Historia


Història Universal Contemporanea


Estimat “vago”

Ja que gràcies a mi (i al rincón del vago.com) passareu de prendre apunts durant una bona temporada, us pregaria que fóssiu tan amables de col·laborar amb nosaltres aportant algun que altre treball, arxiu, apunts... per tal de fer que tothom pugui disfrutar del no fotre ni brot... Si us plau, m'agradaria que tots aquells que tingueu aquests documents, creats per mi, m'escriguéssiu un e-mail per tal que hi pugui un més gran intercanvi. Serà profitós per a tots nosaltres.

Gràcies a tots i bones vacances jeje

Nit_@alehop.com

Preguntes per repassar els temes del segon trimestre.

1.-Explica les aliances que es varen fer abans de la 1ª guerra mundial. Els països que hi participen i la finalitat de l'aliança.

La triple aliança (1879):

Aliança que es va fer entre Alemanya i Àustria - Hongria. Itàlia es va afegir a aquesta aliança, però, va deixar-la al 1915. Aquesta aliança deia que si Alemanya o Àustria -Hongria és atacada per un altre país, els dos països aliats es protegirien entre ells.

Aliança Franco - Russa (1891):

Tractat signat per França i per Rússia. El tractat diu que si Alemanya ataqués França, Rússia aniria a defensar França i viceversa.

La entente Cordiale (la triple entesa):

Al 1904 i França i GB comencen a tenir por d'Alemanya, i signen un tractat entre ells per defensar-se contra Alemanya Més tard, Rússia s'afegeix al tractat.

2.-Explica altres causes de la guerra: les rivalitats colonials i la cursa armamentística.

Les rivalitats colonials: Anglaterra i França eren els 2 països que tenien + colònies. Alemanya començava a empipar aquests 2 països pq volia tenir + colònies que ells. Els alemanys no tenien uns vaixells de guerra gaire bons comparat amb la Royal Navy (GB) i es van posar a fabricar i comprar vaixell per tal de poder compatir amb ella.

Els alemanys preveien atacar França per terra i GB per mar. A la guerra dels Boers, Alemanya va ajudar als Boers però no va tenir èxit. El Marroc era un protectorat Franco-Espanyol. Alemanya, desprès de l'Entente Cordiale, va intentar negociar amb el sultà del Marroc per què aquest, fes “marder” i així Alemanya els ajudaria a anant en contra dels francesos.

Al 1911 A. (Alemanya) va enviar un vaixell de guerra per “vigilar” els seus interessos, però en realitat, el que A. Volia era provocar els Francesos.

La cursa armamentística: Tots els països s'estaven armant. Els alemanys van fer el “Plà Schlieffen”: Dissenyat a 1rs de segle. Els alemanys tenien clar que atacarien Bèlgica, i com que Bèlgica era de terreny neutral, aquesta no oposaria resistència, des de Bèlgica arribarien a França. Aquest plà fou portat a terme quan començà la guerra, però els belgues oferiren resistència i la guerra fou llarga.

4.-Quin és el detonant de la 1ª G. M.

La causa precipitant: La majoria de la zona dels balcans era zona Turca. Però la zona Sèrbia, que agafa un tros de Macedònia, volia ocupar Bòsnia, la qual, era de l'imperi Austro -Hungarès.

El 28 de Juny de 1914 a Sarajevo, l'hereu de la corona Austro-hungaresa, (Francesc Ferran) estava visitant Sarajevo, i un grup terrorista d'ideologia Anarquista, atemptà contra la seva vida durant la visita. Aquest fet portà a una sèrie de mobilitzacions desencadenant finalment la guerra.

Si Àustria declarava la guerra a Sèrbia els Alemanys, ajudarien a Àustria (triple aliança).

Rússia es posà a lluitar al costat de Sèrbia. Les coses van començar a embolicar-se i A. Portà a terme el plà Schlieffen. Tot envaint la zona de Bèlgica, la guerra ja havia començat.

Nadal de 1914 la gent va començar a veure que la guerra seria llarga.

5.-Bàndols de la 1ª G.M. Que vol dir “guerra de moviments i guerra de posicions”. Quin fet fou determinant per acabar la guerra?

Els poders centrals (La triple Aliança)

  • Alemanya

  • Austria-hongria

  • Bulgària i Turquia (no tant importants).

Els aliats (La triple entesa)

  • França

  • Rússia

  • Gran Bretanya

  • Itàlia (no tant important)

Els estats neutrals

  • Espanya.

  • Suècia.

  • Noruega.

  • Suïssa.

  • Holanda.

  • Dinamarca

  • Albània.

Guerra de moviments:

Molt curta i molt ràpida. (1914-1919), A. S'en va cap a Bèlgica i cap a Rússia. Els A. Es van quedar durant tota la guerra de moviments a Bèlgica.

Guerra de posicions (trinxeres):

Guerra més llarga, (major part de la guerra). Gairebé tota la guerra se la van passar posicionats a les trinxeres per atacar. Gran invent de la 1ª G.M. la metralleta.

Al mateix temps que la guerra hi ha la Rev. Russa.

1917, intervenció dels EUA a la guerra. Els A. Van començar una guerra submarina i van enfonsar un vaixell americà. Per això EUA intervingué en la guerra des del cantó dels aliats. Així la guerra acabà amb la victòria dels aliats. Alemanya va perdre.

6. -Explica les conseqüències de la guerra.

1. -Pèrdues humanes:

Aliats 3.123.000

Poders centrals 3.375.000

França i Alemanya (països més afectats)

2. -Despeses econòmiques.

3. -Canvi de mapa a Europa:

        • Desaparició de l'imperi d'Àustria-hongria. D'aquest imperi fragmentat, en surten, més països: Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia.

        • Alemanya i Rússia, perden territori i apareixen nous estats: Estònia, Letònia, Lituana, Polònia, Finlàndia.

        • L'imperi turc desapareix i apareixen: Bulgària, Romania, Grècia, Albània.

        • Irlanda s'independitza dels anglesos.

A Europa han desaparegut els imperis i han aparegut nous països arran de la guerra.

4. -Canvis socials:

        • El paper de la dona va canviar, la dona treballadora, va tenir un paper dins de la societat que abans no tenia. S'introdueix el vot femení.

