van ser asignadse als soviètics i polonesos, mentre que la resta del país restava sota el control de nord-americans, anglesos i francesos. Davant els soviètics, que van començar a introduir el sistema comunista a l'àrea que controlaven, l'any 1948, els aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i van anunciar la intenció de crear un Estat federal alemany i d'establir un sistema monetari comú.

5.- Explica, partint de la informació del mapa, en què va consistir el bloqueig de Berlín i quines mesures van adoptar els Estats Units.

La capital, Berlín, dividida també en quatre zones d'ocupació, es trovaba en ple territori controlat pels soviètics, els quals com a resposta van decidir tancar totes les fronteres i aïllar el sector occidental de la ciutat. Els Estats Units van reaccionar establint un pont aeri per abastat la ciutat, que es va mantenir de forma ininterrumpuda fins que l'any 1949 Stalin va decidir posar fi al setge.

6.- Resumeix les diferents fases de la guerra a partir del mapa.

Desprès de la derrota del Japó, el nord de la península de Corea va ser ocupat per tropes russes, i el sud, a partir del paral·lel 38, per les nord americanes. Malgrat l'acord del 1945 d'establir un únic Estat desprès d'unes eleccions generals, ni les dues grans potències ni l'ONU van aconseguir la unificació del país. Quan el 1949 es va produir la retirada de les tropes soviètiques i nord-americanes, la divisió de Corea es va consolidar. Corea del Nord tenia una major riqueza industrial i una administració comunista dirigida pel general Kim Il-sung. Corea del Sud disposava de més recursos agràris i hi havia una dictadura militar prooccidental presidida per Syngman Rhee.

7.- Analitza la política de pactes i aliances per encerclar el bloc comunista i impedir-ne l'expanció.

L'any 1949 es va signar el Pacte Atlàntic, que integrava els Estats Units, el Canadà i deu països de l'Europa Occidental. Va ser l'orígen de l'OTAN. La defensa del Pacífic es va organitzar mitjançant una serie de pactes amb Australia i Nova Zelanda, amb Tailandia i Filipines i bilateralment amb el Japó, Taiwán i Corea del Sud. El control de l'Orient Mitjà es va concretar en el Pacte de Bagdad, que integrava Turquia, l'Iraq i el Pakistan.

8.- Explica el desenvolupament del conflicte bèl·lic a partir de la informacióm del mapa.

Els nord-americans, mitjançant acords d'ajut amb els governs del Vietnam del Sud, els va subministrar tropes i armament. En temps de president Kennedy el conflicte es va intensificar, sobretot a partir de l'any 1963, però va ser durant el govern del president Jonson, quan l'ajuda nord-americana va arribar al seu zenit, i la xifra de soldats americans en territori vietnamita va sobrepasar el mig milió de soldats.

9.- Digues quina va ser l'etapa de máxima participació americana al Vietnam i raona per què els bombardeijos van augmentar en l'última fase.

L'etapa de máxima participació america al Vietnam va ser durant l'època del president Jonson. Els bomberdejos van augmentar un l'última fase per intentar controlar l'anomenada “ruta Ho Chi Minh”.

10.- Sintetitza els arguments que cada mandatari esposa per justificar les seves posicions respecte al conflicte dels missils cubans.

Arguments de Khruixov: si hi instal·len missils els missils en secret i els EUA n'ignoren l'existència fins que el moment en el que estiguin preparats, s'ho pensaran dues vegades abans d'intentar anorrear militarment les nostres instal·lacions.. Al mateix temps que protegiesen a Cuba els seus missils restablirien l'anomenat “ equilibri de forces”.

Arguments de Kennedy: EUA considerarà els posibles llançaments de missils procedents de Cuba contra qualsevol nació del continent América com un atac de l'URSS als EUA. Aquest atac egigirà una resposta a gran escala contra l'URSS.

11.-Explica com es va solucionar el conflicte dels missils i per què va ser un moment de máxima tensió entre els dos blocs.

