Historia de España 1793-2000

Constitució. Estatuts. Regnats. Regències. Partits polítics. Tendendecias i líders. Economia. Societat. Moviment Obrer

  • Enviado por: Inés Ruíz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 60 páginas
publicidad
publicidad

1793 --- Guerra Gran

1795 --- tractats de Paris: acords.

1796 --- tractat de Sant Ildefons (Espanya i França).

1802 --- signatura de la Pau d'Amiens

II pau de sant Ildefons

1804 ­--- Napoleò serà coronat emperador.

1807 --- tractat de Fontainebleau

1808 --- l'exèrcit francès entra a la P. Ibèrica. Inicis de la guerra de la independència (1808 - 1814)

Abans de 1793 bones relacions amb França . pero el 1793 és guillotinat Lluís XVI, Espanya ha de reaccionar. Espanya s'haurà d'aliar amb els que volen fer la guerra contra França.

Espanya va trigar a reaccionar perquè per lluitar contra França s'havia d'aliar amb Anglaterra que era la seva enemiga tradicional. Aquesta guerra, la guerra Gran, té un gran recolzament popular i troben bé que hagi estat Godoy qui l'hagi propiciat.

Godoy està millor valorat. L'església recolza aquesta guerra ja que França és atea i republicana. La zona en que tindrà més repercussió seran els Pirineus. A Catalunya hi ha les primeres victòries gràcies al capità general Antonio Ricardos. Després hi haurà derrotes, les tropes franceses arriben a Urgell i a Miranda de l'ebre buscant camí cap a Madrid. Situació desesperada, es buscarà la Pau, Pau de Paris. Acords:

  • les tropes franceses marxaran del principat.

  • Espanya cedirà la illa de Santo Domingo.

  • Hi hauran més acords secrets: les lluites d'Espanya i França contra Anglaterra al Carib. A partir de 1795 aliats de França.

En aquesta segona etapa hi hauran pactes de família. El tractat de sant Ildefons entre França i Espanya per un costat es ofensiu i per l'altre és defensiu.

Ofensiu: Espanya ajudarà a França quan sigui atacada .

Defensiu: Espanya no s'aliarà amb cap enemic de França.

França i Espanya s'aliaran contra Anglaterra.

Espanya vol controlar el comerç americà i Anglaterra li fa ombra.

Després del pacte Anglaterra es queixa i Espanya i França li declaren la guerra.

La guerra serà per 3 àmbits:

  • pel mar.

  • Allà on tenien colònies.

  • A zones on Espanya tenia rutes comercials establertes.

França no té tradició marinera per tant la flota contra Anglaterra serà espanyola.

El resultat serà negatiu. La primera derrota important es la derrota de san vicente. En aquesta derrota Espanya per quasi tota la flota, ja que la flota anglesa té vaixells bons i els mariners estan més ben preparats.

Es perden les illes de Trinitat i la illa de Menorca.

Els anglesos bloquegen el comerç espanyol a Amèrica.

El territori més afectat es Catalunya i València. Els anglesos ataquen el port de cadis i altres ports de les canàries de manera que l'intercanvi comercial es casi nul.

Ara a Amèrica governarà usa i el regne unit.

Tots aquests enfrontaments acabaran amb la firma de la pau d'Amiens amb Anglaterra. Espanya recupera Menorca i es compromet amb Anglaterra a tenir amb França neutralitat.

Però Anglaterra no creu a Espanya i la segueix massacrant.

França i Espanya firmen el segon tractat de san ildefons.

Espanya farà el que dirà napoleó.

Napoleó vol atacar anglaterra vol una estrategia per enganyar-los però no ho aconsegueix. Hi ha la batalla de trafalgar si a espanya li quedava algun barco ara no n'hi quedarà cap.

L'any 1804 napoleó es coronat emperador.

Espanya estarà desprotegida.

L'any 1807 espanya i frança signen el tractat de fontainebleau.

Com que napoleó no pot guanyar als anglesos ordena que ningú comercii amb anglaterra tot i que algun país no compleix com portugal. Napoleó els vol castigar pero necessita negociar l'entrada a espanya per anar a portugal i quan guanyin sel repartiran en tres parts una per frança una altra per godoy i l'altra per un germà del rei.

Napoleó entra amb permís a espanya el 1808 i la controla.

Situació interna (138-139)

Ferran té pressa per ser rei i esta descontent amb godoy i les relacions amb el seu pare són cada vegada més tenses. Ferran diu coses falses de godoy i el rei s'enfada molt fins al punt de portar el seu fill als tribunals.

Godoy s'adona que l'exercit francès no és un excercit de pas. Napoleó ha ocupat espanya arran de tot això hi haurà el motí d'aranjuez. Quan godoy veu que napoleó no marxa vol apartar el rei i portar-lo a cadis però no ho aconsegueix perquè ferran i altres nobles provoquen un aixecament i els obliguen a quedar-se.

El motí provoca que ferran aconsegueixi que el seu pare abdiqui i godoy dimiteixi.

Més tard Carles IV medita i vol recuperar la corona però no pot perquè ha abdicat. Per arreglar-ho escriu una carta a napoleó i li demana ajuda. Napoleó li diu que vagi a baiona ell i tota la familia allà napoleó els fa renunciar a tots dos a la corona i fa rei al seu germà que regnarà amb el nom de Josep I.

L'estatut de baiona

S'elaborarà quan els reis renunciïn a la corona. Un grup que representa espanya aprova el text que napoleó els hi presenta. Aquest estatut representa la legislació del nostre país i desapareixen les lleis absolutistes.

Situació peculiar

El rei legal és el germà de napoleó Josep I.

El nostre rei està a l'exili.

El rei legal té una situació difícil, ja que hi haurà un altre poder, el poder real que serà paral·lel al de josep I i que serà contrari a aquest.

Hi haurà la guerra de la independència moviment del poble que considera a Josep I un usurpador de la corona.

S'inicia el 2 de maig de 1808. la gent s'adona que volen fer sortir els infants d'Espanya. Sorgirà un moviment espontani. Acabarà l'any 1814.

La nit del 2 al 3 de maig afusellen als que propicien l'aixecament. Amb aquest motiu Goya pinta un quadre molt famós.

S'organitzen juntes(organitzacions) més o menys a cada província contra l'exèrcit francès.

El poble creia que el canvi de govern era culpa de la pressió de Napoleó, estava fet per la força.

Sorgirà la Junta centra suprema que coordinarà la lluita contra l'invasor. Funcions:

  • organitzar la resistència.

  • Reconèixer que la junta central té la sobirania, actua en nom del rei.

  • Organitzar un exèrcit.

  • Buscar aliança amb Anglaterra.

  • Organitzar la recaptació d'impostos.

En l'any 1810 la junta central suprema deixarà les seves competències a un consell de regència que actuarà en nom del rei quan aquest no hi sigui també s'encarregarà d'una convocatòria de les corts.

Al 1810 la primera constitució espanyola a cadis, trigarà dos anys en entrar en vigor, el 19 de març de 1812 per això se la coneix com “la Pepa”.

La situació a Catalunya

A Barcelona un grup d'intel·lectuals seguia amb molt d'interès el que passava a Catalunya i a l'estat espanyol.

Espanya es va organitzar contra l'enemic. El poble va dir que no a Josep I però ell es va imposar com a rei.

Miquelets: petita companyia de mercenaris que s'havia format al segle XVII però van ser suprimits pel govern però ara els miquelets es tornen a organitzar.

Sometent: organització de gent armada, no professional, molt arrelada a Catalunya que actuava a manera de policia rural. Van ser suprimits amb el decret de Nova Planta però amb la situació que hi ha tornen.

Hi haurà el que s'anomena guerra de guerrilles(un escamot que coneix bé el terreny, estan amagats i utilitzen l'element sorpresa).

A Catalunya la primera ciutat que es va aixecar va ser Lleida i després la resta de ciutats importants.

A Catalunya i a la resta de l'estat espanyol sembla que guanya França però es produeix un fet que ho farà canviar tot, Napoleó necessita efectius per la campanya militar a Rússia. Els francesos no pensaven que fos tant complicat conquerir Espanya. Espanya es la primera nació que derrota l'exèrcit francès.

Quan se sap que Espanya guanya a Napoleó Europa es creix i els països grans s'alien.

La guerra de la independència (continuació)

A partir de 1812 Napoleó inicia la campanya de Rússia i necessita efectius. Gràcies a això tindrem victòries: Arapiles (Salamanca). Josep I vol marxar però no el deixen i ha de tornar a Madrid, l'any 1813 victòria de Vitòria i San Marcial, captura de part de l'exèrcit francès, llavors Josep I marxa pels Pirineus a França però l'efectiu francès ho farà per Catalunya. Per això aquí la guerra dura un any més. Finalment firmen un tractat de Pau el tractat de Valençay. Posarà fi a la ocupació francesa i permetrà el retorn de Ferran VII.

Hi haurà gent que encarà defensarà a Napoleó se'ls anomenarà afrancesats. Una minoria d'intel·lectuals que creien sincerament que la col·laboració amb França seria bona per Espanya, es van prendre molt seriosament l'estatut de Baiona ja que era un avenç per Espanya, una modernitat, canvi per al que espanya deixés de ser el país endarrerit que era. No obstant també hi havia oportunistes que feien veure que eren afrancesats només per interès propi.

L'any 1810 es va elaborar i va entrar en funcionament l'any 1812 la constitució de cadis.

Corts de cadis. Constitució de 1812

Es van reunir a Cadis, a la illa de Lleó. Es van reunir formant una assemblea nacional (col·lectiu que representa la nació). Hi ha una representació catalana, Antoni de Capmany. La constitució trigà dos anys a posar-se en vigor. Aspectes a destacar:

  • consta de 384 articles es un pèl llarga.

  • Representa un canvi polític i una transformació social profunda.

  • Es un estat liberal, queda reconeguda la divisió de poders.

  • Es reconeix la sobirania nacional.

  • S'obliga la religió catòlica.

  • Sufragi censatari (masculí)

  • Llibertat d'impremta d'opinió.

  • Abolició dels privilegis senyorials.

  • Expropiació dels béns de l'església, afavorirà la reforma agrària.

  • Llibertat d'indústria comerç i venda.

  • Supressió del tribunal de la Santa Inquisició, els seus béns passaran a l'estat.

  • Les senyories senyorials seran suprimides. Això permetrà la reforma fiscals i judicial.

La nova constitució tenia tot allò necessari pel canvi PERÒ el país no estava preparat per comprendre'n el valor ni entendre el procés revolucionari que això significava, la burgesia tenia poca força i no podrà ser el motor del canvi.

Tendències (opcions polítiques en el si de les corts de Cadis).

  • liberals: són els més avançats i potser també els més influïts pel sistema revolucionari francès. Volen:

    • sobirania nacional

    • constitució

    • que desapareixi la societat estamental

    • divisió de poders

  • Jovellanistes: seguidors de Jovellanos. Eren un grup contrari a Napoleó. Tenien punts contraris als lliberals:

  • Canvi si però utilitzant les institucions que el país ja tenia, per exemple volien que les corts fessin la funció legislativa.

  • Ansiaven el retorn de Ferran VII que respectaria un sistema polític semblant al model anglès.

  • Els afrancesats: creien que només Napoleó podia fer canviar les coses, eren poquets pertanyien a les antigues classes altes. Col·lectiu molt mal vist durant tot el procés.

  • Els absolutistes: partidaris de l'antic règim, de la monarquia absoluta.

La majoria de la població volien Ferran VII i creien que ho arreglaria tot.

Retorn de Ferran VII

L'any 1814 s'organitza el retorn del rei a Madrid a jurar la constitució però la situació va ser diferent a la que ell esperava, per on passava la gent l'aclamava i donava mostres de gran alegria, Ferran tenia por per saber com reaccionaria el poble, però al veure com reacciona es posa content. A més a més quan arriba a Madrid se li lliura “el manifest dels perses”, els que el signen es manifesten contraris a tot el que havia passat mentre havia manat Josep I, rebutgen la constitució i demanaven el retorn de l'antic règim.

Un cap de l'exèrcit, el general Elio el rep a València i es posa sota el seu comandament

Davant aquests tres fets el rei actua en conseqüència i emet un decret en el qual anul·la les Corts i declara nul·la la constitució de 1812 i qualsevol tipus de legislació. Per això torna a instaurar l'absolutisme, tots aquests fets es poden considerar un cop d'Estat a més a més s'hi ha d'afegir que anul·la la llibertat d'impremta, la reforma fiscal, s'anul·la el procés de desamortització i se li tornen les terres a qui se'ls hi havia pres a més es torna a instaurar el tribunal de la Santa Inquisició.

Etapa absolutista:

  • persecució dels liberals

  • govern a mans d'un camarilla (grups de persones afins a Ferran VII i a la monarquia absoluta, aristòcrates, clergues,...) evitaran qualsevol canvi.

  • Etapa inestable a nivell polític, no hi ha línea d'actuació.

  • A nivell econòmic es produeixen anys de bones collites això provoca la caiguda dels preus cosa preocupant ja que el país està arruïnat. Es perd el comerç colonial això agreuja la situació especialment a Catalunya.

  • Els camperols veuen empitjorar la seva pobra economia, això fa entendre que s'uneixin al cop d'estat del general Riego.

  • Es retornen les propietats als nobles i a l'església i molts camperols es queden sense terres.

  • Es restableix la mesta( agrupació dels ramaders més importants del país, nobles i església, els animals poden campar lliurement i els camperols queden perjudicats.

  • S'instaura el dret jurisdiccional pel noble, no tan sols imparteix justícia a les seves terres sinó que també ho pot fer a les terres del seu voltant.

Causes que van provocar el cop de riego:

  • A la ciutat hi ha una forta repressió, a més hi ha una forta crisi econòmica deguda al casi inexistent comerç comercial, a la ciutat hi ha atur.

  • Pel que fa a l'exèrcit el govern de Ferran VII no va poder recompensar els esforços de l'exèrcit, tampoc va voler reconèixer els líders de guerrilles de la Guerra de la Independència. Els soldats no rebien la soldada. Les seves condicions de vida són pèssimes. A més envien molts soldats a Amèrica per frenar aixecaments.

  • els ministres d'hisenda no són vàlids, els país està arruïnat i el govern també.

  • Donada la situació es comença a recuperar el moviment liberal (constitució de 1812) organitzats en la clandestinitat van ser capaços d'organitzar diferents pronunciaments els més importants van ser:

    • Espoz i Mina cop fallit i ells van aconseguir escapar.

    • Lacy i Milans del bosc: lacy va morir al castell de Bellver (Palma de Mallorca

    • L'any 1820 el general Riego comandava les tropes que esperaven a ser enviades a Amèrica, i es van pronunciar a Cabezas de San Juan (Sevilla). L'aixecament va tenir èxit i van demanar el retorn de la constitució de 1812.

    Trienni liberal/constitucional.

    Es va trigar un mes a aconseguir el suport d'una gran part de l'exèrcit i els camperols s'hi van sumar. Ferran VII s'espanta i el que fa es acceptar la constitució però no ho fa de bon grat, ja que ha estat educat sota principis absolutistes.

    Actuacions:

    accepta la constitució de 1812 que tenia divisió de poders.

    Permet el retorn dels liberals al poder, aquests actuaran ràpidament, faran lleis reformistes que no van agradar, no van millorar la situació dels camperols, es va consolidar la gran propietat agrícola.

    Finalment els camperols s'uniran als absolutistes.

    A nivell de religió, faran lleis anticlericals, supressió del tribunal de la Santa Inquisició. Es dissolen molts convents i els que queden no se'ls permet acceptar novicis. Això provoca l'enfrontament de l'església amb el govern i així l'església recolzarà l'absolutisme, tornarà a ser possible l'aliança corona + església.

    Es potenciarà l'ensenyament primari fora de l'església, l'educació estarà dividida en 3 nivells, el nivell primari serà obligatori (llegir i escriure), secundària i superior.

    Pel que fa al tema econòmic s'estableix una contribució territorial, els productes de primera necessitat tenen un impost.

    Es comencen a produir tensions en el si dels liberals:

    • els liberals exaltats: són aquells que defensen que la constitució de 1812 s'havia d'interpretar en el sentit més progressista possible.

    • Liberals: coneguts com “doceañistas” havien elaborat la constitució de 1812 i per ells el canvi ja s'havia fet.

    Aquesta situació es aprofitada pel rei que fa tot el possible perquè el govern liberal vagi malament. Sorgeixen les “partides reialistes” n'hi ha per tot el territori, defensen el rei i l'absolutisme, a Catalunya hi ha la regència d'Urgell ubicada a la Seu d'Urgell. Mantenen la corona sota principis absolutistes mentre Ferran VII “fa veure” que es liberal.

    A la zona ramadera al capdavant el marquès de Mataflorida, l' arquebisbe de Tarragona i el baró d'Eroles la causa més important va ser el tribut del consum.

    L'exèrcit va actuar i va aplacar aquest moviment............... se'n van a França.

    La santa aliança envia un exèrcit per treure els liberals “els cent mil fills de sant lluís”. No hi ha resposta per part dels liberals, la zona més difícil de controlar es Catalunya, arran d'això Ferran VII torna a governar sota principis absolutistes.

    Dècada ominosa

    Comença a aparèixer un corrent realista però a favor del germà del rei Carles Mª Isidre sembla més absolutista que el seu germà.

    El rei havent recuperat el poder fa neteja de tots els funcionaris (depuració) han de demostrar que són partidaris de l'absolutisme. Amb els liberals que havien tingut càrrecs seran perseguits, intentaran marxar a l'exili i faran intents d'estat, però tots fracassaran.