        • Els mutilats de guerra (gent ferida) rebrà ajut de la seva pàtria, això va crear més despeses...

        • La radio, va agafar molta importància. Fou el principal mitjà de comunicació.

        • Els vols comercials, l'aviació començà a sofisticar-se i a no haver-hi només avions de guerra.

        • La industria va haver d'adaptar-se a temps de pau, a canviar els seus productes. (Deixar de fabricar armes i produir coses per refer el país).

        • Apropament de les classes socials, les classes s'equilibren.

7. -El tractat de Versalles.

1919, la guerra acabà al novembre de 1918, al 1919, es signà el tractat de Versalles. Aquest tractat, fou signat per França, Anglaterra i Rússia al cantó dels aliats, i Alem. i Àustria -Hongria, al cantó dels poders centrals.

Aquest tractat es resumeix en tres punts:

1. -Alem. És l'única responsable i perdedora de la guerra.

2. -Alem. Pagarà els danys.

3. -Una comissió dels països aliats, determinarà la quantitat de diners que haurà de pagar Alem.

8. -Explica com era la societat russa abans de la Rev.

A Rússia hi havia el Tsar, que era l'amo de totes les terres, també hi havia nobles i eren relativament pocs, però també eren amos de terres, desprès la gran massa de camperols, grup molt nombrós i fins al 1861 estaven en condició d'esclaus (serfs). El pagès era propietat del Sr. Per tant Rússia, era una societat endarrerida i amb estructura feudal.

A Rússia, la Rev Indus. Hi afectà poc, la Industria era dèbil i mantinguda per capitals francesos i anglesos. Al 1861, s'abolí l'esclavitud, i alguns pagesos que havien estat esclaus, passen a treballar a la indústria, però amb molt males condicions.

La indústria era pesant (carbó, acer...).

L'església estava ala costat del rei dels nobles ja que eren qui tenien el poder i la riquesa.

Estructura de la societat:

Classe alta: Tsar, nobles, clero, eren rics, tenien terres i poder.

Classe Mitj.: Petits comerciants, eren molt pocs, professions liberals, industrials, metges... vivien força bé. Kulacs: Camperols enriquits que havien arribat a la classe mitja.

Classe Baixa: Pagesos la seva situació era molt dolenta, eren anomenats Mugics. També hi havia obrers que vivien molt malament.

9. -La rev. De 1905 en què va consistir? Motius del fracàs?.

L'any 1905 a Petrograd molta gnt, va sortir al carrer, i davant del palau d'hivern, a reivindicar els seus drets. El Tsar, va manar que l'exèrcit dispares contra la gent. Això s'anomenà, “el diumenge sagnant”. Tot tornà a la normalitat, el Tsar continuà regnant només fou un assaig de la rev.

10. -Llista dels partits que volien acabar amb el Tsar.

Els Eserites: Eren de caire anarquista, revolucionaris, violents, partidaris delas atemptats. Les classes baixes els recolzaven, volien fer fora al Tsar del poder equilibrar les classes.

Els Kadets: Eren democràtics, volien fer fora al Tsar i que Rússia es convertís en un país democràtic, amb parlament, eleccions i constitució.

Els Menxevics: Russos blancs, rev. Moderats, el seu líder, Kerensky.

Els Boltxevics: Russos vermells, rev. Radicals, volien el comunisme de Marx imposat radicalment. Lennin al capdavant, són els que van fer realment la rev. Russa. I la van dur a terme i triomfà.

11. -La rev Burgesa de 1917

Al febrer de 1917 hi va haver 4 dies de rev. El Tsar, no entenia els fets, estaven sorpresos, hi va haver atemptats, vagues, crits... això va fer que el Tsar manés a l'exèrcit atacar, però aquest cop, l'exèrcit en lloc d'apuntar cap als rev. Va apuntar cap als oficials, o sigui, l'exèrcit es posà al costat dels revolucionaris. El Tsar abdicà.

12. -El govern provisional

El govern provisional era de caire burgès, però la rev. Volia ser autèntica. Els Kadets, ocupaven la majoria dels seients, dins la Duma (parlament rus) Karensky (cap del Menxevics) volia una revolució moderada, per tant estava a favor del govern provisional i esdevingué cap del govern provisional. Triomfant així la rev. Moderada. Amb l'arribada de Lennin al 1917, hi hagué alguns problemes: Intent de cop d'estat de Tsaristes a Kornilov.(va fracassar). Continuaven els aldarulls i es produí el cop d'estat dels Boltxevics.

Comença la rev. De 1917.

13. -L'autèntica revolució de 1917.

Comença amb el cop d'estat dels Boltxevics, organitzat per Lennin, que va repartir els Boltxevics estratègicament i un vaixell apuntava al palau d'hivern. La rev. Havia començat amb el lema: “Tot el poder pels Soviets”.

El nou govern Bolxevic:

Era presidit per Lennin amb bolxevics com Stalin, Trostky o Konov. Aquests, escrigueren el decret d'octubre:

  • La terra és de tots. (de l'estat), ningú n'és propietari.

  • No hi ha diferències estamentals, tothom és igual.

  • Queda establert el control obrer, sobre la producció, els obrers controlen les fàbriques.

  • En l'exèrcit no hi ha diferències de categoria.

  • L'estat ho és tot.

15. -La guerra civil rusa.

1918-1921. -D'una banda hi havia els bolxevics (els rojos) al capdavant d'aquest exèrcit, hi ha via Trostky, i per l'altra banda, hi havia l'exèrcit blanc, (que rebia suport dels estrangers i format per partits que pretenien tornar al Tsarisme, dirigits per oficials Tsaristes. L'exèrcit roig és superior i s'aprofita de què els blancs rebien ajuda de l'estranger. L'exèrcit blanc format per molts tipus de gent i estaven dispersos. Incapaços d'obeir un mateix comandament. Pagesos: La majoria no eren de cap exèrcit, car eren tsaristes. Trostky dirigia l'exèrcit.

Època de fam, Bolxevics agafaven tota la collita dels pagesos (cada cop plantaven menys). Còlera i Tifus. (5 milions de morts). Els rojos guanyen.

