Historia de Roma

Protohistoria de Italia y Roma arcáica. Tradición. República. Consulado. Magistratura. Conquista. Guerras Púnicas # Consulat. Magistratures extraordinaries. Conquesta d'Itàlia. Guerres Púniques

  • Enviado por: Cristiano Casá
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas
publicidad

CRONOLOGÍA

1er. Període

Segons la tradició escrita 753 fins 509 aC Segons l'arqueologia

  • Roma Arcaica / Roma del Reis - Cultura Villanoviana

  • Monarquia Primitiva - Lacial I 1000 fins 900 aC.

- Lacial II 900 fins 750 aC.

- Lacial III 750 fins 700 aC

- Lacial IV 700 fins 550 aC

El 753 fins el 509 aC. es la data inventada per la tradició literària en que Ròmul i Rem funden Roma. Aquest període coincideix amb la emergència de la civilització etrusca, així com coincidirà amb la cultura lacial del Lazi. El 509 aC. es la data hipotètica en que a Roma s'instaurà la república.

2on. Període

La República Consular 509 fins 27 aC. El govern de roma ja es una república. El poder recau en dos cònsols en forma de col·legiada, i es distingeix:

1.- Una República aristocràtica del 509 fins 264 aC., Roma hereta de la monarquia un sistema social i polític, que es caracteritza per la disgregació social, diferencies entre els drets i els deures per raó de naixement, patricis i plebeus. Es donaran lluites socials, s'aconsegueixen més drets fins la equiparació. A mitjans del segle II aC Roma ja ha creat l'estat itàlic. Es caracteritza per:

  • conquesta d'Itàlia, Roma deixa de ser un llogarret del laxi i crea l'estat Itàlic.

  • Creació d'una estructura política complexa, es crea i consolida un model de república (magistratures, institucions, etc.)

  • Procés d'equiparació social (lluita de classes), primers privilegis en base al naixement, supressió de les diferencies entre patricis i plebeus.

2.- Una república oligàrquica del 264 fins 27 aC., data d'inici de la primera Guerra Púnica, s'inicia així el primer pas per la creació d'un imperi. Culminació del procés anterior, social, polític i militar. Ara la classificació no es farà per la riquesa ni pel naixement. Es caracteritza per:

  • creació del primer imperi

  • creació societat esclavista

  • crisis de la república

3er. Període

El Principat d'August del 27 aC. fins 14 dC. Tot el poder en mans de l'Emperador “emperator” vitalici i hereditari. Pas transitori entre república e imperi. S'instal·la el poder i es crea una monarquia.

  • importació d'un nou règim polític

  • consolidació de les conquestes

  • introducció de culte a l'emperador

  • reformes polítiques i institucionals

4rt. Període

Alt Imperi del 14 fins 235 dC. De la mort d'Octavi fins el final del Severs. Monarquia i estabilitat territorial. Roma es governada per diverses dinasties (successió de monarques consanguínies). A partir de la República s'acostuma a marcar el temps per cònsols.

Dinasties: Juli Claudia: Tiberi, Càlígula, Claudi i Neró

Flavia: Vespesià, Titus i Domicià

Antoninis: Nerva, Trajà, Adrià, Antonius Pius, Marc Aureli i Comod

Severs: Septimi Sever, Caracalla, Macri, Heliogabal i Sever Alexandre

5è. Període

Baix Imperi del 236 fins 476 dC. Deposició de Romuls Augustus, dinasties dels Gordians. Caiguda de l'imperi Romà d'occident, desprès de mig segle d'invasions germàniques (no es la causa). Al Baix Imperi apareix el cristianisme que provoca o ajuda aquests grans canvis. També hi ha grans canvis econòmics.

L'inici de la República també, marca l'inici de Roma com a ciutat.

II PROTOHISTORIA D'ITALIA I ROMA ARCAICA

Període anterior a la República. Data inicial més o menys 509-511 aC .

Arqueològicament: parlem de cultural lacial. Regió de Roma, situada entre Etrúria i la Campinya, riu Tiber. Ens descriu l'evolució crono-cultural a partir de les restes materials.

La tradició literària: textos de caràcter mític o llegendari que es posen per escrit en un període posterior al que es parlat: Roma arcaica o Roma del s reis.

Cronologia cultura lacial:

  • Lacial I del 1000 fins el 900 aC

  • Lacial II del 900 fins el 750 aC

  • Lacial III del 750 fins el 700 aC

  • Lacial IV del 700 fins el 500 aC

El procés de Roma es generalitza a un territori. Els períodes lacial I i II son un estadi cultural amb alguns períodes que coincideixen amb la cultural Villaniviana.

A la península Itàlica, abans del primer mil·leni, en un substrat de població de bronze final. Cultura TERRAMARA. Entre finals del segon mil·leni i principis de III, la Península Itàlica experimentà un procés migratori que s'anirà fusionant amb el substrat autòcton. Pobles indoeuropeus (emparentat amb el grecs, els doris). A aquests grups s'els coneix pels tipus de tombes que utilitzen, inhumen als difunts “cultural urnenferdel”.

A l'inici de l'Edat de Ferro, el resultat de la interacció dels pobles itàlics i la entrada dels pobles indoeuropeus, es coneix com la cultura VILANOVIANA. Genèricament cultures del ferro o Itàlia Septimontium. D'aquest grup genèric sorgint especificitats, grups propis amb identitats cada vegada més definits. L'aportació dels indoeuropeus serà la incineració que implica un canvi social important. Exobars, uniformes, sense grans construccions, poca jerarquització social, comerç de rodalies. L'habitat es dispers en petits llogarrets a poca distància -no urbana- es poden apreciar nuclis familiars, assentaments al Septimontium -set colines de Roma- es localitzen a la zona del Capitoli.

A partir de la cultura Vilanoviana a la regió del Laci, un grup, Lacial I i II (1000-750 aC), primera edat de ferro, cultura ubicada a la cultura Vilanoviana.

Lacial I i II

Primer quart del primer mil·leni, societats de la I edat del ferro. Organismes molt primitius, deduïble per les necròpolis. Necròpolis del camps d'urnes, molt uniforme, poc variable, no importació, no objectes no grans mausoleus. Habitat dispers en petits llogarrets.

Evidencies arqueològiques en diversos punts del “SEPTIMONTIUM”, hi ha un poblament, diversos nuclis en el territori (que en època prerepublicana serà un gran nucli, Roma), es constata que les parts baixes del Capitoli (zones d'aiguamolls ja estarien dessecades), on posteriorment hi haurien els fòrums, també hi ha poblament.

A final del Lacial II, abans del 750a.C, es detecta un augment de diverses àrees de capacitat agrícola i un cert desenvolupament artesanal i comercial que es relacionen en diverses regions del Laci.

La civilització etrusca, veïna del Laci tindrà un desenvolupament important en els poblats del Laci amb una certa influència de la regió d'Etruria que està en procés de formació, contactes i intercanvi.

Economia basada en nuclis locals, metal·lúrgia del ferro molt definida, encara no es manifesta en aquest període, artesania manual.

Lacial III

Roma experimenta més canvis (700-750a.C), s'individualitza de la resta. 750 aC data de la fundació mitològica de Roma, coincideix amb els inicis de la implantació colonial grega, S.VIII aC formació de la polis i fenomen de colonització (edat fosca de Grècia). Aquest procés de colonització afecta al Sur de la península Itàlica i les illes per la Magna Grècia, i es funden ciutats de nova planta, en sòl verge, fundacions dirigides per Loiquistes. El mite llatí està influenciat per la cultura grega.