    A Catalunya

    L'any 1827 es produeix la revolta de “els malcontents” publiquen un document “el manifest dels realistes purs” mostren el seu descontentament, es consideren maltractats pel règim, no se'ls havia reconegut els graus de militars que ells demanaven, a més eren més absolutistes que el rei i consideraven que el rei estava mal aconsellat i s'havia de buscar una altra via. El rei ve a Catalunya per saber les causes de l'aixecament, i sufoca la revolta, va enviar el Duc d'Espanya, que era molt sanguinari, va castigar amb molta duresa els actes duts a terme.

    Nivell econòmic:

    Crisi de la Hisenda de l'estat. Uns a favor de Carles i els altres de Ferran. Hi haurà protestes continues al carrer. Sobretot per part dels pagesos. Es una etapa molt inestable.

    Els tres últims anys de Ferran VII s'han de destacar perquè el rei està malalt i passa temporades a la Granja de San Ildefonso, governa la seva dona, el rei té molta mala salut i no té hereus, tot hi haver tingut diferents dones, finalment neix una nena, Isabel. Però hi ha en vigor la llei sàlica( la corona s'hereta per línia masculina) que no la permet manar. Per tant li corresponia a Carles, germà del rei. Però després de dubtar molt Ferran VII canvia la llei, ara hi haurà la “pragmàtica sanció” (heretarà el primer fill, independentment del sexe).

    Els que volien a Carles, ja que mantindria els principis absolutistes, s'enfaden. Isabel tindrà el suport dels liberals. Així s'iniciarà la 1ª guerra carlina amb dos bàndols, els carlins i els isabelins o cristins.

    Inicis de la 1ª guerra carlina.

    Quan Carles Mª Isidre es nomena rei d'Espanya des de Portugal s'inicien un seguit de sublevacions a tot el territori, especialment al País Basc, Navarra i Catalunya. Els Carlins tenen un exèrcit gairebé inexistent. Actuaran en petits grups, guerra de guerrilla. Aquest tipus de guerra són molt violentes i destructives. Líders: Manuel Carnicer i Ramon Cabrera (quan s'acabi la guerra s'exiliarà a França). Ideari carli:

    • altar i tron. religió catòlica, i monarquia absolutista d'origen diví.

    • Defensen els furs.

    Classes socials carlines:

    • camperols

    • eclesiàstics

    • classes mitjanes, propietaris mitjans,...

    • tots els que no tenen res són carlins perquè els carlins els hi paguen un sou. Per exemple els contrabandistes.

    • La zona del Maestrat, Catalunya, Navarra i el País basc.

    Isabelins/cristins/liberals:

    • defensen els drets de la filla de Ferran VII

    • substrat social, grup heterogeni, tant hi a moderats, progressistes que tornen de l'exili, que veien en la reina una possibilitat de canvi,també donava suport una part de l'aristocràcia madrilenya, alguns caps de l'exèrcit i caps de l'administració de l'estat (funcionaris), i altes autoritats eclesiàstiques. A la ciutat li donaven suport part de la burgesia i menestrals(treballadors qualificats) també persones de professió liberal (professors, metges,..) i els camperols de la zona del Sud.

    • Els seus líders eren: Narváez(tendència moderada) i Espartero i Prim tots dos progressistes.

    Les guerres carlines són més que res una lluita entre grups socials diferents perquè defensen tendències polítiques, uns són conservadors i els altres són liberals, defensen una Espanya moderna.

    Etapa de regències:

    Mentrestant es desenvolupa la ª guerra carlina es configura una aliança entre la noblesa terratinent i la burgesia que, ajudada per l'exèrcit i la monarquia inicien un procés d'implantació del règim liberal.

    Regència de Mª Cristina.

    Es dona el govern a Lea Bermudez que inicia canvis poc importants però que són un signe de canvi. Els seus col·laboradors: Javier de Burgos va organitzar el territori en províncies, en cada un d'elles hi hauria un governador civil que mantindria l'ordre públic i també s'encarrega d'aspectes econòmics i administratius del territori. Primer hi haurà un govern més moderat i després un altre de més liberal:

    Moderat:

    El personatge més important serà Martínez de la Rosa. L'any 1834 Estatut Reial:

    • deixava moltes atribucions(poder) a la monarquia.

    • Bicameral (dues càmeres): la dels pròcers(persones poderoses) i els procuradors(sufragi censatari)

    • No reconeixia la sobirania nacional

    • Les cambres no tenien poder legislatiu, només podien demanar.

    L'estatut no agrada a ningú, uns per poc i els altres per massa.

    Situació del país:

    Descontentament (l'estatut no agrada) això provoca que l'any 1835 en moltes ciutats hi hagi revoltes. A catalunya i concretament a Barcelona es produeixin les bullanges, hi havia una causa de rerefons, els carlins havien fet actuacions violentes i havia mort un grup de liberals a Reus. La resposta no es va fer esperar i els liberals van assaltar convents i van assassinar alguns frares. Van en contra de l'església perquè diuen que dóna suport als carlins.

    Al mateix temps a Barcelona. En aquesta època hi havia un fàbrica, la de Bona Plata, que era molt moderna, maquines de vapor, automatització,... tot el procés tèxtil i també la foneria (si alguna màquina s'espatllava es podia arreglar allà) els treballadors no ho entenen, creuen que els hi trauran la feina, per això ataquen la fàbrica i ho trenquen tot (moviment ludista, moviment que es va originar a Anglaterra amb Lud). A Barcelona per arreglar tot això s'organitza una junta formada per burgesos que controlaran i governaran la ciutat.

    La reina crida al govern a Mendizábal, una persona molt ben considerada a l'època, liberal progressista.

    Iniciarà un procés de desamortització de béns de l'església. Les terres amortitzades no es poden ni vendre, ni comprar, ni regalar, ni cedir,...

    Que en pensen els nobles? Els nobles pressionen a la reina i aquesta finalment destitueix Mendizábal.

    Aleshores hi ha un moviment de liberals progressistes que pretén restablir l'ordre que hi havia amb Mendizábal i lluita per provocar la caiguda del govern del moment. Volen un canvi de govern i la constitució de 1812. Al mateix temps l'exèrcit fa aixecaments i a la reina no li queda més remei que tornar al poder a Mendizábal, li donarà el càrrec de ministre d'Hisenda.

    Vol desmantellar l'antic règim. S'elaborarà una nova constitució de 1837:

    • es reconeix la sobirania nacional

    • les corts: tenen el poder legislatiu compartit amb el rei. Seran bicamerals formades pel congrés dels diputats i el senat.

    • Monarquia constitucional: funció: moderar les diferents tendències. La monarquia podia suspendre(renovar-la) una llei aprovada per les Corts, podia dissoldre les corts i convocar noves eleccions.

    • Eleccions mitjançant sufragi censatari.

    • Religió: l'estat té la obligació de mantenir l'església catòlica.

    És una constitució molt més moderada que la de 1812.

    La desamortització de Mendizábal:

    • expropiació de les terres de l'esglèsia i desvinculació de les terres de la noblesa, aquest procés serà molt llarg i no va donar els resultats esperats.

    Terres de l'església:

    • pretenia la suspensió d'ordes religioses.

    • Establia la venda de les terres que l'estat expropiava i feia seves.

    Objectius:

    • Aconseguir diners per pagar la guerra.

    • Crear un contingent important de famílies propietàries de terres

    • Posar les terres a pública subhasta.

    Com es podien pagar:

    • tots els compradors una part en efectiu immediat i després tenien 16 anys per anar pagant.

    • Qui pagava amb deute públic tenia 8 anys per pagar.

    El deute públic, quan l'estat necessitava diners venia uns “papers” i la gent rebia interessos. Si la gent pagava amb deute públic reduïa el deute de l'estat, que s'estalviaria de pagar interessos.

    Finalment per culpa del deute públic no s'aconsegueixen tants diners. Els camperols no tenen diners, no poden comprar, només compren terres burgesos i nobles.

    Desamortització: a Catalunya hi havia moltes terres sense treballar i les van anomenar mans mortes.

    Desvinculació: el “mayorazgo” a Castella, el patrimoni de terres passava al fill gran. Es el mateix que desamortització però a la noblesa. Ara ja els i deixen vendre les propietats cosa que abans no els i deixaven.

    Tot això provoca el canvi de propietaris del camp. Però no com volia Mendizábal(petits propietaris).

    Si molts burgesos compren terres sortirà desafavorida la indústria ja que els burgesos no hi invertiran.

    Efectes negatius de la desamortització:

    • no es va aconseguir el resultat esperat, les terres només canvien de mans.

    • Pocs camperols es converteixen en propietaris.

    • Els burgesos si que compraran terres. Serà perjudicial per a la indústria.

    • Les institucions religioses que s'encarregaven d'obres de beneficència com cuidar orfes, cuidar els malalts,...ja no ho faran perquè no tindran ingressos. El govern no havia previst les ajudes per aquests col·lectius. Molts convents quedaran abandonats i el patrimoni artístic desapareix.

    La tendència de la monarquia sobre aquesta etapa serà moderada malgrat que els liberals progressistes li donaran un important suport. En general en aquest període el govern estarà en mans dels moderats en comptes dels progressistes, això provocarà descontentament entre els progressistes i obligaran a la reina a dimitir de manera que un general popular “Espartero” (ve de guanyar la 1ª guerra carlina) ocuparà el poder. El regent serà Espartero.

    “La Regència d'Espartero”

    Es un heroi de la 1ª guerra carlina.

    Havia signat el conveni de Bergara.

    Espartero va decebre, va ser molt autoritari.

    No tindrà massa suport i durarà molt poc temps, 1840-1843.

    Situació del país:

    Isabel II (1844-1868)

    Era una persona massa jove, no tenia preparació i es deixava influencia, va tenir el suport dels moderats més reaccionaris.

    Dècada Moderada

    Eleccions: guanyaran els moderats, representant el General Narvaez, governarà amb ma dura.

    Lleis: anular les lleis de la Constitució de 1837 i es faran noves lleis les del 1945.

    Mes moderada que l'anterior.

    Mes atribucions a al corona.

    Es retalla el poder de les corts.

    Sobirania Compartida entre les corts i la corona.

    Corts bicamerals; congres i senat ( elegits per la corona i càrrec vitalici)

    Sufragi Cencetari restringit.

    Mes llibertat en la vida de la reina, aquest grau de llibertat es veu amb el seu casament. El seu govern li presentaran diversos pretendents però decidirà casar-se amb el seu cosí Francisco d'Assís Duc de Cadis d'aquest matrimoni sorgirà el seu fill Alfons XII.

    Concordat 1851

    Ha esta vigent fins el 1931

    Objectius: Aconseguir la unitat religiosa

    Supressió l'untat religiosa.

    Retorn a l'església de les terres que no s'havien venut. l'Església es permetia la possessió de bens.

    L'estat es feia càrrecs del culte i dels sacerdots.

    Permís per organitzar 3 ordres religioses noves.

    L'estat dividia en Diòcesis ( on els bisbes tenien competència)

    A partir d'aquest moment l'església va recolzar a Isabel I, la població molt religiosa.

    Polític:

    Ordre intern: Creació de la Guardia Civil: cos armat amb finalitat civils però amb estructura militar.

    Mantenir l'ordre públic

    Mantenir la vigilància del medi rural.

    Mantenir la vigilància de la ciutat.

    Control dels bandolers.

    Segueixen el model Francès la Gendarmeria.

    Canvien el barret i serà el tricorni, viuen en casernes.

    Política Centralista:

    Lleis úniques per a tota España menys al País Basc i Navarra que li donaven concessions.

    Governador Civil per administrar més bé el territori.

    Llei d'administració social a la qual el rei nomenava als alcaldes als municipis de mes de 2000 habitants.

    El codi penal tindrà competència en tots els delictes.

    Reforma fiscal de Mon

    · Entra en vigor la pesseta- 4 rals.

    · L'establiment de tributs territorials sobre les terres

    · Tribut sobre el consum de 1º necessitat.

    · Unificació de pesos i mesures.

    Educació, mesures importants. Planificació educativa que inclou la reforma universitària (1857).

    Dependència de l'estat central a nivell educatiu. La universitat de Madrid passarà a rebre el nom de Universitat Central.

    Canvis en l'exercit, màxima importància, per evitar els pronunciaments dels SXIX hi hauran augments salarials.

    A Catalunya hi va haver un exercit fixa, 40000 soldats, el mes nombres de tots a Espanya. L'exercit va intervenir diversos cops.

    Es va afavorir els negocis de polítics i personatges relacionats amb la corona.

    Concessions per a les obres públiques.

    Concessions per a la condició del material de l'exercit.

    Molts títols nobiliaris.

    Va provocar corrupció, això provocar que les classes mes senzilles donessin suport als liberals progressistes.

    Altres Governadors:

    Bravo Murillo: va fer arribar aigua a Madrid

    Roncarci

    Lerfundi

    Sartorius

    Bienni Liberal

    Pronunciament (O'Donnell): progressistes, demòcrates, alguns moderats descontents.

    Causa: Augment d'impostos, pressió de l'exercit, apareix publicacions de la vida privada de la reina, la reina ven patrimoni nacional, va vendre obres d'art, època de males collites puja el preu del blat.

    Inicis del Pronunciament:

    El pronunciament d'iniciar a les casernes de l'exercit.

    Surt a la llum un manifest, “Manifest del Manzares” escrit per Cànoves del Castillo, · critica a la “camarilla”, · demana que la lleis es compleixi per a tothom, · baixada dels impostos.

    Aquest moviment es comença a estendre per tot Espanya, apareixen les juntes, Madrid es un polvorí.

    La reina nomena a un govern de persones que no son de la seva camarilla, busca i torna a cridar a Espartero al govern, començarà les reformes progressistes.

    Espartero ordena l'expulsió del jesuïtes, perquè els va culpar de conspirar contra els liberals progressistes, va prohibir les manifestacions del culte catòlic extern. Prohibeix les processons, respectarà l'ordre de “St. Ignasi de loiola” bots: pobresa, castedat, obediència, obeir al Papa aquest últim bot farà que finalment aquest ordre quedi censurat.

    Reforma del Señor Madoz, posen en venda les terres comunals que són dels municipis, acabada la desamortització de Mendizabal les terres que no va acabar de vendre.

    Conseqüències: Petits problemes amb la Santa seu. Remordiments de la Reina.

    Conseqüències econòmiques: Les compres es pagaran amb metàl·lic, si es paga al moment o ràpid hi hauria un descompte.

    El volum de venda serà gran però no s'aconseguirà els beneficis esperats, només podran comprar les terres els nobles.

    Entra en vigor la llei del ferrocarril que permetrà la construcció de xarxa de comunicacions.

    Retorn dels Moderats (1856-1868)

    Entra en el govern un nou partit polític- la unió liberal. Serà la 3 via política del país, serà un partir centralista.

    Base social: persones que havien tingut càrrecs importants en al política com Martínez de la Rosa, Prim, Narvaez, Espartero.

    Etapa d'estabilitat i de prosperitat econòmica.

    Govern pragmàtic (pràctic)

    Surt beneficiat grups determinats, militars conservadors i l'església.

    Van permetre la presentació de les eleccions als partits de l'oposició.

    Algunes protestes, Revolta agrària a Andalusia, moviments carlins en Sant Carles de la Ràpida.

    Es van alternar el poder liberals i progressistes i el de la unió liberal. L'amenaça permetria l'estabilitat.

    Continua l'amortització però respectant el concordat del 1851.

    Política Exterior:

    Actuacions: 1. Guerra de l'Àfrica: el Marroc atacà Ceuta i Melilla, victòria del general Prim, provocà l'ocupació de Tetuan, o'Donnell rep el títol de Duc de Tetuan. 2. Tractat de Wad-Ras: tractat de pesca, drets de pesca a la zona d'Ifni. Compensacions econòmiques. El territori de Ceuta s'ampliarà.

    Anglaterra no vol que Espanya ampli la seva extensió territorial.

    Mèxic: 1861. Causa: l'exercit va perquè van expulsar a l'ambaixador de Espanya.

    Santo Domingo: la població blanca demana ajuda a l'exercit espanyol però al final s'ha de retirar.

    Incidents a Xile, Equador, Perú, Espanya acudeix però l'únic que aconsegueix es una mala imatge.

    Espanya intentarà dominar la zona de la Conchinchina.

    Tendències Polítiques:

    Moderats: representen els interessos de la aristocràcia terratinent, la burgesia adinerada, grans propietaris agraris i els financers.

    Aristocràcia terratinent: Grandes de Espanya, la família Duquessa d'Alba.

    Burgesia Adinerada: es guanya la vida sense treballar sinó que viu de renda.

    Grans propietaris agraris: gent que no son de la noblesa però son propietaris de terres.

    Financers: persones que inverteixen capital a canvi d'un benefici.

    Defensen: mes protagonisme polític del rei. Sobirania compartida entre les corts i el rei.

    Progressistes: representen els interessos de la petita i mitjana burgesia, es dedica al comerç i a la induiria. Sectors populars (gent senzilla) primer poden donar suport als progressistes però poden canviar en qualsevol moment de tendència.

    Aquest grup del sector popular en els anys 60 es mostren partidaris de la revolució social, sorgiran els socialistes i Anarquistes.

    Defensen: el rei ha de tenir menys atribucions. Sobirania Nacional amb un sufragi menys restringit. Ampliacions del procés de desamortització i llibertats polítiques i privades.