Detectada l'operació de l'URSS , el president Kennedy va ordenar , l'octubre de 1962, el bloqueig naval de Cuba per tal d'impedir l'arribada a l'illa de les peces nuclears que transportaven els vaixells soviètics. Desprès d'uns dies d'angoixa , Khruixov va manar el retorn dels vaixells que es dirigien a Cuba i es va comprometre a retirar les armes nuclears de l'illa. Com a contrapartida el govern de Kennedy va aixecar el bloqueix naval de l'illa.

12.- Analitza els arguments dels soviètics per defensar la distenció internacional.

Només hi ha dues sortides per canviar la cituació internacional: o la guerra o la coexistencia pacífica.

13.- Descriu aquesta caricatura i analitza els elements de crítica que conté.

En aquesta caricatura veiem a un dirigent América i un de l'URSS negociant però que no hi ha manera de que es possin d'acord ja que tots dos no “deixen enrerra” tots l'armament del que disposen per afrontar una guerra.

16.- Explica quin és l'objectiu principal d'aquesta declaració i situa-la en el seu context històric.

L'objectiu principal d'aquesta declaració es fer veure que el poble hongarès desitjava consolidar i desenvolupar els èxits de la seva revolució nacional sense haver d'alinear-se amb aquest o aquell bloc de potències.

17.- Descriu la imatge i explica la simbologia dels diversos elements que hi apareixen.

L'oposició als canvis d'alguns membres del Partit Comunista, la crítica a la presencia soviética i la por que el pla de reformes s'estenguès als seus veïns van provocar la rápida intervenció de les tropes al pacte de Varsovia, que va ocupar Praga el 21 d'agost de 1968.

18.- Analitza els arguments que s'utilitzen per justificar la intervenció militar soviética.

Les forces antisocialistes i revisionistes s'han apoderat de la premsa, la ràdio i la televisó. Ens hem d'unir per defensar les conquestes del socialime, la nostra seguretat i la nostra posició internacional. La sobirania de cada país socialista no es pot oposar als interessos del socialisme o del moviment revolucionari mundial.

19.- Descobreix les diferències que hi ha emtre les dues fotografíes i explica quins objectius hi havia perquè retoquessin la segona.

La principal diferencia que trovem en aquestes dues fotografíes es que en la primera podem observar en primer pla a quatre persones, mentre que en la segona només n'hi apareixen tres. Una de les altres diferècies que podem observar es que la primera es veu desde un angle més llunyà que la segona.

20.- Analitza el significat de la frase del cartell i valora per què el Che es va convertir em el símbol revolucionari de l'Amèrica Llatina.

La propagació de moviments revolucionaris va tenir el seu moment culminat quan el Che, un heroi de la Revolució Cubana, va originar grups de guerrillers disposats a estendre la Revolució i a crear a Llatinoamèrica “ uno, dos, tres o más Vietnams” la majoria dels focus insurreccionals van fracasar per la manca d'un autèntic suport dels Estats Units a les dictadures establertes allí. La mort del Che va aturar considerablement l'expanció d'aquets moviments a la zona

21.- Explica què és la CIA i quina actuació va portar a terme a Xile.

La CIA és l'Agència Central d'Intel·lugència dels EUA. A xile va portar a terme l'operació “ segona Via”, sota les ordres del president Nixon, la CIA va intentar provocar un cop d'estat militar a Xile, acció que va generar tensions dins la societat xilena

22.- Identifica quin és l'objectiu fonamental de la carta i els motius que s'hi exposen.

Les discrepàncies entre França i els Estats Units van augmentar fins el punt que el general De Gaulle va ordenar la retirada de França de l'estructura militar integrada de l'OTAN. A més, va empendre un pla per tal d'aconseguir la seva independencia en tecnología nuclear i va establir relacions diplomàtiques independents amb països com la Xina de Mao.

23.- Explica què és el no-alineament i quina ha estat l'evolució del nombre de països que integraven aquest moviment.