Les colònies gregues no s'instal·len ni al Laci ni a Etruria, i això permet una cultura autòctona que permet entrar en contacte amb una civilització més avançada, la grega, gent que influeix encara que les colònies gregues no s'instal·lin al Laci ni a Etruria (terra dels Etruscs). Tenim també un augment de la població en general.

Canvis significatius en el poblament, patrons d'assentaments, zones més planes, més propers a les zones agrícoles, més a prop de les salines, agricultures més productives, (avanços tècnics) introducció del torn ceràmic, noves tècniques de treball metal·lúrgic, nous cultius (vinya i oliveres), nous repertoris ceràmics (objectes grecs). Encreuament de rutes. Canvis en l'estructura social, diferenciació social als enterraments, amb metalls, importacions, en alguns aspectes comparable amb el món ibèric (s.V aC). Grups socials diferenciats (el patriciat, grup social privilegiat en temps de la república però ja existent abans) 700-750 aC.

Lacial IV

Període anterior a la República. Fort creixement, rep influencia dels etruscs. Moment de formació de les ciutats, es crea una civilització urbana consolidada. Es el moment en que neix Roma com a ciutat i un o diferents nuclis que ja hi havia en el Septimontium ha adquirit una importància política.

Relacions molt fluides amb ciutats d'Etruria meridional com Veyes o Caere, amb el temps parlarem d'autèntics barris etruscs al Laci.

En aquest període es consolida la forta influència Helena i d'orient. Existència d'imitacions.

Estem davant d'un Laci jerarquitzat, un patriciat, una autentica aristocràcia llatina ja consolidada, grups dirigents políticament i econòmicament que s'enterren en sepultures aristocràtiques monumentals, com Barberini o Bernardini en la ciutat de Praeneste, grup aristocràtic que està format al Laci.

Terquinia o Cerveteri resultat d'acumulació d'excedents, que indica un tipus de societat generalitzat, importació de ceràmica grega, etrusca i d'orient. Formació d'una ciutat diferent de la resta. Existeix també les necròpolis, que confirmen els banquets funeraris, el consum d'oli y vi per les élites.

Al mon etrusc apareixen inscripcions, al Laci, l'alfabet escrit, monopolitzat i vinculat a l'aristocràcia. També tenien alguns edificis públics, ordenament de les ciutats amb zones religioses, comercials, etc. Coincidiria amb la Roma del reis mítics, fins a final del segle VI aC.

LA TRADICIÓ, l'origen de Roma segons la tradició literària antiga

Període anterior a la formació de la República. Proto historia de Roma.

El territori on sorgirà Roma pateix una sèrie de canvis detectables a partir de l'arqueologia (cultura lacial).

Des de el punt de vista de la tradició escrita: Tradició oral que es transmet i no es posa per escrit fins un període posterior. No hi ha fons escrites directes. Autors d'èpoques tardo-republicana o època augusta imperial. Te un caràcter històric mític, també recorren a la tradició grega.

D'època tardo-republicana: Fahisco Pihli, Tardus Víctor i Etni.

D'època august-imperia: la Eneida de Virgili, Titus Livi, el qual és l'autor més important de la historiografia fins el segle I dC. La seva obra “a urbe conditalibri” (història de Ròmul) al igual que la resta d'autors es remunta als mites i llegendes de l'antiguitat.

Aquest autors fixen per escrit aquests mites fundacionals fins el segle V. Al ser tan llunyana en el temps, la història està deformada i tergiversada per raons literàries (per que agradi a la gent).

Titus Livi i Virgili, estan molt compromesos amb August i amb el moment històric que viuen ( final República inicis monarquia), intenten legitimar la tradició històrica per legitimar els moments de canvi i justificar la monarquia.

La tradició d'autors tardo republicans: inclosa la “eneida” i “en quan als orígens”

Orígens remots de Roma a una tradició literària grega, “el poemes homèrics”, la tradició més antiga que coneixen els romans és la tradició grega, els poemes homèrics (iliada i odissea), que ho fan servir per a legitimar la monarquia, ja que aquesta, ha de ser el més antiga possible.

Desprès de la caiguda de la ciutat de Troya, el príncep Eneas, fill del Rei Anquises de Troya, i de la deessa Venus (Eneas era un heroi, fill d'humà i deessa). Eneas i el seu fill Ascani, arriben a les costes d'Itàlia, a les costes del mar Tirrè (terra dels etruscs). El rei del Laci (migracions llegendàries, per que la fundació de Roma es l'evolució de la cultura Lacial), ofereix la seva filla, la princesa Lavinia a Ascani. A la mort d'Eneas, Ascani funda la ciutat de Alba Longa, amb el temps, capital del Laci i els seus descendents, Ròmul i Rem fundarien Roma.

Observació: la tradició situa els orígens a Grècia i com a iniciadors de la monarquia son descendents troians i descendents de la divinitat (Eneas i a més d'origen forani).

  • Recurs literari per a justificar l'aparició d'una civilització.

  • El Tirrè no l'Adriàtic on s'instal·len. En els inicis de dret romà també hi ha relació amb Grècia (recursos per a justificar un procés)

  • 753 aC mite

  • 1200 aC data de la tradició escrita (caiguda de Troia)

Els autors que escriuen en temps d'August ja són conscients que l'interval de temps no quadra, Titus Livi i Virgili omplen el buit històric amb episodis llegendaris i Escani passa a ser Julus, i els seus descendents (mítics) el legítim hereu serà Numitor i obliga a la seva neboda a fer-se vestal i guardar la virginitat, però, Rea Sílvia es engendrada per la divinitat Mart (de manera misteriosa) i tindrà a Ròmul i Rem (segons la teoria amb un personatge heroi, així es reforça la descendència divina).

  • S'omple un buit històric amb nous episodis (per a donar credibilitat).

  • Ascani, substituir per Julus, així es legitima la monarquia Julia-Claudia.

  • Eneas, fill de Venus i Julus, i Ròmul i Rem fills de Mart.

  • Llegendes fundacionals que utilitzen recursos tan antics com el mite d'Osiris, Sargó, Moisès... influència en tradicions Helenes i gregues. Ciutats de nova planta, altres de clara influència etrusca sobre els orígens anteriors a la república.

A partir d'aquest període, 7 reis desprès de Ròmul i Rem: Numa, Pompili, Tuli Hostili, Ank Marci, Tarquini Prisc, Servi Tuli i Tarquini el Sobervi, i bans de la república.

A partir de la República (segle V) Roma, ja té una estructura cultural, política... complexa. Això ho ha assolit en el període arcaic, atribució de tot allò que s'ha assolit (des de l'edat del Bronze), periodització i atribuint-ho a aquests reis, encara que alguns d'aquests no existissin (recurs literari).

Ròmul: la tradició li atribueix que va ser el primer rei (interpretació) abans de la República hi havia un sistema de monarquia.

També se li atribueix la fundació física de la ciutat, Roma sempre ha estat regentada per un Rei.

Creació d'un Senat format per 100 paters (pares de família). El Senat ja existia abans de la República. Institució gerontocratica (consell de gent gran), institució característica de societats arcaiques indoeuropees que controla la activitat del Rei. El senat controla l'activitat i la gestió del rei. No tindria sobirania, sinó que tindria un caràcter deliberatiu.

