Història de la taula periòdica

Química. Característiques generals de la taula periòdica. Grups i períodes. Metalls, no metalls o gasos nobles. Elements

  • Enviado por: Kacham
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 53 páginas
publicidad
publicidad

Història de la taula periòdica

Des de l'antiguitat, els homes s'han preguntat de que estan fetes les coses. El primer del que tenim notícies va ser un pensador grec, Tales de Milet, qui en el segle VII aC, va afirmar que tot estava constituït a partir d'aigua, que vaporitzant-se o solidificant-se formava totes les substàncies conegudes. Posteriorment, altres pensadors grecs van suposar que la substància primigènia era un altre. Així, Anaxímenes en el segle VI aC creia que era l'aire i Heràclit el foc.

En el segle V, Empédocles va reunir les teories dels seus predecessors i va proposar no una, sinó quatre elements: Aire, aigua, terra i foc. La unió d'aquests quatre elements, en diferent proporció, donava lloc indeterminades substàncies diferents que es presenten en la naturalesa. Aristòtil, va atribuir a aquests quatre elements un cinquè: el cinquè element l'èter, que formava les estrelles, mentre que els altres quatre elements formaven les substàncies terrestres.

'Histria de la taula peridica'

Després de la mort d'Aristòtil, gràcies a les conquistes d'Alexandre Magno, les seves idees es propagaren per tot el món conegut, des de Espanya, en occident, fins l'Índia, en l'orient. La mescla de les teories d'Aristòtil amb els coneixements pràctics dels pobles conquistats van fer sorgir una nova idea: L'alquímia. Quan es fonien certes pedres amb carbó, les pedres es convertien en metalls, al escalfar terra i `caliza' es formava vidre i similarment moltes substàncies es transformaven en altres. Els alquimistes suposaven que a part de que totes les substàncies estaven formades per els quatre elements d'Empédocles, es podria, a partir de qualsevol substància, canviar la seva composició i convertir-la en or, el més valuós dels metalls de l'antiguitat. Durant segles els alquimistes van intentar trobar, evidentment sense efectes, una substància, la pedra filosofal, que transformava les substàncies que tocava en or, i a la que atribuïen propietats meravelloses i màgiques.

Les conquistes dels àrabs del segle VII i VIII van posar en contacte a aquest poble amb les idees alquimistes, que van adoptar i expandir per tot el món, i quan Europa, després de la caiguda de l'imperi romà va caure en la incultura, van ser els àrabs, gràcies a les seves conquistes en Espanya i Itàlia, els que van difondre en ella la cultura clàssica. El més important alquimista àrab va ser Yabir (també conegut com Geber) funcionari de Harún al-Raschid (el califa de Las mil y una noches) i del seu `visir' Jafar (el conegut malvat de la pel·lícula de Disney). Geber va complementar dos nous elements a la llista: el mercuri i el sofre. La mescla d'ambdós, en diferents proporcions, originava tots els metalls. Van ser els àrabs que denominaren a la pedra filosofal al-iksir i d'allà deriva la paraula elixir.

Encara que els esforços dels alquimistes eren inútils, el seu treball no ho va ser. Van descobrir l'antimoni, el bismut, el zinc, els àcids forts, les bases i centenars de compostos químics. L'últim gran alquimista, en el segle XVI, Theophrastus Bombastus Von Hoheniheim, més conegut com Paracelso, natural de Suïssa, van introduir un nou element, la sal.

Robert Boyle, en el segle XVII, va desfer totes les idees dels elements alquimistes i va definir els elements químics com aquelles substàncies que no pudien ser descompostes en altres més simples. Va ser la primera definició moderna i vàlida d'element i el naixement d'una nova ciència: La Química.

Durant els segles següents, els químics, ja sense pensar en les idees alquimistes i aplicant el mètode científic, van descobrir nous i importants principis químics, les lleis que governen les transformacions químiques i els seus principis fonamentals. Al mateix temps, es descobrien nous elements químics.

Iniciant el segle XIX, Dalton, recordant les idees de un filòsof grec, Demócrito, va proposar la teoria atòmica, segons la qual, cada element estava format d'un tipus especial d'àtom, de forma que tots els àtoms d'un element eren iguals entre sí, en longitud, forma i pes, i diferent dels àtoms dels diferents elements.

'Histria de la taula peridica'

Símbols de Dalton

Va ser el començament de la formulació i nomenclatura química, que ja havia avançat a finals del segle XVIII Lavoisier.

Conèixer les propietats dels àtoms, i en especial el seu pes, es va transformar en la feina fonamental de la química i, gràcies a les idees d'Avogadro y Cannizaro, durant la primera meitat del segle XIX, gran part de la labor química va consistir en determinar els pesos dels àtoms i les formules químiques de molts compostos

Al mateix temps, s'anaven descobrint més i més elements. En la dècada de 1860 es coneixien més de 60 elements, i saber les propietats de tots ells, era impossible per qualsevol químic però molt important per a poder realitzar el seu treball.

En 1817, un químic alemany, Döbereiner, se'n va adonar de que alguns elements haurien de guardar un cert ordre i va elaborar un document que mostrava una relació entre la massa atòmica de certs elements i les seves propietats. Destaca l'existència de similituds entre elements agrupats en tres que ell denomina “tríades”. Es el que es coneix com tríades de Döbereiner. La triada del clor, del brom i del iode és un exemple. Així, el calci, estronci i bari formaven compostos de composició similar i amb propietats similars, de forma que les propietats de l'estronci eren intermèdies entre les del calci i las del bari.

Posa en evidència que la massa d'una dels tres elements de la triada és intermèdia entre la dels altres dos. En 1850 es contava amb unes 20 tríades per arribar a una primera classificació coherent. Les idees de Döbereiner es van esfumar, encara que molts químics intentaren buscar una relació entre les propietats dels elements. En 1862 el francès Chancourtois posa en evidència una certa periodicitat entre els elements de la taula.

En 1864, Chancourtois i l'anglès Newlands, van descobrir que a l'hora d'ordenar els elements segons el seu pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i així successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, el va denominar llei de les octaves, recordant les propietats musicals. Però la llei no pot aplicar-se als elements més allà del calci. Encara que aquesta classificació resulta insuficient, la taula periòdica comença a ser dissenyada

Els metalls alcalins tenen per exemple un volum atòmic important.

En 1869, l'alemany Meyer posa en evidència una certa periodicitat en el volum atòmic. En 1870, va estudiar eles elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors, els elements en posicions similars de la ona, tenien propietats similars (els metalls alcalins tenien per exemple un volum atòmic important), però les ones cada vegada eren majors i integraven a més elements. Va ser el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any tard.

'Histria de la taula peridica'

Representació gràfica dels elements segons Meyer

Simultàniament amb el rus Mendeleïev, presenten una primera versió de la taula periòdica en 1869. aquesta taula va ser la primera presentació coherent de les semblances dels elements. Els elements es classificaven segons les seves masses atòmiques, veient aparèixer una periodicitat en la que coincideixin a certes propietats dels elements. Allò va ser perquè Mendeleïev va tenir tres idees genials:

No va mantenir fix el període de repetició de propietats, sinó que les va ampliar conforme augmentava el pes atòmic (igual que s'ampliava la grandària de la gràfica de Meyer).

Va invertir l'ordre d'alguns elements per a què quadrin les seves propietats amb la dels elements adjacents

Va deixar espais, indicant que corresponien a elements encara no descoberts.

La primera taula contenia 63 elements. Aquesta taula va ser dissenyada de manera que faria aparèixer la periodicitat dels elements. D'aquesta manera els elements són classificats verticalment. Les agrupacions horitzontals es succeeixen representant els elements de la mateixa “família”.

Més tard es va descobrir un nou grup d'elements (els gasos nobles) que va trobar acomoda en la taula de Mendeleïev, com una columna més i es va posar de manifest no sols la veracitat de la llei periòdica, sinó la importància i utilitat de la taula periòdica.

Sense embarg encara que la classificació de  Mendeleïev marca un clar progrés, conté certes anomalies degudes a errors de determinació de massa atòmica de la època com la del Te i la del I, i la d'algun altre par d'elements.

Taula periòdica de Mendeleïev

Basant-se en la hipòtesis de que les propietats dels elements són funció periòdica dels seus pesos atòmics, Mendeleïev va publicar en l'any 1869 una taula periòdica en la que va situar tots els elements coneguts en aquella època, ordenant els elements de forma tal que els elements que pretenien a una mateixa família apareixen en la mateixa línia horitzontal.

Primera Taula Periòdica de Mendeleïev (1869)

1

2

3

16

17

18

.

.

.

Ti = 50

Zr = 90

 ? = 180

.

.

.

V = 51

Nb = 94

Ta = 182

.

.

.

Cr = 52

Mo = 96

W = 186

.

.

.

Mn = 55

Rh = 104,4

Pt = 197,4

.

.

.

Fe = 56

Ru = 104,4

Ir = 198

.

.

.

Ni = Co = 59

Pd = 106,6

Os = 199

H = 1

.

.

Cu = 63,4

Ag = 108

Hg = 200

.

Be = 9,4

Mg = 24

Zn = 65,4

Cd = 112

.

.

B = 11

Al = 27,4

 ? = 68

Ur = 116

Au = 197?

.

C = 12

Si = 28

 ? = 70

Sn = 118

.

.

N = 14

P = 31

As = 75

Sb = 122

Bi = 210

.

O = 16

S = 32

Se = 79,4

Te = 128?

.

.

F = 19

Cl = 35,5

Br = 80

J = 127

.

Li = 7

Na = 23

K = 39

K_A_I_N

Cs = 133

Tl = 204

.

.

Ca = 40

Sr = 87,6

Ba = 137

Pb = 207

.

.

 ? = 45

Ce = 92

.

.

.

.

 ?Er = 56

La = 94

.

.

.

.

 ?Yt = 60

Di = 95

.

.

.

.

 ?In = 75,6

Th = 118?

.

.

El descobriment del heli va causar a Mendeleïev una gran contrarietat, ja que aquest nou element no tenia un lloc adequat per a posar-lo en la Taula, però en el fons va ser una brillant confirmació de la llei periòdica ja que l'heli, junt amb els demés gasos nobles descoberts més tard, van constituir el grup 0.

Aquestes eren anomalies en la taula, així que, degut a la universalitat de la llei, ell va predir la existència dels elements amb les característiques indicades per els espais que ocupen en la taula. Va utilitzar la paraula sancrita eka, dvi i tri; que signifiquen respectivament un, dos i tres. En 1875 el francès Lecoq de Boisbaudran va trobar l'eka-Alumini el va denominar Gal·li; en 1879 l'eka-Bor va ser descobert per el suec Nilson que el va denominar Escandi; finalment en 1886 l'alemany Winkler va trobar el Germani.

Nombre atòmic (Z) i nombre de massa (A)

El nombre de protons que hi ha en el nucli dels àtoms d'un element s'anomena nombre atòmic d'aquest element. A cada element químic li correspon un nombre atòmic determinat.

Anomenem nombre de massa o nombre màssic d'un àtom el nombre total de protons mes el de neutrons del seu nucli.

El nombre de neutrons no serveix per caracteritzar un element, perquè els nuclis dels àtoms d'un mateix element poden tenir diferent nombre de neutrons. Els àtoms d'un mateix element que tenen diferent nombre de neutrons s'anomenen isòtops.

Des d'un punt de vista atòmic s'ha trobat que la pràctica totalitat dels elements químics estan formats per una mescla d'isòtops. La composició isotòpica de cada element és pràcticament constant en el nostre planeta. Per l'exploració de l'espai ha permès establir que hi ha diferències en les proporcions isotòpiques d'un element en diferents llocs de l'univers. Així per exemple, se sap que el plom de la Terra i el de la Lluna contenen els mateixos isòtops, però en proporcions molt diferents.

Grups i períodes

El sistema periòdic consta de files (línies horitzontals) denominades períodes i de columnes (línies verticals) denominades grups.

Els elements coneguts fins ara s'organitzen en set períodes i divuit grups. Tenim vuit grups llargs i deu curts. També ens trobem amb dos files que habitualment es col·loquen fora de la taula periòdica, les denominades “terres rares” o “metalls de transició externa”, per propietats aquells elements haurien d'estar en el La i en el Ac, cada una de les files en un d'ell; per aquest motiu, els elements que tenen propietats similars al lactini es denominen lactínids (primera de les dos files) i els altres (segona fila de les dos) amb propietats similars al actini, actinis.

Els grups llargs tenen nombre propi:

Grups que comencen amb l'element

 Es denomina

Li (Liti)

Grup dels alcalins

Be (Beril·li)

Grup dels alcalinoterris

B (Bor)

Grup dels terres

C (Carboni)

Grup dels carbonoides

N (Nitrogen)

Grup dels nitrogenoides

O (Oxigen)

Grup dels anfígens

F (Fluor)

Grup dels halògens

He (Heli)

Grup dels gasos nobles o grup dels gases inertes

 

Metalls, no metalls o gasos nobles

Una primera classificació de la taula es entre Metalls, No Metalls i Gasos Nobles. La major part dels elements de la taula periòdica són metalls.

'Histria de la taula peridica'
 

 Tipus d'elements

  • Els metalls es classifiquen de la següent forma:

    • Metalls reactius: es denominen Així als elements de les dos primeres columnes (alcalins i alcalinoterris) al ser dels metalls més reactius per regla general.

    • Metalls de transició: són els elements que es troben entre les columnes llargues, tenen els de transició interna (grups curts) y transició externa o terres rares (lactinids i actinis).

    • Altres metalls: són els que es troben en la resta dels grups llargs. Alguns d'ells tenen propietats de no metall en determinades circumstàncies (semimetalls o metal·loides).

    • Els no metalls, alguns dels quals , els que es troben a prop de la línia de separació metall/no metall, tenen un comportament metàl·lic en determinades circumstàncies (semimetalls o metal·loides).

    • Gasos Nobles o gasos inertes.

    • 'Histria de la taula peridica'

      Propietats dels elements segons el seu tipus

      1. Propietats dels metalls.

      Per regla general els metalls tenen les següents propietats:

      • Són bons conductors del calor.

      • Són bons conductors de la electricitat.

      • Són resistents y durs.

      • Són brillants quan es freguen al tall.

      • Són mal·leables, es converteixen amb facilitat en làmines molt fines.

      • Són dúctils, es transformen amb facilitat en fils fins.

      • Es produeixen sons característics (so metàl·lic) quan són colpejats.

      • Tenen alts punts de fusió i d'ebullició.

      • Posseeixen elevades densitats; és a dir, tenen molta massa respecte a la seva grandària: tenen molts àtoms junts en un petit volum.

      • Alguns metalls tenen propietats magnètiques: són atrets pels imants.

      • Poden formar `aleaccions' quan es mesclen diferents metalls. Les `aleaccions' sumen les propietats dels metalls que es combinen. Així si un metall és lleuger i fràgil, en canvi l'altre és pesat i resistent, les combinacions de ambdós podrien donar-nos una `aleacció' lleugera i resistent.

      • Tenen tendència a formar ions positius.

      Hi ha algunes excepcions a les propietats generals enunciades anteriorment:

      • El sodi és metall però és tou (es ralla amb facilitat) y flota (baixa densitat)

      • El mercuri és un metall però és líquid a temperatura ambiental.

      2. Propietats dels no metalls:

      • Són mal conductors de l'electricitat.

      • Són mal conductors del calor.

      • Són poc resistents i es desgasten amb facilitat.

      • No reflecteixen la llum com els metalls, no tenen la denominada brillantor metàl·lica. La seva superfície no és tan llisa com en els metalls.

      • Són fràgils, es trenquen amb facilitat.

      • Tenen baixa densitat.

      • No són atrets pels imants.

      • Tenen tendència a formar ions negatius.

      Hi ha algunes excepcions a les propietats generals enunciades anteriorment.

      • El grafit és un no metall però condueix la electricitat.

      • El diamant és un no metall però presenta una gran duresa.

      3.Semimetalls i metal·loides

      Es troben entre els metalls i els no metalls (B, Si, Ge, As, Sb, Te, Po). Són sòlids a temperatura ambiental i formen ions positius amb dificultats. Segons les circumstàncies tenen un o altre comportament.  

    • Hidrogen.

    • Encara que el considerem un no metall, no te les característiques pròpies de cap grup, ni se les pot assignar una posició en el sistema periòdic: pot formar ions positius o ions negatius.

       

      5.Gasos Nobles o Gasos Inertes.

      La característica fonamental és que en condicions normals són inertes, no reaccionen amb cap element ni formen ions.

      Els blocs que constitueixen la taula periòdica són els següents:

      • Bloc s: format per els elements dels grups 1 i 2 (alcalins i alcalinoterris). Es caracteritzen per ser metalls lleugers i tenir una configuració de la capa de valència del tipus ns1 o ns2

      • Bloc d: constituït per els elements dels grups 3-12. són els denominats metalls de transició. La característica principal d'aquest grup és el ple dels orbitals d.

      • Bloc f: constituït per els elements lantànids i actinis. La característica principal d'aquest grup és el ple dels orbitals f.

      • Bloc p: constituït per els metalls de post transició i els no metalls. Compren els elements dels grups 13-18. aquests elements es caracteritzen per el ple de les subcapes p.

      'Histria de la taula peridica'

      L'ordre dels elements en la taula periòdica, i la forma d'aquesta. Amb períodes de diferents grandàries, es deu a la seva configuració electrònica i a que una configuració especialment estable és aquella en la que el element té en la seva última capa, la de valència, 8 electrons, 2 en el orbital s i 6 en los orbitals p, de forma que els orbitals s i p estan complets. En un grup, els elements tenen la mateixa configuració electrònica en la seva capa de valència. Així, coneixent la configuració electrònica d'un element sabem la seva situació en la taula periòdica y, a la inversa, coneixent la seva situació en la taula, sabem la seva configuració electrònica.

      Els primers dos grups estan completant orbitals s, el corresponent a la capa que indica el període. Així, el rubidi, en el cinquè període, tindrà en la seva capa de valència la configuració 6s2. Els grups del 3 al 12 completen els orbitals d de la capa de valència, de forma que el ferro i el cobalt, en el període 4, tindran les configuracions 3d64s2 i 3d74s2 respectivament, en la que la capa de valència no es modifica però si la capa anterior.

      'Histria de la taula peridica'

      Els grups del 13 al 18 completen els orbitals p de la capa de valència. Finalment en els elements de transició interna, els elements completen els orbitals f de la seva antepenúltima capa. Així podem saber, que per un període N, la configuració d'un element serà:

      Grups 1 i 2

      Element de transició

      Grups 13 a 18

      Elements de transició interna

      Nsx

      (N -1)dx Ns2

      (N -1)d10 Ns2px

      (N -2)fx (N -1)d0 Ns2

      Característiques generals dels principals elements de la taula periòdica.

      - Hidrogen

      Origen del nom:

      Hidrogeno (grec) “aigua”

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      1

      Període o fila:

      1

      Símbol químics:

      H

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      1

      Estructura electrònica:

      1s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Cavendish (Anglaterra) l'any 1766. Característiques bàsiques: Té un sol protó al nucli i un electró al nivell d'energia 1s i és el més lleuger dels gasos. Aplicacions pràctiques: Per la fabricació de metamol i dels carburants sintètics. Altres dades d'interès: Es pot reconvertir amb energia elèctrica. Representa grans avantatges com per la seva absència de contaminació.

      - Heli

      Origen del nom:

      Helios (grec) “sol”

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      2

      Període o fila:

      1

      Símbol químics:

      He

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      4

      Estructura electrònica:

      1s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per W. Ramsay (Anglaterra) l'any 1895. Característiques bàsiques: L'Heli és el gas que s'aproxima, per les seves propietats, al gas perfecte; es pot dir que és el gas més gasós que es coneix. L'heli és incolor i és 8 vegades més lleuger que l'aigua. Aplicacions pràctiques: Amb respecte a la electricitat és el que millor condueix l'electricitat després del Neó. Altres dades d'interès: No va poder ser líquid fins el 1908,en que va aconseguir reduir-lo a aquest estat K. Onnes, després d'una sèrie de fracassos d'altres físics.

      - Liti

      Origen del nom:

      Lithios (grec) “roca”

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      3

      Període o fila:

      2

      Símbol químic:

      Li

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      6'9

      Estructura electrònica:

      1s2 2s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Arfverson (Suècia) l'any 1817. Característiques bàsiques: Cos simple de color blanc argèntic, que s'oxida ràpidament amb el contacte de l'aire i llavors agafa un color blavós.

      És el més lleuger de tots els metalls. És un metall alcalí que sura en el petroli. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la fabricació de ceràmica i vidre, acumuladors i bateries, cremes facials, vernissos, espelmes, etc.. També s'utilitza en diverses aleaccions, i en medicina, per combatre l'artritisme i càlculs renals. Altres dades d'interès: Quan el liti és sotmès a temperatures més altes de 200ºC., en contacte amb l'aire, fa una llum blanca molt intensa i es converteix en òxid.

      - Beril·li

      Origen del nom:

      Beryllus (llatí) “color verd”

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      4

      Període o fila:

      2

      Símbol químic:

      Be

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      9

      Estructura electrònica:

      1s1 2s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per L. N. Vauquelin (França) l'any 1797. Característiques bàsiques: Element metàl·lic de color blanc o gris acerat i és molt lleuger. És molt estrany i es troba a l'esmeralda. És semblant a l'alumini, però n'hi ha molt menys; i és el més fort dels metalls. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la construcció d'avions, coets i reactors, també s'utilitza en aleaccions, per fer tubs de raigs X i elèctrodes dels apartats de llum fluorescent. Altres dades d'interès: Quan el beril·li es sotmet a un bombardeig amb partícules alfa, emet neutrons, i això s'aprofita per a la transmutació d'elements.

      - Bor

      Origen del nom:

      Buraq (Àrab)

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      5

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      B

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      10,8

      Estructura electrònica:

      2s2 2p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. Característiques bàsiques: Sembla pols amorfa, de color marró fosc i de gran duresa Aplicacions pràctiques: El Bor és emprat en la fabricació de vidres de baix coeficient de dilatació i elevada resistència química. Altres dades d'interès: La manca de Bor en el sòl produeix disminucions del rendiment i de la qualitat en la producció agrícola. Els sòls lleugers i àcids tendeixen a ésser deficients en Bor i també calcaris que han sofert una encalcinada energètica.

      - Carboni

      Origen del nom:

      Carbo (llatí)

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      6

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      C

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      12

      Estructura electrònica:

      2s2 2p2

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: Té tres varietats al·lotròpiques: el diamant, el grafit i el carboni amorf; respecte al color, el diamant és incolor i el grafit és de color negre brillant Aplicacions pràctiques: El carboni prepara grafits artificials a partir del petroli, els quals són materials durs i resistents, que serveixen per fabricar elèctrodes, resistències elèctriques, plaques per aturar i reflectir el flux de neutrons de les piles atòmiques, etc.. Altres dades d'interès: El Carboni s'uneix a l'Hidrogen a temperatura molt elevada a la qual es fondrà definitivament la teoria de la "força vital", com a base de la química dels compostos orgànics. En refredar-se la Terra, la major part del carboni degué restar en forma de diòxid de Carboni (CO2) formant l'atmosfera primitiva.

      - Nitrogen

      Origen del nom:

      Nitron+geno (grec)

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      7

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      N

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      14

      Estructura electrònica:

      2s2 2p3

      Dades del seu descobriment: Descobert per D. Rutherford ( Anglaterra) l'any 1772. Característiques bàsiques: Gas incolor, inodor, insípid i lleuger. Aplicacions pràctiques: El nitrogen, s'usa per la seva baixa reactivitat, com a atmosfera inert; en tancs per emmagatzemar líquids explosius, en la fabricació de components electrònics (transistors, díodes, circuits integrats, etc.). Altres dades d'interès: En condicions normals forma un gas diatòmic que constitueix de l'orde del 78% del aire atmosfèric.

      - Oxigen

      Origen del nom:

      Oxys+geno (grec)

      Grup o columna:

      16

      Nombre atòmic:

      8

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      O

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      16

      Estructura electrònica:

      1s1 2p2 2p4

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Priestley ( Anglaterra ) l'any 1774. Característiques bàsiques: En condicions normals de pressió i temperatura, l'oxigen es troba en estat gasós formant molècules diatòmiques (O2) que a pesar de ser inestables es generen durant la fotosíntesi de les plantes i són posteriorment utilitzades pels animals en la respiració. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a oxidant, en motors de propulsió dels coets, soldadura i la fabricació d'acer i metanol, etc.. Altres dades d'interès: Té una elevada electronegativitat, només superada pel fluor. És l'element més abundant de l'escorça terrestre (un 46,7% estimat), i dels oceans (entorn del 87% com a component de l'aigua) i el segon en l'atmosfera (20.947% en volum).

      - Fluor

      Origen del nom:

      Fluere (llatí) “fluir”

      Grup o columna:

      17

      Nombre atòmic:

      9

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      F

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      19

      Estructura electrònica:

      2s2 2p5

      Dades del seu descobriment: Descobert per Carl W. Scheele (Suècia) l'any 1771. Característiques bàsiques: És un gas corrosiu de color groc pàl·lid, fortament oxidant. És l'element més electronegatiu i reactiu i forma compostos amb pràcticament tot la resta d'elements. Aplicacions pràctiques: Es fa servir per a la higiene bucal. S'empra fluor monoatòmic en la fabricació de semiconductors. Altres dades d'interès: Sempre es troba en la natura combinat i té tal afinitat per altres elements, inclòs el silici, que no es pot guardar en recipients de vidre, ja que reacciona amb ell malmetent el recipient.

      - Neó

      Origen del nom:

      Neo (grec) “nou”

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      10

      Període o fila:

      2

      Símbol químics:

      Ne

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      20,2

      Estructura electrònica:

      2s2 2p6

      Dades del seu descobriment: Descoberts per W.Ramsay i M. W. Travers (Anglaterra) l'any 1898. Característiques bàsiques: És un gas noble incolor, pràcticament inert. Aplicacions pràctiques: Emprat junt amb agents conductors de corrent. Altres dades d'interès: Present en traces a l'aire, però molt abundant a l'univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les que s'empra.

      - Sodi

      Origen del nom:

      Natrium (llatí)

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      11.

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Na

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      22,9.

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1807. Característiques bàsiques: És un metall tou, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa.

      Aplicacions pràctiques: Com a desinfectant (quant és líquid), s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor, en la fabricació de detergents, en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques, etc.. Altres dades d'interès: La seva valència és -1,1,3,5,7. És relativament abundant en les estrelles,. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el converteix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.

      - Magnesi

      Origen del nom:

      Magnesia (grec)

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      12

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Mg

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      24,3

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Sir H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. Característiques bàsiques: És un element metàl·lic, de color blanc platejat i molt lleuger. Aplicacions pràctiques: Capacita per formar aleaccions mecàniques resistents. Altres dades d'interès: Metall estructural més lleuger en l'indústria i és molt abundant en la naturalesa.

      - Alumini

      Origen del nom:

      Alumen (llatí)

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      13

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Al.

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      26,9

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s2 3p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per F. Wöhler (Alemanya) l'any 1827. Característiques bàsiques: És un metall lleuger, tou però resistent i d'aspecte gris platejat, és molt mal·leable i dúctil i apte per ser mecanitzat. Aplicacions pràctiques: És fa servir per fer finestres, bicicletes, en components d'avions i coets, etc. Altres dades d'interès: Material molt abundant en la escorça terrestre (8,1%) però rarament es troba lliure.

      - Silici

      Origen del nom:

      Silex (latí) “pedra foguera”

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      14

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Si

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      28,1

      Estructura electrònica:

      [Ne]3s23p2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Jons Berzelius (Suècia) l'any 1823.  Característiques bàsiques: És un metal·loide amb marcat lustre metàl·lic i summament quebradís. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a integrants d'aleaccions per donar major resistència a l'alumini, coure i altres metalls. Altres dades d'interès: Element electropositiu més abundant en l'escorça terrestre.

      - Fòsfor

      Origen del nom:

      Phôsphorós (grec) “portador de llum”

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      15

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      P

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      31

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s2 3p3

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Brand ( Alemanya ) l'any 1669. Característiques bàsiques: És un sòlid cerós de color blanc amb un característica olor desagradable. En estat pur és incolor. Aquest no metall és insoluble en aigua, i s'oxida espontàniament en presència d'oxigen. Aplicacions pràctiques: És important per a l'agricultura, ja que forma els fosfats emprats en la producció de fertilitzants. És important en la producció d'acer i bronze. També s'usa en llumins de seguretat, pirotècnia, detergents, etc. Altres dades d'interès: No es troba natiu en la naturalesa, però forma part de nombrosos minerals.

      - Sofre

      Origen del nom:

      Sulphur (llatí)

      Grup o columna:

      16

      Nombre atòmic:

      16

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      S

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      32.06

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s2 3p4

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: És un sòlid inodor i insípid, mal conductor de la calor i de l'electricitat. Aplicacions pràctiques: S'usa en multitud de processos industrials com la producció d'àcid sulfúric (H2SO4) per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanitzat del cautxú. Altres dades d'interès: Escalfat, es fon cap a 113º C i dóna un líquid groc clar, que després esdevé viscós i llustrós. En estat sòlid només té dues varietats al·lotròpiques, però en estat líquid en té tres.

      - Clor

      Origen del nom:

      Chlorós (grec) “verd clar”

      Grup o columna:

      17

      Nombre atòmic:

      17

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Cl

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      35

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s2 3p5

      Dades del seu descobriment: Descobert per C. W. Scheele (Suècia) l'any 1774. Característiques bàsiques: Gas de color groc verdós, d'olor penetrant i irritant, dens i verinós. Aplicacions pràctiques: El clor s'empra principalment en la potabilització d'aigües, com a blanquejant en la producció de paper i en la preparació de distints compostos clorats. Altres dades d'interès: Té una olor forta i sufocant, que provoca la mort en pocs minuts si l'aire respirat conté més de 2,5 mg/1. És el primer asfixiant de la Primera Guerra Mundial.

      - Argó

      Origen del nom:

      Argon (grec) “inestable”

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      18

      Període o fila:

      3

      Símbol químics:

      Ar

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      40

      Estructura electrònica:

      [Ne] 3s3 3p6

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. W. S. Rayleight y W. Ramsay (Anglaterra) l'any 1894. Característiques bàsiques: És un gas noble, incolor, inodor i no tòxic. Aplicacions pràctiques: Serveix com un protector a l'atmosfera. Altres dades d'interès: L'Argó pot determinar l'edat geològica de les roques i els meteorits. És molt abundant a l'atmosfera.

      - Potassi

      Origen del nom:

      Kalium ( llatí )

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      19

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      K

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      39

      Estructura electrònica:

      [Ar] 4s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy ( Anglaterra ) l'any 1807. Característiques bàsiques: És un metall tou, soluble en amoníac líquid, anilina i mercuri. Aplicacions pràctiques: Es fa servir en la preparació del peròxid de Potassi, en aleaccions d'intercanvi tèrmic, com a reactiu de laboratori i per encebar gasos de combustió en generadors magneto-hidrodinàmics.

      Altres dades d'interès: No es troba a la natura en forma lliure, encara que existeixen molts minerals que el contenen. És el setè element en abundància de l'escorça terrestre ( 2'59% ). S'oxida a l'aire i es pot inflamar i esclatar.

      - Calci

      Origen del nom:

      Calx ( llatí ) “calissa”

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      20

      Període o fila:

      4

      Símbol químic:

      Ca

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      40

      Estructura electrònica:

      [Ar] 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy ( Anglaterra ) l'any 1808. Característiques bàsiques: Metall cristal·lí, moderadament tou, de color blanc argentí. Aplicacions pràctiques: Es fa servir en la preparació d'aleaccions per a metalls antifricció, com a absorbent metàl·lic en tubs de buit i com a ingredient per als fertilitzants i adobs. S'utilitza també en l'elaboració de productes farmacèutics per a les dones embarassades i per a adolescents en procés de creixement. Altres dades d'interès: És soluble en àcids. És el component essencial dels ossos, dents, closques i algunes estructures vegetals. És necessari en la nutrició dels animals i dels éssers humans

      Origen del nom:

      Scandia (llatí)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      21

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Sc

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      45

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d1 4s2

      - Escandi

      Dades del seu descobriment: Descobert per Nilsonen (Suècia) l'any 1879. Característiques bàsiques: És un metall lleuger, de color platejat i que es troba molt difós en la naturalesa. Aplicacions pràctiques: El metall té aplicació en la indústria aeroespacial atès que presenta un punt de fusió molt superior al del alumini. Altres dades d'interès: És coneixen 14 isòtops radioactius, a més de l'escandi-45, que és el més estable i el més abundant.

      - Titani

      Origen del nom:

      Titanium (llatí)

      Grup o columna:

      4

      Nombre atòmic:

      22

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Ti

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      47,90

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d2 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per W. Gregor (Anglaterra) l'any 1791. Característiques bàsiques: Metall de color blanc gris, brillant, d'elevat punt de fusió y molt dur. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en construccions astronàutiques a causa de la seva duresa i resistència. Altres dades d'interès: Fàcil d'oxidar, reacciona en calent amb els halògens i és atacat per l'àcid nítric i pel clorhídric. És molt abundant a la naturalesa.

      - Vanadi

      Origen del nom:

      Vanadis

      Grup o columna:

      5

      Nombre atòmic:

      23

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      V

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      50,9

      Estructura electrònica:

      [Ar]3d34s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per N. Sefstrom (Suècia) l'any 1830 Característiques bàsiques: Metall de color gris platejat, brillant, no gaire dur i dúctil en estat pur. Aplicacions pràctiques: S'utiliza inicialment en aleaccions amb ferro y acer, en la fabricació de catalitzadors i en l'indústria ceràmica com a agents colorants. Altres dades d'interès: Es pot treballar a temperatures altes i fredes fàcilment.

      - Crom

      Origen del nom:

      Chroma (grec) “color”

      Grup o columna:

      6

      Nombre atòmic:

      24

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Cr

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      52

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d5 4s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per L. N. Vauquelin ( França) l'any 1797. Característiques bàsiques: Metall de color blanc blavós i brillant; dur i resistent químicament. Aplicacions pràctiques: S'empra principalment en la metal·lúrgia per a aportar resistència a la corrosió i un acabat brillant. Altres dades d'interès: Els seus minerals principals són la Cromita o Ferro cromat i la crocaïta. En la crosta terrestre n'hi un 0.02 %.

      - Manganès

      Origen del nom:

      Manganesa

      Grup o columna:

      7

      Nombre atòmic:

      25

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Mn

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      54'9

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d5 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Gahn (Suècia) l'any 1774. Característiques bàsiques: El manganès és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil Aplicacions pràctiques: Manufactura d'aliatges. Altres dades d'interès: S'ha trobat diòxid de manganès, MnO2, en pintures rupestres.

      - Ferro

      Origen del nom:

      Ferrum (llatí)

      Grup o columna:

      8

      Nombre atòmic:

      26

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Fe

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      55'8

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d6 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: Metall gris platejat, bon conductor de l'electricitat; a temperatura ordinària és ductil i mal·leable. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la fabricació d'armes, eines, artefactes, etc. Altres dades d'interès: El ferro és el metall més usat, amb el 95% en pes de la producció mundial de metall. És molt popular a causa del seu baix preu i duresa, especialment en automòbils, vaixells i components estructurals d'edificis.

      - Cobalt

      Origen del nom:

      kobalt (Alemany) “déu malèfic”

      Grup o columna:

      9

      Nombre atòmic:

      27

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Co

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      58,9

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d7 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per George Brandt l'any 1737. Característiques bàsiques: Element metàl·lic semblant al ferro i al níquel. Aplicacions pràctiques: S'usa en aleaccions magnètiques, aleaccions per a màquines i ferramentes i la aleacció dental i quirúrgica denominada vitallium. Altres dades d'interès: Es troba distribuït amb amplitud en la naturalesa.

      - Níquel

      Origen del nom:

      Kupfernickel (Alemanya) “diable del coure”

      Grup o columna:

      10

      Nombre atòmic:

      28

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Ni

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      58,7

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d8 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Constedt (Suècia) l'any 1751. Característiques bàsiques: Element de color blanc platejat i brillant, bastant dur, dúctil i mal·leable; magnètic fins als 345 ºC. Aplicacions pràctiques: És fa servir per donar energia als satèl·lits artificials. Altres dades d'interès: És fon a 254ºC i bull a 962ºC i és molt tòxic.

      - Coure

      Origen del nom:

      Cuprum(llatí)

      Grup o columna:

      11

      Nombre atòmic:

      29

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Cu

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      63,5

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s1

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: Metall vermellós, bon conductor elèctric i calorífic, resistent a la corrosió, mal·leable i dúctil. Aplicacions pràctiques: El coure es fa servi per a la fabricació de monedes etc.. Altres dades d'interès: Els minerals de coure es divideixen en dos grups: els minerals sulfurats i els anomenats metamòrfics o oxidats.

      - Zinc

      Origen del nom:

      Zinc (Alemany) “ fosc”

      Grup o columna:

      12

      Nombre atòmic:

      30

      Període o fila:

      4

      Símbol químic:

      Zn

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      65'4

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. V. Swab (Alemanya) l'any 1742. Característiques bàsiques: Metall blanc blavós, poc alterable, susceptible d'un bon poliment. És trencadís en fred, mal·leable i dúctil entre 100 i 150 ºC. Aplicacions pràctiques: És un oligoelement important per les plantes. També és usat per la producció de mineral. Altres dades d'interès: És un metall reductor amfòter. Molt electropositiu és atacat fàcilment pels àcids.

      - Gal·li

      Origen del nom:

      Galia (França)

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      31

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Ga

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      79,7

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2 4p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per P. E. Lecoq (França) l'any 1875. Característiques bàsiques: Metall de color gris blavós quan és sòlid, i de color platejat quan és líquid. Aplicacions pràctiques: Es fa servir termòmetres d'alta temperatura aliat amb l'argent i l'estany. Altres dades d'interès: Químicament és molt semblant a l'alumini el seu ió és amfòter.

      - Germani

      Origen del nom:

      Germani (Alemanya)

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      32

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Ge

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      72,6

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2 4p2

      Dades del seu descobriment: Descobert per C. Winkler (Alemanya) l'any 1885. Característiques bàsiques: Té un aspecte gris metàl·lic, és dur i fràgil. Aplicacions pràctiques: Es emprat a la fabricació de díodes. Altres dades d'interès: Presenta la mateixa estructura cristal·lina que el diamant i resistix als àcids i àlcalis.

      - Arsènic

      Origen del nom:

      Arsenikón (grec) “color vermell”

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      33

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      As

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      74,9216

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2 4p3

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Magno ( Alemanya) l'any 1250. Característiques bàsiques: Es presenta en diverses formes al·lotròpiques, de les quals les més importants són l'arsènic gris, d'aspecte metàl·lic, bla, fràgil i bon conductor de la calor, i l'arsènic groc, no metàl·lic. Aplicacions pràctiques: Els alquimistes consideraven l'arsènic com a un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular Altres dades d'interès: Element amb propietats metàl·liques i no metàl·liques.

      - Seleni

      Origen del nom:

      Selene (grec)

      Grup o columna:

      16

      Nombre atòmic:

      34

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Se

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      78,96

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2 4p4

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Berzelius (Suècia) l'any 1817. Característiques bàsiques: Es presenta en diverses formes al·lotròpiques: pols de color vermell, sòlid amorf vitri de color castany fosc, vidres monoclínics vermells i vidres brillants de color gris Aplicacions pràctiques: S'usa en diverses aplicacions elèctriques i electròniques, entre altres cèl·lules solars i rectificadors. Altres dades d'interès: Exhibeix l'efecte fotoelèctric, convertint la llum en electricitat, i, a més, la seva conductivitat elèctrica augmenta al exposar-lo a la llum. Per davall del seu punt de fusió és un material semiconductor de tipus p.

      - Brom

      Origen del nom:

      Bromos (grec) “podor”

      Grup o columna:

      17

      Nombre atòmic:

      35

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Br

      Estat natural:

      Líquid.

      Massa atòmica:

      79,909

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s2 4p5

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. J. Balard (França) l'any 1826. Característiques bàsiques: A temperatura ambient, líquid de color vermell fosc, tres vegades més dens que l'aigua; es volatilitza amb facilitat i produeix un vapor vermellós. Aplicacions pràctiques: S'empra en la fabricació de productes de fumigació, agents ininflamables, productes per a la purificació d'aigües, colorants, bromurs emprats en fotografia. Altres dades d'interès: És un derivat del petrol, és verinós i sufocant.

      - Criptó

      Origen del nom:

      Kryptos (grec) “ocult”

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      36

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Kr

      Estat natural:

      Gasós.

      Massa atòmica:

      83,8

      Estructura electrònica:

      [Ar] 3d10 4s7 4p8

      Dades del seu descobriment: Descobert per Ramsay i M.W. Travers (Anglaterra) l'any 1898. Característiques bàsiques: Gas incolor, insípid i monoatòmic, com tots els gasos nobles. Aplicacions pràctiques: La radiació taronja del seu isòtop de massa atòmica 86 va servir durant un temps com a patró del metre. S'usa en sistemes d'il·luminació d'aeroports, el làser de criptó s'usa en medicina per a cirurgia de la retina del ull. Altres dades d'interès: És un dels productes de la fissió nuclear de l'urani.

      - Rubidi

      Origen del nom:

      Rubidius (llatí) “vermell”

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      85,5

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Rb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      85'47

      Estructura electrònica:

      [Kr] 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per R. Bunsen i G. Kirchhoff ( Alemanya ) l'any 1860 . Característiques bàsiques: Te dues ratlles vermelles , metall alcalí descobert gràcies a l' anàlisi espectral . Aplicacions pràctiques: Serveix per descompassar l' aigua bruscament . Altres dades d'interès: Es fon a 38'9 ºC i s'oxida amb contacte amb l' aire .

      - Estronci

      Origen del nom:

      Strontian

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      38

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Sr

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      87,6

      Estructura electrònica:

      [Kr] 5s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Crawford (Anglaterra) l'any 1780. Característiques bàsiques: Element metàl·lic, de color blanc platejat acabat de tallar, relativament dúctil i mal·leable. Aplicacions pràctiques: Descompon l' aigua en fred . Altres dades d'interès: Es presenta en el sòl en estat de carbonat i de sulfat.

      - Itri

      Origen del nom:

      Ytterby

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      39

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Y

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      88,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d1 5s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Gadolin (Finlàndia) l'any 1794 Característiques bàsiques: Metall gris, mal·leable i dúctil. Aplicacions pràctiques: En la manufactura de pantalles de televisors. Altres dades d'interès: En certs nivells de composició la aleacció és millor conductora de l'electricitat que el metall pur.

      - Zirconi

      Origen del nom:

      Zarcum (Àrab) “color de l'or”

      Grup o columna:

      4

      Nombre atòmic:

      40

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Zr

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      91,2

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d2 5s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Martin Klaproth (Alemanya) l'any 1789. Característiques bàsiques: És un metall blanc grisenc, brillant i molt resistent a la corrosió. És més lleuger que l'acer amb una duresa semblant a la del coure. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en l'indústria ceràmica i en els flash fotogràfics. Altres dades d'interès: Es un dels elements més abundants i està àmpliament distintiu en l'escorça terrestre.

      - Niobi

      Origen del nom:

      Columbio

      Grup o columna:

      5

      Nombre atòmic:

      41

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Nb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      92,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d4 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per Charles Hatchett l'any 1801. Característiques bàsiques: És un metall dúctil, gris brillant, que passa a presentar una coloració blava quan entra en contacte amb l'aire a temperatura ambient Aplicacions pràctiques: Acers inoxidables especials, en piles nuclears, etc. Altres dades d'interès: És molt inert a tots el àcids, menys al fluorhídric.

      - Molibdè

      Origen del nom:

      Molybdos (grec) “plom”

      Grup o columna:

      6

      Nombre atòmic:

      42

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Mo

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      95,4

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d5 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per C. W. Scheele (Suècia) l'any 1778.   Característiques bàsiques: Metall de color blanc platejat, dur i mal·leable. Aplicacions pràctiques: S'utilitza per a crear aliatges d'alta resistència, que suporten altes temperatures i la corrosió. Altres dades d'interès: És altament tòxic.

      - Tecneci

      Origen del nom:

      Technetos (grec) “artificial”

      Grup o columna:

      7

      Nombre atòmic:

      43

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Tc

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      98,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d5 5s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per C. Perrier (Itàlia) l'any 1937.  Característiques bàsiques: És un metall gris platejat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en petites quantitats en la medicina. Altres dades d'interès: Primer element obtingut de manera artificial. Té una vida molt llarga 2 x 105 anys.

      - Ruteni

      Origen del nom:

      Ruthenia (llatí)

      Grup o columna:

      8

      Nombre atòmic:

      44

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Ru

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      101,1

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d7 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per Karl Klaus (Rússia) l'any 1844. Característiques bàsiques: És un metall dur, blanc, manejable només a altes temperatures i amb dificultat. Aplicacions pràctiques: S'utiliza per contactes elèctrics i en aplicacions on es requereix resistència a l'aigua i a la corrosió extrema com en estilogràfics i pivots d'instruments. Altres dades d'interès: És un excel·lent catalitzador, també és altament tòxic.

      - Rodi

      Origen del nom:

      rhodon (grec) “rosa”

      Grup o columna:

      9

      Nombre atòmic:

      45

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Rh

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      102,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d8 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per W. Wollaston (Anglaterra) l'any 1803. Característiques bàsiques: És un metall blanc, dur, considerablement dúctil. Aplicacions pràctiques: S'utilitza principalment per a aleaccions per a el platí. Altres dades d'interès: És un excel·lent catalitzador i és resistent als àcids comuns. És altament tòxic.

      - Pal·ladi

      Origen del nom:

      Pallas, asteroide

      Grup o columna:

      10

      Nombre atòmic:

      46

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Pd

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      106,4

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s0

      Dades del seu descobriment: Descobert per W. Wollaston (Anglaterra) l'any 1803. Característiques bàsiques: Metall sòlid, dúctil, mal·leable i de color blanc platejat. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a catalitzador en certs processos químics i també per a contactes elèctrics de baix voltatge. Altres dades d'interès: Pot provocar irritació de la pell, als ulls. És altament tòxic.

      - Plata

      Origen del nom:

      Argentum ( llatí )

      Grup o columna:

      11

      Nombre atòmic:

      47

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Ag

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      107,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s1

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: Metall de color blanc característic i és l'element més tou. Aplicacions pràctiques: Els usos principals de la plata, són com a metall preciós. Altres dades d'interès: Presenta major conductivitat tèrmica i elèctrica de tots els metalls.

      - Cadmi

      Origen del nom:

      Kadmeia "tebana"(grec)

      Grup o columna:

      12

      Nombre atòmic:

      48

      Període o fila:

      4

      Símbol químics:

      Cd

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      112,4

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per F. Stromeyer ( Alemanya ) l'any 1817 Característiques bàsiques: Metall blanc brillant, és molt mal·leable i dúctil. Aplicacions pràctiques: S'empra en la fabricació de bateries. Especialment en les bateries de níquel-cadmi. Altres dades d'interès: El Cadmi entra en la composició d'aliatges de baix punt de fusió i d'aliatges d'antrificció. El Cadmi és un gran absorbent de neutrons lents, per la qual cosa s'utilitza en el control de reactors nuclears i en el blindatge dels aparells de mesura.

      - Indi

      Origen del nom:

      Indi “pel color”

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      49

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      In

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      115

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per S. Terrant (Anglaterra) l'any 1803. Característiques bàsiques: Metall blanc platejat, brillant, tou, dúctil i mal·leable. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en aliatges, en soldadura i en la industria electrònica. Altres dades d'interès: Es troba en menes de ferro, plom i coure.

      - Estany

      Origen del nom:

      Stannum, (llatí) “emblanquinar”

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      50

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Sn

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      118,7

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p2

      Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. Característiques bàsiques: És suau, flexible i resistent a la corrosió en molts medis. Aplicacions pràctiques: Recobrament d'envasos. Aleaccions per a soldar, etc. Altres dades d'interès: Existeix l'estany blanc i el gris.

      - Antimoni

      Origen del nom:

      Stibium (llatí)

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      51

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Sb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      121,7

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p3

      Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. Característiques bàsiques: L'antimoni metàl·lic és molt quebradís, de color blanc-blavós amb una brillantor metàl·lica característica, de aparença escamosa. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en acumuladors, revestiments de cables, coixinets antifricció, etc. Altres dades d'interès: Té una conductivitat elèctrica menor en estat sòlid que en estat líquid.

      - Tel·lúric

      Origen del nom:

      Tellus (llatí) “terra”

      Grup o columna:

      7

      Nombre atòmic:

      52

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Tc

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      98,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p4 

      Dades del seu descobriment: Descobert per F. M. Reichenstein (Romania) l'any 1782. Característiques bàsiques: Element sòlid, de color gris platejat, trencadís i de caràcter semimetàl·lic, de baixa conductivitat elèctrica Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a additiu de l'acer per a incrementar la seva ductilitat, com additiu en catalitzadors, etc. Altres dades d'interès: Quan es calenta per a descompassar-lo, el clorur de tel·luri pot emetre vapors tòxics de tel·luri i clor.

      - Iode

      Origen del nom:

      Iodes (grec) “color violeta”

      Grup o columna:

      17

      Nombre atòmic:

      52.

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      I

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      126,9

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p5.

      Dades del seu descobriment: Descobert per B. Coutois (França) l'any 1811. Característiques bàsiques: És un sòlid negre i llustrós, amb lleugera brillantor metàl·lica, que sublima en condicions normals donant un gas de color violeta i olor irritant. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a desinfectant. Altres dades d'interès: És poc soluble en aigua, mentre que es dissol fàcilment en dissolvents.

      - Xenó

      Origen del nom:

      Xenon (grec) “ rar”

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      54

      Període o fila:

      5

      Símbol químics:

      Xe

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      131.3

      Estructura electrònica:

      [Kr] 4d10 5s2 5p6

      Dades del seu descobriment: Descobert per W.Ramsay i M. W.Travers (Anglaterra) l'any 1898. Característiques bàsiques: Gas incolor, inodor i insípid; més dens que l'aire i bastant més soluble que l'aigua. Aplicacions pràctiques: S'usa a l'electrònica. Altres dades d'interès: És un gas molt car. S'aconsegueix per la destil·lació de l'oxigen.

      - Cesi

      Origen del nom:

      Caesius (llatí)

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      55

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Cs

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      132,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 6s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per G. Kirchhoff i R. Bunsen (Alemanya) l'any 1860. Característiques bàsiques: Es de color groc pàl·lid i és un metall tou. Aplicacions pràctiques: Es fa servir en fabricació de cèl·lules fotoelèctriques. Altres dades d'interès: La valència és 1.

      - Bari

      Origen del nom:

      Barys (grec) “pesant”

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      56

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Ba.

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      137,3

      Estructura electrònica:

      [Xe] 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. Característiques bàsiques: Metall de color blanc platejat, semblant al calci d'aspecte i bastant reactiu. Aplicacions pràctiques: Es fa servir en la fabricació de determinades cèl·lules fotoelèctriques. Altres dades d'interès: L'element es tan reactiu que no existeix en estat lliure en la natura, sempre es troba formant compostos amb halògens.

      - Lantani

      Origen del nom:

      Lanthanein (grec) “amagar” 

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      57

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      La

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      138,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 5d1 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suècia) l'any 1839. Característiques bàsiques: Metall sòlid de color gris platejat, bla, bon conductor de la calor i de l'electricitat. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la manufraestructura del vidre i en la fabricació de lenta de gran qualitat. Altres dades d'interès: Segon element més abundant del grup de les terres rares, en un metall.

      - Ceri

      Origen del nom:

      Céres, asteroide

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      58

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Ce

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      140,1

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f1 5d1 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per W. Von Hisinger (Suècia i Alemanya) l'any 1903. Característiques bàsiques: Element dur, de color gris acerat, bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la fabricación de televisors en color, làmpares fluorescents i cristalls. Altres dades d'interès: Element més abundant del grup de les terres rares. Té una vida mitjana de 5 x 1015 anys. Rarament es troba en la naturalesa, ja que es dona en quantitats molt petites.

      - Praseodimi

      Origen del nom:

      Prasios i didymos (grecs) “verd' i `bessó”

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      59

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Pr

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      140,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f3 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Von Welsbach (Àustria) l'any 1885. Característiques bàsiques: Sòlid brillant de color groc pàl·lid, bla, mal·leable, dúctil, bon conductor de la calor i de l'electricitat i fortament paramagnètic. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en aleaccions amb el magnesi per crear metalls durs, que són utilitzats en motors d'avions, també s'utilitza en l'industria del cine per a les llums dels estudis i dels projectors. Té una utilitat en la fabricació d'ulleres protectores per a soldadors. Altres dades d'interès: Rarament es troba en la naturalesa, ja que es dona en petites quantitats. És apropiat per a la producció de catalitzadors.

      - Neodimi

      Origen del nom:

      Neos i didymos (grecs) “nou” i “bessó”

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      60

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Nd

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      144,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f4 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per C. A. Von Welsbach (Àustria) l'any 1885. Característiques bàsiques: Metall sòlid de color groc clar, bon conductor de la calor i l'electricitat Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la fabricació d'ulleres protectores per a soldadors. Altres dades d'interès: És perillós en el hambit del treball, degut a la humetat i que els gasos poden ser inhalats amb l'aire.

      - Prometi

      Origen del nom:

      Prometheus (grec), déu

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      61

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Pm

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      145

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f5 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Marinsky (EE.UU.) l'any 1945.   Característiques bàsiques: Metall tou, radioactiu d'emissió beta; a causa de la seva alta radioactivitat produeix una lluminositat verda o blavosa. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en bateries nuclears empleades en aplicacions especials. Altres dades d'interès: Element que s'ha de produir artificialment, no es troba en la naturalesa. Té una vida mitjana de 17,7 anys.

      - Samari

      Origen del nom:

      amarskite, mineral

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      62

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Sm

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      150,4

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f6 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per P. E. Lecoq l'any 1879.  Característiques bàsiques: Metall sòlid, de color blanc gris brillant, dur i trencadís, bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a catalitzador de certes reaccions orgàniques, també s'utilitza en l'industria del cine per a la il!luminació dels estudis i les llums dels projectors. Altres dades d'interès: Rarament es troba en la naturalesa, ja que es troba en quantitats molt petites.

      - Europi

      Origen del nom:

      Europa, continent

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      63

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Eu

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      151,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f7 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (França) l'any 1843. Característiques bàsiques: De color gris platejat, amb una duresa semblant a la del plom, bastant dúctil, bon conductor de la calor i l'electricitat i bastant reactiu. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a verí nuclear, també s'utilitza en la fabricació de pantalles de televisors. Altres dades d'interès: És el més reactiu del grup de les terres rares.

      - Gadolini

      Origen del nom:

      Gadolin(Científic)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      64

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Gd

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      157,3

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f7 5d1 6s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per J. Charles Galissard (Suïsa) l'any 1880. Característiques bàsiques: Metall de color blanc platejat, amb una brillantor metàl·lica, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l'electricitat; es comporta en certes ocasions com a superconductor. Aplicacions pràctiques: S'utilitza per fer fòsfors per a la televisió en color. Altres dades d'interès: És llençat en molts llocs de la terra i pot provocar efectes ambientals perillosos.

      - Terbi

      Origen del nom:

      Ytterbi, ciutat

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      65

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Tb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      158,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f9 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suïsa) l'any 1843. Característiques bàsiques: Metall gris platejat, bon conductor de la calor i l'electricitat; mal·leable, dúctil i prou bla per poder-lo tallar amb un ganivet. Aplicacions pràctiques: S'utilitza per a adulterar alguns aparells en estat sòlid, com a estabilitzador de cristalls i barrejat amb altres elements pot fer llum làser. Altres dades d'interès: S'obté principalment a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.

      - Disprosi

      Origen del nom:

      Dysprositos (grec) “difícil d'obtenir”

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      66

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Dy

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      162,5

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f10 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Paul-Émile Lecoq (França) l'any 1886. Característiques bàsiques: Metàl·lic, platejat, no gaire tou (es talla amb un ganivet amb dificultat) i no gaire bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions pràctiques: Mesclat amb l'acer, s'utilitza per a fer reactors nuclears i com a material làser. Altres dades d'interès: S'obté principalment a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.

      - Holmi

      Origen del nom:

      Holmia (llatí)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      67

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Ho

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      164,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f11 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per J.L. Soret (Suïsa) l'any 1878.   Característiques bàsiques: Metall blanc platejat, bon conductor de la calor i de l'electricitat, relativament bla i mal·leable. Aplicacions pràctiques: No té aplicacions comercials. Altres dades d'interès: Actualment s'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.

      - Erbi

      Origen del nom:

      Ytterby, poble

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      68

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Er

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      167,3

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f12 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suïsa) l'any 1843. Característiques bàsiques: Metall de color gris fosc platejat, bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions pràctiques: S'utiliza en l'industria de l'energia nuclear. Altres dades d'interès: Actualment s'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.

      - Tuli

      Origen del nom:

      Tulle

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      69

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Tm

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      168,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f13 5d0 6s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per Theodore Cleve (Suècia) l'any 1879.  Característiques bàsiques: Metall platejat, mal·leable, dúctil, bon conductor de la calor i l'electricitat i tan bla que es pot tallar amb un ganivet. Aplicacions pràctiques: S'utilitza per a fabricar petites unitats portàtils de raigs X que s'utilitzen en medicina. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana d'1,92 anys. S'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.

      - Iterbi

      Origen del nom:

      Ytterby, poble

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      70

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Yb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      173

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d0 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Jean de Marignac (Suïssa) l'any 1878. Característiques bàsiques: És un element tou, maleable i bastant dúctil i té un color platejat. Aplicacions pràctiques: S'utilitza per a la millora de la resistència en certs acers. Altres dades d'interès: Similar al calci i al estronci. S'han trobat set isòtps estables del iterbi sent el més estable el Yb-169 amb una vida mitjana de 32,026 dies.

      - Luteci

      Origen del nom:

      Lutetia, antic nom de París

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      71

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Lu

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      175

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d1 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per George Urbain (França i Àustria) l'any 1907. Característiques bàsiques: És un metall trivalent de color blanc platejat resistent a la corrosió i relativament estable en presència d'aire. És l'element més pesat i dur de totes les terres rares. Aplicacions pràctiques: El metall s'empra com a catalitzador en el craqueig del petroli. Altres dades d'interès: És l'element més car de tots els elemets rars. És el menys abundant de tots els elements presents en la naturalesa.

      - Hafni

      Origen del nom:

      Hafnia (llatí)

      Grup o columna:

      4

      Nombre atòmic:

      72

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Hf

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      178,5

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d2 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Dirk Coster i George de Hevesy (Dinamarca) l'any 1923 Característiques bàsiques: Metall de color blanc platejat, brillant, dur i dúctil. Aplicacions pràctiques: Com les del Zirconi. Altres dades d'interès: És un dels elements menys abundants en l'escorça terrestre.

      - Tàntal

      Origen del nom:

      Tantale (grec), déu

      Grup o columna:

      5

      Nombre atòmic:

      73

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Ta

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      181

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d3 6s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per Anders Ekeberg (Suècia) l'any 1802. Característiques bàsiques: Es tracta d'un metall de transició rar, blau grisenc, dur, presenta brillantor metàl·lica i resisteix molt bé la corrosió. Aplicacions pràctiques: Fabricació d'elements per a equips electrònics, els quals inclouen radis de banda civil, detectors de fum, marcapassos cardíacs i automòbils. Altres dades d'interès: Pot ser danyós per inhalació, ingestió o absorció .

      - Tungstè

      Origen del nom:

      Tung sten (suec) “pedra pesada”

      Grup o columna:

      6

      Nombre atòmic:

      74

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      W

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      183,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d4 6s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per Fausto y Juan José de Elhuyar (Espanya) l'any 1783. Característiques bàsiques: Metall dur, mal·leable i dúctil; en estat pur és de color blanc platejat, però quan conté impureses és de color gris. té el punt de fusió més elevat de tots els elements i una gran resistència elèctrica. Aplicacions pràctiques: És important en làmpades elèctriques, productes electrònics i indústria elèctrica. Altres dades d'interès: Té el punt de fusió més elevat de tots els elements i una gran resistència elèctrica.

      - Reni

      Origen del nom:

      Rhenus (llatí)

      Grup o columna:

      7

      Nombre atòmic:

      75

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Re

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      186,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d5 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Walter Noddack (Alemanya) l'any 1925 Característiques bàsiques: Metall de color blanc platejat brillant, dúctil i mal·leable a una densitat alta i un punt de fusió elevat; bon emissor d'electrons; té una resistivitat elèctrica elevada. Aplicacions pràctiques: Utilitzat per a filaments de forns i làmpades. Altres dades d'interès: Pot provocar greus problemes per a la salut.

      - Osmi

      Origen del nom:

      Osme (grec) “olor”

      Grup o columna:

      8

      Nombre atòmic:

      76

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Os

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      190,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d6 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per S. Tennant (Anglaterra) l'any 1803. Característiques bàsiques: Sòlid de color blavós, trencadís i molt dens. Aplicacions pràctiques: S'utilitza com a reactiu orgànic i colorant, en puntes de compassos, contactes elèctrics, etc. Altres dades d'interès: Només es pot treballar amb l'osmi quan es desfà, es a dir en forma líquida.

      - Iridi

      Origen del nom:

      -

      Grup o columna:

      9

      Nombre atòmic:

      77

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Ir

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      192,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d7 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Smithson Tennant l'any 1804 Característiques bàsiques: És una substància metàl·lica, blanca i dura, similar al platí. Aplicacions pràctiques: S'empra en aliatges d'alta resistència que poden suportar altes temperatures. Altres dades d'interès: Únic metall que pot utilitzar-se sense protecció a l'aire fins a 2300ºC.

      - Platí

      Origen del nom:

      Plata (espanyol)

      Grup o columna:

      10

      Nombre atòmic:

      78

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Pt.

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      195,09

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d9 6s1

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ulloa (Espanya) l'any 1735. Característiques bàsiques: Metall de color blanc grisenc, bla, dúctil, mal·leable, tenaç i amb un punt de fusió alt. Aplicacions pràctiques: Amb el Iridi forma aliatges molt durs per a fabricar termoaparells i les puntes de les plomes estilogràfiques. Altres dades d'interès: La valència és 2,4,5,6.

      - Or

      Origen del nom:

      Aurum ( llatí) “or”

      Grup o columna:

      11

      Nombre atòmic:

      79

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Au

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      197

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: Metall d'un color groc característic força brillant; l'or pur és el metall més mal·leable i dúctil; també és un dels metalls més blans i és un bon conductor de l'electricitat i la calor. Aplicacions pràctiques: Els usos principals de l'or, són com a metall preciós. Altres dades d'interès: Element metàl·lic. Primer metall conegut per l'home. Els únics derivats coneguts del l'or són els halògens i cianurs, molt inestables, que es descomponen donant or metàl·lic.

      - Mercuri

      Origen del nom:

      Hydrargyrus (llatí)

      Grup o columna:

      12

      Nombre atòmic:

      80

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Hg

      Estat natural:

      Líquid

      Massa atòmica:

      200,6

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2

      Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. Característiques bàsiques: A temperatures ordinàries, líquid brillant, molt dens, de color blanc platejat; a temperatura ambient, lleugerament volàtil. Aplicacions pràctiques: El mercuri es pot fer servir per a termòmetres, etc. Altres dades d'interès: El mercuri i els seus composts són tòxics; llurs vapors penetren a través de tota la superfície del cos.

      - Tal·li

      Origen del nom:

      Thallos (grec)“tret verd”

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      81

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Tl

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      204,3

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per William Crookes (Anglaterra) l'any 1861. Característiques bàsiques: Aquest metall és molt tou i mal·leable i es pot tallar fins i tot amb un ganivet.

      Aplicacions pràctiques: Utilitzat en el passat com un verí per les formigues s'utilitzava en el tractament d'infeccions a la pell. De tota manera aquest ús s'ha limitat a causa de l'estret marge que hi ha entre la toxicitat i el benefici terapèutic. Altres dades d'interès: La major part del tal·li comercial prové de les traces presents en els sulfurs de coure, plom, zinc, entre altres.

      - Plom

      Origen del nom:

      Plumbum (llatí)

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      82

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Pb

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      207,2

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2

      Dades del seu descobriment: Descobert per M. Curie (Polònia) l'any 1898. Característiques bàsiques: Sòlid amb una nítida brillantor platejada quan està acabat de tallat, molt bla (es ratlla amb l'ungla), mal·leable i dúctil, presenta una tenacitat baixa i és un mal conductor de l'electricitat. Aplicacions pràctiques: És fa servir per donar energia als satèl·lits artificials. Altres dades d'interès: És fon a 254ºC i bull a 962ºC. És un element natural molt rar. De valència 6+, 4+, 2+, 0, i 2-. És molt tòxic

      - Bismut

      Origen del nom:

      Weisse masse (alemany) “massa blanca”

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      83

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Bi

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      208,9

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p3

      Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. Característiques bàsiques: Sòlid de color blanc grogenc tirant a rosat; trencadís, dur. Altres dades d'interès: Mal conductor de la calor i l'electricitat

      - Poloni

      Origen del nom:

      Polonia

      Grup o columna:

      16

      Nombre atòmic:

      84

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Po

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      210

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p4

      Dades del seu descobriment: Descobert per Pierre i Maria Curie (França) l'any 1898. Característiques bàsiques: Metall tou, d'un color gris platejat. Altres dades d'interès: És aproximadament 2,5 x 1011 vegades més tòxic que l'àcid cianhídric. Té una vida mitjana de 103 anys.

      - Astat

      Origen del nom:

      Astatós (grec) “inestable”

      Grup o columna:

      17

      Nombre atòmic:

      85

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      At

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      210

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p5

      Dades del seu descobriment: Descobert per D. R. Carson, K. R. MacKenzie i Emilio Segrè (EE.UU.) l'any 1940. Altres dades d'interès: Element radioactiu, el més pesat dels halògens i tan volàtil com el iode.

      - Radó

      Origen del nom:

      Rodium emanation

      Grup o columna:

      18

      Nombre atòmic:

      86

      Període o fila:

      6

      Símbol químics:

      Rn

      Estat natural:

      Gasós

      Massa atòmica:

      222

      Estructura electrònica:

      [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6

      Dades del descobriment: Descobert per F. E. Dorn (Alemanya) l'any 1900. Característiques bàsiques: Gas incolor, inodor i radioactiu; el gas noble més pesat i, probablement, el més reactiu. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en medicina i també emprat en estudis cinètics. Altres dades d'interès: És soluble en l'aigua i apropiadament en líquids.

      - Franci

      Origen del nom:

      Francia

      Grup o columna:

      1

      Nombre atòmic:

      87

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Fr.

      Estat natural:

      Líquid.

      Massa atòmica:

      223.

      Estructura electrònica:

      [Rn] 7s1

      Dades del seu descobriment: descobert per M. Parey (França) l'any 1939. Característiques bàsiques: És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins. Altres dades d'interès: La seva valència és 1. És l'element més electropositiu de tots.

      - Radi

      Origen del nom:

      Radium (llatí) “raig”

      Grup o columna:

      2

      Nombre atòmic:

      88.

      Període o fila:

      7.

      Símbol químics:

      Ra.

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      226.

      Estructura electrònica:

      [Rn] 7s2

      Dades del seu descobriment: Descoberts per Pierre i M. Curie (França) l'any 1898. Característiques bàsiques: És el més pesat dels metalls alcalinoterris. És un element que es troba en equilibri radioactiu en els materials d'Urani. Aplicacions pràctiques: Barrejant-se amb el Beril·li es pot formar energia nuclear. Altres dades d'interès: El seu pes atòmic és: 226.0254. Punt de fusió: 700ºC. Punt d'ebullició:1140ºC.

      - Actani

      Origen del nom:

      Aktis (grec) “raig de llum”

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      89

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Ac

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      227

      Estructura electrònica:

      [Rn] 6d1 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per André Debierne l'any 1899. Característiques bàsiques: És un element metàl·lic, radioactiu de color platejat. A causa de la seva intensa radioactivitat brilla en la foscor amb una llum blavosa. Aplicacions pràctiques: no té aplicacions industrials significatives. L'Ac-225 s'empra en medicina en la producció de Bi-213 per a radioteràpia. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana de 22 anys.

      - Tori

      Origen del nom:

      Thor

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      90

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Th

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      232

      Estructura electrònica:

      [Rn] 6d2 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Jons Berzelius l'any 1828.  Característiques bàsiques: En estat pur, el tori és un metall blanc platejat que manté la seva lluentor (no s'oxida) durant alguns mesos. Una vegada ha iniciat el procés d'oxidació, el tori, es va convertint en un material gris i eventualment negre. Aplicacions pràctiques: En aliatges de magnèsi, millorant-ne les propietats a elevades temperatures. S'usa també per a recobrir els cables de tungstè, usats en equipament electrònic, millorant l'emissió d'electrons dels càtodes a temperatures elevades. Altres dades d'interès: El diòxid de tori (ThO2), té un dels punts de fusió més elevats de tots els òxids (3.300°C).

      - Protoactini

      Origen del nom:

      protos (grec)= primer

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      91

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Pa

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      237

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f2 6d1 7s2 

      Dades del seu descobriment: Descobert per K. Kajans y O.H. Gohring l'any 1913. Característiques bàsiques: És platejat, maleable i dúctil. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en la priducció del 233U fisionable. Altres dades d'interès: L'isòtop més important, 231Pa, te una vida mitjana de 32 500 anys.

      - Urani

      Origen del nom:

      Urà (planeta)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      92

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      U

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      238,03

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f3 6d1 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per M. Klaproth (Alemanya) l'any 1789. Característiques bàsiques: És pesant, blanc-argentí, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. Aplicacions pràctiques: El principal ús de l'urani en l'actualitat és l'obtenció de combustible per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món. Altres dades d'interès: És un dels metalls de la família dels actinis i és l'element més pesant de la natura. És, en general, un element reactiu, i es combina directament amb l'hidrogen, oxigen, sofre, halògens i no metalls.

      - Neptuni

      Origen del nom:

      Neptuni (planeta)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      93

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Np

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      237

      Estructura electrònica:

      Dades del seu descobriment: Descobert per E. M. McMillan i P. H. Abelson (EE.UU.) l'any 1940. Característiques bàsiques: Metall radioactiu, de color blanc platejat, obtingut artificialment. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès:

      - Plutoni

      Origen del nom:

      Plutó (planeta)

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      94

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Pu

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      244

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f6 6d0 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per G.T. Seaborg (EE.UU) l'any 1940. Característiques bàsiques: És de color d'argent, es fon a 6 40ºc i bull a 3 25ºc. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: . El Plutoni existeix a la natura en molt petita proporció en els minerals d'urani.

      - Americi

      Origen del nom:

      continent americà

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      95

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Am

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      243

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f7 7s2

      Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, L. O. Morgan, R. A. James i A. Ghiorso (EE.UU.) l'any 1944. Característiques bàsiques: Metall amb brillantor blanca i platejada. L'emissió alfa de l'Am-241 és aproximadament tres vegades la del radi. Quantitats d'Am-241 properes a 1 gram emeten potents raigs gamma que creen un problema seriós d'exposició radioactiva per a qualsevol que manipula l'element. Aplicacions pràctiques: S'utilitza en aplicacions domèstiques, on un tipus de detector de fum conté una quantitat minúscula d'Am-241 com a font de radiació ionitzant. L'Am-241 també s'utilitza com a font de raigs gamma portàtil per a l'ús en les radiografies. L'element també s'ha emprat per calibrar l'espessor del vidre, per ajudar a crear vidre pla. L'Am-242 és un emissor de neutrons i s'utilitza en la radiografia neutrònica. Altres dades d'interès: Element metàl·lic, radioactiu, és un actini que pot ser obtingut per irradiació del Plutoni amb neutrons. S'han caracteritzat 18 radioisòtops d'Americi diferents, sent els més estables l'Am-243.

      - Curi

      Origen del nom:

      Curie

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      96

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Cm

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      247

      Estructura electrònica:

      [Rn]5f146d17s2

      Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, R. A. James i A. Ghiorso al (EE. UU.) l'any 1944.

      Característiques bàsiques: És un metall radioactiu, gris platejat, obtingut artificialment, similar en propietats a l'urani, Plutoni i Americi. S'assembla al Gadolini en alguns aspectes, encara que la seva estructura cristal·lina és més complexa.

      S'han obtingut isòtops (fins ara se'n coneixen catorze) de nombres de massa entre 238 i 250, tot ells emissors de partícules alfa. El més estable és el 247Cm que té una vida mitjana de 16 milions d'anys. El curi és més electropositiu que l'alumini. La majoria dels compostos de curi són de color groc pàl·lid.

      Aplicacions pràctiques:- Altres dades d'interès: La vida mitjana de l'isòtop més estable, uns 16 milions d'anys, i va ser produït sintèticament. No està present en l'escorça terrestre en cap quantitat significativa.

      - Berkeli

      Origen del nom:

      Berkeley

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      97

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Bk

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      247

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f9 7s2

      Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, S. G. Tompson y A. Ghiorso (EE.UU.) l'any 1949. Característiques bàsiques: Metall radioactiu sintètic. Aplicacions pràctiques: No te aplicacions comercials importants. Altres dades d'interès: Es produeix bombardejant Americi amb partícules alfa. També es produeixen microorganismes d'aquest element, com subproducte en reactors nuclears.

      - Californi

      Origen del nom:

      Califòrnia

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      98

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Cf

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      251

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f107s2

      Dades del seu descobriment: G. T. Seaborg (1912-1999) i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1950. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Element molt radioactiu, obtingut artificialment; bastant electropositiu

      - Einsteini

      Origen del nom:

      A. Einstein

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      99

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Es

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      254

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f11 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1952. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Element metàl·lic radioactiu que pertany a la família dels curis i és obtingut artificialment.

      - Fermi

      Origen del nom:

      E. Fermi

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      100

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Fm

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      257

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f12 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1952. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, blanc o gris platejat. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Element artificial molt radioactiu.

      - Mendelevi

      Origen del nom:

      Mendeleyev

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      101

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Md

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      258

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f13 7s2

      Dades del seu descobriment: Descoberts per A. Ghiorso, G. T. Seaborg, B. Harvey i G. Choppin (EE.UU.) l'any 1955. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Element radioactiu; fins ara només se n'han produït molt pocs àtoms.

      - Nobeli

      Origen del nom:

      Nobel

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      102

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      No

      Estat natural:

      Sòlid.

      Massa atòmica:

      259

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 7s2

      Dades del descobriment: Descobert per A. Ghiorso, G. T. Seaborg, J. R. Walton i T. Sikkeland l'any 1958. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Metall radioactiu obtingut artificialment.

      - Laurenci

      Origen del nom:

      E. O. Lawrence

      Grup o columna:

      3

      Nombre atòmic:

      103

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Lr

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      262

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 7s2 7p1

      Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso, T. Sikkeland, A. Larsh i R. M. Latimer (EE.UU.) l'any 1961. Característiques bàsiques: Probablement metàl·lic, platejat blanc o gris Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès: Metall artificial radioactiu de la família dels actínids.

      - Rutherfordi

      Origen del nom:

      Kurchatovio (Ku)

      Grup o columna:

      4

      Nombre atòmic:

      104

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Rf

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      261

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f146d27s2

      Dades del seu descobriment: G. N. Flerov i col·laboradors (Unió Soviètica) l'any 1964. Característiques bàsiques: Probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: No te aplicacions pràctiques. Altres dades d'interès: Es descompon tan ràpid en altres elements que no s'han estudiat les seves propietats.

      - Dubni

      Origen del nom:

      Dubna

      Grup o columna:

      5

      Nombre atòmic:

      105

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Db

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      262

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d3 7s2

      Dades del seu descobriment: Joint Institute for Nuclear Research (Rússia) l'any 1967. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: No té aplicacions pràctiques ja que es desintegra molt ràpidament. Altres dades d'interès: Té una vida de 1,6 segons.

      - Seaborgi

      Origen del nom:

      G. T. Seaborg

      Grup o columna:

      6

      Nombre atòmic:

      106

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Sg

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      266

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d4 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per G. N. Flerov (EE.UU.) l'any 1974. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Es descompon tan ràpid que no te utilitats. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el tungstè (W), sembla ser que més o menys tenen les mateixes propietats.

      - Bohri

      Origen del nom:

      N. Bohr

      Grup o columna:

      7

      Nombre atòmic:

      107

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Bh

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      264

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d5 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per Y. Oganessian (Alemanya) l'any 1976. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: No té aplicacions pràctiques a causa de la seva ràpida desintegració. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el Reni (Re), sembla ser que tenen unes mateixes propietats. Té una vida mitjana d'uns 0,44s.

      - Hassi

      Origen del nom:

      Hesse (ciutat d'Alemanya)

      Grup o columna:

      8

      Nombre atòmic:

      108

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Hs

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      269

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d6 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per P. Armbruster, G. Munzenber i col·laboradors (Alemanya) l'any 1984. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Deguda a la poca vida que té, no existeixen aplicacions pràctiques. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el osmi. Té una vida mitjana d'uns 12s.

      - Meitneri

      Origen del nom:

      L. Meitner

      Grup o columna:

      9

      Nombre atòmic:

      109

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Mt

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      268

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d7 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per P. Armbruster i G. Münzenberg (Alemanya) l'any 1982. Característiques bàsiques: Desconegut; probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: No existeixen aplicacions pràctiques deguda a la poca vida que té. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el iridi. Té una vida mitjana d'uns 3,4ms.

      - Darmstadti i Roentgeni: Es desconeixen les seves característiques.

      - Ununbi

      Origen del nom:

      Designat per la IUPAC

      Grup o columna:

      12

      Nombre atòmic:

      112

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Uub

      Estat natural:

      Líquid

      Massa atòmica:

      277

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d10 7s2

      Dades del seu descobriment: Descobert per S. Hoffmann (Alemanya) l'any 1994. Característiques bàsiques: Desconegut, probablement metàl·lic platejat blanc o gris Aplicacions pràctiques: No te aplicacions pràctiques deguda a la seva curta vida. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana d'uns 0,24ms.

      - Ununtri

      Origen del nom:

      Designat per la IUPAC

      Grup o columna:

      13

      Nombre atòmic:

      113

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Uut

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      284

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d10 7s27p1

      Dades del seu descobriment: Característiques bàsiques: Desconegut, probablement metàl·lic platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès:

      - Ununquadi

      Origen del nom:

      Designat per la IUPAC

      Grup o columna:

      14

      Nombre atòmic:

      114

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Uuq

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      289

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d10 7s27p2

      Dades del seu descobriment: Característiques bàsiques: Desconegut, probablement metàl·lic platejat, blanc o gris. Aplicacions pràctiques: No té aplicacions pràctiques deguda a la seva curta vida. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana d'uns 21s.

      - Ununpenti

      Origen del nom:

      Designat per la IUPAC

      Grup o columna:

      15

      Nombre atòmic:

      115

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Uup

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      288

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d10 7s27p3

      Dades del seu descobriment: Característiques bàsiques: Desconegut, probablement metàl·lic platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès:

      - Ununhexi

      Origen del nom:

      Designat per la IUPAC

      Grup o columna:

      16

      Nombre atòmic:

      116

      Període o fila:

      7

      Símbol químics:

      Uuh

      Estat natural:

      Sòlid

      Massa atòmica:

      292

      Estructura electrònica:

      [Rn] 5f14 6d10 7s27p4

      Dades del seu descobriment: Característiques bàsiques: Desconegut, probablement metàl·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions pràctiques: Altres dades d'interès:

      Elements transurànics

      La història d'avui és una continuació de l'article de les reaccions nuclears doncs del que us parlaré és particularment d'elements transurànics.

      Els neutrons lents són ideals per induir reaccions nuclears. Quan un neutró és absorbit per un nucli atòmic, aquest últim pot convertir-se en un altre element o en un isòtop de l'anterior. Tenim una reacció nuclear.

      Per exemple, si bombardegem Oxigen 18 i li donem amb un neutró passarà a ser Oxigen 19 que és inestable. Per estabilitzar-se emetrà una partícula beta (un electró) i el neutró s'haurà transformat en un protó quedant en Fluor 19 estable. Al cap i a la fi hem canviat l'Oxigen 18 a Fluor 19.

      Aquí la història sembla conclosa en el que respecta al coneixement de les reaccions nuclears però a Enrico Fermi es va preguntar què passaria si en comptes d'enviar-lo a l'oxigen, que es transformava en fluor, s'enviava a l'element amb major nombre de protons conegut, és a dir, l'urani amb 92 protons. Probablement, podríem generar elements amb major nombre atòmic que el major conegut de manera natural. Tindríem el primer element nou fabricat de manera artificial i seria un transurànic (més enllà de l'urani).
      I així ho va fer. Al principi va creure que havia format l'element amb 93 protons, però les proves no van ser concloents. En 1940 el físic americà Edwin Mattison McMillan i el químic Philip Hauge Abelson van detectar un nou tipus d'àtom amb 93 protons. Va ser la primera vegada en la història de la ciència que s'havia creat un element nou de manera artificial. Ja que a l'urani li havien donat el nom en honor al planeta Urà en 1789 per suggeriment de Martin Heinrich Klaproth, a aquest nou element li van dir Neptuni.

      A McMillan se li va unir Glen Theodore Seaborg. Van detectar que aquest element emetia una partícula beta (un electró) amb una vida mitjana de 2,3 dies. Si el Neptuni estava emetent un electró, quedaria un nou nucli amb una càrrega positiva de més: el nucli amb 94 protons. Si els dos anteriors eren urani i Neptuni, com li dirien a aquest? Doncs Plutoni. Un grup de científics sota la direcció de Seaborg van aconseguir generar i aïllar més elements durant els 10 anys següents com l'Americi (95 protons), Curi (96), Berkeley (97), Californi (98) Einsteni (99) i Fermi (100). Com podeu observar aquests últims noms van ser en honor de grans científics.

      No semblava haver límit superior; el problema és que les seves vides són tan curtes que es desintegraven cada vegada més ràpidament i no havia gaire temps a verificar proves; però en 1955 van formar el Mendelevi (101), en 1957 el Nobeli (102) i en 1961 el Laurenci (103). Per descomptat va arribar la guerra dels noms dels últims descobriments. Encara que la IUPAC va decidir en 1994 una norma que impedia utilitzar el nom de persones vives per a un nou element els equips dels laboratoris americans, que havien realitzat el descobriment i confirmació del 106, van aconseguir endarrerir la seva aplicació per posar a aquest element Seaborgi, en honor de Seaborg.

      A partir del 110, la situació és més simple, clara i concisa. El nom es forma a partir del seu nombre atòmic i simplement es reemplaça cada dígit per l'expressió de la següent taula i s'acaba amb el sufix "ium"; 0 nil, 1 un, 2 bi, 3 tri, 4 quad, 5 pent, 6 hex, 7 sept, 8 oct., 9 enn.

      La història dels transurànics ha continuat fins als nostres dies i encara que segons la wikipedia estaríem sobre el 112, hi ha fonts que afirmen que s'ha arribat al 115 i fins i tot al 118.
      McMillan i Seaborg van compartir, evidentment, el premi Nobel de química de 1951.

      Elements transurànics: elements químics amb un nombre atòmic major de 92, que és el corresponent al urani. Ja s'han identificat més de 20, i les investigacions continuen. Entre ells hi ha més de 100 isòtops, que es caracteritzen per la seva inestabilitat radioactiva. Aquests radioisòtops es creen de forma artificial bombardejant àtoms pessants amb neutrons produïts en radioactius nuclears o en explosions nuclears dissenyades especialment, o amb partícules accelerades fins a altes energies en ciclotrons o acceleradors lineals. Els 10 primers elements transurànics, junts amb l'actini, el Tori, el protactini i l'urani, constitueixen la sèrie dels actinis, químicament anàlogs als lantànids. Aquests 10 elements són, per ordre creixent de número atòmic: Neptuni, Plutoni, Americi, curi, Berkeli, Californi, Einsteini, fermi, Mendelevi i Nobeli.

      Últims descobriments: entre 1964 i 1984, científics d'EE.UU., Europa i la Unió Soviètica van anunciar la producció experimental de sis elements transurànics addicionals més allà del Laurenci en el sistema periòdic, i, per tant, més allà dels actinis.

      Durant anys va existir una pugna internacional per nombrar a aquests últims elements, del 104 al 109, però finalment la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va acordar els següents nombres: Rutherfordi, Dubni, Seaborgi, Bohri, Hassi i Meitneri.

      En 1994, un equip de científics de la Societat de Investigació de Ions Pesants de Darmstadt (Alemanya) va anunciar l'obtenció dels elements 110 (Darmstadti) i 111 (Roetgeni), i en 1996 la del 112 (ununbi). Des de l'Institut Conjunt de Investigació Nuclear de Dubna (Rússia) es va anunciar, en 1998, el descobriment de l'element 114 (ununquadi), i en 2001, el de l'element 116 (ununhexi); els científics d'aquest mateix Institut, conjuntament amb els del Laboratori Lawrence Livermore de California (EEUU), van anunciar a si mateixos, en 2004, el descobriment dels elements 115 (ununpenti) i 113 (ununtri), i en 2006, la obtenció de l'element 118 (ununocti)

      Produccions i aplicacions: la velocitat de desintegració radioactiva dels elements transurànics tendeix a augmentar amb el nombre atòmic; els nuclis transurànics molt pessants, com el Californi, tendeixen a la fissió de forma espontània. Degut a això, és extremadament difícil fabricar grans quantitats d'elements més pessants que el Plutoni. Aquest problema està sent resolt bombardejant urani i Plutoni amb intensos neutrons en reactors. A mitjans de la dècada de 1970 aquest reactor estava produint varis mil·ligram per any de Berkeli, Californi i Einsteini y petites quantitats de fermi.

      A demés, les explosions nuclears, que alliberen grans fluxos de neutrons, poden ser dissenyades específicament per augmentar la producció instantània de elements pessants com el Einsteini i el fermi. En el moment en el que es podria disposar de quantitats suficients d'elements pessants seria possible utilitzar isòtops com el Plutoni 238 i el curi 244 com fonts de energia extremadament el calor de la desintegració radioactiva en electricitat a través de mecanismes termoelèctrics. Altres isòtops transurànics, com el Americi 241 i el Californi 252, tenen aplicacions en medicina i en la indústria.

      Elements transurànics més pessants: la búsqueda dels elements més pessants continua. Molts d'ells continuarien tenint una vida mitjana tan curta que la seva identificació positiva seria molt difícil. Estudis teòrics suggereixen en les proximitats dels elements 114 i 115, disposicions nuclears comparativament estables, és a dir, elements amb vida mitjana molt majors que las dels últims coneguts de la taula periòdica. Aquesta predicció sembla confirmar-se amb les primeres dades obtingudes de l'element 114: 30 segons de vida mitjana.

      http://scq.iec.cat/scq/nostrescoses/taula/taulespremiades/oriolbonjoch/menus/taulesigrafics.htm

      http://www.monografias.com/trabajos52/tabla-periodica/tabla-periodica8.shtml

      43