L'opció del no-alineament va ajudar a reduir les tensions internacionals, va significar un important suport als moviments d'alliberament de les antigues colònies i va contribuir a la gestió d'un món més multipolar

Unitat 12

1.- Descriu el cartell i analitza'n l'objectiu.

Representa la invasió de les colònies asiàtiques i africanes que van ser envaïdes pels japonesos i alemanys. Els ocupants japonesos van fomentar un sentiment antioccidental a les colònies asiàtiques i van avivar les aspiracions d'independència.

2.- Identifica els autors dels textos i sintetitza la posició dels seus països respectius davant del problema colonial.

Roosevelt i Idanov. Posició anticolonialista i el seu suport a la descolonització: Moviments independentistes.

3.- Analitza la posició de l'ONU pel que fa al colonialisme.

Les organitzacions internacionals també es van mostrar partidàries de la descolonització. Nacions Unides van proclamar la igualtat de tots els pobles i el reconeixement del dret d'autodeterminació.

4.- Identifica l'autor del text i explica quins elements van contribuir a la desmitificació de la raça blanca com a civilització superior.

Idees anticolonialistes de la 3ª Internacional van estimular la creació de partits comunistes, com a Indoxina o Indonesia. Van sorgir moviments d'ideologia estrictament nacionalista, fonamentats en la protecció i en la recuperació dels valors propis de la cultura autòctona.

6.- Identifica els imperis colonials que hi havia a Àsia.

Regne Unit, França, Països Baixos, Estats Units, Austràlia, Japó, Portugal.

Colònia holandesa d'Indonèsia, moviment nacionalista liderat per Ahmet Sukarno, negociacions a l'Haia. Independència dels Estats Units d'Indonèsia.

7.- Analitza els arguments amb que Ho Chi Minh rebutja el colonialisme francès.

En el domini econòmic ens han explotat i ens han expromut del tot, han reduit el nostre poble a la pitjor misèria i han saquejat el nostre país sense pietat. Han espoliat els nostres arrossars, les nostres mines, els nostres boscos. Han posseit el privilegi d'emetre bitllets de banc i el monopoli del comerç exterior. S'han inventat uns impostos injustificables que s'han dut els nostres compatriotes a una pobresa extrema i dura. Han impedit que la nostra burgesia nacional prosperès. Han explotat els nostres obrersde la manera més salvatge.

8.- Sintetitza la visió de Jinnah sobre el futur de l'Índia i comparada amb la del partit del congrés.

No hi ha hagut mai unitat social i política entre indús i musulmans. La Unió India de la qual es parla avui en dia és una continuitat de l'Administració britànica que només ha mantingut la pau, la llei i l'ordre amb l'ajut de la policia i l'exèrcit. La idea d'unitat que defensava el Partit del congrès es fonamenta en una nacionalitat que només existeix en els seus somnis. La nostra solució és la partició d'aquest subcontinent en dos estats sobirans: l'Indostan, i el Pakistan.

10.- Explica la diferent situació que reflecteix cada mapa i emmarca'ls en el seu context històric.

L'esclat de la primera guerra araboisraeliana al 1948 conseqüencia de dos fets: l'expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel més la seva reclusió en camps de refugiats, i el no reconeixement del nou Estat jueu pel conjunt dels paisos àrabs. La guerra va començar amb l'atac a la Lliga àrab, que va ser rebutjat per l'exèrcit israelià, el qual va conseguir ocupar el territori del Nègueb i la ciutat de Jerusalem, veritable simbol per als jueus.

11.- Analitza la decisió que anuncia Nasser i amb quins arguments la defensa.

És una vergonya l'explotació dels pobles, recuperarem tots els nostres duts. A Egipte no existirà cap altre sobirania que la del poble egipci, un únic poble, que constitueix un bloc unit contra qualsevol agressor i contra les conspiracions dels imperialistes.

15.- Sintetitza les reivindicacions de l'OAP i emmarca-les en el seu context històric.

Els territoris de Palestina constitueixen una unitat territorial indivisible; només el poble palestí té drets legítims sobre la seva patria; la identitat palestina es transmet de pares a fills; l'alliberament de Palestina és una obligació nacional dels àrabs; són contraris a la voluntat del poble palestí i al dret natural que té sobre la seva patria.

