Història i Reglament de futbol

Deporte. Educación física. Entrenamiento. FIFA (Federación Internacional de Fútbol Asociación)

  • Enviado por: Arnau Amill
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 33 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA I REGLAMENT

DEL FUTBOL

INFORMACIÓ SOBRE LA PÀGINA 

INTRODUCCIÓ 

ON VA COMENÇAR TOT (HISTÒRIA DE LA FIFA) 

   NORMES I REGLAMENT

   POSSIBLES CANVIS AL REGLAMENT

   EVOLUCIÓ DEL REGLAMENT DE FUTBOL

   LA PREMSA EN PARLA

   CONCLUSIONS

   RESUM DEL TREBALL DE RECERCA

   NOTA DE L'AUTOR I BIBLIOGRAFIA

INFORMACIÓ SOBRE LA PÀGINA

Bé, suposo que voldreu saber abans de començar a utilitzar la pàgina, com funciona. A totes les pàgines, excepte la primera (índex), trobareu, com a mínim, cinc fletxes. D'aquestes cinc fletxes, en trobareu tres o quatre (depèn de la pàgina) a la part superior esquerra de la pàgina. La primera de totes, que és la més gran i està assenyalant cap amunt, serveix per anar directament a l'índex. La segona fletxa, que és més petita i assenyala cap a la dreta, és per anar a la pàgina següent i la de sota, que assenyala a l'esquerra, és per anar a la pàgina anterior. Hi ha unes quantes pàgines, exactament 19, que a sota d'aquestes tres fletxes, n'hi una altra de color verd que serveix per anar a la pàgina de "normes i reglament" directament, sense haver de passar abans per l'índex. A més a més, apart d'aquestes tres o quatre fletxes, n'hi ha dues més al final de cada pàgina que serveixen per agilitzar-ne el canvi i no haver de tornar anar al inici de la pàgina.

També heu de fixar-vos que si situeu el cursor sobre qualsevol imatge que hi ha a la pantalla, et sortirà un breu comentari d'aquesta, exceptuant d'aquestes imatges les tres de l'índex on sentiràs un missatge de benvinguda. D'acord amb això, un informo que si voleu consultar la pàgina tal com jo desitjo, haureu de tenir els altaveus de l'ordinador encesos, ja que a cada pàgina hi ha una música de fons.

Ah!, una altra cosa; visualitzareu molt millor aquesta pàgina si utilitzeu una resolució de pantalla de 800x600 píxels per polzada. A més us recomano que si utilitzeu l´internet explorer ho feu amb la versió 4.

INTRODUCCIÓ

El tema d'aquest treball de recerca és construir una pàgina web sobre el reglament del futbol actual, la seva evolució i els possibles canvis que s'hi podrien introduir. El format d'aquest treball de recerca és diferent al de la majoria, ja que aquest no està escrit i posteriorment imprès en paper, sinó que és una pàgina web. El motiu d'aquest format és l'objectiu principal d'aquest treball. Això vol dir que aquest treball de recerca pretenc que sigui una pàgina web sobre alguna cosa, on aquesta cosa és el reglament del futbol. Per tant, el més important per a mi en aquest treball de recerca és l'estructura de la pàgina web per sobre del seu contingut, però sense oblidar-se'n ja que no seria possible fer una pàgina web sense un contingut. Aquesta pàgina web pretén informar al lector del reglament, la seva evolució i posar de manifest unes opinions personals pensades per millorar aquest esport, fent-lo més espectacular, ja que últimament ha perdut el que era en quant a l'espectacle i a la passió que fa sentir a la gent. Aquest moviment de masses és degut a diversos factors, però principalment degut a les quantitats astronòmiques de diners que mou i a la influencia que té aquest esport als mitjans de comunicació. Un dels altres objectius que em vaig proposar després d'haver recollit la gran majoria de la informació, era el de millorar el meu nivell d'anglès, ja que gairebé tota la informació d'aquest treball de recerca era amb anglès i l'he hagut de traduir. Per tant, els apartats història de la FIFA i normes i reglament són una traducció quasi literal de l'anglès.

Així doncs, aquest treball té aquest format degut a que jo personalment, abans d'iniciar-lo, no tenia cap mena d'idea de fer pàgines web i ara, un cop finalitzat el treball, crec que ha estat una experiència força positiva i he après a fer pàgines web que era una de les meves assignatures pendents.

ON VA COMENÇAR TOT 

(HISTÒRIA DE LA FIFA)

La FIFA va ser fundada al darrere de la central de la Unió Francesa d'Atletisme al carrer Saint Honoré 229 a París el 21 de Maig de 1904. Els següents representants van signar l'acta de fundació:

França Þ Union des Sociététs Françaises de Sports Athétiques (USFSA)

Bèlgica Þ Union Belge des Sociététs de Sports (UBSS)

Dinamarca Þ Dansk Boldspil Union (DBU)

Holanda Þ Nederlandsche Voetbal Bond (NVB)

Espanya Þ Madrid Football Club

Suècia Þ Svenska Bollspells Förbundet (SBF)

Suïssa Þ Association Suisse de Football (ASF)

El primer partit oficial internacional va tenir lloc al continent europeu a principis de segle. La idea de fundar una federació internacional va començar a prendre forma. En general, es va proposar reconèixer el paper líder dels anglesos, que havien fundat la seva associació de futbol el 1863. D'aquesta manera, el secretari de la federació holandesa de futbol, es va dirigir cap a la federació de futbol. El secretari va acceptar la proposta però, fins que el comitè executiu de l'associació de futbol, el consell internacional i les associacions d'Escòcia, Gal·les i Irlanda van donar la seva opinió sobre la proposta, va passar molt de temps. Robert Guerin (secretari del departament de futbol francès) va començar a enviar cartes donant la benvinguda i preguntant per la viabilitat de fundar una organització. Després d'un intens intercanvi de correspondència, Robert Guerin va veure com es van formar les primeres opinions. Bèlgica es va enfrontar amb França al primer partit oficial a Brussel·les l'1 de maig de 1904. Els serveis proporcionats pels fundadors van ser enormes. Llavors es va començar a organitzar partits internacionals de major nivell. Es van establir els primers estatuts de la FIFA i es van determinar els següents punts: el mutu reconeixement de les Associacions Nacionals representades i participants; els clubs i els jugadors tenien prohibit jugar simultàniament a diferents associacions nacionals; reconeixement de les suspensions de jugadors anunciades per d'altres associacions i jugar els partits d'acord amb les lleis de joc de l'Associació de Futbol. Cada Associació nacional havia de pagar una quota anual de 50 francs francesos. Els primers estatuts eren només d'un gènere provisional, per simplificar l'admissió de nous membres. El primer congrés de la FIFA va tenir lloc el 23 de Maig de 1904 i es va escollir Robert Guerin com a president, que va tenir com a vice-presidents els representants de Suïssa i Holanda. Aquests pioners es van enfrontar a una immensa tasca perquè la FIFA només existia sobre el paper.

El 14 d'abril de 1905, el comitè executiu de la federació de futbol, va reconèixer les associacions nacionals afiliades a la FIFA i s'hi van unir. Gràcies a forts esforços personals, el president de la Unió Belga va aconseguir dissipar els últims esforços i dubtes dels anglesos. Això va ser el primer gran èxit de la FIFA. El primer membre honorífic de la FIFA va ser el Baró Edouard de Laveleyle. El segon congrés de la FIFA va ser a París del 10 al 12 de Juny de 1905. Mentre les associacions d'Alemanya, Àustria, Itàlia i Hongria es van associar a la FIFA; Escòcia, Gal·les i Irlanda van seguir l'exemple d'Anglaterra. Es va estar parlant sobre una competició internacional per celebrar-la el 1906. Hauria consistit de 4 grups i Suïssa es faria càrrec de l'organització de les semifinals i la final. D'acord amb aquesta idea, primer es va pensar organitzar-ho amb els millors clubs. El comitè executiu de la FIFA va ser escollit l'any següent amb la mateixa composició, però les dificultats es van anar acumulant. La primera competició internacional, va ser un fracàs i les altres associacions nacionals tenien altres preocupacions. La Federació Francesa de Futbol va separar-se. Aquestes dificultats van ser una forta càrrega pel president, que havia dut a terme les seves tasques amb força entusiasme.