16. -La NEP

1921-1928 La idea principal consisteix en: No aplicar un comunisme autèntic

I fer que Rússia sigui una barreja de capitalisme i comunisme. Lennin pensava que seria bo que l'estat tingués quelcom, i que també hi hagués propietat privada, Perquè creia que un comunisme radical no es podria dur a terme. Això es dugué a teme fins a la mort de Lennin. NEP: Nova política econòmica. El successor de Lennin, no li agradava la NEP, i tornà al comunisme radical.

1. -Es reconeix el dret de vaga.

2. -Els estímuls salarials.

3. -El pagès desprès de pagar els impostos, té dret a quedar-se una part de la collita i vendre-la.

4. -Qui augmentava la seva superfície per treballar, li donaven avantatges.

5. -La gent podia triar entre l'explotació comunitària i l'individual.

6. -Es legalitza el comerç privat i el dret a petites empreses.

Problemes: La crisi de les tisores. Els preus industrials augmenten i els agrícoles baixen. Degut a això els pagesos no poden consumir productes industrials i que un grup de gent s'enriquís.

5. La situació de la post guerra a Itàlia

Desprès de la primera guerra mundial, Itàlia va quedar bastant deteriorada. El nivell de la vida dels treballadors havia baixat. Quan va acabar la guerra els treballadors van començar amb unes jornades de protesta per millorar la seva situació (bagues, ocupació de fàbriques).

Al camp: Els treballadors van ocupar les terres dels grans propietaris, Volien formar cooperatives.

La gent: Estava ressentida, perquè veia que els partits que governaven eren incapaços de millorar la situació. La burgesia, els terra tinent, les classes mitjanes, els funcionaris, l'exercit, la corona (Víctor Manuel III) S'anaven fent la idea de que era necessària una solució. Vingués d'allà on fos. => Partit Feixista.

El crack del 29

Antecedents:

-Els feliços anys 20:

També s'anomena la prosperity. Coincideix amb la segona revolució industrial (electricitat i petroli) tot i que el carbó no desapareix, Època de nous invents (indústria química), medicaments colorants fibres artificials. En mecànica, l'automòbil, el telèfon, la ràdio, l'avió, la màquina de cosir.

Apareix el treball en cadena, inventat per Henry Ford. Taylor va inventar l'organització científica del treball. (Cada obrer ha de fer X moments per minut). Tot aquests avenços van portar a un increment de la producció. També apareixen els crèdits, la publicitat.

Els americans havien ajudat Europa durant la primera guerra mundial. Ara els Europeus ja no els necessitaven i van deixar de comprar els productes americans. Els EUA comencen un aïllament. Els feia por Rússia (El comunisme).

Aïllament

Lleis contra la immigració:

El govern americà posava grans pegues per a la immigració ja que moltes famílies europees que sortien de la guerra anaven als EUA per a muntar-se un negoci i refer la seva vida. El govern americà imposa aquestes lleis, perquè creien què ja hi havia prou densitat de població.

El racisme:

Com amb les lleis contra la immigració, es difonen campanyes d'opinió per enaltir “l'orgull americà”.

El paper que fa el tristament cèlebre Ku-Kux-Klan és fonamental: sota el lema “blanc nadiu anglosaxó” persegueix a mort a tothom qui no segueixi aquestes normes.

Una societat de consum

  • Possibilitat de comprar sense disposar de diners (préstecs)

  • Això permet a la gent americana comprar moltes coses i entren en la societat de consum

Què va passar l'any 29

La gran depressió.

La Borsa de Wall Street va baixar molt durant 2 dies: 24 d'octubre (el dijous negre) i13.000.000 d'accions es van posar a la venda, ningú compra. 29 d'octubre (dimarts tràgic) 33.000.000 d'accion a la venda.

La demanda d'accions provocava la pujada d'aquestes, això donava lloc a una pujada de la borsa, que no estava en relació amb la pujada de l'activitat econòmica real que aquests tipus representa. Situació fictícia entre la borsa i la realitat econòmica. Els bancs prestaven diners als seus clients prenent com a garantia les accions comprades. Però tant aviat com la borsa baixés intentarien desprendre's de les accions per no perdre els diners de l'import que havien anticipat. Això va provocar que hi hagués moltes accions a l'hora a la venda. Diuen què es va produir a causa d'una sobreproducció que va afectar a la borsa i a les empreses.

La renda per càpita d'els estats units va baixar. L'estoc creix perquè es van acumulant mercaderies.

Les conseqüències

Desprès de la guerra, tot Europa depenia dels EUA en el moment en què els EUA no van bé, tota la resta de països tenen grans problemes econòmics.

Un dels grans afectats va ser Alemanya ja que havia de pagar els desperfectes de la guerra i del seu creditor eren els EUA. A més EUA es negava a concedir més crèdits als països europeus.

Tot això comporta atur i fallida de moltes indústries cosa que va portar a un increment del preu dels productes. Els països per sortir-se'n van haver d'arriscar amb noves indústries.

Va baixar la producció, grans stocks. Europa no compra productes americans (ja són autosuficients). Apareixen les ideologies extremes.

La resposta a la crisi

  • New Deal

  • John Keynes.

New Deal:

Rossvelt: President dels EUA.

Va aportar un nou sistema per sortir de la crisi, el New Deal. Consistia en la intervenció de l'estat en l'economia del país per sortir de la crisi.

L'estat havia d'intervenir en el control de la banca. Si la banca no tenia diners, l'estat havia de deixar-los i així protegir els clients.

  • Al camp: Deixant diners als pagesos a baix interès, perquè els puguin destinar a noves eines i inversions.

  • A la indústria: Seguretat social i ajuts als sindicats. L'estat fixava el valor del salari mínim i regulava la jornada laboral.

  • Treballs públics: Es van construir: carreteres, edificis, ponts, aeroports... donant feina als aturats.

John Keines:

L'estat es dedica a fer carreteres, ponts... amb els seus diners. => Obrers tenen feina => La gent té més diners per gastar => Creix el consum => Cal augmentar la producció => alguns productes porten impostos (IVA) => Es paguen més impostos a l'estat => l'estat recupera el capital => més arbres => (es torna a començar).