    Unió liberal (poder centralista)

    Es va formar a partir de la separació del partit liberal, líder O'Donnell. S'incorporaran sectors mes liberals dels moderats i els mes conservadors dels progressistes. Els ultims anys del regnat d'Isabel. 1866 eles progressistes van protagonitzar dos intents de pronunciaments, un dirigit per Prim.

    1866 Pacte d'Ostende entre progressistes i demòcrates: posar fi a la monarquia d'Isabel II. Elegir una assemblea mitjançant el sufragi universal. Grups d'unió liberal.

    Economia: crisi econòmica: agricultura i finances.

    Revolució de 1868 “La Gloriosa”

    Fi del regnat d'Isabel II.

    Amadeu de Savoia (1871-1873)

    Es el rei que acceptarà la corona espanyola, fill del rei d'Itàlia Victor Manuel. Es considerava que havia sigut educat en una monarquia constitucional.

    Situació: Prim mort assassinat. El rei es queda sense el seu defensor. Oposició al rei: grups: tendència moderada que s'ha quedat sense poder a partir de la desaparició d'Isabel. Organitzà un partit polític amb tendència monàrquica, partit Alfonsí. Màxim representat d'aquest partit Canovas del Castillo.

    L'església, esta en contra amb lo que volia Prim i per tant surt repercutit Amadeu.

    La élit del diner estan en contra perquè surten perjudicats, en aquesta etapa, abolició de l'esclavitud a Cuba, es regula el treball infantil, les empreses per regular els problemes laborals s'estableixen jurats mixtes.

    Problemes:

    1. Insurrecció Federalista: comença en el 1868, aquest aixecament república s'inicia a Cadis però va fracassar, però aquest fracàs va provocar el Pacte de Tortosa, aplegava representants de les forces Republicanes d'Aragó, Catalunya, València i Balears i defensen la organització política federal de l'estat, prenen com a model l'antiga corona d'Aragó el promotor d'aquest pacte és Valentí Almirall líder del partit federalista a Catalunya, el resultat ser negatiu.

    2. La II Guerra Carlina: el detonant va ser la manca de candidat després del destronament d'Isabel, aquesta situació dona esperança als carlins, el carlisme augmenta les actuacions de propaganda, tenen resultat perquè en el any 69 guanyaren les eleccions al País Basc i a Navarra. Els aixecaments Carlins continuen, no únicament al País Basc i a Navarra sinó que a Catalunya interior, una part d'Aragó i València però els seus aixecaments fracassen.

    Conveni d'Amorebieta: - Donat per finalitzat el conflicte. - Els carlins tenien que lliurar les armes. Comportava que s'indultava els presoners carlins i tots els exiliats podran tornar al País, només a Navarra i País Basc. - A Catalunya i el Maesrat va continuar la batalla, perquè l'hereu dels Carlins va prometre que si ell guanyava retornaria les institucions, furs, govern...

    Quan Amadeu se'n va, els carlins tornen a Revoltarse.

    3 Problemes socials:

    1) insurrecció federalista (defensen la república)

    S'inicia l'any 1868 (Isabel a l'exili). Aquest aixecament republicà comença a Cadis (revolta) i no va acabar en res. La continuïtat és el pacte de Tortosa: aplegava representants de les forces republicanes de Catalunya, València, Aragó i Balears i defensen la organització política federal de l'estat prenent com a model l'antiga corona d'Aragó. El promotor d'aquest pacte és Valentí Almirall, que era líder del partit republicà federal de Catalunya. El pacte no reportarà res, tot i que a partir del pacte hi haurà protestes el resultat serà negatiu.

    2) la 3ª guerra carlina

    Davant la manca de candidat després de l'exili d'Isabel II els carlins tornen a tenir esperances. El carlisme augmenta les seves actuacions de propaganda, tenen resultat perquè l'any 1869 van guanyar les eleccions al país basc i Navarra. Tindran representació a Corts. Els aixecaments carlins continuen al pais basc, Navarra, Catalunya interior, Maestrat, País Valencià i Aragó. Però aquests aixecaments no tindran èxit, fracassen. Aquesta derrota acabarà amb el conveni d'Amorebieta. S'acorda: donar per finalitzat el conflicte, els carlins havien de lliurar les armes, s'hi feien això s'atorgarien indults als presoners carlins i els carlins de l'exili podrien tornar sense patir represalies. Tot això al país basc i Navarra però a Catalunya i el Maestrat es continua la guerra perquè l'hereu dels carlins havien promès que si ell guanyava retornaria les institucions, l'autogovern, els furs,..

    Quan Amadeu Abdica el carlisme torna a reavivar. Però no serà res perquè quan arribi Alfons XII s'ho deixaran córrer.

    3)problema social (Iª internacional)

    Hi havia una gran desigualtat social per aquest motiu els obrers comencen a organitzar-se en “organitzacions obreres”. Volen crear un partit polític i accedir al poder i des d'allà eliminar la societat de classes fins a arribar (utopia) a una societat més justa i igualitària (comunisme).

    4 Guerra dels 10 anys 1868-1878

    La 1 República (1873-74)

    República de curta durada va tenir 4 presidents, es caracteritza per una gran inestabilitat, perquè es formarà amb la col·laboració de distintes forces polítiques.

    No va ser reconeguda ni per França ni Anglaterra.

    Si que ens van reconèixer Suïssa i USA.

    Quina forma de República volíem i quin regim volíem?

    Aquesta qüestió plantejarà problemes perquè la república federal podria tenir dos formes: des de dalt (poder central) des de baix (mitjançant pactes entre els pobles), va ser una etapa autoritària perquè part dels presidents de la república seran militars o persones amb títols nobiliaris.

    Aquesta república tindrà un caire de tipus social quan es converteixi en un moviment Cantonal.

    Estanislau Figueres: Estada curta, va guanyar les eleccions perquè la majoria de població no va votar, ell pretenia una política des de dalt però tenia poques possibilitats d'èxit, perquè ja immediatament es va organitzar protestes que reclamaven l'anul·lació de les quintes i que es tragués els impostos sobre els productes de 1ª necessitat.

    Pi i Margall: Es la figura mes importat, per la seva ideologia que defensava la solidaritat humana, reformes socials, associacions obreres, contracte lliure com a base per a arribar a la formació d'un estat federal, Espanya dividida en 17 comunitats i cada comunitat la seva constitució, la funció del president seria mantenir l'equilibri. Pi i Margall va tenir el problema cantonalista, moviment de tipus social que reclamava que els pactes entre els ciutadans fossin completament lliures i una autonomia mes ample, pretenia la formació d'un govern locals molt forts i que de mica en mica es substituís la autoritat del poder central per una confederació de unitats territorials sobirans, sobretot a Andalusia i sud de València.

    Nicolás Salmeron.

    Després del fracàs de Pi i Margall, Salmeron vol col·laborar amb les classes més conservadores perquè considera que sense aquestes no hi ha ordre. Es van sotmetre els diferents cantons mitjançant l'exèrcit (moviment cantonal) sense problemes. Però els judicis contra els revoltats van tenir com a resultat sentències de pena de mort. Salmeron es va negar a signar-les la qual cosa va provocar la seva dimissió.

    Emilio Castelar

    Representava l'ordre que quedava representat en una frase: ordre autoritat i govern. Va suspendre les corts, no es van tornar a convocar. A partir d'aquí l'exèrcit torna a entrar e acció. Etapa de màxima inestabilitat. El govern lluitarà contra els carlins; un cop d'estat dut a terme pel capità general Pavía a Madrid sense massa resultats, els seu comunicat expressava el desig que tornés l'ordre al país no pretenia cap càrrec, només volia el retorn de l'ordre.

    Espanya segle XIX

    Indústria:

    Al segle XIX economia basicament agraria, alguns autors parlen d'una industrialització frustrada o endarrerida i per tant això vol dir que la revolució industrial a Espanya serà tardana. Excepcions: Catalunya. Tot i que no va poder vertebrar una economia veritablement industrialitzada.

    A Catalunya problemes:

    - poc poder adquisitiu de la majoria de la població

    - inexistència d'un mercat integrat.

    - manca d'una xarxa de comunicacions i transport que permetés interncanvis.

    - manca de capital. Procés de desamortització.

    Mercat nacional: ha d'existir especialització regional en la agricultura i en la indústria (producte al lloc que li vagi millor). Possibilitat d'intercanvis entre arees agrícoles industrials. Ha d'augmentar la capacitat adquisitiva de la població agrícola. I una bona xarxa i mitjans de transport que permetin traslladar els productes de manera ràpida i barata. Així aconseguirem un mercat nacional.

    Intents de desenvolupar la indústria (siderúrgia, mineria i xarxa ferroviaria)

    Siderúrgia: finals del segle XIX

    Causa:

    Hi ha una etapa de més demanda de ferro per a la maquinària del camp, mecanització del tèxtil, desenvolupament de mines (rails amb vagonetes). Construcció de la xarxa ferroviaria i vaixells. Recerca de ferro. Localització: l'any 1832 a Màlaga explotació a base d'iniciativa privada, es farà servir carbó vegetal. Producte car i poca quantitat. L'any 1860 s'abandona.

    A Astúries ( gran poder calorífics, carbó mineral, abarateix els costos. Ferro més barat gràcies a un procés més ràpid i més barat.

    Biscaia mines de ferro, serà un producte costós.

    La nostra mineria poc desenvolupada fins 1868 a causa de la manca de capital, poca demanda, pocs coneixements tècnics i una legislació poc adequada ja que les mines estan sota control de l'estat. Caldrà canviar:

    • liberalització de les mines.

    • Moltes mines es vendran a particulars a canvi d'un pagament anual a l'estat.

    • Compraran mines empreses privades, moltes estrangeres.

    Xarxa de comunicacions

    Era necessaria. Era una xarxa de transport. Una xarxa que arribés a tot arreu per abaratir el preu del transport i de les mercaderies. A partir de 1851 comencen a prendre mesures per millorar les comunicacions. Inici del ferrocarril (1848) bcn-mataró. Hi haurà un problema amb l'amplada de les vies.

    En una primera fase la xarxa de comunicacions té poc èxit, no hi ha capital. Manca d'iniciativa privada i estatal. Endarreriment tècnic. Més endavant, canvi. Segona fase: entra en vigor una llei sobre les comunicacions (Isabel II) la llei establia: incentius als inversors, se li asseguraven uns beneficis. Com que el material aquí era escàs es podia comprar a l'estranger. Per tant els beneficis anaven a parar a l'estranger. Els inversors en general també eren estrangers francesos i anglesos. D'espanyols la majoria eren catalans algun valencià i pocs bascos. Com que en aquesta segona fase es produeix acumulació de capital són necessaries lleis bancaries per tant a espanya començaran a existir companyies de crèdit, bancs que es dediquen a canalitzar els capitals. La planificació va ser un error (radial) les companyies creades no van donar els beneficis esperats. Alguns bancs van fer fallida. Els que no van tancar es van trobar immersos en una crisi econòmica que durant uns quants anys paralitzà la construcció ferroviaria.

    Catalunya al segle XIX

    A meitat del segle XIX l'economia de catalunya es basava en una agricultura bàsica (cereals, vinya i olivera) a meitat de segle es produeix un canvi per la coexistència d'una agricultura tradicional amb una de comercial.

    L'agricultura tradicional: estancada, destinada al consum. El producte estrella era el blat, enormes extensions. Rendiments baixos. No hi havia adobs, encara es practicava el guaret. Les eines eren arcaiques. Poca producció de blat de manera que per cobrir les necessitats s'havia d'importar. Pel que fa a l'olivera s'han d'arrencar perquè arriba oli italià que és més barat.

    L'agricultura comercial: creixement de la vinya igual que al segle XVIII. Se'n treu aiguardent. S'exporta a Amèrica i Europa freda. Sorgeix un contracte de “Rabasa morta” sempre età relacionat amb la vinya. El propietari de la terra boscosa la cedeix a un camperol, el qual es compromet a netejar el camp i plantar-hi vinya a canvi d'una part de la collita. El contracte dura mentre visquin la major part dels ceps de la vinya. Però, “feta la llei, feta la trampa”.

    Hi ha més producció per vendre com la fruita seca(avellana, ametlla) a la zona del tarragonès, tenen beneficis i inverteixen en la modernització de les seves terres. Comencen a poder desenvolupar la rotació de conreus i sempre que poden abandonen el guaret. s'implanta el sistema Norfolk, consisteix en dividir el terreny en 4 parts que cada any rotaven. S'utilitza un nou adob, el “Nitrat de chile” que es excrements d'aus. Augmenten zones de regadius, es construeixen canals com “el canal de la infanta”, “el canal d'Urgell”, es millora el delta de l'ebre, es millora el Llobregat. Apareixen novetats constants, l'institut agrícola de sant Isidre pren com a objectiu divulgar novetats i millores per als pagesos.

    La Indústria a Catalunya.

    1825 - 1827. represa industrial perquè arriba capital americà d'indians enriquits (persones que havien emigrat a Amèrica i tornaven). Tenen més capacitat adquisitiva que els camperols.

    1832 el govern espanyol prohibeix importar teixits de cotó. Això beneficia la indústria cotonera catalana.

    1833 nova fàbrica, bona plata. Utilitza la màquina de vapor serà víctima del moviment ludista.

    Després de la primera guerra carlina creixement del tèxtil, lligat a aquest, altres sectors industrials com tints, indústria química, selfectines,... incorporació màquina de teixir mecànica. Sistema fàbrica: molts treballadors, tot el procés del teixit.

    Vapors:

    • màquina de vapor. Necessita carbó. Hi ha carbó a Astúries però és car perquè ve en barco. Finalment el portaran d'Anglaterra.

    • Totes les fàbriques estan a la costa.

    • Fàbrica: mà d'obra: condicions dolentes. Tant laborals com salarials. Hi havia treball infantil (des dels 6 anys).

    Colònies de riu:

    • energia més barata

    • aprofiten l'aigua dels rius

    • inversió inicial forta però es recupera fàcilment.

    • Fàbrica + cases per treballadors + església + escola + botiga,...

    • Els sortia molt a compte perquè tenien casa, però estaven aïllats.

    • L'empresari adopta una faceta paternalista.

    La Renaixença

    Moviment restaurador de la llengua, la literatura i la cultura catalana. Va ser una presa de consciència i de sensibilització col·lectiva per recuperar la personalitat pròpia catalana després de tres segles de decadència. Influències:

    • romanticisme: moviment cultural que exalta l'individu, la llibertat, tot allò subjectiu i la recuperació d'un passat (individual o col·lectiu).

    • Nacionalisme: el fet que es vulgui recuperar el passat és un tret nacionalista que defensa la identitat d'un país.

    Època:

    Segle XIX l'any 1833 Bonaventura Carles Aribau escriu l'oda “La Pàtria”, al diari de vapor, és una exaltació a la llengua catalana. A partir d'aquest moment s'iniciarà una campanya de promoció de la cultura i la llengua catalana, això es manifesta amb la recuperació dels jocs florals l'any 1859 (concursos poètics que volien donar prestigi a la llengua catalana, volia potenciar l'ús del català en tots els àmbits i recuperar les festes poètiques d'origen medieval que havien començat en època de Joan I l'any 1393. hi havia 3 premis: l'englantina d'or, la viola d'argent i la flor natural. Quan un autor guanyava els tres premis era mestre del gai saber. Temes: Pàtria, fe i amor.

    Personatges: Joaquim Rubió i Ors, Marià Aguiló, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Josep Mª de Sagarra,...

    S'utilitzava un català massa culte, era un moviment elitista. Al mateix temps, paral·lelament sorgeix el català vulgar (Renaixença popular) el gran impulsor és Joaquím Rubió i Ors que va escriure sota el pseudònim “lo Gaiter del Llobregat” col·laborava amb el diari de Barcelona. També van ajudar Frederic Soler Pitarra que utilitzava el pseudònim “Serafí Pitarra” feia un teatre humorístic simple, democràtic i anticlerical. En poesia destaca: Jacint Verdaguer. Narrativa:Narcís Oller (la papallona, l'escanyapobres,...) l'any 1806 el teatre Romea només en català. També sorgeixen revistes com: “la campana de Gràcia” “la tramuntana”, “l'esquella de la torratxa”...

    Símbols: la senyera, la barretina,... institucions com la masia o l'hereu. Es recuperen mites com el compte Arnau i Guifré el pilós. Es potencien cors d'obrers , això ho fa Josep Anselm Clavé. Recuperem el cant de la senyera (lletra de Joan Maragall, música de Lluís Millet) i l'Emigrant. També es vol recuperar la sardana. L'any 1890 es potencia l'excursionisme amb la creació del CEC (centre excursionista català). Es recuperen festes com la veneració de la mare de Déu de Montserrat, Sant Jordi, restauració del monestir de Ripoll,...

    Moviment obrer fins 1875

    Durant el segle XIX les societats europees van patir canvis relacionats amb els avenços tècnics (revolució industrial, màquina de vapor, fàbriques,ferrocarrils,..) van tenir com a conseqüència les modificacions en les condicions de vida de la societat de l'època. També hi ha augment de les primeres matèries, també hi ha augment de la producció, es necessita mà d'obra, es necessita més capital per a fer aquest procés. Tot això provocarà les transformacions de mitjans tècnics de producció. Fins al moment la base econòmica es basava en l'agricultura i la artesania ara prenen importància la indústria i els transports. Fins ara treballava al camp el pagès ara a la indústria els obrers tindran condicions diferents ja que va a treballar a locals d'un amo, fa servir màquines de l'amo i la seva sort va lligada a la indústria i /o als interessos dels amos de manera que aquests canvis tindran unes conseqüències: el moviment obrer.