Quan els "English Ramblers", un club anglès improvisat, va voler jugar partits al continent europeu sense l'autorització de l'associació de futbol, la FIFA va prohibir als seus membres jugar contra aquest equip. Els anglesos es va quedar força impressionats amb aquest procés tan estricte. Això va ser manifestat al següent congrés a Berna el 1906. A més, Daniel Burley Woolfall va ser escollit nou president. Ell era un pragmàtic i tenia força experiència al consell de l'Associació de Futbol. Amb la seva ajuda, el futbol anglès internacional va estar més unit. A més a més, es va iniciar una campanya per uniformitzar les lleis del joc. Encara estava pendent la idea de celebrar una competició de futbol de major importància i la associació de futbol va assumir la responsabilitat d'organitzar un torneig que va tenir lloc dins dels jocs olímpics de Londres, el 1908. Es van presentar alguns problemes a l'organització, que no van ser resolts fins el 1912, quan el torneig va prendre cos a Estocolm. El nou esport va ser considerat com una diversió, i no com una competició. El congrés que, d'acord amb els estatuts, havia de canviar de seu a cada edició, sempre va ser presidit pel president Woolfall. El que sempre va figurar primer a la seva agenda va ser la necessitat d'imposar les mateixes normes a nivell internacional. Això va tenir un efecte molt positiu, resultant-ne les normes bàsiques de l'organització, que s'utilitzen encara avui en dia. Gràcies al president anglès, l'evident progrés es va fer a l'administració i es va publicar el primer butlletí oficial. Es va decidir que fos escrit en francès i que aquest fos l'idioma oficial. L'aplicació de les lleis del joc estrictament establertes segons el model anglès, van ser obligatòries i es va establir una definició clara per partits internacionals (clubs i seleccions nacionals) i els de fora (no de la FIFA) van tenir prohibit organitzar partits amb fins lucratius. Fins el 1909 la FIFA només estava integrada d'Associacions Europees. Els primers membres no europeus en fer-se socis van ser, per aquest ordre, Sud Àfrica el 1909, Chile i Argentina el 1912 i els EUA el 1913. Això va ser l'inici de les activitats internacionals de la FIFA. L'inici de la primera Guerra Mundial el 1914 va causar una gran interrupció. Qui podia parlar llavors del futbol i que la seva missió era unir les nacions? Tot i així, les relacions internacionals no estaven trencades, encara que només es mantinguessin a petita escala. Encara es van celebrar partits internacionals, organitzats a un territori neutral. No obstant, alguns membres es trobaven amb dificultats al creuar les fronteres i això va aturar la celebració del congrés. El somni de tenir una competició internacional semblava haver-se esfumat per sempre. La FIFA es va adormir i el president Daniel Burley va morir el 1918.La FIFA no es va apagar completament, això va ser gràcies només a un home: Carl Anton Wilhem Hirschman, que va deixar les seves tasques com a secretari honorífic de les seves oficines d'Amsterdam i va mantenir viva la FIFA amb molta cura. Dins de l'àmbit de les seves limitades possibilitats, va mantenir correspondència amb tots els seus colegues estrangers. D'aquesta manera, es va encarregar del secretariat de la FIFA amb els seus propis mitjans. Hirschman tenia una increïble capacitat per treballar i no va ser gens egoista. Ell va dedicar la seva vida als esports, i, particularment al futbol. Ell va servir l'Associació Holandesa de Futbol en diverses funcions i també va pertànyer al seu Comitè Nacional. Sent ell un dels fundadors, va tenir contacte amb tots el membres després de la guerra, amb l'iniciativa del president de l'Associació Francesa de Futbol, Jules Rimet. Hirschman en realitat va convocar una assemblea el 1919 a Brussel·les. No obstant, les negociacions van avançar molt lentament. Desprès d'una llarga i sagnant guerra, les ferides encara no estaven curades. Alguns delegats, particularment els anglesos, encara no volien acceptar els enemics de guerra. D'aquesta manera, va tenir lloc a Antwerp una reunió el 1920. Es va escollir una nova directiva provisional amb Jules Rimet com a president. Els resultats d'aquestes eleccions van ser enviades després a totes les associacions afiliades, que ho van aprovar unànimement per correus. Aquesta va ser l'última vegada que es va utilitzar aquest procediment ja que els següents estatuts no es van poder votar per correu o per mandat. Jules Rimet va ser nomenat tercer president l'1 de març de 1921. La FIFA va ser la tasca de la vida d'aquest home francès de 48 anys d'edat. Quan ell es va fer càrrec de la federació mundial de futbol, va nomenar 20 membres. Els britànics ho havien deixat i ni Brasil ni Uruguai no en van formar part mai. Durant els 33 anys de la seva presidència, la FIFA va experimentar una increïble millora, tot i que hi havia la segona guerra mundial. S'hauria de parlar de "l'era de Jules Rimet" perquè va aconseguir reorganitzar la FIFA i va materialitzar els somnis de la copa del món. Al fer el traspàs de poders de la FIFA el 1954, quan va iniciar el seu cinquè campionat del món a Suïssa, la FIFA comptava amb 85 membres. De bon començament, Jules Rimet no era un desconegut. Ell ja havia participat al congrés a Christiania el 1914 com a representant de l'Associació Francesa de Futbol. En aquella ocasió es va ratificar la següent proposta: "Sota les condicions del lloc que acull el torneig olímpic, d'acord amb el reglament de la FIFA, aquest hauria de reconèixer això com a un campionat de futbol per amateurs". Per no perdre tota possibilitat d'organitzar el seu propi campionat mundial, la FIFA estava disposada a assumir la responsabilitat del torneig de futbol per primera vegada. Va ser un èxit immediat, els resultats van ser sorprenents i hi van participar 24 seleccions nacionals. Els anglesos van continuar estant fora d'aquest torneig, però, els americans eren allà i un equip els representava en la llunyania. Uruguai va ensenyar com es jugava el futbol a Sud-Amèrica, amb una gran satisfacció per part del públic. Els resultats d'Uruguai van ser aclaparadors: 7-0 contra Iugoslàvia, 3-0 contra EUA, 5-1 contra França i 2-1 contra Holanda. 60.000 seguidors van seguir la final que va enfrontar Uruguai i Suïssa, que va ser guanyada pels sud-americans per 3-0. Uruguai van ser els campions olímpics i van ser aclamats com a campions del món a la ciutat de Montevideo. La superioritat dels equips sud-americans, va ser més visible als jocs olímpics a Amsterdam el 1928. Uruguai tampoc va voler renunciar a la seva victòria també en aquella ocasió. El seu adversari a la final va ser la selecció nacional d'Argentina. La repercussió als jocs olímpics va intensificar els desitjos de la FIFA per tenir un campionat del món propi. Es van enviar qüestionaris a les associacions afiliades, preguntant si estaven o no d'acord amb l'organització d'un campionat del món i amb quines condicions. Un comitè especial va examinar aquest problema. El president Jules Rimet, va ser la força conductora a tots els sectors, amb l'intent de materialitzar aquest somni. Ell va ser ajudat per l'incansable secretari de la Federació Francesa de Futbol, Henri Delaunay. Seguint una proposta aprovada pel comitè executiu, el congrés de la FIFA a Amsterdam el 28 de maig de 1928, va decidir organitzar un campionat mundial portat a terme per la FIFA. Ara, s'havia de escollir el país organitzador. Hongria, Itàlia, Holanda, Espanya i Suècia van presentar les seves candidatures. Abans de començar, però, Uruguai era el favorit per importants raons: era el país que havia guanyat els Jocs Olímpics (1924 i 1928) i estava celebrant el centenari de la seva independència. A més a més, l'Associació de Futbol estava disposada a fer-se càrrec de tots els costos, incloent-hi l'estada i els viatges dels participants. Es repartirien els beneficis i Uruguai es faria càrrec del dèficit. Els arguments van ser decisius. Al congrés de Barcelona el 1929, la FIFA va designar Uruguai com a primer país a organitzar un campionat del món. Les altres candidatures s'havien retirat. La decisió va ser aplaudida, però no per tothom. Europa estava submergida enmig d'una crisi econòmica. La participació al campionat del món no només volia dir un llarg viatge per a molts europeus; els clubs haurien de renunciar als seus millors jugadors durant dos mesos. Més i més associacions van trencar la seva promesa de participar. D'aquesta manera hi va haver seriosos problemes per dur a terme l'organització del Campionat del Món. A les portes d'aconseguir el seu propòsit, el president Jules Rimet no es va deixar acovardir. Gràcies al seu esforç personal, 4 equips europeus van anar a fer el llarg viatge: França, Bèlgica, Iugoslàvia i Romania. La primera copa del món va ser inaugurada al estadi Centenary el 18 de Juliol de 1930. Una nova època havia començat pel futbol mundial. El campionat del món a Montevideo va ser un èxit notable, tant en l'àmbit esportiu com en el financer. Era clar que els organitzadors estaven decepcionats perquè només hi havien participat 4 equips europeus. El disgust a Montevideo era prou intens i quatre anys més tard, els campions del món per primera i única vegada van renunciar a defensar el seu títol. El congrés convocat a Budapest el 1930 va agrair a Uruguai l'organització del primer campionat del món en unes condicions força difícils. D'altra banda va ser lamentable veure participar el mínim d'equips d'Europa. El 1932, abans dels Jocs Olímpics de Los Angeles, hi va haver un altre obstacle; diverses opinions no van poder arribar a un acord al Comitè Olímpic Internacional, recordant els estatuts dels jugadors de futbol. Llavors, la FIFA va decidir no organitzar un torneig olímpic internacional. Suïssa i Itàlia van presentar les seves candidatures per les segones sèries del campionat del món al congrés d'Estocolm el 1932. El comitè executiu va escollir Itàlia. S'havien de jugar partits de qualificació fins a arribar als 16 equips finalistes. De bon començament, el sistema de la copa es va imposar i els equips nacionals d'Argentina i Brasil ja van tornar cap a casa després de la primera desfeta. Una altra vegada l'equip local va predominar; Itàlia va guanyar Txecoslovàquia a la pròrroga. Per primera vegada la final de la copa del món va ser retransmesa per ràdio. Quatre anys desprès, el "pare del campionat mundial", Jules Rimet va veure que el seu somni es va materialitzar quan el 3r campionat del món va tenir com a seu França, el seu país natal. Una altra vegada, el torneig es va submergir en les ombres: Àustria havia desaparegut de l'escena i Suïssa no va tenir contrincant als vuitens de final. Uruguai encara no volia participar-hi i Argentina es va retirar. Va ser per això que els equips nacionals de Cuba i les Índies Orientals Holandeses van venir a França. Aquesta vegada, no hi va haver victòria dels locals i Itàlia va defensar el seu títol. El campionat del món s'hauria d'haver fet per quarta vegada el 1942 i no va tenir lloc. Es va haver d'esperar fins a l'1 de Juliol de l'any següent al congrés celebrat a Luxemburg. En aquest congrés hi havia representants de 34 associacions. Van presentar el president Jules Rimet, que havia encapçalat la FIFA durant un quart de segle. A partir d'aquell moment la copa es va dir "La copa de Jules Rimet". Només hi va haver un candidat per organitzar la següent Copa el Món que havia de ser el 1949 (es va posposar al 1950 per falta de temps). Brasil va ser escollit majoritàriament. Al mateix temps Suïssa va aconseguir l'opció per l'organització del mundial de 1954.El 1946 va veure el retorn de 4 associacions angleses a la FIFA. Això va tornar a ser gràcies al talent diplomàtic de Jules Rimet que va trobar en Arthur Drewry i Stanley Rous uns interlocutors amb bona visió de futur. Els dos arribarien a ser presidents de la FIFA en els propers anys. L'esdeveniment es va celebrar a Anglaterra un temps més tard amb un partit entre la Gran Bretanya i la resta d'Europa, jugat al Hampden Park, Glasgow, el 10 de Maig de 1947. Titulat "el partit del segle" per la premsa, va ser seguit per un total de 135000 espectadors i les entrades van recaptar gairebé £35,000. Com un signe de bona voluntat, aquesta suma va ser posada a disposició de la FIFA amb l'objectiu d'ajudar a millorar les dificultats financeres acumulades durant els anys de guerra. Els britànics van guanyar per 2 a 1.Brasil va perdre els seu primer títol de campió del món a la final contra Uruguai. Per segona vegada "la copa de Jules Rimet" va romandre a Montevideo i durant 4 anys més.

Quatre anys desprès, al 5è mundial a Suècia, que va ser inaugurat per Jules Rimet a Lausanne, el president de 80 anys es va retirar al congrés de Berna i els delegats van donar-li una ovació d'acomiadament d'un minut desprès del seu discurs. Va ser nomenat el primer president honorífic de la FIFA el 21 de juny de 1954. Per última vegada "el pare del campionat del món" va entregar al capità del victoriós equip alemany, Fritz Walter, la "Copa Jules Rimet" i després va abandonar el càrrec de directiu. El belga Rodolphe William Seeldrayers va ser el 4rt president de la FIFA. En la seva nova funció, va poder celebrar els 50 anys de la FIFA, que ara comptava amb 85 membres.

Jules Rimet, després d'haver estat vice-president durant més de 25 anys, va morir l'octubre de 1955. El seu successor va ser Arthur Drewry que fou escollit el juny de 1956, però ell ja havia dirigit la FIFA més d'un any interinament. Ell va presidir el comitè d'estudi pels nous estatuts de la FIFA i va inaugurar el 6è mundial a Estocolm el 1958. Això va ser molt positiu i el president va veure com Brasil era net guanyador del mundial. Arthur Drewry va morir el 25 de març de 1961.El suís, Ernst B. Thomment va controlar les operacions de la FIFA fins al congrés extraordinari del 24 de setembre de 1961. Com a president del comitè organitzador dels mundials de 1954, 1958 i 1962, va fer molt per la federació mundial de futbol.