El Feixisme i el Nazisme

El Feixisme

Introducció: Va sorgir a Itàlia (1922,1945) El seu líder és Mussolini tenien un símbol que era un feix i una destral. Era un símbol dels líctores, gent de l'Època romana, eren la guàrdia personal de l'emperador, era un símbol de poder.

Mussolini va fundar “El Partit Nacionalista Feixista”.

Idees: El feixisme es, manifesta allà on el capitalisme ja no és capaç de controlar el fort avanç de les masses treballadores.

En els llocs on la burgesia pot controlar el poder per mitjans democràtics no és necessari el feixisme, però en els llocs on la burgesia es veu incapaç de controlar l'abans dels treballadors apareix el feixisme que destrueix les institucions democràtiques i liberals.

És una necessitat de la burgesia per tenir el poder.

Aspectes generals del Feixisme:

  • Autoritarisme:

  • Un mana, els altres han d'obeir.

  • Tres poders a una persona.

  • Expansionisme imperialista

  • Formar grans imperis.

  • Necessitat conquistadora.

  • Partit únic i dominant.

  • Un cap carismàtic

  • Programa demagògic i populista

  • Donar imatge de suport al poble.

  • Forts moviments de masses.

  • Molta gent (desfilades)

  • Esperit bel·licista.

  • Exaltació de l'estat.

  • Tota persona té un deute amb l'estat.

  • Si l'estat la necessita haurà de respondre.

  • Idea anit igualitària de l'estat (elits escollides).

  • Segons la procedència.

  • Autarquia.

  • Aïllament del país respecte a l'exterior.

  • Proteccionisme.

  • No hi ha sindicats.

  • Sindicats vertical (treballadors i amos en un mateix sindicat)

  • Activitat econòmica els interessos de les classes dominants.

  • Sempre dona suport a les classes dominants.

  • Fanatisme.

  • Obediència cega a una ideologia,

  • Racisme

  • Genocidi de les races que no són ben considerades.

La Guerra Freda

Tema 13

1945-Final de la 2ª guerra mundial.

Aliats: Eua, Uk, URSS i França.

Eix: Alemanya, Itàlia i Japó.

Churchill: 1r ministre anglès. (aliat)

Roosevelr: President dels EUA. (Aliat)

Stalin: Cap de l'URSS.

El tractat de Yalta (1945)

El febrer de 1945 els aliats es reuneixen per decidir què faran quan s'acabi la guerra.

Es prenen uns acords que es poden dividir en tres blocs:

1r Alemanya es dividirà en quatre parts i a la vegada la ciutat de Berlín. I aquestes quatre parts es dividiran entre els vencedors de la guerra.

EUA i l'URSS eren les 2 potències, una capitalista i l'altre era comunista. França i GB es van unir amb EUA. Aquests tres van formar la Rep. Federal Alemanya, Rússia per la seva banda va formar la República democràtica Alemanya..

Alemanya per la seva banda hauria de pagar 20 milions $ en indemnitzacions pels danys ocasionats.

2n Les fronteres d'Alemanya es retallarien. La part est va tornar a ser Polònia i moltes famílies alemanyes foren expulsades.

3r Després del fracàs de la Societat de Nacions es va decidir crear un altre organisme que es diria la ONU. Aquesta organització vetllaria pq. No hi hagués cap més guerra mundial. Es va fundar al 1945 a San Francisco. (Churchill “anglès”, Roosbelt i Stalin).

4t Els països que van firmar el tractat de Yalta van acordar que quan s'acabés la guerra, cada país podria escollir quin tipus de govern volia. (per eleccions) Stalin no ho va complir.

Tractat de Postdam 1945:

Fou un tractat que es dugué a terme en la ciutat que li dóna nom. S'hi van decidir una sèrie de coses. Diferències entre Yalta:

Es va fer quan es va acabar la guerra.

Els qui el van firmar eren uns altres, Truman i Stalin (els dos primers en lloc de Churchill i Roosbelt).

Moltes coses que es van parlar a Postdam ja s'havien parlat a Yalta. La preocupació de Postdam era què passaria amb els països un cop acabada la guerra. Els americans i anglesos, veien que els russos per força, volien imposar les seves idees. Això, no els agradava.

Hi ha un acord nou a Postdam: Un judici per tots els criminals nazis. Es va celebrar a la ciutat de Nwemberg, que li dona nom. (Procés de Nwemberg) Rndohll Hess va ser un condemnat i va passar la resta de la seva vida en una presó. Era la mà dreta de Hitler.

La Guerra Freda:

Enfrontament sense lluita. No hi ha guerra directa, però sí tensió, espionatge. Aquesta guerra s'acaba el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i Rússia es converteix al capitalisme. Aquesta conversió de Rússia s'anomena “Perestroika” És un enfrontament entre el bloc capitalista i el bloc comunista.

Anàlisi dels 2 blocs:

  • Realitat geogràfica: el bloc occidental està a l'Europa occidental i el bloc oriental al cantó oriental (EUA -Rússia).

  • Ideologia: El bloc occidental es basa en una ideologia individualista i liberal i el bloc oriental en una socialista.

  • Política: El bloc occidental es basa en la democràcia, pensaments, eleccions, sufragi universal, sobirania popular, pluripartidisme. El bloc oriental es basa en la dictadura del proletariat, lluita de classes, (Marx).

  • Economia: El bloc occidental es basa en el capitalisme i el liberalisme econòmic d'Adam Smith. Es defensa la propietat privada. El bloc oriental, es basa en el comunisme i refusa la propietat privada.

  • Pactes: El bloc occidental comptava amb l'OTAN i el bloc oriental tenia el pacte de Varsòvia.

Etapes de la guerra freda:

  • Naixement i consolidació dels blocs (1947-1952): És l'època més dura i tensa. Hi va haver el cop de Praga per part dels russos.

  • Estabilització de la guerra freda (1952-1958): Època de rearmament atòmic per part dels dos blocs.

  • Període Àlgid (1950-1960): Continua la mateixa tensió. És el punt culminant de la guerra. Conflicte del canal de Suez.

  • Cap a la coexistència política (1961-1963): La tensió comença a disminuir. Els americans intenten arribar a una Badia de Cuba, que va ser un fracàs.