També s'atribueix l'estructuració social de Roma en 3 tribus: Ramnes, Tities i Luceres, les quals es dividien en 10 cúries (divisió administratiu de la ciutat). El seu origen és poc clar, però cada tribu disposava de la seva assemblea (comitia tributa). Originàriament moltes competències i al llarg del temps anirà perdent força fins que gairebé es queda sense atribucions (temps de la República). Paral·lelament, la Comitia Curiata “reunió d'homes”, que tindria forces competències. Lligada originàriament a la gestió de la propietat, gestions funcionals, religioses, judicials, i que aniria perdent en favor del REX (amb recolzament militar). Serà la comitia curiata la que tindrà les competències. La Comitia Tributa quedaria per reclutament. La comitia curiata escolliria al Rei. Comitia curiata com la principal institució. La comitia curiata també escolliria el consell restringit del rei, integrat per 12 lictores (assessors de confiança del rei). Rei de caràcter vitalici.

Aquestes institucions existien com a forma ancestral d'institucions (no és cap creació d'un rei, si no el resultat de transformació social).

Model d'organització social de la monarquia i característiques de la primera etapa republicana: societat gentilícia i segregació social per raons de naixement.

Patricis: gens (família)

Plebeus: fora de les tribus, percepció de l'exercit (fora del dret romà).

Estructures tancades. Es manté durant la República. La resta de reis, potser alguns d'ells reals (els darrers, sobretot per l'epigrafia).

Els mites volen justificar un fet històric que necessita plasmar-se per inestabilitat política del moment. La intervenció de déu, els quals omplen el buit per legitimar el poder més la influència prehelènica son els dos aspectes que caracteritzen els mites fundacionals. Però, tota aquesta tradició escrita (Titus Livi, Virgili) ens aporta informació política i social (segles VII i VIII), anterior a la República, encara que la seqüenciació i cronologia es igual d'allò que se'n diu és cert, però no en seqüenciació amb els reis. La forma com se'ns presenta és simbòlica però, el contingut és cert. Exemple: el Senat, ja existia abans de la República, no sabem si Ròmul va existir però el senat sí.

El més antic de la tradició de Roma se li atribueix a Ròmul. URBE CONDITA LIBER. Al segles VII-VIII existien les que serien les institucions republicanes.

Ròmul: Se li atribueix tot allò que la tradició intueix més antic. Monarquia no hereditària (REX).

Període: Senat integrat per 100 paters, la seva funció és el control de la gestió al Rex (concilium regium) sense poder vinculant, decisions deliberatòries, restringida al patriciat. Model d'organització social clau de Roma ja existia anteriorment, estructura de caràcter gentilícia a traves de clans, tribus, disposen de la terra amb la seva pròpia organització.

Es estructura social de patricis i plebeus.

Patricis: Paters, classe social amb plenitud de drets i deures, enfront d'una classe d'homes lliures (plebs) sense drets polítics i un tractament legal diferenciat estructura social que perdura durant els primers segles de la República, segles V - III.

República aristocràtica: organitzat en funció de cúries (també a Ròmul) Comitia tributa, comitia curiata, amb funcions i competències a l'hora d'elegir el rei i els seus 12 magistrats. Legislació molt marcada per segregació diferenciada dels drets.

Plebeus: homes lliures, fora de l'ordenament polític amb un tracte legal diferenciat.

Durant tot el període pre-republicà, no trobem un codi de lleis escrit. El dret és regeix a Roma i al Laci per les tradicions i costums. Llei de codi de les dotze taules, es la legislació marcada per la segregació social, en temps de la República.

NOMA POMPILI: Va ser elegit rei desprès de Ròmul (sense cap evidència epigràfica). Alguns documents ens diuen que Noma Pompili, s'expandiria pel Laci. Seria rey de la tribu veïna dels Sabins. Associat a Titus Taci,, rei de Roma, això indica alternança de poder. Es planteja un origen de Roma resultat de la fusió entre dos reis, fusió del Septimontium i nuclis dels voltants. Monarquia bífida, col·legialitat o dualitat dels més alts magistrats, el Consolat. Alguns autors, veuen un precedent de la col·lectivitat durant la República sobretot, el Consolat, la més alta de les magistratures durant la República és el consolat, des de època antiga, Roma ja tenia un lideratge bicèfal. A partir d'aquí, la tradició parla d'alternança entre reis llatins i sabins (mite del rapte de les sabines) tal com els hagués agradat que hagués estat.

A Noma Pompili també se li atribueix la creació de les institucions religioses, de col·legis de les Flamines (sacerdots) també, la creació d'un palau al Septimontium (simbòlicament la ciutat creix, trama urbana) a la colina Delia, unió de la població.

TULUS HOSTILI: se li atribueixen campanyes militars pel Laci, intent de simbolitzar els orígens de l'expansió pel Laci de Roma. Intent per justificar o legitimar un procés de conquesta a partir de que des de molt antic ja hi eren els territoris conquerits.

Hi ha un edifici al Fòrum de Roma conegut com la Cúria d'Hostili.

ANK MARCI: rei pacífic i creatiu. Creà obres públiques: pont sobre el Tíber, port fluvial, port d'Hòstia, ampliació de la muralla, Roma està molt desenvolupada (comprovat arqueològicament) fort desenvolupament comercial i econòmic. Final del segles VII principis VI, moment clau per a Roma com una societat urbana amb l'empenta també clau de la societat etrusca.

TARQUINI PRISC: Personatge originari de Tarquinia ciutat etrusca. No es té constància si es tracta d'un cop d'estat o una dominació per la força, al menys d'una manera directa. A més es difícil de creure que un sistema socio-politic tan tancat com el romà permeti l'entrada d'un etrusc en el punt més àlgid d'aquest sistema (Comitia Curiata) Mite de domini etrusc sobre Roma, que es una forta expansió. El que sí està clar és la influència etrusca a Roma. La civilització etrusca, en aquest moment ja té alfabet, Roma deu gran part de la seva importància a la civilització etrusca. El port de Roma segurament està relacionat amb el comerç etrusc.

També se li atribueix una reorganització de l'exercit, un augment de contingents i també un augment de 100 a 300 membres al senat, que en temps de la República ja hi eren, per impedir que els clans aristocràtics creixin i amb ell el seu monopoli. Per tant, seria un personatge que introduiria mesures populars (encara que sigui dins el patriciat), conflictes.

També, un nou impuls urbanístic i la institució dels jocs públics (influència grega).

SERVI TULI: Reforma serviana. El nom real seria Mastarna, se'n la tomba. Se li atribueix una reforma, la qual va existir al final de la monarquia, principis de la república, i que consisteix en una nova organització política i econòmica de Roma. Ordenament Centuriat, un nou cens, nova manera d'organització de la societat de Roma basada en la riquesa immoble: els drets polítics i civils en funció de la riquesa, jerarquització de la societat, tot això, dins el patriciat; els plebeus, segueixen al marge.

La ciutadania de Roma, els patricis, es divideix en:

  • supraclassem

  • classis (es crea la comitia)

  • infraclssem

Comitia Centuriata, formada, només, per patricis més rics; prenen grans decisions. Es comença a notar una aristocràcia amb gran riquesa (s'enterren amb luxe).

Comitia Curiata disminueix les seves funcions.

Es conforma legalment allò que ja era real. Aristocràcia, oligarquia de ciutadans que s'enriqueixen.

Torn del poder polític per part d'una minoria de patricis molt rics.

Terquini trencaria l'hegemonia del poder ampliant el Senat, i Servi Tul.li seria l'ocupació del poder per part d'una minoria.

El final de la pre-república vindria caracteritzat per tensions.

TARQUINI EL SUPERBI: segons els romans posteriors que escriuran la tradició, li atribueix el paradigma del mal, la maldat personificada, el contrari a Servi Tul.li que seria el predecessor de la constitució del dret romà.

Dinastia de Tarqini: Etruscs. Influència etrusca, difícilment una dominació. El darrer rei d'aquesta monarquia arcaica és un personatge maleït per la tradició (mite de la llegenda de Lucrècia: violació de Lucrècia pel fill d'aquest monarca).

El final d'aquest procés seria que, Roma s'allibera d'uns tirans i de l'hegemonia etrusca. No és creïble ni la qüestió etrusca ni la social perquè els inicis de la República neixen com una reafirmació als privilegis socials i polítics d'aquest moment i estructura jerarquitzada, legislació política censitaria (en base a la riquesa). Tot això, ho atribueix a Servi Tul.li, reforma serviana. Poc abans de la República, moment del segle VI aC hi ha tensions i conflictes socials.

La reforma de Servi Tul.li seria classista, antiga comitia curiata, afers menors i ara la cimitia centuriata en base la riquesa.

Encara que els Tarquinis siguin maleïts per la tradició, sembla que seria al revés i qui fa reformes alterant el règim establert son maleïts per regles generals, per la tradició escrita.

Desprès dels Tarquinis, revoltes socials, aliança amb els etrusc, guerra civil llegendària, de la que en sorgiria la República.

Es parla de República (final segle VI aC inicis segle V aC) 509 expulsions del rei Tarquini. Aquesta data coincideix amb l'expulsió del darrer tirà a Grècia, Hipies, expulsat al ostracisme (recurs literari freqüent).

A partir de que sabem dels inicis de la República, sembla que va cap a una estructura més tancada, just el contrari (no més directa, els reis tirans sempre practiquen polítiques més directes).

També trobem un tractat inventat entre Roma i Cartago. Roma té presència fins al Laci, no més enllà, només una ciutat estat al Laci, a diferència de Cartago que ja és una potència (recurs literari per justificar la República, tractat relatat per Polivi).

Sí que hi ha un procés de canvi i una monarquia que ha creat ja una societat més desenvolupada i que ja no pot organitzar i reglamentar-se per règims més arcaics (organització política més complexa).

LA REPÚBLICA

República consular aristocràtica per que el poder està monopolitzat per una minoria dins el patriciat.

La república es divideix en:

  • Creació i consolidació d'un complex sistema polític que constituirà la República

    • Magistratures i institucions

  • Conquesta d'Itàlia segles V i III

    • De ciutats estat a un Estat heterogeni, política i socialment. Transformació en el model social basat a la divisió per raons de naixement entre plebeus i patricis. Equiparació d'ordres.

Organització política República de Roma

Procés evolutiu i gradual, des del segle V aC no s'inventa la República. La República s'inicia en algun moment de finals del segle VI aC, inicis segle V aC i perdura fins el Principat d'August.

El Senat

Les assemblees de ciutadans: comitia curiata

Comitia tributa

Comitia centuriata

Institucions que amb el temps variaran les seves competències.

Magistratures: ordinàries

extraordinàries

Poder executiu, inicis segle II i III aC. Aspectes més importants, el govern de l'Estat.

Extraordinàries: no sempre existeixen. Funcionament diferenciat.

  • Dictadors: poder en una sola persona, per un temps concret.

  • Censors: cessen la riquesa de la població, la qual els determina els drets i deures.

Ordinàries: càrrecs sobre els quals es fonamenta el poder.

  • consols

  • pretors

  • edils

  • questores

  • tribuns de la pleb

Característiques generes de les magistratures:

- Son càrrecs electes, és a dir, no hi ha cap càrrec hereditari ni vitalici.

- Una altra característica, seria la anualitat, durant un any mantenen el càrrec.

- L'origen d'aquesta anualitat es remuntaria a inicis de la República.

- Inicialment, el poder cauria en mans d'un pretor màximum (primer magistrat amb el temps consol), exercici de poder sota control del senat.

- En el cas del dictador, durada màxima de 6 mesos, i el censor elegit cada 5 anys per exercir el càrrec durant un any i mig.

- En alguns casos, la prolongació per més d'un any, al llarg de la República (pensat que aquells magistrats amb competències militars, sobretot serien procònsols o proptretors, pro = càrrec interí) casos excepcionals, encara que siguin freqüents.

- Una altra característica seria la col·legialitat, en lloc d'haver-hi un sol magistrat, cada magistratura ostentada per un conjunt de magistrats (multiplicació de membres en una sola magistratura). Hi ha diferents hipòtesis, que aquesta multiplicació es deu a un excés progressiu de la Plebs, degut a les transformacions socials i els drets adquireixen els plebeus i la concentració de poder, així com el creixement progressiu de l'Estat.

- En general, els magistrats son els representants del poble davant la ciutadania, davant les divinitats, etc. No es competència de sacerdots, els quals fan les cerimònies, però la representació la tenen els magistrats. Construcció de temples, auspicis, jocs. Tenen la representació del poble per a tancar pactes, és a dir, respecta la política exterior. A la pràctica, però, és el qui pren les grans decisions en política exterior.

  • Tenen iniciativa legal per convocar el Senat i les assemblees.

Les magistratures eren electives, no per sufragi universal.

Tres grans processos de la República durant el I segle:

  • conquesta d'Itàlia

  • Organització política

  • Transformació social

Col·legialitat, magistratures pluripersonals (magistratures ordinàries). En general els magistrats, son la representació del poble. També poden promoure lleis. Tots els magistrats, tenen dret a publicar edictes, i si cal, poden utilitzar mitjans coercitius (càstigs físics, coacció, etc).

Inicialment, els magistrats tenen immunitat. A partir del segle V aC, però, perden aquesta immunitat i poden ser processats. El successor, un cop acabat la magistratura pot derogar els decrets del seu antecessor. També, simbòlicament, els magistrats ostentaran la toga praetexta i sella curulis; alguns magistrats per reconeixement tindrien un seient especial de distinció. També, en els teatres, anfiteatres...

Tan sols poden ser magistrats homes adults, de certa edat, segons la magistratura, i anirà canvien en el temps.

De descendència lliure, sense cap condemna ni cap ofici remunerat (viuen de renda, grans propietàries de bens immobles). S'elegeixen des dels rics de patriciat. A patir del segle III aC, amb l'equiparació de patricis i plebeus, és un procés progressiu en el qual els plebeus van introduint-se en les magistratures (procés de lluites socials).

No es permet la repetició de la mateixa magistratura, tampoc es permet la investidura immediata a altra magistratura diferent, ni la acumulació de magistratures, i tampoc es poden concentrar càrrecs. Però hi ha moltes excepcions. Existeix tot un sistema legal, que adopta instruments per aquestes casos (legalitat feta als interessos de l'aristocràcia). A partir del segle III aC final segle II aC, es creà el “CURSUS HONORUM”(carrera de mèrits), que fixa estrictament la carrera política que havia de realitzar un ciutadà, pas a pas, des dels càrrecs pre-militars fins la magistratura. Es fixen les edat que s'han de tenir per poder accedir als càrrecs:

  • magistratures menors 30 anys

  • Pretors 40 anys

  • Cònsol més de 40 anys

Tenien, per tant, una vida política dirigida per les èlits que acaparen les magistratures.

Els alts magistrats (pretors, cònsols i censors) eren elegits per la comitia centuriata (patricis rics).

Els magistrats inferiors (edils, questors, tribuns de la plebs) seran elegits per la comitia tributa (patriciat).

La història de la República està plena de lluites de poder, sobretot en època tardo-republicana. Rivalitats entre grans famílies per preservar els seus interessos.

Hi havia eleccions anuals i els candidats ostentaven la toga candidata (blanca). Existien casos de corrupció, amenaces...

EL CONSULAT

Eren dos cònsols, els magistrats superior del estat romà, els és el càrrec amb més poder, però inicialment eren el Pretors Maximus. Els elegeix l'assemblea de la comita centuriata.

Tenen l'alta direcció d'exercicis polítics, públics i coordinació de les diverses magistratures. Tenen l'IMPERIUM, capacitat per prendre grans decisions militars, comandament militar suprem (cònsols i pretors), es un càrrec polític-militar. El govern màxim de la ciutat. Com a comandament militar suprem té les grans decisions en cas de guerra, encara que, generalment, la direcció militar la deleguen als pretors. Càrrec anual. Convoquen i presideixen els comicis centuriats. A la pràctica, no hi ha ningú per sobre del cònsol, encara que el Senat té una forta influència sobre els cònsols.

PRETORS

A les primeres dècades del segle V aC hi havia un pretor màximus que exercia de cònsol. Un cop creat els comicis els pretors adopten funcions jurídiques.

Pretor peregrimos: entre ciutadans estrangers

Pretor ciutadanos: entre la ciutadania.

A partir de les Guerres Púniques, Roma deixa de ser un estat itàlic per passar a ser un Imperi, cada província de Roma estarà sota el comandament d'un pretor (governador provincial). Càrrec anual.

Estan subordinats dels cònsols però, a la pràctica, és la màxima representació de Roma a la província. Els cònsols només es desplacen en casos de gravetat.

EDILS

Dos edils patricis però, con l'equiparació amb els plebeus, dos més. Annexió de territoris a Roma, més edils, noves fundacions urbanes. Responsable de la ciutat, ordre públic, guàrdia i custodia de temples i arxius, cos de bombers, policia, control de carrers, mercats, abastament de recursos pel poble (aigua), necròpolis, legalitat de la ciutat, jocs públics...

TRIBUNS DE LA PLEBS

Aquesta magistratura te l'origen a les primeres concessió als plebeus, per part del patricis, a la segona meitat del segle V aC. Aquestes concessions permeten la representació del plebeus a l'assemblea. Amb l'equiparació de drets entre patricis i plebeus al segle III aC, el Tribu de la Plebs, deixa de ser defensor d'aquests per a continuar sent un càrrec com a “Defensor de la República” que velà per l'Estat, en casos de traïció, injustícies, manifestacions... La forma d'actuació es “AUXILIUM” i “INTERCESIO”, defensa i dret de vetar, pot paralitzar l'acció d'altres magistratures.

Son elegits per l'assemblea de comicis i després pels comicis centuriats.

CUESTORS

Elegits per la comitia tributa. Les seves competències en compte al tresor públic, finances de l'estat...

Els cuestors provincials substitueixen al “Pretor”, governador quant s'absenta.

MAGISTRTURES ESTRAORDINARIES

CENSORS

El càrrec, no és anual. Son elegits cada 5 anys. Ostenten el càrrec durant un any i mig. Són responsables del cens, naixements, defuncions, nous ciutadans (condició de ciutadà). Són responsables de censar la riquesa dels ciutadans. És un càrrec amb connotacions morals. Gent de prestigi. Supervisors de les costums, morals, censaven als senadors.

DICTADORS

Elegits en circumstàncies extremes per a la seguretat de Roma, èpoques de perill. Es feia necessària la concentració del poder en una única persona, per que fos més eficaç. Era un càrrec temporal, normalment no superava els 6 mesos.

L'acte es dels cònsols, però el Senat decideix quan s'ha de posar o destituir-l'ho, això, com qui ha de ser el dictador.

Tindrà poder absolut, dret de vetar, la “intercesio” desapareix. No hi ha dret d'apel·lació ni de llibertat, indefensió per part dels ciutadans.

SENAT

Està compost per l'élite, la classe senatorial, és la classe dirigent del país. Simbolitza el poder de Roma. Les seves competències son simbòliques, representació del poder econòmic de l'estat. Poder oficiós sobre les decisions, son elegits per les assembles.

Els senadors, són un consell de notables. Decisions no vinculats, són deliberatóries, assessora però, a la pràctica, es un autèntic clan de poder. Totes les grans decisions que toca l'Estat, les pren el Senat. També escullen els magistrats.

CONQUESTA D'ITÀLIA

Conquestes segle III, limitades, lentes i confoses. No consoliden el poder.

495-264 aC (Primera Guerra Púnica), procés de conquesta d'Itàlia, coetani al procés de consolidació de la República i també la lluita de classes; en aquest període, Roma deixa de ser una ciutat per a ser un Estat, sense consolidar aquestes conquestes ja que, alguns territoris s'introdueixen voluntàriament.

Final del segle IV inicis III aC, intensificació de les conquestes. Roma dividirà el territori de manera heterogènia, règim jurídic diferenciat que, faran que s'integrin o no a Roma.

Final segle VI inicies V aC, segons la tradició, dinastia de reis de la Roma arcaica, el darrer fou Tarquini el Superbi (rei totalitari, repressor), aixecaments populars que haurien portat a la República.

La crònica grega de “cumas”, indica que dinastia de reis de Roma haurien estat expulsada per reis etruscs, com “Porsemma”, el qual, de manera militar hauria agafat la ciutat de Roma i a partir d'aquesta, s'hauria expandit pel Laci.

Alguns autors defenses que Porsemma i Tarquini son el mateix personatge.

En conclusió, Roma usurpada per un domini etrusc, s'expandeix i intentaria conquerir el Laci. Legitimació de Roma.

A inicis del segle V aC, Roma s'expandeix militarment (ha esdevingut una ciutat estat). Inicialment, s'expandeix pel Laci i també per la Campania. Segons la tradició, contrastada, se crearia una Lliga Llatina, integrada per 30 populis (coalició de pobles) que establiria una aliança amb la ciutat de Cumas, a la Campania, governada per un tirà, ARISTODEM. Això, es produiria en el període de transició entre la monarquia i la república.

Finalment, victòria per a la Lliga Llatina, sobre Porsemma, el qual podria significar la fi del domini etrusc i donar pas a la República. Però, les hostilitats entre Roma i la Lliga Llatina (resta de ciutats del Laci) segueixen, (inicis segle V aC). Certa avantatge romana, arrel de la batalla del llac Regil, Roma passaria a integrar-se dins la Lliga Llatina, pacte de “feudus cassionum (aliança, final de les hostilitats), tot que hi ha autors que no es posen d'acord, defensen que Roma ja tindria una situació reconeguda legalment dins el Laci.

Per tant, a inicis del segle V, Roma, adquireix importància i és integrada dins la Lliga Llatina.

A inicis del segle IV aC, Roma és hegemònica dins aquesta lliga, a finals del segle IV, Roma és dominadora absoluta.

Al llarg del segle V aC, Toma i la Lliga Llatina s'expandiran a través de la conquesta i la colonització (poblament de territoris veïns) pel pobles dels equos, volcs, sabins, hernics... pobles itàlics indígenes (primera edat del ferro), amb estadis menys avançats que els etruscs i els llatins, seminòmades... del voltant del Laci, i que suposadament Roma i la Lliga Llatina s'annexionarien per utilitzar el territori com a defensa d'incursions d'aquests pobles contra Roma. Per tant, Roma comença la seva expansió per Itàlia (incursions d'aquestes pobles com a justificació de la conquesta, fins les Guerres Púniques no es pot parlar d'imperialisme romà).

Militarment, s'expandeix però, també hi ha fundacions de nova planta cap a aquests territoris circumdants.

Paral·lelament als conflictes de Roma i Lliga Llatina contra els seus veïns. Roma com a ciutat manté un vell conflicte amb la ciutat etrusca de Veii (Velles) 490-475 aC, conflicte fins que aquesta ciutat, s'annexiona a Roma segons la tradició el 395 aC, obrint-se a la conquesta d'Etruria i passa a dominar les salines del Tiber (abans dominades per Veii), territoris molt fèrtils. Així, passa a convertir-se en la ciutat més important del territori (inicis segle IV aC).

390-387 aC, Roma i el Laci, pateixen la invasió del Gals (per part de diverses tribus de les Galies), incendi de Roma i saqueig. Els gals, son grups de pobles celtes (indoeuropeus més substracte indígena), concretament, territori de la Galia Cisalpina (actual Itàlia). A inicis del segle IV, els gals fan diferents incursions a ciutats etrusques. Roma no pot aturar les incursions gales i es produeix la presa de poder , l'incendi i saqueig, un cop saquejada abandonen la ciutat.

Aquesta situació de debilitat serà aprofitada per la Lliga Llatina per enfortir el seu poder envers Roma. Nou període de conflictes, període d'inestabilitat al Laci, diferents aliances. Període, fins el 338 aC de guerres entre Roma i la Lliga Llatina. Conflicte en que hauran intervingut altres pobles. El 338 aC, Victòria de Roma, s'annexiona el territori del Laci i passarà a ser la capital. Roma, per guanyar aquesta guerra, hauria comptat amb el recolzament de grups indígenes de la regió del Samni (Itàlia Central, amb interessos a la Campania) i futurs enemics de Roma. Així, a finals de segle IV aC, Roma, es consolida, però, alguns sectors de la nobilitas romana es planteja expandir-se a la Campania.

Les tribus del Samni aliades a Roma, passaran a coincidir amb els interessos expansius de Roma, més o menys del 340-295 aC.

Roma, ja ha iniciat les Guerres Semnites (primera Guerra Semnitica) pel control de la Campania, a la ciutat de Capua, estaria assetjada per grups samnites (prèviament al pacte amb Roma). Roma, trenca el pacte, dona suport a la ciutat de Capua (Roma, sempre entrarà en conflictes de terceres ciutats).

La gerra Semnita acaba amb una situació de poca transcendència territorial, pacte provisional que no dura gaire.

Roma es troba amb un exèrcit, ordenat en funció de la riquesa, amb interessos d'una part de patriciat per adquirir noves terres, aprofitarà un nou conflicte a la ciutat de Nàpols (antiga colònia grega), dividida, amb conflictes i que acabaria amb un sector que demanaria recolzament a Roma i l'altre sector a la coalició del Samni. Es produeix la Segona Guerra Semnita, afectarà Nàpols i el seu voltant i també el territori de l'interior d'Itàlia.

290 aC, tercera Guerra Semnita, es produeix la rendició i la victòria absoluta de Roma.

Resultats de les Guerres Semnites:

  • Roma passa a controlar la totalitat de l'Itàlia Central.

  • Passa a annexionar-se el territori de la Campania.

  • A inicis del segle III aC, pel nord, desprès de la caiguda de Veii, domina Etruria i aprofita, sota el pretext de la persecució dels gals, per ampliar la seva presència a àmplies àrees d'Etruria i territoris fronterers. El 285 aC Roma frena un nou avanç del gals.

  • El 280 aC Roma, exerceix un domini politico-militar a un territori itàlic que agafa quasi tota la península, excepte el Sud i l'extrem Nord.

  • 280-265 aC annexió per part de Roma del Sud d'Itàlia, les Guerres Púniques.

Procés de conquesta de Itàlia amb molts conflictes. Segle V-III aC, el període decisiu, primer terc segle IV. Tres etapes:

  • Expansió de Roma conflictes amb la Lliga Llatina (expansió tímida pels territoris del Laci, sud d'Etruria, territoris circumdants) Roma acabarà imposant-se dins la Lliga Llatina i con a ciutat Estat.

  • Guerres Samnites (350-295 aC) i Roma entra en contacte amb l'àrea de la Campania. Roma s'expandeix per la Itàlia Central i la Campania. Guerres contra els Gals i la ciutat de Veii entre la primera i la segona fase. Forta implantació de Roma a la Itàlia central, fins el segle I no es pot parlar d'una Itàlia cohesionada. Cal distingir el procés de aculturació al de conquesta o expansió.

  • Magna Grècia: el sud d'Itàlia intensament helenitzat, amb l'existència de colònies gregues, amb crisis econòmiques i polítiques (desarticulades desprès de la caiguda d'Alexandre el Gran), al voltant de Tarent, hi hauria un dels centres grecs més importants, aquestes ciutats s'independitzen. Període de certa crisi grega i implantació de la Mediterrània occidental, de Cartago, inicis segle IV-III aC. Cartago, antigament colònia fenícia, de la ciutat de Tir, però s'independitza. Presència cartaginesa, probablement a Sicília, també a la Península Ibèrica. En aquest moment, Roma no es pot considerar una potència.

Roma està creant un estat itàlic (no inclou Sicília, ni les colònies gregues de la Magna Grècia, ja que son independents).

Conflictes entre aquestes ciutats hel·lèniques i les tribus somnites, lucans... El detonant del conflicte que fa que Roma s'expandeixi per la Magna Grècia seria un conflicte a la ciutat grega de Thurioi (al golf de Tarent), la qual demanaria col·laboració a Roma davant l'amenaça de la tribu indígena de lucans. Roma, l'any 892 aC, envia una coalició a la ciutat de Thurioi, sembla que Roma trenca un tractat preexistent. Tarent, fins ara era la potència amb enllaços de protecció de les altres ciutats gregues, de manera que, Roma trenca l'equilibri existent. El pacte que hi havia era entre Roma i Tarent, pel qual Roma, es comprometia a no navegar per aigües del golf de Tarent. Roma envia una guarnició i, a més, una flota al golf (poques embarcacions, no la gran flota de les Guerres Púniques). Tarent, enfonsa la flota romana i Roma li declara la guerra. Tarent enfonsa els vaixells per que veu clar que Roma és una amenaça per la pau de les ciutats gregues. (També Thurioi demana ajuda a Roma és per que hi ha un altre sector que demana ajuda a Tarent).

Tarent demana ajuda a Pirrus, rei d'Epir, de la Grècia continental, regnat relativament fort, expansiu amb interessos a la zona, potser amb pretensions de ser l'hereu del regne macedoni.

Al 280 aC. Pirrus, amb maquinaria de guerra destacada, arriba al golf de Tarent i es produeixen els enfrontaments (primer triomf de Pirrus, segona batalla a la Península Itàlica a favor de Pirrus - Guerres Pírriques). Pirrus es reclamat a Sicília on diverses ciutats gregues, assetjades per Cartago (Sicília, dividida entre ciutats gregues, cartagineses), una d'aquestes li demana ajuda i hi va (veu que Sicília té més possibilitats de fixar-hi la seva presència).

Al 278 aC hi ha una aliança entre Roma (potència emergent) i Cartago (consolidada) de protecció mútua i àrees d'influència. Pirrus, finalment, acaba abandonant el territori itàlic, veient que no hi ha possibilitats.

Al 272 aC Roma assetja Tarent, fins que amb poc temps la ciutat es rendeix, aquí acaben les tres fases de conquesta d'Itàlia. En 4 ó 5 anys, Roma consolida la unificació d'Itàlia (incloent-hi les ciutats colònies) gregues (270 aC unificació d'Itàlia).

Organització política d'aquest territoris (règims jurídics): estatuts jurídics molt diferents fins la Península Itàlica, cada ciutat (territori) tindrà unes condicions, en funció, bàsicament, de dos circumstàncies:

  • Actitud durant el procés de conquesta, actitud de resistència, de rendició...

  • La importància prèvia de la ciutat. Aquelles ciutats o territoris que abans de la conquesta tenien estadis culturals més avançats, es podrien autogovern.

1 - Ciutats privilegiades:

  • Oppida Civium Romanorum: Laci o àrees circumdants, annexionades fa temps, romanitzades, que mantenien la plena llibertat, plena autonomia dins el territori romà, però a la vegada, conserven els seus magistrats, les seves institucions polítiques.

  • Civitates sine suffragio: antigues ciutats estat que en el moment de l'expansió de Roma, fora del Laci, accepten integrar-se a Roma, se'ls reconeix autonomia política. Roma els concedeix la ciutadania romana, però, no tenen dret a vot ni a ser votats.

  • Coloniae Civium Romarorum: categoria més alta que pot rebre una ciutat (com Tarraco). Som iguals a Roma, una perllongació de Roma, fora de les seves fronteres. Implica desplaçament o repoblament de ciutadans.

  • Socii: independents, acunyen moneda pròpia, mantenen les seves institucions, però amb restriccions militars i obediència a Roma.

  • Ciutats aliades o federades: ciutats independents lligades a Roma per obligacions militars, per tractats o foedera.

2- Ciutats no privilegiades:

  • Per interessos econòmics.

  • Busca d'àrees de seguretat.

  • Conquesta, creació d'una república i el procés d'equiparació social (lluita de classes). Conforme avancem, per l'equiparació de classes fan falta terres, va vinculat a causes demogràfiques i econòmiques. Necessitat de nous mercats. Incorporació de noves elits a Roma. Decliu afavorit per les colònies gregues.

Aquesta situació s'anirà trencant i acabarà a inicis del segle III aC.

Aquest procés no significa que a inicis del segle III no hi hagin diferències socials, sinó drets en funció de naixement substituït per un sistema de segregació social en base timocràtica o censataria, en funció de la riquesa. Model encara més segregador.

No és clar quan comença a fragmentar-se aquest procés.

Alguns autors veuen en Servi Tul.li l'inici d'aquest canvi, encara que Servi Tul.li fa un nou ordenament, una élit d'entre el patriciat (reforma sercional), no canvia l'ordre social).

Al final, període monarquic, a inicis de la república hi ha conflictes socials.

A inicis de la República, lenta i gradualment, s'inicia l'equiparació de drets (496 aC - 287 aC, segons la tradició escrita). Cessió món sacre, aixecaments de plebeus per reclamar els seus drets.

Al 287, equiparació legal definitiva de drets, a través d'una llei.

Aquest procés no s'ha de separar de context polític i de conquesta.

Reivindicacions dels plebeus:

  • Més igualtat de drets polítics, accés a la política per part del plebeus.

  • Més accés a la terra comunal (ager publicus).

  • Meyns reformes de la legislació sobre deutes.

  • Reivindicacions més antigues.

Els grups socials amb poder polític, d'entre els plebeus, són una elit enriquida per la nova situació política a Roma a inicis del segle VI aC i no lligada a l'esclavitud per deutes (es distingiria un grup).

Sobre els drets polítics, el primer pas podria ser la creació de tribunals de la plebs (inicis segle V aC). El paper pas seria l'episodi de Mont Sacre: la possició de plebeus esdevindria insoportable pels deutes, en un moment de conflictivitat i campanyes militars. Els patricis haurien promès als plebeus canviar la legislació per deutes (els patricis necessiten els plebeus per afers militars per a la seguretat de Roma, i els plebeus colaboraven militarment. Passat el perill extern, el patriciat obligaria el compromís adquirit. Els plebeus abandonen Roma, van al Monts Sacrum, amenaçant crear un estat lliure, desprotecció de Roma de cossos inferiors de l'exercit format per plebeus. Davant aquesta situació, els patricis accedeixen a les reivindicacions de plebeus. Així, la primera concessió seria la de Tribuns de la Plebs, amb immunitat política i auxilium en cas d'abús de patricis.

A inicis del segle V aC, tenim algunes concessions, una la dels tribuns de la plebs.

El proper pas important, també en el segle V aC, seria la codificació de dret, el primer dret escrit (punt de partida del dret romà). Dret de les XII taules; situació de progrés, tot i que el seu contingut, inicialment és poc democràtic i socialment consolida el model preexistent. Tot i així contribuirà a que serà menys interpretable i subjectiu.

La tradició diu que es va enviar a Grècia una comissió de tres persones per que estudiessin la llei i particularment les lleis de Sidó, encara que aquest fet no sembla creible (450 aC). Lleis de les XII taules; posa per escrit la legislació (usos i costums) orals.

La data la situem a mitjans segle V aC.

Un cop tornem aquestes tres persones, el Senat denomina 10 persones (decemvini) per que compilin la legislació. Les XII taules de bronze col.locades al Forum o exposició pública.

Compilació de usos i costums, d'una legislació anterior.

D'aquest dret escrit es dedueix la intenció de igual ordre social, amb escrits arcaics (Llei de Talio) i escrits moderns (sancions, etc). Es trenca l'obliguetorietat de mantenir la terra dins la gens: trencament del monopoli de la terra per la ? social, continua sent dura pels deutors, els quals deuen diners. La llei de les XII taules especifica molt bé la ? de l'esclavisme per deutes, per tant, no hi ha cap indici de cessió dels plebeus per aquest tema.

Transformació de la societat gentilicia, inexitència de drets per les dones, continua la prohibició de matrimonis entre patricies i plebeus.

A mitjans del segle V aC aquest procès s'accelera, a partir del 495 aC hi ha la Lex Canuleia (fins ara tribuns de la plebs). Canuleius (tribuns de la plebs) com aprovar la legalitat de matrimonis entre patricis i plebeus.

Finals segle V aC pocs canvis socials.

Arrel de la crissis del segle IV aC (invasió del gals) el número de deutors augmenta, nous movimetns socials que acabarien amb lleis proposades per Liani i Sexti (anterior al 360 aC), les quals ja suposen un seguit de concessions i una forta emprenta en el procès social. Es suavitza el tema de deutes. S'impulsa i es legalitza l'elecció d'un tercer partit canvi amb el món de drets competències jurídiques d'origen plebeu. Les altres magistratures no hi tenen accès. Els drets polítics s'ac______ mes que els drets socials.

A mitjans del segle IV aC, decrets que permeten l'accés a magistratures (dictador, etc); moment de màxima equiparació política.

A finals del segle IV aC, amb la lex poetelia papirina es produeix l'abolició de l'esclavitud per deutes.

Al 312, reformes d'Api Claudi (censor), que és el primer en revisar el cens de senadors i en reformar el contingut socialment, introducció al Senat d'un número important de plebeus. També lliberts, amb una forta reacció conservadora. També, llibertat als ciutadans per inscriure's amb la tribu que vulguin; ensorrament de l'estructura gentilicia. També, inclou els béns immobles al cens. Antic caràcter aristocràtic substituït per un d'econòmic. El cop definitiu a l'antiga estructura gentilicia és la Lex Hortensia (287 aC), suposa l'accés a totes les magistratures per plebeus, un fruit de terres comunals per patricis i plebeus; l'accés al Senat per part de patricis i plebeus. Nou ordre social en funció de la riquesa.

Creació progresiva d'un model polític complexa, característic d'aquest període i magistratures i estructures polítiques.

Culminació d'un procés de transformació social. Lex Hortensia: riquesa aristocràtica, riquesa oligàrquica, en funció del cens.

Consolidació de Roma com un autèntic centre urbà. També d'un exèrcit de ciutadans, de propietaris. Auxilia i ciutadans itàlics els quals no se'ls permet l'entrada a les legions.

Circulació monetària, codificació del dret.

LES GUERRES PÚNIQUES

Consolidació de Roma com un Imperi. Màxima expansió territorial de Roma. Els límits d'aquest Imperi s'ampliaran posteriorment, però, els fonaments queden posats en aquest període. Alt Imperi es un període monàrquic. Creació progressiva d'una autèntica República.

República Oligàrquica: avarca des de 264 aC (primera guerra púnica) fins el segle II, es divideix en:

  • Primera Guerra Púnica: 264 aC fins la segona meitat del segle II, màxima consolidació. L'aspecte clau es la fixació d'una economia de base esclavista.

  • Segona crisi de la Tardo o Baixa República: procés pel qual la República s'enfonsa. Segle I aC fins el principat d'August.

Guerres Púniques

La situació internacional abans de les Guerres Púniques (270-265 aC).

  • Roma

  • Cartago

  • Colònies gregues (el que queda)

  • Grups indígenes dels territoris

Culminació d'una conquesta territorial de Roma a Itàlia, fins a Tarent (Calabria). Es troba davant la illa de Sicília. Roma no disposa de flota, ni de colònies insulars, ni dominis ultramarins. La seva presència es limita a l'extrem sud d'Itàlia.

Sicília està dividida entre àrees d'influència púnica i altres d'influència grega. Factories cartagineses, colònies gregues.

Cartago, es la primera metròpoli, antigament una colònia fenícia depenent de la ciutat de Tir (actual Líban). Fundada el 814 aC. Tunísia.

També, presència fenícia (actual Palestina, Síria), sobretot a la Mediterrània Occidental, presència que es remunta al I mil·leni o final del II mil·leni aC, segons la tradició (factories o colònies fenícies). Exemple: Gadir, estret de Gibraltar, segons la tradició, de manera que els indígenes entrarien en contacte amb civilitzacions.

Altres enclaus de domini fenici a la Mediterrània occidental son: Malaka, Abolera (sud), Badria (sud i est peninsular), també al nord, com Àfrica (actual Algèria, Tunísia i Marroc), Leptis Magna, Tingis i Lixus.

L'objectiu de l'expansió fenícia: segle IX-VII aC, per que no disposa de territori d'àrees fèrtils. Les ciutats-estat fenícies tenien un rera estat dominat per grans estats expansius (assiris, babilonis...). Així, s'aboquen al comerç, expandint-se pel nord d'Àfrica, Península Ibèrica... El principal objectiu era el comerç de metalls, per abastar de metalls les civilitzacions de Proper Orient.

A mitjans del segle VII aC, les metròpolis fenícies, com: Tir, Sidó, Biblos... cauen en mans assíries, de manera que les colònies s'independitzen. Cartago, s'independitza i esdevé metròpolis, per la seva importància econòmica, política i acabarà sent el nucli colonial.

També, a mitjans del segle VII, es funda Elusus (Eivissa), un enclau púnic, cartaginès important. Parlem de púnics a partir de que ja no depenen d'antics fenicis. Elusus és un enclau important, pont entre Cartago i la Península Ibérica.

Existència cartaginesa a les illes de Còrsega, Sicília i Sardenya. Assentaments púnics a Sardenya són Tarros i Bytia. La forta implantació cartaginesa a la Mediterrània Central i els interessos grecs porta a una rivalitat que porta a final del segle VI aC, la batalla de Alàlia: aliança entre etruscs i cartaginesos que segons alguns historiadors, la batalla la perdien els grecs i per altres que limitaria la presència colonial grega a la Mediterrània Occidental.

Colònies gregues: el Nord d'Àfrica, exclusivament Naucratis (la resta, influencia primer fenícia i després púnica) Al Mar Negre.

Itàlia i la Magna Grècia: aquest antic imperi colonial grec era sota l'òrbita de Roma. A Sicília també, colònies gregues (Messina, Siracursa), la Gàlia (Messina) i la Península Ibérica (Rhode i Emporiom).

A la Península Ibérica, els límits d'influència entre cartaginesos i grecs no està clar, a grans trets, al nord-est predomini grec (Messàlia, Emporiom) i al sud, d'influència fenícia-púnica. Al llevant els límits no estan clars.

Causes del decliu econòmic del món hel·lènic:

  • Implantació púnica

  • Creació d'un estat itàlic que avarca la Magna Grècia.

  • Manca de referents polítics després de la desintegració de l'Imperi d'Alexandre Magne.

PRIMERA GUERRA PÚNICA (264-261 aC)

Conflicte de Roma i Cartago pel control de Sicília.

El detonant del conflicte serà la banda de mercenaris itàlics, els mamertins, de la Campania, contractas en els endemics conflictes territorials entre Cartago i Grècia.

Versió del fets = versió de Roma. No hi ha influències cartaginesa.

El debilitament de les colònies gregues va fer que aquests mamertins ocupessin Messana (posteriorment Mesina) de manera que obliguen a intervenir Siracusa (ciutat grega de Sicília), la qual aniria a auxli de la ciutat de Messana.

Siracusa, liderada per Hierò II s'enfrontaria als mamertins al 269 aC al riu Longano, trionf de siracusans. Però, abans de que Hierò II cupa Mesina, els mamertins demanen ajuda a Cartago (versió llatina). Cartago envia una legió i ocupa Mesina.

Siracusans i cartaginesos: conflictes endèmic pel control del territori.

Els mateixos grecs de la ciutat de Mesina o els mateixos mamertins. Algú demana l'ajuda de Roma, l'anys 264 aC Roma envia un petit exèrcit a la ciutat de Mesina; presènsia romana a Sicília, entrant en conflicte amb la gran potència i única que es Cartago.

Coincidència d'interessos entre Roma i Cartago.

Fonts greco-llatines: Polibi (greco-romà segle II aC posterior als fets), autor historiador oficial, a favor de Roma.

Guerra llarga (1era Guerra Púnica), cara, amb moltes i moltes baixes, la qual s'agreuja per catàstrofes naturals. El perdedor rebrà un fort cop econòmic i polític. Degut a la proporció, encara, guanya Roma.

264 aC, aliança, coalició contra Roma (Siracusa més Cartago, que ha pres Mesina). Aquesta coalició assetja Messana en poder de Roma que aguanta. L'any 263 aC Roma força a Hierà de Siracusa a trencar l'aliança i estar al costat de Roma. Posteriorment Roma pren Agrigento, plaça forta de poder cartaginès a Sicília.

El tercer moment, tot un seguit de batalles en aigües de Mylae. Cartago, desprès, de la perdua d'Agrigento, optaria per una campanya d'exhibició de la seva força naval seguit de la presa d'alguns ports itàlics. Roma reaccionaria reclutant el màxim número de vaixells (Tarrent, Siracusa, etc), es crearà una flota propia i es produirà el primer enfrontament al 260 aC en aigües de Mylae, amb victòria romana.

L'Any 256 aC, són deturats a Sicília, a Eknomos (sud de Sicília), nou triomf romà sota la flota cartaginesa. Roma amb un contingent de 15000 homes al nord d'Àfrica, els quals seran aniquilats a la batalla de Bragadas. A la tornada, la resta de la flota agafa un temporal, el qual acaba amb la flota romana.

Nou intent romà de prendre Àfrica, sense arribar a la costa. Situació a Sicília a favor dels romans.

241 aC, enfrontament Roma-Cartago a les illes Égates, victòria per a Roma, sota el comandament del cónsul Cayo Lutacio Catulo. Van induir als púnics a demanar la pau, les condicions suposen per a Cartago la evacuació de Sicília i de les illes adjacents, prohibició de fer la guerra als alïats de Roma, la devolució de presoners i el pagament d'indemnització.