    Moviment obrer: lluita social i política de la classe obrera per millorar la seva situació i les condicions laborals i de vida i per tant s'inicia un enfrontament entre la burgesia que te poder polític i econòmic i l'obrer que vol reconeguts els seus drets per la llei.

    Moviment obrer: 1875

    Antecedents: qualsevol manifestació de reivindicació obrera. Protesta popular sense organització. Protestaven contra la política del govern o també per les condicions de treball les primeres manifestacions van ser de tipus ludita (Lud) oposició a les màquines perquè deien que els hi feien la competència.

    El 1821 a Alcoi (valència) els treballadors de la indústria van ocupar les fàbriques creades i van destruir el telers mecànics.

    El 1823 a Camprodon els obrers fan el mateix.

    El 1834 a Barcelona la fàbrica de la bona plata es atacada.

    1854 atac a les selfactines (angleses) produïen molta mercaderia de gran qualitat.

    Protesta general, es farà una vaga, es cremen fàbriques això portarà a associacionisme obrer i, a partir del 1830 (a bcn represa de la industrialització). Un grup de treballadors es va presentar davant del capità general per protestar contra els industrials que allargaven les peces però no canviaven el salari. Però no obtenen resposta.

    1840 els obrers comencen a organitzar-se amb organitzacions anomenades:”associació de protecció mútua de teixidors del cotó” reivindiquen millores salarials, millores de condicions laborals i reducció de la jornada. Reivindicacions socials: volen ajudes per l'atur en cas de malaltia, vellesa, invalidesa,... aquest moviment va tenir problemes. Els moderats els ho posaven difícil, forta repressió patronal, els amenaçaven. Si governaven progressistes els anava millor. Van arribar a formar-se jurats mixtes.

    1855 a resultes de la revolta de la fàbrica “ “ es va prohibir tot tipus d'associació, consideraven que el govern havia estat tolerant però que no havia servit per res. Es va executar a Joan Barceló. Tot això va provocar la primera vaga oficial a tot l'estat, vaga pacífica no obstant es va assassinar a un dirigent d'una fàbrica de sants i es van produir atacs a familiars d'empresaris. Resultat més repressió per part del govern, actuació dura amb 70 treballadors que seran deportats.

    Socialisme: moviment que vol arreglar la situació del moment. Vol eliminar la societat de classes perquè no les considera justes.

    Socialisme utòpic: no funciona, massa ideal. Critica la societat sorgida de la revolució industrial, diu que es injusta, explotadora,... contrària a allò que defensaven els socialistes utòpics que era una societat perfecta i harmoniosa. Hi pretenien arribar sense violència i sense vagues ja que les consideraven immorals.

    Triomfa especialment a Catalunya i Andalusia (proletariat rural) ens influencia E. Cabet que escriu viatge a Icària, idearà la societat perfecta: comunista, on no hi hagi societat privada, sense classes, sense explotació. Narcís Monturiol també defensa el socialisme utòpic, escrivint al diari “la fraternidad”. Per donar a conèixer les seves idees va emigrar als estats units.

    Joaquim Abreu segueix a Andalusia a Cabet i intentarà desenvolupar les seves idees.

    Charles fourier, socialista utòpic defensava que la societat es dividia en petits nuclis anomenats felansteris que estaven formats per menys de 1.500 persones.

    r. Owen inicia les cooperatives . Va portar a la pràctica les seves idees. Tenia una fàbrica i la va donar als seus treballadors però no va funcionar. El socialisme utòpic s'abandona als anys 70 i sorgeixen dos nous moviments: anarquisme (bakunin) i marxisme (k. Marx).

    Marxisme

    Líder: Karl Marx filòsof alemany, busca solucions en una societat comunitària, ideologia semblant a la anarquista però diferents estratègia.

    La revolució portaria a un període de govern de la classe obrera (dictadura del proletariat) que eliminaria les diferencies de classes i seria el pas que prepararia l'arribada d'una societat comunista

    Els treballadors havien de formar partits polítics, participar en les eleccions al parlament i en tots els nivells de govern de l'estat.

    Marx: triomfa a Biscaia, Madrid, Astúries,.. a la zona de la Mediterrània gairebé no li faran cas.

    Anarquisme

    Actua diferent que el marxisme. Ideologia:

    • la societat no havia de tenir societat privada

    • no accepten cap tipus d'autoritat de l'estat ni cap coacció.

    • Arribar a la propietat col·lectiva mitjançant una revolució.

    • No participar en les eleccions

    País basc, Andalusia i Catalunya on el federalisme estava més arrelat. Els mitjans que utilitzaran serà: terrorisme acció directa i sindicat.

    La 1ª Associació Internacional Obrera

    A Londres l'any 1864. unió de diferents sindicats anglesos, francesos i altres països europeus. Arriba a Espanya l'any 1868 (sexenni democràtic) s'expansiona el moviment obrer ja que el govern ho permet. S'organitzen els primers sindicats. El més important “les tres classes de vapor” agrupava treballadors, filats, teixits,... relacionats amb el vapor.

    1869 arriba G. Fanelli enviat per Bakunin primer a Madrid i després a Barcelona. Era un membre de la primera internacional. També era membre de la Aliança internacional de la democràcia socialista. A Madrid no li fan ni cas, a Barcelona funciona va difondre les idees de la internacional seguint les idees de Bakunin (anarquistes). Els treballadors pensaven que eren les idees de la internacional per això es van arrelar a Catalunya les idees anarquistes. “el mal ja estava fet”.

    1872 s'expulsen els anarquistes de la AIT al congrés de la Haia. Es funda un diari “la federación” divulgar l'ideari de la AIT de tendència anarquista.

    187 primer congrés obrers espanyols adherits a la AIT. També s'aprova la organització de sindicats d'oficis agrupats en la FRE (federación regional Española dins de la AIT). Acords:

    • actuacions per reivindicar / demostrar allò que volien

    • preparar l'obrer per fer la revolució tipus social

    • recordar que tothom afiliat a la AIT segons Bakunin no havien de participaren la vida política del país.

    La direcció a càrrec d'un congrés que s'aniria reunint. La majoria eren catalans però també andalusos (jornalers)i també valencians.

    Posteriorment arriben les idees de la internacional comunista. 1871 Paul Lafargue explica la AIT. Era gendre de Marx.

    A Catalunya no li fan cas, a Madrid si. Destaca Pablo Iglesias que crea la nueva federación madrileña que més tard acabarà sent el PSOE. La 1ª AIT tindrà força fins el 1874 quan va ser considerada un perill, continuarà clandestinament. El cop d'estat del general Pavía i la nova situació política a espanya la farà entrar en la clandestinitat.

    La Restauració (1874-1878)

    1874-1875

    Cop d'estat del general Pavía i després Martínez campos reclama el retorn d'Alfons XII (fill d'Isabel II) format militarment a Anglaterra.

    1876

    Antonio Cánovas del Castillo defensava que Alfons XII anés a Anglaterra perquè conegués el funcionament polític britànic i perquè es formés militarment.

    El govern de Cánovas va derrotar els carlins i va abolir els furs de les províncies basques. Hi ha revolucions cubanes que finalitzen amb una pau provisional (la Pau de Zanjón, 1878).

    Valentí Almirall vol reunir-se amb Alfons XII i li lliurarà el “memorial de greuges” al rei no li semblarà malament, sembla que acceptarà allò que demanen però el rei mor. Anys després se li lliure a la reina regent Maria Cristina “missatge a la reina regent”(1888) per part dels catalans.

    Sistema canovista

    Sistema polític inspirat en el model britànic. Alternança en el govern mitjançant eleccions, dos partits: el conservador i el liberal. Així aconseguia limitar el protagonisme polític dels militars. Li donava suport una base social molt àmplia, ja que la gent volia el retorn a un sistema d'ordre. Al pacte del pardo (1885) es reitera el sistema canovista encara que hagi mort Alfons XII.

    Aquest sistema es basava en el sistema de torns segons el qual dos partits s'alternen al govern s'exigien tres coses: dos partits forts, un règim parlamentari i que les diferències entre els dos partits no fossin substancials.

    Partit conservador

    Líder: Cánovas del Castillo. Format per gent d'ordre: antics moderats alguns progressistes, burgesos, terratinents, l'església,... També cal destacar a: Robledo, Silvela i Maura.

    Partit liberal

    Líder: P. M. Sagasta. Format per: Progressistes demòcrates, republicans desencisats, classes mitjanes o pobres, professionals, funcionaris,... era un conglomerat de partits, per tant era un partit menys consistent que no el partit conservador.

    Constitució de 1876

    • era una síntesi entre la de 1845 i 1869

    • reconeixia els drets individuals bàsics.

    • Garantia la separació dels tres poders i donava molt protagonisme al rei.

    • Corts bicamerals: el congrés i el senat. El congrés era per votació i el senat hi havia dos tipus els vitalicis i els electes.

    • Caràcter catòlic de l'estat espanyol, però garantia la tolerància envers les altres religions.

    Pla Cerdà

    Les característiques principals del pla d'eixamplament del projecte Cerdà són: aconseguir una ciutat nacional, igualitària, amb contacte directe amb la natura, amb la salubritat, el benestar i la modernitat. Volia aconseguir tot això per a ser fidel als seus principis ja que era d'esquerres i pretenia fer una reforma social. Però el projecte Cerdà es va anar desvirtuant poc a poc ja que els constructors pressionaven per a tenir més sòl edificat del que hi havia previst.

    Nacionalisme Basc

    Moviment contrari de les pretensions uniformismes del sistema polític espanyol. Cada zona tenia unes condicions socials i econòmiques diferents per tant, s'haurien de valorar.

    Situació:canvis provocats pel procés d'industrialització del territori:

    • aparició d'una burgesia vinculada al sistema polític de la restauració i partidària del concert econòmic.

    • Forta immigració, que provoca el trencament de la societat basca tradicional. Es temia perdre les senyals d'identitat i això va provocar un moviment per enfortir la llengua, la cultura i la societat tradicional basca. S'oposaven al procés d'espanyolització provocat per la forta arribada de treballadors procedents d'altres regions d'Espanya.

    A Navarra i el país basc fins 1870 (última guerra carlina) havien tingut els seus furs (ordenances juridicoadministratives típiques de l'antic règim) la pèrdua d'aquests provoca un corrent que reivindicava les antigues tradicions i refusava els partits polítics d'àmbit espanyol. El lema que defensaven era: Déu i lleis antigues. Eren molt creients. Defensaven la vella societat patriarcal, antiliberalisme, defensa de la tradició i recuperació de les lleis els portaria a l'independència).

    1894 es funda la societat “Euskalerria” que serà la base del futur PNB, les propostes d'aquest col·lectiu fan referència primer al País Basc però ben aviat al territori basc i Navarra. El PNB inicia els seus èxits a finals del segle XIX. Protagonista: Sabino Arana, va haver de moderar el seu discurs. Va defensar un País Basc autonòmic, la defensa dels furs dins el marc de l'estat liberal espanyol.

    1895 neix el PNB. S. Arana empresonat perquè reclamava l'autonomia del poble basc. Actualment el PNB s'ha produït una divergència: el PNB ( no independentista, si autonomista) i el que si que defensa la independència (esquerra Abertzale)

    Galleguisme

    La burgesia era dèbil i les classes socials dominants eren la vella noblesa territorial i l'església. El galleguisme va costar d'arrelar perquè com que les tradicions i la llengua no s'havien perdut i les classes mitjanes les consideraven com un signe d'endarreriment. Al segle XIX “ O Rexurdimiento” va ser el redescobriment romàntic i literari de la llengua. Cal destacar especialment a la escriptora Rosalía de Castro. Els primer discursos galleguistes estaven impregnats d'una forta denúncia de l'abandonament del país a causa del centralisme. A finals del segle XIX el galleguisme té un caire més polític, naixement de premsa... cal destacar Manuel Murguia i Alfredo Brañas. El primer va rebutjar les postures separatistes i va optar per la via autonomista i la regeneració interna de Galícia. L'any 1907 es va crear la solidaritat gallega per imitació de la catalana que assumí reivindicacions agràries. En els anys següents van sorgir nombrosos i petits grups nacionalistes.

    Catalanisme

    Conjunt de doctrines i moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX que afirmen l'existència d'una personalitat pròpia de Catalunya diferent de la resta de l'estat i reclamen el seu reconeixement. L'enfortiment d'aquesta consciència porta a reivindicar l'autogovern i al llarg del segle XX l'enfrontament amb el poder central.

    Influències:

    • nacionalisme europeu que influeix en l'aparició de la renaixença

    • Catalunya tenia un desenvolupament econòmic i social diferent de la resta d'Espanya.

    • El pes de les tradicions catalanes, per una banda el carlisme i per l'altra el republicanisme federal.

    • La incapacitat de l'estat de vertebrar un projecte nacional com ja havien fet altres països.

    Precedents:

    1835-1843: hi ha molts moviments socials espontanis (bullangues i jamància) fets diferenciadors de cara a la resta del territori. Tot contra el govern (autoritat política), contra l'església i contra les màquines (Lud).

    Sorgeix un moviment cultural crític manifestat per diversos escriptors de l'època que, agrupats en un moviment “La jove Catalunya” demanaven la descentralització de l'estat, reivindicaven un grau d'autogovern i que l'estat actués eliminant la centralització política típica dels borbons de l'època i que acabés amb la militarització de l'ordre públic.

    Catalanisme polític

    Pren força amb la restauració (1875 Alfons XII) amb diferents model com correspon a una societat plural:

    a) republicanisme federal: Valentí Almirall creu en la República, va participar al pacte de Tortosa 1869 però després del fracàs de la república va trencar amb el partit federal i va adoptar un postulat molt més nacionalista, defensa:

    • la realitat nacional catalana. Catalunya havia de tenir estat propi, autogovern

    • l'obra en què expressa la seva ideologia es “Lo catalanisme” obra laica, tendència democràtica clara, tendència d'esquerres.

    • Va ser sempre contrari a la separació perquè considerava que Catalunya era la zona més avançada, Catalunya era un element de progrés, només demanava autogovern a nivell polític que comportaria una profunda transformació de la vida política al nostre país.

    b) sector del catalanisme conservador: representat per l'església burgesia,... representants: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, i el que seria bisbe de Vic Josep Torres i Bages, van sentir-se lligats a aquest moviment catalanista de tendència moderada. Torres i Bages va escriure “la tradició catalana” que va tenir gran ressò, explicava la idea que Catalunya era una nació perquè tenia esperit propi. L'obra de Torres i Bages arribava a la gent amb “La veu de Montserrat”. No tota l'església els donarà suport, hi havia un sector espanyolista i es creà una polèmica entre ambdós.

    c) els intel·lectuals de la renaixença: aquest moviment no és progressista ni moderat, és radical i independent. Rebutgen la participació en la vida política. Eren persones de lletres.

    Primeres actuacions: 1880 Valentí Almirall convoca el primer congrés catalanista. Objectiu: unir totes les forces catalanes en un sol cos. Participants: els seguidors de Valentí almirall i els membres de la Renaixença. Acords:

    • Redacció d'un document en defensa del dret civil català.

    • Sessions per constituir una acadèmia de la llengua catalana.

    • Organitzar una entitat que defenses i difongués el catalanisme, El centre català, que el 1882 convocarà el segon congrés catalanista.

    Segon congrés catalanista

    Representa la base d'un catalanisme polític. Acords: els membres del congrés havien d'abandonar els partits polítics espanyols i només militar en els partits catalans. Pocs resultats.

    L'any 1885 convocarà una reunió a llotja que pretenia apropar la burgesia catalana al moviment catalanista. Participants: institucions econòmiques catalanes, culturals, ateneus,...

    Acords: redactar un manifest “Memorial de greuges” presentat a Alfons XII per Valentí Almirall.

    Trets més importants:

    • manifestar el descontentament per la opressió del règim centralista de Madrid sobre Catalunya.

    • Reivindicar una política econòmica proteccionista i demanar el dret català.

    • Harmonitzar interessos i aspiracions dels diferents territoris de l'estat.

    Resultat: fracàs! Perquè el projecte de Valentí Almirall per uns massa republicà(burgesia) per altres (obrers) interessos de Catalunya per sobre d'altres interessos.

    Als anys 90 el centre català va desaparèixer.

    Del centre català sorgeix una divisió: “la lliga catalanista” el 1887 s'hi integren intel·lectuals conservadors com Àngel Guimerà, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, que tenien més bona relació amb la burgesia.

    al mateix temps apareix un altre cop el centre escolar català com serien Prat de la Riba i Francesc Carbó. el centre català s'unirà amb la lliga catalana i escriuran un document que tindrà per nom " missatge a la reina regent":

    • Demanen oficialitat del català

    • Defensa del dret civil català

    • Proteccionisme econòmic

    • Demanen política més centrada a Catalunya

    Catalanisme conservador

    Cap als anys 90 aglutinarà diferents tendències l'església més conservadora s'afegeix al nou moviment amb un objectiu: cristianitzar el catalanisme que era laic. Representat per Torres i Bages i una revista “la veu de Montserrat” . la “tradició catalana era una associació, l'element més important de la “nostra” tradició és la família la propietat i la religió (catòlica). Accions: celebraran el mil·lenari de la mare de Deu de Montserrat. Als anys 90 també es va reconstruir el monestir de Ripoll. A més la burgesia que fins ara acceptava el model centralista però no estava d'acord amb el protagonisme dels militars en la vida política, no els agradava l'administració. No obstant, no participaven en la vida política només demanaven proteccionisme, simpatitza amb la lliga per conservadorisme. A partir de la lliga, la burgesia i creen la unió catalanista. Objectius:

    Unió de tots els catalans per difondre totes les idees que defensaven. Volen autogovern. 1891 convocatòria: “bases de Manresa”

    Bases de Manresa

    primer objectiu: descentralització, competències amb tot: legislació, ensenyament, ordre públic i justícia, tots els càrrecs públics per a catalans i el català oficial. A més volien divisió territorial en comarca i municipis, que la participació dels catalans a l'exèrcit fos voluntària, que s'encunyés una moneda pròpia i plena sobirania al govern interior . Base social: propietaris, comerciants, artistes, professionals liberals, fabricants, eclesiàstics,.. les bases de Manresa van ser acceptades excepte el punt que feia referència a l'existència d'un representant del poder central a Catalunya.

    La desfeta de 1898

    L'any 1898 guerra independència de Cuba. Això va provocar un total desencís i frustració a la societat. A més la premsa estrangera va dir que Espanya era un estat moribund i decadent amb un exèrcit ineficaç amb un sistema polític corrupte i uns polítics incompetents. A nivell econòmic però, no hi va haver una gran crisi tot i que va augmentar el Deute públic per les despeses de la guerra. Però els primers anys del nou segle es produeix un període d'expansió econòmica el Deute públic disminueix, la inflació es baixa i es repatrien capitals dels “indianos”

    A nivell polític la restauració va sobreviure, tot i que en surten moviment que la ataquen com els moviments regeneracionalistes que els donava suport les classes mitjanes. Cal destacar a Joaquim Costa que escriu “escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid” (educació, menjar, deixar enrere el passat) diu que ens oblidem dels mites del passat quan espanya dominava el món. Creia necessari modernitzar l'economia i la societat del nostre país.

    Prioritat: un ensenyament públic obligatori. Si tothom sabia llegir i escriure la societat canviaria. Repercussions en la política. Fils al moment sufragi censatari si la societat espanyola millorava el nivell educatiu la gent es conscienciaria de la necessitat de participar en la vida política mitjançant sufragi universal. Els polítics havien d'atreure les masses neutres( persones que podien votar però que no hi anaven.

    1901: lliga regionalista

    • demanar la autonomia política i administrativa

    • lluitar contra el caciquisme i el fals sufragi

    situació: inicis difícils. Té una base conservadora important, tarannà burgès. La vaga obrera de 1902 els va obligar a definir-se. Aquest fet els hi fa perdre pes. L'any següent, que es van convocar eleccions la lliga regionalista no va guanyar sinó que ho va fer Alejandro Lerroux. Aquest, parlava castellà el seu missatge era demagog, feia veure que estava al costat dels obrers, era populista i organitzava activitat amb els obrers. Deia que era anticlerical, això era molt favorable per als obrers que no els agradava l'església perquè ho relacionaven amb la burgesia.

    A Barcelona es preparava la visita d'Alfons XIII, al nostre país situació peculiar. Dues tendències dins la lliga:

    • sabotejar la visita del rei.

    • Parlamentar amb el rei.

    Finalment decideixen parlamentar amb el rei. Se li expliquen les reivindicacions de Catalunya, li explicarà Francesc Cambò.

    La lliga quedarà a mans dels més conservadors, com Cambò o Prat de la Riba. Te un ideari: la nacionalitat catalana. Defensen el de sempre: autogovern,... i la creació d'un partit polític disposat a intervenir en la política espanyola però amb voluntat de descentralització.

    1906

    Fet fortuït. Al diari el cucut fan un acudit sobre militars, aquest assalten l'editorial i la destrossen. El govern defensarà els militars i endurirà les condicions. Es crearà la “solidaritat catalana”. Tindrà tanta força que guanyarà les eleccions.

    Alfons XIII

    Monarquia liberal, no democràtica, com a marc legal tenia la constitució del 1876. el rei te molt poder. Alfons era una persona molt agradable, simpàtica, espontani, es guanyava a la gent, tant als polítics d'aquí com els d'allà. Tenia una bona voluntat per fer les coses bé i era intel·ligent tot que també era superficial i intrigant (crisis d'Orient). La seva figura estava present en moltes baralles polítiques. Alfons estava poc preparant, educat en un món conservador i clerical. Va estar instruït militarment. Al seu voltat hi ha una influència conservadora catòlica que fa pressió. Li agradava el protagonisme. Els caps de l'exèrcit li consultaven moltes coses, ell es mostrava com un àrbitre conciliador. Aspectes negatius constants en els primers anys (jove i inexpert) al 1907 aprèn a consultar i pren experència en tasques de govern. A principis de segle XX cap monarquia tenia tant de poder.

    A més als partits liberals i progressistes van morir els líders i tant Segismundo Moret (liberal) Antonio Maura (conservador) van intentar mantenir el corresponent partit unit.

    Govern

    1898 una crisi que va impulsar la creació de nous governs que sorgiren al marge dels partits oficials:

    1902 F. Silvela: conservador, culte, intel·ligent, auster. Objectiu: equilibrar les finances del país i millorar l'exèrcit. L'armada espanyola està desfeta. Era necessari renovar la marina. Hi estaven d'acord els industrials bascos i catalans. Era necessari reformar l'administració a nivell local. Es pretenia guanyar simpatitzants de tendència regionalista/nacionalista. A més es prenen mesures contra el moviment obrer radical. S'afavoreix l'obra social. Institut nacional de previsió (ajudar a gent gran, pensions per la vellesa,...descans dominical obligatori i llei de vagues. Acords entre amos i treballadors. Reforma de la llei electoral per acabar amb el caciquisme al nostre país, regular l'odre públic reorganitzant la policia i s'intenta acabar amb el bandolerisme... gairebé totes entren en vigor.

    Progressistes: mandats curts i inestables:

    Sagasta fins 1903 quan mor. Els progressistes es quedaran sense el seu líder carismàtic. Sorgiran altres personatges com: Montero Rios, Moret,...

    Montero Rios era massa gran, va tenir problemes amb l'exèrcit i sofreix crítiques per haver perdut la guerra de cuba.

    Després Moret farà reformes, però el partit liberal està molt desunit. El 1910 arribarà Canalejas, era un líder nat, regeneracionista intentarà arreglar el país. Estava preparat i va haver d'aguantar problemes d'ordre públic però va saber imposar-se. Durant el seu mandat hi haurà greus problemes laborals com la vaga de trens de 1912, la va solucionar militaritzant els serveis (hi posarà soldats). Com que és progressista voldrà reformes socials com:

    • de manera que farà una normativa sobre la feina de les dones (horari)

    • establirà ajudes en cas d'accident laboral i impostos sobre les rendes urbanes.

    • Estableix el reclutament obligatori

    • intenta reduir la influència de l'església amb la llei del cadenat, aquesta llei establia reduir el nº d'ordes religioses del nostre país.

    La lliga era el partit més important però el 1903 l'expansió de la lliga es frena per l'aparició d'una nova força, el Republicanisme de Lerroux. Aquest era periodista, polític i d'origen andalús. Arriba a Barcelona a finals del segle XIX i amb gran habilitat es converteix en dirigent d'un moviment republicà que va tenir gran influència en els sectors populars catalans. Es converteix en la 1ª força obrera de Barcelona.

    A Lerroux el coneixien com “l'emperador del paral·lel” perquè tenia molta vida social. El seu discurs era radical i demagog. Tenia un caràcter populista. Això li permetrà atraure tot el moviment obrer perquè es va fer ressò de les demandes dels obrers: jornada de 8h, descans dominical,.. es mostrava anticlerical. Serà espanyolista, en oposició als moviments catalanistes de l'època. Estratègia: anticatalanista perquè deia que el catalanisme estava lligat a la burgesia i a l'església, i per tant ascens fugaç al poder ( com a diputat) guanyarà a la lliga. Lerroux organitzava “berenars franternals” reunia gent de fora, discurs totalment demagògic per atreure a les masses. Organitza també “ las casas del pueblo” que eren llocs de reunió. Lerroux venia de la unió republicana, quan te suficient suport crea el partit republicà radical només àmbit a Catalunya.

    La crisi de 1917 (pàg. 268) (militar, polític i obrer)

    Context europeu: 1914 1ª guerra mundial, 1917 revolució rusa que va portar els bolchevics al poder.

    Els militars havien iniciat a barcelona un moviment: festes militars de defensa. Causes:

    • salaris, els millitars peninsulars tenien el sou més baix que els africans, sobretot en alts comandaments.

    • Metre els militars a Àfrica podien ascendir per mèrits de guerra, com que a espanya no hi havia guerra no podien ascendir.

    • L'exèrcit viu a casernes, condicions no gaire bones, els militars es queixaven que la vida a la ciutat era cara. Com que el govern no apuja els sous tindran problemes econòmics.

    Actuacions:

    Amb articles i manifestacions que arribessin a tothom pretenien aconseguir una reacció nacional per acabar amb el sistema. El govern va intentar controlar el moviment i va enviar alguns dirigents a la presó.

    Acaba:

    S'aconsegueix reformar el reglament militar i la introducció de l'ascens de grau i salari segons l'antiguitat. A canvi els militars ajudarien a reprimir el moviment sindical.

    Polític: Assemblea de parlamentaris

    A Catalunya la lliga recolça Francesc Cambó en el moviment de reforma política que pretenia aconseguir la concessió de l'autonomia per a Catalunya. Proposa la convocatòria d'una reunió parlametaria perquè discuteixin la reforma constitucional. Arriba la noticia de la caiguda del Tsar. El juliol de 1817 es demana la reapertura de les Corts que no es concedirà. Es convoquen a Barcelona i participen diputats i senadors dels partits no dinàstics. Acords:

    • formació d'un govern que aplegui representats de tots els partits polítics.

    • Convocatòria d'unes corts constituents (s'ahurà de elaborar o modificar la constitució)

    Resultat: el moviment fracassa. Les juntes militars de defensa no els donen suport, els sectors conservadors espantats pel moviment obrer. La lliga es retira. Una altra reunió a Madrid i ningú s'aclara.

    Moviment obrer:

    La revolució Rusa impacta al món obrer, hi havia la sensació de que Espanya estava a les portes d'una crisi total, a més, la 1ª Guerra Mundial havia significat un gran estímul econòmic però els preus dels productes de primera necessitat havien pujat per tant, els treballadors havien perdut poder adquisitiu.

    El 1916 onada de vagues, totes reivindiquen el mateix: augment de salari. Al mateix temps atacs terroristes contra empresaris, aquests atemptats eren molt confosos, es creia que tenien relació amb activitats d'espionatge dels agents alemanys que els organitzaven contra aquells que treballaven pels aliats?

    Els dos sindicats majoritaris al nostre país van començar a actuar de manera conjunta i aquesta unió els hi va donar molta força. Van fer vagues de gran ressò, sobretot a Astúries, on es va parar la vaga gràcies a un jove general, Francisco Franco. A Catalunya també es va parar el moviment gràcies a l'exèrcit. Com que la unió els donava força hi haurà actuacions tipus polític, per tant, els sindicats sofriran una forta repressió.

    La UGT (unió general de treballadors) va créixer a partir de la 1ª guerra mundial sindicat molt polititzat i lligat al PSOE. Forta presència: Madrid, Castella, Astúries i Biscaia.

    El 2n sindicat majoritari CNT (confederació sindicat treballadors) era un sindicat anarquista. La CNT es reorganitza el 1918 “ congrés de Sants”, el seu líder Salvador Seguí, “el noi del sucre” que va proposar el Sindicat Únic per acabar amb la fragmentació dels sindicats d'ofici. Pretenia: l'enquadrament dels treballadors d'una mateixa empresa.

    Sorgiran paral·lelament altres sindicats com: sindicalisme catòlic que era habitual en zones agrícoles, sindicalisme nacionalista (país basc i Catalunya).

    1918 es demana la creació del Sindicat Únic i se'ls hi atorga. Hi haurà molta repressió però, encoberta, per aquest motiu sorgirà el sindicat lliure.

    El sindicat lliure era un sindicat d'extrema dreta, teòricament pagat per la patronal. Volia desmuntar qualsevol idea de moviment obrer, anaven a favor de la patronal. Tenien pistola i van protagonitzar agressions contra líders sindicalistes (p. e. Al noi de sucre).

    Hi haurà tensions entre ambdós sindicats “pistolerisme”. S'uniran policia, govern i burgesia i sortirà “la llei de fugues” segons la qual qualsevol persona que fugis d'un policia, aquest el podia disparar.

    Moviment obrer a partir de 1875

    A nivell general: allà on hi havia molts obrers hi havia un problema: “ la qüestió social” hi havia un increment de classe obrera per tant aquests tenien més força, els governs pensaven que podien ser violents, per tant aquests feien una política repressiva sobre qualsevol moviment. Però aquesta no serà la solució. Pensen fer una legislació de tipus social: millorar les condicions laborals dels obrers i neutralitzar la influència dels corrents de pensament socialista del govern. Era un problema tan important que l'església opinarà a través d'una encíclica “la rerum novarum” la emet el papa Lleó XIII el 1891. deia que: els patrons havien de ser més tolerants i respectuosos i els treballadors havien de treballar.

    Espanya: s'inicia la restauració borbònica. Apareix Alfons XII. La 1ª AIT serà il·legal. Forta repressió sobre el FRE i sorgeix un grup més radical, no només defensa les llengües sinó la propaganda pels fets (accions violentes que poden acabar amb el terrorisme). La patronal farà un fort control, el govern també. Molts líders seran empresonats i a l'exili. La premsa obrera desapareix. Hi haurà propaganda clandestina.

    El 1881 arriben al poder els fusionistes. Líder: Sagasta. Liberal i tolerant durant el seu mandat hi haurà la llei d'associacions. A més fa una comissió per a fer les reformes socials necessàries al país. Tot queda amb bones intencions. El FRE desapareix perquè es considera que no està permesa una associació obrera fora del nostre país.

    Es crearà la FTRE (federació treballadors de la regió espanyola). Les seves actuacions seran moderades. Més afiliats. 1890 per primera vegada festa del treball. Els obrers demanen el mateix ( 8h,..).

    Tendències:

  • Anarco-col·lectivista: influència a Catalunya. Organitza:

    • la lluita per una societat sense classes

    • sindicats d'obrers per tot arreu

    • pretén millorar condicions de vida del treballador tant a nivell material com a nivell moral.

    • Objectiu: que sigui la gent qui siguin titulars de la propietat. ?¿

      tot treballador produiria segons la seva capacitat i la seva voluntat.

      Si tot això es complia ja no hi hauria explotació.

    • Anarco-comunista: líders: Malatesta. Kropotkim.

    • És molt més individualista i molt més radical. Incidència a Andalusia. Volen una revolució social immediata, aconseguir canvis. Mitjançant propaganda ideològica i mitjançant la lluita contra l'ordre social de l'època. Xarxa de petits grups d'obrers molt coesionats. Actuació directa. Molta violència, incendis i sabotatges. No accepten cap tipus de formula, pretenen una societat sense classes i volen arribar a un comunisme de producció de béns on cada individu treballa segons la seva voluntat i n'obté per cobrir les seves necessitats.

      Provoca accions terroristes violentes, de part de l'associació terrorista, la mano negra. Cada vegada hi haurà més repressió.

      1892 atemptats a Andalusia fets per jornalers agraris. Forta repressió a Andalusia.

      1893 moltes vagues com a protesta. Resultat nul. A ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao amb bombes. Atemptat a Martinez Campos ferit a l'atemptat contra ell. Paulí Pallàs es condemnat a mort. Aquest diu: la venjança serà terrible.

      Bomba al Liceu de Barcelona, la burgesia tindrà por. La bomba la posa Santiago Salvador. La burgesia demana repressió.

      1886 a Barcelona el dia de Corpus ( 7 de Juny) es llança una bomba. Hi hauran molts morts i ferits. Barcelona serà anomenada la ciutat de les bombes. Conseqüències: suspensió de les garanties constitucionals i molts judicis, un procés, el procés de Montjuïc. Moltes irregularitats. Confessions sota tortura. Sortirà a la premsa europea, hi haurà protestes.

      1887: Angiolillo, atempta contra el president del govern (Cánovas del Castillo) per venjar els seus companys anarquistes.

      a l'inici del segles XX alguns sindicats consolidats. UGT que havia aprofitat la exposició universal (Barcelona 1888) per promocionar-se a Catalunya, però s'acaba traslladant a Madrid. També hi ha sindicats agraris, propietaris de camps, sindicats catòlics.

      a l'inici del segles XX alguns sindicats consolidats. UGT que havia aprofitat la exposició universal (Barcelona 1888) per promocionar-se a Catalunya, però s'acaba traslladant a Madrid. També hi ha sindicats agraris, propietaris de camps, sindicats catòlics.

      Món Obrer S.XX

      Augment de la població obrera- procedència camp.

      A Catalunya estaven: Barcelonès, Vallès, Bages, Manresa, Osona i Baix Llobregat.

      Causa dels problemes:

      Problemes Laborals (pèrdua del mercat urbà)

      + maquinaria menys mà d'obra.

      Maquines senzilles homes no, utilitzen dones i nens menys salari.

      Reivindiquen:

      Salari digne

      Manteniment del lloc de treball

      1902 vaga d'una setmana amb una forta participació però a la vegada una forta repressió.

      1907: les forces sindicals s'ajunten imitant solidaritat catalana. Volien:

      • agrupació de tot tipus d'organitzacions obreres.

      • Recuperar la força que havien tingut

      • donar-se a conèixer amb un diari: “solidaritat obrera”.

      1910: totes les forces s'uneixen en un congrés: la confederació general dels treballadors espanyols (CGTE), el 1911 s'anomenarà CNT (confederació nacional de treballadors) tindrà molta força a Catalunya, Andalusia, València,... característiques:

      • apolític

      • idees anarquistes

      • revolucionari

      defensen:

      • independència dels proletaris envers els burgesos.

      • Unió de tots els treballadors

      • Acabar amb el capitalisme

      • Acabar amb tota força d'explotació o d'opressió.

      • Actuaran de manera violenta. Vaga com a element de lluita.

      Líders: Salvador seguí “el noi del sucre” Àngel Pestanya, Joan Pairó.

      La dictadura del general Primo de RIvera

      Dictadura:

      Inici: 1923 cop d'estat.

      El capità general Jose Antonio Primo de RIvera fa un manifest en el qual justifica la seva actuació.

      Suport:

      • el rei Alfons XIII ( es creu que ho fa per evitar que les corts espanyoles demanessin responsabilitats per Annual).

      • La majoria de l'exèrcit.

      • A Catalunya li donaran suport la burgesia i la classe conservadora.

      Objectius:

      • restablir l'ordre públic

      • acabar amb la guerra del Marroc

      • acabar amb el sistema polític de la restauració.

      Primer pas: Directori militar. 1923 - 1925

      La major part de persones del govern son militars es governa per decret. Es suspen la constitució. Dissolució de les Corts. Cessament de les autoritats civils. Es prohibeix qualsevol tipus d'activitat dels partits polítics i dels sindicats per controlar l'ordre públic es militaritza. L'exèrcit al carrer. Forta repressió sobre els sindicats més radicals com la CNT i els comunistes. Serà més tolerant amb la UGT. Primeres actuacions:

      • supressió de les eleccions municipals ara, delegados del gobierno. Elegits pel govern. També anomenats “ vocales asociados”.

      • Els ajuntaments seran anulats. Seran substituïts per “vocales asociados” que formaran juntes.

      • “ vocales asociados. Seran elegits per sorteig. Sortiran d'una llista qui pagava més contribució: el governador civil de cada provincia era un militar. Al 1924 hi haurà un únic partit: “unión patriótica”. Ideologia:

        • Dretes, centralista, dona suport al rei.

      Suport: gent conservadora i catòlica de la majoria de les oligarquies locals, funcionaris i els cacics locals.

      A Catalunya:

      Suport: partidaris del rei (monarquics) militants dels partits dinàstics, membres dels sometents i membres dels sindicats lliures.

      Problemes:

      El Marroc: s'havia compromès a acabar amb el conflicte. Organitza un cos que se n'encarrega

      “Alt comissionari del Marroc”.

      1925: s'inicia una aliança amb França: el desembarcament d'Alhucemas (pàgina 272-273)

      1927 ja no hi ha problema del Marroc. Va acabar amb la ocupació de la zona que ens havien concedit.

      Primo de Rivera se sent un heroi. Tindrà deliris de grandesa. En comptes de plegar seguirà directori civil.

      Comencen a haver-hi persones al govern que no són militars. Unión patriótica, consell de ministres no militars, antics integrants dels partits dinàstics(com Calvo Sotelo) membres de la Lliga i representants mínims de l'exèrcit que tractaran afers de guerra i marina, tot això ho dirigirà Primo de Rivera. Per donar cert aire democràtic crea la “assemblea Nacional consultiva”, no els elegia el poble, per tant no era democràtica. Els seus membres eren representants d'entitats legals com membres de corporacions industrials, treballadors,... elegits per sufragi indirecte ( funcionaris relacionats amb el règim).

      Economia dirigisme econòmic ( coincideix amb una època de bonança econòmica “els anys 20” i faran actuacions per reactivar la economia. El dirigisme econòmic consistia en una política d'intervenció en l'economia, era una política proteccionista ( aranzels, impostos). No deixen entrar productes, i els que entren augmenten considerablement el seu preu per culpa dels aranzels. Es propicia la poca entrada del producte estranger per promocionar el nacional.

      Per generar llocs de treball grans obres públiques i pantans, volen aconseguir electricitat i terres de regadiu. Ampliació de la xarxa de ferrocarrils, xarxa de carreteres, metros (Madrid i Barcelona). Al 1929 a Barcelona fan la exposició universal. Crearan molts llocs de treball.

      Es fan lleis de protecció a la indústria que consisteixen en ajudes econòmiques a aquelles empreses que no poden competir amb les empreses estrangeres. Sorgeixen empreses que posseeixen com Telefonica o Campsa.

      El 1929 el país està molt endeutat. Es comencen a notar els efectes d'aquesta crisi. La pesseta perdrà valor.

      Política social:

      Basada en evitar conflictes. Mesures: l'organisme que se n'encarregarà serà l'organització corporativa nacional. Es basava en comitès paritaris formats per treballadors i empresaris en igual nombre.

      Funció: regular les relacions, els salaris, condicions laborals i quan hi hagi un conflicte aquest comitè farà d'àrbitre. Tindrà el suport de la UGT.

      Anticatalanisme:

      Mentre estava a Catalunya, hi havia bona relació, es mostrava receptiu. Quan ell, des de barcelona, dona el cop d'estat la burgesia catalana li dóna suport perquè creia que acabaria amb els problemes obrers. La situació canvia amb el cop d'estat. Primo de Rivera va desmantellar les institucions públiques i privades que representaven Catalunya. La primera institució que desmantellarà serà la Mancomunitat (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala) al 1925.

      Es prohibeix el català, la senyera, l'himne, l'11 de setembre, els jocs florals. A més hi haurà censura. També es farà una depuració del personal docent. A més va clausurar el FCB.

      Oposició:

      Tots els partits de tendència republicana, el colegi d'advocats, els universitaris, els intel·lectuals (Miguel de Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibañez, Menendez Pidal i cent més, van agrupar-se i van fer un escrit: “Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana”) els catalanistes radicals, anarquistes i comunistes, sindicats, sobretot la CNT (actuacions violentes com a les drassanes de BCN o al país basc). La CNT veuen que no aconsegueixen res i sorgirà la FAI (federación anarquistas ibericos) que serà molt radical.

      Francesc Macià s'exiliarà a causa dels fets de Prats de Molló ( amb un grup de voluntaris Francesc Macià va provocar un aixecament però no va aconseguir res, tots van quedar detinguts. A partir d'aquest moment Macià serà considerat un símbol per a Catalunya).

      La caiguda de Primo de Rivera

      Es veia que succeiria a partir de 1928 ja que no té consens. La situació s'agreuja fins que l'any 1930 Alfons XIII l'obliga a dimitir. Va a Paris on morirà al cap de poc temps. Amb la desaparició de Primo de Rivera Començarà la “Dictablanda”. El rei donarà el poder al militar Dámaso Bereguer, aquest no va poder fer res. El 1930 es fa “El pacte de San Sebastián” el signaran republicans, socialistes i catalans d'esquerres. Objectiu: afavorir el pas cap a una república i reconèixer el dret de l'autonomia a Catalunya, País Basc i Galícia.

      El rei demanarà a l'almirall Aznar que organitzi unes eleccions municipals que es celebraran el 1931. A partir de les eleccions s'acabarà la monarquia ja que venceran clarament els republicans. El rei compendrà els resultats i marxa, deixant, això si, una porta oberta.

      Balanç de la Dictadura:

      Polític:

      + posa fi a la crisi del Marroc i pacifica la zona.

      - dissolució del cos d'artillers que s'oposava a la decisió de Primo de RIvera de canviar el sistema d'ascensos ( per anys de servei).

      - dissolució de la Mancomunitat.

      Econòmic:

      + obres públiques, grans infraestructures, programa d'embassaments,...

      - més deute públic i caiguda de la pesseta.

      Social:

      + arreglar l'ordre públic.

      + comitès paritaris

      - no va aconseguir acabar amb el caciquisme, repressió d'alguns grups i aconsegueix la oposició del món intel·lectual.

      II REPÚBLICA

      El rei al veure els resultats de les eleccions municipals abandona el país.

      Es proclama la república i es formarà un govern provisional. Aquest govern s'havia concertat prèviament al pacte de Sant Sebastià. Estarà format per diferents tendències:

      • representats dels partits de centre. Liberals moderats i radicals moderats

      • representants de centre esquerra: socialistes i republicans.

      • Partits d'esquerra: socialistes.

      El president provisional serà: Niceto Alcalà Zamora.

      Actuacions:

      • convocatòria d'eleccions: per elaborar una nova constitució i un nou govern.

      • Objectiu bàsic: transformar la societat (modernitzar-la) els aspectes que necessiten més canvis són: l'agricultura, l'educació, l'exèrcit, l'església,... hi haurà sectors que s'hi oposaran:

      • Grans propietaris latifundistes

      • Classes conservadores

      • Exèrcit

      • Església. Sobretot autoritats eclesiàstiques.

      Resultat de les eleccions del juny de 1931:

      Partits guanyadors: centre esquerra, socialistes i republicans.

      Elaboraran una constitució, la de 1931. que no tothom acceptarà, la dreta no li dona suport ni part del sector obrer , sobretot els anarquistes ja que la consideren excessivament burgesa. Serà:

      • més democràtica

      • donarà moltes més llibertats de tot tipus.

      • Potenciarà la cultura.

      • A nivell econòmic: defensa la iniciativa individual.

      • Limitarà la propietat privada, això permetrà nacionalitzar amb indemnitzacions a diferents sectors.

      • Establirà la separació entre església i estat.

      • Espanya serà laica. L'església deixarà de rebre ajudes econòmiques. Així es reduirà la influència de l'església en la societat.

      • S'estableix el divorci

      • Espanya és un estat integral però amb autonomies

      Les corts estaran formades per una sola cambra (congrés dels diputats) i tindrà el poder legislatiu. Els representants seran escollits per sufragi universal femení tot i que la primera vegada que es va votar per sufragi universal masculí. A la societat li costava acceptar que les dones votessin perquè tenien por que estiguessin massa influïdes per l'església.

      Com que a les primeres eleccions no va votar van fer un gest de suport i van recollir firmes donant suport a la república.

      El poder executiu estarà a mans del cap de l'executiu ( que no es el president de la república). El president de la República serà l'encarregat de nomenar el cap de l'executiu que havia de ser ratificat pel congrés dels diputats, era el representant del país, havia de convocar les eleccions,dissoldre les corts... i en el cas de que es produís certa etapa d'inestabilitat podia governar per decret.

      El cap de l'executiu un cop nomenat escollia els ministres, executava les lleis, governava,.... el cap de l'executiu serà Manuel Azaña.

      El poder judicial serà un cos independent de jutges al marge de la política. Faran un servei públic.Es crearà el jurat popular i el tribunal constitucional (decidia sobre la legalitat de les lleis).

      II REPÚBLICA 1931 - 1933 bienni d'esquerres / bienni reformista.

    • religió.

    • Objectius:

      • secularització de l'estat ( fer un estat laic)

      • treure les creus de les aules

      • control dels ajuntaments sobre les celebracions dels actes religiosos .

      • control estatal sobre les organitzacions religioses, han d'estar inscrites com associacions ordinàries.

      • Dissolució dels jesuïtes ja que el seu líder (el Papa de Roma) no està a Espanya. Se'ls requisaran els seus béns (edificis, cementiris,...)

      • Es procurarà que no tinguin influencia en afers d'estat i educació per això tancaran els centres d'educació religiós. A causa d'això s'hauran de crear noves escoles.

      • No s'ajudarà econòmicament a l'església.

      • S'aprova la llei del divorci.

      Oposició:

      L'església va mobilitzar els sectors més conservadors i catòlics contra els govern d'esquerres. El 1931 el cardenal Segura (cardenal de Toledo) serà expulsat del país. Al congrés dels diputats també hi haurà molta oposició a aquesta mesura. No obstant, no tota l'església reaccionarà malament, per exemple el bisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, tot i que es mostra crític amb les mesures ho acceptarà.

    • reforma agrària

    • ve des del segle XIX. En aquesta ocasió s'organitzarà “instituto de reforma agraria”.

      Objectiu: corregir les desigualtats socials i l'endarreriment del camp espanyol. Va aconseguir que una part de la població (el sud i el centre d'Espanya) senti que els govern els dóna suport. Per això part de la població de tendència anarquista donaran suport als republicans. La reforma la portarà a terme Marcelí Domingo, una persona que no en sabia gaire del camp. Les mesures que es prendran són:

      • expropiació de terres: als “grandes de España” (grans latifundistes). Se'ls expropiaran aquelles terres no conreades (sense compensacions). També s'expropiaran terres que, tot i que són conreades no se'ls treu el màxim profit o bé terres que es podien convertir en regadiu (expropiades però amb compensacions econòmiques).

      • Obligació de contractar treballadors (jornalers) de la pròpia localitat. Així la gent del poble tindran feina i es sentiran integrats.

      • Els camperols que tenien terres arrendades se'ls havia de prorrogar el contracte sense augments.

      • Revisió de les rendes que pagaven els arrendataris als propietaris.

      • Assegurança en cas d'accident.

      • La jornada laboral com a les empreses, de 8 hores.

      • Si hi havia conflictes els resolien els jurats mixtes.

      Oposició:

      • grans propietaris: estaven sempre al costat de totes les conspiracions contra la república.

      • Els pagesos també estaran en contra ja que diuen que la reforma va massa lenta, es mostraran desencisats, perdran la confiança.

      Resultat:

      Actuacions lentes a causa de que entre 1933-34 moviments camperols de protesta. Tot això serà potenciat pels anarquistes que consideraven que les mesures havien estat escasses.

    • reforma de l'exèrcit

    • el president Azaña sabia el pes que tenia l'exèrcit al país i a la política i no volia que tingués aquest protagonisme. Per això farà reformes:

      • limitar en nº d'efectius i de les persones que comandaven l'exèrcit.

      • S'iniciarà un control de tot allò que s'ensenyava a les acadèmies militars.

      • Es limitarà el pressupost de la defensa.

      • Es farà la reforma dels tribunals militars.

      • Considera que l'exèrcit han d'estar d'acord amb el règim del govern, per això, si no juren a favor de la república els jubilarà.

      Oposició:

      • els militars, sobretot els alts comandaments, especialment els africanistes. A la península hi haurà revoltes. Com el fallit cop d'estat del general Sanjurjo.

    • reforma laboral (BCN, Madrid, València,...)

      • regulació del mercat laboral, es faran contractes.

      • Consolidació dels sindicats.

      • Dret de vaga.

      • Augment dels salaris.

      • Assegurança social (jubilació, maternitat, accidents,...)

      Crítiques:

      • reforma lenta. Desencís, tot lent, hi haurà conflictivitat obrera.

      • poques reformes

      • dins la CNT es crearan divergències i hi haurà una escissió del sindicat:

      • moderats: donaran suport a la república i demanaran calma. El seu líder: Àngel Pestaña.

      • Radicals: FAI. El seu líder: Durruti.

      El camp també s'organitzarà federació de treballadors de la terra. Estarà vinculat a la UGT. Amb el temps es tornaran més radicals.

      Retorn del partit comunista que augmentarà el nº d'afiliats.

      Els sindicats organitzaven revoltes com les de miners de les mines de l'alt llobregat, les revoltes de camperols a Casas viejas (Andalusia) que van ocupar l'ajuntament i van establir “el comunisme”, el poder haurà d'actuar. Enviant a la guardia civil que frenarà la revolta.

      El govern haurà d'actuar amb repressió.

    • educació

      • noves escoles públiques

      • mancança de places escolars

      • necessitat de mestres, les “escoles normals”(escoles on es formen els mestres) aniran en augment.

      • Com que les escoles han d'arribar a tots els àmbits els intel·lectuals organitzaran activitats (teatres, conferències,...)

      Partits polítics

      L'abril de 1931 es fan eleccions municipals, els republicans guanyen i el rei marxa del país.

      El juny de 1931 es celebraran eleccions constituents, guanyaran els partits de centre esquerra i els socialistes.

      Partits fins 1936:

    • La dreta:

      • força fragmentada (els monàrquics i els conservadors tindran poca representació)

      • però el 1933 apareix Falange española el seu líder: José Antonio Primo de Rivera (fill de Miguel). Tindran poc suport electoral. Els recolzaran sobretot en ambients universitaris.

      • També sorgirà el “Partido agrario” concentra els propietaris de terres de Castella i Lleó preocupats per parar les reformes agràries.

      • També “confederación española de derechas autónomas (CEDA) agrupació de diferents forces polítiques de dretes com acción popular (Gil y Robles).

      • Partit conservador, no vol canvis no es partidari de les reformes socials de la república. A més està estretament lligat a l'església.

    • centre

    • partits republicans i liberals:

      • derecha liberal republicana: líder: Alcalá Zamora.

      • Partit Radical: líder: Alejandro Lerroux, que cada vegada és més proper a la dreta.

    • centre esquerra:

      • la izquierda republicana: líder: Manuel Azaña. Partit progressista que representa les classes mitjanes del país.

      • Partit radical socialista: líder: Marcelí Domingo. Tendència progressista.

    • esquerra

      • PSOE de tendència marxista. En el si del PSOE hi haurà divergències:

        • Col·laborar amb el govern de la República

        • No col·laborar amb el govern de la República. Al principi poc pes però a partir de 1933 tindran molt més pes.

      Líders: Indalecio Prieto, Largo Caballero, Julián Besteiro,...

      • P. Comunista: caràcter revolucionari lligat amb les idees del comunisme de la URSS, no té força ni representació fins el 1936.

    • partits nacionalistes

      • PNB

      • Lliga regionalista (Francesc Cambó).

      • Esquerra Republicana (Francesc Macià).

      L'estatut de Núria

      Presenta dificultats: nivell d'autonomia que ja sabien que no seria acceptat. A Nivell de les corts la dreta els atacarà. Miraven amb recel l'estatut, sentiment anticatalà a la societat: campanya anticatalanista en premsa, però tindran un cop de sort, hi haurà un intent de cop d'estat per part del general san Jurjo que farà que s'acceleri el procés.

      Hi haurà un problema amb l'estatut i la constitució ja que l'estatut serà acceptat abans que hi hagi una constitució.

      L'estatut de Núria recollia que la sobirania residia al poble de Catalunya i que la república tenia caràcter general, per tant Catalunya era un estat autònom dins la República espanyola. Quant a l'idioma el català era la llengua oficial, l'estatut també deixava entreveure la possibilitat d'una federació de països de parla catalana, establia que les atribucions de la república i de la generalitat, la Generalitat estaria dotada de competències en arees com percepció dels impostos directes de l'ensenyament, la cultura, la política, la sanitat, les obres públiques i la justícia entre d'altres. Era un estatut ambiciós es pretenia que fos assumit pel màxim de les forces polítiques catalanes. Es presenta al mes d'agost (1931). La constitució espanyola serà del desembre d'aquell mateix any.

      El 1932 es comença a debatre i la constitució no accepta molts del punts com la confederació dels països catalans. Tampoc s'acceptava que l'única llengua oficial fos la catalana, en tot cas havia de ser cooficial amb el castellà. També es retallaven moltes altres competències.De manera que el maig de 1932 l'estatut entra a les corts espanyoles:

      • govern centra està ben predisposat, vol una autonomia moderada per Catalunya.

      • Els catalans: volen una autonomia aplia.

      • Oposició: partidaria d'una espanya unitaria.

      Dos fets propiciaran l'acceptació del text, per una banda el cop d'estat del general san jurjo i per altraels discurs de Manuel Azaña, fent una apologia a l'estatut. S'establirà que Catalunya serà una regió autònoma dins la República espanyola.

      En un primer moment només Catalunya redactarà un projecte d'estatut ja que la resta de regions no tenen prou consciència d'autonomia i les forces polítiques no es posen d'acord i perquè el 1932 les dretes assumeixen el poder i pararan tots els estatuts. Tot i així l'octubre de 1936 el País Basc tindrà un estatut, tot i que com que la guerra civil començarà el juliol d'aquell mateix any no es farà efectiu. Andalusia aragó i castella també ho iniciaran però no passarà de l'etapa inicial. Amb Galicia també passarà una cosa semblant, era el més elaborat i tot i que entrarà en vigor serà en període de guerra per tant no serà efectiu.

      Quan ja hi ha estatut hi havia una generalitat provisional, es convocaran eleccions l'any 1932 al parlament de Catalunya, hi haurà dos partits importants: per una banda esquerra republicana que era un conglomerat de partits defensarà: república, societat laica, eren de tendència d'esquerra moderada.

      Per altra banda hi haurà la Lliga que defensarà: es de centre dreta, catòlic i defensa els interessos dels grans propietaris i la burgesia urbana.

      La resta dels partits minoritaris només volen tenir presència.

      Eleccions:

      Guanyarà esquerra republicana. El president serà Francesc Macià. Al parlament: Lluís Companys. Quan al Nadal de 1933 Macià mor es substituït per Lluís companys. En el seu govern tots els consellers seran del seu partit.

      A nivell econòmic es creen serveis d'estadística, les caixes (bancs),...

      En agricultura: foment de les cooperatives i centres d'experimentació agrària, en l'aspecte social es crea l'assistència a la vellesa, la malaltia,...

      En ensenyament i cultura es creen nombroses escoles (primàries) i centres de secundària,... augment del salari dels mestres, s'estableix la coeducació (nens i nenes) es fa un moviment de renovació pedagògica (Rosa sensat)

      La generalitat també crea les colònies d'estiu, biblioteques populars, es reorganitzen els museus, es publica el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra, es potencia el bilingüisme i la premsa de Catalunya arriba a publicar 27 diaris en català.

      Fets del '34 govern de dretes

      S'inicia una revolta com a motiu de la por que el país s'acosti al feixisme, no només per la CEDA sinó que Hitler esta instaurant el nazisme i a Italia ja hi ha Mussolini.

      La UGT convoca una vaga que no tindrà resultat a causa de la poca coordinació existent. Només tindrà força a Astúries on la CNT i la UGT estaran ben coordinats. Els miners s'ajunten i tots junt segueixen la vaga, CNT +UGT + grups comunistes. Es produirà una insurrecció, ataquen les casernes, es queden amb les armes i controlen la fàbrica d'armes, això els donarà el control de la zona minera. Assetjaran Oviedo i establiran un “govern” militar que regularà l'economia de la zona.

      El govern respon declarant l'estat de guerra i s'envia un exèrcit, la Legió, que ve del Marroc, són regulars i marroquins. Seran dirigits per Franco.

      Seran unes actuacions duríssimes. Aquestes actuacions es quedaran al record, ja tindran l'experiència d'haver lluitat contra l'exèrcit africà.

      A Catalunya:

      La vaga no té ressò. Però companys aprofitarà la situació i el 6 d'octubre proclama l'estat català dins la república espanyola. Així Catalunya quedava com a únic centre republicà d'esquerres per lluitar contra la CEDA.

      Madrid, 7 d'octubre, ho veuen com un acte separatista i Azaña ho qualificarà de “disbarat”. El govern espanyol i Catalunya parlaran però no arribaran a cap acord. El govern enviarà l'exèrcit, Catalunya estarà en estat de guerra, l'exèrcit estarà comandat pel General Batet i ocuparà Catalunya sense gaires problemes. Hi haurà represàlies: Companys i tot el parlament a la presó.

      El president Azaña dimiteix a causa del descontentament general del país i Alcalà Zamora dissol les corts i es convoquen eleccions. En aquestes eleccions els partits de centre i dreta s'organitzaran i es presentaran com: CEDA (Gil Robles), Acción espanyola (Jose Mª Teman) renovación española (Calvo Sotelo) comunión tradicionalista (carlista) i la falange i JONS (junts en un sol bloc). Tendència nacionalista i feixista, un moviment de moda a Europa. A més el partit de Lerroux tendirà cada vegada més a la dreta.

      Victòria:

      Partits de centre dreta: el partit radical i la CEDA. El president de l'executiu serà Alejandro Lerroux ja que la CEDA li donarà suport.

      Canvis: parada de totes les reformes anteriors com la agrària(anul·lar la concessió de terres mal cultivades, llibertat de contractació, per tant, baixada dels salaris) reforma religiosa (concedeix ajudes econòmiques, la companyia de Jesus podrà tornar al país i totes les ordes deixaran de pagar impostos) exèrcit (es para la reforma militar, es donarà amnistia als qui van col·laborar amb el cop militar de San Jurjo, es promocionaran generals joves, com el general Godet, Franco i Mola), educació (menys pressupost) molt descontentament. També es pararà l'estatut d'autonomia del país basc.

      Conseqüències:

      • l'esquerra protesta: el PSOE i UGT mostren la seva disconformitat, en comptes d'actuar junts, Largo Caballero s'acosta a la burgesia i organitzarà més vagues, en canvi Indalecio Prieto per canviar la situació s'acostarà al govern i intentarà col·laborar.

      • La dreta no està del tot satisfeta, vol actuacions més dures i més control de l'ordre públic, si fins al moment concedeixen el vot a Lerroux ara demanaran que la CEDA entri al govern. Lerroux cedeix i '34 entraran al govern. Se li concediran tres carteres.

      El país no reaccionarà gaire bé ja que té por de l'entrada al govern de la CEDA.

      Forces polítiques a Catalunya

    • ERC*:

    • Partit reformista, progressista, laic i d'esquerres moderat.

    • l'estat català: Francesc Macià, independentista tot i que no ho aconsegueix

    • Partit republicà català: Lluís companys molt proper als obrers, vol col·laborar amb el govern central.

    • Gent al voltant de la revista “l'opinió” que són catalans socialistes.

    • Base social:

      Catalanistes, petita burgesia i sectors populars de les ciutats (botiguers,..) proletariat urbà i col·lectiu de pagesos petits propietaris. Volen:reformes socials i econòmiques per Catalunya.

      * el marxisme tindrà molt poca força però hi estarà integrat:

        • USO col·laborarà amb ERC

        • Lligat al PSOE federació catalana del PSOE

        • PC
          PO

        • Partit obrer unificat marxista (POUM) marxista però no seguia la ideologia que imperava a la unió soviètica (Stalin, Totalitarisme)

      La CNT no voten però si votessin, votarien ERC.

    • Dreta: la Lliga regionalista Lliga catalanista

    • Partit conservador que defensa Catalunya. Líder: Francesc Cambó.

      Base social: industrials i propietaris agraris importants, mitjana i alta burgesia.

      Altres més importants també de dretes seran: Unió democràtica de Catalunya, es democristiana i molt propera a la CEDA.

      Aquí la Falange no tindrà incidència.

    • Centre partit catalanista republicà (format fonamentalment per intel·lectuals)

    • Crisi del bienni negre

      Davant dels fets de '34 la influència de la CEDA augmenta, com a càstig per a Catalunya també es suspèn l'estatut autonòmic '32.

      Gil i Robles ministre de guerra, general Franco cap de l'estat major(exèrcit) i la CEDA volen modificar la constitució del '31. però el govern de dretes comet un gran error, parar la reforma agrícola. Surten a la premsa escàndols del govern que impliquen també a lerroux (corrupció):

      • estraperlo: es un joc, una ruleta trucada en la qual sempre guanyen els mateixos.

      • Nombela: la utilització de diners públics per a afers privats.

      Lerroux(presidents de l'executiu) queda desacreditat. Alcalá Zamora, sota pressió, haurà de convocar eleccions.

      A les eleccions es veu que la dreta ha entrat en crisi.

      Febrer del '36:

      Partits a Catalunya:

      • d'esquerres: des del '35 comencen a organitzar-se. S'unifiquen tots els partits d'esquerres en un partit únic: Front d'esquerres: consistent en una recuperació de tot allò que caracteritza un govern d'esquerres. A les eleccions: 59%

      • Dretes: el Front català d'ordre: seran gent de tendència conservadora i serà una coalició amb la lliga. A les eleccions: 41%

      Partits a Espanya:

      • d'esquerres: s'organitzen junts com a: Front Popular: seran republicans, comunistes i socialistes. A les eleccions: 48%. Els votaran a les grans ciutats i a la zona del litoral.

      • Dretes: Bloc Nacional. La CEDA, monàrquics i tradicionalistes. A les eleccions: 46%. Les dues Castelles, Navarra i Aragó.

      • Partits de centre: A les eleccions: 5-6%

      El Cop d'Estat: Juliol de 1936

      El cop d'estat va ser pensat principalment per importants generals com el general San Jurjo (exiliat a Lisboa), el general Mola, el general Yagüe (cap de la segona legió, el general Queipo de Llano,... Franco però, no serà dels primers en conspirar contra la república ja que al principi no ho veia massa clar.

      El cop d'estat s'inicia el dia 17 de Juliol a Melilla (Àfrica) i l'endemà havia triomfat a la resta del nord d'Africa. Aquell mateix dia el govern (casares Quiroga) en va rebre la notícia però no va prendre cap mesura.

      El dia 18 Franco va arribar al Marroc procedent de Canàries gràcies a l'avió Dragón rápido i va assolir el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. El més ben preparat i el més ben armat de què disposava la república.

      El mateix dia diversos caps militars es van revoltar: Mola a Pamplona, Goded a les Balears, Queipo de LLano a Sevilla,...

      El pronunciament triomfava a Castella la Vella, a Navarra, la banda occidental d'Aragó, algunes ciutats d'Andalusia, a Galícia,...

      Però fracassava a la resta del territori sobretot a Madrid i Barcelona.

      A Madrid va fracassar perquè el nou govern de Giral va repartir armament entre els sindicats obrers i van fer rendir la Caserna on s'havia refugiat el general Fanjul responsable del cop d'estat a la capital.

      A Barcelona el 19 de Juliol els militars revoltats avancen cap al centre de la ciutat abandonant les casernes de la perifèria ja que pensaven que seria fàcil ocupar la ciutat (com l'octubre '34), però la generalitat va poder comptar amb les forces de l'ordre públic (la guàrdia civil decideix ajudar al govern legal de la república amb el general Aranguren al capdavant) i amb obrers majoritàriament CNT-FAI. Que havien aconseguit armament després d'assaltar les casernes abandonades pels militars.

      Goded va arribar des de Mallorca però la situació ja estava decidida i es va rendir. Aquesta derrota va desmoralitzar els militars de la resta de Catalunya.

      Els militars havien fracassat en l'intent d'enderrocar el govern del Front Popular. La república mantenia els principals centres industrials i disposava d'una bona part de la Flota i l'aviació.

      Però la part més important de l'exèrcit s'havia revoltat, no obstant això la república s'havia salvat gràcies a la intervenció dels obrers armats, dels partits d'esquerra i dels sindicats.

      No semblava que els militar poguessin resistir gaire sino traslladaven la seva força més important, l'exèrcit d'Àfrica, a la península. Van aconseguir-ho gràcies a una flota d'avions, eren avions italians i alemanys, els dos estats feixistes més importants de l'Europa del moment. Aquests estaven disposats a ajudar els militars sollevats.

      Causes de la guerra civil:

      Llunyanes:

      • l'escalda de tensió i violència del darrer període la història d'Espanya (l'ultima guerra carlina de la Història d'Espanya).

      • S'arrosseguen problemes del segle XIX entre dos sectors diferents: antic règim(església, tradicionalisme, grans propietaris agraris..) societat obrera i urbana que intenta consolidar un règim polític liberal amb posicions republicanes que defensa els interessos dels sectors populars i obrers del nostre país.

      • L'enfrontament es manté al segle XX i les reivindicacions socials i el problema religiós serà el desencadenant principal del conflicte, com la persecució de béns i persones relacionades amb l'església des de l'inici de la guerra.

      Properes:

      • augment de tensió i crispació social i política des que el front popular guanya les eleccions del '36. A Catalunya crispació i la Lliga s'aproxima al govern de la generalitat a partir de les eleccions del '36 per evitar crispació. L'any '36 clima de preguerra tot i que no s'havia iniciat.

      • Partits de dretes volien acabar amb un govern il·legítim, acabar amb la influència dels bolxevics, comunisme i també “la Espanya dels Estatuts”, un país desmembrat.

      Guerra civil:

      Un cop fracassat el cop d'estat l'objectiu per part del bàndol nacional serà ocupar Madrid. En aquesta primera fase no s'enfronten dos exèrcits sinó “l'exèrcit sollevat” i una milícia.

      Pel Nord el general Mola avança cap a Burgos i Valladolid, ocuparà Irún i Sant Sebastià al setembre del '36. des de Galícia la zona que faltava per ocupar també queda presa i la única zona republicana serà Oviedo.

      Pel Sud Franco des del Marroc entra per Andalusia occidental, arriba a Toledo i des d'allà estudia com entrar a Madrid.

      Un altre general, Yagüe s'encarrega d'extremadura, sobretot Badajoz, on farà moltíssima repressió. A l'Octubre del '36 Franco arriba a les portes de Madrid, però resisteix, es popularitzarà el lema “No passarán”. Madrid serà bombardejada per la Legió cóndor que també bombardejarà Guernika.

      '37 Madrid no es rendeix, llavors es fan altres actuacions, pel Sud fins Màlaga es farà una matança terrible. També la batalla de Jarama, Brunete, Guadalajara,...

      Els militars italians ajudaran a atacar Madrid. Des de Catalunya sortirà la “Columna d'Urruti per defensar Madrid. Franco canviarà de tàctica, decidirà aïllar la república de la resta del territori, quan es veu aquesta intenció el govern marxa cap a València, en aquest moment la república rebrà una mica d'ajuda de França. Els anglesos es mantindran neutrals. La URSS també ajudarà enviant armes i algun estrateg. També es crearan brigades internacionals per ajudar-los.

      A diferència de l'ajuda dels Alemanys i italians que no s'haurà de pagar fins que es guany la guerra, la ajuda que rebran el republicans l'hauran de pagar abans de rebre-la.

      '37 es produirà el bombardeig a Gernika, per part de la legió Cóndor. A més per tal d'alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre i una altra al font d'aragó perquè el bàndol nacional no tingués accés a la indústria metal·lúrgica, no obstant, totes dues ofensives van fracassar.

      El 13 d'abril del '38 Castelló ja es nacional i Catalunya quedarà incomunicada de la resta de la zona republicana. Les forces seran vençudes a la batalla de l'Ebre al novembre, per al bàndol republicà lluitaven el que es va anomenar “la quinta del biberón” anomenats així per la joventuts dels qui lluitaven.

      A finals de febrer Franco rebrà el reconeixement de França i Anglaterra, serà llavors quan Azaña dimitirà de forma irrevocable. El dia 1 d'abril de 1939 Franco signava un comunicat en el qual donava per finalitzada la guerra.

      Fets del Maig del `37

      Al Març 1937 la Fai ocupa les comunicacions entre la Generalitat i el govern central. La Generalitat reclama el control de les comunicacions. La Fai i la CNT es revolten contra la Generalitat. Hi haurà una guerra civil interna.

      El anarquistes i el POUM es manifesten (barricades) als carrers de Barcelona. El govern de la República envia des de València 5.000 soldats que acabaran amb les revoltes i ocuparan les comunicacions.

      Es produirà un canvi important, disminuirà la influència dels anarquistes, el POUM serà il·legal i Andreu Nin (líder del sindicat anarquista) morirà assassinat, tots aquests fets es traduiran amb la major influència dels comunistes que eren més disciplinats que els anarquistes.