Sir Stanley Rous va ser escollit 6è president de la FIFA. Ell havia estat durant la seva joventut un molt bon àrbitre i a més era conegut a tot el món. Durant el seu mandat, Anglaterra va guanyar el mundial de 1966 amb satisfacció per part seva. Ell era molt popular de cara al món. Un dels primers passos fets per les noves nacions independents va ser la seva afiliació a la FIFA. És a dir, el nombre de membres va créixer constantment. La retransmissió per televisió del mundial també va contribuir cap a l'expansió mundial. En aquell temps la FIFA era més aviat conservadora en les seves decisions. Com una institució privada, ni va rebre subsidis governamentals ni fons d'altres llocs. Els fons venien estrictament dels beneficis del mundial i així és com va haver de viure i treballar durant 4 anys. D'aquesta manera, amb una bona dosi de sacrifici es va anar consolidant i mantenint la feina; tot això gràcies a Sir Stanley Rous. En reconeixement al seu mèrit, va ser anomenat president honorífic de la FIFA a Frankfurt l'11 de juny de 1974.Aquell dia, el brasiler João Havelange va agafar les regnes de la federació internacional de futbol.

Des del moment en que la Confederació Sud-Americana de Futbol va presentar la seva candidatura per a la presidència de la FIFA del 1976, ells havien buscat solucions als principals problemes del futbol mundial. Quan Havelange va ser escollit al 39è congrés el 1974, ell estava disposat a considerar el futbol no només com una competició, també intentant, provant i buscant nous camins i mitjans pel desenvolupament tècnic i per preparar noves generacions.

La seva arribada va anunciar una nova era pel futbol internacional. Prèviament la FIFA havia estat una mica conservadora quan era l'hora de prendre decisions. L'energia administrativa havia estat concentrada per consolidar i mantenir els estatuts. Havelange va transformar una institució d'orientació administrativa en una empresa dinàmica plena de noves idees i amb ganes de dur-les a terme. Al 1974, la FIFA també va unificar els esforços de cara al 10è Campionat Mundial. Aquells dies, es van fer moltes proves entre 9 equips europeus i 4 equips sud-americans. Les conseqüències polítiques, particularment a l'Àfrica, on algunes colònies havien aconseguit la independència, van començar a ser notícia en l'àmbit esportiu internacional. En aquell moment, Àfrica, Àsia, Nord i Sud Amèrica i el Carib (CONCACAF), encara van enviar cadascú una selecció al millor esdeveniment de futbol mundial. Pel mundial de 1982 a Espanya, Havelange va incrementar el nombre d'equips fins a 24. Des d'aquella decisió, els equips no qualificats que acostumaven a ser la riota dels altres havien reforçat la idea d'Havelange l'estratègia era correcta. Pel mundial de 1998 a França, el nombre d'equips participants va augmentar a 32, sent el major nombre de la historia d'aquest esdeveniment i a més es va permetre la participació d'equips de totes les confederacions. A nivell polític, ell va firmar seguir amb convenciment un camí de servei i de conciliació, seguint el principi d'universalitat al que ell i la FIFA s'havien compromès. La seva integritat personal li va assegurar el respecte de totes les associacions nacionals i la seva paraula tenia pes. Sota el seu comandament les oficines de la FIFA van esdevenir el centre de diplomàcia de l'esport. Un exemple d'això va ser quan els representants d'Iraq i Iran, Corea del Nord i Corea del Sud , Japó i Aràbia Saudita es van trobar a Zuric el 1993 per discutir els detalls de l'organització i l'administració de les qualificacions finals a Àsia del Mundial de 1994 en un clima d'amistat i pau. Prèviament Havelange havia mostrat el seu talent per aprofitar al moment just els potencials conciliadors de futbol. Després d'una intensa activitat diplomàtica, visitant almenys una vegada cada associació i sense tenir pèls a la llengua a l'hora de parlar, Havelange aviat va aclarir el camí perquè la república Xinesa tornés a la FIFA. Llavors, el 1991, Corea del Nord i Corea del Sud van enviar un equip conjunt al campionat mundial juvenil de Portugal, i per la seva banda, degut a la seva particular situació, Israel va competir amb els equips europeus de la FIFA en totes les competicions. Als últims 25 anys, el futbol no només va agafar l'arrel del joc més important del món, sinó que també va florir en d'altres branques de la societat, el comerç i la política. El futbol, més que qualsevol altre factor, ha unit gent, nacions i regions. Aproximadament amb 2 milions de jugadors en actiu, ara constitueix un tros important de la indústria de lleure, havent obert nous mercats per a ell i per a la resta de negocis del món. Aquest potencial encara no s'ha exhaurit, ni a Àsia ni a Amèrica del Nord. Cap a la meitat de 1998, la FIFA va créixer, incloent 203 associacions, arribant a ser d'aquesta manera una de les associacions esportives més importants dels món. El 8 de juny de 1998, Joseph Blatter (Suïssa) va ser escollit successor de Havelange pel càrrec de president de la FIFA. Aquesta victòria al 51è congrés ordinari a París va elevar Josep Blatter, que ja havia servit a la FIFA en diversos càrrecs durant 23 anys, fins dalt de tot de la federació. Joseph Blatter és un dels exponents de la diplomàcia de l'esport més versàtil i experimentat, i està totalment disposat a servir el futbol, la FIFA i la joventut mundial. 

NORMES I REGLAMENT

EL TERRENY DE JOC

LA PILOTA

EL NOMBRE DE JUGADORS

L'EQUIPAMENT DELS JUGADORS

L'ÀRBITRE

L'ÀRBITRE ASSISTENT

LA DURACIÓ DEL PARTIT

INICIAR I REPRENDRE EL PARTIT

LA PILOTA DINS I FORA DE JOC

GOL VÀLID

FORA DE JOC

FALTES I SANCIONS PER MALA CONDUCTA

LES FALTES

EL LLANÇAMENT DE PENAL

EL LLANÇAMENT DE BANDA

  EL LLANÇAMENT DE PORTERIA

  EL LLANÇAMENT DE CÒRNER

L'ÀREA TÈCNICA DE L'ENTRENADOR

EL QUART ÀRBITRE

1. - EL TERRENY DE JOC

Dimensions

El terreny de joc ha de ser rectangular. La llargada de la línia de banda ha de ser més gran que la llargada de la línia de gol.

Llargada: mínim 90 m, màxim 120 m.

Amplada: mínim 45 m, màxim 90 m.

Partits Internacionals

Llargada: mínim 100 m, màxim 110 m.

Amplada: mínim 64 m, màxim 75 m.

Marques al terreny de joc

El terreny de joc està marcat amb línies. Les dues línies més llargues són les línies de banda. Les dues línies curtes s'anomenen línies de gol. Les línies no superen l'amplada de 12 cm. El terreny de joc està dividit en dues parts iguals per una línia al mig que va de banda a banda.

El senyal del centre està marcada al mig de la línia que separa el camp en dos. Un cercle amb un radi de 9.15 m està marcat al voltant del senyal.

L'àrea de gol

L'àrea de gol està definida a cada banda del camp al final com:

Una línia dibuixada a terra a una distància de 5.5 m paral·lela a la línia de gol. Aquesta línia està a una distància de 5.5 m de cada pal de la porteria, i en aquest punt hi ha una línia perpendicular a la línia de gol que talla amb la línia que està dibuixada paral·lela a aquesta.

L'àrea de penal

Una àrea de penal està definida a cada banda del camp com:

Una línia dibuixada a terra a una distància de 16.5 m paral·lela a la línia de gol. Aquesta línia està a una distància de 16.5 m de cada pal de la porteria, i en aquest punt hi ha una línia perpendicular a la línia de gol que talla amb la línia que està dibuixada paral·lela a aquesta.

Dins de l'àrea de penal hi ha una marca a una distància de 11 m des del punt mig entre els pals de la porteria i equidistant d'ells. Un arc d'un cercle amb un radi de 9.15 m de cada punt de penal està dibuixat per fora l'àrea de penal.

Banderes

A cada cantonada del terreny de joc hi ha una bandera d'una alçada no superior a 1.5 m d'alçada. Les banderes també poden estar posades al final de cada banda de la línia de mig del camp, però no a una distància menor de 1 m.

L'arc del còrner

És un quart de cercle amb un radi d'1 m dibuixat a terra a cadascuna de les banderes de còrner.

Porteries

Les porteries han de ser al mig de cada línia de gol.

Consisteixen de dos pals rodons verticals i equidistants de cada bandera de còrner, units a la part superior per un altre pal rodó horitzontal.

La distància entre els pals verticals és de 7.32 m i la distància del pal horitzontal a terra és de 2.44 m.

Els tres pals de la porteria tenen la mateixa amplada i profunditat, que no excedeix de 12 cm. Les línies de gol són de la mateixa amplada que els tres pals. La xarxa ha de ser subjectada a les porteries i al terra sota la porteria, assegurant que estan ben subjectades i no molesten el porter. Els pals de les porteries han de ser blancs.

Seguretat

Les porteries han de ser subjectades al terra. Les porteries mòbils només es poden fer servir si satisfan els requisits.

2.- LA PILOTA

Qualitats i mesures

La pilota és:

esfèrica.

feta de pell o un altre material semblant.

una circumferència no més gran de 70 cm i no més petita de 68 cm.

pesa entre 450 g i 410 g a l'inici del partit.

la seva pressió és entre 0.6 i 1.1 atmosferes a nivell del mar.

Canvi d'una pilota defectuosa

Si la pilota es rebenta o arriba a ser defectuosa al llarg el partit:

el partit s'atura.el partit segueix posant la nova pilota al lloc on la primera s'ha rebentat o s'ha vist que era defectuosa.

Si la pilota es rebenta o arriba a ser defectuosa mentre no s'està en joc, en un fora de banda, en una sacada de còrner, un penal o una falta:

el partit segueix d'acord amb el que es s'anava a fer amb la pilota defectuosa.

La pilota no es pot canviar sense l'autorització de l'àrbitre.

3.- EL NOMBRE DE JUGADORS

Jugadors

Un partit es juga amb dos equips, cada un consisteix de no més d'11 jugadors, on un d'ells és el porter. Un partit no comença si un dels equips no es presenta o si un dels equips té menys de 7 jugadors.

Competicions oficials

Hi ha un màxim de tres substitucions al llarg del partit que poden ser fetes en qualsevol partit oficial sota comandament de la FIFA., les confederacions o les associacions nacionals.

Les normes de la competició han d'especificar quin és el nombre màxim de substitucions per partit que pot anar de tres a set.

Altres partits

En altres partits, fins a cinc substitucions es poden fer, amb la condició que:

els equips es posin d'acord en el nombre màxim de substitucions abans de començar el partit.

l'àrbitre n'és informat abans de començar el partit. Si l'àrbitre no n'és informat o no hi està d'acord abans de començar, només es poden fer com a màxim tres substitucions per partit.

Tots els partits

A tots els partits, els noms dels substituts han de ser donats a l'àrbitre abans de l'inici del partit ja que si no es fa, els jugadors no podran jugar perquè no pertanyeran a la llista de possibles substituts que té l'àrbitre.

Procediment de la substitució

Per a substituir un jugador s'han de prendre les mesures següents:

s'informa l'àrbitre abans que la substitució sigui proposada.

el substitut només pot entrar al camp quan el jugador substituït hagi marxat de camp i el substitut rebi un senyal de l'àrbitre.

el substitut només pot entrar a jugar per la línia de mig del camp.

una substitució es completa quan el substitut entra al camp.

des d'aquest moment, el substitut forma part dels jugadors del partit i el substituït deixa de ser un jugador del partit.

un jugador que ha estat substituït no pot tornar a formar part del partit en un futur.

tots els substituts han d'estar en coneixement de l'àrbitre que pot decidir que juguin o no.

Canvi del porter

Tots els jugadors poden canviar el seu lloc amb el porter amb les condicions següents:

l'àrbitre ha de ser informat abans que es produeixi el canvi.

el canvi s'ha de produir mentre el joc és aturat.

Infraccions / Sancions

Si un substitut entra al terreny de joc sense el permís arbitral:

el partit s'atura.

el substitut és avisat i se li mostra la targeta groga. A més està obligat a abandonar el terreny de joc i tornar a entrar quan l'àrbitre ho permeti.

el joc es restableix amb un bot neutre al lloc on era la pilota quan el joc ha estat aturat.

Si un jugador canvia la seva posició amb la del porter sense el permís de l'àrbitre:

el partit continua.

els jugadors infractors s'avisen i l'àrbitre els ensenya la targeta groga quan la pilota surt fora del camp a la jugada següent.

Per altres infraccions a aquesta llei:

els jugadors infractors son avisats i se'ls mostra la targeta groga.

Represa del partit

Si el partit l'ha aturat l'àrbitre per amonestar un jugador:

el partit es reprèn amb una falta indirecta que un jugador de l'equip contrari a executarà des del lloc on l'àrbitre ha aturat el partit.

Jugadors i substituts expulsats

Un jugador al que han expulsat abans de la sacada inicial, pot ser substituït només per un dels substituts. Un substitut que ha estat expulsat, tant abans com desprès del començament, no pot ser substituït per cap altre jugador.

4.- L'EQUIPAMENT DELS JUGADORS

Seguretat

Un jugador no fa servir roba que pugui ser perjudicial per a ell mateix o per altres jugadors (incloent-hi qualsevol tipus de joieria).

Equipament bàsic

L'equipament bàsic d'un futbolista és:

un jersei o una camiseta.

pantalons curts (si es porten malles han de ser del mateix color que els pantalons curts).

mitjons llargs.

canyelleres.

botes de futbol.

Les canyelleres:

han d'estar completament cobertes pels mitjons.

han de ser del material següent: goma, plàstic o substàncies similars.

proporcionen un grau de protecció raonable.

Els porters:

cada porter porta posats vestits tals que els seus colors no es confonguin ni amb els de l'àrbitre, ni amb els dels altres jugadors ni amb els dels àrbitres assistents.

Infraccions / Sancions:

Per alguna infracció a aquesta llei:

el partit ha d'estar aturat.

el jugador infractor és avisat per l'àrbitre i ha d'anar a canviar el seu equipament.

el jugador surt del camp quan la pilota està fora del camp.

un jugador que ha sortit del camp a causa del seu equipament, no pot tornar a entrar al camp sense el permís arbitral.

l'àrbitre comprova si l'equipament del jugador és correcte abans que ell entri al camp.

el jugador només pot entrar al camp quan la pilota és fora. El jugador que entra al camp sense el permís arbitral és sancionat amb una targeta groga.

Reprendre el partit

Si el partit està aturat per l'àrbitre per amonestar un jugador:

el partit es reprèn amb una falta indirecta que un jugador de l'equip contrari a executarà des del lloc on l'àrbitre ha aturat el partit.

5.- L'ÀRBITRE

L'autoritat arbitral

Cada partit el controla un àrbitre que té tota l'autoritat per decidir durant el partit.

L'àrbitre fa complir les normes.

controla el partit amb la cooperació dels assistents i, quan és possible, amb el quart àrbitre.

assegura que totes les pilotes utilitzades compleixin els requisits de les lleis de la pilota.

assegura que l'equipament dels jugadors és el correcte.

controla el temps que dura el partit.

atura el partit o el suspèn si hi ha algun tipus de problema.

permet continuar jugant si la pilota és fora del camp en el cas que hi hagi algun jugador lleument lesionat.

assegura que si hi ha un jugador que esta sagnant, aquest marxi del camp i fins que no pari de sagnar no pot tornar a entrar.

permet que si hi ha una falta sobre un equip, i aquest equip en el moment de la falta està en una jugada que pot treure'n benefici, pugui seguir jugant.

imposa una sanció quan un jugador comet més d'una falta perillosa.

és el responsable de valorar l'actitud dels jugadors i si creu que la conducta d'algun jugador no és bona pot expulsar-lo del partit.

s'ajuda dels assistents per assenyalar les possibles coses que passin sobre el terreny de joc que ell no hagi vist.

assegura que no entrin persones no autoritzades a l'interior del camp.

ordena reprendre el partit quan aquest ha estat aturat.

6.- ELS ÀRBITRES ASSISTENTS

Deures

Els dos àrbitres assistents es col·loquen un a cada línia de banda i un s'ocupa d'una meitat del camp i l'altre de l'altra. Ells estan subjectes a les decisions de l'àrbitre principal, però han d'indicar: - quan la pilota surt del camp.

- si es còrner, fora de banda o fora de porteria quan la pilota surt.

- quan un jugador ha de ser penalitzat per estar en una posició de fora de joc.

- quan es demana una substitució.

- quan ell ha vist qualsevol conducta inapropiada d'algun jugador o altres incidents que l'àrbitre principal no ha vist.

Assistent

L'àrbitre assistent sempre assisteix al partit per a controlar-lo d'acord amb les normes de la competició.

7.- DURADA DEL PARTIT

Períodes de joc

El partit té dos períodes de 45 minuts cadascun, però si hi ha un acord mutu entre l'àrbitre i els dos equips, es pot reduir el temps (per exemple a causa de falta de llum es pot reduir a 40 minuts cada part...), però s'ha de decidir abans de començar el partit i amb el total convenciment per part de l'àrbitre.

Mitja part

El jugadors tenen un temps de descans que no pot excedir els 15 minuts entre les dues parts del partit. La durada del descans només es pot alterar si l'àrbitre hi està totalment d'acord.  

Temps perdut

Es permet allargar els períodes si s'ha perdut temps en:

substitucions.

lesions de jugadors.

pèrdua de temps.

altres causes.

El temps allargat és el que l'àrbitre creu convenient.  

El penal

Si s'ha de xutar un penal, el temps que pren és des que l'àrbitre l'ha xiulat fins que el penal ha estat xutat. 

Pròrroga

Les normes de competició poden fer que s'allargui el partit i llavors s'han de jugar 2 períodes més de 15 minuts cadascun. 

Partit suspès

Quan un partit s'ha suspès es torna a jugar si les normes de la competició ho permeten.

8.- L'INICI I COM ES REPRÈN EL PARTIT

Preparatius

Es llença una moneda a l'aire i l'equip que endevina la cara que surt és el que escull en quina part del camp vol començar el partit. L'altre equip ha de sacar. L'equip que ha endevinat la cara de la moneda es el que sacarà a l'inici de la segona part del partit. Sacada inicial

El motiu d'utilitzar la sacada durant el partit és:

el començar el partit.

desprès de fer un gol.

al començar la segona part.

a l'inici de la pròrroga.

 Procediment

tots els jugadors han d'estar a la seva meitat de camp.

la pilota se situa al mig del camp.

l'àrbitre fa un signe.

la pilota es posa en joc en el moment que es mou endavant.

el jugador que ha sacat la pilota no la pot tornar a tocar fins que un altre jugador no la ha tocat.

Després que un equip fa un gol, es fa el mateix procés.

Infraccions / Sancions

Si el que ha llançat toca la pilota per segona vegada abans que la toqui un altre jugador:

falta indirecta a favor de l'altre equip.

Per d'altres infraccions:

es torna a fer la sacada

Pilota neutra

És una altra manera de reprendre el partit desprès d'una aturada temporal, contemplada per les normes.

Procediment

L'àrbitre tira la pilota al lloc on el partit ha estat aturat. Quan la pilota toca a terra, el partit pot seguir.

Infraccions / Sancions

La pilota es torna a llençar:

si la toca un jugador abans de que la pilota toqui a terra.

si la pilota surt del terreny de joc desprès de tocar a terra sense que cap jugador la toqui.

 

9.- LA PILOTA EN JOC I FORA DE JOC

La pilota no està en joc

La pilota no està en joc:

quan ha creuat totalment la línia de gol, tant si és tocant a la gespa com si és a l'aire.

el partit l'ha aturat l'àrbitre.

 La pilota en joc

La pilota està en joc quan:

rebota des d'un pal o bandereta de còrner i roman al terreny de joc.

rebota a l'àrbitre o a l'assistent quan ells es troben a l'interior del terreny de joc.

10.- QUAN ÉS GOL

Gol anotat

Un gol és anotat quan la pilota creua totalment un tros de la línia de gol situat entre els dos pals de la porteria, amb la condició que l'equip que ha fet el gol hagi complert anteriorment les normes de la competició.

Equip que guanya

L'equip que fa més gols durant el partit és l'equip que guanya. Si els dos equips fan el mateix nombre de gols o no se n'han fet, el partit queda com un empat.

  

Normes de la competició

Pels partits que acaben en empat, algunes competicions permeten fer pròrroga o d'altres mètodes per desempatar el partit, com poden ser els penals. Tot això, però, ha d'estar aprovat pel comitè de futbol internacional.

11.- FORA DE JOC

Posició de fora de joc

Un jugador esta en posició de fora de joc quan:

ell és més prop de la línia de gol dels seus contrincants que la pilota i el segon contrincant (el primer és el porter).

Un jugador no esta en posició de fora de joc quan:

és a la seva meitat del camp.

està alineat amb l'últim defensor.

està alineat amb els dos últims defensors.

rep la pilota del porter.

es realitza un llançament de banda.

es realitza un llançament de còrner.

 Infraccions

Un jugador en fora de joc només es penalitza quan el seu company d'equip li passa la pilota i en aquell moment ell està en les condicions de fora de joc o, estant-hi, està involucrat amb la jugada com per exemple:

interferir en el joc

molestar el contrari

estar en avantatge en aquella posició

Per qualsevol fora de joc l'àrbitre xiula falta indirecta que ha de ser llançada per l'equip contrari. Aquest l'ha de treure des del lloc on s'ha xiulat el fora de joc

12.- FALTES I MALA CONDUCTA

Castigades amb tir lliure indirecte

Es concedeix al contraris per les següents faltes:

per joc perillós.

per carregar reglamentàriament, és a dir, amb l'espatlla, quan la pilota no està en possessió de ningú.

per obstruir intencionadament a un contrari sense intenció de tocar la pilota, amb l'objectiu d'intentar aconseguir que el jugador no la toqui.

per carregar contra el porter si té la pilota en el seu poder.

obstruint un jugador que es troba fora de la seva àrea de gol.

quan el porter té la pilota controlada (agafada) i fa més de quatre passes, llançant-la a l'aire o botant-la sense passar-la a un altre jugador.

quan es perd temps.

per fora de joc.

quan un jugador llança un fora de banda, de porteria, de còrner, tir lliure o penal i toca la pilota per segona vegada abans que un altre jugador.

Castigades amb tir lliure directe

Es castiguen les següents faltes comeses deliberadament (o amb llançament de penal en certes circumstàncies).

fer la traveta a un contrincant.

subjectar el contrari.

tocar la pilota amb el braç o la mà (excepte el porter dins la seva àrea de penal).

donar una puntada de peu a un contrincant (o intentar-ho).

recolzant-se en un contrari.

carregar contra un contrari de manera violenta o perillosa.

carregar contra un contrari des de darrere.

colpejar o escopir intencionadament un contrincant.

empènyer un contrari.

Castigades amb una amonestació:

entrar al terreny de joc o abandonar-lo sense el permís arbitral.

saltar-se contínuament el reglament.

mostrar desacord amb qualsevol decisió de l'àrbitre.

ser culpable de conducta poc cavallerosa (recolzar-se ales espatlles d'un company de l'equip per donar-se més impuls i així poder colpejar la pilota, ...).Si l'àrbitre atura el partit per amonestar un jugador, es reprendrà amb un tir lliure indirecte a favor de l'altre equip (excepte quan el jugador hagi fet una falta que el comitè cregui convenient que ha de rebre una sanció més forta).

Castigades amb expulsió

L'àrbitre té la capacitat d'enviar un jugador fora del terreny de joc si el jugador:

comet actes de violència o joc brut greu.

segueix saltant-se el reglament després d'haver estat amonestat anteriorment.

utilitza un llenguatge ofensiu.

Si l'àrbitre atura el partit per a expulsar un jugador sense que hagi comès un incompliment específic del reglament, el joc es reprendrà amb un tir lliure indirecte.

13.- FALTES

Tipus de faltes

Les faltes tan poden ser directes o indirectes

Pels dos tipus de faltes, la pilota ha d'estar aturada i el jugador que saca la pilota no la pot tocar per segona vegada fins que un altre jugador l'hagi tocat.

Les faltes directes:

si una falta directa és llançada cap a la porteria contrària i es marca, el gol és vàlid.

si una falta directa es llança cap a la pròpia porteria i el porter la refusa és còrner en contra de l'equip que ha llançat la falta.

Les faltes indirectes:

L'àrbitre fa un signe amb el braç dret aixecat més amunt que el seu cap.

Manté aquesta posició fins que s'ha llençat la falta i un altre jugador l'ha tocada o va fora del terreny de joc

La pilota entra a la porteria

Un gol és vàlid només quan després de llançar la falta, la pilota toca un altre jugador abans d'entrar a la porteria.

 Posició de la falta:

Falta dins l'àrea de penal

Tan si la falta és directa com si és indirecta

tots els contraris han d'estar com a mínim a 9.15 m de la pilota.

tots els contraris han d'estar fora de l'àrea de penal.

la pilota és en joc quan és xutada pel jugador.

Falta fora de l'àrea de penal

tots els contraris han d'estar com a mínim a 9.15 m de la pilota.

la pilota és en joc quan és xutada pel jugador.

la falta s'ha de treure des del lloc on s'ha produït la infracció.

Infraccions / Sancions

Si, al sacar la falta, el contrari no està a la distància requerida:

la falta es torna a llençar.

Si, desprès de que la pilota estigui en joc, el jugador que ha tret la falta la torna a tocar abans que un altre jugador:

se li concedeix a l'altre equip llençar la falta des del lloc on el primer jugador ha tocat la pilota per segona vegada. Falta llançada pel porter

Si, després que la pilota estigui en joc, el porter toca la pilota per segona vegada (excepte amb les seves mans) abans que un altre jugador l'hagi tocada:

se li concedeix a l'altre equip llançar la falta des del lloc on el primer jugador ha tocat la pilota per segona vegada

14.- EL LLANÇAMENT DE PENAL

 

 

El llançament de penal es concedeix a l'equip en què un dels seus jugadors ha rebut una falta a l'interior de l'àrea de penal de l'equip contrari mentre la pilota estava en joc.

Es pot fer un gol directament des de l'àrea de penal. El penal també es produeix quan acaba un partit i s'ha de decidir un guanyador; aquests penals tant es poden llançar al final del partit o desprès de la pròrroga (en el cas que aquesta acabi sense gols).

 

Posició de la pilota i dels jugadors:

La pilota:

es situa a la marca de penal del terreny de joc.

El jugador que llança el penal:

es situa a la distància que vulgui de la pilota mirant la porteria (per agafar impuls).

El porter defensor:

roman a la seva línia de gol, entre els pals de la porteria fins que la pilota s'ha llançat.

Els altres jugadors que no xuten penal:

dins el terreny de joc.

fora de l'àrea de penal.

darrera la marca de penal del terreny de joc.

com a mínim a 9.15 m de la marca de penal del terreny de joc

L'àrbitre no fa el signe de xutar el penal fins que els jugadors són a les seves posicions.

decideix quan el xut de penal s'ha completat.

Procediment

el jugador que llença el penal xuta la pilota endavant.

no pot tocar la pilota fins que un altre jugador l'ha tocada.

la pilota és en joc quan el jugador la toca endavant.

si el porter atura la pilota el joc segueix, igual que si toca un dels tres pals.

si la pilota entra al fons de la porteria havent tocat un dels tres pals el gol també és vàlid.

 

Infraccions / Sancions

Si l'àrbitre dóna la senyal de llançar el penal i abans de que la pilota estigui en joc, passa alguna de les següents coses:

El jugador que xuta la pilota es salta les lleis del joc:

l'àrbitre fa seguir el llançament de penal.

si la pilota entra a la porteria, el xut es repeteix.

si la pilota no entra a la porteria el xut no es repeteix.

El porter es salta les regles de joc

l'àrbitre fa seguir el llançament de penal.

si la pilota entra el gol és vàlid.

si la pilota no entra el xut es repeteix.

Un jugador del mateix equip que el llançador entra a l'àrea o es mou a una distància inferior a 9.5 m de la marca de penal al terreny de joc:

l'àrbitre fa seguir el llançament de penal

.si la pilota entra a la porteria, es repeteix el llançament.

si la pilota no entra a la porteria el xut no es repeteix.

si la pilota rebota al porter o als pals i aquest jugador la toca, l'àrbitre atura el partit i el reprèn amb una falta indirecta a favor de l'equip defensor.

Un jugador del mateix equip que el porter entra a l'àrea o es mou a una distància inferior a 9.5 m de la marca de penal al terreny de joc:

l'àrbitre permet seguir el llançament.

si la pilota entra, el gol és vàlid.

si la pilota no entra, el llançament es repeteix.

Dos jugadors un de cada equip:

el llançament es repeteix.

Procediment del llançament de penal en el cas que s'utilitzi per determinar el guanyador

Informació

El llançament de penal és una manera de determinar el guanyador d'un partit quan les normes d'aquella competició exigeixen un guanyador i no accepten un empat com a resultat final.

 Procediment

l'àrbitre escull la porteria a la qual es llançaran els penals.

l'àrbitre llança una moneda a l'aire per decidir quin és l'equip que comença a llançar els penals.

l'àrbitre pren nota del resultat dels llançaments (acabin en gol o no).els equips llançaran cinc penals cadascú.

els equips van xutant els penals alternativament.

si, abans que els dos equips hagin llençat 5 penals, un ha anotat més gols dels que l'altre equip pot fer, encara que no s'hagin llançat els 5 penals reglamentaris, no es llancen més penals.

si després de que els dos equips han llançat els 5 penals i segueixen empatats, es continuen llançant penals de la mateixa manera fins que un equip ha fet més gols que l'altre amb els mateixos llançaments de penal.

si un porter es lesiona mentre s'estan llançant els penals i no pot continuar, pot ser substituït per un altre jugador que està a la banqueta (sempre que l'àrbitre sàpiga que aquest jugador hi és) i sempre i quan l'equip no hagi fet el màxim de canvis permesos per les normes de la competició.

si no és en un cas excepcional, només els jugadors que han acabat el partit (o la pròrroga si se n'ha fet) tenen permís per llançar els penals.

cada llançament el fa un jugador diferent que es pot escollir i no pot xutar per segona vegada fins que tots els jugadors que tenen permís ho hagin fet.

qualsevol jugador dels que ha estat escollit per llançar els penals pot canviar la seva posició mentre s'estan xutant els penals.

només es permet que siguin al terreny de joc els jugadors que han estat escollits per llançar penals mentre aquests s'estan llençant.

tots els jugadors, excepte el jugador que llança el penal i els dos porters, han d'estar a l'interior del cercle central.

el porter de l'equip que està llançant el penal ha d'estar a l'interior del camp, però fora de l'àrea de penal de la porteria a la que s'estan llançant els penals i al punt on es creuen la línia de gol i la línia de l'àrea de penal.

Aquestes normes s'han de complir mentre els penals s'estan llançant

15.- EL LLANÇAMENT DE BANDA

Informació 

El llançament de banda és una manera de reprendre el partit.

No es pot marcar un gol directament llançant de banda.

Un llançament de banda es concedeix quan:

la pilota travessa completament la línia de banda, tant és si la creua a l'aire o per terra.

es treu des del lloc per on ha sortit la pilota.

la treuen els jugadors contraris als que l'han tirada fora.

Procediment

Al moment de llançar el fora de banda, el jugador:

es situa mirant al camp.

té una part de cada peu tocant la línia de banda i l'altra part de cada peu, fora del terreny de joc.

fa servir les dues mans.

llança la pilota des del darrere del seu cap.

El llançador no pot tocar la pilota una altra vegada fins que un altre jugador l'hagi tocat. La pilota està immediatament en joc en el moment que entra al terreny de joc.

Infraccions / Sancions

Llançament de banda duta a terme per un jugador que no sigui el porter

Si, després de que la pilota estigui en joc, el llançador toca la pilota una altra vegada abans que un altre jugador la toqui:

l'àrbitre xiula falta indirecta a favor de l'altre equip, que s'ha de llançar des d'on ha estat xiulada la falta.

Llançament de banda duta a terme pel porter

Si, desprès de que la pilota estigui en joc, el porter toca la pilota una altra vegada abans de que un altre jugador la toqui:

l'àrbitre xiula falta indirecta a favor de l'altre equip, que s'ha de llançar des de on ha estat xiulada.

Si un contrari distreu o impedeix que el llançador faci la sacada de banda:

és castigat per mala conducta al terreny de joc i se li ensenya la targeta groga.

Per d'altres infraccions a aquesta llei:

el llançament de banda el duu a terme un jugador de l'equip contrari al que comet la infracció.

16.- EL LLANÇAMENT DE PORTERIA

 Informació

Un llançament de porteria és un mètode de reprendre el partit.

Un gol pot ser anotat des de la sacada de porteria, però només contra l'equip rival.

Una sacada de porteria es produeix quan:

la pilota ha sortit totalment del terreny de joc per la línia de porteria (no el tros entre els tres pals), tant si és per terra com per aire.

 Procediment

la pilota es xuta des de qualsevol punt de l'interior de l'àrea de gol per l'equip que defensa.

els contraris han de romandre fora de l'àrea de penal fins que la pilota estigui en joc.

el jugador que xuta la pilota no pot tocar la pilota per segona vegada la pilota fins que un altre jugador l'hagi tocada.

la pilota està en joc des del moment en què el jugador xuta la pilota.

Infraccions / Sancions

Si la pilota no es xuta directament més enllà de l'àrea de penal, s'ha de repetir el llançament.

Llançament de porteria dut a terme per un jugador que no sigui el porter

Si, després que la pilota estigui en joc, el jugador ha tocat per segona vegada la pilota abans que un altre jugador:

es xiula una falta indirecta a favor de l'equip contrari des del lloc on ha estat comesa la infracció.

Sacada de porteria duta a terme pel porter

Si, després que la pilota estigui en joc, el porter toca la pilota una altra vegada abans de que un altre jugador la toqui:

l'àrbitre xiula falta indirecta a favor de l'altre equip, que s'ha de llançar des d'on ha estat tocada per segona vegada.

 Per d'altres infraccions a aquesta llei:

El llançament de porteria es repeteix.

17.- EL LLANÇAMENT DE CÒRNER

Informació

Un còrner és una manera de reprendre el partit.

Es pot anotar un gol directament des del còrner.

El còrner es produeix quan:

la pilota creua totalment la línia de gol, sent l'últim jugador que ha tocat la pilota de l'equip que estava defensant. Tant si la pilota creua la línia per aire com per terra el còrner es produeix igual.

Procediment

 

la pilota es situa dins de l'arc de còrner dibuixat al terreny de joc.

la bandereta de còrner no es mou.

els contraris han d'estar com a mínim a 9.15 m de la pilota quan la pilota no està en joc.

la pilota la xuta un jugador de l'equip atacant.

la pilota està en joc quan el jugador la xuta i es posa en moviment.

el jugador que xuta la pilota no la pot tornar a tocar fins que un altre jugador l'ha tocat.

Infraccions / Sancions

Llançament de còrner dut a terme per un jugador que no sigui el porter

Si, després que la pilota estigui en joc, el jugador ha tocat per segona vegada la pilota abans que un altre jugador:

es xiula una falta indirecta a favor de l'equip contrari des del lloc on ha estat comesa la infracció.

Llançament de còrner dut a terme pel porter

Si, després de que la pilota estigui en joc, el porter toca la pilota una altra vegada abans de que un altre jugador la toqui:

l'àrbitre xiula falta indirecta a favor de l'altre equip, que s'ha de llançar des de on ha estat tocada per segona vegada.

 Per d'altres infraccions a aquesta llei:

el llançament de còrner es repeteix.

18.- L'ÀREA TÈCNICA DE L'ENTRENADOR

L'àrea tècnica és un lloc del camp situat prop de les banquetes que s'utilitza perquè els entrenadors puguin donar ordres als seus jugadors.

Segons els estadis, les àrees tècniques poden tenir diferents mesures i aquí ho explico per un camp estàndard.

l'àrea tècnica s'estén 1 m a cada banda de la banqueta de cada equip i arriba fins a 1 m de la línia de banda formant un rectangle.

es recomana que l'àrea tècnica estigui marcada a la gespa.

el nombre de persones que tenen permís per estar a l'àrea tècnica alhora el determinen les normes de la competició que s'està jugant.

els seus ocupants han de ser identificats abans de l'inici del partit d'acord amb les normes de la competició.

només es permet a una persona estar dreta a l'àrea tècnica donant instruccions i quan acaba de fer-ho ha de seure ràpidament a la banqueta altre cop.

l'entrenador i els seus ajudants han de romandre a situats dins l'àrea tècnica, excepte en casos puntuals (el fisioterapeuta o el doctor entrant al terreny de joc per atendre algun jugador) però sempre han de fer-ho amb el permís de l'àrbitre.

L'entrenador i els seus ajudants han d'estar a l'àrea tècnica amb una bona conducta perquè si no, també poden ser amonestats o expulsats.

19.- EL QUART ÀRBITRE

 

Funcions

el quart àrbitre ha d'estar preparat per si algun dels àrbitres assistents o l'àrbitre principal no poden continuar.

en el cas que el quart àrbitre hagi de substituir algun dels altres tres àrbitres, aquest haurà d'ocupar el lloc de quart àrbitre.

el quart àrbitre assisteix abans, durant i després als deures que l'àrbitre principal no dóna l'abast.

ell és el responsable de dur a terme les substitucions durant el partit.

ell supervisa la pilota que s'usa durant el transcurs del partit. En el cas que s'hagi de canviar la pilota, ell és el responsable de buscar una altra pilota i informar-ne a l'àrbitre principal.

ell té autoritat per fer canviar l'equipament dels substituts abans que entrin al camp en el cas que aquest no sigui correcte.

ell és el responsable d'informar l'àrbitre principal de si hi ha algun membre de l'àrea tècnica que no té una conducta adequada.

el quart àrbitre ajuda l'àrbitre principal en tot el que pot (per exemple fer públic el nombre de minuts que s'ha d'allargar un partit).

Al final del partit el quart àrbitre ha de fer un escrit on explica detalladament totes les coses que ell creu oportunes que han succeït durant el partit (inclòs la mala conducta dels integrants de l'àrea tècnica). Aquest escrit ha de donar-lo a l'àrbitre principal o bé a un dels dos àrbitres assistents.

POSSIBLES CANVIS AL REGLAMENT

Segons la meva opinió, les normes que ara regeixen el futbol són adequades ja que no comporten gaires problemes als àrbitres, que són els que les fan complir, però crec que es podrien introduir alguns matisos a alguna d'elles. Aquests matisos són varis, és a dir, n'hi ha de tipus tàctic, d'altres que afecten a àmbits socials, financers, etc. Aquests canvis són deguts a que el futbol té una gran expansió a tot el món i hauria d'unificar-se mitjançant un criteri universal.

1.- Inclouria alguna regla del futbol sala, com per exemple les targetes blaves, que faria que no es penalitzés igual una falta dura que, per exemple, una pèrdua de temps. Les targetes blaves servirien per les pèrdues de temps o per entrar al terreny de joc sense el permís de l'àrbitre i les targetes grogues per les faltes que no fossin greus, com per exemple les càrregues, les faltes tàctiques, ... A més, es podria fer que dues targetes blaves tinguessin la mateixa importància que una targeta groga. Finalment les vermelles serien per agressions, entrades pel darrere, insults, etc.

2.- Possiblement reduiria una mica les mesures del terreny de joc, intentant crear així un estil de joc més ràpid i, per tant, més divertit i atractiu per l'espectador. Això comportaria també una reducció del temps de joc d'un partit, passant de ser de 90 a 60 o 75 minuts.

3.- Instal·laria càmeres amb augment de precisió per aclarir algunes accions dels futbolistes (faltes, etc.) que haguessin estat penalitzades injustament, o d'altres que haguessin passat desapercebudes per a l'àrbitre. Amb aquesta regla, l'àrbitre es constituiria en un jutge absolutament neutral, imparcial i objectiu del partit. Al mateix moment, aquestes cameres funcionarien d'àrbitres assistents, i així mai s'anul·larien jugades justes ni es deixarien continuar accions sancionables. A més, aquestes càmeres solucionarien els anomenats "gols fantasma", gravant i permetent la posterior visualització del presumpte gol amb un detall que no deixaria dubtes sobre ell.

4.- Introduiria la norma que prové del bàsquet del camp enrere a una distància mitjana entre l'àrea de penal i la línia de mig camp, i així, potenciaria el joc d'atac i l'augment del nombre de gols. En els casos en que es passés aquesta línia es podria assenyalar un lliure directe a favor de l'altre equip i es llançaria des de qualsevol punt d'aquesta línia. 

5.- Incrementaria enormement les mesures de seguretat dels camps de futbol, evitant així les típiques i contínues baralles entre afeccionats. Prohibiria també tot tipus d'armes, projectils i símbols radicals a l'interior de l'estadi.

6.- Posaria un límit raonable als fitxatges de jugadors per part de qualsevol club, amb l'objectiu de que no es pogués arribar a pagar les desorbitades quantitats de diners que actualment es manegen.

7.- Establiria la retransmissió exclusiva per part de les cadenes públiques i autonòmiques, impedint la compra dels partits per part de canals de pagar per veure.

8.- Penalitzaria amb multes exemplars les incorreccions per part dels gerents dels clubs en el camp financer (estafes, compra de equips, ...), polític, social i qualsevol assumpte relacionat amb el club.

9.- Anul·laria l'ara vigent "Llei Bosman", que permet jugar a infinits estrangers comunitaris i molts de no comunitaris. Crec que és un atac a les pedreres dels clubs espanyols, ja que només s'utilitza aquesta llei per comprar jugadors estrangers i no per exportar els nacionals. Crec que aquest acte comportaria a una molt notable millora de les seleccions nacionals de futbol.

10.- Els clubs haurien de negociar amb les seleccions a les quals pertanyin els seus jugadors estrangers abans de cedir-los per qualsevol partit amistós. Així s'evitarien les contínues discussions que existeixen ara, perquè els jugadors es quedarien amb els seus clubs si el partit de la seva selecció era un simple amistós o no tenia importància.

11.- Penalizaria la revenda d'entrades als partits importants, i limitaria els preus de les entrades perquè fossin accessibles a tot tipus de públic.

12.- Introduiria una norma semblant a la del bàsquet en que els jugadors que per exemple fessin tres faltes, haguessin de ser substituïts per un altre jugador del mateix equip tal com passa amb el bàsquet quan un jugador comet 5 faltes personals. Aquestes substitucions no tindrien res a veure amb les tres substitucions reglamentàries que es poden fer en qualsevol partit de futbol oficial. Aquesta mesura provocaria una major competivitat entre les plantilles i a més la igualtat entre equips. 

13.- Finalment, definiria un nombre màxim de partits que es poguessin retransmetre per televisió, perquè hi ha massa futbol a la televisió.

Sóc conscient que algunes d'aquestes noves mesures, com la de l'ús de videocàmeres, per exemple, serien només aplicables a partits de primera divisió o internacionals. Tot i així, crec que seria convenient instaurar-les, ja que són aquests partits els que tenen més importància.

EVOLUCIÓ DEL REGLAMENT

Ara veureu l'evolució al llarg dels anys d'alguna de les normes del futbol més significatives i importants, que han fet que el futbol sigui més ràpid, espectacular i dinàmic.

Pel que fa a canvis de jugadors de camp, anteriorment només es podien fer dos canvis al llarg de tot el partit, tant si era de 90 minuts com si es feia una pròrroga i durava 120 minuts. Actualment es poden fer tres canvis durant el partit de jugadors de camp i segueixen sent els mateixos independentment de la durada del partit. En un cas extrem on els tres canvis s'han fet i es lesiona el porter, els entrenadors tenen la possibilitat de fer un quart canvi canviant el porter lesionat per l'altre porter suplent. Aquesta mesura també va comportar un canvi a les convocatòries, ja que abans eren de 15 jugadors i actualment, amb els tres canvis son de 16 jugadors.

Una altra norma que ha variat al llarg de l'historia ha estat el format dels pals. Anteriorment, els pals eren quadrats i casualment es van canviar i es van posar rodons degut a la final de Copa d'Europa del dia 3 de maig de 1965 a Wankdorf (Berna) on el F.C.Barcelona va perdre per tres gols a dos contra el Benfica portuguès. En aquesta final es va donar la causalitat que la pilota va anar a parar moltes vegades als pals de la porteria. El canvi es va produir perquè els pals rodons, degut a la seva forma, en el cas que la pilota hi rebotés és més fàcil que la pilota entri a la porteria que no amb els altres pals. A més a més, són més segurs els pals rodons que els quadrats, ja que no tenen cantonades i per tant no te les pots clavar al cos.

Els àrbitres també han evolucionat favorablement al llarg del anys. Anteriorment hi havia tres àrbitres dels quals dos eren un al darrere de cada porteria i l'altre àrbitre era el principal que feia la mateixa funció que l'àrbitre principal actual. Actualment, però, hi ha un altre àrbitre més, és a dir quatre. Un d'ells és l'àrbitre principal, dos són àrbitres assistents, que el que fan és córrer per la banda per tal de senyalitzar millor els fores de joc i les faltes properes a la línia de banda i finalment el quart àrbitre que està pendent de les substitucions, els minuts d'afegit i vigilar el comportament dels entrenadors. Sembla que en un futur pròxim, volen posar un altre àrbitre, que faria una funció compartida amb el principal. Aquests dos àrbitres es repartirien el camp en dos i es situarien a la banda contraria del camp per on corre el jutge de línia de aquella zona.

Una de les normes que ha evolucionat més amb el temps i ha causat una major polèmica ha estat la del jugadors estrangers. Ja fa molt de temps, els equips només podien tenir 2 jugadors estrangers, és a dir, dos jugadors nascuts fora del país en el que estaven. Més endavant, van ser tres i finalment 4. Actualment, hi ha una nova llei feta per un conflicte que va haver-hi i on es va acordar la lliure circulació de jugadors dins el continent europeu. Això vol dir que els equips poden tenir el nombre de jugadors nascuts a CEE que desitgin, independentment de si han nascut al país on juguen o no. A més, es poden tenir 6 jugadors extracomunitaris, és a dir, nascuts fora d'Europa, dels quals en poden jugar 4 alhora. El responsable d'aquest rebombori va ser l'advocat d'un jugador belga anomenat Bosman.

Les faltes abans eren totes directes i avui en dia n'hi ha tant de directes com d'indirectes, tot depèn de la gravetat de la falta i de la situació en que ha estat produïda. Això ha comportat una variació en el sistema de les targetes, sobretot les vermelles, ja que anteriorment només s'expulsaven els jugadors que agredien un altre jugador o bé l'insultaven. Avui en dia s'expulsen els jugadors que fan faltes amb una entrada per darrere sense opció a tocar la pilota, quan es fa una falta amb una ocasió manifesta de gol (quan es fa una falta quan només hi ha el porter el davant de l'atacant) o per exemple quan el porter fa una falta fora de l'àrea.

D'acord amb aquesta evolució de les faltes, els àrbitres s'han tret un pes de sobre amb una norma amb la que abans participaven i ara se n'han desentès. Es tracta que a l'hora de fer una falta, anteriorment l'àrbitre havia d'agafar la pilota abans de que aquesta es servís i per tant no era possible treure la falta al moment en que te la fan. Això també ha comportat que si per exemple en un fora de banda la pilota arriba al costat del àrbitre assistent, abans aquest havia d'agafar la pilota si li era a l'abast, per tal de que la pilota no anés tant lluny del terreny de joc. Actualment, l'àrbitre assistent no agafa la pilota si li és a l'abast i per tant es perd una mica de temps cada vegada que la pilota li arriba.

A més també s'han modificat els moviments i les accions dels porters, com per exemple a l'hora de rebre una cessió per part d'un defensa. En aquest cas, anteriorment qualsevol passada que li feien al porter la podia agafar amb les mans. Actualment, el porter no pot agafar-la en dos casos, quan li passen la pilota directament de la línia de banda o quan li fan una passada amb el peu. En canvi si que la pot agafar quan li passen la pilota amb el cap o per damunt de la cintura. En un futur proper, es vol restringir el temps que el porter pot tenir la pilota subjectada amb les mans a l'interior de l'àrea per així no perdre tant de temps.

També hi ha detalls que han evolucionat, com per exemple que ara s'ha de portar la camiseta per dins els pantalons, cosa que abans no passava, que s'ha de portar obligatòriament canyelleres ja que abans no era necessari o per exemple s'han introduït a alguns camps de futbol les lliteres mecàniques.

A més també s'ha introduït recentment l'àrea tècnica de l'entrenador o la funció del quart àrbitre de mostrar quan s'arriba als 45 minuts reglamentaris de cada part, el nombre de minuts de que s'han perdut i per tant s'han d'afegir als 45 reglamentaris.

QUADRE - RESUM DE L'EVOLUCIÓ DEL REGLAMENT DE FUTBOL

CANVIS

ABANS

ACTUALMENT

Canvis

2 => 3

3 i el porter (per lesió)

Pals

Quadrats

Rodons

Àrbitres

1 darrere cada porteria i principal

Principal, líniers i quart àrbitre

Estrangers

2 => 3 => 4

4 extracomunitaris

Expulsió

Cessió

Agressió / insult

Amb el peu i cap

Entrada darrere, oportunitat gol

No banda, no peu, si amb cap

Faltes

Totes directes

Directes / Indirectes

Camiseta per dins

No era necessari

Obligatori

Canyelleres

No era necessari

Obligatori

Accessoris

Cap en especial

Llitera mecànica

Àrea tècnica

No existia

Existeix davant la banqueta

Minuts descompte

Ho feia l'àrbitre principal directament sense ajuda

Ho fa el quart àrbitre mitjançant el principal

LA PREMSA EN PARLA

En aquesta pàgina hi he escrit unes quantes noticies sobre l'evolució del reglament de futbol que han sortit a la premsa. Totes aquestes noticies han estat recollides durant l'any passat i principis d'aquest any, per tant, són actuals i mostren el futur d'aquest esport. A més a més, cada noticia té un petit comentari personal al final on dono la meva opinió i faig un resum sobre la noticia.

Árbitros y arbitrarios

Un siglo después de su consagración como espectáculo, el fútbol ha descubierto la microcirugía, la fibra óptica y la ingeniería financiera, pero no ha logrado sintetizar el más necesario de los avances: la vacuna contra la incompetencia arbitral. Conviene reconocer algunos hallazgos saludables, por ejemplo en cambio del fúnebre atavío de los árbitros preconciliares por los chispeantes uniformes que hoy conocemos. La serie de utilidades de la nueva boutique de la International Board es abrumadora: además de servir para la elaboración de un imprescindible ranking de horteras del gremio, la variedad nos ha permitido detectar el sospechoso gusto de alguno de ellos por el color fucsia.

Esta innovación no alcanza a compensar, sin embargo, el violento desbarajuste semanal. Ni el renovado sistema de puntuación el la Liga ni el advenimiento del cuarto árbitro -ese tipo quisquilloso que se pasa la vida discutiéndole un centímetro cuadrado a los entrenadores hipertensos- nos han evitado el sentimiento de confusión. ¿Cómo es posible que, a base de aceptar que cada cual robe su minuto, el espectáculo se reduzca a dos medias horas mal contadas? ¿Cómo es que dejan sin castigo la reiteración de faltas y favorecen sistemáticamente el infractor? ¿Cómo pueden equivocarse tanto en la sanción del fuera de fuego?

Según sabemos hoy, para señalar correctamente el viejo offside bastan cinco segundos, tres cámaras de televisión y un ordenador portátil. Su interpretación correcta es un error que induce una grave injusticia, pero la primera de las omisiones señaladas, la sustracción del tiempo de juego, representa sencillamente un fraude. Ya sabemos que el espectador no esta autorizado a exigir que el partido sea bueno o que su equipo gane, pero sí a imponer su derecho a aburrirse con dignidad; o sea, a reclamar que los artistas actúen durante noventa minutos exactos. ¿Es difícil conseguir un estricto respeto del tiempo reglamentario? No, en absoluto: como en el baloncesto bastaría con la incorporación de un marcador electrónico. Si cada segundo perdido fuera compensado con un segundo añadido el fraude desaparecería por falta de móvil.

Pero además el expolio suele ir precedido por el atropello: para ganar tiempo, el defraudador recurre sistemáticamente a la coz, ya sea en su modalidad rural de patada pescuecera, ya sea en la variante modernista de falta táctica. Poco importa que la International Board recomiende la protección del fútbol de ataque: consumada la agresión el juego se interrumpe, el camorrista aprovecha el barullo para reordenar a su equipo, y la víctima sufre el correctivo de volver a empezar. Nos preguntamos si, desde la séptima falta en adelante y tarjetas al margen, el equipo perjudicado no debería disponer de un tiro libre desde el lugar de la medialuna que prefiriese. Sin duda, los contras aducirán que nuestros ídolos se pasarían la tarde yendo de área a área, pero sería preferible ver el perfil de pistolero de Djalminha, Hasselbaink, Tsartas o Guerrero que aguantar la arrogante retirada de los matones de servicio con sus pechugas infladas, sus brazos en jarras y sus inconfundibles trotes de percherón.

Quizá cambien con el tiempo, pero hoy por hoy los árbitros dejan actuar. Apuntan como alguaciles, aletean como cisnes, declaman como pregoneros, y a veces miran, desafiantes, por si el herido se queja y hay que rematarlo con alguna tarjeta roja.

Algunos son discretos, honrados y competentes, pero los otros, con sus canillas bordadas y sus ternos fosforescentes, merecerían un lugar en el jardín.

Son la viva estampa de una buganvilla. JULIO CÉSAR IGLESIAS "El País", 22 de gener del 2000

Aquesta noticia publicada a El País és una clara reflexió sobre la situació actual del futbol espanyol. Explica molt correctament què és el que ha passat, està passant i probablement passarà si no es fa una gran revolució en el camp arbitral. Té tota la raó l'autor quan diu que l'única evolució que han tingut els àrbitres és la de canviar l'uniforme, essent aquest més lleig que no pas els que portaven abans, que era completament negre. A més estic d'acord amb ell en la part en que parla que quan es fessin un cert nombre de faltes, l'equip que les ha rebut pogués fer un llançament de falta des de qualsevol punt de la mitja lluna de l'àrea gran. Aquest fet comportaria una reducció de les faltes i conseqüentment, un augment de la dinàmica de joc i de l'espectacle. Si no fos així, crec que s'augmentaria considerablement el nombre de gols per partit degut als grans especialistes en aquest tipus de llançaments.

Los jueces de línea seguirán sin poder señalar penaltis

Inglaterra probará la medida de avanzar metros los tiros de falta

El fútbol se movió con suma cautela. Las nuevas normas de las que tanto se venía hablando, debatidas ayer por la International Board en la reunión celebrada en Londres, serán aplicadas en su mayoría a título experimental, y los jueces de línea conservaran su tradicional papel secundario. Que sí, que aumentarán su aportación en la dirección de los partidos, pero que de pitar penaltis por su cuenta, nada de nada. Se les autoriza a entrar en el terreno de juego para ayudar al árbitro pero no se concreta cómo ni cuándo.

Antes de aprobar el adelantamiento en 9.15 metros de los lanzamientos de faltas cuando los rivales abandonen antes de tiempo las barreras, protesten o intenten perder tiempo, la International Board ha preferido experimentar la medida en una competición de alto nivel. La próxima semana se decidirá cuál. De momento la Asociación de Fútbol Inglesa ha ofrecido la mismísima Premier League como banco de pruebas.

Hasta el momento, los ensayos de ésta fórmula se han realizado en la liga de Jersey, en las primeras eliminatorias de la copa de Inglaterra y en Brasil. En 40 partidos de la Copa Auto Windscren, una competición de equipos de la Segunda y Tercera División inglesa, en los que se experimentó esta norma, tan solo hubo 16 ocasiones en las que se adelantó la barrera sobre un total de 850 faltas directas. Con bastante polémica, ya que la asociación inglesa mostraba bastante resistencia, la International Board logró sacar adelante, también de forma experimental, la aplicación de la tecnología en el fútbol. Sólo en las porterías y para evitar los goles fantasma. La puesta en práctica de esta medida quedó condicionada a que el árbitro reciba la respuesta de forma directa e inmediata, sin que el juego requiera ser interrumpido.

Dos árbitros y cambiosPor otro lado, se continuará ensayando en cinco países con dos árbitros principales. "Es difícil llegar a una conclusión", comentó Michael Zen-Ruffinen, secretario general de la FIFA. "Hay cuestiones a favor y otras en contra", prosiguió, "y el experimento seguirá al menos un año más". Y concluyó: "Hay que tener en cuenta que de la misma manera que la medida provoca mucho entusiasmo en algunos países, en otros ocasiona reacciones muy negativas".

Por último se acordó permitir a los seleccionadores tantos cambios como deseen en los partidos internacionales amistosos, frente a las cinco sustituciones que, como máximo, se autorizaban hasta ahora.

La mayoría de éstas modificaciones entrará en vigor a partir del próximo 1 de julio. AGENCIAS, Londres. "El País" 20 de febrer del 2000

Tal com explica aquesta noticia publicada al diari El País, el futbol no només evoluciona en uns camps molt tancats, sinó que els seus organitzadors (la FIFA) es mouen en diversos camps diferents. En aquest cas es tracta del paper dels àrbitres assistents en un futur no massa llunyà i finalment es parla dels canvis de les seleccions i de la norma que vol imposar la FIFA sobre l'avançament de la tanca a les faltes directes. Aquesta última norma crec que seria una bona manera de treure una considerable pressió als àrbitres ja que no haurien d'estar tant pendents de si la tanca es mou o no. A més també faria que el comportament dels jugadors que en aquell moment els toca defensar millorés per poder imposar aquesta nova norma.

Els porters hauran de deixar anar la pilota en sis segons

La FIFA aplicarà la nova regla per a les sacades de porta, tant amb el peu com amb la mà, en una normativa que substitueix les dels quatre passos que s'utilitzava fins ara. La novetat encara no s'aplicarà a la pròxima Eurocopa. La FIFA també crearà un grup d'elit de 40 àrbitres professionals que actuaran en els tornejos més importants. - EFE. "El Periódico de Catalunya" 23 de febrer del 2000

D'acord amb aquesta noticia publicada per "El Periódico" és una més de les evolucions que està patint el futbol professional. En aquest cas afecta el porter, per aconseguir que no es perdi tant de temps mentre el porter té la pilota a les seves mans.

Estrenarán nuevo balón

Han sido necesarios más de dos años de investigación para crear esta revolucionaria pelota de fútbolEl nuevo balón oficial de la próxima temporada de fútbol, la 2000/2001, el "Nike Geo Merlin", se estrenará esta noche en el FC Barcelona - Oporto.

Más de dos años de investigación han sido necesarios para crear este balón revolucionario que da como prestaciones un primer toque más suave, un explosivo incremento de velocidad, una precisión absoluta y una gran duración.

Las pruebas del balón se han llevado a cabo en EE.UU., con jugadores como Bierhoff y Davids, del Milán, y otros equipos como el FC Barcelona, PSV, Paris Saint Germain e Inter de Milán también han probado la pelota.

Todo ello hace que el nuevo balón cuente con la aprobación por parte de los clubes y futbolistas más importantes del mundo. El resultado, tras una larga investigación, es un balón que presenta un nuevo sistema de capas: DART (dinamismo, aceleración, respuesta y toque). Estas características propician que a diferencia de los balones convencionales, el Geo Merlin sale del pie de una forma más firme, con independencia del punto que se golpea.

Richard Avis, director de Innovación para Equipamientos de Fútbol Nike, explica que el Geo Merlin "tiene el mismo peso que un balón convencional, entre 450 y 435 gramos como el Ari, pro al salir despedido con tanta rapidez produce la sensación de ser más ligero", aseguró. REDACCIÓN, Barcelona. "Sport" 1 de març del 2000

Aquesta notícia mostra clarament com no només evolucionen les normes "tàctiques" del futbol, sinó que també es busca millorar l'element sense el qual no seria possible aquest joc, la pilota. La pilota de futbol, al llarg dels anys, ha evolucionat com totes les coses relacionades amb el futbol, fins arribar a l'actualitat amb aquesta pilota ultra lleugera, dinàmica i precisa que sembla que en un futur molt proper es vol utilitzar.

CONCLUSIONS

Amb aquest treball he tret diverses conclusions significatives en el món de l'esport, en aquest cas del futbol, com al món de l'informàtica, per la pàgina web i com al món de l'anglès, per la traducció de la gran majoria de les pàgines d'aquest treball.

En quant a les conclusions del futbol, una de les més importants i sorprenents ha estat la quantitat de normes que hi ha per al futbol i el detallades que estan per tal de que no s'escapi cap detall durant el transcurs del partit. Amb això he après algunes coses del futbol que no sabia o ja no recordava, com per exemple que els porters havien de portar una indumentària determinada o bé que els àrbitres no només porten dos rellotges a l'hora d'arbitrar sinó que en porten tres per si els dos que porten als canells fallessin alhora. D'aquesta part de canvis del reglament he après moltes coses que no sabia o no havia pensat com podien ser abans.

En quant al camp de la informàtica he satisfet una de les meves assignatures pendents que era la de fer pàgines web. Gràcies a les hores perdudes davant l'ordinador intentant fer diverses coses, he après a utilitzar un dels programes més populars a l'actualitat per fer pàgines web. A més, també he après força a navegar per Internet i a extreure'n documents i imatges que m'han estat força útils al llarg de tot el treball de recerca.

Les conclusions extretes a partir de la traducció de l'anglès han estat força positives perquè a part d'haver après moltes paraules noves, he après a traduir textos més complicats dels que estava acostumat i a fer-los concordar perquè tinguin un sentit i s'entengui el seu significat.

Amb la idea d'aquest treball de recerca he après a organitzar, seleccionar i processar la informació d'una manera més ràpida i eficaç i també he millorat la velocitat d'escriptura a l'ordenador.

Finalment, faig una valoració positiva del treball de recerca en general però reconec que m'ha costat i força trobar la informació sobre el tema que pretenia fer i això ha comportat alguna vegada modificar el guió inicial per falta d'informació o per haver-ne aconseguit d'altra que no tenia prevista.

RESUM DEL TREBALL DE RECERCA

El tema d'aquest treball de recerca és una pàgina web sobre la història i l'evolució del futbol actual.

El meu treball consta de 9 parts: la introducció, la història de la FIFA, el reglament de futbol, els possibles canvis del reglament de futbol, evolució del reglament, articles de diari comentats, conclusió, resum del treball de recerca i finalment els suggeriments i la bibliografia.

A la introducció explico quin és el tema del treball y com he aconseguit la informació necessària per a dur a terme aquest treball i poder fer-lo realitat. A la segona part, la història de la FIFA, hi ha una explicació de la història del màxim organisme mundial de futbol, que inclou on es va formar, quan, els principals esdeveniments que han succeït, els presidents i diverses coses interessants. A la part del reglament hi ha les regles més significatives i importants ordenades, cada una amb fotos representatives que les aclareixen. Al penúltim apartat, els possibles canvis al reglament, hi ha una llista de canvis proposats per mi per millorar el futbol d'avui en dia, fent-lo així més dinàmic i espectacular. Finalment hi ha una pàgina on es poden enviar suggeriments, comentaris o queixes per tal de millorar la pàgina en un futur i també inclou la bibliografia del treball.

NOTES I SUGGERIMENTS

Bé, suposo que desprès de veure la pàgina voldreu saber qui o quins han estat els responsables de la seva creació, o potser no... així i tot aquí tenen una petita fitxa meva i dels professors gràcies a la qual ha estat possible la creació d´aquesta pàgina:

Jo sóc l'Arnau Amill, alumne de 2n de Batxillerat del I.E.S. Vila de Gràcia, i sóc el que he dut a terme la pàgina. M'he encarregat de buscar informació i més tard processar-la.

La meva professora de llengua castellana Joana Ràfols, ha estat qui m'ha ajudat a buscar algun tipus de informació i m'ha supervisat l'estructura de la pàgina web.

El meu professor d'educació física, Manel Montesinos, ha estat qui m'ha ajudat amb el contingut de la pàgina web.

La meva professora d'anglès Cristina Holmes, que ha estat qui m'ha ajudat a donar sentit a la traducció de l'anglès i corregir-me-la.

Bé, finalment voldríem agrair a totes les pàgines i editorials que ens han permès utilitzar imatges desinteressadament.

Si voleu demanar-nos alguna cosa, o posar-vos en contacte amb nosaltres, podeu enviar-nos un e-mail a la direcció del nostre institut pitjant a:

I.E.S. Vila de Gràcia

A més, us aconsellem visitar la Web del nostre centre, l´I.E.S Vila de Gràcia, que trobareu a:

http://www.xtec.es/centres/a8045483/index.htm

Links a altres pàgines sobre temes relacionats

Pàgina oficial de la FIFA

Pàgina oficial de la UEFA

Pàgina oficial de la CAF

Pàgina oficial de la CONMEBOL

BIBLIOGRAFIA

ESCARTIN, P. Reglamento de fútbol comentado. 1971, Vint-i-cinquena edició. Ed. Fef

SEGUROLA, S. Fútbol y pasiones políticas 1999, Primera edició. Barcelona : Ed: Temas de debate

PCFÚTBOL 2000 (1999), LFP. Dinamic multimedia

CÉSAR IGLESIAS, J. "Árbitros y arbitrarios". El País. Dissabte 22 de gener del 2000, pàgina 42

AGENCIAS. "Los jueces de linia seguirán sin poder señalar penaltis". El País. Diumenge 20 de febrer del 2000, pàgina 53

AGENCIAS. "Els porters hauran de deixar anar la pilota en sis segons". El Periódico. Dimecres 23 de febrer del 2000, pàgina 42

REDACCIÓN. "Estrenarán nuevo balón". Sport. Dimecres 1 de Març del 2000, pàgina 18

http://www.comnet.com.ar/empresas/futbol

http://www.educar.org/educalia/futotal.htm

http://www. fifa.com

http://www.finalwhistle.com

http://www. futbolpasion.com

http://www.geocities.com/baja/mesa/4930/reglas.htm

http://www.iusport.com/leg-int/fifa-jug.htm

http://www.jps.net/migutz

http://www.nikefootball.com

http://www.planet-soccer.com

http://www.soccersite.com

http://www. sportec.com/rfef

http://www.ssdnet.com.ar

http://www. uefa.com

http://www.yahoo.com/recreation/sports/soccer