18.- Valora la importància de la Conferència de Bandung per al Tercer Món.

El dret dels pobles a disposar d'ells mateixos, la condemna a tota la discriminació racial i el rebuig a tota intervenció extrangera en els afers interns d'un estat. Defensa de la coexistència pacífica i el no alineament.

19.- Explica la situació colonial del Marroc i analitza les raons per les quals se n'exigeix la independència.

Després del periode de repressió i devant l'augment de la rebel·lió, França inicia negociacions amb els poders locals per tal d'acordar l'independència. Març de 1956 es proclama la independència del Marroc. Un any més tard s'independitzà Tunisia.

20.- Enumera els territoris que tenia Espanta a l'Àfrica.

Espanya tenia de S a N: Guinea Equatorial, l'illa Fernando Poo, Sahara occidental, Ifni, Canàries, Marroc espanyol. Dels quals Ifni, Sàhara occidental, Guinea Equatorial i el nord del Marroc estàven a Africa

21.- Identifica les diferents etapes que va experimentar la independència al continent Àfrica.

Abans del 1960, abans del 1970, abans del 1980 i després del 1980.

22.- Explica com analitza Lumumba la colonització belga del Congo.

Hem conegut les ironies, els insults, els cops que haviem de suportar de nit i de dia perque erem negres. La llei no era la mateixa si es tractava d'un blanc o d'un negre. Hem conegut patiments ferotges a causa d'opinions polítiques o de creences religioses. A les ciutats hi havia cases magnífiques per als blancs i barraques ruinoses per als negres. Un negre no era admès ni als cinemes, ni restaurants, ni magatzems anomenats europeus.

23.- Analitza en que va consistir el regim de l'Apartheid i quines conseqüències socials i polítiques va tenir per la població negra.

Discriminació per aconseguir objectius dels “blancs”. Els colons blancs de la colònia britànica de Sud-Àfrica van declarar la independència unilateralment i van consolidar un règim d'Apartheid respecte a la població negra. Es va iniciar una llarga lluita protagonitzada per la majoria negra per posar fi a aquesta discriminació i per aconseguir la independència real del país.

24.- Descriu la caricatura i analitza la situació que satiritza.

El 1965 els blancs de Rhodèsia del Sud van proclamar unilateralment la independència, i van instaurar un regim de discriminació racial semblant al sud-africà. El sistema es va mantenir fins al 1980, quan la majoria negra va recuperar el poder, va acabar amb l'Apartheid i va proclamar el nou estat de Zimbawe.

25.- Analitza quina part de la població mundial es troba en una situació de subalimentació.

A l'hemisferi sud del planeta amb excepció d'Argentina, la Republica de Sud-africa i Austràlia. Els països amb major index de desnutrició són: Perú, Bolívia, Mongolia, Vietnam, Nepal, Mali, Niger, Sudan, Republica del Congo, Angola i Tanzània entre altres.

26.- Analitza les propostes de la ONU per poder establir un nou ordre econòmic mundial.

Destaquen; Plena participació de tots els països d'igualtat dels problemes econòmics mundials. Sobirania permanent de cada Estat, reglamentació i supervisió de les activitats de les societats multinacionals, relacions justes i equiparables dels preus, millora sostinguda dels termes dels intercanvis que no són satisfactoris en l'actualitat.

27.- Analitza la visió de l'autor sobre el colonialisme i el neocolonialisme.

En la majoria dels nous Estats que van neixer de la descolonització, la independència política va anar acompanyada d'una independència econòmica. Es van mantenir molts dels interessos econòmics de les metropolis que van continuar exercint la tutela sobre l'antiga colònia. Les noves inversions de capital des dels paisos rics van condicionar decisions dels nous governs independents, Neocolonialisme. La independència política formal amaga una dependència econòmica i cultural.

Alan Roig Samaniego

1r Btx. B

Vídeos relacionados