  • Distancio (1963-1973): La tensió disminueix molt més. Hi ha converses pel desarmament.

  • Final de la guerra freda (1973-1989): Al 1973 hi ha la crisi del petroli EUA i Rússia havien d'estar pendents dels països àrabs pel petroli. Es va parlar de desarmament. El 1989, a l'Illa de Malta, hi va haver converses entre Bush i Gorbatxov. Es decideix acabar amb la guerra freda. Per aquesta raó hi ha gent que diu que la guerra freda va de Yalta a Malta.

  • Organismes que van sorgir durant la guerra:

    Doctrina Turman: Consisteix en ajudar els països que encara no estàvem controlats per l'URSS, de manera que poguessin passar al bloc occidental. És l'origen del Plà Marshall.

    Plà Marshall (1917): Aquest pla representa ajuda econòmica que arriba des dels EUA pels països del bloc occidental. Comecon (1949): va ser el plà Marshall creat per Stalin.

    OTAN: Organització Tractat de L'Atlàntic Nord (1949). És un organisme d'ajuda militar per defensar els interessos dels països del bloc occidental.

    Pacte de Varsòvia: fundat el 1955 pel bloc oriental és la OTAN però del cantó oriental.

    Moments de tensió durant la guerra freda.

    El mur de Berlín (1961): La ciutat de Berlín i Alemanya estaven dividides en 4 parts. A Belín abans de construir el mur, molts alemanys del bloc oriental volien marxar per anar a l'occidental, ja que oferia un estat del benestar millor que a l'oriental.

    Els russos així doncs, el 1961, decideixen construir un mur que tanqui tota la gent del Berlín occidental. Argumenten aquesta construcció de dues maneres: “El Berlín occidental és un centre d'activitats sopbersives. Cal construir el mur per evitar aquestes activitats. El Berlín occidental va en contra dels comunistes”. "Construint el mur, quedarà fora tota la gent que ens espia i no vol l'estat comunista.

    Kenedy no hi va estar mai afavor.

    Hongria 1956

    Després de la mort de Stalin (1953) la població russa ja via que el pròxim dirigent de l'URSS seria demòcrata. El cap del govern d'Hongria Nasy, volia fer reformes i va anunciar que Hongria es retiraria del Pacte de Varsòvia. Krushev va enviar tropes del pacte de Varsòvia cap a Budapest. Hongria va demanar ajuda a EUA per ràdio, però aquesta ajuda no va arribar mai, tenien por d'una guerra nuclear.

    Suez 1956

    Nasser governava Egipte. Ell volia construir una presa per tenir aigua. El canal de Suez era controlat pels anglesos i francesos que cobraven peatge. Nasser va demanar que Egipte cobrés el peatge. La reacció automàtica dels anglesos i els francesos va ser bombardejar Egipte amb l'ajut d'Israel. Es compara Nasser, un dictador com Hitler, cal aturar-li els peus.

    Cuba (1962)

    El 1959 Fidel Castro va pujar al poder a Cuba i va instaurar un règim comunista. El 1961 EUA va intentar envair Cuba per la Badia de Loclinos. Va ser un fracàs. Fidel va demanar suport a l'URSS.

    El 1962 el pentàgon fa unes fotografies aeries on veu les bases nuclears i els míssils de Cuba. EUA té 3 possibilitats:

    • Atac nuclear a Cuba.

    • Envair Cuba.

    • Bloquejat Cuba.

    La Primavera de Praga, 1968

    A praga estudiants es van manifestar per demanar que Txacoslobàquia sortís del bloc oriental. Rússia va entrar a Praga amb l'exèrcit del Pacte de Varsòvia. A París universitaris marxistes fan una manifestació (paradoxa).

    Regan i la guerra de les galàxies.

    Aquesta etapa és caracteritzada per l'emmagatzemant d'armes nuclears. Com que els dos blocs tenien armes nuclears, Regan volia construir unes defenses antiaeries a l'espai per tal d'inutilitzar qualsevol míssil que entres al seu país.

    L'elecció d'un papa polonès

    El 16 d'octubre de 1978 un papa d'origen plolonès va arribar al vaticà. “Karol Woityla”. Aquest fet fou tant important ja que el comunisme anava en contra de la religió. Elegir un papa d'un país comunista significava l'eliminació del comunisme. L'elecció del papa polonès i de Vorvatxov va significar el pas cap al capitalisme.

    Polònia la pionera:

    La história de polònia va unida a un sindicat. Que al principi va tenir molts problemes però més tard va esdevenir legal. Els 2 esdeveniments que van marcar el canvi de tendència en el govern polonès van ser la creació de Solidarnosc i les eleccions semilliures (sufragi sencitari) Reformes que es van dur a terme: - Treure els soldats russos de l'exèrcit polonès i entrar a l'OTAN. Assegurar les fronteres amb Alemanya i Rússia. - Reformar el sistema d'impostos. - Fer un sistema democràtic amb constitució i elecions. - Privatitzar el camp através de subvencions a baix interès. Privatitzar les empreses i el comerç.

    Alemanya de l'est o caiguda del mur.

    Era la República democràtica d'Alemanya, amb capitatl a Berlín. El 1989 els diaris publicaven que molta gent de l'Alemanya de l'est marxava a trevés d'Hongria. Al polític Willy Brant, li interessava unir les dues alemanyes, ja que aquesta massa de gent bloquejaria una alemanya i l'altre es quedaria sense població. Dificultats: - El bàndol oriental estava controlat per la policia “Stasi” Es va haver d'eliminar. - Lexèrcit

    La Guerra Freda

    Tema 13

    1945-Final de la 2ª guerra mundial.

    Aliats: Eua, Uk, URSS i França.

    Eix: Alemanya, Itàlia i Japó.

    Churchill: 1r ministre anglès. (aliat)

    Roosevelr: President dels EUA. (Aliat)

    Stalin: Cap de l'URSS.

    El tractat de Yalta (1945)

    El febrer de 1945 els aliats es reuneixen per decidir què faran quan s'acabi la guerra.

