Historia de Roma Antigua

Historia universal. Organización política romana # Magistratures. Senat. Lley de les XII Taules

  • Enviado por: Maria Parada
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 25 páginas
publicidad
publicidad

1.- EPOCA ESTAT-CIUTAT. DRET ROMÁ ARCAIC (FINS PRIMER TERÇ S.III AC)

1.A. INICIS

-Origen

-Monarquia

-República.

1.B ORGANS CONSTITUCIONALS.

*MAGISTRATURES : -Imperium-Potestas

-Imperium militae-Imperium Domi

-Imperium

-Característiques magistratures romanes.

-Classificació magistratures :

-Ordinàries i permanents : consolat, prelura, qüestura, edilitat, tribú de la plebs.

- Ordinàries no permanents : censor.

-Extraordinàries : dictadura.

-Accés magistratures.

*SENAT : -Estructura

-Competéncies.

*ASSAMBLEES POP : -Només amb imperium.

-Classificació segons manera d'agrupar el poble:

-Comitia curiata. Criteri gentilici. Monarquia.

-Comitia centuriata. Criteri timocràtic. Centúries.

-Comitia tributa. Criteris geografics. Tribus.

-Concilia plebis.

-Contiones. No formal.

1.C. IUS CIVILE.

*LLEI DE LES XII TAULES: -Contingut. D processal, penal, de familia, de coses, d'obligacions, funerari.

-Evolució després de la llei de les XII taules. Col.legi de pontifex, concepció de la llei romana.

-Diferéncies llei de les XII taules i lleis republicanes.

-Lleis remarcables época arcaica.

-Lleis remarcables época republicana.


1.-INICIS:

1.-ORIGENS: A) COLONITZACIÓ GREGA. Finalitat comercial, no enfrontaments.

B) ETRUSCS. Desenvolupament económic. Possible origen oriental.

C) FORMACIO DE ROMA. Integració de les aldees dels turons. Pavimentació del fórum i comicis important perque aquí es desenvolupará la vida pública romana.

2.-MONARQUIA:A) Hi van haver set reis. Dos d'ells Tarquinis, etruscs, despótics. La resta reis llatins que governen tenint en compte l'opinió del Senat i amb l'assentiment del poble. No es tracta d'una dinastia. Designació per presagis. Els deus transmeten la seva voluntat a través de pontifex maximus, qui la comunica al poble a la inauguratio.

B) No hi ha encara divisió de funcions, doncs es tracta d'una petita comunitat agrària. El rei és el sume sacerdot, jutge suprem i més alt comanament militar. El seu poder es el Imperium.

3.-REPUBLICA: A) Expulsió de l'ultim rei Tarquini, ocupen el poder dos magistrats anuals, primer anomenats pretors, i després consols (per la seva relació de col.legialitat).

B) A.451 AC es confia el poder a una comissió de 10 persones per redactar la Llei de les XII Taules, per un termini de dos anys.

C) Al cap d'aquests dos anys hi ha un intent frustrat de tornar al consolat. Assumeixen el poder 3 tribuns militars dotats de potestat consolar. Després serán 6.

D) Reforma de les Lleis Licinies Séxties, que significa la fi de la lluita entre patricis i plebeus i la tornada al régim consolar amb l'admissió de plebeus en aquesta magistratura suprema.

*En tots els canvis es manté el principi que si l'Estat està en situació de perill pot ser nomenat un dictador amb plens poders.

* El tránsit de la monarquia a la república es més un triomf dels llinatges aristocrátics enfront el contrapoder del monarca que una democratització de l'estat ciutat.

2.-ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL.

1.-MAGISTRATURES: A) IMPERIUM/ POTESTAS: es refereixen ambdues al poder dels magistrats romans. Potestas es pot aplicar a qualsevol magistrat. Imperium només es pot aplicar a aquells magistrats que es troben a la cúspide de l'organització constitucional romana: imperium dictatoris, consulare i praetorium. Es a dir del dictador, consul o pretor (collega minor del consol). Imperium está reservat a magistrats majors.

B) Després de la caiguda de la monarquia l'imperium del rex passa a dos magistrats anuals: els consols.

C) IMPERIUM MILITAE-IMPERIUM DOMI:

-Imperium militae: fora de Roma. La del general al camp de batalla.

-Imperium domi: a casa, a Roma. L'imperium es veu limitat per l'anualitat i la col.legialitat (que implica la possibilitat de la intercdessió: dret de vet de l'altre consol), i per la provocatio ad populum/ius provocationis (possibilitat del ciutadá d'apelar davant els comicis davant un acte de coercitio del magistrat). Considerades garanties de la llibertat ciutadana.

D) IMPERIUM COMPREN:

-El més alt comandament militar.

-Dret a recollir els auspicis, el que comporta fer presagis.

-Dret a reunir al poble i al Senat.

-La iurisdictio o facultat de dir dret.

-La coercitio o facultat d'adoptar mesures sancionadores.

-Ius edicendi o dret de promulgar edictes.

E) CARACTERISTIQUES DE LES MAGISTRATURES ROMANES:

-Elegibilitat, anualitat (excepte dictadura i censura), col.legialitat (els magistrats ocupen conjuntament el càrrecd, amb igualtat de poders i dret a vot) i gratuitat.

-Les magistratures es poden classificar en ordinàries i extraordinàries (dictadura). Dins les ordináries, les permanents (consolar, pretura, qüesura, edilitat, i tribu de la plebs), i les no permanents (censura).

CLASSIFICACIO

MAGISTRATURES : A)MAGISTRATURES ORDINARIES PERMANENTS :

1.- CONSOLAT

2.- PRETURA : Lleis Licinies Sexties 367AC creen com a collega minor del consol la figura del pretor. Observa respecte del consul una postura de col.legialitat imparella. Té imperium, peró com a missió específica la d'administrar justícia (ius dicere, iurisdictio). Les Guerres Púniques comporten l'expansió de Roma, i per tant les relacions amb l'estranger. Es crea el praetor peregrinus per dirimir les controvérsies entre ciutadans romans i estrangers i entre estrangers.

El pretor urbà i el pelegrí tenen competéncies perfectament delimitades.

3.- LA QÜESTURA: el qüestor es l'ajudant del consul. Primer té funcions d'investigació criminal (qüestor parricidii), i després se suma l'administració del tresor estatal (qüestores aerarii).

4.-L'EDILITAT: aede=temple. Aediles té cura dels oficis religiosos, de la plebs. Funcions en la república avançada (aediles curules): cura orteis (policia de la ciutat), cura annonae (cura de l'aprovisionament), i cura ludorum (organització dels jocs). Exerceixen una jurisdicció limitada en matériea de mercats.

5.-TRIBU DE LA PLEBS. Sorgeix de manera revolucionaria de les lluites entre patricis i plebeus. No te poder directament imperatiu, pero pot vetar de fet amb la seva intercessió les actuacions dels mes alts magistrats. Funció essencial: protegir al ciutada desvalgut (ius auxilii) i te dret a convocar a la plebs i al Senat. També té inviolabilitat (sacrosanctitas).

B)MAGISTRATURES ORDINARIES NO PERMANENTS:

1.-CENSOR: Nomenat cada cinc anys perque exerceixi el carrec durant 18 mesos. El poble romá estava censat amb finalitats militars i polítiques. La funció del censor es la divisio dels ciutadans en classes atenent a la seva riquesa (criteri timocràtic) i policia de costums ( cura morum). Després de la Lex Ovinia 132 AC té dret a nomenar senadors (lectio senatus). Paper important en la administració de finances. Ser censor a Roma representa una brillant carrera política.

C) MAGISTRATURES NO ORDINARIES:

1.- DICTADURA: Quan l'estat està en situació de perill qualsevol consol pot sol.licitar el nomenament d'un dictador que exercís durant sis mesos. Durant aquest temps el dictador concentra tots els poders.

ACCES A LA

MAGISTRATURA: * IV AC expansió romana, que comporta una certa movilitat social: conseqüencia lluites entre patricis i plebeus. Els patricis no volen cedir els seus privilegis estamentals peró les amenaces externes (per ex. Incendi de roma pels gals) obliguen a la concórdia per a la subsisténcia. Admisió de la plebs al consolat.Les Lleis Licinies Sexties 367 AC, estableixen un consol patrici, un consol plebeu, i reserva la pretura a un patrici. Posteriorment els plebeus aconsegueixen ser admesos a les altres magistratures curuls (dictadura, censura i pretura). Com a conseqüencia arribarán a tenir cert pes en el Senat, que s'ha convertit en una assamblea d'ex-magistrats.

*Més que democratització l'acord de les lleis Licinies ´Sexties s'ha de veure en termes de recomposició de l'estrat superior de la societat romana. Sorgeix una nova aristocràcia patricio plebeya. A les assamblees es passa del domini de l'aristocràcia al domini de la riquesa. (timocràcia, oligarquia). A canvi la res publica gaudirá d'estabilitat fins a finals del S.II AC.

2.-EL SENAT: A)L'estructura estamental de la societat romana arcaica, amb predomini de l'oligarquia patricia, es reflecteix en l'organització del Senat.

B)367 AC admisió de plebeus a les magistratures curuls. Antics patres (patricis), i conscripti (afegits=plebeus) formen ara el Senat. El Senat es converteix en una assamblea de ex-magistrats, que inclou plebeus.

C)Les decisions del Senat (senatus consulta) es basen en la seva autocritas (prestigi moral, influencia). No son lleis dirigides als ciutadans sino que son indicacions dirigides als magistrats despres d'una consulta en assumptes d'importancia. La solicitut de l'autorictas patrum en materia legislativa esdevé una forma de control de l'actuació dels comicis.

Pero el Senat no es merament un organ consultiu. Te mitjans indirectes de pressio als magistrats. El magistrat es el braç executor de les decisions del Senat, que es l'autentic cervell (sg Kunkel).

D)Competencies :

-direcció de la política exterior

-administracio de finances

-cura de la religio

-al final de la republica concessio de comanaments militars a les provincies (prorogatio) . Després el Senat es veurá impotent per controlar l'inmens poder que s'ha anat acumulant a les mans dels generals (guerres exteriors dificultoses i llargues).

3.-ASSAMBLEES

POPULARS: A) El poble no está autoritzat a reunir-se per propia iniciativa. Només pot convocar al poble el titular de l'imperium i proposar votacions.

B) El poble entra als comicis agrupat, en ordre. Segons la manera d'agrupar al poble les assamblees poden ser:

1.- Comitia curiata: criteri gentilici.En temps de la monarquia. Compostos per 30 curies, agrupades en 3 tribus. Competéncies: assentiment en l'adrogatio (adopció d'un fill com a hereu), en el testament comicial (testamentum calatis comitiis), i en la lex curiata de imperio ( per la qual s'investia de poder al sobira,es suposa que es devia reunir en la investidura del rei).

2.-Comitia centuriata: criteri timocratic. La tradició atribueix a Servi Tuli un cens dels ciutadans romans, agrupats en 5 classes segons la seva fortuna. Cada classe té l'obligació d'aportar un numero determinat de centúries (unitat de combat formada per 100 homes). Les tres primeres classes formen la infanteria pesada (hoplites), la 4ª i 5ª classe infanteria lleugera, en total fan 170 centuries. A més, 18 centuries de caballeria (equites), i 5 centuries més (2 d'obrers militars, 2 de musics i 1 de proletarii).

En total son 193 centuries. La 1ª classe aporta 80 centuries, i els equites 18 centuries, que sumades fan 98 centúries. Aixó a la practica vol dir que tenen la majoria absoluta. Les centuries tenen doble funcio politica i militar. Son unitats de reclutament de l'exercit i unitats votants. El predomini de la 1ª classe i dels equites es evident.Amb els seus 98 vots tenen assegurada la majoria absoluta.

-La justificacio del criteri timocratic (predomini de la riquesa) es basa en l'equilibri entre obligacions militars i drets civics. L'obligació de suportar el pes de l'exercit te com a contrapartida la ponderació del dret a vot.

-Vinculació entre l'ordenament centuriat i la táctica hoplítica. La infanteria pesada comença a tenir un paper molt important i relega a 2º pla a la caballeria.

-Expansio economica i diversificacio social porten tensions socials, que troben la solucio en la reforma timocratica de
Servi Tuli. El decisiu no es el criteri gentilici de la comitia curiatat, sino la riquesa, amb independéncia dels vincles familiars.

-Funcions: elecció dels magistrats majors (dotats d'imperium), votacio de les lleis, decisio sobre la pau o la guerra, casos de provocatio ad populum, imposició de penes per delictes publics.

3.- Comitia tributa: molt mes recents. Poble dividit no amb criteris timocratics, sino més democráticament, segons districtes geogràfics anomenats tribus, amb majoria de tribus rústiques.

-Funcions: imposicions de penes pecuniàries per delictes menors i elecció de magistrats majors (edils, qüestors).

4.-Concilia plebis: paper decisiu de les assamblees de les plebs a les lluites estamentals del s.V.

-Atribucions: eleccio de magistrats plebeus (aediles, tribuni plebis) i la votacio dels plebiscita . Aquests plebiscits plebeus van ser equiparats per una llei Hortensia 287 AC i escapen, en la resta, als mecanismes tradicionals de control del Senat, que ha d'arbitrar altres fórmules de control, com forçar el vet d'un altre tribu.

5.- Contiones: assamblees no formals. No votacions. Per comunicar propostes al poble o debatre propostes del magistrat

3.- IUS CIVILE. A) LLEI DE LES XII TAULES: Llei de mitjans del s.V, fonament de l'ius civile. En gran part recopilació d'usos i costums vigents. Es fa en un moment decisiu de les lluites entre patricis i plebeus.

*La plebs exigeix:

- equiparacio amb el patriciat en aspectes juridic, politic, social i economic.

- que les lleis siguin posades a l'abast de tothom.

-que es retalli el poder del consol

-cessament de la prohibicio de matrimoni entre patricis i plebeus.

- posar fi a la mort dels deutors.

*Segons la tradició, el Senat primer s'hi nega. Finalment al 451 es suspenen als magistrats ordinaris i es nomena una comisio de 10 persones (decemviri legibus scribundis) a les que es transfereix el poder suprem i s'encarrega la creació d'unes lleis. Ambaixada a Atenes. Redactes 10 lleis justes durant el seu mandat (1 any), que sotmeten a l'aprovació del poble.

Es nomena una segona comisio de decemvirs, de la que formen part 3 plebeus. Els decemvirs volen tiranitzar al poble i no tenen intenció de deixar el poder al cap de l'any. Cometen arbitrarietats. Despotisme. Episodi d'Api Claudi (pontifex maximus) amb Virginia, la plebeya. Suicidi d'Api Claudi i retorn al consulat.

Els ultims decemvirs han redactat dos lleis injustes, que son promulgades pels consuls Valeri i Horaci, restauradors de la llibertat, juntament amb les altres 10, abans de marxar a la guerra.

*Critiques a la tradició: (historiador Fabio Pictor). Tema de l'ambaixada a Atenes, probablement inventat. Episodi amb Virginia, intenció moralista ( castedad). Api Claudi, difamació dels Claudi per families rivals. Participació de 3 plebeus (intencio de difamació de la plebs). Sembla que el segon decemvirat es una invenció de Pictor.

*La data que indica la tradició sembla correcta. Permet vendre al deutor trans Tiberum, amb el qual s'afirma implícitament que la marge dreta del riu no es romana, per tant la norma es anterior al 396 AC en que Roma la conquesta. També per la importáncia concedida a la mágia i les prescripcions funeráries per reprimir el luxe excesiu.

*Els plebeus volien donar seguretat i fixesa al dret mitjançant una redaccio per escrit. Les XII taules signifiquen limitar el privilegi que tenien els pontifiex en detenir el monopoli de la jurisprudencia.

B)CONTINGUT DE LA LLEI DE LES XII TAULES:

1.- Dret processal : basat en el sistema de legis actiones. Carácter formalista (qui s'equivoca en el mes minim detall perd el pleit), i arcaic (supervivencia de l'autodefensa). Regula la citacio, la presencia indispensable de les parts en el proces i la sentencia.

2.-Dret penal: te un carácter marcadament privat. L'estat només intervé per restablir l'ordre public si el delicte hi atempta directament, p.ex perduallio (alta traicio), hostis concilatio (incitar a l'enemic a pendre les armes contra Roma), infreqüentia (treure's del cens per no fer la mili).

Principis del talio per lesions greus (perdua o inutilitat d'un membre fonamental, membrum ruptum), si l'ofés no accepta l'altre principi, que es el de la composició. Distingeix homicili voluntari i malicios del casual, i diferents formes de furt (manifestum, nec manifestum).

3.-Dret de familia: la familia romana es agnalicia. L'important no es el parentiu sanguini, sino estar sotmes a la patria potestas d'un paterfamilias o cap de familia comu. Es regula l'extinció de la potestas d'un paterfamilias sobre el filiifamilias (si el ven 3 cops). Tambe la succesio ab intestato pel principi agnatici a) heredes sui, persones sota la potestat del difunt quan mor b) proximus adgnatus, qui juntament amb el causant va estar algun cop sotmes a la potestas d'un paterfamilias c)gentiles, pertanyent a un cercle familiar mes ampli. La succesio ab intestato només regeix subsidiariament si no hi ha testament

4.- Dret de coses: separa la propietat de la posessio. La propietat te per objecte l'heredium (casa i hort), i els agri divisi (terreny guanyat a l'enemic que es reparteix entre ciutadans romans). També regula el dret de veinatge, important en una societat de marcat caracter rural.

Segons l'importancia socioeconomica de les coses s'agrupen en res mancipi (coses amb significat primordial en una economia agraria) i res nec mancipi (totes les altres coses). El regim de transmissió de la propietat es construeix sobre aquesta distincio.

5.- Dret d'obligacions: debit i responsabilitat van separats. L'acte formal generador de responsabilitats es el nexum. Si el deutor no compleix, el creditor el pot vendre trans Tiberim, o si son varios acreedors, matar-lo i repartir-se el cos (parles secanto).

6.- Dret funerari: limiten el luxed i ostentacio als enterraments.

EVOLUCIO JURIDICA

DESPRES TAULES: A) COL.LEGI DE PONTIFEX presidit pel pontifex maximus juga un paper fonamental en la vida jurídica. Interpretatio de ius civile, i singularment de les XII taules. Fan una interpretacio per l'adaptacio. Son els encarregats de la custodia dels formularis processals i negocials que son secrets.

Cap al 300 fi del monopoli del pontifex. Flavi, llibert del pontifex maximus Api Claudi, publica les formules.

B) CONCEPCIO DE LA LLEI ROMANA : es diferent de la moderna. La llei romana te un paper molt secundari en la creacio de dret. Les lleis republicanes solen tenir una motivacio molt concreta i freqüentment tracten de resoldre un conflicte social determinat (p.ex. llei de les XII taules).

DIFERENCIES

LLEI XII TAULES-

LLEIS REPUBLIC: A) La llei de les XII taules es una lex data que prove dels decemvirs, qui tenen poder suprem i amb aquest la facultat legislativa. Més endavant seran leges datae per dotar d'estatuts provincies i municipis. Les lleis posteriors son leges rogatae, proposades per un magistrat, dotat de ius agendi, en l'assamblea popular per la seva aprovació.

B) La llei de les XII taules es considerada la font de tot dret public i privat, te objectiu codificador. Les lleis posteriors tenen un objectiu cojuntural, responen a la necessitat de resoldre un problema concret.

C) Les lleis es voten en comicis centuriats a proposta d'un magistrat que tingui dret a convocar l'assamblea per sotmetre-hi la proposta de llei (ius agendi cum populo). Els plebiscits es voten en els concilia plebis a proposta del tribu, qui te el ius agendi cum plebs. Es pot votar a favor, en contra o abstenir-se, pero no es poden fer esmenes. Realitzada la votacio, el text legal es publica en taules blanquejades (tabulae dealbatae) pel seu coneixement general.

*La llei consta de:

- Praescriptio: dades com el magistrat proponent, dia de la votacio…

- Rogatio: text de la llei sotmesa a votacio.

- Sanctio: caput tralaticium de impunitate, garanteix la impunitat a qui violi una norma antiga per seguir la nova.

LLEIS EPOCA

ARCAICA: - Podelia Papiria de Nexis: suavitza l'esclavatge pels deutes.

- Lex Hortensia: declara vinculants els plebiscits tant per patricis com per plebeus.

- Lex Aquilia de damno mioria dato: regula sobre bases noves la indemnització per danys a les coses.

LLEIS EPOCA

REPUBLICA: - Lex Cincia, en materia de donacions.

- Lex Euria, lex Voconia, lex Falcidia, en materia de dret succesori.

  • Les lleis votades en assamblea popular son tambe ius civile.


2.- EPOCA DE L'IMPERI UNIVERSAL: DRET PRECLASSIC I CLASSIC (FINS PRIMER TERÇ S. III Dc).

1.- APOGEU I CRISIS CONSTITUCIO REPUBLICANA

1.A Expansió de Roma. Roma com a poténcia militar.

1.B L'administració de l'Imperi.

1.C Crisis de la constitució republicana.

2.- EL PRINCIPAT.

2.A Naturalesa: ideologia i realitat sociológica.

2.B La succesió

2.C La nova administració imperial.

3.- IUS CIVILE- IUS GENTIUM- IUS HONORARIUM.

3.A Ius civile- ius gentium

3.B Ius civile- ius honorarium

3.C Pluraritat d'estrats jurídics.

4.- JURISPRUDENCIA ROMANA.

4.A Inicis

4.B Jurisprudéncia clássica: clàssica, clàssica alta, clàssica tardana.

5.- DRET IMPERIAL.

5.A Legislació popular i senatorial durant el principat.

5.B Constitucions imperials.


1.- APOGEU I CRISI DE LA CONSTITUCIO REPUBLICANA.

EXPANSIO DE ROMA. La submissió d'Italia i el començament de les guerres Púniques signifiquen l'entrada de Roma en la política mundial, i comença un nou periode en

POTENCIA UNIVERS. El dret romá. Sembla que Roma no s'havia proposat la seva expansió sino que es va veure impulsada a expansionar-se per la pressió de les circumstáncies..

1.- Consequéncies economiques i socials: latifundis a les terres que havien caigut a mans de Roma, on treballaven grans masses d'esclaus (captius de la guerra). A Roma aflueixen riqueses provinents dels saquejos i de les indemnitzacions que com a danys de guerra havien de pagar els pobles vençuts. Abundáncia de matéries primeres i existéncia de mercats a escala universal, cobrament d'impostos. Com a resultat riquesa i opulencia.

2.-El comerç i la riquesa mobiliaria adquireix importáncia i determina l'aparició d'una nova classe privilegiada, els equites o cavallers, que venen a situar-se al costat de l'aristocràcia tradicional, detenedora de la riquesa inmobiliaria.

L'ADMINISTRACIO Contraposició entre Civitas i Regnum. La idea de civitas o estat ciutat implica una comunitat política de ciutadans instal.lats en un recinte

DE L'IMPERI: enmurallat per defensar-se de les agressions, alhora que com a ciutadans participen d'una manera o altra en els organs de govern. No es una mera realitat urbana (ciutat), sino de la forma antiga d'estat democràtic. Pels romans la libertas només es realitza en el régim de la civitas. El regnum en canvi es un estat territorial en el qual els subdits obeeixen un únic sobirá que té un poder ilimitat.

A Italia el romans van trobar un mosaic d'estats ciutat, l'autonomia dels quals van respectar poc o molt. Fora d'Italia el decisiu va ser la idea d'estat territorial. L'estat romá es va subrogar en l'anterior posició del sobirá i l'antic estat territorial es va convertir en provincia romana. A Italia, s'ha de distingir entre l'Ager romanus (Les conquestes va portar a vegades a incorporar els estats vençuts a l'Imperi roma. )i els territoris ocupats per socii (Roma va fundar colónies de ciutadans romans que van servir per consolidar l'expansió).

1.-ITALIA:

AGER ROMANUS:

a) L'estat ciutat-sobirà: Roma

b) Els municipia, comunitats que havien estat algun cop estats independents i van ser incorporats a l'estat Roma. Sovint es concedia als pertanyents a aquestes comunitats el ple dret de ciutadania, peró el més corrent es que s'equiparessin als ciutadans romans nomes en el dret privat (cives sine sufragio, tampoc disposaven en general de conubium).

c) Les coloniae civium Romanorum: assentaments de ciutadans romans col.locats en punts d'importáncia estrategica per a la dominacio romana. Només tenien una autonomia administrativa molt limitada.

d)Fora et concilibula civium Romanorum: llocs de reunió de ciutadans romans.

SOCII:

Eren els aliats de Roma. El fet que es reconegués la seva sobirania depenia de que haguessin convingut amb Roma un foedus aequum o un foedus iniquum ( amb igualtat o desigualtat). Entre els socii els latini ocupaven una posicio especial. Uns eren Latini Prisci (ciutadans de les comunitats llatines pertanyents al mateix tronc etnic que els ciutadans romans) i gaudien del commercium i conubium, i que havien combatut desde un principi al costat de Roma. Els altres eren Latini coloniarii, es a dir habitants de colonies fundades per Roma fins i tot fora d'Italia. A diferéncia de les coloniae civium Romanorum, aquestes colonies gaudien d'amplia autonomia, i els seus magistrats municipals i les seves families podien accedir a la ciutadania romana.

