Història de la literatura catalana

Segle XVI, XVII, XVIII. Factors tecnològics i socials. Renaixement. Barroc. Neoclassicisme. Literatura popular. Poesia. Narrativa. Teatre. Característiques. Obres i autors

  • Enviado por: María García Foz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

-Panorama general

Tres segles que constitueixen  l'anomenada època moderna, de gran importància en les cultures europees (castellana, francesa i italiana). En cas del català es va produir una davallada general, de quantitat i qualitat en la literatura. A aquests segles se'ls denomina “la Decadència“.Cal remarcar que és una denominació caducada, inexacta i falsa. A més que sortíem d'un segle d'Or, sempre difícil d'aguantar i que hipoteca el que ve després.

Conseqüències de la davallada de la literatura catalana culta:

-          Castellanització de l'aristocràcia.

-          Pèrdua del poder de la burgesia catalana.

-          Utilització del castellà en la literatura.

-          Entrada de castellanismes a la llengua culta escrita.

-          Pèrdua de la consciència d'unitat entre diferents territoris.

Però en cap moment les classes populars catalanes deixaren d'utilitzar la llengua catalana. En aquests moments les cultures italianes, francesa i castellana van arribar al màxim esplendor, així doncs, la crisi afectava el català com a llengua de prestigi. 

-Primers temps de la impremta

La impremta es consolida i comença a haver-hi tallers, però l'edició demana inversions considerables. Per això, entre els anys 1480 i 1575 les impremtes tingueren una certa debilitat, que comportarà la dependència de la producció de cuitats com Lió o Venècia. Aquest fet, permet mantenir el contacte amb la producció intel·lectual europea.

-El foment de la lectura

La circulació de llibres és destacada i les llibreries són motors d'expansió de la lectura, reforça l'activitat cultural catalana. Amb l'arribada i el desenvolupament de la impremta, es fa molt més present la cultura escrita.

Les llibreries, esdevenen el punt de trobada d'una sèrie de circuits intel·lectuals, industrials i comercials, la lectura en veu alta és molt estesa durant tota l'època i també llegir en solitari.

-La nova forma del llibres

El llibre editat a la impremta pren una forma més ordenada i clara. S'individualitza i s'eixampla la pàgina del títol. En les pàgines inicials, no hi falten elements que puguin assegurar l'èxit del llibre i també es produeixen canvis pel que fa a la lletra utilitzada.

-L'edició com a factor de progrés

Erudit Impressor, és un personatge que fa progressar les diverses disciplines humanistes i científiques:

- Capaç de preocupar-se pel procés tècnic i comercial del llibre.

- Preparar els textos per a l'edició.

-Organitzar societats culturals.

-Promoure artistes i escriptors.

Abans de la Revolució Francesa (1789), els escriptors viuen de la posició que els faciliten els mecenes, poden tenir actituds indòcils, però encara no tenen una actitud d'independència del poder. Al llarg dels segles XVIII, trobem escriptors que viuen de professions liberals o de feines que tenen alguna relació amb la literatura.

-Els salons dels segles XVII i XVIII

Un mecanisme de transmissió cultural són els anomenats salons. Són espais de conversa on els autors llegeixen les seves obres. Fruit de l'ambient intel·lectual dels salons, es materialitza el projecte ambiciós de l'Enciclopèdia, impulsada i iniciada l'any 1751, aquesta es fa ressò dels ideals de la Il·lustració.

S.XVI Renaixement

És prohibeix el català culte. Arriben influencies d'Itàlia. Trets comuns del renaixement:

-importància persones -optimisme

-sensualitat -sentit crític

-ambició intel·lectual

-Petrarca: potencia l'obra en llengua romànica. El renaixement arriba aviat a Catalunya.

-3 períodes: 1 (1387-1416) Joan I : educació humanista i molts llatinismes (traducció).

2 (1416-1458) Alfons de Magnànim (trasllada les corts a Nàpols): prínceps i mecenes del renaixement (paga artistes)

3 (1458-1518) Carles de Viana: literàries i humanístiques

Ferran el Catòlic: defensor del Lul·lisme (teories de Lull)

LITERATURA: -Bàsicament poesia , poca prosa, autors majoritàriament llatins/grecs

Obres desaparegudes Poques edicions fiables

Diversitats d'opcions: -astronomia -geologia -etc

Tractats de receptiva: llibres d'assaig amb normes de poesia

POESIA

4 tipus: 1- P. Trobadoresca (Jocs Florals)

2- P. Influenciada per Ausiàs March

Joan Boscà: -Escriu en castellà

-Influït pels italians i Ausiàs March

-Introdueix el sonet i decasíl·lab

-Desvincula dels models anteriors

3- P. Influencia Italiana

Pere Serafí: -Vinculat a Itàlia

-Barreja elements nous i vells

-Sonet sempre (4-4-3)

-Goig de St. Joan Baptista / Cançoner

AUTOR DE TRANSICIÓ

4- P. Imitacions de la literatura popular, influenciada pels cançoners

NARRATIVA

Cristofer Despuig (Tortosa): -Prosa no religiosa, sentit crític i racionalisme

OBRA: “Els col·loquis de la insígnia cuitat de Tortosa”

Temes: -reflexions politicolingüístiques

-qüestions eclesiàstiques

-estaments socials

-civilització clàssica

-terres de l'Ebre i el seu futur.

Estructura: a través del circuit que fan per la cuitat i no temes.

3 Personatges; discuteixen o parlen

LÚCIO: Cavaller culte

Defensa les armes, la influencia dels cavallers a la cuitat i també l'educació cortesana.

Racionalista, coneixedor dels fets històrics, protesta per la castellanització de les corts.

ÉS RENAIXENTISTA, REPRESENTA L'AUTOR EN LA PART CRITICA RACIONAL

FÀBIO: Membre del consell executiu - culte

Defensa de l'església i els nobles però sobretot la seva educació.

El seu màxim és viure la vida.

ÉS CONSERVADOR, REPRESENTA L'AUTOR PER LA CLASSE ALTA

PEDRO:Cavaller culte

Preocupat per la llengua, ric i generós.

L'AUTOR PARLA DE LA LLENGUA

S.XVII Barroc

Defensa la lletjor, el carregament de les obres, l'asimetria i els baixos fondos socials (putes, lladres)

POESIA

6 tipus: 1- Satírica: amorosa/festiva

2- Lírica: emoció interna

3- Erotisme (usa la mitologia)

  • Subtil erotisme

  • Pornografia dura

  • 4- Escatològica

    5- Filosofia: metafòrica / mística

    6- Temes i esdeveniments de l'època

    Rector de Vallfogona (Tortosa):

    Ell tenia molts estudis encara que era plebeu, és va fer capella per poder estudiar. Era liberal i progressista.

    Temes: -grollers

    -escatològics

    Enllaça la temàtica popular amb la literatura noble, fa LITERATURA ELIT BARROCA Obra molt manipulada, diferents versions.

    Estudis: poc estudiat pels castellanismes i els temes. Fou imitat a Madrid.

    Perfil intel·lectual barroc: -complex

    -objectiu; influir en la societat

    -conèixer clàssics catalans/internacionals

    100% BARROC

    TEATRE

    “La comèdia famosa de la gloriosa verge, màrtir Santa Bàrbara”

    -Vida d'aquesta persona

    -molta qualitat

    -finalitat didàctica

    Estructura: 3 parts

    Dualitat social: -món dels senyors (pessimistes)

    -món dels criats (optimistes)

    3 arguments: -drama històric (arrel anglesa)

    -teatre hagiogràfic medieval

    -sainet (vida quotidiana XIV)

    Té efectes especials

    Fontanella: vinculat a la guerra dels segadors, exiliat a la Catalunya del nord.

    OBRA: “La tragicomèdia d'Amor , Firmesa i Porfia” 1

    “Lo desengany” 2

    1 - Ambientació: Arcàdia (Paradís)

    Personatges: d'origen confús (Llobregat/Besòs)

    Nivells: -senyors

    -criats

    Estructura: -Lloa -Una cançó -tragicomèdia -entremès -ball

    2- -Comèdia mitològica; burlesca

    -Opera bufa

    Estructura: -Lloa -Una cançó -tragicomèdia -entremès -ball

    -Meta-teatre. Nivells: -realitat (Fontanella)

    -1º de ficció (2)

    -2º de ficció (1)

    PROSA

    “El viatge d'en Pere Porter a l'Ínfer”

    -forma de confessió

    -existeixen copies indirectes

    S.XVIII Neoclassicisme

    -Sorgeix a França

    -Important literatura menorquina (2n XVIII - 1a XIX)

    -manca de textos publicats

    -dispersió del material (biblioteques privades)

    -estudis molt recents

    Joan Ramis i Ramis: -porta en neoclassicisme a l'illa

    -dinamitzador cultural

    -marca la diversitat de la cultura (Menorca)

    -traducció de clàssics i contemporanis

    -recopila cançó popular i poesia

    -traducció de poesia

    OBRA: “Lucrècia”

    Tema: historia de Roma

    Nucli: - Guerra romana -poble reprimit

    -tragèdia neoclàssica: -alexandrins apariats

    -3 unitats clàssiques (estai, temps, acció)

    -anàlisis psicològic dels personatges

    Josep Togores: OBRA “Conte d'Alamans”

    Poesia: temes satírics/circumstància

    Gramàtica

    Traduccions

    LITERATURA POPULAR

    -molt rica

    POESIA - El romanç

    -Cançó de bandolers

    -Cançó de treball

    -Corrandes

    -Glossadors, cançons de classe baixa

    -Codolades

    -Goig

    -Nadales

    NARRATIVA -Rondalles (histories sobre personatges reals idealitzats)

    Toni Maria Alcover

    -Llegendes

    TEATRE - Religiós

    -Sainets