    Es prenen uns acords que es poden dividir en tres blocs:

    1r Alemanya es dividirà en quatre parts i a la vegada la ciutat de Berlín. I aquestes quatre parts es dividiran entre els vencedors de la guerra.

    EUA i l'URSS eren les 2 potències, una capitalista i l'altre era comunista. França i GB es van unir amb EUA. Aquests tres van formar la Rep. Federal Alemanya, Rússia per la seva banda va formar la República democràtica Alemanya..

    Alemanya per la seva banda hauria de pagar 20 milions $ en indemnitzacions pels danys ocasionats.

    2n Les fronteres d'Alemanya es retallarien. La part est va tornar a ser Polònia i moltes famílies alemanyes foren expulsades.

    3r Després del fracàs de la Societat de Nacions es va decidir crear un altre organisme que es diria la ONU. Aquesta organització vetllaria pq. No hi hagués cap més guerra mundial. Es va fundar al 1945 a San Francisco. (Churchill "anglès", Roosbelt i Stalin).

    4t Els països que van firmar el tractat de Yalta van acordar que quan s'acabés la guerra, cada país podria escollir quin tipus de govern volia. (per eleccions) Stalin no ho va complir.

    Tractat de Postdam 1945:

    Fou un tractat que es dugué a terme en la ciutat que li dóna nom. S'hi van decidir una sèrie de coses. Diferències entre Yalta:

    Es va fer quan es va acabar la guerra.

    Els qui el van firmar eren uns altres, Truman i Stalin (els dos primers en lloc de Churchill i Roosbelt).

    Moltes coses que es van parlar a Postdam ja s'havien parlat a Yalta. La preocupació de Postdam era què passaria amb els països un cop acabada la guerra. Els americans i anglesos, veien que els russos per força, volien imposar les seves idees. Això, no els agradava.

    Hi ha un acord nou a Postdam: Un judici per tots els criminals nazis. Es va celebrar a la ciutat de Nwemberg, que li dona nom. (Procés de Nwemberg) Rndohll Hess va ser un condemnat i va passar la resta de la seva vida en una presó. Era la mà dreta de Hitler.

    La Guerra Freda:

    Enfrontament sense lluita. No hi ha guerra directa, però sí tensió, espionatge. Aquesta guerra s'acaba el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i Rússia es converteix al capitalisme. Aquesta conversió de Rússia s'anomena "Perestroika" És un enfrontament entre el bloc capitalista i el bloc comunista.

    Anàlisi dels 2 blocs:

    - Realitat geogràfica: el bloc occidental està a l'Europa occidental i el bloc oriental al cantó oriental (EUA -Rússia).

    - Ideologia: El bloc occidental es basa en una ideologia individualista i liberal i el bloc oriental en una socialista.

    - Política: El bloc occidental es basa en la democràcia, pensaments, eleccions, sufragi universal, sobirania popular, pluripartidisme. El bloc oriental es basa en la dictadura del proletariat, lluita de classes, (Marx).

    - Economia: El bloc occidental es basa en el capitalisme i el liberalisme econòmic d'Adam Smith. Es defensa la propietat privada. El bloc oriental, es basa en el comunisme i refusa la propietat privada.

    - Pactes: El bloc occidental comptava amb l'OTAN i el bloc oriental tenia el pacte de Varsòvia.

    Etapes de la guerra freda:

    1. Naixement i consolidació dels blocs (1947-1952): És l'època més dura i tensa. Hi va haver el cop de Praga per part dels russos.

    2. Estabilització de la guerra freda (1952-1958): Època de rearmament atòmic per part dels dos blocs.

    3. Període Àlgid (1950-1960): Continua la mateixa tensió. És el punt culminant de la guerra. Conflicte del canal de Suez.

    4. Cap a la coexistència política (1961-1963): La tensió comença a disminuir. Els americans intenten arribar a una Badia de Cuba, que va ser un fracàs.

    5. Distancio (1963-1973): La tensió disminueix molt més. Hi ha converses pel desarmament.

    6. Final de la guerra freda (1973-1989): Al 1973 hi ha la crisi del petroli EUA i Rússia havien d'estar pendents dels països àrabs pel petroli. Es va parlar de desarmament. El 1989, a l'Illa de Malta, hi va haver converses entre Bush i Gorbatxov. Es decideix acabar amb la guerra freda. Per aquesta raó hi ha gent que diu que la guerra freda va de Yalta a Malta.

    Organismes que van sorgir durant la guerra:

    Doctrina Turman: Consisteix en ajudar els països que encara no estàvem controlats per l'URSS, de manera que poguessin passar al bloc occidental. És l'origen del Plà Marshall.

    Plà Marshall (1917): Aquest pla representa ajuda econòmica que arriba des dels EUA pels països del bloc occidental. Comecon (1949): va ser el plà Marshall creat per Stalin.

    OTAN: Organització Tractat de L'Atlàntic Nord (1949). És un organisme d'ajuda militar per defensar els interessos dels països del bloc occidental.

    Pacte de Varsòvia: fundat el 1955 pel bloc oriental és la OTAN però del cantó oriental.

    Moments de tensió durant la guerra freda.

    El mur de Berlín (1961): La ciutat de Berlín i Alemanya estaven dividides en 4 parts. A Belín abans de construir el mur, molts alemanys del bloc oriental volien marxar per anar a l'occidental, ja que oferia un estat del benestar millor que a l'oriental.

    Els russos així doncs, el 1961, decideixen construir un mur que tanqui tota la gent del Berlín occidental. Argumenten aquesta construcció de dues maneres: "El Berlín occidental és un centre d'activitats sopbersives. Cal construir el mur per evitar aquestes activitats. El Berlín occidental va en contra dels comunistes". "Construint el mur, quedarà fora tota la gent que ens espia i no vol l'estat comunista.

    Kenedy no hi va estar mai afavor.

    Hongria 1956

    Després de la mort de Stalin (1953) la població russa ja via que el pròxim dirigent de l'URSS seria demòcrata. El cap del govern d'Hongria Nasy, volia fer reformes i va anunciar que Hongria es retiraria del Pacte de Varsòvia. Krushev va enviar tropes del pacte de Varsòvia cap a Budapest. Hongria va demanar ajuda a EUA per ràdio, però aquesta ajuda no va arribar mai, tenien por d'una guerra nuclear.

