Historia universal contemporánea siglo XX

Primera i Segona Guerra Mundial. Revolució russa. Sorgiment del Feixismes. Guerra freda

  • Enviado por: Lila
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1917/1918)

Causes

  • Relacions internacionals : Anglaterra deixa de ser lider polític d'Europa, França queda aïllada, aliança entre Alemanya- Àustria i Rússia (monàrquica), conflicte dels balcans (Àustria- Rússia), Triple Aliança i Triple Entesa.

  • Topada d'interessos imperialistes: França i Anglaterra lluitaven per colònies en un marc marroquí. 1a crisi marroquina 1905, per resoldre-ho es convoca la Conferència d'Algesires. 1911, un altre incident al Marroc.

  • El conflicte dels Balcans

  • Conflictes d'interessos entre les grans potències: rivalitat en Alemanya i Gran Bretanya, rivalitat francoalemanya, etc...

  • El fet desencadenant va ser l'atemptat de Sarajevo: assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austríaca. Àustria declara la guerra a Sèrbia. Rússia dóna suport a Sèrbia. Alemanya declara la guerra a Rússia i França, i Anglaterra a Àustria i Alemanya.

  • Fases

  • Primeres operacions franceses i alemanyes, els primers van preparar una ofensiva sobre Alsàcia i la Lorena, els segons; volien atacar a França. Els francesos van haver de retrocedir i els alemanys van anar avançant. Hi ha reorganització per part dels francesos per resistir xo fou impossible. Els alemanys son frenats per la victoria aliada Marne. Conseqüències: alemanys perden i francesos consoliden les seves posicions.

  • Fronts estabilitzats. Guerra de trinxeres. a) front occidental: punt màxim Verdun, punt màxim resistència francesa, aliats inicien ofensiva pero res. Moltes pèrdues humanes. 1915 s'obre un 2n front a Itàlia, finalitzarà 1917 amb la desfeta de Caporetto. b) Front oriental: russos iniciaren una contraofensiva sobre prússia Oriental. Austríacs no poden aguantar , alemanys derroten russos, etc... ©) fronts extraeuropeus: Àfrica: Togo- Camerun, Japó lluita per les seves terres en possessió alemanya. Turcs s'enfronten als russos.

  • Entrada de EEUU i desenllaç final. A més esclat de la revolució Russa i entrada dels bolxevics al poder. Signatura del Tractat de Brest- Litovsk. Com EEUU era neutre va permetre que fos el comerciant d'armes a tots els altres països. Quan els alemanys declaren la guerra submarina EUA decideix posar-s'hi ja que bloquegen el subministrament.

  • 1918 alemanys intenten últimes ofensives amb victòries parcials. Els aliats amb l'ajuda americana s'emporten una 2a victòria del Marne i la retirada dels alemanys. Itàlia es recupera. Imperi Austrohongarés escuarterat. Revolucions. Kàiser abdica. FI DE LA GUERRA

  • Conseqüències

  • Pèrdues humanes

  • Reestructuració territorial d'Europa. Aparició de nous Estats i desmembrament de grans imperis. Democràcia va guanyant terrenys.

  • Pèrdua de l'hegemonia econòmica europea. 1918, situació econòmica pèssima. EUA grans beneficiaris, també el Japó. Noves relacions entre colonitzats i colonitzadors xk aspiraven a molt més...

  • Deteriorament de les condicions de vida. Augment de les tensions. Gana i pobresa.

  • LA REVOLUCIÓ RUSSA

    Antecedents

    Rússia gaudia d'una tradició totalment agrícola i sota mandament d'un Tsar, un dictador conservador. Les condicions al camp eren molt dures però també arribaren bones noves com l'abolició de la servitud.

    També hi havia industrialització però estava molt localitzada. L'autocràcia tsarista es basava en l'esglèsia, l'exèrcit i la burocràcia.

    Davant de tot això existien forces d'oposició tsaristes: nihilistes (intel·lectuals), evolució cap al terrorisme (populisme) que rebutjaven la industrialització massiva inspirats en Bakunin. Formació de partits polítics d'oposició com : SR (partit socialista revolucionari) q defensaven la necessitat d'acabar amb el tsarisme; partit obrer socialdemòcrata rus de tendència marxista liderat per Plekhanov, aquí militava Lennin. Dins d'aquest partit van sorgir diferències = bolxevics (partit no masses i crein q burgesos incapaços de revolucionar-se calia q ho fes el proletariat) i menxevics (partit de masses i separaven revolució burgesa i la socialista)

    1. Revolució 1905

    En els primers anys del s.XX a Rússia hi va haver una forta crisi econòmica degut a una sobreproducció. Tot això va desembocar en el sorgiment d'un moviment reivindicatiu. A més, Rússia encetava una guerra amb Japó degut a l'expansionisme dels primers. La guerra estava sent un desastre per a l'exèrcit rus.

    Dins dels moviments socials, l'espurna que va fer petar la revolució va ser la mani davant del Palau d'hivern (demanaven una democratització del sistema i una millor a de les condicions de vida), la manifestació va ser dissolta i van haver mil morts i dos mil ferits. L revolta s'estenia i els bolxevics programaven vagues, els soldats feien insurreccions, sorgeixen els soviets (assemblees de delegats de les fàbriques i organitzacions obreres, eren les úniques institucions democràtiques). Davant un perill de guerra Nicolau II proclamava el Manifest d'Octubre a través del qual, prometia la convocatòria d'una assemblea nacional elegida per sufragi universal. Les coses van anar millorant i els ànims es calmaven.

    2. Revolució 1917

    1914 Rússia entra en la 1a Guerra Mundial. Això va promoure moviments revolucionaris que volien acabar amb el tsarisme. Aquesta revolució te 2 fases:

    la del febrer (de caràcter burgés i que va convertir l'imperi Rus en una república parlamentària) i la de l'octubre (de caràcter socialista i creava la 1a república socialista). La guerra deixava al poble en una situació miserable, la indústria era íntegrament de guerra, s'havia acabat amb l'Estat tsarista, va haver una desfeta militar... tot estava de cap per avall. Envers les dues fases de la revolució:

      • burgesos: consolidar un règim parlamentàri occidental

      • poble: repartiment de terres, millora de les condicions laborals, sistema social- econòmic que assegurés la supervivència.

    Després del desastre, s'instaura un govern provisional dominat pels burgesos al voltant de 2 partits: Kadet (liberal Luov) i el social revolucinari Kerenski. Aquest govern creà un règim parlamentari per estabilitzar l'Estat.

    Apareix Lenin dp de l'exili i defensa que la revolució havia d'anar més enllà dels límits burgesos i q s'havia de situar als obrers al poder. Cridava a una revolució proletària.

    Tot i això, la situació seguia igual, el poble vivia en unes condicions deprovables, havien manifestacions q eren reprimides durament i els bolxevics incitaven a la violència i al desordre. Lennin torna a l'exili, l'Estat es desorganitza de nou, els pagesos ocupaven ls terres i les repartien, fàbriques en vaga.

    En la revolució d'octubre els bolxevics promovien la insurreció armada com a única via.

    Conseqüències

    Es proclama una guerra civil 1917-1921.

    Els bolxevics es fan amb el poder i instauren una dictadura del proletariat en què s'hi prohibia el sufragi universal i es negava les regles de la democràcia parlamentària, limitaven els partits que no estiguessin a favor de la nova dictadura.

    Formació de la Tercera Internacional per tal d'arreglar ls desavinences entre els socialistes però només va provocar l'enfrontament entre aquells que acceptaven o no els 21 punts imprescindibles de la Internacional.

    Creació de la NEP, nou sistema econòmic (acabar amb el comunisme de guerra i augmentar la producció per millorar les condicions de la població).

    Quan mort Lennin hi ha dos pretendents: Trostki i Stalin. El primer és assassinat, i el segon es fa amb el poder instaurant el seu socialisme. Abandona la NEP i instaura el Pla Quinquennal, grans col·lectivitzacions, creixement de la indústria (desequilibrat pq la població tenia manca de productes), instaurava les purgues polítiques. Stalin esdevenia un nou dictador concentrant tot el poder en les seves mans.

    EL SORGIMENT DELS FEIXISMES

    Feixisme: reacció violenta i autoritària contra l'expansió del principi d'igualtat entre tots els ciutadans i contra l'expansió del moviment obrer socialista.

    La Itàlia de Mussolini

    Després de la guerra Itàlia estava mitjanament desfeta: el cost de vida era mlt elevat, van haver vagues, les fàbriques eren ocupades pels obrers, els jornalers es van aprofitar dels camps dels terratinents, inacapacitat dels partits governamentals, els obrers es feien amb les possessions dels burgesos i de les classes mitjanes... el socialisme s'havia apoderat de mitja Itàlia.

    A partir d'aquí sorgeix un partit feixista, el 1919 es funda Fascio di Combattimento,auqest moviment rebia suport urbà i agrícola. Demanaven un procés constituent, el sufragi per a les dones, un salari mínim, seguretat social...una reestructuració de l'Estat, tot això amb la crida a l'activisme de la joventut va atreure a mlts seguidors. 1921fundació del Partit Nacional Feixista de Mussolini, molts afiliats.

    El partit organitzà vagues (vaga agost 1922),amenaçaren al govern de si eren incapaços d'impedir-la ells ocuparien el govern. Mussolini anuncia la Marxa sobre Roma, el govern segueix incapaç de parar-ho, els camises negres comencen a ocupar edificis. Davant la situació, el monarca demana q Mussolini pacti i governi amb ell: monarquia i exèrcit dins del govern.

    Així, l'Estat liberal poc a poc s'anava convertint en un Estat totalitari, Mussolini va constituir un govern de coalició (partit popular, demòcrates nacionalistes i liberals independents), assassinat de Matteotti pels feixistes, aixo li treu suport xo gràcies a la monarquia segueix endavant. En una segona etapa, el feixista treu unes lleis en què situa a l'oposició impossibilitada, el duce construeix un règim totalitari. Pacte amb l'Esglèsia catòlica mitjançant els Tractats de Latera.

    A partir d'aquí s'instaura una autarquia econòmica al país, hi ha una industrialització bastant concentrada, els pagesos tenen problemes al camp degut als impostos i l'opressió, el nivell de vida va baixar, disminució dels salaris, l'atur puja, etc...

    Per la banda social, va obtenir el màxim control, treient tota l'oposició, només existien sindicats feixistes, es va crear una escola feixista.

    Nazisme a Alemanya

    1918 abdica el kàiser i es proclama la república a Alemanya sota presidència de Eber.

    Va haver una forta crisi econòmica i els alemanys radicalitzaven les seves postures.

    Només instaurada la república democràtica, molts grups espartaquistes o grups nacionalistes radicals van promoure diverses revoltes per enfonsar el règim. Hitler organitzà un cop fallit i fou empresonat. Econòmicament estava fatal, pagaven als vencedors, hi ha inflació, puja l'atur. !924-1929, període d'estabilització, però crack 29 torna a influir negativament. El govern no s'aguantava per cap lloc.

    Es crea el NSDAP, el partit nacionalsocialista liderat per Hitler, creen un diari i un grup paramilitar la SA. Prenen una sèrie d'emblemes i símbols, tenen un discrus força popular i social. Propugnava una derrota de la República i donava la culpa de la situació alemanya als jueus i als marxistes. La gent cansada del mal govern s'aferra al partit i el vota, emportant-se la victòria. Hitler puja al poder. Crea la seva pròpia milícia, les SS.

    Radicalització de la política, gran suport del poble i de grans personalitats. República derrotada i instauració d'un règim totalitàri.

    L'acció del govern nazi

    Prohibició de premsa i reunions de l'oposició, escorcolls, persecucions, incendi de Reichstag (acusats falsament els comunistes), suspensió de les llibertats individuals, reestableix la pena de mort. Hitler aconsegueix durant 4 anys poders plens, la concentració de tots els poders a les seves mans. Decreta la dissolució de tots els partits i sindicats, i crea sindicats i partits nazis. La policia és substituïda per SS, es crea la Gestapo (repressió a l'oposició), 1933 s'obren els primers camps de concentració. Havia un osbtacle: dins del partit havien militants més radicals i d'esquerra format per Röhm i part de la SA. Es protagonitza la Nit dels Ganivets Llargs, en q moren Röhm i 300 caps de la SA.

    S'instaura una autarquia, prioritat a l'industria pesant i a la d'armament, l'Estat controla els preus i els salaris, s'accelera un un procés de concentració de capital... tot això amb uns resultats força desiguals, ja que va haver una plena ocupació laboral, una bona producció però tb un augment de les hores laborals i una disminució del salari i la capacitat adquisitiva dels treballadors.

    A part de tot això. Un dels molts objectius de Hitler era arriba a una puresa racial total eliminant a tot jueu d'Alemanya. Volia aconseguir una raça ària, així perseguia a tota minoria i va donar facilitats als naixements àris.

    Referent als jueus la seva persecució va passar per 3 fases: el boicot als seus negocis,es promulguen les lleis de Nuremberg i se'ls obliga a portar un distintiu.

    A més de tot això, mitjançant Goebbels es va anar instaurant una unitat ideològica a tot el país, sobretot se centrava amb els més joves: campanyes universitàries, ciència i cultura es van nazificar , s'organitzaven concentracions, eslògans i i cultes al führer . A l'escola s'ensenyava la propaganda nazi i s'instaurava la censura, es van crear les Joventuts Hitlerianes, on hi militaven la majoria dels joves.

    LA II GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

    Causes

  • Crisi econòmica derivada del crac del 1929

  • Implantació dels règims feixistes

  • Després del Tractat de Versalles estava molt humiliada

  • Imperialisme japonès

  • Desprestigi i debilitat de la Societat de Nacions

  • Relacions Internacionals deteriorades

  • Acceleració de les agressions japoneses, afany de conquerir la Xina, política expansionista alemanya, etc...

    Fases

  • Aliances: Alemanya- Itàlia, Japó - Alemanya firmen un pacte, pactes de no- agressió...

  • Hitler exigeix a Polònia la devolució de Danzig al Reich, excusa perfecta x declarar-li la guerra. Setembre 1939 envaeixen Polònia.

  • Guerra llampec: alemanys volien guerra ràpida x això inicien ofensives àgils i potents. Comencen amb Polònia, més tard ocupen Dinamarca i Noruega, inicien campanya cap a França, ocupació d'Holanda i Bèlgica, 1920 batalla d'Anglaterra, xo no ho aconsegueix degut a l'aviació anglesa.

  • Guerra total: Hitler decidit a eliminar el règim bolxevic i inicia campanya russa, entren per Polònia però són aturats a Leningrad i Moscou. EUA entra a la guerra, Japó ocupa Malàisia, Birmània, Indonèsia i les Illes Holandeses. EUA exigeix a Japó que desocupin les colònies, Japó bombardeja EUA i aquestos declaren la guerra al Japó, Alemanya i Itàlia. S'inicien altres ofensives classificades en fases:

  • Batalla de Stalingrad: resistència de la ciutat.1943 alemanys capitulen, 1a derrota dels alemanys. Soviètics inicien ofensives contra ells i anaven fent recular als alemanys.

  • Ofensiva americana al Pacífic: reconstruïda la seva flota del Pacífic van derrotar als japonesos en la batalla del mar de Corall. Més tard desembarquen a Salomó i obliguen japonesos a desocupar Guadalcanal.

  • Ofensiva angloamericana a l'Àfrica: Rommel volia ocupar el canal de Suez però va ser aturat per ls tropes angleses.

  • Campanya d'Itàlia: part nord ocupada pel domini feixista, el sud pels aliats.

  • La iniciativa dels aliats: Les ofensives dels aliats són ls que feren recular els alemanys. Aliats inicien dos tipus d'accions = generalitzen bombardeigs sobre ciutats alemanyes i intensifiquen accions de resistència als territoris ocupats pels nazis. Noves ofensives: russa 1944, campanya d'Itàlia, campanya de França i l'esfondrament d'Alemanya. En la última ofensiva russos avancen per l'est i aliats per l'oest dp d'haver alliberat tropes russes, fer el desembarcament de Normandia i haver alliberat Paris. Hitler se suïcida i les tropes alemanyes es rendeixen. Només quedava el front del Pacífic però vèncer els japonesos era feina difícil. S'inicien ofensives per debilitar-los i s'ocupa Illes Marshall, Marianes, Filipines, i Carolines. Per obligar a rendir-los Truman llença dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. 2 setembre japonesos capitulen.

  • Conseqüències

  • Impacte demogràfic i econòmic: 40- 50 milions de morts,destruccions materials, mercat negre, preus desorbitats, inflació molt gran, decadència econòmica a Europa, EUA s'enriqueix molt, Europa perd hegemonia, URRS es converteix en una gran potència.

  • Conferències de pau: Teheran, de París i Postdam.

  • Creació de la ONU: diversos organismes com l'assemblea general, consell de seguretat, Consell econòmic i Social.

  • GUERRA FREDA

    Enfrontament entre EUA i URRS per predomini de les superpotències. Lluita entre país capitalista i país comunista- socialista.

    Per culpa d'aquesta desavinença ideològic es trenquen els dos blocs i inicien una guerra.

    Americans inicien el Pla Marshall, un programa d'ajut per a la reconstrucció d'Europa, l'accepten molts països menys la URRS i els seus països.

    Un cop acabada la II Guerra Mundial, Alemanya va ser dividida pels vencedors: un 30% per als russos i polonesos, la resta sota control americà.

    Fases

  • Guerra de Corea: dp de la derrota de Japó, el nord coreà ocupat pels russos i el sud x americans. 1949 retirada de tots dos i divisió de Corea: Nord comunista sud govern proocidental. Conjunt d'incidents provoquen la invasió de Corea del Sud i la conquesta de Seül. Truman envia les seves tropes i la Xina comunista mobiltza tropes per ajudar Corea del Nord. Es resol el conflicte amb la pau de Panmunjom on es consagra la divisió de les dues Corees.

  • Guerra d'Indo- Xina: integrada per Vietnam, Laos i Cambodja. Descolonització marcada per la resistència dels occidentals a abandonar el territori i per l'enfrontament amb les forces comunistes. Viet-minh proclama la República Democràtica del Vietnam, al sud es constitueix un protectorat francès q no reconeix la independència del nord ja que volien una reunificació del Vietnam socialista. Esclata el conflicte. Viet-nimh té el suport de la Xina i la URRS, i els americans ajuden al sud francès. Tropes comunistes causen desfeta espectacular als francesos. Mitjançant els acords de Ginebra, França reconeix la divisió del Vietnam en dos Estats: Nord república democràtica del Vietnam, sud republica nacionalista pro americana. Els francesos marxen però els americans porten tropes i armament per combatre el comunisme del nord, i s'origina un llarg conflicte entre els dos Vietnams q va durar gairebé 20 anys.. Kennedy intensifica la guerra. Pressions internacionals, fracassos militars i protestes contra la guerra van portar a Nixon a unes converses de Pau. 1975 els americans es retiren i el govern del sud va ser enderrocat i s'assoleis la unificació del Vietnam.

  • Conflictes araboisraelians: dp de la guerra els jueus europeus van plantejar-se de tornar al seu territori, Palestina. La ONU dividia Palestina en 2 parts: una sota govern àrab i l'altra de govern israelià. Era el naixement de l'Estat d'Israel.

  • 1a guerra araboisraeliana: 1948-49 per culpa de l'expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i el no reconeixement del nou Estat Jueu per eltres països àrabs. Atac a la lliga àrab i s'ocupa Jerusalem i Nègueb. Signació armistici i reconeixement de la partició de Jerusalem.

  • 2a guerra: àrabs no acceptaren mai aquella situació i els refugiats palestins reivindicaven la constitució d'1 Estat palestí i s'anaven creant diverses organitzacions de lluita. Yaser Arafat crea OAP . Israeel rep suport americà i l'OAP, Síria i Egipte de URRS. Israel inicia atacs i ocupa Betlem, Jerusalem, Jericó, l'ila de Tiran el Sonaí fins a Suez i els alts de Golan.

  • 3a guerra: guerra dels sis dies

  • 4a guerra: egipcis ataquen Israel, combats durs, àrabs embarguen el petroli, disminueixen la producció i pugen els preus.

  • La crisi dels míssils: el govern cubà assatjat x la guerrilla de Fidel Castro 1959, els castristes promulgaven una ideologia nacionalista independent dels EUA. Així aquestos inicien un boikot als productes cubans i donava ajuda als exiliats cubans. URRS va donar ajuda a Cuba ràpidament i fan un tractat de cooperació. Situació agreujada 1961 xk els americans intenten desembarcar a la badia de Los Cochinos, atac frustrat però. Cuba amb l'ajuda de la URRS instal·la míssils nuclears a l'illa en direcció a EUA, els americans x contra, decreten el bloqueig naval de Cuba per tal d'impedir el material que enviaven els soviètics. Dies més tard, americans retiren vaixells i armes nuclears i aixequen el bloqueig de l'illa. Cuba protegida pels soviètics i quedà enfrontada a EUA.

  • Després de tot això, es va optar per conviure pacíficament, els dos blocs patien encara dures conseqüències d'aquesta guerra, a URRS moria el seu cap Stalin i els nous governants aposten x una reforma econòmica de regulació dels preus, dels salaris,, millores de les condicions laborals, etc... Tb s'inicia l'anomenat període de desestalinització. Nou dirigent: Khruixtxov proposava 3 orientacions; la coexistència pacífica, la no exportació de la revolució i la possibilitat d'aconseguir el socialisme per la via parlamentària. Les guàrdies estalinistes estaven oposats al canvi i destitueixen a Nikita per Breixnev, es torna a l'antic règim xo es mantenen les noves directrius.

    A EUA, president Eisenhower fa reformes i aparta elements dretans i anticomunistes i tanca la mítica caçera de bruixes. McCarthy és destituït. Puja al poder 1960 Kennedy inicia la Nova Frontera : acabar amb la misèria, la pobresa, la discriminació racial, lluita a favor de la ciència tècnica... contradicció: Guerra del Vietnam. Assassinat 1963.

    S'inicia un procés de coexistència pacífica entre els dos blocs, de molt de diàleg, però tb problemes a Cuba i el 1961 construcció del mur de Berlín per separar Alemanya en dos, la comunista i l'occidental. Caurà el 1989.

    Vídeos relacionados