Historia de Grecia

Historia antigua. Orígenes. Cronología. Cultura Minoica y Micénica. Necrópolis. Atenas. Esparta. Guerras mediterráneas y del Peloponeso # Mon Micénic. Megaron. Doris. Atenes. Guerres mediques i mediterranies

  • Enviado por: Cristiano Casá
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad
publicidad

,INTRODUCCIÓ

Grècia, a l'Edat Antiga inclueix la península Balcànica, junt amb les illes dels mars Jònic i Egeu. Darrera l'etapa coneguda com l'edat Fosca, caracteritzada per la importància dels moviments migratoris i dels fonaments de transformació cultural, apareix el terme Helade. La Helade, no serà mai una unitat política, ni geogràfica, ni tan sols ètnica. El que anomenem Grècia en aquest moment, està habitat a la seva totalitat per grecs, però també hi ha a Tracia, a les costes del Mar Negre i a la resta del litoral d'Àsia Menor, en llocs concrets del Proper Orient, a Egipte, Sicília i la Magna Grècia, a la Galia i a Hispània. La seva llengua està fragmentada en nombrosos dialectes, però conserva una unitat suficient com per a que es puguin entendre; tot el que no es grec es bàrbar. Els dialectes grecs parlats històricament son:

  • el grup jónic-atic, els seus dialectes son el jònic i el àtic

  • el grup arcadi-chipriota

  • el grup eòlic, que comprem els dialectes: lèsbic, tesàlic i beoci

  • el grup occidental.

EL SEU ORIGEN

Per a l'estudi de la història de Grècia, tindrem en compte dues fonts: la arqueologia i les fonts escrites. Tanmateix, també seran dues les versions sobre l'inici de la seva història, una, que es declina cap al pensament de la cultura minoica, com a origen de la cultura grega, i l'altra, que dirà que l'inici de la cultura grega vindrà donada per l'arribada dels primers grecs al continent. Actualment podem dir que l'inici de la cultura grega es donarà al moment d'aparèixer l'urbanisme a l'Egeo, i serà l'illa de Creta el primer lloc geogràfic en que apareixerà la ciutat.

GEOGRAFIA

Les ¾ parts de Grècia son muntanyoses i tan sols 1/5 part del seu territori es apte per a la agricultura, tanmateix, les planes costeres i algunes àrees de l'interior son molt riques. Pel que fa a la temperatura, els estius son calorosos i els hiverns suaus a les costes i a la majoria de les regions meridionals, però a Macedònia i a l'interior de les muntanyes, els hiverns son crus; a on les precipitacions a la part occidental son abundants però molt reduïdes a les planes. L'hivern es més curt que al nord d'Europa, però a les muntanyes es molt fred i, l'estiu insuportable. La primavera es més fresca i delicada, i la tardor més llarga i benigne que als països nòrdics. Davant això, la mar es convertirà en el marc de les comunicacions.

A les illes i als territoris costaners com, Jònia, serà un reflexa de l'orografia del continent. La mar, doncs, tindrà la seva importància tal i com s'ha comentat anteriorment.

Així mateix, , pel que fa a la situació geogràfica, Grècia serà un punt de trobada entre Àfrica, Àsia i el continent europeu, pel qual les influències de les grans civilitzacions i seran presents. A nivell tectònic, Grècia tindrà canvis culturals degut als desastres naturals, com son els terratrèmols.

A nivell poblacional, hi ha dos grups: la població mediterrània per-grega i posteriorment la d'incorporació com son els grups indoeuropees, el aqueus. En algun cas el seu contacte es va dur de forma pacífica, es van assimilar sense cap problema, en altres, la conquesta per part dels estrangers va ser un fet. Grècia pels grecs es abstracta, la seva idea de pertanyé a una mateixa cultura, on el de “fora” son bàrbars (en el sentit d'estrangers). Ells mateixos marcaran la frontera, per exemple a Macedònia, que en principi està englobada dins del projecte, però no serà vista com a part de l'Helade. Aquesta idea de l'Helade, tan sols es donarà quan hi ha agressió externa, com son les Guerres Mèdiques.

Tanmateix, veure les fons escrites dels minoics, l'escriptura lineal A i la dels micènics, l'escriptura lineal B. L'escriptura lineal B, es la del continent, el que demostra que han anat a Creta. La lineal A, es molt més evolucionada que l'escriptura jeroglífica. Per això per a la cultura minoica ens basarem amb les restes arqueològiques i com a font escrites per tercers. Del món minoic podem saber de la seva societat a través de la seva escriptura. En l'època arcaica i sobre tot a la clàssica, la documentació escrita es molt important.

CRONOLOGIA

Entre el 3000 i el 1500 aC. podem veure l'època minoica on podrem distingir diferents èpoques. Aquesta cronologia pot o no coincidir amb les plantejades per Evans.

A Creta

  • Pre palacial 2600 - 2000 aC

  • Proto palacial 2000 - 1700 aC

  • Neo palacial 1700 - 1380 aC

  • Post palacial 1380 - 1100 aC

També es poden establir altres periodificacions en altres llocs de Grècia. A finals de l500 aC en l'Hélade apareix la cultura micènica. Desprès de l'època fosca, de les invasions dels Doris al 1100 aC. i que coincidiran amb la crisi dels Pobles del Mar, es perd fins i tot l'escriptura. L'època arcaica, 800 aC, apareixen les Polis com a ciutats-estat, els grecs prenen consciència de grecs. Diverses formes polítiques com son la monarquia, la tirania i la democràcia. L'època clàssica al 400 aC i per últim l'època hel·lenística.

Al continent

  • Helàdica Antiga

  • Helàdica Mitjà

  • Helàdica Recent (coincideix amb la cultura micènica).

Illes Ciclades

  • Ciclàdic Antic

  • Ciclàdic Mitjà

  • Ciclàdic Recent

CULTURA MINOICA

Només a l'illa de Creta, encara que els minoics també poguessin ser fora de l'illa.

L'arqueòleg anglès de principis del segle XX, Sir Artur Evans, que va fer excavar el palau de Knosos, buscant el record del Mite del Rey Minos, i per això la va anomenar cultura minoica. Creta, es la cinquena illa de la Mediterrània en quan a superfície, amb una amplada d'uns 60 km i de forma allargada i estreta i extremadament muntanyosa, amb una alçada que arriba a 2500 m., amb valls i rius. Es una illa dotada pel mar, amb ports naturals perfectament utilitzables.

En quant als recursos, l'únic destacable en l'antiguitat és la fusta de cedres i pi que el venien a Egipte. A l'edat mitjana desapareixen els boscos. Manca de minerals, reben les matèries primeres i les treballen per desprès vendre el producte manufacturat; això i el control del mar és el que els hi permet convertir-se en una potència econòmica i marítima. La cultura minoica es pot dir que es una “talasocràcia”, pel seu domini al mar.

HISTORIA

El període més antic és al setè mil·leni a.n.e., però no és fins al pas del bronze antic-mig, quan l'illa pateix una veritable transformació cap a una societat complexa, apareixen assentament urbans anomenats palaus que són els que regiran el control; econòmic, polític i social. Al 2000 a.n.e aproximadament es construeixen els plaus, fins el 1700 en que hi haurà una crisi (Proto palacial) i destrucció del palaus. A partir de 1700 es tornen a reconstrucció els palaus (Neo palacial) en que seran més rics. A partir de 1380 nova destrucció de palaus sense que es tornin a construir (nova crisis). A partir d'aquí apareixen trets micènics.

Període Pre palacial (3000-2000 aC): la fase prèvia dels palaus coincideix amb termes generals amb el bronze antic, que a l'illa es desenvolupa entre el 3000 i el 2000 aC. L'illa està ocupada per navegants d'origen anatòlic amb una llengua no grega i possiblement emparentada amb grups helàdics del continent, el seu nivell serà des del començament molt més avançat que el de la resta de Grècia, ja que comença a importa metalls com: el coure, l'estany i el bronze de Chipre i Àsia Menor. A les hores, ja existien grups de població perfectament definits a l'illa, a l'interior, cap el sud, a la plana de Mesara hi ha un grup agrícola i ramader que explota els altiplans, i a la costa, la població es dedica a la pesca i al comerç, tenen pocs ports que estiguin ben dotats. Es un poble que te certa activitat industrial més avançada que la del continent i podem veure les influències i limitacions de la cultura grega -coincideix amb l'Imperi Antic i el Primer Període Intermig- influència de les cultures mesopotàmiques.

Període Proto palacial (2000 - 1700 a.n.e): A partir del 2000 aC. apareix una estructura urbana a on el palau organitza el conjunt, aquest fenomen es paral·lel al demogràfic, que plasma la translació del centre humà de gravetat de Creta de la part oriental a la part central de l'illa. Es un espai de nova planta, d'estil oriental, situats a un lloc que no van tenir cap paper rellevant a l'etapa anterior, es practicarà la religió i es controlarà l'economia -es manufactura i comercialitza-. El palau de Knosos es el més conegut, s'arriba a especular que en un moment de la història arriba a governar sobre la resta de palaus, cada palau tenia el seu territori, com es el cas del palau de Phaestos, Malia, Kato Zakvos (es creu que aquest últim depenia del palau de Knosos per a ampliar la seva productivitat). Amb la creació d'aquests palaus, la civilització minoica es pot dir que arribarà a ser una civilització avançada.

Tots el palaus tindran en comú: un pati central, a partir del qual s'estructuraran les dependències, es faran el cultes religiosos, tindran un pou, cisternes o dipòsits. Des de el pati es podrà accedir a les dependències principals. Altre curiositat es que cap palau minoic tindrà muralles fortificades, pel que podem pensar en una cultura pacifista amb un poder intern en l'illa que garantitza la convivència amistosa, la defensa de l'illa la tindrà la flota marítima que controlarà la navegació.

Període Neo palacial ( 1700 -1380 a.n.e.): en 1700 aC., un terratrèmol destruí els palaus. La fase Neo palacial farà que les zones d'emmagatzematge a l'hora de reconstruir el temple, s'amplií. Apareix l'estructura diferenciada del palau, com son ciutats, viles i llocs, que estan comunicades entre sí. En Kato Zakros es suposa que serà un palau dependent de Knosos per ampliar la productivitat.

Tanmateix, les ciutats al voltant de 1700 aC. apareixeran com a aglomeracions urbanes que, encara que semblants als palau no ho son. Apareixen assentaments rurals amb estructures autosuficients a nivell administratiu, de producció... però sense arribar a tenir el mateix nivell polític que el palau. Un exemple serà el de Ayiya Triada, que perdurarà fins 1470 aC., moment en que la vila tornarà a ser habitada per grups micènics.

En quan a les ciutats, encara que depenguin del palau, no ho seran dependents amb l'àmbit geogràfic. Per exemple, Gurnia que, amb 60 cases sense distribució regular, anirà creixent a partir d'un punt central com es la casa del noble (Gurnia serà 10 vegades més petita que Knosos). La ciutat serà autosuficient: produirà productes manufacturats com vi i oli. Aquesta ciutat, amb cases de dos pisos, serà destruïda al 1450a.C. i recuperada pels micènics, el quals construiran un santuari. La seva població hi serà fins el 1100 aC. en que serà destruïda i abandonada definitivament.

Així doncs, entre 1500 i 1450 aC. es produirà una destrucció de palaus a causa d'una divisió de corrents explicatives:

  • la que defensa un desastre natural, a on segons l'arqueòleg Marinatos, desprès d'una excavació en una colònia minoica a l'illa de Thera, actual Santorini, en la que descobreix una capa de lava en un moment de reconstrucció, veurà la possibilitat d'un terratrèmol primer i posteriorment una erupció volcànica. Arrel de l'enfonsament de l'illa, el conseqüent sunami arrasarà la flota minoica (que és el motor de l'economia de Creta). A part, les cendres i la pluja, faran molt de mal a l'economia agrícola del cereals i dels olivers. Com a punts dèbils d'aquesta hipòtesis s'ha de veure que a Knosos, que es troba al nord de l'illa, es conserva be, i que no dona resposta a la pregunta sobre el futur de la flota que està al sud de l'illa.

  • Una segona teoria apunta a una invasió per part del micènics, que aprofiten la crisis produïda per la catàstrofe natural. A partir de 1450 aC. la reconstrucció te trets micènics, apareixen les “tombes de cambres que tindran trets micènics”. Les tombes del guerrers són típicament micèniques per les restes d'armes dipositades.

Cent anys més tard, en 1450, be per sublevació del natius o be per una nova invasió des de el continent, el mon minoic deixarà d'existir, però la seva cultura perdurarà.

Pel que fa a la societat i política del mon minoic, tota la informació vindrà donada per tercers. Serà una societat molt desenvolupada i pacífica; es desenvolupa des de el centre, el palau, pel que es pot dir que es una societat tranquil·la i d'una estructura centralitzada.

A la societat minoica hi haurà una diferenciació social provocada en gran part per la manufacturació que provocarà una especialització al treball. Al palau viurà el governant, un artesà i un sector agrari, pescador i comercial.

El palau y el territori serà tota una unitat a nivell de producció, a on es fabricarà ceràmica en torn, aquest es l'element més destacat del mon minoic, la seva capacitat tipològica. En un principi no s'atesta cap santuari com a diferenciació del palau, a on l'únic santuari fora del palau està al cim i relacionat generalment amb comunitats rurals. Pel que fa al culte, se sap molt poc, i es per mediació de les pintures. En quan al paper de la dona, està molt relacionada a la pintura, tant en pintura mural com en ceràmica. Es produirà un matriarcat i una divinitat femenina amb un clergat femení.

Hi ha autors com Faure, que proposa que els palaus siguin temples. L'escriptura lineal A es la que s'utilitza a Creta. Inicialment es pictogràfica sobre taules de fang. La lineal A seria una evolució d'aquest sistema, més estilitzat, esquemàtica. Lineal A es la minoica però es diferent de la micènica (lineal B) segons Evans. Encara no hi pogut ser desxifrada. Lineal A, llistes que registren els inventaris dels magatzems de palau.

EL MON MICÈNIC

CRONOLOGÌA

Helàdico Antic (3.000 - 1.900)

H.A 1

H.A 2

H.A 3

Helàdic Mig (1.900 - 1.550)

Helàdic Recent (1.550 - 1.100)

H.R 1 (1.550 - 1.500)

H.R 2 (1.500 -1.425)

H.R.2A (1.500 - 1.450)

H.R 2B

(1.450 - 1.425)

H.R 3 (1.425 - 1.100)

H.R 3A (1.25 - 1.300)

H.R 3B (1.300 - 1.200)

H.R 3C (1.200 - 1.100)

La civilització micènica, la Grècia continental, a partir del descobriment de la ciutat Micenes. El neolític.

Cronologia del Bronze:

Helàdic antic ----- 3000-1900

Helàdic mig ------ 1900-1550

Helàdic recent --- 1550-1100

Al helàdic recent auge i destrucció. Al helàdic antic: I, II i III. Canvis durant aquest període , no hi ha ruptura amb el neolític, però la societat avança, hi ha continuïtat. Els nous assentament es situen sobre els antics, fortificació o no, amb la presència d'aqueus es quan es fortifica. Apareix la metal·lúrgia—bronze o helàdic antic.

Bronze mig: període ja de trencament cultural, aparició de nous grups poblacionals, possiblement els aqueus, (que conqueriran Troya), final del bronze antic, principis del bronze mig, els quals s'establiran al continent grec. Pels nivells de destrucció sembla que va ser una aparició o invasió per la força. Aquesta invasió provocà una retrocés en l'economia i nou desenvolupament cultural, noves construccions que s'ubicaran en llocs nous, construccions de nova planta fortificades, urbanisme més definit, constituït per barris a partir d'una sèrie de carrers, cases construïdes amb zócals de pedra i fang. Augment de la producció metal·lúrgica, es converteix en un treball més avançat; noves formes ceràmiques dos formes de producció: minia i mate (característiques d'aquest nous grups).

Respecte al món funerari també es produeix un canvi, es passa d'enterraments en coves a enterraments individuals en cistes o a terra.

A nivell econòmic no hi ha un gran canvi, s'intenta produir més tant en l'agricultura com a la ramaderia, que son les bases de l'economia (introducció intensiva de vinya), també en el bronze mig, hi ha contactes comercials amb pobles de fora del continent.

Al 1550 a.n.e. es produeix un nou trencament cultural que donarà pas al bronze o helàdic recent, s'observa la influència de Creta sobre la cultura que es produirà a la Grècia continental, sobre la cultura micènica.

1550 - 1100 a.n.e micènic

Aquest canvi que produeix sobre el aqueus que ja habiten a la zona, influencia del món minoic que fa que sorgeixi la cultura micènica, seguidors de la influència cretense (Evans, Wace, Platò) o l'arribada de gent nova que provocaria la cultura micènica, defensors de possibles invasions que arriben d'altres llocs i que creen altre cultura ( Shubings, Astour).

Marinatos: està a favor de les invasions.

Evans: defensa que els continus contactes comercials d'alguna forma influeixen a la seva cultura , provocant el canvi cap al mon micènic. Pacífic.

Wace: defensa la mateixa idea però, planteja que es fa mitjançant les armes, així es dona el pas a la nova cultura. Belic.

Platon: desprès de les destruccions naturals, s'assenten grups minoics i barrejats amb els aqueus, sorgeix la cultura micènica.

Shubings: grups d'aqueus de la Grècia continental es desplacen cap a Egipte i quant tornen amb nous coneixements i imposen aquestes novetats i convertint-se en senyors.

Astur: parla de la irrupció d'una sèrie de grups procedents d'Àsia menor, transforma la societat en el món micènic.

Invasió o irrupció:

Hi ha tot un grup d'investigadors que creuen que no s'han de buscar unes causes tan simples (explicacions més reals), la aparició del món micènic es una evolució de una societat que va cap endavant, es la mateixa societat aquea de la Grècia continental, que evoluciona creant la cultura micènica, grup que vol assolir més riquesa dins una societat igualitària que provoca canvis, sense descartar influències externes (aqueus, minoics, etc).

Estructura del palau: acumulació de riquesa per part d'un grup de la societat, diferenciació social. Apareix una sèrie de tombes (principesques) en les quals s'observa una acumulació de riquesa, la qual ve de fora (prínceps de Micenes).

LA CIUTAT MICÈNICA

Anomenat també helàdic. El món de la Grècia continental. Cronologia molt diversa, alguns autors el divideixen en:

Helàdic recent: - inici, característiques comuns a diferents punts 1650-1525

- afiançament, expansió territorial del món micènic (contactes amb Creta) 1525-1375.

- plenitud, grans fortaleses 1375-1200

- submicènic, inici de l'època fosca.

Espai geogràfic i centres principals del món micènic.

ITACA: al mar Jònic. Visió de distància i apropament a altres terres, des de on es veu la península Itàlica i cap a on es dirigirà el món micènic.

El centres més importants que tenen una concentració de poder en les fortaleses. La majoria de les fortaleses complexes. Es on resideix l'èlit de la societat segons l'escriptura , el Wa-NA-KA (rei) a diferència del món minoic, veiem que aquests centres del al Sud de la Península Balcànica tenen present la defensa, enfrontaments entre diferents fortaleses.

Aquest centres son ostentació de l'élite. Entre aquests centres també hi ha conflictes, per exemple: contra Tirint (documentat arqueològicament).

Fonts.

  • arqueologia

  • món de l'art

  • fonts escrites, lineal B diferent a la lineal A, es por llegir, escriptura directa. Documentació escrita forània (egipcis, hitites).

  • Documentació literària importantìsima, que es va posar per escrit quan els grecs tornar a saber escriure. Desapareix l'escriptura quan desapareix la cultura (tan sols s'utilitzava per comptabilitzar mercaderies). Per tant, quan el món micènic desapareix també ho fa l'escriptura.

Època fosca (1200-s.VIII) Transmissió oral de la història a mode de cançó, llegenda, gestes, poemes, etc. Homer ho posa per escrit, a “La Iliada” i “la Odissea” , també tenim altres històries fantàstiques com per exemple “Els Argonautes”, seran font d'inspiració d'èpoques passades.

La ceràmica representa fragments de la literatura. Los poemes homèrics també parlen de la situació geogràfica. Gran influència africana i oriental (Egipte, hitites) que tenen el món micènic. El vocabulari en un 50% es oriental o egipci.

Escriptura lineal B

Escriptura complexa que accepten els micènics quan son presents a Creta. Els micènics parlen grec, la seva escriptura es arcaica, es sil·làbica , te 69 ideogrames, signes numèrics i abreviatures.

L'escriptura de les tauletes, son bàsicament registres de palau, comptables de l'exercici, escrit en material tou, potser també en fusta o pedra. Es troba a Pilos un arxiu amb moltes tauletes a les quals tenen una escriptura sense consonants. Quant aquests centres es destrueixen, si les tauletes es couen en conserven.

A la zona on es troba el MEGARON (sala del tro) es manifesta el poder, tant polític com religiós. Estructura tripartida arquitectònica, situat al lloc més alt.

El nucli primitiu queda petit i s'amplia pel sud.

Cercle real A. Moment dels inicis. Enterraments riquissims de l'élite que governava aquest centre, han aparegut moltes joies, guarniments, armes, etc. Imitació dels enterraments egipcis. Enterrament en foses i amb un cercle com a protecció, son els mateixos descendents el que hi viuen i regnen en aquest recintes. És on han aparegut els enterraments més espectaculars. En aquest moments encara se inhumen els morts, encara que aquí es troba la primera mòmia i màscares d'or (segurament procedents d'Egipte o bé dels mercenaris grecs que van anar a Egipte o potser també comerciats).

Altres peces que surten son peces d'ambre del bàltic. Del món micènic s'arriba de la Península Itàlica fins el Bàltic, potser no son els micènic, però tenen una xarxa comercial.

També tenen peces d'ivori, contactes amb Síria i Palestina.

Tot això indica que existeix una élite capaç d'aconseguir aquests metall i controlar el comerç, ja que els seu inicis també hi ha producció micènica fora de la zona micènica (Milet, illes de Rodes, Illes Eolies) busquen la obsidiana, arriben materials micènics en punts llunyans. Al sud d'Andalusia es troba ceràmica micènica, comença l'expansió a orient i una relació a occident (expansió a Sardenya).

Les tombes de fosa son importants, s'hi col·loquen grans estel.les. A l'època següent de la plenitud, es canvien les formes d'enterrament, s'enterren en TOLOIS.

TOLOI

Monticle

DROMOS

Les tombes con col·lectives i per tant quan han de tornar a enterrar, falta més material.

MEGARON

Es una estança tripartita. Llar central envoltada per 4 columnes que van precedides d'un pati, és el lloc més elevat de la fortalesa.

Núm. 1 porta de les lleones, és la porta principal, amplada considerable de 6 a 8 m. Alçada de més de 8 m. Potser va arribar a 18 m. Sistema defensiu pensat amb l'armament del moment (núm. 1 y 28).

Núm. 5,6,7 i 8 habitatges vinculades al culte, llocs sagrats.

Núm. 26 moment final de Micenes, es fa per protegir una galera subterrània que passava per sota de la muralla i que arribava a una cisterna en la que hi arribava l'aigua , a 18 m de profunditat, amb una baixa de 40 a 360 m. Es construeix poc abans de la desaparició del món micènic. Passa el mateix a Tirint.

Núm. 15 i 16 àrees de tallers relacionades amb el món de palau.

NECROPOLIS

Les necròpolis es troben als extrems del nucli primitiu.

El món de l'energia constructiva va cap al món de la defensa per que hi ha un règim despòtic que obliga a la prestació d'uns treballs obligatoris, al igual que a Egipte (així es pensa).

Son recintes on hi viu la gent que ostenta el poder, més la família i un règim militar (són per protegir els bens de dins la fortalesa). Això serà diferent en els segles. Primerament es fan per protegir la classe dirigent més els bens i posteriorment es fan les muralles per englobar tota la població.

Al megaron s'ubica la seu del tro. Davant el megaron un gran pati. No és gens monumental, els esforços estan al món militar i el relacionat amb ell (cisternes...).

Micenes: és un lloc elevat, construcció amb ciclopis (grans llocs no treballats). En segons quins llocs hi ha paraments pseudosonomics, que busquen l'equilibri de terreny. En èpoques posteriors al 1200 aC. Queda destruït i es torna a ocupar posteriorment.

Cercle real A (cementiri reial). Amb el segon assentament, encara es protegeix més, són tombes excavades a la roca, recobertes amb una paret de momposteria. Es practica la inhumació, màscares com a Egipte i un personatge momificat. Desprès d'aquest cercle, s'enterren amb tolois (tombes de cúpula).

Un cop enterrats a les tombes de fossa es col·locaven les esteles, les quals representen jocs fúnebres en honor al difunt o el que es vol a l'altre vida (escenes de cacera...).Es en aquestes tombes d'on surten els objectes més rics (gran acumulació de riquesa de la classe dirigent).

Els funerals, en el món antic, són fets importants de primer ordre que implica relacions amb altres pobles. Així, aquests objectes que acompanyen el difunt poden ser objectes personals o ofrenes. També es documenten els banquets funeraris i es llencen les copes, ja no s'utilitzen.

Amb les tholois, son coves criptes, cobertes per un gran túmul de terra. Es veuen des de lluny. Aquests tholois comencen amb la segona època (cronologia).

Planta de Tirint: muralles més espectaculars que a Micenes. Hi ha un escriptor romà, que va recórrer Grecia, i sobre tot el Peloponès i es dedica a escriure el que veu. Alçada de 16-17m, difícil accés (a Micenes també), zones de propilens que donen lloc a patis. El megaron, dividit en tres sales.

Jaciment de Gla, centre importat d'Aheocia. La seva funció era controlar el mon de l'aigua. Situat al costat d'un llac. Es fan fer construccions per que fos navegable i comunicar diferents centres (dics, dessecar, etc) canals de comunicació.

El món micènic por de les construccions defensives també té intents d'arreglar trams de la xarxa viària (Argólida) amb transport terrestre. Es fan ponts amb tècnica ciclopea.

Jaciment del Peloponès (Mecenic: de primer ordre, per les rutes comercials, per la situació i per la toponímia pot correspondre a Pilos, amb el palau de Néstor (poemes homèrics). Anonglianos: és un centre sense defensa arquitectònica immediata i el regne de Pilos és més gran, a més el palau té la defensa del mar i de territoris que té darrera seu. No calia emmurallar-lo. Pilos va ser excavat a mitjans de segle.

Planta de Anonglianos: tres sectors. Al 1200 aC queda incendiat. En el lloc on es guardaven les taules d'escriptura lineal B, però es van conservar (sala d'arxiu). Veiem el megaron, amb dos columnes a l'entrada, entrada principal, sales d'emmagatzematge i de magatzem amb grans tines. Tenim un altre megaron, amb una llar al mig. Hi ha estances privades amb pati privat, corresponents al cabdill micènic. És un centre amb una llarga vida, hi ha ocupacions anteriors. Les columnes de fusta, 4 que envolten la llar central del megaron. La temàtica de frescs te molta influència minoica, la guerra, vinculació amb Creta.

L'escriptura Lineal B es igual al grec arcaic i dibuixen l'objecte encara que l'anomenin i posen la quantitat.

En el món micènic, l'activitat tèxtil era molt important, sobretot en els temples i el palaus que són els qui controlen l'activitat econòmica de primer ordre.

Hi havia 2 tipus d'esclaus: els de propietari i els de les institucions (temples, palaus...)

Aquest món guerrer es veu en les armes. En l'aristocràcia guerrera la caça es un element de prestigi (l'ivori significa contacte amb orient, Síria).

LA FI DEL MÓN MICÈNIC

No existeixen textos. La arqueologia aporta dades per la qual es pot establir una cronologia.

Helàdic recent III: es divideix en A, B i C

L'Helàdic recent III B (1300-1200a.C) cap el 1250 es produeix una sèrie de fets que trenquen amb la continuïtat històrica anterior. Tenim documentada tota una construcció fortificada al voltant de palaus amplis i per a protegir el palau i dipòsits d'aigua.

El món micènic preveu una crisi o conflicte, per primera vegada s'emmuralla la acròpolis (mitjans segle XIII).

Cap el 1200 aC tot aquest perill que es preveia arriba i aconsegueix els seus propòsits. Destrucció de palaus micènics i abandonats, com els palaus de Cryssa, Gla, Latosida, Sigurias, Corint, Micènica, Meneleo, Pilos... Micenes i Tirint pateixen destruccions però es reocupen. Tan sols Atenes i algú altre semblen salvar-se d'aquesta destrucció.

Part d'aquests palaus més grans on habiten els reis que controlen el territori s'abandonen i la gent s'arreplega.

La gent es recull a les ciutats mes grans i s'abandonen els petits nuclis. La part central de Grècia queda despoblada i s'agrupen a la costa. Més del 90% de despoblament.

Sembla ser, que a on s'agrupa la gent, en aquestes noves ciutats, ressorgeix la cultura i l'economia, en alguns casos, igual o superior al anterior. Grans centres com Pilos i Tebes desapareixen.

Canvis: recuperació del tipus d'enterrament, inhumació individual en cista o pou, i apareix la incineració com a forma d'enterrar als morts. El ferro substitueix al bronze, es substitueix un metall per altre més dur. Generalització del ferro, la veritable desaparició del món micènic al segle XI aC.

Causes: crisi generalitzada (Iliada-Odissea), moviment dels pobles del mar. L'expedició de cabdills mecènics es va produir i quan tornen tot el món polític, econòmic i cultural micènic havia canviat.

Iliada (anada); màxim explendor micènica

Odissea (tornada) fortificacions, etc.

Els cabdills micènics, quan tornen, tots troben la mort, degut a la crisi interna (Agamenó, Ulisses perdut). Això fa que la causa d'alguns diguin, que sigui una revolta interna (marxa de cabdill es el poder centralitzat dels palaus).

Una altra interpretació son les invasions, hi ha els pobles del mar, presència d'aqueus per la Mediterrània, documentació escrita, la qual anteriorment ja havia permès que el doris entressin a Grècia. Els doris sembla que eren superiors en la generalització del ferro, els que es queden perden trets de la seva cultura, fi del món micènic, també els doris esclavitzats que es revolten.

Altres diuen que es degut a crisis naturals (contrastades) canvi climàtic i més d'un terratrèmol, que provocarà una crisi econòmica.

Entre totes aquestes causes es podria explicar la fi del món micènic. Els aqueus i la cultura micènica pràcticament desapareixen, desapareix la seva escriptura, avanços, cultura material, sistema polític, llengua, s'abandonen els palaus, etc. A nivell poblacional, hi ha una davallada per que els aqueus marxen a les illes de la Jònia i la presència aquea és substituïda pels doris.

ELS DORIS

No se sap qui son, grups humans procedents del Nord, i que parlaven una llengua que posteriorment portarà a la grega, i amb una cultural inferior a la micènica i per això l'adopten.

Herodoto: ens comenta que els doris es divideixen en tres tribus, segons els trets racials que divideixen la terra.

Petits assentaments, amb un cap militar i que manté un títol , el de BASILEUS (Rey o cap de la ciutat).

Ocupació del nou territori: unes vegades per conquesta (esclavitud) i altres per ocupació (els mecènics paguen tributs per convivència amb els nous pobladors).

Al segle XI a.n.e Grècia entra a l'època fosca per que pràcticament no hi ha dades (fins a finals del segle XI- VII). El terme d'època fosca actualment en revisió.

Periodificació en base a la cultura material (aqueus) i en comparació en aquests amb la cultura egípcia.

Atenes té continuïtat, no es destrueix el palau, etc.

Els grecs, la seva presència no torna fins el segle VII a.n.e.

GRECIA ARCAICA

Divisió en períodes:

  • Grècia Arcaica:

    • Segle VIII (776 a.n.e., primera olimpíada) a inicis segle V (480 a.n.e. inici Guerres Mèdiques).

    • És el moment en que apareix la Polis, evolució política, social i econòmica.

    • És el moment de la difusió grega, colonització. Els fenicis ja ho havien fet una mica abans que el grecs.

    • Recuperació de l'escriptura.

    • Aparició de la moneda.

    • Legislació, lleis escrites, grans codis, transformacions econòmiques que donaran par a la Grècia Clàssica colonitzadora.

Tot això finalitza al 480 a.n.e al final de les Guerres Mèdiques, victòria grega envers el perses, Atenes i Esparta dirigiran la vida grega.

  • Grècia Clàssica:

    • Segle V a.n.e (Guerres Mèdiques) fins al segle IV a.n.e (Alexandre El Gran).

    • Desenvolupament ciutadà.

    • Moment en que la democràcia tindrà el seu punt més alt, Atenes portarà la democràcia a altres pobles.

    • S'utilitza la democràcia per a crear nous imperis.

  • Grècia Hel·lenística:

    • Anys 334 a.n.e, (conquesta d'Orient per Alexandre Magne) fins l'any 331 a.n.e. (batalla d'Acctium, la caiguda de l'últim regne hel·lenístic a Egipte, desprès de la derrota d'Octavi a Marc Antoni i Cleopatra).

  • Període romà:

    • Des de 331 a.n.e., batalla d'Acctium fins a la fi del poder de Roma sobre la zona grega. Roma s'hel·lenitza. Presència romana a Grècia ja des de el segle III a.n.e.

CRÈCIA ARCAICA

Es un moment de canvi i naixement de les Ciutats Estat. Es passarà d'una economia pastoril de petits nuclis doris, a explotació agrícola, agrupació d'aquests assentaments en que es diu SYNOIKISMOS (unió). Abans llocs tancats en els mateixos on es fa tota la producció, OIKOS (tot el que mana, la casa, la terra). Unió d'oikos en època arcaica que posteriorment seran les ciutats-estat, les polis.

La unió d'aquestes assentaments en ciutats fa que aparegui el ciutadà lliure (HOPLITA), el qual ha de defensar la ciutat quan faci falta. L'hoplita tindrà que defensar la ciutat en temps de guerra i lluitat al costat del ric del poble d'igual igual.

Les ciutats son la unió de petits llogarrets. El concepte anterior de palau és perd. Les ciutat s'originen a partir del temple. La ciutat dona a un lloc central on hi ha els edificis civils i religiosos, l'ÀGORA (centre ciutadà) així com la presència de la ACROPOLIS (lloc més elevat) per a la protecció del poble en cas de guerra. La ciutat aglutina el centre urbà més tot el territori, en el qual hi ha altres petits assentaments (província). No hi ha trencament entre camp i ciutat.

Hi ha molts tipus de ciutats: Atenes, estructura ciutadana molt potent. Esparta, unió de llogarrets, ciutat més diferenciada.

Els ciutadans pertanyen a la seva polis, i pertanyen a un grup de lleis. Són atenesos, de l'Àtica (territori) i grecs. El concepte de grec, el tenen quan tenen conflictes externs i en quan els no grecs (bàrbars). Exemple: els fenicis mai es van dir fenicis (phoeniké) eren tiris (de la ciutat de Tir), sidonis (de Sidò) o els ibers (eren cosetans, cusetans, etc).

En la creació d'aquestes ciutats-estat, territoris grans i territoris molt petits, eren independents.

Propietat: cada ciutat tenia un bloc de terra, el KLERÒS, que li havia de donar per viure. El kleròs, era part de l'antic oikòs, d'entrada, molta igualtat però grans desigualtats socials que portaren a conflictes. El kleròs era treballat pel KLEROI.

Societat grega:

  • Homes lliures: els més rics eren els aristòcrates o ARISTOI, que controlen la major part del territori i eren els que podien governar, assemblees, magistratures... Les lleis no escrites les deien els deus, i els únics que podien parlar amb ells eren els aristoi. Els aristoi basaven el prestigi en els seus avantpassats, descendents d'herois o deus. Un tret polític important es la desaparició de la monarquia, les monarquies homèriques (reis) s'han convertit en caps de famílies per llinatge o per tenir més riqueses que els altres oligarques.

Esparta: manté la monarquia, però hi ha dos reis (bimonarquia).

A Atenes hi ha constància amb un moment determinat al Basilea se li imposen dos consellers, descripció monàrquica, poder aristocràtic.

Aquest poder per part d'alguns, creà una crisi social, per dubtes. Esclavitud per a pagar els deutes. Els homes lliures deixen d'ésser lliures per pagar deutes.

Grècia arcaica: Institucions polítiques a la ciutat estat (segles VII-VI aC)

El Consell, els Magistrats i l'Assemblea de Ciutadans: cànon que van succeïts pels antics reis o basileus que només van perdurar a Esparta.

El Consell: rep diferents noms, depenent de la ciutat on es troben, Gerusia, Bulé, Boulé o Simedrion.

A Esparta la gerusia era semblant al senat, era escollit per un consell d'ancians. A Atenes es tria burocràticament entre les millors famílies. A Corint, membres d'una gran família molt rica. Cada ciutat te els seus mètodes per a escollir.

L'Assemblea: deriva de l'Àgora (assemblea militar). Pertanyen a l'assemblea tots els ciutadans lliures (drets polítics) que no poden accedir a altres càrrecs. A Tessàlia i Delfos és l'Àgora, a Atenes Ekklesia i a Esparta Apella. La seva funció és resoldre les propostes del Consell, el qual fa la política.

Els Magistrats: al igual que el Consell te diferents noms, a Atenes i a Beocia s'anomenen Arcontes i a Esparta Eforoi. Hereten les funcions del antics basileus (reis) i executen les decisions del Consell i l'Assemblea, sotmesos a la revisió del Consell.

Els magistrats a Atenes, apareixen quan desapareix el basileus, es posen 2 consellers al rei i aquest acaba desapareixent i els consellers acaben sent els magistrats. El magistrats son càrrecs anuals.

Les Lleis

Grècia arcaica, utilitzaven l'oracle i la noblesa que eren els que hi anaven, interpretaven les lleis dels oracles com volien. El poble demana que s'escriguin les lleis de manera que apareix el legislador o Nometeta, i la Aisimneta que serà l'àrbitre que farà aplicar les lleis.

Les colònies gregues de nova fundació és on es troben les primeres lleis i codis legislatius escrits, a la Magna Grècia i Sicília. La figura del legislador va fer que es reformessin les lleis per que no hi hagués tanta diferència entre rics i pobres. D'aquesta recollida de lleis i es regulaven diversos fets, per exemple, tenim el càstig a la violència física, la diferenciació de homicidi voluntari i involuntari, regulació de contractes de matrimoni, també el problema de clericlerat i quan una dona es quedava orfe sense germans, no tenia dret a la propietat però es la que transmet el títol (caça de la dona); legislació entre treball públic i privat, regulació sobre la propietat de la terra i dret de pas, vigilància de pagament de deutes, etc. A partir d'aquest moment, aquestes lleis queden registrades de manera que no hi hagi tanta desigualtat social.

A part de l'aparició de la polis també apareix la tirania. Tot el segle VII i principies del VI aC, hi ha tensions a Grècia, amb lluites armades que feien perillar estes ciutats estat. L'enriquiment d'una minoria, els deutes que portava a l'esclavitud, etc, ocasionaren els problemes, també la propietat de la terra que és el que fa ric a una persona. A segle VII aC hi ha un boom demogràfic, superpoblació que es va empobrint a costa d'altres que es van fent més rics, crisis del segle VI “STASI”. L'intent de solucionar-ho d'asimmetes i legisladors no va funcionar. Aquí, apareix el tirà “TYRANOS”, el qual arriba al poder de forma violenta, per la força, s'enfronta al Basileus (rei que hi és per que li toca), son membres del consell, has estat magistrats, militars, etc, i recolzats per poble es fan amb el poder per la força. Els tirans intenten donar una imatge contrària a la manera com han arribat al poder (manera no legal). Un intent de la tirania va ser de retenir la gent al camp, fent-lo més atractiu (reunió de magistrats al camp, donació de grans lots de terra,, enfront de grans nobles que s'estan quedant la terra).

La tirania la crea el poble però, també és molt individualista i per les iguals característiques del tirà (en contra els rics que exprimeixen al poble) també desapareix. El concepte de tirà grec és diferent de l'actual, el tirà grec està al poder per que el poble li posa i intenta ajudar-lo.

Aparició de la moneda

També durant la Grècia arcaica, apareix la moneda, al segle VII aC a l'Àsia Menor. No apareix com a estímul de compra ni patró comercial, sinó que va lligada a la ciutat estat, al desenvolupament de sentiment cívic, significació, reafirmació de l'existència de la ciutat estat a partir de l'otorgació de paper fiscal. Exemple: amb la moneda es paga l'exercit, els hoplites, representació màxima de la ciutat en aquest moment.

La colonització

Un altre dels trets característica d'aquesta època són les colonitzacions. Les colonitzacions fenícies les tenim ja documentades anteriorment a les gregues. Els micènica també es mouen per la Mediterrània però, sense afany colonitzador. Els grecs van a colonitzat i a obrir nous mercats. La gran colonització al segle VIII - VI aC, es produeix per la pressió que sorgeix a les ciutats gregues a causa de l'Stasi.

Colonització: Apoikia, instal·lacions més klerokia (lot de terra que s'assignen a cada persona). Les colònies s'entenen com unes noves fundacions per grups de ciutadans que es separen de la seva ciutat d'origen i s'instal·len en un altre territori on se'ls hi dona una lot de terra. La fundació implica la independència a la polis. Colònia nova grega. Aquesta independència de la colònia i la visió de dependència de la metròpoli portarà conflictes. Es coneixen també tractats, matrimonis entre les colònies i la metròpoli, aconseguint així la doble nacionalitat.

A part de los colònies tenim els mercats, els quals, alguns acaben convertint-se en colònies (exemple; Empúries). Casos de mercats: Empúries, Naucratis (Egipte), Emporiom (Mar Negre).

La gent de la colonització és també una vàlvula d'escapament per aquest grup afavorit que buscava noves terres. També potser, un problema de superpoblació.

També hi havia casos particulars, per exemple a Esparta que tenia població bastarda (mare espartana i pare no espartà). En general, però es degut a la manca de terres, econòmiques i físiques.

Esparta i Atenes (per que es desfà de l'stasis) participa molt poc en les colonitzacions. Esparta conquereix, via militar.

A la ciutat d'origen: es denomina a un fundador, “l'OIKISTES” que serà el que portarà la flama de la metròpoli i farà tot el ritual de la fundació. El cap de l'expedició, el que dicta les primeres normes de la ciutat i el que dona els lots de terra. Consagrarà la ciutat a una divinitat (l'heroi fundador). Consulta l'oracle (els déus parlen en boca de l'oracle), un lloc sagrat. L'oracle de Didimeium, a prop de Milet, a la jònia, l'oracle de Delfos on el deu parlava en boca de la pitia o pitonissa, que tan sols treballava un cop al mes, i se li hi havia de portar una cabra com a ofrena. Delfos es converteix en el gran oracle, en relació amb les colonitzacions, sembla més que seria la confirmació, l'akistes ja sap on ha d'anar però, el déu li confirma, per això al segle VII Delfos es converteix en el gran oracle.

Un cop es fa el ritual, la ciutat queda fundada amb tots els drets polítics i socials i entra a formar part de la idea de hèlade.

En general, les colonitzacions son masculines. Hi havia voluntaris, però també hi ha gent que hi va anar obligatòriament. La relació amb els territoris on arriben és diversa, quan l'interès és comercial, el que interessa és el bon tracte i la bona relació amb els indígenes. A Sicília, no hi ha enfrontament i esclavització d'indígenes. També hi ha pactes, etc. Pels grecs, la resta són bàrbars (estrangers, però també aprenen de pobles on arriben).

L'estat no paga cap fundació, hi van generalment fills de famílies benestants.

Hi ha dos grans onades colonitzadores:

775 aC: cap a la Mediterrània occidental (Mar Tirrè). Fundació de Pitacusa, colònia comercial; Sicília i el Sud d'Itàlia, finalitzant el 675 aC. Hi ha també un petit moviment cap a Occident (Síria, Fenícia).

675-550 aC: dirigit cap a la Propotide (espai entre els Dardanels i el Bòsfor). Els màxims fundadors són les ciutats de Megara i Milet. A finals es produeix un moviment cap a occident per part de foceus, fundacions de la costa i la Península Ibèrica. També, del Nord d'Àfrica, sense ser noves colònies, sinó obertura de mercats (Naucratis a Egipte, Menfis i també establiments de barris grecs a diferents ciutats com, Almina a Síria).

ATENES - ÉPOCA ARCAICA

Geogràficament, situada al Àtica. 1600 km2. Relleu lligat a la evolució, amb el posterior desenvolupament de la Polis; desenvolupament agrícola a les plantes; recursos naturals, mines de plata ja des del segle XI; i la costa per establir-hi ports.

Atenes, a diferència d'altres territoris es converteix en una ciutat sense súbdits, creació de la ciutat sense conflictes, els homes de l'Àtica són atenesos. Els esclaus procedeixen de fora o bé es compren al mercat, fins que sorgeixen els conflictes.

Atenes, gairebé no participa en les colonitzacions, però si que participarà en l'obertura de mercats, en Turquia “Punto Ucsino” per l'explotació de nous territoris que es convertiran en els graners de l'Àtica.

Atenes també va caure en la crisi de l'stasis (cada vegada més rica i més pobres). El monopoli econòmic i polític dels EUPATRIDES (ben nascuts) s'amplia a costa dels més pobres. Els deutes feien caure en l'esclavitud als homes lliures.

Cap el 760 a.n.e. Ciló, guanyador del Jocs Olímpics (noble), consulta amb l'oracle de Delfos, d'on va treure la idea de convertir-se en la figura més poderosa d'Atenes. Ciló intentà convertir-se en el Tirà d'Atenes, i amb tropes de Megara, enviades pel seu sogre, intenta agafar l'Acrópolis. El poble no li va permetre i es van refugiar al temple d'Atenea. Quan van sortir els va matar. Per tant, el primer intent de tirania va fracassar. (Els Alcmeonides: família que diu que surtin del temple, que si es rendeixen no els passarà res) .

Posteriorment a Ciló, apareixen dos figures polítiques importants, Drakó i Soló.

Drakó, recopilarà les antigues lleis ateneses posant a les mans de l'Estat el poder d'impartir justícia (abans el aristoi).

Soló (opatrida), l'any 594 a.n.e. es elegit magistrat per tal d'acabar amb la crisi d'stasi, que estava passant Atenes. Tenia poder per reformar les lleis i poder polític. A les seves obres, es veu com els rics tenen la culpa d'aquesta crisi i els que ha portat a l'estat a la Guerra Civil de l'Estat. El poble, demana a Soló que accepti convertir-se en tirà, ell ho rebutja però, accepta el temps de magistratura.

A Soló se li deu el que s'anomena alleugeriment de càrregues, amb l'objectiu de solucionar els problemes d'esclavitud per deutes, els homes alliberats, rescatar els que havien estat venuts a l'estranger, però no va repartir les terres del més rics. Els canvis no van ser immediats.

En l'aspecte polític, la creació d'una jerarquia formada a partir de la riquesa, la qual es mesurava amb la capacitat de producció agrícola.

Es creà quatre classes, la primera classe, continuen mantenint el poder sobre els càrrecs més alts. Els Arcontes (magistrats).

El segon i tercer grup, eren elegits pel Consell amb 400 membres.

I el quart grup eren, els homes lliures, la gent del poble que formaven la Assemblea Popular.

  • PENTAKOSIOMEDIMNOS: els més rics, en cas de guerra la cavalleria, es paguen l'armament.

  • HIPPEIS: poden optar al consell, cavallers, també es paguen l'armament.

  • ZEUGITA: els hoplites, ciutadans lliures, la infanteria, que també es paga l'armament.

  • THETES: infanteria lleugera; a la flota els bogadors.

  • El govern en l'època arcaica queda constituït per un consell (Boulé), que elabora les lleis i les passava a l'Assemblea per que les rectifiqués. Els magistrats (Arcontes) eren elegits dins el primer grup per l'Assemblea.

    Al marxar Soló d'Atenes, una vegada fetes les reformes, tot canvia, perdura la crisi. La seva marxa va fer que el seu procés de canvi fos més lent i que el propietaris més petits no sobrevisquessin dels seus ingressos.

    Pisistrat obté la tirania fins el 527 a.n.e., instaura la tirania hereditària. Els seus fills Hipias i Hiparc son considerats com a bons tirans. L'obra de Pisistrar, va recolzar als camperols pobres, continuant amb les reformes de Soló. Va saber jugar a favor del poble i se'l va guanyar, són els aristoi els que volen acabar amb la tirania.

    El moment de Pisistrat, a més de que es solucionen l'stasis, és un moment d'expansió comercial i presència de ceràmica àtica per tot la Mediterrània (segles VII - IV aC) i Atenes, la ciutat més important econòmicament. La ceràmica està lligada a rituals.

    En aquest moment apareix Esparta, la qual feia temps que utilitzava la seva força militar per combatre les polies del voltant i per derrotar les tiranies. Creà la lliga de Delos, per assegurar-se i el control del seu territori i per controlar els estats veïns.

    Antagonisme entre Atenes i Esparta, la qual no veu amb bons ulls la tirania d'Atenes. La mort d'Hiparc, provocà que Hipies, el seu germà, obligués a bona part de l'aristocràcia d'Atenes a exiliar-se. Tot això, va se aprofitat per Clistenes per a tornar a Atenes, però és vençut, moment que aprofita Esparta per voler acabar amb la tirania.

    Cleomenes I d'Esparta assetjà Atenes i expulsà del poder a Hipies i la seva família, els quals es refugien a Pèrsia, Hipies serà assessor del perses.

    L'expulsió d'Hipies provoca a Atenes un revifament de la crisi, en la qual tenia molt a veure Esparta, ja que volia instaurar una oligarquia al poder, influint a les classes afavorides, 2 classes:

    • DEMOCRATES: Clistenes al capdavant.

    • OLIGARQUES: Isàgores al capdavant, recolzat per Esparta.

    El 508 a.n.e. Isàgores, pujà al poder a Atenes, exiliant a Clistenes i els seus partidaris. També va intentar desfer el Consell de 400 per un Consell de 300 aristoi escollits per ell. El poble no ho permet i esclata una Guerra Civil que durà dos anys. Finalment, la revolta provocà la victòria de demòcrates, retirada d'espartans i tornada de Clistenes.

    Clistenes al tornà al poder, promou una sèrie de reformes:

    • Fer fora els Eupatrides, trencar amb el fet que només els ben nascuts tinguessin el poder i la presa de decisions.

    • Impedir la formació de partits locals territorials o tribals (per que algun líder d'aquest grup es convertís en tirà).

    • Obstaculitzar qualsevol tipus de tirania.

    Era una reforma política, inici de la democràcia, però no una reforma econòmica.

    Apareix l'ostracisme, càstig que obligava a marxar d'Atenes durant 10 anys, per limitar el poder de líders polítics. Eren 6000 vots de l'Assemblea per que marxés, sense perdre la ciutadania ni els béns. Es reunien una o varies vegades l'any, servien per votar les magistratures però, es converteix en un lloc de judicis.

    Altres reformes: el Consell de 400 passa a 500 (Boulé), per que quadrés amb les tribus que eren 10, amb una durada anual. L'Assemblea també decidia la guerra i la pau. Això, afavoria l'aparició de demagogs que es guanyaven al poble.

    Reformes socials de Clistenes: els ciutadans atenesos havien de pertànyer a un DEMOS. El nom de ciutadà atenès era el seu, de qui era fill i del demos on vivia. Va permetre l'accés a la ciutadania atenesa als estrangers que s'havien integrat a la ciutat, el Metecs, que pagaven els impostos però no podien tenir bens. És atenès, tot aquell de para atenès.

    L'Àtica dividida en 100 demos, tot és Àtica, però divisió interna, tenen les seves pròpies festes, Déus, etc. Del demos, surten les categories de ciutadans per participar al exèrcit.

    Les PHYLAI son agrupacions superior al demos, les tribus. A l'Àtica hi ha tres grans regions: ciutat, costa i interior, i cada una de les regions te les seves tribus. Tribus que tenen un cap principal, l'ESTRATEGA, capdavant de l'exèrcit.

    A partir d'aquestes reformes de Clístenes, es pot parlar que la democràcia atenesa va haver-hi intents de parar aquest procés (Hipies, Esparta, Tebes). Atenes va vèncer la problemàtica externa contra la democràcia.

    En el fons, però, imposaven la democràcia als altres territoris.

    ESPARTA EN ÈPOCA ARCAICA

    Fonts escrites: poemes lírics de Tirten i Alcam (600-650 a.n.e). Se sap molt poc i s'ha de buscar Arqueològicament: excavacions al Peloponès Artemisa Octia (segle VII-VI a.n.e.).

    Més endavant, en època clàssica la informació escrita és més abundant, escrits de Plató, Aristòtil...

    A nivell geogràfic, a la Lacònia, al sud-est del Peloponès, 10.000km2 (6 vegades més que l'Àtica), 1/3 part era una plana molt fèrtil.

    Esparta serà un imperi que es tancarà en ell mateix, només sortirà per conquerir, poca participació en les colonitzacions, per que el tema productiu el tenen solucionat.

    L'arribada dels aqueus, al mitjans del segons mil·leni a.n.e., a aquesta zona del Peloponès. S'estableixen diferents regnes, el regne Espartà, amb el rei Menelao (rapte de Paris). Al costat el regne de Pilos, amb Nèstor. Diomenes amb Argos i Agamenon a Micenes.

    A partir del 1200 a.n.e., l'arribada del Doris (canvi ètnic, davallada micènica), començarà una nova era espartana. L'estat espartà a partir dels doris, són diferents llogarrets que s'ajunten per formar la polis espartana (referència de l'estat espartà igual a SINOIKISME). Unificació de pobles com: PITANA, MESOA, DIMNAS, SINOSURA, petits llogarrets (segle a.n.e.) són la base espartana, poc després, s'unirà AMICLAS.

    L'afany de control espartà, sobre el territori els va portar a actuar de diferent manera. L'arribada dels doris, significa una conquesta de diferents tipus de gent, espartans que manaven; els periecs, que ocupaven la plana i els heilotai, que sons els que s'esclavitzen i treballen pels espartans.

    A mitjans del segle VIII-VII a.n.e., a la conquesta de terres de Messènia, Esparta, conquereix totes les terres que defineixen el seu territori en època clàssica. L'afany de conquesta espartà es va veure a Argos frenat per l'exèrcit a'Isies (a la batalla de les argòlides), quan Esparta avançava cap a la Linuria, es van veure frenats. A Isies es delimita la frontera entre uns i altes.

    Funcionament: no fa repartiment de terres, tan sols, els aristòcrates reben terra, i això provoca revolucions per un nou repartiment, els “Parthenai” no reben terres, per que són bastards i són enviats a colonitzar.

    Constitució espartana: sembla l'obra de Licurg, es poc conegut com Homer (no està del tot clar). Es redacta en un document anomenat “Gran Retra”, es un codi politico-social; diarquia espartana (dos reis) el Consell (gerosia) i les magistratures.

    Pilars bàsics:

    • instal·lació classe militar (tots els ciutadans espartans son militars, els “Homoioi” amb drets polítics i socials

    • assignació a cada ciutadà (homoioi) d'un lot de terra “Clero”, treballat per esclaus (hoplites)

    • Constitució i instauració organismes polític de decisió, assemblea “Pella”que participen tots els iguals, els homeioi

    • Fixació d'educació i conducta cívica dirigida a que tot funcioni en base als punts anteriors.

    La diarquia espartana, l'ocupen dos famílies, els Agiades i els Euripontides (dret monarquia). Un d'aquests sempre és cap militar. Temes com la resolució de conflictes, adopcions, vies públiques, etc però no un monarca en plens poders, per exemple, no controlen les finances de l'Estat.

    El Consell d'ancians aprova les lleis, està format per 28 membres més dos reis. Per a formar part de la Gerosia s'han de tenir 60 anys. En època clàssica, tenen dret a jutjat al rei.

    La assemblea de la “Apella” més de 30 anys. Quan la gerusia proposava lleis i l'Assemblea les votava en favor o en contra. Tenia poder en cas de pau, guerra o aliances.

    Els Magistrats elegits per l'Assemblea, són cinc, amb càrrec anual. Vigilen en compliment de les lleis.

    Organització social: l'economia clau és la formació de ciutadans. Ja en el naixement la comunitat s'encarrega de tutelar el seu creixement. Als 7 anys, comença l'educació dins la comunitat, el jove espartà forma part d'un grup de ciutadans en formació, aïllats de la família. La pederastia està acceptada per que és com una ajuda de cara a solucionar conflicte de joventut i enfocar-lo cap a una solidaritat a nivell militar i esportiu, es parteix de la individualització per anar cap a la col·lectivitat.

    Als 20 anys, el jove es obligat a casar-se, però no pot viure amb la seva família.

    Als 30 anys, se'l reconeix com un home en plenitud, pot votar, de dia ha de continuar fent vida col·lectiva i a la nit pot anar a casa.

    La possessió dels drets cívics dels iguals, dependrà de la participació en la SISSYTIAI (vida col·lectiva diürna). Si no es participa es perden els drets socials i polítics.

    Els ciutadans espartans no es poden dedicar a la producció, és una tasca destinada als esclaus.

    Hi ha moltes revoltes d'hilotes, a causa de la seva situació a Esparta. Sobretot quan Esparta està en guerra.

    Es el moment de construcció de grans infrastructures, com el temple d'Atenea, Artemisa, Apol.lo, amb grans cerimònies i festivals. Estat únic en tota Grècia.

    En conclusió, Esparta és una ciutat diferent respecte a altres territoris, pot produir per ella mateixa, i conquerits els territoris per la seva supremacia i mantenir el seu model socio-cultural i no li fa falta sortir a l'exterior. Quan surt a l'exterior és per que li demanen.

    Veient la constitució espartana, veiem que és igualitària, però això, fa que s'acabi convertint en una dictadura militaritzada (en teoria, esquema igualitari de tota Grècia).

    Altres societats gregues en època arcaica i Argos, al segle VII a.n.e., té una monarquia. Fidó (monarca més importat, per que introdueix la moneda a Grècia). Corint, segle VI a.n.e, tirania, màxim esplendor època arcaica a nivell comercial. Megara, participa en totes les colonitzacions, segle VII a.n.e. tirania, règim aristocràtic, crisi que canvia el govern, problemes motivats per potències externes, perdrà territoris a favor d'altes ciutats.

    (ULL preguntes d'exàmens època arcaica d'Atenes i Esparta)

    GUERRES MEDIQUES I MEDITERRANIES

    Per la situació geogràfica de Grècia, la dotava de possibles atacs de potències externes. Posteriorment, al 1200 a.n.e. dels doris no es produeix cap enfrontament.

    Mon grec, tot el territori d'Àsia Menor, el continent i les costes de la Jònia (ciutats estat gregues). A Àsia Menor, presència de 12 polis gregues ocupant tota la costa de l'Egeu (actual Turquia): Fosea, Eritra, Klazurene, Teos, Levedos, Colofo, Efeso, Priene, Miunte, Milet, Kios i Samos; formant la “Dodecàpolis Jònica” (Milet, tenia 80.000 habitants). Aquests van arribar a un nivell cultural més elevat en menys temps per que estan rebent influències orientals, les quals traspassaran posteriorment al continent, des de la seva base grega (primer sota l'imperi libi i posteriorment el persa).

    La conquesta de les ciutats jònies, es produeix a mitjan del segle VI a.n.e., per part de l'Imperi Libi, hi deixen un governant i paguen tributs. Posteriorment també ho faran els perses.

    Moltes d'aquestes ciutats, per pressió d'altres imperis, participarà en colonitzacions. Desprès de la caiguda dels libis enfront els perses, al 499 a.n.e., es produirà la revolta a Milet (contra el poder persa), sol·liciten ajut, com a grecs, al continent, tan sols Atenes i Eretria els ajudaran. La revolta s'estén a altres ciutats.

    L'any 498 a.n.e. els grecs assalten la ciutat de Sardes, on hi vivia el germà del rei Dario i incendien la ciutat. Es munta la contra ofensiva persa i saquegen i incendien la ciutat de Milet. Això, no significa la fi d'aquestes ciutats. Dario els deixa reconstruir, tornar a les seves institucions i els hi posa un governant (aquestes ciutats eren molt riques). Aquest fet va ser l'excusa per a conquerir la Grècia continental. El 490 a.n.e. Dario munta un exèrcit en direcció a la Grècia continental. Prèviament, envia ambaixadors per demanar el sotmetiment. A partir d'aquí comença la primera Guerra Mèdica.

    Milet, al capdavant de la revolta. Dario l'any 440 a.n.e. va llençar una expedició contra Atenes per venjar-se de la seva ajuda a les colònies gregues de la Jònia. Abans de muntar l'exercit, va enviar ambaixadors per demanar el sotmetiment, totes les ciutats es van sotmetre als perses a excepció d'Atenes i Esparta.

    Els perses es van trobar amb la flota atenesa (el 443 a.n.e. fortificació per part de Temistocles). L'exercit persa entra per la Grècia continental i Eretria és la primera ciutat a caure. Desprès, els perses desembarquen prop de Marató, on es troben els hoplites atenesos més els aliats de la ciutat de Platea. La primera ofensiva d'Orient (persa) contra occident (Grècia) acaba amb victòria atenesa per que els perses es retiren. Primera Guerra Mèdica.

    Posteriorment, a la victòria a Marató, els grecs van continuar amb la seva política: entre el 480-440 a.n.e, Atenes reforça la democràcia i s'enfronta a la ciutat de Gina (ciutat dedicada a la construcció de barcos). A Esparta, es substitueix a Cleomenes per Leonides (el capdavant de l'exèrcit grec).

    El 481 a.n.e., comença la Segona Guerra Médica, els grecs s'ho veien venir i deixen els comandaments militar a Esparta. Els grecs, davant la força dels perses, deixen el nord i únicament queda un exèrcit al sud comandats per Leonides, el pas de les Termópiles. El problema va ser que un pastor els va trair i va dir als perses un pas per les muntanyes i els perses van atacar als grecs pel darrera, continuant l'avanç pel sud, destruint Atenes i tota l'Àtica: els grecs no els hi perdonen mai, Alexandre el Gran (aventura asiàtica).

    Davant això, la flota atenesa, amb Temistocles al capdavant, venç als perses a Salomina.

    El rei Mordoni (persa-comamdant), s'enfronta als grecs al continent i guanyen.

    Acabada la guerra, Grècia es troba amb problemes interns, les ciutats que s'havien aliat amb els perses, per exemple Tebes. Esparta va proposar que es despobles tota la Jònia i els que havien recolzat a Pèrsia, que anessin a Pèrsia i els grecs de Pèrsia cap a la Grècia continental. No es va acceptar. (Guerres Mèdiques entre Grècia i Pèrsia)

    Guerres Mediterrànies (entre Cartago i les colònies sicilianes). A Sicília, Siracusa (Giló i Grijento, Tiló) ciutats més importants. L'any 490, els cartaginesos munten un exèrcit contra Sicília.

    Un cop va desaparèixer el perill, l'últim que ens troben son enfrontaments entre ciutats, sobretot entre Atenes i Esparta, que lideren coalicions de ciutadans. Van perdre l'única oportunitat de ser una nació.

    Esparta es tanca encara més en ella mateixa. Creació d'una coalició amb Atenes al capdavant que posteriorment seria l'Imperi Atenès.

    El grup que més va aportar a la victòria grega, sobretot a Salomina, van ser els tetes, els remers, els quals se'ls va reconèixer els drets que a la resta de ciutadans. Realització de la democràcia.

    Creació de grups antagònics: democràcia, per una banda, i el poder de l'aristocràcia (oligarquia - Esparta). Atenes com a principal força naval i Esparta com el millor exèrcit de terra.

    Atenes esdevé, quan hi ha una crisis amb Esparta, la ciutat líder, fet que va provocar problemes imperialistes.

    Entre la fi de les Guerres Médiques i principis de les Guerres del Peloponès: 50 anys d'esplendor d'Atenes “Pentekontesia”. Atenes arriba a ser un imperi però, s'oblida com hi ha arribat.

    LA CIUTAT ANTIGA (P. Connolly)

    Pentekontesia: no serà un període de pau. Continuarà la guerra amb els perses pel seu compte. A la fi de les Guerres Médiques, Atenes es troba en democràcia en plena expansió: es crearà la lliga de Delos, sota Aristodes (governant de moment), ciutats de continent i de les illes per la defensa mútua en cos de perill extern. Per altra banda, la lliga de Corint, liderada per Esparta. Constitució de les ciutats a la Lliga en funció de la seva importància, Samos, Quios, Naxos, Taxos i Egina, aportaven els seus propis barcos i pagaven la construcció de barcos, els quals es quedaven a Atenes. Els primers èxits militars de la Lliga va fer que Atenes tingués més imposicions i alguns aliats volen sortir de la Lliga, per exemple Naxos, Atenes ho sufoca.

    El Tresor de la Lliga, passa a situar-se a Atenes, hi ha un desgavell financer que fa que Atenes s'ho quedi tot (per exemple: Pericles, polític imperialista), però a Atenes, a l'Àtica és quan es viu millor. Atenes utilitza el seu poder per imposar la democràcia.

    Dins la política atenesa, el partit demòcrata d'aristòcrates i el partir demòcrata del poble, Pericles és el primer que marca un sou pels polítics. Dos grans famílies, una de costat dels aristòcrates democràtics i l'altre al costat del poble.

    El 461, é la primera crisi, i quan el cap del partit demòcrata va aconseguir que es fixes una llei que limitava el poder del consell, format per aristòcrates. L'ostracisme era freqüent, es comproven els vots de l'Assemblea i quan veien que algú tenia massa poder el feien fora.

    Exemple: Ginó, neix al 510 a.n.e., de família rica, seguidor del partir aristòcrata. Va fer coses per la marina grega, la seva riquesa li va permetre pagar barcos, l'ampliació de les muralles de l'Acròpolis, la victòria davant de Pousànies (espartà a bizanci). L'any 461 a.n.e. Cinò, va ser expulsat. Ja no va tornar a fer-se càrrec de cap cos polític, excepte quan va ser cridat per Perícles. El retorn de Cinó a Atenes, es va trobar que Afiartes (aristocràtic) havia canviat coses, reformes radicals. Els seguidors de Cinò van demanar-li que les aturés i altre cop l'ostracisme.

    Pericles: de partit popular, al poble (democràtic), gens demagog. 461-429 a.n.e., política atenesa. Va governar per la seva influència a l'Assemblea, bon orador. Envoltat de gent de prestigi, filòsofs... Pericles, va ser el que va imposar pare i mare atenesa, per ser ciutadà atenès, és un moment que arriba molta gent de fora. A Pericles, van intentar perjudicar-lo políticament, però guanya el poble.

    LES GUERRES DEL PELOPONÈS

    Grècia es troba dividida en dos zones d'influència: la atenesa i l'espartana. Les rivalitats es deuen a dues causes:

    • Polítiques: Atenes defensa i procura difondre les institucions democràtiques i Esparta les aristocràtiques.

    • Econòmiques: la rivalitat no es amb Esparta directament, si no contra Megara i Corint, integrants de la Lliga del Peloponès i a les que molestava el fort creixement comercial d'Atenes.

    A partir del 431 a.n.e., Esparta, influenciada per Corint i ciutats que volen sortir de l'òrbita de la Lliga de Delos, encapçalen el moviment atenès:

    • Guerra entre Corint i Corcira per raons comercials, Corcira demana l'entrada a la Lliga de l'Àtica. Els atenesos, posen la flota al port de Corcira, però sense actuar. Corint guanyarà.

    • Revel.lió a Potidea (colònia de Corint), rep els magistrats de Corint anualment, però Atenes li prohibeix a Potidea que els rebi, tanmateix demana enderrocar les muralles de la colònia, el qual es negaran a fer, i per això declaren al guerra. Potidea demana ajut a Corint i Esparta.

    • Decret contra Megara, pel qual es prohibeix als megaresos l'accés a tots els mercats atenesos.

    Cal tenir en compte, que en aquest període, l'exercit atenès i espartà tan sols s'enfrontaran una vegada a la Batalla de Tanagra, i que es decantarà cap el costat d'Esparta.

    Així, dons, Esparta es una potència militar de terra, i Atenes tindrà el seu poder a la mar; per això ens trobem:

    • les batalles es convertiran en expedicions de càstig i no s'arriba mai a una batalla decisiva. Dins de cada Lliga trobem potències marítimes com les de Platea a la lliga atenesa o Corint a la Lliga espartana.

    • Igualtat de tàctiques i entrenaments, pel que el resultat es de taules (igualtat). Això i el descens demogràfic, provoca la concentració de mercenaris bàrbars especialitzats a la guerra de guerrilles (o atac).

    Els 27 anys de conflictes es poder separar en 3 períodes:

    • Guerra d'Arquidamo (431-421): Pericles aconsella als atenesos no combatre als espartans a terra i refugiar-se a les muralles i mobilitzar la marina atacant les costes del Peloponès. Esparta, entrarà a l'Àtica i destrueix els camps, mestres tant, la flota atenesa ataca les ciutats aliades a Esparta. Una epidèmia de pesta esclata a Atenes i morirà 1/3 de la població. A Pericles se'l considera responsable d'aquest fet, també morirà a causa de l'epidèmia. Desprès de la mort de Pericles, Cleon assumeix la successió i Niceas dirigeix el partit del oligarques (pacifistes). Atenes resisteix davant Esparta, i l'any 421 a.n.e. signarà la pau de Nicesas, per 50 anys; a la mort de Cleon i Brasides (reorganitzador de l'exèrcit espartà i defensor de la destrucció de l'enemic). Aquesta pau estableix: la devolució recíproca de tots els territoris conquerits (no està ben vist per Corint, Beocia i Megara, ciutats aliades), Esparta i Atenes signen una aliança defensiva davant la creació de la Lliga entre el Peloponès i Argos. Però la política d'Alcibiades empitjora les relacions espartano-ateneses.

    • Guerra de Sicília (415-413): Alcibiades, desitjós de guanyar definitivament a Esparta, pren la decisió de presentar la batalla quan a Atenes es superior a la mar. Dona ajut a Sagesta i Selino contra Siracusa que les vol dominar. Alcibiades dirigeix l'expedició amb Nicias i Lamaco, fuig a Esparta. Al 413 a.n.e., es aniquilada la flota atenesa a Siracusa i l'exèrcit de terra junt al Asinaro. Niceas es executat i els presoners condemnats a treballs forçats a les canteres.

    • Guerra de Deceia (413-404): els espartans (aconsellats per Alcibiades), ocupen la fortalesa de Deceia, des de on hostilitzen l'Àtica. Les conseqüències: separació dels aliats d'Atenes i conflictes interns a la ciutat, on l'aristocràcia i la democràcia s'odien (els democràtics son demagogs). Aprofitant la sortida de la flota, els oligarques al 411 a.n.e. substitueix el règim democràtic per l'oligàrquic (consell dels 400 restringida a 5000 ciutadans-propietàris), triomf minso, al retorns de la flota es restaurà la democràcia. A Alcibiades se li anomena estrateg d'Atenes. Alhora, Esparta rep ajut monetària dels perses a canvi de no actuar a favor de l'Alcialliberació dels estats grecs d'Àsia Menor, pel que s'enriquirà. Al 410 a.n.e. Alcibiades guanya als espartans a la batalla naval de Cízico i rebutja la pau que li ofereixen.

    A l'any 405 a.n.e., el general espartà Lisandre, aconsegueix la victòria a Egospótamos, (on desemboca els rius Egos) i que va consistir en un atac a traïció dels espartans. Atenes, privada de la força naval, no ho va resistir. Els espartans bloquegen la ciutat per mar i per terra i, desprès d'uns mesos d'asedi, els atenesos tenen que acceptar les condicions imposades per Lisandre al 401 a.n.e.

    • pèrdua de les seves possessions

    • entrega de la resta de la flota

    • destrucció dels murs

    • entrada a la lliga del Peloponès.

    S'organitza un govern oligàrquic el dels “30 tirans”, caracteritzat per la persecució i el terror, va se derrotat pel propi partit democràtic al 403 a.n.e., i es restaurà novament la democràcia.

    Esparta, desprès de guanyar a Atenes, es converteix en la potència hegemònica de Grècia, reuneix en una conferència de pau tots els estats beligerants i no beligerants a excepció d'Atenes. Es proposa per part dels antics membres de la Lliga d'Atenes (per odi o simpatia al nou poder) que s'arrasi la ciutat i que s'extermini a la seva població, amb el vot d'Esparta en contra, que impedeix que es faci (recordant el fet d'Atenes durant les Guerres Mèdiques). Es posarà un governador espartà en cada ciutat dubtosa per a aconseguir un bon comportament. Tanmateix, s'estimularan règims aristocràtics sostinguts per la força de l'exercit d'una guarnició espartana i el pagament de tributs.

    Conseqüències de la Guerra del Peloponès:

    La Guerra del Peloponès, es la successió hegemònica d'Esparta, Tebes i Macedònia al front de la Helade. La hegemonia espartana durarà fins el combat del general tebà Epaminondes, hegemonia que finalitzarà front a la tàctica militar del Filipo II.

    La hegemonia espartana (404-371-362 a.n.e): La dominació espartana aixeca la rebel·lió de les ciutats gregues geloses de la seva independència. Entre Tebes i Esparta es perfila un violent antagonisme, Tebes, la polis més important de Beocia, vol realitzar la unificació política de la seva regió, Esparta s'apodera de la ciutat per sorpresa establint una guarnició al 383 a.n.e. i donant el poder als aristòcrates tebans que responen a la seva política, al 379 a.n.e. es reconquesta la ciutat. Això, donà que Tebes organitzi una confederació a beocia sota la seva direcció i que Atenes aprofiti l'ocasió per restaurar el seu poder marítim, organitzant una lliga marítima al 377 a.n.e. amb 60 ciutats.

    Al 387 a.n.e. es signa la Pau d'Antalcides, entre Esparta i Atenes, en la qual, Pèrsia actua com a mediadora i pel qual les ciutats gregues d'Àsia Menor, Xipre i Clozómenes passen el control persa sota el regnat d'Artajerjes II.

    La hegemonia tebana (371-362 a.n.e.): Militarment, el general tebà Epaminondas que adapta la nova tàctica de la “linea oblicua” (esquadró sagrat de Tebes), venç als espartans al 371 a.n.e. a la batalla de Leuctra, es la primera derrota a camp obert de l'infantaria espartana, senyal del començament de la decadència d'Esparta. Al 362 a.n.e., a la batalla de Mantinea els exèrcits tebans mants per Epaminondas tornen a derrotar a Esparta, el qual farà que precipiti hegemonia de Tebes (9 anys).

    Altes conseqüències de la guerra:

    • Destrucció, no es busca la victòria, sinó l'extermini de l'adversari (destrucció de camps i ciutats).

    • Desorganització econòmica

    • Inestabilitat política a la polis, la vida política del segle IV a les polis gregues es inestable; els partits desitgen la ruïna de l'adversari, així, el triomf d'una classe social va seguit de l'expulsió d'adversaris o de la seva persecució.

    • Mercenaris, que canvien el caràcter de l'exèrcit grec (Isócrates al seu discurs de pau diu... vaixells atenesos, bogadors atenesos i soldats mercenaris). La classe benestant de cada ciutat preferia contribuir amb diners pel pagament de mercenaris en contes d'anar a combat. Així, apareixen els oficials professionals.

    • Canvis soci econòmics. Les classes benestants incrementen la seva riquesa, el número d'esclaus augmenta per que els rics es servien exclusivament del treball d'esclaus, més econòmic que el dels homes lliures. Aquest desenvolupament de l'esclavitud afectà els treballadors lliures que no podien competir amb la mà d'obra esclava.

    Vídeos relacionados