    Suez 1956

    Nasser governava Egipte. Ell volia construir una presa per tenir aigua. El canal de Suez era controlat pels anglesos i francesos que cobraven peatge. Nasser va demanar que Egipte cobrés el peatge. La reacció automàtica dels anglesos i els francesos va ser bombardejar Egipte amb l'ajut d'Israel. Es compara Nasser, un dictador com Hitler, cal aturar-li els peus.

    Cuba (1962)

    El 1959 Fidel Castro va pujar al poder a Cuba i va instaurar un règim comunista. El 1961 EUA va intentar envair Cuba per la Badia de Loclinos. Va ser un fracàs. Fidel va demanar suport a l'URSS.

    El 1962 el pentàgon fa unes fotografies aeries on veu les bases nuclears i els míssils de Cuba. EUA té 3 possibilitats:

    - Atac nuclear a Cuba.

    - Envair Cuba.

    - Bloquejat Cuba.

    La Primavera de Praga, 1968

    A praga estudiants es van manifestar per demanar que Txacoslobàquia sortís del bloc oriental. Rússia va entrar a Praga amb l'exèrcit del Pacte de Varsòvia. A París universitaris marxistes fan una manifestació (paradoxa).

    Regan i la guerra de les galàxies.

    Aquesta etapa és caracteritzada per l'emmagatzemant d'armes nuclears. Com que els dos blocs tenien armes nuclears, Regan volia construir unes defenses antiaeries a l'espai per tal d'inutilitzar qualsevol míssil que entres al seu país.

    L'elecció d'un papa polonès

    El 16 d'octubre de 1978 un papa d'origen plolonès va arribar al vaticà. "Karol Woityla". Aquest fet fou tant important ja que el comunisme anava en contra de la religió. Elegir un papa d'un país comunista significava l'eliminació del comunisme. L'elecció del papa polonès i de Vorvatxov va significar el pas cap al capitalisme.

    Polònia la pionera:

    La história de polònia va unida a un sindicat. Que al principi va tenir molts problemes però més tard va esdevenir legal. Els 2 esdeveniments que van marcar el canvi de tendència en el govern polonès van ser la creació de Solidarnosc i les eleccions semilliures (sufragi sencitari) Reformes que es van dur a terme: - Treure els soldats russos de l'exèrcit polonès i entrar a l'OTAN. Assegurar les fronteres amb Alemanya i Rússia. - Reformar el sistema d'impostos. - Fer un sistema democràtic amb constitució i elecions. - Privatitzar el camp através de subvencions a baix interès. Privatitzar les empreses i el comerç.

    Alemanya de l'est o caiguda del mur.

    Era la República democràtica d'Alemanya, amb capitatl a Berlín. El 1989 els diaris publicaven que molta gent de l'Alemanya de l'est marxava a trevés d'Hongria. Al polític Willy Brant, li interessava unir les dues alemanyes, ja que aquesta massa de gent bloquejaria una alemanya i l'altre es quedaria sense població. Dificultats: - El bàndol oriental estava controlat per la policia "Stasi" Es va haver d'eliminar. - Lexèrcit

    La Descolonització

    Països que van ser colonitzats al S.XIX

    i ara queden lliures i descolonitzats

    Descolonització: És el procés històric pel qual passen les colònies dependents de les grans potències colonials adquireixen la seva independència política. La descolonització es produí a la segona meitat del S.XX (després de la 2ª guerra mundial). En pocs anys, pertant augmentà el nombre d'estats independents i aquests estats passaràn a formar el 3r món: Aquests països descolonitzats no van voler formar part de cap des dos blocs de la guerra freda i per això sel's va enomenar el 3r món. El tercer món és independent però pobre. El tercer món és considerat en Neocolonialisme: pq. Encara que siguin independents políticament, no ho són económicament.

    Causes del procésde descolonització:

    • Demogràfics: S.XIX-> Sobra gent als països colonitzadors, per tant, aquesta gent marxa als països colonitzats. S.XX -> Durant la descolonització s'inverteixen els papers, els països descolonitzats pateixen una superpoblació i els països desenvolupats, no tenen poca població, això crea una gran imigració.

    • Ideológics: El sentiment nacionalista: Aquests països colonials s'adonen que són diferents, i que cal que lluitin per la seva terra. Aquest sentiment nacionalista crea 2 grups:Nacionalista memètic: Ganes de lluitar i desig d'aconseguir millores económiques, mira al futur, i intenta de comparar-se amb els occidentals, d'imitar-los. Nacionalista Xenòfof: Anti-Europeu, rehivindica la seva cultura i llengua própies, mira al passat, própies arrels. Tots dos rehivindiquen la cultura propia però de forma diferent.

    Les noves bases idológiques: El liberalisme demogràfic: Desig de dotar els països d'institucions parlamentàries semblants a les occidentals. Idees Comunistes: Anticolonialisme.(Aquestes idees van afavorir la descolonització).

    • Económics: El crac del 29 va afectar als països + rics. Els productes típics de cada país colonitzat (cacao, cafè, tè) ja no intaressaven als països més rics perquè no tenien tants diners, per tant, l'economia va afavorir a la descolonització, ja no intaressva el fet de tenir colónies.

    • Sociológics i Psicológics: Les ciutatsen els països colonitzats havien crescut molt (Calcuta, Xangai, Mèxic) i això trencà els esquemes psicològics dels països colonitzadors. A més, ha haviauna espècie de psicosi col·lectiva d'independència. Els països colonitzats, creuen que la seva independència és la solució , que quan siguin independents tat serà meravellós.

    FACTORS INTERNS:

    • Les guerres mundials: Van sopusar la fi de la creença en la superioritat dels colonitzadors. Van desmitificar la força dels blencs. A més, molta gent de les colònies van haver d'anar a lluitar al costat dels seus països colonitzadors però les armes que els van donar se les van emportar a les seves colònies i els van servir d'ajuda per independitzar-se. Van ser favorables a la independització (les guarres mundials).

