Historia Moderna

Historia. Construcción del estado moderno. Descubrimientos. Renacimiento. Imperio de los Austrias # Construcció de l'estat modern. Renaixement. L'imperi dels Àustries

  • Enviado por: Limalimon
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 1: construcció de l'estat modern i dels grans descobriments.

Economia a l'Europa del s. XV:

  • Recuperació econòmica i demogràfica.

  • Importància de les rutes marítimes.

  • Desenvolupament del comerç.

Societat:

  • Rural i estamental.

  • Privilegiats: noblesa i clergat

  • No privilegiats: pagesos, burgesos i artesans.

Monarquia Autoritària: Reis Catòlics:

  • 1469 - Ferran, fill de Joan II d'Aragó i Isabel, germana de Enric IV de Castella es casen.

  • 1479 - Ferran és anomenat Rei d'Aragó i Isabel Reina de Castella, tot i que s'ha hagut de disputar el regnat amb la seva neboda en una guerra civil des de 1474 - 1479.

  • Els dos territoris més extensos de la Península Ibèrica queden units a les mans d'un matrimoni tot i que només és una unió dinàstica perquè cada un dels regnats conserva les seves lleis, la seva moneda i les institucions pròpies.

  • Imposen la seva autoritat com a Reis i sorgeix la monarquia autoritària.

  • Expansió territorial: conquesta del regne musulmà de Granada regnat per Boabdill després de 10 anys de guerra. 1492. Incorporació del regne de Navarra. 1515. Política d'enllaços matrimonials: Portugal, Àustria, Gran Bretanya.

  • El regnat dels reis catòlics és considerat l'origen de la monarquia autoritaria i l'inici de l'estat modern.

Creació de l'estat autoritari:

  • Després de la guerra civil a Castella hi ha una situació d'anarquia i desordre. Creació de la Santa Hermandad (policia rural).

  • Òrgans de govern: consells, corts i virreis.

  • Creació de la Reial Audiència: reserva el drets dels nobles a dictar la sentència final.

  • Creació de la Comptaduria Reial d'Hisenda.

  • Exèrcit format per mercenaris.

  • Inversió de la política de concessions: els nobles no reben més territoris del rei i fins i tot alguns han de tornar els que els havia concedit Joan II.

  • Uniformisme religiós: els jueus són obligats a la conversió o expulsats i els musulmans al bateig obligatori o a l'exili.

Organització econòmica i social:

  • Castella: Ramaderia. Llana castellana. Mesta (Honrado Concejo de la Mesta), s'encarregava de la transhumància d'ovelles a Castella.

  • Aragó: Recuperació de la crisi de la baixa edat mitjana. Creació de la Sentència Arbitral de Guadalupe. (abolia els rets feudals al camp, mals usos).

  • Societat: majoria de la població pagesa; privilegiats, nobles i clergat; i la burgesia dedicada al comerç que a poc a poc anava adquirint poder econòmic.

Política internacional dels reis catòlics:

  • Guerra amb França per la conquesta del regne de Nàpols, sud d'Itàlia.

  • Conquesta del nord d'Àfrica per evitar la pirateria. Barbarescos.

  • Herència:

    • Isabel de Castella mor l'any 1504. La corona pertany a la seva filla Joana qui no se'n pot fer càrrec degut a la seva malaltia mental.

    • Ferran és elegit governador de Castella fins que Carles, fill de Joana i Felip el Bell sigui major d'edat i pugui fer-se'n càrrec.

    • Ferran es casa amb Germana de Foix.

    • Ferran mor i Carles obté una dobles herència: la del avis materns: reis catòlics, i la dels avis paterns: Maximilià d'Àustria i Maria de Borgonya.

Els grans descobriments geogràfics:

  • Causes: la necessitat de trobar noves rutes marítimes, la mentalitat renaixentista i els descobriments científics i tècnics ( brúixola, portolans, timó, caravel·les, ...).

  • Descobriments portuguesos:

    • Ruta de Guinea: Ill. Madeira, Açores, Cap Verd.

    • Camí de l'índia: Bartolomé Días i Vasco de Gamma. Ill. De les Espècies.

  • Rutes castellanes:

    • Conquestes del nord d'Àfrica (Orà i Melilla).

    • Tractat d'Alcaçovas: Espanya rep el domini de les Ill. Canàries.

El projecte de Colom:

  • Cristòfol Colom Coneixia la forma esfèrica de la terra però en canvia la imaginava més petita i desconeixia els continent americà.

  • Capitulacions de Santa Fe: Rebria el títol d'almirall, i virrei dels territoris conquerits i un 10% de les riqueses.

  • Viatges:

    • 1er viatge - 1492 - Nau: Santa María, Caravel·les: Pinta i Niña. Arxipèleg de les Bahames: San Salvador.

    • 2n viatge - 1493 - Factories comercials.

    • 3er viatge - 1498 - Illa Trinitat.

    • 4rt viatge - 1502 - Costes d'Amèrica Central.

  • Tractat de Tordesillas: meridià que separa els territoris portuguesos dels castellans.

Els pobles precolombins:

  • Civilitzacions anteriors a l'arribada de Colom.

  • Eren anomenats Amerindis

  • Asteques: poble guerrer amb coneixements d'astronomia. Estil de construccions: piràmide escalonada.

  • Inques: Fortaleses de pedra: Machu Pichu.

  • Maies: tenien coneixements d'astronomia i escriptura jeroglífica. Palaus i temples.

TEMA 2: Renaixement i reforma.

L'humanisme:

  • Moviment cultural nascut a Itàlia al s XV i estès per Europa a principis del s XVI.

  • Renéixer de la cultura clàssica (grega i llatina).

  • Preocupació per l'ésser humà i la seva relació amb la natura.

  • Rebuig de la mentalitat medieval centrada en Déu.

  • L'ésser humà és el centre de la terra i de l'univers.

  • Les persones són els únics éssers dotats de raó i llibertat.

  • Inspiració en la cultura grecollatina.

  • Erasme de Rotterdam: Humanista cristià.

  • Impulsors de l'humanisme: Acadèmies, impremtes i Universitats.

  • Humanistes espanyols: Lluís Vives i Antonio de Nebrija.

La reforma protestant:

  • Crítiques a l'església: El relaxament dels costums i de la moral del clergat i el desprestigi del papat originen un cert malestar entre els creients. També es critica la generalització de pràctiques abusives i es defensa una religió més personal.

  • Luteranisme: Martí Luter. Justificació per la fe, sacerdoci universal i autoritat de la bíblia. S'elimina: ordes religiosos, culte a imatges i es redueixen els sagraments a 2: baptisme i eucaristia.

  • Protestantisme:

    • Calvinisme: Joan Calví. Doctrina de la predestinació. Hugonots (França) i Puritans (Anglaterra).

    • Anglicanisme: Enric VIII. Acta de Supremacia, se separà de Roma.

La Contrareforma catòlica:

  • L'església origina un moviment de renovació per tal de defensar els dogmes de la fe catòlica.

  • S. XVI - ordes religiosos. Sta. Teresa de Jesús a l'orde de Carmel.

  • La Inquisició pretén frenar el protestantisme.

  • La companyia de Jesús lluita contra el protestantisme. (St. Ignasi de Loiola)

  • Creació de la congregació de l'índex: llista de llibres contraris al catolicisme.

  • Guerres de religió: Carles V e ser anomenat emperador d'Alemanya es troba amb la revolta luterana i la oposició dels prínceps luterans. Dieta de Spira. A la batalla de Mühlberg Carles V derrota els prínceps alemanys.

  • Concili de Trento: salvació per mitjà de la fe catòlica; 7 sagraments, caràcter sagrat i culte a la verge i sants; declara la Vulgata com a única representació de la bíblia.

Renaixement:

  • Moviment cultural que arribà acompanyat per l'humanisme al segle XV. L'ésser humà passa a ser el centre de l'univers i es preocupen per plasmar un ideal de bellesa.

Quattocento (1400 - 1500)

  • Aquitectura: Brunelleschi: Cúpula de la catedral de Florència.

  • Escultura: Donatello: El David i Gattamelata.

  • Pintura: Botticelli: La primavera i el naixement de Venus.

Cinquecento (1500 - 1600)

  • Capital de l'art: Roma (abans: Florència).

  • Arquitectura: Bramante i Miquel Àngel - Basílica de St. Pere el Vaticà.

  • Escultura: Miquel Àngel - El David, Moisés i Pietà.

  • Pintura: Miquel Àngel - Capella Sixtina. Leonardo da Vinci - Gioconda, l'últim sopar. Rafael - Madonnes i Estances del Vaticà.

El renaixement a Espanya:

  • Arquitectura: Estil plateresc - Universitat de Salamanca. Estil classicista - Palau de Carles I (Alhambra de Granada). Estil herrerià - Monestir de St. Lorenzo. (d'El Escorial).

  • Escultura: Alonso Berruguete, Juan de Juni.

  • Pinura: Pedro Berruguete, el Greco - l'enterrament del Sr. D'Orgaz, la Trinitat, el cavaller de la mà al pit.

TEMA 3: l'imperi dels Àustries.

Carles V:

  • Carles era fill de Joana i Felip el Bell.

  • A la mort dels seus pares rep una doble herència. (avis materns i paterns).

  • 1519 - És elegit emperador d'Alemanya. Carles V.

  • 1517 - torna a Espanya per ser reconegut coma a rei acompanyat de flamencs i borgonyons però els castellans i aragonesos en contra per l'ús de diners públics de l'estat per la seva campanya com a emperador d'Alemanya. Sorgeixen les guerres de comunitats on els comuners són vençuts a la batalla de Villalar. Els caps principals, Bravo, Padilla i Maldonado són executats. També sorgeix la revolta de les germanies a València i a Mallorca amb el triomf de l'emperador.

  • Enemics de l'imperi:

    • Guerres contra França. - Impedir l'entrada dels francesos a Itàlia. Triomf de l'emperador a la batalla de Pavia.

    • Problema protestant. - Carles V triomfa a la batalla de Mühlberg contra els prínceps alemanys protestants.

    • Lluita contra els turcs que atacaven per el Mediterrani i el Danubi. Carles V s'apodera de Tunísia que rebia pirates barbarescos.

  • Abdicació: germà Ferran - Imperi Alemany i territoris Austríacs; Fill Felip II - territoris Hispànics, colònies, ...

Felip II:

  • S'estableix la cort a Madrid.

  • Annexió de Portugal: tots els territoris peninsulars units.

  • Defensa del catolicisme:

    • Inquisició: perseguir desviacions religioses.

    • Neteja de sang: funcionaris, membre d'ordes militars no podien tenir ascendència jueva o musulmana. Poder concentrat en pocs “cristians vells”.

    • Intenció d'aïllar Espanya de l'exterior: prohibició de llibre i estudis estrangers.

    • Sublevació d'Alpujarras: per la llengua i els costums (moriscos).

  • Guerres a Europa:

    • Frenar l'expansió musulmana pel mediterrani: flota aliada (Papat, Venècia i Espanya) triomf batalla de Lepant.

    • Lluita contra Anglaterra perquè donava suport protestant. Gran Armada (exèrcit de Felip II) destruit per una tempesta

    • Sublevació Països Baixos: fragmentació. Nord protestant, sud catòlic.

  • Fallida de la Hisenda poc abans de la mort de Felip II.

Govern dels Habsburg:

  • Monarquia Autoritària.

  • Funcions: defensa del territori, relacions amb altres estats, recaptació d'impostos, ...

  • Òrgans de govern: Consells - Hisenda, Estat, Índies, Inquisició, Aragó; Corts; importància de l'exèrcit - va arribar a ser el millor en el s XVII. Era format per mercenaris castellans.

Conquesta d'Amèrica:

  • Magallares - el cano - primer viatge de la volta al món.

  • Mètodes de conquesta: submissió del pobles indígenes per la superioritat militar (armes de foc, cavalls, ...), els conqueridors estaven motivats per la idea de trobar-hi or i plata, conseqüències demogràfiques per als indígenes jugaven a favor dels colonitzadors.

  • Mèxic - Hernan Cortés. Territori Asteques incorporats a l'imperi espanyol. Nueva Espanya.

  • Perú - Francisco Pizarro.

  • Xile - Almagro i Pedro de Valdivia

  • Recorre l'Amazones - Orellana.

Organització de l'imperi Americà:

  • Organismes: Consell d'Índies - governador de les terres americanes de la península; Casa de Contractació - qüestions econòmiques d'Amèrica; Virreis - representants del reis en els virregnats (províncies - governadors).

  • Explotació: Obtenció d'or i plata (repartit entre reis, capità i altres); explotació de mines; Encomiendas - permetia als colonitzadors servir-se del treball dels indígenes; Lleis d'Índies - prohibeix la esclavització dels indígenes.

  • Societat: Indis (Indígenes), Criolls (descendents de colonitzadors instal·lats a Amèrica), Mestissos (fills d'indígenes i espanyols) i esclaus (població negre africana).

Vídeos relacionados