2.- PROVINCIA:

  • En una primera epoca, els romans van enviar magistrats ordinaris (consules, praetores), a les provincies.Peró a causa de l'aversió dels romans a multiplicar les magistratures majors, el que va ser habitual va ser afegir a l'any de carrec de cada magistrat un altre any més a fora de la urbs. En virtut d'aquesta prorogatio imperii, ja no era magistrat en sentit originari, sino que actuava a la provincia com si fos consol o com a pretor (pro consule, pro praetore)

  • L'imperium del gobernador provincial comprenia fonamentalment funcions de tipus militar i polític, ademés de l'administració de justicia (iurisdictio), en principi respecte dels ciutadans romans. Un questor l'ajudava en l'administració de les finances de la provincia.

  • El principi de la gratuitat, propi de la magistratura romana, no es va seguir al peu de la lletra a les provincies. Els gobernadors rebien dietes per conceptes diversos: el salarium (diners per a la sal), cibarium (despeses d'alimentació).

  • El pitjor va ser l'explotació sistemática de les provincies. Els gobernadors, per sistema, s'aprofitaven del seu carrec per enriquirse. A més les societates publicanorum (societats de publicans) que tenien al seu carrec el cobrament d'impostos, feien negocis fabulosos a costa de la població provincial. Tot aixó va conduir a una greu crisi economica de les provincies durant la epoca republicana.

    CRISI DE LA CONSTIT.a) Les devastacions d'Italia a la guerra amb Anibal (G.Puniques) va portar a una decadencia de la pagesia italica que constituia l'espina dorsal de

    REPUBLICANA. L'exercit romá.

    b) D'altra banda els nobiles van ocupar grans extensions de terreny de l'estat (ager publicus), on van sorgir latifundis explotats per grans masses d'esclaus. Per remeiar aquesta situació el tribú de la plebs Tiberi Grac va proposar un plebiscit que limitava la posessio d'ager publicus a un nombre determinat d'hectarees. La resta seria recuperada per l'estat, i repartida entre el proletariat de Roma en petits lots de terra inalienables. Aquest plebiscit va trobar una tenaç resisténcia en el Senat, que va utilitzar el tribu col.lega de Tiberi per que vetés la proposta. Quan Tiberi va intentar ser reelegit va morir en una revolta. Per primera vegada es violava la sacrosactitas (inviolabilitat) d'un tribu de la plebs, i per primera vegada el Senat promulgava el senatus consultum ultimum, que concedia poders extraordinaris als consols per mantenir l'ordre public, el que equivaldria a un estat d'excepció

    El germá de Tiberi Gai Crac va intentar continuar la reforma del seu germá, corrent la mateixa sort. D'aquesta manera va fracassar la revolució dels Grac i es va aguditzar la contraposicio optimates/populares (dues faccions aristocratiques, que es basen respectivament en el poder del Senat i en la agitació de masses).

    c)La decadéncia de l'exercit reclutat sobre el cens feia practicament inevitable recorrer a un exercit professional. Aixó ja va succeir amb Mario, general de cort cort popular. Aviat va esclatar la guerra amb els pobles itálics, a qui finalment es va admitir en la ciutadania romana.

    d) A la crisi de la constitució republicana hi va contribuir la concessio de comandaments extraordinaris, imprescindibles per conduir les llargues guerres exteriors. Aixó va anar portant una concentració de poder personal en mans de cabdills militars de prestigi i va provocar finalment l'enderrocament total de la constitució republicana.

    e) Evolució desde l'enderrocament de la constitució republicana fins a Octavi: despres de Mario, Sila (consol i despres dictador) va intentar restaurar la oligarquia senatorial, amb una restauració efimera. El primer Triumvirat (Pompeu, Cesar i Cras, 60 aC) va desembocar en una altra guerra civil, que va acabar amb el triomf de Cesar, assassinat l'any 44 per fanatics republicans. El segon Triumvirat (Lèpid, Antoni i Octavi, 43-32 aC), després d'una altra contesa civil, va acabar amb la victoria d'Octavi sobre Antoni l'any 31 aC. Octavi es el fundador del principat.

    2.-EL PRINCIPAT.

    NATURALESA: S'oscila entre la consideració com a monarquia militar (Gardthausen) o restauració de la libera res publica (Mayer). Avui en dia s'entén que no es pot classificar en rigides categories juridico politiques modernes, sino desde el punt de vista d'una ideologia politica i una realitat sociologica.

    Es podria dir que el régim d'August es basava en dos factors: un de material, l'exercit, i un altre de moral, la conviccio de tots que no podia sortir del caos de la guerra civil si no era concentrant els poders en una sola ma.

  • Ideologia: una font de primera magnitut es l'autobiografia d'August. Topic de la guerra d'alliberament. Octavi allibera la patria oprimida per la dominació de la faccio . D'ara endavant ja no hi haura mes faccions, ell, que segons proclama es troba en el poder gracies al consentiment de tots, no buscara el suport en un bandol determinat sino en el consensus universorum, o mes concretament en el consensus bnorum omnium, es a dir, en el sboni viri, en els boni cives. Aquest topic de la concordia ordinum te una importancia decisiva pel nou ordre, perque esta deeterminat a servir depantalla a la despolitització.

  • Malgrat la guerra contra Antoni es una guerra civil, Octavi té l'habilitat de presentar-la com una lluita que manté el poble roma, o si es vol la civilització occidental, contra la barbarie i el despotisme d'Orient. Idea nacionalista. Tot aquest moviment nacionalista es combina amb una tendencia a exaltar el passat glorios de Roma. August es presenta a si mateix com el digne continuador d'una gloriosa tradicio nacional, vetllant pels valors de la romanitat.

    Seran les victories militars les que portin la pau. Despres dela victoria, la paul, més tard, a posteriori, les preocupacions per la legitimitat, i amb aquestes l'autolimitació del poder personal.

    Efectivament tres anys despres de la victoria sobre Antoni, en una sessió al Senat, Octavi declara que es vol retirar a la vida privada i que vol tornar al poble i al Senat els pders extraordinaris una vegada complerta la seva missió de salvar la patria i castigar els assasins del Cesar

    Després dels precs del Senat accedeix a continuar gobernant, pèr

    o ara vol governar constitucionalment. Ell, que va ser elegit com a cabdill per a la guerra que va guanyar a Antoni a Accium, va continuar gobernant amb el consensus universorum i arar transfereix la res publica a l'arbitri del poble i del Senat. El Senat li concedeix el títol d'August.

    “A partir d'aquest moment a tots vaig superar en auctoritas, i tanmateix, no vaig tenir mes potestas que els altres que desenvolupaven les magistratures com a col.legues meus”.El poder d'August no es, per tant, un poder merament material, sino més aviat de tipus espiritual, basat en el seu prestigi, o més exactament en el seu carisma (auctoritas). Aquesta es la idea fonamental del regnat d'August.

  • Realitat sociologica: els poders d'August i els seus títols reflecteixen la seva posició constitucional gairebé omnipotent.

  • *Amb l'imperium proconsulare i la tribunicia potestas te practicament tots els ressorts del poder a la ma. Pero tambe els seus titols reflecteixen amb claredat la seva preeminencia i el carisma que ell diu que te ( caesar imperator, dux, augustus).

    LA SUCCESIO: *Va ser el problema més dificil de resoldre en el principat, el punt més feble. El problema es que el principat estava basat en el poder carismátic d'August. Si August era un ser excepcional, com se li podia trobar succesor? Hauria estat possible que el Senat elegis com a succesor la persona més digna del càrrec, pero aixó s'oposa al fet que el Senat no te quasi força.

    Unes altres dues possibilitats van ser amb el temps, realitat: de vegades els exercits feien prevaldre les seves pretensions designant un succesor, i d'altres va ser el mateix princeps el que va nomenar succesor, adoptant fins i tot com a coregent el qui havia de succeir-li a la seva mort.

    Heuss compara el principat amb una monarquia per assenyalar la diferéncia fonamental: falta un ordre succesori estructurat en la consciencia de legitimitat. Enllaça el problema succesori amb l'origen revolucionari del régim d'August. En el fons del problema no batega la idea de succesió, sino d'una nova presa de poder. Qualifica de dictadura amb prou penes encoberta el régim d'August. L'analisis sociologica li permet captar perque no acaba tot en una guerra civil, el paper del princeps en la dessignacio del succesor, l'escassa importáncia del Senat, i escas valor del dret Constitucional.

    *August només va tenir una filla. Si hagués tingut un fill potser hagués estat diferent , pero s'ha de tenir present que a la idea dinastica s'oposen directament: el principi carismátic, i indirectament: l'aversió dels romans a la monarquia. Donades les circumstancies August te dues solucions per salvar la distáncia entre el principi carismátic i la idea dinastica: una politica matrimonial habil i l'adopció. Va recorrer a totes dues. A la seva filla Julia la va casar amb el seu general Agripa, i despres, mort aquest, amb Tiberi. També va adoptar un succesor, de manera que els seus nets, fills de la seva filla, passaran a ser fills seus. Al final ha de recorrer a Tiberi, l'adopta com a succesor encara que inicialment només hi havia pensat com a regent.

    Pero el plantejament de la questio no esdeve simplement dinastic: la falta al principat d'una designacio de succesio juridicament vinculant, dona al nomenament de coregent una importancia que no podria tenir en una monarquia amb ordre succesori predeterminat. L'expedient de la coregencia es crea no solament per salvar la continuitat, omplint el buit que queda entre dos princeps, sino que practicament es crea amb vistes a la succesio. Encara que per definicio el coregent no pugui tenir la preeminencia del princeps, es va verificant gradualment en vida d'aquest com una transmutació de carisma. Es a dir, el carisma d'August es va institucionalitzant. La mort del princeps transforma automaticament al coregent en regent. La base sociologica del principat la constitueix la fidelitat, per tant el primer sera el jurament de fidelitat, que assegura sobretot el suport de l'exercit. Despres ve per part del Senat la investidura del poder, concebut com un tot unitari. En aquest iter cap al poder el poble te el paper de comparsa.

    *Antitesis personalitzacio i institucionalitzacio del poder a Roma: no será facil compaginar la idea carismatica, es a dir, la idea que ha de governar un home perque te unes qualitats excepcionals, amb la idea dinastica segons la qual governa un home, pura i simplement perque es dins d'una familia.

    DINASTIES

    POSTERIORS: A) Julis-Claudis: (Tiberi, Caligula, Claudi, Nero), final violent. Suicidi de Nero, seguit d'un any d'anarquia, al qual posa fi Vespasia.

    B) Flavia (Vespasia, Tit i Domicia) amb Vespasia apareix per primer cop un general que es aclamat per les legions provincials. L'assasinat de Domicia posa fi a la dinastia i a la tirania del Flavis.

  • Antonins: més que dinastia emperadors adoptius. (Nerva, Traja, Adria, Antoni Pius, Marc Aureli, Commode), ofereixen, amb la unica excepció de Commode,la solucio més consequent al problema de la succesio al principat: el sobira al tron adopta al seu succesor. Es la millor epoca del principat.El seu ideal humanitari, inspirat per l'estoicisme, es realitza en la pau del imperi. Principat i llibertas es fonen per primer cop. Marc Aureli s'equivoca i pensa que el princeps optimus pot ser a la propia familia, porta a Commode com a succesor que es converteix en tira i mor assasinat, torna un any d'anarquia.

  • Severs: son una monarquia militar (s'instaura amb Septimi Sever, Caracala, Heliogabal, Alexandre Sever), dona anys d'estabilitat a l'Imperi. Amb l'assasinat d'Alexandre Sever mig segle d'anarquia. Es la fi del principat.

  • L'ADMINISTRACIO

    IMPERIAL: El contrast entre la constitucio republicana i el princeps va conduir a un dualisme en l'administració estatal.

    A) D'una banda va continuar subsistint les institucions de la Republica (magistratures, Senat, i assamblees populars). D'altra el princeps reunia un inmens poder, concentrat en l'imperium proconsulare i la tribunicia potestas. L'imperium proconsulare otorga al princep poder sobre l'exercit i les provincies. La tribunicia potestas li investeix de les qualitats de tribu de la plebs, es a dir , ius auxilii (dret d'empara), amb la corresponent intercessio (dret de vet) i sacrosactitas (inviolabilitat). Pero no per aixó era August tribu de la plebs: imperium proconsulare i tribunicia potestas eren facultats constituides a imitacio de les magistratures republicanes corresponents.

    B) Dualisme entre l'antiga caixa estatal ( aerarium populi Romani) i la fortuna privada del princeps (fiscus caesaris), així com a les antigues provincies republicanes, que ara s'anomenen senatorials, i les provincies imperials, que eren les de mes gran importancia militar. Per administrar les provincies senatorials es van continuar nomenant proconsules i propraetores, en les imperials actuen com a governadors els nous funcionaris que tenen rang senatorial (legati Augusti pro praetore), o pertanyen a l'estament dels caballers (procuratores). Egipte ocupa una posicio especial, administrada per un governador de l'estament dels caballers (praefectus Alexandriae et Aegypti)

    C) A Roma va sorgir una extensa burocracia. Els funcionaris de rang més elevat eren els praefecti: el praefectus praetorio (cap de la guardia personal del princeps), prafectus vigilum (cap de policia), prafectus vehiculorum (cap de correus i comunicacions), praefectus annonae (cap d'abastament). Dues cancelleries (ab epistulis i ab libellis) ocupades per lliberts del princeps (fins a Adria, que els substitueix per cavallers), i tenien cura de la correspondencia del princeps, i un comptable (a rationibus), encarregat d'administrar les finances del princeps.

    Paper rellevant del consilium principis, organ format per funcionaris del rang mes elevat i juristes que assesorava el princeps en les seves funcions normatives i jurisdiccionals.

    I.CIVILE-I.GENTIUM

    -I.HONORARIUM. A) Ius Civile-Ius Gentium. El dret roma nomes regia pels ciutadans romans. Els estrangers estaven sistematicament exclosos. Així, el ius civile era dret civil en el sentit estricte de la paraula, un autentic dret nacional. Després de l'expansio de Roma, les relacions juridiques entre romans i estrangers van ser inevitables. Per aixó es crea all 242 aC a Roma al costat del praetor (a partir d'ara praetor urbanus), un nou magistrat, el praetor peregrinus, encarregat d'enjudiciar les controversies entre romans i estrangers o entre estrangers.

    Es van plantejar dos problemes: Quin dret havia d'aplicar el pretor pelegri? Van anar desenvolupant, a mesura que les necessitats ho anaven exigint, un nou Dret, que tambe era dret roma, molt mes flexible i que s'aplicava a les relacions amb els estrangers (ius gentium). El segon problema es quin havia de ser el proces que s'apliques en aquestes controversies. El procediment de les accions de llei quedava exclós perque pertanyia al ambit del ius civile,i per tant quedava reservat als ciutadans romans.Es va haver de desenvolupar un nou procediment, molt més elastic que el de les legis actiones i susceptible d'enmollar-se a les mes diverses situacions: el proces formulari. Les parts manifestaven lliurement davant el pretor el contingut de les seves pretensions. El pretor redactava a continuacion una formula escrita adequada al cas i alhora nomenava un jutge privat (iudex), amb la missio de dictar sentencia un cop examinada la questio del fet. Al 130 aC, per una lex Aebutia, va ser admés tambe en els litigis entre romans. Una lex Julia de l'any 17 aC va derogar l'antic procediment de legis actiones (es reserva per algun suposit residual) i el proces formulari va ser establert com a obligatori entre els ciutadans. Constitueix el procediment civil tipic del Dret roma classic.

    El ius civile es el Dret propi dels ciutadans, només aplicable als ciutadans romans. El ius gentium es un dret que no solament es aplicable als ciutadans romans. La distinció es refereix, per tant, a l'ambit d'aplicació de les normes juridiques.

    Institucions de Gai: distingeix dos tipus d'institucions que componen l'ordenacio dels pobles juridicament civilitzants: les que son peculiars del poble i tenen carácter excloent, i aquelles altres que aquest poble comparteix amb tots els altres perque les ha induit la rao natural (naturalis ratio). Amb referencia al poble roma, les primeres constitueixen el ius civile, i les segones el ius gentium.

    Esdeveniments decisius en aquest camp: estensio de l'sponsio als pelegrins (amb modificacions, reserva del terme spondeo a les relacions entre ciutadans) i la creacio del praetor pelegrinus.

    El ius gentium sorgeix com un Dret que correspon a la nova situació de Roma i que prescindeix de llast i rigidesa propis del vetust ius civile, i tambe de la seva vinculacio a la ciutadania romana, igualment associada al ius civile. Roma, com a potencia que domina politicament el Mediterrani, crea un dret adequat al transit juridic de la epoca.

    B) Ius civile-ius gentium-ius naturale. (textos del Diges) Apareix aquesta tripartició als textos, la rao sembla que es deu a la consideració de la institució de l'esclavatge, que obviament va contra el ius naturale, i tanmateix es una institucio del ius gentium. Conclusió: la naturalis ratio, que serveix de fonament primer al ius gentium i despres al ius naturale, amaga una enorme carrega filosofica i ideologica. Primer servira per justificar la vigencia d'un Dret que es en suma roma - el ius gentium de les relacions internacionals- i després basant-se en concepcions estoiques, donara lloc a la tripartició.

    C) Ius civile- ius honorarium. Ius civile i ius gentium son categories que es refereixen a l'ambit d'aplicacio del dret Ius civile-ius honorarium es refereixen a les fonts de produccio del dret. El ius honorarium (dret dels magistrats), el dret creat per ells es col.locaria davant del ius civile, constituit per decisions de l'assamblea popular. Podem parlar de ius honorarium (magistratures gratuites, honores), o be de ius praetorium (dret del pretor) en sentit estricte. La finalitat del ius praetorium es la d'ajudar, completar o corregir el ius civile.Harmonitzen tradicio i progres.

    El proces formulari, nascut en la jurisdiccio del praetor peregrinus, presenta una caracteristica biparticio, perque la primera fase es desenvolupa davant del pretor, i la segona davant un jutge privat. El pretor s'ocupa de la questio del dret, el jutge dela questio de fet (de la valoracio de la prova i de dictar sentencia). L'activitat del magistrat que consisteix en preparar un proces s'anomena iurisdictio. Tambe hi havia altres suposits de proteccio juridica pretoria que no es fundaven en la iurisdictio del pretor, sino en el seu imperium (com els interdictes o la rescissio total).

    La creacio del dret pretori va ser realitzada per mitja d'edictes. Es va formar un nucli de normes, que transmeses d'un edicte a un altre, es van mantenir com a part inalterable d'aquell. Adria va encarregar la redaccio final de l'edicte pretori, un definitiu edictum perpetuum que refon tots el s edictes dels magistrats jurisdiccionals). D'aquesta manera l'edicte va ser codificat ,i per aixo mateix va perdre la seva força creadora de dret.

    Ius civile-ius praetorium apareixen com dues masses de normes contraposades. Mentre el ius civile l'integren les XII Taules, la legislació popular posterior, i la interpretatio prudentium, el ius honorarium acaba cristalitzant en l'Edicte perpetu.

    PLURALITAT

    ESTRATS JURIDICS: Origen: insuficiencia de la legislació republicana per posar al dia ella sola l'arcaic ius civile. Aquesta tasca l'assumiran els magistrats jurisdiccionals (creadors del ius honorarium), i principi de personalitat del Dret, que determina la formació del ius gentium per regular la relacio amb els estrangers.

    El punt de partida de l'evolucio juridica el constitueix l'arcaic ius civile, rigid i formalista, que correspon a les necessitats de la Roma primitiva, una petita comunitat agricola i conservadora. Davant seu es situa el ius honorarium, que com a creacio dels magistrats jurisdiccionals (singularment el pretor), es un dret molt mes modern i flexible, adaptat a la vida economica i mercantil de la Roma expandida.

    Quan el ius honorarium esgota el seu vigor, sera el dret imperial el que passara a dominar tota l'evolucio i la seva influencia tendeix a incrementar-se amb l'apogeu de l'absolutisme.

    JURISPRUDENCIA A) PONTIFEX: Al principi els pontifexs mantenien una posicio de monopoli en la jurisprudencia, que venia donada pel seu saber secret. Per aixo

    ROMANA emetien dictamens (respondere), redactaven formularis per a negocis concrets (cavere) i instruien les parts en un proces amb determinades formules orals (agere). Quan Gneu Flavi, llibert del pontifex maxim Api Claudi, va publicar els formularis negocials i processals, va trontollar la privilegiada posició del pontifex. Aquí comença el proces de secularitzacio de la jurisprudencia que culmina amb Tiberi Coruncanio, primer pontifex maxim plebeu que emet publicament els seus dictamens (responsa). Les funcions de respondere, cavere i agere van passar del cercle esoteric dels pontifex al mes ampli dels juristes laics.

    B) JURISPRUDENCIA CLASSICA: El dret roma es un dret de juristes. Pero no per haver elaborat conceptes juridics abstractes i haver construit un sistema complex a partir d'aquests conceptes, sino que la seva aportacio principal es el magistral tractament del cas concret i la seguretat amb que es resolien els casos juridics complexes. Es un dret casuistic. Aixó explica l'aversio dels juristes romans davant els conceptes abstractes.

    Jurisprudéncia clàsssica: indica la epoca en que el dret de juristes assoleix la seva maxima esplendor, i per subratllar la idea de canon, de model de pensament juridic. Les grans creacions de la jurisprudencia republicana no cristal.litzen necessariament en obres literaries. Kunkel parla de jurisprudencia clássic a partir del Principat, perque en aquesta epoca les aportacions dels juristes es plasmen ja regularment en llibres de dret, i perque els juristes d'aquesta epoca parlen ja dels de la Republica com els vetere (els antics). S'ha de destacar que les grans creacions de la jurisprudencia clàsssica son una resposta a la situacio economica i social de l'Imperi universal, totalment diferent a la de l'estat ciutat de la Roma arcaica. Parlem doncs de dret preclassic desde les guerres puniques (256 aC) i de dret classic a partir de l'any 130 aC, data de la llei Ebucia, que permet tambe als ciutadans litigar entre ells utilitzant el procediment formulari.

    PERIODES A) PRIMERA ETAPA CLASSICA: Tambe es pot dir etapa hel.lenistica o aristocratica de la jurisprudencia classica. Compren desde l'any 130 aC,

    JURISPRUDENCIA data de la lex Aebutia, fins al començament del principat d'August el 30 aC. Es caracteritza per l'encontre entre la jurisprudencia romana i la ciéncia grega. Sembla clara la influéncia directa de la logica i lingüística estoiques, de la dialectica i més remotament de la retorica gregues. No hi ha calc sino assimilacio. Tambe es caracteritza perque la majoria dels juristes d'aquest periode pertanyen a la noblesa senatorial. Els juristes son un estament que es caracteritza pel seu auctoritas, el seu prestigi social que emana del seu llinatge, taranna social i competencia com a especialistes. Assesoren les parts gratuitament, cosa que no vol dir desinteressadament, perque el seu prestigi els proporciona la popularitat necessaria per fer una brillant carrera politica. Q.Muci Escevola es el primer en ordenar el ius civile per categories conceptuals. Marca el transit de la jurisprudencia cautelar (practica que consisteix en la redaccio de formularis negocials i processals) a la jurisprudencia cientifica.

    A la generacio inmediatament posterior pertanyen dos amics de Cicero: A. Gal i Servi Sulpici. Caius Aquili Galo es el creador de la formula edictal que reprimeix el dol. Servi Sulpici Rufus, consol al 51 aC, es el jurista més genial de la epoca. Procedeix de familia patricia i adopta plenament els metodes de la ciencia grega. S'ha de destacar un primer comentari a l'edicte del pretor i la seva tasca de magisteri.

    B) ETAPA CLASSICA ALTA: Va desde el principat d'August al 30 aC fins a la redaccio de l'edicte perpetu per obra de Salvi Julia en temps d'Adria (130 dC). La jurisprudencia romana asssoleix la seva perfeccio mes acabada. Els trets mes caracteristics del periode deriven de la introduccio del principat. Els seus dos moments de maxim apogeu coincideixen amb els del principat, al principi i al final. Gracies a una innovacio d'August, els juristes ja no deriven la seva auctoritas del seu llinatge, sino de la mateixa auctoritas del princeps. August concedeix als juristes que ell escull el ius respondendi (dret de donar respostes) ex autoritate principis. Aixo va significar un monopoli en l'activitat de determinar publicament, que va quedar reservada als juristes del princeps. Aixo implica convertir els dictamens dels juristes del princeps en vinculants per als tribunals. Des d'aquest moment s'estreny la relacio jurista-emperador.

    Marc Antisti Labeo representava l'oposicio al regim d'August. Caius Ateio Capito va ser un fidel seguidor del nou regim. Segons la tradició, sorgeixen en la epoca dues escoles de dret, proculeians i sabinians. La seva fundació es remunta a la rivalitat entre Labeo i Capito, i aquest antagonisme domina tot el periode. Destaquen els juristes M.Antisti Labeo (epoca d'August), Masuri Sabí (epoca de Tiberi, sabinia), Publi Juvenci Cels (proculeia), i Salvi Julia (sabinia, epoca d'Adria).

    *Generes literaris de les obres dels juristes romans:

    a) Libri ad Sabinum: despres que Masuri Sabi escrigues els seus Libri III iuris civilis, va ser corrent basar-se en aquesta obra per tracta el ius civile (libri ad Sabinum)

    b) Libri ad edictum: comentaris a l'edicte del pretor.

    c) Per l'indole casuitica del dret roma, van sorgir col.leccions de casos practics. A aquests pertanyen els responsa (col.leccio de dictamens donats realment), quaestiones (dictamens emesos realment, units a casos practics imaginaris que serveixen per fonamentar la resposta del jurista) i els digesta (col.leccions casuistiques que seguien l'ordenacio de l'edicte del pretor). Cels i Julia van escriure extensos volums de Digesta.

    C) ETAPA CLASSICA TARDANA: En aquesta etapa va començar a decaure la potencia creadora de la jurisprudencia romana. D'altra banda els juristes estaven quasi tots al servei de l'emperador.Al principi d'aquesta epoca trobem Pomponi, que va deixar grans obres de comentaris, i un curt compendi de la jurisprudencia romana que ha arribat a nosaltres mitjantçant el Digest de Justinia. També Gai, important perque les seves Institutiones, unica obra classica que ens ha arribat gairebe completament. El famos jurista Papinià va escriure Responsa i Questiones. Paul i Ulpià (comentaris ad Sabinum i ad edictum), marquen el final de la jurisprudencia classica.

    DRET IMPERIAL: Dualisme constitucio republicana i princeps. En consonancia amb la restauració de la liberta res publica, les assemblees populars i plebees van continuar detenint la facultat de voatar llei s i plebiscits, respectivament. August va estimular l'activitat legislativa dels comicis, fins i tot ell mateix va proposar diverses lleis, ara en virtut del seu ius agendi cum populo, quan era consol, ara en virtut del ius agendi cum plebs, que dimanava dela seva tribunicia potestas. A diferencia de les lleis de la republica, que son esporadiques i de carácter cojuntural, la legislació d'August ofereix una impressionant coherencia estructural, en el seu intent de planificar diversos aspectes de la vida juridica romana. Lleis que tracten de reprimir la violencia, de reformes del proces, que tracten de contenir la decadencia demografica, o intenten establir una determinada moral matrimonial, i de restringir les manumissions per dificultar que persones de procedencia no romana arribin a assolir la ciutadania.

    Malgrat aixo, la decadencia de les assemblees del poble en canviar els pressupostos de la vida constitucional va ser inevitable. Despres d'August moren les assemblees populars gradualment, i la seva ultima activitat cau en el segle I dC.

    El Senat experimenta amb aixo una ampliacio de la seva competencia. Els senatconsults eren recomanacions dirigides als magistrats, pero l'evolució política porta a atribuir als senatconsults una força analoga a la de la llei. Tanmateix el Senat es va veure cada cop mès influit pel princeps. Com que aquest tambe podia proposar senatconsults amb una oratio (discurs), l'acumulacio de poder entorn de l'emperador va condicionar tant el Senat que aquest sempre coincidia amb la proposta imperial. En el segle II dC es comença a esmentar la mera oratio imperial, en comptes dels senatconsults propiament dits.

    CONSTITUCIONS El princeps no va pretendre mai en principi, per ell mateix, cap facultat legislativa, ja que aixó era incompatible amb el dogma de la restauració de IMPERIALS la libera res publica. No obstant aixo, mitjantçant discretes i heterogenies atribucions, va obtenir una posicio potent en extrem. El carácter

    heterogeni d'aquestes atribucions aclareix la varietat de la seva creacio juridica, que cristal.litza en:

  • EDICTA: en principi el princeps tenia , com els altres magistrats, el ius edicendi, el dret d'emetre edictes que contenen disposicions generals. Pero aquests edictes no limitaven la seva vigencia a un any, sino que valien per tota la vida i no estaven coartats per la col.legialitat. P.ex la constitutio Antoniniana que esten la ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi era un edicte.

  • DECRETA: les decisions judicials del princeps, que tambe podia ser elegit jutge pels particulars. En virtut de la seva auctoritas, aquestes decisions van adquirir la força de crear Dret.

  • RESCRIPTA: respostes del princeps a diverses questions juridiques. Si el sol.licitant de l'opinio imperial era una entitat de
    dret public o una personalitat important, llavors el princeps responia amb uan carta (epistula). Si es tractava d'un particular, s'afegia a la sol.licitut una anotacio (subscriptio) i la decisio era portada a coneixement public per una proclama.

  • MANDATA: el princeps donava instruccions als seus funcionaris. Al principi nomes tenien carácter intern, pero amb el temps van cobrar validesa general.

    • Edicte, decreta, recripta i mandata van ser reunits sota el nom comu de constitutiones principis. En el segle II la vigencia analoga a la llei d'aquestes constitucions es fonamentava en el fet que el princeps rep el poder del poble.


    3.-EL BAIX IMPERI: DRETS POSTCLASSIC I JUSTINIANEU (FINS 2º TERÇ DEL S. VI Dc)

    1.- LA CRISI DEL SEGLE III I EL DOMINAT

  • EPOCA DE MONARQUIA ABSOLUTA

  • 2.- VULGARISME I CLASSICISME EN L'EVOLUCIO JURIDICA POSTCLASSICA.

  • DRET ROMA VULGAR

  • LEGISLACIO IMPERIAL I COLECCIONS DE CONSTITUCIONS

  • LLEIS DE CITACIONS I CODIFICACIONS PREJUSTINIANES.

  • ESCOLES ORIENTALS DE DRET. CLASSICISME.

  • 3.- COMPILACIO JUSTINIANA.

  • EPOCA DE JUSTINIA

  • PROCES DE COMPILACIO

  • DIGEST

  • LES NOVELES.


  • 3.- EL BAIX IMPERI: DRETS POSTCLASSSIC I JUSTINIANEU (FINS 2º TERÇ S. VI Ac)

    1.-CRISI S.III I El principat d'August mostra d'una banda la coexisténcia de la libera res publica i el princeps, i de l'altra la dels ciutadans dominadors romans i la EL DOMINAT dels subdits. Aquesta ultima diferencia es va esborrant fins que l'emperador Antoní Caracala esten la ciutadania romana a tots els ciutadans lliures

    de l'Imperi. L'element provincial va començar a predominar en els exercits, administracio i societat.

    Despres de la mort de l'ultim dels Severs va començar una anarquia. Crisi total, més pressio dels pobles barbars que envolten l'Imperi es fa insostenible (perses i germánics). En politica interior el problema succesori s'aguditza, lluites internes entre exercits que porten a un emperador al poder que poc temps despres es assasinat. La situacio economica es catastrofica: les incursions dels barbars, que saquejen i devasten el camp, provoca la fugida en massa dels colons, que es demoledora per una economia eminentment agraria (comerç i industria ja havien entrat en via morta). La inflacio galopant te multiples causes, la més profunda la inseguretat general que provoca la continua inestabilitat. La crisi també afecta algunes classes riques. La burgesia dels municipis es la mes afectada.

    La crisi politica, social i economica es tan profunda que només una reforma podia aturar-la. Despres d'intents nuls, Dioclecià consegueix establir un ordre durador.

    LA MONARQUIA E l nou ordre estatal era una monarquia absoluta. L'emperador ja no es el primer ciutada (princeps) sino el sobirà absolut (dominus). Ja no es pot ABSOLUTA parlar d'una continuacio de la libera res publica. El Senat i les magistratures continuen existint pero no tenen apenes cap paper en la vida politica.

    Culte diví a l'emperador. La concepció estatal de Dioclecià era la d'un estat coactiu: pressió inaguantable de l'estat, que es qui dirigeix ara els processos economics i socials.

    Reorganització de l'Imperi: l'administració central va sofrir profundes modificacions. Els funcionaris de rang més alt eren el magister officiorum o cap de la cancelleria reial, el comes rerum privatarum, cap de l'administracio del patrimoni imperial,i el quaestor sacri palatii, ministre de justicia. Junts formaven el consistorium o consell privat de l'emperador.

    Per resoldre el problema dinàstic, Dioclecià va crear la tetrarquia: dos august i dos cesars haurien de governar l'Imperi romà, que es va dividir en dos meitats, oriental i occidental. Cada august havia d'adoptar un cesar, que seria el seu succesor. Pero aquest sistema no es va mantenir.L'administracio territorial es va subdividir en diocesis; aquestes en provinciae. Hi havia una enorme jerarquia de funcionaris. Al cim d'aquesta administracio territorial hi havia quatre praefecti praetorio, dos a cada meitat de l'Imperi.

    Encara que la tetrarquia de Dioclecià te un carácter merament funcional -de divisio de competencies-, i respecta per tant la unitat de l'Imperi, Orient i Occident tendeixen a separar-se. Constantí estableix la capital a Bizanci (Constantinoble), i a l'any 395 l'emperador Teodosi el Gran divideix l'Imperi entre els seus dos fills Arcadi (orient) i Honori (occident).

    L'imperi d'Occident es presa de les incursions dels barbars, i cau definitivament l'any 476. Orient es va recuperant i cau definitivament un mil.leni més tard, al 1453, a mans dels turcs.

    2.-VULGARISME, A) CORRUPCIO DE LA LITERATURA JURIDICA: Amb la mort de l'ultim emperador dels Severs acaba el periode classic. Fins a la pujada al ro

    CLASSICISME de Dioclecià apareixen noves edicions dels escrits clàssics i obres elementals que circulen amb el nom del jurista classic pero son en realitat refoses tardanes dels seus escrits. Intenten explicar i completar els textos en una epoca incapaç de compendre les grans obres casuistiques dels juristes classics.

    Excepcio epoca de Dioclecià. Bon coneixement del dret classic, tal i com proven els rescriptes de la seva cancelleria, pero no aconseguir renovar la força productiva de la jurisprudencia romana, perque l'estructura d'un estat absolutista no ofereix el marc apropiat per al desenvolupament de una jurisprudéncia lliure. Tornada passatgera al dret classic.

    Durant la epoca de Constanti i Dioclecia es redacten col.leccions d'extractes d'escrits classics que faciliten l'us de les obres juridiques classiques, que cada vegada son menys accesibles.

    B)DRET ROMA VULGAR: Es el dret romà corromput que la pràctica aplica fora de Roma, es va formar mitjantçant interpretacions erronies de textos classics, pero tambe com a consequencia de concepcions juridiques de les provincies (L.Mitteis). Aquell que creix anarquicament (Levy). Dioclecià va defensar encara el dret classic, pero amb Constanti es van desbordar els corrents del dret vulgar per tot l'Imperi.

    C)LEGISLACIO IMPERIAL I COL.LECCIONS DE CONSTITUCIONS: L'estructura de l'estat absolut exigeix un desplaçament de la facultat legislativa. De la oratio de l'emperador al Senat que donava lloc primer als senatconsults i despres els suplantava, es va formar finalment una lex generalis, que era promulgada en el Senat. Els vells edictes de l'emperador esdevenen autentiques lleis que ara s'anomenen leges generales o edictales. Els rescripta, al contrari, no tenien aquesta validesa. Emanats per casos especials, se'n va prohibir fins i tot l'extensió a casos analegs.

    Sota Dioclecia es van fer dues col.leccions privades de les constitucions imperials: el Codex Gregorianus (conte constitucions desde Adria fins a Dioclecia), i el Codex Hermogenianus (nomes constitucions de Dioclecià).

    D)LLEIS DE CITACIONS I CODIFICACIONS PREJUSTINIANEES: Llei de citacions: fixaven quins escrits de juristes clássics podien serv adduits en judici, ja que llavors no sols els fets sino tambe el dret podia ser objecte de prova. La mes famosa va ser la publicada per Teodosi II i Valentinià III al 426. Despres d'aquesta llei només podien ser adduits en judici els cinc juristes: Gai, Papinià, Ulpià, Paul i Modestí. Si hi havia disparitat d'opinions, prevalia l'opinio de la majoria, en cas d'empat prevalia l'opinio de Papinià.

    Com que aquesta llei no va ser capaç de paliar la caotica situacio de les fonts, Teodosi II va realitzar una codificcio de les constitucions imperials (leges) i dels escrits dels juristes (iura), el Codex Theodosianus, que comprenia les principals constitucions imperials desde Constantí. Donat el carácter absolut de l'estat tarda roma, el codi teodosia mostra una clara preponderancia del dret public sobre el dret privat.

    Al 476 es la fi de l'imperi roma, pero no s'extingeix la vigencia practica del dret roma. Per a la perpetuacio de la vigencia del dret roma va tenir un gran paper el fet que els reis germánics assumisin la posicio del sobira anterior. Vigéncia territorial.

    La lex Romana Visigothorum va sorgir en terres plenament romanitzades (sud de França, Espanya), publicada pel rei visigot Alaric II per a la poblacio romana. Fonts codex theodosianus, Gai, Pau, Papinià…

    E)LES ESCOLES ORIENTALS DE DRET. EL CONTRAPUNT CLASSICISTA. El dret roma a Orient va prendre un notable apogeu a s.V. Les aspiracions classicistes dels professors de dret en les escoles de Berit i Constantinoble van ser decisives pel ressorgiment de l'interés per la jurisprudencia romana. Importáncia per al exit de la compilacio justinianea

    3.-LA COMPILACIO A) Justinia, compilant leges i iura, transmet els valors del dret classic a la posteritat. Per aixó considerem la fi del seu regnat (segon terç s.VI) com JUSTINIANEA el tancament de l'evolució juridica romana. Justinia es va proposar restaurar la unitat de l'imperi roma en el triple aspecte politic religios i juridic.

    L'obra juridica de Justinia consta de una compilació (Codex) de les constitucions imperials (leges), d'una altra compilació (Digesta) amb extractes dels juristes clàssics (iura) i d'una obra elemental (Institutiones).

    B)PROCES DE COMPILACIO.

    a) Gairebé despres de pujar al poder (528), resol realitzar una nova recopilacio de les leges (constitucions imperials). Nomena una comisio (Tibonià, Teofil), i en poc mes d'un any acaben el primer codex (codex Justinianus).

    b) Per tal de resoldre questions controvertides, publica algunes lleis que no han arribat a nosaltres: Quinquaginta decisiones.

    c) Tibonia s'encarrega de formar una nova comisio que ha de reunir el dret dels juristes (iura) en una recopilació. La comisio es formada principalment per professors i advocats del praefectus praetorio, i estava autoritzada a adaptar els textos dels juristes classics a les noves exigencies, introduint les alteracions necessaries. Se li va donar el nom de Digesta.

    d)També sota la direcció de Tibonià els professors de dret Teofil i Doroteu escriuen un petit tractat per a principiants: Institutiones, al qual se li va donar, juntament amb el Digest, força legal.

  • Per harmonitzar el primer codex amb les Quinquaginta decisiones i el Digest, Tibonia, Doroteu i tres professors mes son encarregats d'elaborar una nova edició del Codex Justinianus.

  • C)ESTUDI ESPECIAL DEL DIGEST: es la font més important de la história del dret romà. Problemes historics: com es fa una obra tant gegantina en tan sols tres anys? Divisio del treball. Bluhme classifica tots els fragments del Digest en tres masses anomenades sabineana, edicdtal i papinianea, perque estaven encapçalades respectivament pels comentaris ad sabinum, ad edictum i per la literatura casuistica de Papinià.

    Com separar el dret classic del dret justinianeu? Es fa una investigacio de interpolacions (alteracions introduides pels compiladors justinianeus o abans pels refonedors postclassics)

    Com ha arribat a nosaltres el Digest? Manuscrit a Florencia i versions Vulgata. Codex X antic desaparegut.

    D)LES NOVEL.LES: Digest, Institucions i Codex constitueixen l'anomenat Corpus iuris civilis, l'auténtica obra legislativa de Justinià. Peró amb ells no acaben les reformes legislatives de l'emperador, ja que es van donar nombroses lleis noves (novellae= novae leges) que van modificar l'administració de l'Estat i l'esglesia, el dret privat i particularment el dret de familia i succesions. Gairebé totes les noveles van ser redactades en grec. Les noveles no van ser recollides en una col.lecció oficial, sinoque , al llarg del temps van sorgir diverses col.leccions privades.

    a)Epitome Juliani, es la més antiga, en llati. Se suposa destinada a la part d'Italia dominada pels bizantins.

    b) Authenticum, va ser el text que es va aplicar amb la recepcio del dret roma.

    c)Col.leccio grega de noveles: molt mes complerta i perfecta, conte 168 noveles, les llatines en llati i les gregues en grec.

    d) Edicta Justiniani, conte tretze noveles de Justinia, especie d'apendix de l'anterior coleccio.

    25

    Vídeos relacionados