    • Els Organismes Internacionals: SDN -> Societat de Nacions (1ª Guerra M.) ONU Org. Nacions Unides. (2ª): Aquestes dues organitzacions anavenen contra de la colonització i no podien permetre la desigualtat entre països (en teoria). El 1952 a la declaració dels drets de l'home s'hi afageix un article que diu: “Tots els pobles tenen el dret de disposar de sí mateixos”.

    • Les Esglésies: S'adona que no hi pot haver desigualtat entre els països (tot i que en un principi colaborà amb la colonització) i eposa en contra del fet d'haver-hi pobles sotmesos, això afavoreix la descolonització.

    • La guerrra freda: En la conferència de Bandung (1955) es decidí que els països descolonitzats no intervindrien en la guerra freda i serien estats neutrals , és a dir, no van pertànyer a cap dels 2 blocs i això els denominarà 3r món.

    • La Solidaritat Mútua: Tots els pobles descolonitzats es van unir per ajudar-se mútuament, i d'aquesta manera entraven al neoclonialisme, (depenien económicament dels països colonitzadors.

    Els fets: Vies d'accés a la independència: Per aconseguir la independència hi havia diverses maneres:

    • La Guerra: Es van voler recuperar llocs perduts durant la 2ª guerra mundial (Indonèsia, Algèria)

    • La Negociació: Es va voler independitzar algunes colònies mitjançant el diàleg, (Índia, Tunísia, Marroc). Dins d'aquestes negociacions, no hi va haver cap guerra, tot i que hi va haver alguns moviments revolucionaris i independentistes. França i G. Bretanya eren 2 potències colonials. França estava menys preparada per assumir la pèrdua de colònies pq a les seves colònies hi va aplicar profundament la seva coltura. G.B. per la seva part, avans de la Guerra M. Ja va tenir una descolonització, a més va tenir les colónies independitzades mitjançamt commonwealth (protecció per a les colónies).

    La independència de l'India: (1935) Els britànics accedeixen a proclamar una constitució federal anmenada Acta Índia però aquesta constitució és rebutjada pels índis que diuen que en aquesta constitució hi tenen pocs poders i la majoria dels poders segueixen tenint-los els britànics.

    2ª guerra mundial: Partit del Congrés: (Neru-Gandhi) aquest partit deia que la Índia cooperaria amb els britànics sempre i quan abans tinguessin la independència. El 1r ministre Britànic (Churchill) deia que primer la Índia havia de cooperar i ajudar.los i després ja els donarien la independència. El partit comunista de la Índia recolzava la postura de Churchill. Els nacionalistes radicals Hindús van decidir de posar-se al costat dels Japonesos pq aquests els ajudessin a independitzar-se de Churchill. (Es van aliar amb els enemics). Finalment, durant la guerra, la Índia no va aconseguir la Independència i algunes tropes van haver d'anar a ajudar als Britànics.

    Acabada la Guerra: Els britànics intatntàren radicalitzar les rivalitats entre les dues comunitats qu ehi havia en aquell territori (Hindús i Musulmans) “Divide i Vencerás” El partit del congrès era partidari d'un sol estatque posseïs 2 comunitats autonòmiques una per musulmans i una altre per Hindús. D'altra banda, la lliga musulmana era partidària de 2 estats, un per a cada étnia.

    Guerra civil a l'India 1946-1947: Aquesta guerra es produí entre Hindús i Musulmans, just avans de la independència.

    La independència de la Índia: Es va fer el juny del 1947. El parlament del R.U. proclamà la Independència de la Índia en 2 estats: La Unió Índia (Hindús) i El Pakistan (Musulmans).

    Diferéncies entre Nerhu i Gandhi: Semblances: Els dos són hindús i formen part del Partit del congrés. Els dos volen la independència de la Índia. Creuen que l'enemic més gran que tenen és el capitalisme dels anglesos que els explota. Diferències: Gandhi ñes anti-violència, defensa el fet de lluitar, però sempre de manera pacífica (no colaboració). Nerhu també és pacifista, però ell defensa una revolució si realment fa falta. Nerhu no vol estar en silènci, no aguanta tant bé com Gandhi la situació.

    La independència d'algèria: Fou després d'una guerra i fou traumàtic. Algèria era una colònia de França , i la seva independència fou aconseguida mitjançant una guerra terrible. 1947, els Algerians aconsegueixen que els francesos els donguin una espècie d'estatud d'eutonomia. Aquest estatut donava una igualtat de participació als indígenes i als Europeus. Aquest estatut fou un fracàs. Al mateix any, BAN Baell fundà el Front d'Alliberament Nacional. Que el 1954 es llençà a la lluita armada. Els francesos enviaren a Algèria 500.000 soldats i el 1958, De Gaulle era cap de gover, les coses no milloraven a Algèria. Grups extremistes continuaven amb els atamptats La FLN va formar un govern pel seu compte al Caire. El 1960 es descobrí petroli a Algèria i els francesos van fe esclatar un enginy nuclear al desert d'Algèria. Tot i això, per mitjà de referèndum a França el 75% dels francesos, es va aprovar la independència d'Algèria.

    Com es crea la dependència econòmica o neocolonialisme ? : Les importacions dels productes manofacturats són superiors a la venda de les primeres matèries, cosa que provoca un endeutament i una dependència económica.

    Pq. Ara els països descolonitzats esàn pitjor qu avans: Pq quan eren colònies els ajudaven i els compravenproductes; però ara els països rics poden comprar en altres llucs.

    Què va provaocar el fet de no rebre indemnitzacions? Va provocar que no tinguessin diners per modernitzar-se ni per comprar maquinària, cosa que va fer que haguessin de demanar préstecs als països rics i així s'endautéssin.

    L'herència de la descolonització: L'origen del conflicte entre la Índia i el Pakistan és la mala partició del terreny.

    Hutus i Tutsis: Ex colónia belga, pertanyien al Congo belga. Quan els belgues van marxar, la minoria Tutsi és la que ho dominava tot, i la majoria Hutu era la que obeía. El 1990 eks hutus es revolten i comencen una série de revoltes i massacres; és a dir, inicien una neteja étnica. A causa d'aquesta situació comença un èxode.

    Apartheid: Situació de privilegi pels blancs enfront dels negres (Sud Àfrica).

    1

    1




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar