Historia de la Comunicación

Teorías comunicativas. Contexto histórico. Niveles de análisis. Actividades culturales # Edat Mitjana. Ciudats medievals. Concauses de la impremta. Periodisme modern

  • Enviado por: Nunu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 36 páginas
publicidad

HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ:

LA COMUNICACIÓ SOCIAL A LA PREHISTÒRIA I A L'ANTIGUITAT:

Definició de comunicació:

Tot aquella procés que posen en relació als éssers humans amb una finalitat d'intercanvi simbòlic.

Podríem dir que tot, o sigui, tota activitat humana, és comunicació. Els més extremistes diuen que no es possible no comunicar (com a individu i col·lectivament).

Classificació de les formes de comunicació segons alguns teòrics:

  • Comunicació intrapersonal: tot el que no s'exterioritza.

  • Comunicació interpersonal: afecta a dos o més individus. Llenguatge, parla i tot llenguatge no verbal.

  • Comunicació grupal: afecta a un grup. Comunicació sense necessitat de mediació tecnològica. (ex: una classe)

  • Comunicació social; col·lectiva o de masses: afecta a un grup amb mediació tecnològica (internet, paper,...)o

  • Podem dir que, en el fons, tota forma de comunicació és social.

    COMUNICACIÓ A LA PREHISTÒRIA

    No hi havia comunicació de masses però si comunicació en comunitats humanes.

    Comunicació = cultura.

    Tres formes de comunicació a al prehistòria:

  • Llenguatge

  • Pictòrica

  • No verbal

  • Actualment continuen les tres omnipresents (ex.: la televisió = paraula, imatge (gràfics)).

    Periodització de la història de la humanitat:

  • PREHISTÒRIA: primeres formes d'hominids (fa 4 milions d'anys) ! invenció de l'escriptura.

  • ! PALEOLÍTIC (Edat de pedra): (fins al 10.000 aC)

    Simplicitat absoluta de les formes socials (famílies).

    Igualtat social.

    Formes tecnològiques bàsiques.

    ! NEOLÍTIC: (10.000 aC fins a la invenció de l'escriptura)

    Descobriment de l'agricultura i la ramaderia.

    Es fan sedentaris.

    Nivell social: propietat privada (lluita de classes).

    Punt de vista tecnològic: revolució dels metalls.

  • HISTÒRIA: Des de la creació de l'escriptura fins a al caiguda de l'Imperi Roma.

  • ! ANTIGÜITAT (s. V aC - 476 aC)

    ! EDAT MITJANA (476 aC - 1456 dC)

    ! EDAT MODERNA (1456 - 1789)

    ! EDAT CONTEMPORÀNIA (s. XIX - a l'actualitat)

    TRES FORMES DE COMUNICACIÓ:

    LLENGUATGE ( diferent de parla):

    ! La parla: és una forma de llenguatge però no la única.

    És el més eficient i ric de tots els llenguatges que existeixen a la natura.

    No és l'únic llenguatge complex ja que és equiparable al llenguatge dels sord-muts.

  • Quina significació va tenir l'aparició de la parla en la història de la humanitat?

  • Hi ha una teoria basada amb la primera frase del Gènesis (“Al principio fue el verbo...”), que diu que la parla és la fundadora de la societat. Que la llengua és la base del pensament.

  • Quan?

  • Basant-nos amb la Paleontologia (estudi dels ossos):

      • Ós hiodes (l'únic ós de l'aparell fonador) ! si es té pot parlar.

      • Mida del crani.

      • Marques de la cara interna del crani que està en contacte amb cervell. Segons la forma de les circumvulucions ens donen se tenia desenvolupada la funció de la parla.

      • La posició bipeda de l'hominid (fa 4 milions d'anys).

    És impossible determinar amb precisió.

    Direm que es progressiu a mesura de l'evolució de l'esquelet humà.

    Teories sobre l'aparició de la parla:

    ART PREHISTÒRIC (Fa 30.000 anys enrera):

    De la capacitat de representació de la realitat amb pintures es pot deduir també la capacitat de la parla i la intel·ligència.

    Però són molt “modernes” i no s'acaba de formar una idea certa.

    TECNOLOGIA PRHISTÒRICA (fa 1milió d'anys):

    • Primera manifestació: pedres tallades.

    • Primer homo: homoabilis (tallaven pedres).

    S'adaptaven a l'entorn sense adaptar la seva pròpia fisiologia.

    Adaptaven l'entorn a les seves necessitat i supervivència.

    Es manifestació d'intel·ligència, existència d'una ment simbòlica (capacitat de prefigurar el que construiràs posteriorment)

    RITUALS FUNERARIS (des de 300.000 anys enrera):

    L'home és l'únic animal que enterra els seus morts.

    També es pot considerar mostra d'intel·ligència per tant podríem dir que de parla.

  • Perquè?

  • TEORIES IDEALISTES

    El llenguatge és innat.

    TEORIES MATERIALISTES

    No pel fet de poder parlar, de tenir la capacitat, es parlarà.

    Hi ha d'haver uns condicionaments externs (existència d'una comunitat social) que t'obliguen a parlar.

    El que fa que l'home sigui un bon supervivent és la intel·ligència (capacitat de crear tecnologia) i de comunicar-se (organització).

    Hi ha acumulació de coneixement (de pares a fills).

    ! INVENCIÓ DE L'ESCRIPTURA. PRIMERA REVOLUCIÓ CULTURAL I COMUNICATIVA. (al 350 aC)

    Fenomen comunicatiu i nou.

    Aparició de les primeres civilitzacions complexes (formes de tecnologia i comunicació complexes)

    TIPOLOGIA D'ESCRIPTURA:

  • Preescriptura i protoescriptura

  • “Escriptura” Inca: finalitats organitzatives i econòmiques.

  • Pictografia

  • Dibuixos fets a alguna mena de suport. Intenten objectivar un relat (suport a al memòria).

  • Escriptura ideològica o logogràfica

  • El signe designa un objecte (equival a una paraula). (Problema: has de saber de memòria molts signes).

    Primera forma d'escriptura pròpiament dita segons les restes arqueològiques trobades fins ara.

    Ex.: Cuneïforme (zona de Mesopotàmia / civilització Somera)

    Jeroglífica

    Xinesa

  • Alfabètica

  • Implica l'equivalència entre el signe i el so.

    CAPACITAT D'EMMAGATZEMAR INFORMACIÓ:

    • Llengua o parla oral (implica una certa inseguretat en al transmissió):

    Oracions, cançons populars, dites, contes,...

    • Escriptura (és la millor forma d'emmagatzematge):

      • Fidel

      • Perdurable

      • Acumulació infinita

      • Fixació del coneixement

    SIGNIFICACIÓ DE L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA EN L'ÈPOCA I PERQUÈ EN AQUELL MOMENT:

    Perquè és on naixen les necessitats de l'aparició d'aquesta (Monarquies, estat de classes,...), abans no hi havia aquesta necessitat tecnològica de la seva creació.

    Tota innovació tecnològica provoca el canvi històric segons una visió simplista i conservadora (Determinisme tecnològic).

    En canvi, una visió més renovadora diria que tota creació tecnològica ve determinada per la societat.

    Quan es parla de revolució al parlar de l'aparició de l'escriptura podem tendir a creure que es sinònim de liberalització individual. Però no és així, ja que el seu ús o aparició es basa amb el control o l'organització de l'excedent per part d'una minoria. Tot això naix baix el domini de les classes dominants (societat de classes). Hi ha una relació directa entre l'escriptura i la societat de classes, l'escriptura és un privilegi.

    Durant aquesta època també apareix l'Estat, el comerç (gràcies a l'aparició de l'excedent) i la moneda.

    GRÈCIA:

    Qualsevol forma d'art és un mitjà de comunicació.

    Abans l'art es feia amb una finalitat d'adoctrinament.

    La cultura escrita conviu amb la cultura oral, pes dominant durant totes les èpoques. Els mitjans de comunicació dominants es basen amb l'oralitat (ràdio i TV).

    Fins ben entrada la Edat Moderna els llibres estaven tots per ser llegits en veu alta.

    Tota escriptura té una base oral prèvia. Per exemple les obres de Plató estan escrites totes en diàleg ! Maièutica: ensenyança a traves del diàleg.

    Gran importància dels oradors i la oralitat.

    ROMA:

    Formes semblants de comunicació i cultura.

    Roma militarment superior però culturalment inferior (els pobles conqueridors solen ser culturalment inferiors als pobles conquerits).

    Semblant a Grècia amb dues diferències fonamentals:

  • Centralització política

  • Cultura a gran escala (Imperi amb continuïtat territorial)

  • Reforçament del paper de l'escriptura com a mitjà de comunicació.

    La cultura romana és més escriptural amb comparació amb la grega.

    La burocràcia dispersa pel territori (més distanciament físic) ! informació per escrit.

    Augment del pes de la escripturalitat.

    El text escrit era l'altaveu de l'Imperi ! augment de la varietat.

    Consolidació dels generes literaris sense una base oral prèvia:

    • Histografía

    • Lírica (avanç)

    • Literatura annalística (annals) ! donar compte dels fets. Novetat.

      • Eren una mena d'anuaris (govern, guerra):

        • 1r eren anuals

        • 2n setmanals o mensuals: acta públic

        • Finalment diària: acta diürna

    L'escriptura no es democratitza ! retrocés de l'alfabetització.

    La democratització de l'escriptura depèn del govern ! a més llibertat, més alfabetització.

    Al món romà hi ha molta més censura que al món grec.

    La comunicació pública està més controlada, regida i dirigida pel govern.

    Consolidació de les primeres formes de telecomunicació ! vies de comunicació com a sistema de comptabilització de la distància i xarxa de carreteres.

    Comunicació amb el govern central.

    Tot i això continua la importància de la oralitat:

    • Teatre (herència de la cultura grega)

    • Oratòria

    • Circ: catarsi (exterioritzar les males idees)

    • Esport (olimpíades amb funció religiosa)

    La campana també era un sistema de telecomunicació (transmissió de missatges, amb codis sonors). Sistema implantat durant l'Imperi Romà (a finals de s. III - IV dC), prové d'una regió d'Itàlia que es diu Campània (capital Nàpols). La campana ha estat monopolitzada per l'església i ha esdevingut un aparell de caire religiós.

    Les senyal visuals, es feien amb un sistema de torres de foc, telegrafia (senyals a distància) òptica.

    El sistema postal, tenia una velocitat de 600Km diaris (el genet tenia que parar a reposar).

    La decadència de l'Imperi Romà

    Al s. IV - X dC, es produeixen poques novetats en el tema comunicatiu. Només la campana i la invenció del llibre modern (còdex = llibres d'aspecte modern). El llibre és utilitzat per a motius religiosos, tan per al cristianisme com per al islamisme.

    Motiu: decadència de les estructures de l'Imperi, la dissolució de les polítiques econòmiques i socials.

    Conseqüència: El nivell d'alfabetització es redueix. Totes les xarxes de comunicació també entren en decadència.

    Invasions de les tribus germàniques. _ EDAT MITJANA

    L'Islam

    Naix al 622 dC al viatge que fa Mafumet a Ègida.

    El món àrab en 200 anys constitueix l'imperi més gran fins aleshores.

    Va fer d'enllaç al món occidental i el món oriental. Occident estava més retardat.

    Per tant s'ha de reivindicar el món islàmic com a pont cultural (agricultura, tecnologia, matemàtiques, literatura, astronomia,...)

    Van incorporar moltes coses de dins de la seva cultura i les van transmetre cap a Occident.

    Activitats culturals i comunicatives de l'Islam:

    • Tolerància religiosa i lingüística (tolerància amb el cristianisme i el judaisme). Però, el cristianisme no rebutja qualsevol religió que no sigui la seva.

    (Àrab és una ètnia i el musulmà és una religió).

    Les societats cristianes eren més homogènies que les musulmanes, ja que aquests eren més integradors i liberals.

    (Mossàrabs, eren les comunitats cristianes que vivien a Al - Andalús que tot i s'havien convertit, conservaven la seva religió cristiana.)

    • Gran augment de l'alfabetització (alfabet àrab).

    Preservació de la cultura greco - llatina, gràcies a l'islam.

    • Viatge a la Meca va tenir conseqüències comunicatives. Estableix vincles entre punts del territori. (El món feudal continua amb un cristianisme estàtic).

    • Cartografia. Carta per poder viatjar (la del cristianisme es desenvolupa a partir de la del món musulmà).

    • El paper. Suport de l'escriptura, ens arriba a través de l'Islam, tot i que ho inventen els xinesos.

    EDAT MITJANA

    Alta: s. V - VI

    Edat mitjana

    Baixa: s. XII - s. XV (1453) *Invenció de la impremta

    (El final de la Edat Mitjana coincideix amb la invenció de la impremta i la caiguda de Constaminoble).

    • Característiques.

      • Disgregació del poder polític i gran atomització.

      • Neoruralització: Retorn al camp (àmbit fonamental de l'economia). Microcomunitats caracteritzades per la autosuficiència (autoconsum) = disminució dels intercanvis (el comerç queda sota un mínim) = disminueixen també els intercanvis cultural i comunicatius. Hi ha un retrocés en els mitjans de comunicació.

    El principal mitjà de comunicació és la campana d'abast limitat i grupal (de petita comunitat).

      • Feudalisme. Polític (poder) i econòmic (riquesa).

    No existia la propietat privada. Hi havia la copropietat.

    Concepte de domini: el senyor teniu un tipus de domini amb una sèrie de drets, el domini principal. S'establia una relació de vassallatge (dependència personal) polític - econòmic. (Avui en dia només hi ha relació econòmica amb l`amo).

    Aquestes característiques van evolucionant (Diferències en matèria econòmica i política):

      • A l'alta Edat Mitjana es radicalitzen. És més primitiva i retardada.

      • A la baixa E.D. es produeix una progressiva concentració, recuperació de les ciutats per tant del comerç, dels intercanvis, etc.

    Premissa (llei universal): l'estat de la cultura i la comunicació d'una societat està lligar amb l'estat de la cultura i la comunicació de --------.

    • Recuperació de l'escriptura (més obres, apareixen les universitats o pobles (tots el homes) que formaven part del consell de la comunitat (s. XI), focus i promotor de la cultura).

    • Institució (que va ser el centre de la E.M.) fonamental, nucli de la comunicació i de la cultura = ESGLÈSIA. Aquest protagonisme de va en paral·lel al seu poder polític econòmic ( per damunt del senyors feudals i acumula riqueses (molins, dipòsits,...). Monopoli cultural, sobretot a l'alta Edat Mitjana que es tradueix com a tractament de la cultura en l'àmbit monàstic.

    Mecanismes per a exercir aquesta monopolització:

    Mantenir l'ordre social. La seva activitat de propaganda (difondre la fe, evangelitzar), (control social = congelació de les classes dominants) en clau política, al servei del feudalisme.

    Dos grans grups de mecanismes:

  • Instruments verbals:

  • Seran sobretot orals (l'escripturalitat retrocedeix).

    Per exemple els sermons, la litúrgia, la predicació = oratòria religiosa.

    Confessió: el control de la consciència. Comunicació interpersonal. Mitjà de control ideològic.

    Escriptura:

    La Bíblia base de la literatura escrita. Escriptura sacra (religió amb les vides de sants, vida exemplar, de salvació,...).

    * Aquests texts són de suport de la oralitat, no estan a l'abast de la majoria = administració minoritària de la paraula. Tota la escriptura era en llatí (dominava) o en llengües vernacles (romàniques).

    Durant la E.M. les llengües vernacles agafen importància. Es van començar a dignificar.

  • Instruments icònics:

  • Pintura sacra (pintura i escultura = propaganda visual), “ART”.

    Funció de l'art: propaganda del poder.

    Els vitralls, retaules, pintura, escultura, miniatures (dibuix fet a mà en un llibre. L'arquitectura també és una forma de propaganda amb funció impressionista: artístiques.

    Teatre sacra: processons (representacions visuals de la fe), etc.

    Acte de fe: forma més radical. Es tracta de la crema dels heretges (Inquisició). Càstig públic a un infidel, en el que aquest ha de demostrar públicament que està penedit, si no renega és castigar.

    També existien les execucions en mans del poder polític (guillotina). Eren públiques per a complir la funció pedagògica.

    Roba.

    Canvis s. XII (Recuperen les ciutats, la manufactura, any de l'activitat econòmica, la burgesia entesa com la gent de les ciutats). Apareixen competidors a l'església.

    Classes socials emergents.

    Enemic interior: heretgia ! Bruixes, mags, medicina popular (bruixeria).

    L'església els persegueix perquè són competència, no por tolerar que li prenguin el monopoli religiós per una via alternativa que prescindeix de Déu. ! heretgia de base popular.

    Hi ha altres heretgies, com ara la urbana ! doctrina cristiana que discuteix els grans dogmes.

    Enemic exterior ! L'Islam.

    A les guerres religioses sempre hi ha una causa imperial disfressada per una component religiosa. (Lluita d'Occident contra els Turcs).

    L'expansió de l'Islam va tallar les vies d'expansió d'Europa cap a Occident, llavors va controlar tot el comerç (econòmicament).

    Davant aquests canvis, l'església es radicalitza en els seus crits de propaganda i repressió. Té dos gras instruments:

  • La Inquisició, creada pel Papa el 1233. Instrument de propaganda i de terror psicològic. Es crea un cos de èlit que s'especialitza amb aquesta propaganda.

  • Ordres mendicants (dominicans i franciscans): Eren la cara positiva. Utilitzaven la paraula. Hi va haver grans predicadors durant la E.M.

  • Eren congregacions que mendicaven, predicaven la pobresa com a estratègia per a provocar a la simpatia.

    Venda d'indulgències guanyant-se la simpatia.

    Els grans senyors, la burgesia, tenien per confessors els franciscans o els dominicans.

    Les monarquies van anar guanyant terreny en detriment de la església.

    Mecanismes ideològics, comunitats socials.

    • La funció pedagògica de l'execució pública.

    • El pregoner (anunciant noticies oficials).

    • Recaptació fiscal d'impostos.

    Tot l'aparell burocràtic que fregava el poder que tenia funcions subsidiàries: repressió ideològica, propaganda,...

    El 90% de la població era analfabeta. La comunitat selecta, el 10% restant, eren els sacerdots i altres minories.

    Cultura de la Edat Mitjana

    La cultura vivia al marge de les classes dominants però tenia els seus propis circuits, la població.

    • Circuits horitzontals: entre la població. Sempre han estat rics però ignorants, la cultura popular no deix rastre, és oral.

    • Circuits verticals: des del poble cap al poble.

    Tot el que és literatura o escriptura té un passat oral (romanços,...)

    La cultura popular inclou diverses facetes:

    • Medicina popular (bruixeria) ! repressió per part de la Inquisició.

    • Món grotesc, tradició oral burlesca, bufons.

    La cultura d'èlit és seriosa i perseguida. La cultura popular és grotesca, subversiva, escatològica,... (ex.: el carnaval).

    La cultura popular en les seves múltiples manifestacions és una cultura que tendeix amenaçar l' STATUS QUO ! l'ordre social establert (desafia les classes dominants).

    Hi ha festes religioses d'origen pagà ! festa pagana ! cultura popular no cristiana (religions anteriors al cristianisme). S'aprofita d'una festa preexistent i la revesteixen de símbols cristians. (ex.: la Patum de Berga)

    La cultura popular és ambigua, no es sap si està al servei de les classes dominants o de les classes dominades.

    Ex.: Doglars: cantaven cançons de burla, guerra, relats èpics, batalles, victòries, lluites. És nòmada = mitjà de comunicació ! transmet cultura, fa propaganda dels guerrers.

    Ex.: Trobador: compositors, cortesans (no nòmades). Cantars de gesta o poesia trobadoresca. (amor idealitzat, platònic, un cavaller que no pot aconseguir l'amor de la dama).

    La cultura de la classe dominant intenta dominar la cultura popular.

    CIUTATS MEDIEVALS

    Àmbit en el qual es produeix la manufactura, productes que s'han de vendre fora de la ciutat. Es produeix un canvi econòmic progressiu. La economia urbana representada per una nova classe social: BURGESIA (habitants de les ciutats, després passen a significar el propietari del capital, capitalistes). Al s. XII la classe encara era poc poderosa.

    • Manifestacions de la classe burgesa:

      • Dins les ciutats sorgeixen novetats en el terreny de la cultura i la comunicació, que es poden concretar en diversos símptomes: la recuperació de la plaça pública ! espai de l'intercanvi cultural lliure a través del comerç (el gran estimulador dels intercanvis són els comercials). Al mercat hi conflueixen gent de tot arreu i intercanvien informació de tot tipus.

      • Ressorgeix la figura del comerciant (mercader) q, per exemple, compra a Egipte i ven a Marsella. És un capitalista (q guanya diners comprant i venent).

    MARCO POLO ! figura que va amb mercaderies i torna amb informació i escriu les seves experiències.

    Italians i els portuguesos son els pobles més comerciants.

      • Masses nòmades perquè són expulsades del seu lloc d'origen (el microbi del pasta ja existia però s'apropiava de la gent mal alimentada que vivia a les ciutats (l'excedent econòmic no evolucionava paral·lelament amb l'augment de gent a les ciutats, per tant no hi havia suficient menjar).

      • Apareixen les UNIVERSITATS. Inicialment era una institució controlada per l'església. Els professors eren clergues o mossens. Implicava un gran canvi en la difusió de la cultura (no com els monestirs). Els alumnes eren nobles i burgesos (fills de comerciants rics, menestrals,...). Es veia la universitat com un ascens social. La universitat “democratitza” el saber, obre el coneixement a la nova classe social.

    Uns altres efectes de la universitat són:

        • Implícits a la cultura escrita.

        • Apareix al venda de llibres (fins ara només era autoconsum).

        • Sorgeix una nova classe nòmada ! estudiant vividor, feia poesia burlesca, eròtica,... i procedien de les classes burgeses baixes (Goliard).

    CULTURA ESCRITA

    Llibres manuscrits.

    Amb la demanda creixent de llibres apareix la persona que ven llibres. Aquest contracta copistes per a que li produeixin llibres que després vendrà als universitaris.

    Altres novetats:

      • Periodisme manuscrit”: noticiarisme o comerç de notícies escrites a mà sobre paper. Hi ha grans comerciants (banquers,...) que necessiten informació per a fer els seus negocis, son els que compren. Van aparèixer les persones que es dedicaven a vendre notícies a clients concrets (s. XVII - XVIII ). (Això ja és un excedent més pròxim al periodisme modern.

    Per a que això funciones s'havia de recuperar el correu regular: es promogut pels grans banquers i grans comerciant (perquè són els que ho necessiten).

      • Literatura analítica (cròniques dels relats de les monarquies, propagandístiques). Fenomen típic que està associat amb la monarquia feudal (Catalunya: crònica de Jaume I, s. XIII). Són els que paguen.

    CONQUESTA CULTURAL I COMUNICATIVA D'AMÈRICA

    • Guerra bacteriològica (involuntària).

    • Guerra psicològica i sociocultural:

    (Elements sempre presents en una guerra).

  • Tàctica de substitució lingüística:

  • Imposició de la llengua pròpia del poble conquistador dintre del conjunt ! efecte desmoralitzador ! debilitament de la resistència.

  • Destrucció de la memòria col·lectiva:

  • Destrucció de les representacions del passat d'un poble; història, cultura, relats mítics sobre el seu passat, escrits amb pictogrames (els espanyols ho anomenaven còdex o, en castellà, códices),... ! Sent substituïts per elements imposats pels conquistadors.

  • Substitució gastronòmica:

  • Provoca un debilitament de la cultura (importen la gastronomia europea). (Abans ! Blat de moro i aliments petits).

  • Substitució Religiosa (la més important a la guerra psicològica):

  • Destrucció de qualsevol forma de religió autòctona:

      • Destrucció de temples

      • Destrucció de les representacions dels ídols i símbols religiosos.

      • Al lloc on estaven aquestes col·locaven la imatge de la Mare de Deu o una Creu.

      • Construcció d'esglésies, catedrals, etc., damunt de les anteriors mesquites (temples indígenes).

    EUROPA (mitjans del s. XV ! 1450)

    (A l'any 1456 ! Data d'aparició de la impremta: Gutlemberg imprimeix La Bíblia.)

    Gutlemberg: (Orfebre. Va morir pobre.)

    Tenia una idea, produir llibres en sèrie ! impremta.

    Com? Amb una premsa tipus mòbil (una forma metàl·lica (inventa també una al·leació perfecta entre diferents metalls) independent per a cada lletra).

    Inventa un tipus de tinta idoni per a la impressió (barreja de greix i sutge)

    Donava una solució a una necessitat existent gràcies a l'aparició de les universitats, al desenvolupament de les ciutats, a l'augment de la burgesia,...

    Els llibres escrits a mà (manuscrits) eren molt cars ! tinta, paper, mà d'obra especialitzada, temps,... ! però, tot i això, la demanda augmentava.

    Això va fer que hi hagués una difusió de la impremta a gran velocitat.

    Gran peregrinació d'impressors ! 1r a les zones capitalistes (A menys industrialitzats, més tarda a arribar la impremta).

    (Tots els llibres impresos abans del 1500, s'anomenaven incunables (en la cuna). A l'any 1500 hi va haver la impressió de la primera col·lecció de llibres)

    • Normalment al parlar de la impremta es parlar de revolució (canvi radical en un curt període de temps).

    • La impremta va ser el detonant o motor del Renaixement o la modernitat (classicisme, pensament racional).

    ! La impremta no inventa el llibre modern, sinó que ja existia (existia el còdex, les separacions entre paràgrafs, entre paraules, signes de puntuació,...)

    • Les primeres impressions imitaven la grafia manuscrita.

    • La forma de llegir un llibre ja estava abans que la impremta ! era en veu alta - baixa ! A partir de la baixa Edat Mitjana la lectura es feia en veu baixa i individual.

    • La diferència entre els llibre impresos i els manuscrits era que, els impresos, eren llibres en blanc i negre a no ser que els pintessin després a mà.

    TÈCNICA DEL GRÀVAT

    Amb la invenció del gravat es podia reproduir en sèrie una imatge.

    Consistia en preparar un placa o un original que es podia imprimir moltes vegades.

    El procediment més antic: XILOGRAFIA: És una placa plana de fusta que ha estat rebaixada amb estris, excepte el dibuix, amb relleu. Es tracta d'una espècie de tampó. Combinació entre la placa i la impremta (procediment industrial nou).

    Placa xilografia ! avantatge: és fàcil de posar el relleu.

    ! desavantatge: no resisteix moltes impressions.

    Mètodes de difusió en placa: BURÍ (metall), AIGUAFORT(metall) i

    LITOGRAFIA (pedra).

    • BURÍ: Al·leació de coure on el gravador fa solcs. Després es posa la tinta i aquesta es queda només al solcs. El paper agafa la tinta dels solcs. Aquesta placa aguanta moltes més impressions.

    • AIGUAFORT: s. XVI - XVII. Es basa amb un principi químic . A la placa de coure se li passa una capa de cera i després amb un estic es fa un dibuix a la cera. Un cop fet, s'hi tira un àcid que es menja el coure de la placa que a quedat descobert al gravar el dibuix. Es treu la capa de cera i queden el solcs al metall produïts per l'àcid.

    • LITOGRAFIA: Es un sistema que apareix a finals del s. XVIII.

    Concauses de la impremta:

    És una causa i una conseqüència a la vegada, si no hagués nascut la burgesia, no hagués hagut impremta. És un catalitzador ! provoca el progrés.

    EFECTES DE LA IMPREMTA:

    • Consolidació definitiva del llibre modern. Les formes .

    • Significa per primera vegada en la història la producció seriada de material impresos culturals. El llibre imprès és la primera indústria cultural de la història (discogràfiques, vídeo, cinematografia ! també comercialitzen en sèrie productes culturals actualment).

    • La impremta és la filla de l'època capitalista ! comercialització sense lleis i separada geogràficament.

    ! Capital: matèria prima: mà d'obra que es comercialitza a gran escala.

    La impremta és un producte capitalista, és una indústria que servirà per difondre la ideologia capitalista a través dels seus continguts.

    • La impremta no només produeix llibres sinó impresos, cartells, pòsters, fulletons ! material lleuger, barat. Difusió de la lectura i la democratització del material imprès.

    • Secularització, desvincular-se de la religió.

    EFECTES INTEL·LECTUALS O IDEOLÒGICS:

    • Relació entre impremta i pensament modern (representat per la il·lustració, predomini de la raó).

    La indústria dóna suport a l'empenta racionalista a través de la desaparició dels intermediaris ! els individus tenen accés directe a les fonts, la manipulació eclesiàstica és inferior.

    L'individu a mesura que augmenta el material imprès, pot comparar en diferents fonts ! pensament crític ! a base de la industrialització la impremta influeix en el pensament racional.

    Això es concreta amb un impuls de les ciències i del pensament renaixentista ! crític, que busca les fonts clàssiques.

    • Terreny religiós. La impremta és un dels grans suports de la Reforma Protestant (Luter: “Una Bíblia per a cada creient”). Això representava un atac directe a la paraula dels sacerdots. (El poder de l'església es basava amb l'administració de la paraula). Reformar i democratitzar l'estructura eclesiàstica. La Reforma Protestant arrela a Alemanya, Suïssa, Nord Itàlia,... ! a la mitja lluna ! o sigui on naix el CAPITALISME. La Reforma Protestant és una de les primeres manifestacions ideològiques del CAPITALISME.

    PERIODISME MODERN

    Impremta gran facilitat tècnica per a la producció i còpia de premsa ! PERIODISME MODERN.

    Abans existia el periodisme manuscrit ! Aquest no desapareix de sobte, continua paral·lel al periodisme imprès. Pot saltar-se més la censura.

    La impremta d'avui no és molt diferent a l'antiga.

    • Mida: eren molt petits (plecs solts ! Europa central i atlàntica)

    • Vincle entre la premsa periòdica (impremta) i el capitalisme.

    • Denominació habitual ! GACETA (com es deien abans els plecs solts)

      • Contingut:

          • Comerç

          • Política (controlat pel mateix poder polític)

          • Safareig de les classes altes

      • Es sostenia amb al venda d'exemplars; alguna informació comercial o amb diners públics se era una publicació pública.

      • Premsa elitísta que s'adreça a una minoria (funcionaris)

      • Tenia un tiratge de menys d'un miler d'exemplars (300 / 400, la majoria)

    • Impremta ! Reforma protestant (protestantisme)

    LIMITACIONS POLÍTIQUES (censura i control):

    • S. XVI i XVII ! Reacció forta per part de la Monarquia, l'Església i els poders feudals. ! control i censura de les publicacions.

    Censura de l'església:

      • Hi havia un índex de llibres prohibits.

      • Nihil obstart (marca de llibre no censurat: autoritzat per l'església)

    Censura de l'Estat:

      • Qualsevol impremter ha de demanar un permís especial (privilegi d'impressió).

      • Cada una de les publicacions que s'imprimien havia de tenir una llicència del censor representant de la Monarquia.

      • Impostos alts per a la premsa per encarir el producte i oca gent pogués accedir a la seva lectura.

    Per a reduir el perill de “contaminació” amb idees subversives.

    PARADISOS IMPRESSORS (Llocs que no estan sota control dels estats feudals) ! imprimeixen de tot i amb tot les llengua i per penetren amb les publicacions de països censurats.

    MECANISMES DE CONTRAOFESIUS DE L'ESTAT

    Editors i subvencionadors de Gacetes (al menys una Gaseta de l'Estat).

    (Ex.: A l'any 1661 ! Gaseta de Madrid)

    Art i l'arquitectura barroca ! molt monumental i pictòric per impressionar a la gent, persuadir-la de la importància de l'església.

    Iconoclastes (destructors d'imatges) ! grups de protestantistes radicals que destruïen les imatges (idolatries) de l'església.

    Importància de les representacions ! execucions massives públiques.

    ! entrades dels prínceps a les ciutats.

    ! possessions

    X molt que l'Estat i l'església vulguin controlar sempre hi ha forats. I la propaganda subversiva és relativament fàcil de fer.

    Se succeeixen a tot l'Estat diferents punts revolucionaris. Per exemple: Revolució anglesa (dècada dels 40 ! tot l'Estat està en guerra). Època molt turbulenta la burgesia anglesa està guanyant a al monarquia ! monarquia constitucional (sense poders absoluts).

    Es produïa la propera revolució 1676 (cent anys després) ! Revolució independent d'Amèrica.

    Característiques comunes entre les 4 revolucions (combat ideològic i propagandístic):

      • La impremta es descontrola. Enorme augment de fulletons, diaris, caricatures, llibres, gasetes, poemes revolucionaris, himnes,... El contingut al servei de l'estratègia revolucionaria. Objectiu: divulguen la ideologia revolucionària.

      • Augment de la oratòria (paraula oral). Apareixen reunions (míting), col·loquis, converses. Aparició de clubs de les acadèmies, cafès ! llocs típicament burgès s. XVII (banquers, funcionaris,...). Novetat de formes de comunicació (mercat ! abans salons, casinos, clubs, cafès,...)

      • Franc massonereia (constructors de catedrals (massó)) Societats secretes formades per burgesos, artesans (menestrals), intel·lectuals,... estan en contra del catolicisme ! de les formes més representatives, però no estan en contra de la religió.

      • Són anticatòlics de les formes més radicals de la religió (més enllà de les de muntanyes, dels Alps on hi ha el Papa).

    Difonen una ideologia liberal però no a través exclusivament de la religió sinó de la política.

    Associacions d'ideologies progressives.

      • Representacions, als grans actes públics. EXECUCIONS.
        Per exemple: la guillotina. Formes d'execucions feudals: garrot, cremar, la forca, destral, dama de ferro,... L'execució feudal és bàrbara.

    Formes d'execució burgesa: guillotina (sofisticada, és una màquina), no es fa patir l'executat. Hi ha vincle amb la ideologia revolucionària i les formes d'execució.

    Fenomen comunicatiu: ENCICLOPEDISME ! un moviment intel·lectual i industrial que pretenia reunir tot el saber en uns llibres.

    La il·lustració és relaciona amb el despotisme il·lustrat. El govern dels de sempre (feudal) disfressat dels defensors del poble, intenta un pacte entre la burgesia més conservadora (feudals) i la monarquia.

    L'enciclopèdia és una concessió els feudal a canvi de garantir el sistema. Els feudal estan a la defensiva. Els rei (monarquia) permet que un grup d'intel·lectuals posen el moviment de l'enciclopedisme (Diderot, d'Alembert) són empresaris que munten un negoci. Sistema de subscripció. És un mètode controlat, encara que el contingut sigui inofensiu la seva difusió és contraproduent ! perquè fomenta l'esperit crític, menys creient, no és tan ignorant ! això no interessa els feudals, que vol tenir una massa ignorant.

    DILEMA: Volen obrir l'aixeta del coneixement.

    Coneixement en contra dels seus interessos.

    Revolució francesa. Caiguda del feudalisme. Al obrir l'aixeta del racionalisme fa que sigui contraproduent. En un principi era canviar només una mica per mantenir el feudalisme.

    1751 ! Enciclopèdia fins al 1765 ! camí de la decadència del feudalisme.

    ORIGEN DE LA PREMSA DE MASSES

    Durant el s. XVIII apareixen formes més avançades de premsa però no són premsa de masses.

    Fet més rellevant: aparició dels primers diaris (1702).

    • Daily Courant (primer diari de l'historia) ! Fet per un particular.

    • Més tard comencen a aparèixer nous diaris (ho fan ara perquè apareixen també una clienta per aquest producte). ! Indicador de la modulació de la societat urbana moderna.

    Periodisme artesanal, fet amb pocs recursos.

    Format reduït.

    Porten molta informació comercial.

    Economia.

    Safareig de les altes classes socials.

    • ESPANYA I CATALUNYA

    Retard peninsular en la implantació de la premsa ! primer diari a Madrid (1758).

    ! A Barcelona al 1761.

    • Cada diari té una existència curta (empreses febles (familiars).

    S. XIX ! aparició de la premsa de masses:

    Dècada dels anys 30 (1830)

    Revolucions liberals ! aparició de fenòmens de comunicació moderns.

    Premsa de masses i la primera agència d'informació (Havas), són complementaris.

      • Causes tecnològiques (innovacions):

        • Revolució en les tecnologies d'impressió:

          • Fabricació industrial de paper (anys 20 -30):

    Innovació de la fibra del paper : Es passa de la fibra vegetal a fibra de fusta que és més abundant.

    Fabricació del paper per bobines (paper continu) i no per fulls.

          • Màquina rotativa d'impressió ! paper de bobina (gran quantitat de premsa en poc temps).

        • Revolució del transport terrestre:

          • Invenció de la màquina de vapor ! locomotora (ferrocarrils i vaixell de vapor fluvial)

        • Aplicació de la telegrafia (1844) ! Samuelle S. Morse ! Primera aplicació entre Washington i Baltimore.

    La matèria prima de les comunicacions és la notícia !

    La notícia (acabada de succeir) naix en la telegrafia.

      • Causes socioeconòmiques de l'aparició de la premsa de masses

        • Triomf de les revolucions burgeses.

        • Triomf del capitalisme industrial i el liberalisme polític.

        • Consolidació de les classes mitges ! classes urbanes que es dediquen als negocis.

        • Lumpenproletariat ! els aturats, els més baixos de tots la pobresa completa.

        • La classe mitja es la consumidora de la premsa de masses.

        • Societat civil = classes mitges amb dret a sufragi ! es la classe que decideix ! necessiten informació (política, ciutadana,...)

        • Augment dels consumidors de premsa pel boom demogràfic i els primers programes d'alfabetització massiva. ! context extraordinari per a l'augment de la premsa de masses.

        • Massa = qui pot consumir i votar.

        • La massa es va eixamplant progressivament el llarg dels anys i cap avall.

        • Dos focus d'aquesta primera onada de premsa de masses:

          • Costa atlàntica dels EEUU (Nova York) ! Penny press (premsa de penic).

          • Eix de París - Londres.

        • Baixada de preu per augment de la producció.

        • Títols més curts(explicació mercantil):

          • New York Herald

          • New York Tribune

          • Le petit Journal

        • EEUU país pioner del món en quant a avenços de comunicació (augmenten molt els tiratges dels diaris ! Premsa de masses).

        • OJD (Oficina de la Justificació de la Difusió); abans no existia ! Conta el número de tiratges i de la difusió:

          • Tiratge: els que s'imprimeixen.

          • Difusió: número de diaris venuts i regalats.

          • Audiència: número de persones que llegeixen el diari.

        • Cada cop que augmenta el número de diaris i la seva difusió.

        • Finals del s. XIX ! una altra onada de premsa de masses.

    Premsa groga (ciutat de Nova York).

      • Premsa sensacionalista: William R. Hearst i Joseph Pulitzer (wold) ! impulsors d'aquest tipus de premsa. Cadascun d'un diari d'aquesta matèria.

        • Joseph Pulitzer: Persona respectable. Hi ha una associació del nom amb el periodisme de qualitat. Creador de la primera escola de periodisme de la historia.

    Diari The Wolt, sensacionalista. Amb preu baix. Grans titulars, moltes imatges (fotos i dibuixos, caricatures) ! innovació.

    Continguts: “sang i fetge”, premsa rosa (notícies d'interès humà) , fets i gent (curiositats, anècdotes).

    Continua autopromoció dels diaris (regals, anunciar-se en altres mitjos)

    Convertir el diari amb un generador de notícies (fabricar un esdeveniment programat ! ex.: les voltes ciclistes).

        • William R. Hearst: (“xoriço”) Porta el sensacionalisme al màxim, premsa groga (amarillisme).

    Crea una cadena de diaris extremadament sensacionalista ! Fabricació de notícies falses.

    Carrega les petites notícies amb successos escandalosos, dins i tot falsos. (ex.: es creu que va ser el detonant de la guerra de Cuba amb falses provocacions).

    Venda de diaris aprofitant els sentiments més primaris.

      • Premsa seriosa o de qualitat (menys quantitativa però igual d'important).

        • Diari Times ! Diari britànic que naix a finals del s. XVIII. Format llençol.

    (A l'actualitat a tret un format tabloïde).

    El que ha marcat la pauta.

        • Diari New York Times ! diari americà que naix en ple s. XIX.

        • Característiques:

          • Objectivitat (to neutral).

          • Tractament rigorós.

          • Contrast de fonts.

          • Marca la deontologia (ètica d'un individu concret).

          • Temàtica: política, economia, cultura, successos amb transcendència social.

    Societat, esport, successos en general (menys quantitat).

      • CATALUNYA I ESPANYA:

    Capitalisme subdesenvolupat ! innovacions en matèria de comunicació arriben més tard.

    Finals del s. XIX, dècada dels 80 a Catalunya i a Espanya.

    Gran importància de la premsa política i de partit (amb diaris propis) ! Grans capçaleres: publicacions efímeres.

    Molt nombroses.

    Continguts: pura doctrina.

    La premsa industrial és minoritària.

    • La premsa de masses busca arribar al màxim de gent, augmenta el tiratge, baixa el preu i es financia amb la publicitat.

    • La premsa seriosa aposta per un públic elitísta i minoritari.

    El Periòdico.- Popular.

    El País.- seriós

    El Mundo i La Razón.- continguts seriosos tractats de forma sensacionalista.

    • S. XVII: Catalunya; guerra dels segadors.

    • S. XVIII: Guerra de successió.

    • S. XIX: Guerra del francès / constitucions / períodes revolucionaris: guerra del francès; trienni liberal; guerra carlina; bienni progressista.

    Premsa de partit.

    • 1881: Fundació de la Vanguardia.

    • 1879: El diari català ! primer diari en català (va durar 2 anys). Valentí Almirall ! La Renaixença.

    • 1899 ! La Veu de Catalunya, Prat de la Riba; La Lliga regionalista ! enfocat a la burgesia conservadora; La Humanitat i La Opinió ! 1931: Híbrids ! òrgans d'ERC.

    Doctrinals ! A la batalla; El socialista.

    • 1931 - 1936: Boom de la premsa a Catalunya (2ª República). Molts diaris amb poc tiratge.

    • Fotoperiodisme a la guerra civil ! Agustí Centelles i Robert Copa.

    TELECOMUNICACIONS

    Comunicar a distància. S. XIX es produeix la innovació de l'ELECTRICITAT. (naixement societat cultura de masses)

    Tres CAUSES O FACTORS desencadenants:

    • Desenvolupament dels sistema capitalista. Base: comerç d'intercanvi massiu i a distància (mercaderies, recursos financers,...) Requereixen sistemes de comunicació a distància i instruments. (Fins ara era el correus (navegacions comunicatives a distancia eren lentes i insegures ! hipotètica important en el desenvolupament del comerç)). Necessitats: INSTANTANIS, FIABLES I A LLARGA DISTÀNCIA.

    • Imperialisme de les potències occidentals: Les telecomunicacions han estat íntimament relacionades amb la guerra. Estimulades per les necessitats bèl·liques son una garantia i una necessitat per la situació expansiva. Això serà un motor de la innovació. Ex.: radiodifusió (marina de guerra, aplicació militar per a comunicar-se amb les flotes occidentals, fins al 1921 apareix la primera aplicació comercial ! RADIODIFUSIÓ DE MASSES. Eina estratègia de coordinació i comunicació ! RADIODIFUCIÓ abans). Les potències volen fonts de matèries primeres i els imperis de subministració.

    • Expansió del ferrocarril. Comporta l'exigència d'un sistema de comunicacions eficaç: TELÈGRAF (línies construïdes en paral·lel amb les vies de tren) per a coordinar el tràfic de les grans xarxes de ferrocarril (cruïlles, transbordaments,...) cal un sistema de comunicació ràpid per organitzar la xarxa. (Vaixell de fusta ! vaixell de vapor segona meitat del s. XX, coordinació de la marina del tràfic marítim, per maniobrar s'ha d'anunciar mitjançant la radiodifusió a altres vaixells).

    Proximitat cronològica:

      • 1825: Ferrocarril (passatgers); Regne Unit.

      • 1844: Telègraf (línia elèctrica).

    ANTECEDENTS:

    • TELÈGRAF ÒPTIC. França 1794 (50 anys abans de la telegrafia elèctrica).

    Revolució francesa. Guerres de la convenció de França contra les potències absolutistes.

    Contacte visual, braços que es transformen en lletres (poc temps, missatges curts a llarga distància).

    Ordres militars, ordres comercials ! manipulada per l'exèrcit. La primera línia telegràfica. París - Lyon. Podia admetre amb 15 torres (200Km) sistema costos (construir-lo i mantenir-lo).

    Paper important perquè va obrir el camí de la telegrafia elèctrica. Consciència de la importància d'un sistema de telecomunicacions d'aquestes característiques.

    • TELEGRAFIA ELÈCTRICA

    Morse va inventar el codi, no el principi de la transmissió d'impulsos elèctrics. (Francesc Salvà, Barcelonès, va posar en marxa la segona línia de ferrocarril espanyola, entre Madrid i Aranjuez ! la primera era entre Barcelona i Mataró).

    Incidència en la comunicació de masses: paper clau de la moderna comunicació de masses. Transmissió de senyals electromagnètiques a llarga distància (base de les comunicacions). La ràdio i la televisió tenen la mateixa base, per tan la telegrafia va ser l'inici de l'aparició de la comunicació de masses.

    • AGÈNCIES D'INFORMACIÓ (producció i continguts):

    La seva raó de ser era la transmissió d'informació a llarga distància i a temps real.

    Actualment la informació internacional està controlada per un oligopoli d'agències: EFE (espanyola), Renters (britànica (privada)), France Press (francesa), Associated Press (nord americana(privada)) totes tres apareixen a la meitat del s. XIX (150 anys d'història).

    Des de fa 60 anys la informació la controlen tres empreses. Vincle molt íntim entre les potències imperials i les grans agències. El repartiment polític i militar està molt relacionat amb el repartiment informatiu.

    Difondre la imatge del món que interessa

    Per exemple: EFE, és una empresa pública que perd diners, està finançada venent informació ! intermediari la xarxa de periodistes la difon els seus abonats (inf. econòmica, esportiva,...). No tenen prou amb els abonaments i llavors ho paga l'Estat ! instrument estratègic neocolonial amb Amèrica Llatina (Endesa, Repsol,... ! expansió a Amèrica Llatina). Cohesió cultural entre les mitjans de comunicació de parla hispana. Molts corresponsals són espies.

    France Press: Vinculat amb l'espionatge francès, eixuga el dèfisit. Difusió del món de la imatge que a ells els interessa.

    Catalunya: agència Intercatalonia; és d'abast local.

      • Orígens de l'agència EFE (Franco, feixista): Estava al grup de les agències d'àmbit mundial.

    Naix al 1939, creada pel govern franquista pe decisió de Serrano Súñer ( el ministre d'exteriors, més important i poderós del govern de Franco; cunyat d'aquest. Tenia enllaç directe amb l'Alemanya nazi i els diferents governs feixistes d'Europa). Donava només les informacions que potenciaven els “bens” del règim. D'acord amb les interessos de la potència econòmica. Va ser un òrgan de propaganda del govern ! difonia informacions que li convenien. Aquesta funció l'han exercit totes les agències. L'estat n'és l'accionista pràcticament únic. Aquest és el que tria el director (i els diferents esglaons), càrrec de confiança.

    L'agència EFE es va quedat amb l'estructura de la primera agència espanyola, l'agència Fabra, a Catalunya.

    * Principal impacte del telègraf ! Aparició o creació de les agències d'informació. Això va fer transformar el contingut dels diaris (més funció informativa; noticiós).

    S'inaugura l'època informativa. Periodisme informatiu clàssic.

    ! Guerra de Successió (BOOM) (Segregació) 1860 - 1866:

    Moment clau del periodisme informatiu i de l'ús (massiu) del telègraf en fins periodístics. Va tenir un paper determinant per la periodisme.

    Transmeten la informació amb forma de piràmide invertida.

    A partir dels anys 70 del s. XIX hi ha una bipartició per àrea d'influència de les agències d'informació que s'iguala a la bipartició política i la seva àrea d'influència.

    Creació d'un càrter entre les dues agències: entre elles es donaven informació de les seves zones i no pactaven amb ningú més. Això va succeir fins a la 2ª G.M.

    La vida de les agències és paral·lela a la vida dels imperis.

    Durant la Guerra Freda va haver diferents canvis en les agències d'informació.

    PAPER DE LA TELEGRAFIA EN LA INFORMACIÓ DE MASSES:

    RELACIONS ENTRE EL TELÈFON I AL COMUNICACIÓ DE MASSES:

    A l'any 1876 ! Invenció del telèfon per Alexander G. Bell. Segons

    Bell el telèfon era una millora de la telegrafia.

    S'expandeix molt ràpidament perquè aprofita les infrastructures del telègraf.

    No é un mitjà de comunicació popular (no en tenien un cadascú), si no que és un mitjà pensat per a empreses com a instrument comercial. Mitjà elitista.

    El telèfon no causa un gran impacte, només millora però no aporta cap novetat en el periodisme.

    Era més pràctic però imprescindible: comunicació directa, ràpidament adoptat dins de les redaccions dels periòdics.

    Fins del XIX es feia una mena de programa de ràdio a través del telèfon. ! posaven terminals telefòniques a sales de concerts, teatre, conferències, serveis de notícies per telèfon i amb abonament mensual. Això es desplaçat amb l'aparició de la ràdio.

    RADIODIFUSIÓ (impacte de la ràdio en la comunicació de masses)

    Ràdio: creada per Gugliermo Marconni (Itàlia), fill de mare naglesa i fa carrera a Londres.

    Primer apareix com una millora de la telegrafia (telegrafia sense fils) (wireless).

    Facilitava el tràfic marí dels grans vaixells de ferro (navegació marítima). Coordinació de la navegació. Els primers vaixells a utilitza-ho van ser els vaixells de guerra.

    Novembre de 1920, va transmetre la primera de emissora de ràdio de la història, Pittsburg, als Estat Units.

    Fins al 1920 la ràdio no és un mitjà de comunicació de masses, sinó que és un mitjà punt a punt.

    Se l'inventen els radioafeccionats com un mitjà de masses ! mitjà de radiodifusió (boardcasting = emissió indiscriminada) massiva. A partir d'aquí hi ha una febre de radiodifusió, es posa de moda.

    Hi ha una guerra i gran caos a les ones amb l'aparició de noves emissores.

    A l'any 1928 hi havia 700 emissores a EUA donades d'alta.

    Creació de la “Radio Comission”, comissió governamental per posar ordre al panorama radiodifusió. ! comença l'època d'or de la ràdio a EUA (1928 - 1950 aprox.)

    Al 1927, es creen dues de les tres grans cadenes de ràdio; NBC (Nacional Boardcasting Corporation) i la CBC (Columbina Boarcasting Corporation).

    Més tard apareix la ABC 8i al 1980 la FOX.

    Model de la sindication: emissores afiliades.

    Les emissores centrals proporcionen hores de ràdio a la cadena privada a canvi de publicitat.

    PROPAGANDA POLÍTICA

    Apareix durant d'edat moderna (s. XVII i s. XVIII).

    No s'ha de confondre propaganda amb publicitat.

    Propaganda: difusió d'idees polítiques, religioses,..

    A partir de que apareix el poder (com a estat a classes dominants) a pareix també la propaganda al seu servei.

    PROPAGANDA MODERNA:

    Es distingeix de l'anterior per:

  • Diferència qualitativa: La seva planificació i execució sistemàtica de la propaganda (apareixen teories i professionals (disseny, planificació, execució) de la propaganda).

  • Diferència quantitativa: el número de persones a les que s'adreça la propaganda és molt més alt. La propaganda es converteix amb propaganda massiva gràcies a la premsa, la ràdio, el cinema i al televisió.

  • PRINCIPIS BÀSICS DE LA PROPAGANDA (de la publicitat també):

  • Emotivitat (la propaganda apel·la als sentiments i no al raó): canal o vehicle fonamental i privilegiat de la propaganda és la imatge. ! la ràdio utilitzava la música per apel·lar a la emotivitat.

  • Simplificació (reduir la realitat a una manera simple).

  • Maniqueisme: moviment filosòfic o religiós que es basa amb la diferència de lo bo i lo dolent.

    Eliminar els matisos morals (bons o dolents).

  • Exageració (relacionada amb la simplificació). Continua.

  • Repetició.

  • Ocultació (Forma de mentida; es diuen només mitges veritats).

  • MARC DE LA PROPAGANDA MODERNA

    1ª G.M. (1914 - 1918) / Revolució Russa (1917): durant aquesta època es posa en marxa la propaganda moderna.

    Es fonamental per a poder fer o guanyar la guerra:

    • S'havia de convèncer als “soldats “per a que volguessin anar a la guerra.

    • Guerra psicològica.

    Regne Unit: és el primer que mobilitza un model de propaganda.

    El control de la propaganda el tenen polítics (autoritats civils. Pacte entre tots) no els militars: es posen a la premsa del seu costat.

    Atreu la potència americana facilitant-li la informació a la seva premsa i així l'opinió pública els és favorable.

    Desencadenament de conferències i mítings per tot estat Units per a sensibilitzar la opinió pública a favor del Regne Unit. ! Simplificació i exageració.

    Alemanya i Hongria: el control de la propaganda el tenen els militars. Proporcionen molt poca informació a la premsa i fan molta censura.

    ! La propaganda és impresa en forma de fulletons, cartells i prems (1ª G.M.: emotivitat de la imatge).

    Propaganda oral en forma de mítings, discursos,... (altaveus dirigits a la font enemiga posant en dubte la propaganda enemiga; també posen música).

    Llencen octavetes a la línia enemiga.

    ! Al finalitzar la primera Guerra Mundial:

    Oasi de calma durant els anys 20. Època d'optimisme.

    Desenvolupament de la doctrina de propaganda soviètica (experiència de la Guerra):

    • Es diferencia no tant amb les tècniques si no amb l'actitud. Exaltació de la propaganda. Reivindicació. Consideren un element clau de la implantació del seu règim.

    Terme agit - prop (agitació i propaganda) ! Regne Unit.

    Després satèl·lits socialistes.

    • Occidentals: actitud vergonyat (fem propaganda d'amagat). Intenten dissimular.

    PROPAGANDA NAZI:

    • Joseph Goebbels: propagandista del règim nazi.

    • Imatge de la propaganda nazi: Grans actes amb grans escenografies.

    • Propaganda a nivell grupal o individual: L'aspecte més important és la seva capilaritat: estratègia de penetració amb profunditat amb un “aparell” molt sofisticat. Organització molt complexa des de l'estat que intenta arribar a tots els racons de la societat civil, introduint-se a totes les associacions i creant-ne de noves (les joventuts hitlerianes).

    • Propaganda de masses nazi:

    Organització d'actes massius (festes, desfilades,...) molt ben organitzats amb grans escenografies (l'aspecte més innovador) i bones tècniques i aprofundien en el despertar de la emotivitat.

      • Utilització de frases curtes.

      • Missatges molt contundents.

      • Tècniques “crescendo”, anar pujant la intensitat del volum com en la contundència del missatge. Provoca una mena de deliri massiu.

      • Als mitjans de comunicació:

    Ús dels nous mitjans: ràdio, cine (mestres en l'ús d'aquest amb finalitat propagandística, televisió (Fase experimental d'aquesta. Es veu en grup).

    Símbol de la propaganda nazi: Leni Riefensthal: Té una gran obra de documental cinematogràfic. Obres mestres: “Olímpia”, “El triomf de la voluntat”.

    PERIODISME VISUAL:

    Dues formes anteriors a la televisió:

    • Noticiari cinematogràfic (NODO).

    • Fotoperiodisme.

    NOTICIARI CINEMATOGRÀFIC(1908):

    Durant els primers 15 anys del cine aquesta tenia una finalitat indefinida i una base realista important.

    El primer noticiari cinematogràfic va ser el Pathé Journal (empresa francesa).

    La formula va tenir molt d'èxit.

    Durant la dècada dels anys 10 qui té l'imperi són les productores franceses.

    Són una espècie de revistes cinematogràfiques, no són diaris ja que tenen una postproducció difícil i lenta. Periodicitat setmanal o quinzenal.

    Temàtica de societat (fets i gent) ! premsa rosa, aspectes o fenòmens estranys, vida social, política (el menys).

    Fins a l'any 27 no apareix el so al cinema = els noticiaris eren amb rètols.

    Noticiari format de 5 a 7 temes amb diferents rètols.

    Forma de distribució a través de les pròpies sales del cinema normal juntament amb la peli hi havia un o més NODO (al principi o durant la pausa (canvi de rotllo de pel·lícula). Era un complement a la peli.

    La indústria del noticiari s'expandeix durant els anys 10 i arriba els Estat Units. Però després de la primera Guerra Mundial acaben tenint l'hegemonia les seves productores.

    Grans productores americanes: Majors, FOX, Disney, Paramount,...

    Mercat espanyols controlat per les productores franceses fins als anys 20.

    El primer noticiari espanyol apareix a Barcelona “Revista Studio”, productora de BCN. ! Hegemonia de BCN com a capital mediàtica de Espanya fins als 60 i 70.

    Durant els anys 30 hi va haver dues novetats al noticiari:

  • Aparició del so: veu en off narradora del noticiari (més semblant a l'actual vídeo televisiu).

  • Propaganda: els règims totalitaris utilitzaran els noticiaris com a mètode de propaganda.

  • Després de la 2ª G.M. el noticiari cinematogràfic rep la seva decadència. L'aparició de la televisió l'acaba de destruir a poc a poc (durant l'època dels 60 / 70). Un dels últims en desaparèixer és el NODO.

    • Espanya ! NODO (Noticiarios y Documentales; era un ministeri) (1942 - 1978 (en plena transició).

    Producció regular i ininterrompuda.

    Activitat de l'estat, dependència d'un ministeri.

    Principal finalitat propagandística ! exaltació de l'obra del règim. Noticiari de Franco fent quelcom. També hi havia fets i gent.

    Exhibició obligatòria per als cinemes (per llei).

    FOTOPERIDISME:

    Orígens:

    Invent del s. XIX atribuït a dos francesos: Niepce i Daguerre, durant els anys 30.

    Utilitat mediàtica és posteriors a causa de la tardança de la invenció del pas de foto a paper de manera directa (durant els anys 50).

    Abans de reproduir fotografies als diaris utilitzaven la tècnica del gravat. Passant la foto a gravat (fotogravat ! la imatge de al foto la passaven a una placa o mapa de punts)

    El primer fotogravat de la història és al 1880 a New York.

    No té una presència massiva a la premsa tot i aquesta nova tècnica.

    Al 1904, aparició del diari Daily Mirror, que feia un ús massiu de la foto.

    A partir d'aquest moment hi ha un ús massiu del fotoperiodisme, sobretot en la premsa setmanal o mensual.

    Revistes gràfiques ! fenomen nou sorgit arrel de l'aparició del fotogravat i el fotoperiodisme.

    Publicacions periòdiques basades en el fotoperiodisme.

    Origen alemany.

    Símbol d'aquest boom (època daurada anys 10).

    • Revistes: Vu (vist), francesa; Time (1923), nord americà, obté un èxit immediat i enorme amb un periodisme d'actualitat; Life (1936), de la mateixa empresa nord americana, revista de fotoperiodisme més important del món als anys 30 - 40, és igual que el Time però amb fotos.

    Dues fites importants:

  • Caràcter tècnic: Invenció de la camera laica (1925) inventada per un alemany. Revolució en el món del fotoperiodisme. Camera molt petita, sense flash i molt flexible. Permet fer fotografies d'amagat (per les seves dimensions). ! camera favorita dels fotoperiodistes.

  • Caràcter organitzatiu (final dels 30) aparició de les primeres agències fotogràfiques.

  • Agència més emblemàtica: Magnum (meitat dels anys 30) París.

    Té alguns dels grans fotògrafs: Robert Capa i Henri Cartier.