      Tornarà l'ordre i Lluís Companys formarà un nou govern on hi integrarà membres d'ERC i del PSUC.

      El govern de la República s'establirà a Barcelona procedent de València i tot i que a BCN hi havia força tranquil·litat al haver-hi dos governs (la generalitat i el govern de la República) es produiran força tensions.

      Poder Nacional:

      Al Juliol del '36 es produirà el cop d'estat, l'objectiu serà acabar amb el règim republicà democràtic i acabar amb el desordre. El cop d'estat serà propiciat per l'exèrcit sota el comandament del general Franco.

      1era etapa:

      Comandament fàcil per part de Franco que dirigia a professionals. Es nombraran “alferez” provisionals a militars entrenats per alemanys que venien al país.

      En un principi el poder residia en mans dels que van propiciar el cop d'estat com el general San Jurjo però quan aquest mor el cop d'estat fracassa i s'iniciarà la Guerra i el bàndol nacional necessitarà un líder. Volen un líder carismàtic i Franco anirà assolint aquest paper poc a poc. Franco tenia: prestigi, era considerat un heroi a més a més Hitler i Mussolini l'acceptaven com a negociador.

      El poder a la zona nacional serà organitzat per la “junta de defensa nacional” que estarà situada a Burgos. Al principi estarà formada per Cabanellas i Mola i més tard per Franco i Queipo de Llano.

      A Franco se'l nomenarà cap d'Estat i Generalíssim de l'exèrcit. Quan Franco obté aquests títols la junta de defensa nacional desapareix i apareix la “Junta técnica del Estado” amb dues seus: una a Valladolid i l'altra a Burgos. Franco s'establirà a Salamanca i s'assegurarà el lideratge i el cotrol ( més o menys '36)

      L'any '37 segueix la seva tasca i crea el partit únic que era una associació de dos partits de dretes anomenat “Falange española tradicionalista y de las JONS”.

      Jose Antonio Primo de Rivera serà ajusticiat a Alacant.

      L'aspecte extern del bloc nacional consistia en un uniforme blau, gorra vermella i salutació feixista i a la camisa l'emblema de la falange (el yugo y las flechas).

      Oposició:

      Alguns Falangistes i alguns carlins. Seran perseguits i empresonats.

      L'any '38 desapareix la junta tècnica i apareix el primer govern de Franco que rep el nom de “Caudillo de España por la gracia de Dios”

      La legislació vigent serà el “fuero del trabajo” que serà una barreja entre ideologia falangista i catolicisme. Quedaran prohibits els sindicats, les vagues seran il·legals. Des del '32 fins a aquest moment només hi havia vigent l'estatut català que en aquest moment serà declarat nul. Aquesta legislació estarà recolzada per la majoria de l'església, aquesta emetrà pastorals a la nació. L'església va arribar a dir que la guerra civil era una “croada” (referint-se a les croades per recuperar terra santa) i defensant radicalment el bàndol nacional, no obstant sempre hi ha excepcions com el bisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer que defensava que l'església s'havia de mantenir neutral.

      '38 Des del govern s'iniciarà la repressió. Volen equiparar-se a l'exèrcit blanc (exercit del tsar de Rússia que va oposar-se als bolxevics) per aquest mateix motiu l'exèrcit republicà serà anomenat exèrcit roig.

      L'església intentarà fer creure que es una creuada.

      El govern justificarà la repressió ja que la considerarà necessària per edificar un nou estat, per això s'aplicarà violència extrema. La consigna consistirà en acabar amb tots els vençuts en les terres ocupades (això es farà seguint les directrius de Mola). Aquesta consigna atacava directament a gent com: polítics d'esquerres, professors d'universitat, mestres de poble i comunistes. No s'havien de deixar enemics enrere. Aquesta repressió serà planificada i servirà per “purificar” la nació.

      Terror al carrer: Falangistes. Començaran a haver-hi camps de concentració.

      A partir de '39 entrarà en vigor la llei “ley de responsabilidades políticas” que consistia en que si se sabia que l'any '34 algú havia fet coses contra la dreta se'ls anava a buscar. Es tractava de penalitzar retroactivament les activitats polítiques de les persones que no van donar suport als nacionals.

      Durant aquest període de la postguerra hi haurà més morts que a la pròpia guerra.

      Quan s'inicia la guerra passen al bàndol nacional 50.000 o 60.000 persones, quan tornin seran els guanyadors, entre aquest grup de persones es trobaven sobretot falangistes i catolics, membres de la CEDA, polítics col·laboradors de Miguel P. De Rivera i alguns industrials, gent de la lliga i Francesc Cambó.

      Els republicans realitzaran assassinats, saquejos, incendis a esglésies, moriran unes 8.000 persones.

      Bàndol Republicà:

      Hi haurà dues forces: el govern legal i el govern popular.

      El primer govern, el de Giral, no va poder parar allò que passava.

      El govern popular va controlar la situació i es va apropiar de les indústries, va col·lectivitzar les terres i va cremar esglésies. Aquest govern paral·lel no farà res més que desprestigiar el govern legal.

      Després del govern de Giral vindrà el de Largo Caballero que serà el primer que posarà un dona al govern, Federica Montseny.

      Largo Caballero no tenia coneixements militars i acabarà traslladant el govern des de València fins Catalunya. L'any '37 Largo Caballero cau. Pujarà al govern Negrín. Aquest volia allargar la guerra per empalmar-la amb la 2ª guerra mundial. Negrín no s'entenia amb Manuel Azaña. Negrín a més, donarà més poder als anarquistes i acabarà sent el cap de l'executiu.

      El poder popular estarà en mans dels sindicalistes, partits d'esquerres, CNT i FAI. Crearan el comitè de milícies antifeixistes que tenia el control de l'exèrcit, de la república, de la indústria i del treball.

      Finalment el comitè es dissoldrà i cada un tornarà a la seva postura. Hi haurà dues postures:

      • per guanyar la guerra havia d'haver-hi ordre, per haver-hi ordre s'havia de pactar, així s'aconseguiria un estat fort.

      • S'havia de guanyar la guerra i això havia de portar canvis per als treballadors. Aquesta postura serà defensada per: CNT, FAI i POUM.

      Etapes del franquisme:

      1- Període de postguerra (1939-1951) pobresa repressió autarquia.

      • 1939-1945 etapa de formació del nou estat

      • 1945-1951 aïllament intern i consolidació

      2- Període de reconeixement internacional i recuperació econòmica (1952-1962)

            • Nova situació internacional

            • Acords bilaterals: EUA + Espanya

      Santa Seu + Espanya

            • Economia: final del racionament i de l'autarquia

      3- Període d'expansió econòmica (1962-1973)

      • plans de desenvolupament

      Final del règim i crisi econòmica (1973-1975)

      Marc legal Fuero del Trabajo

      Democràcia orgànica→ sistema de participació política al marge de la democràcia liberal. La representació ciutadana no residia en el sufragi universal ni en eleccions directes sinó que es basava en allò que el règim deia “los caminos naturales” (família, municipi i sindicat) que presentaven una llista i el govern escollia (afins al règim). Les persones escollides eren els procuradors.

      PROCURADORS: alts càrrecs de l'administració de l'estat, persones nomenades a dit per Franco.

      CORTS FRANQUISTES (formades per procuradors) eren figuratives.

       ►1945 entra en vigor “el fuero de los españoles” intentaven ser una declaració de drets i deures dels espanyols.

      ►“llei de referèndum” estipulava quan serien les eleccions i en quines condicions.

      ►“Llei de successió” establia que Espanya, un país catòlic, quedava constituït com a regne mentrestant Franco n'era el cap d'estat vitalici. Li donava dret a nomenar successor. Fins que no pugés al govern el seu successor hi hauria dos cossos:

      ●el consell del regne (mentre no hi ha rei)

      ●el consell de regència.

      Franco farà entrar en vigor lleis de repressió i lleis de seguretat de l'estat → les presons estaran plenes. Això canviarà el 1945 els estats feixistes perdran la 2ª guerra mundial el partit feixista anul·la les seves senyes d'identitat. →No es reconeixeran els països que no tinguin govern democràtic.←

      POLITICA EXTERIOR

      ►1 d'abril s'acaba definitivament la guerra Civil (tot i que les guerrilles van continuar. El 1944 unes partides comunistes armades i ben disciplinades van envair la Vall d'Aran. A partir de 1947, però, les accions van disminuir).

      1939 2ª guerra mundial Espanya serà neutral. L'any que ve posició “no bel·ligerant”.

      El 1940 Itàlia entrarà a la Guerra, Mussolini creu que guanyarà. Espanya també ho creu.

      La premsa espanyola a favor de les Potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i posteriorment Japó). Alguns espies vivien a Espanya. Franco donarà facilitats als feixistes per utilitzar ports espanyols, els donarà wolframi i intentarà participar a la Guerra.

      ►Reunió a Hendaia amb els alemanys per unir-se a la guerra, Franco vol entrar a la guerra però vol compensacions:

      ●Guanys territorials al nord de l'Àfrica (abans territoris francesos)

      ●Armaments i aliments

      Hitler no te cap interès que Espanya entri a la guerra, de fet pensava que seria un destorb ja que la situació econòmica espanyola era dolenta.

      ►1941 a Espanya s'organitzarà la División Azul (gent que feia el servei militar i alguns voluntaris) els anirà malament, un cop al centre d'Europa no tindran mitjà de transport i van a peu fins al front rus. Arribaran en molt males condicions. Molts moriran, la resta seran empresonats. Al cap de 30 anys tornaran al port de BCN.

      Quan acaba la guerra ('45) el nazis perden.

      Durant la guerra quan Espanya era un país no bel·ligerant va proporcionar Wolframi als Alemanys i així va pagar part del deute de la guerra civil. Els estats Units ho volen parar amenaçant que deixaran de subministrar petroli. Franco no s'ho creu. EEUU ho complirà. Finalment Franco haurà de pactar no enviar Wolframi (No Ho complirà) i la división azul haurà de tornar.

      ►A partir del '45 Espanya col·laborarà més. Ajudarà als jueus. Quan acaba la guerra s'iniciarà la segona postguerra.

      Un cop acabada la guerra, la ONU es formarà (1946) però Espanya no serà admesa ja que s'havien de complir DUES condicions:

      ●que fos un país amb democràcia

      ●que no tingués comunisme

      Espanya no era democràtica, per això quedarà exclosa. No obstat, la situació es capgirarà amb la Guerra Freda, EEUU s'adonarà de la situació estratègica d'Espanya i acabarà concedint-li ajudes. Entrarà a la ONU el 1955.

      A poc a poc els ambaixadors tornaran al país; Espanya ingressarà en organismes internacionals com: UNESCO o l'Organització Internacional del Treball.

      ►L'any 1952 el govern de Franco signarà un Concordat amb la Santa Seu mitjançant el qual es confirmava que Espanya era un estat catòlic, l'ensenyament de religió a les escoles i que les publicacions de l'església catòlica quedaven exemptes de censura, aquest Concordat estarà en vigor fins que s'aprovi la constitució de 1978.

      ►El 1953 es signarà el Pacte de Madrid, un acord amb els EEUU de Cooperació econòmica i militar:

      ●EEUU disposarien de bases militars a Espanya i es comprometien a renovar l'antic material de l'exèrcit espanyol, així com a concedir un important ajut econòmic.

      ►El 1955 Espanya serà admesa a la ONU. Espanya aconsegueix el reconeixement internacional.

      El 1959 el president del EEUU va visitar Espanya i es va declarar aliat al règim franquista.

      AUTARQUIA país econòmicament suficient. Dirigisme polític econòmic. ●Limitació de les importacions, fixació dels preus i salaris, redistribució del capital estranger i es busca majoria de capital nacional.

      ●Procés de nacionalització d'algunes empreses importants com la RENFE o Telefònica.

      ●S'organitza INI (Institut Nacional d'Indústria) també es desenvolupa indústria amb finalitat militar, indústria que fabrica armes, construcció naval, potenciar aviació. Es potenciarà la creació Energia elèctrica.

      MIRACLE ESPANYOL DELS ANYS 60

      ►A meitat dels anys 50 hi ha necessitat de canvi a conseqüència que el nostre país utilitzarà diners per importar La balança comercial serà negativa.

      Es canviarà el model econòmic i ni hi haurà autarquia.

      La liberalització de l'economia va reduir la intervenció de l'estat en l'economia.

      ►Pla de desenvolupament (planificació indicativa )de Laureano López Rodó (planificador) època dels TECNÒCRATES (tècnics) persones molt ben valorades. Planificar objectius per un període de 4 anys: el compliment era obligat per a indústria pública i només indicatius per indústries privades.

      Per desenvolupar tot això procés d'estimulació, creació d'indústria,...

      S'anomenaran “polos de desarrollo” resultats:

      • expansió del sector químic (fàrmacs, petroquímica, plàstics i adobs,...)

      • expansió sector metal·lurgic, mecànic,.. sector automobilístic, (seat, renault, citroën ford)

      • calçat

      ►Tot i això balança negativa. Perquè hi havia menys exportació que importació. Tot això no obstant, quedava compensat pel turisme, capital estranger, divises,...

      turisme:

      • preus baixos, (sol i platja), patrimoni artístic,..

      • venien amb moneda d'un altre país (divisa)

      • turisme majoria de classe mitjana i a l'estiu

      conseqüències:

      • terciarització

      • destrucció del paisatge

      • influència cultural (canvi en la forma de vida)

      migració:

      Hi ha atur, per això el govern ajudarà a la gent a marxar del país. Marxarà gent sobretot d'Andalusia, Extremadura, Murcia, les 2 Castelles,... Aniran a França, Alemanya, Suïssa,...

      Un cop allà estalviaran i enviaran DIVISES.

      Les divises que entraven al nostre país eren el doble que els diners obtinguts de l'exportació de cítrics.

      Com que marxa la gent millora la seva formació.

      Això també afectarà al camp, com que no hi haurà gent per treballar, la gent que es quedi guanyarà més diners.

      Inversions estrangeres:

      EEUU, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra.

      ►Espanya garantia mà d'obra barata(era com ara es Xina), a més era un mercat en expansió.

      ►Si Espanya no hagués tingut totes aquestes condicions no hagués experimentat tot aquest canvi. El capital necessari per mantenir el país, el 20% procedia d'inversions estrangeres.

      L'EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA DEL FRANQUISME

      ►L'any '61 Franco tindrà un accident i això el farà pensar en fer un canvi en el poder i posar persones més joves. Alguns d'aquest joves procediran de l'Opus Dei, d'altres d'una universitat de Navarra (també de l'Opus).

      Manuel Fraga Iribarne (ministre de turisme i informació) farà una bona feina:

      ●fomenta el turisme (paradors nacionals).

      ●Desenvoluparà la llei de premsa que permetrà certa obertura i menys censura Significarà l'acabament de la censura prèvia mentre no s'ataqui “los principios del movimiento nacional”→ Permetrà un ampli marge de maniobra, es podran dir veritats a mitges.

      Fraga era un home ambiciós i molt intel·ligent, brillant però no era gaire ben vist per la gent més intransigent.

      ►Franco estarà envoltat del que s'anomena “Famílies Franquistes”

      Eren grups que coincidien en donar suport a Franco i a la No democràcia. Eren:

      • monàrquics: van trencar amb Franco perquè els monàrquics sempre havien lluitat perquè volien a “Don Juan” com a rei.

      • Falangistes: perden poder i popularitat.

      • Tecnòcrates: ben preparats. Quan entren al poder acabaran amb el poder dels falangistes i lluitaran per un canvi a una monarquia No democràtica.

      ►Hi haurà escàndol MATESA i Fraga (filtra la informació) serà destituït.

      MATESA era una empresa navarresa que exportava maquinària tèxtil. Com hi havia moltes dificultats per exportar els dirigents de l'empresa van idear un sistema fals per aconseguir els crèdits a les exportacions que concedia l'estat.

      ►Franco vol un successor; hi haurà diferents aspirants:

      • Joan Carles, fill de Juan de Borbón, del qual Franco n'era el tutor.

      • Un carlí, Carlos Hugo.

      • Un fill d'Alfons XIII “el príncep Jaume

      • Alfons de Borbó i Dampier, que es va casar amb Carmen Martínez Bordiu, néta de Franco.

      EL FRANQUISME A CATALUNYA

      ●abolició de l'ESTATUT

      ●Lluís Companys atrapat per la GESTAPO, serà lliurat a Franco, se li farà un judici i serà assassinat.

      ●El govern de la Generalitat a l'exili, presidents: primer Josep Irla i Josep Tarradellas.

      ●Persecució de comunistes i independentistes (“rojos y separatistas”)

      ●Depuració dels funcionaris

      ●Repressió cultural serà com si Catalunya estés ocupada per l'exèrcit. Seran prohibits símbols i llengua, hi haurà control a les escoles i església,... a més el català serà relegat a l'àmbit familiar.

      Els franquistes catalans

      • un grup social prou nombrós i ideològicament conservador

      • gent que havia lluitat al “Tercio de Nuestra Señora de Montserrat”

      • antics membres de la lliga

      • gent com: Eugeni d'Ors, Josep Mª de Porcioles (alcalde de BCN),...

      La oposició al franquisme

      En general no va saber actuar. Es creia que les potencies occidentals farien caure la dictadura arran de la 2ª Guerra mundial.

      Les forces polítiques republicanes intentaran organitzar reivindicacions.

      El partit comunista s'organitzarà bé (cal destacar a “la Pasionaria” (Dolores Irbarburria) que a la postguerra s'exiliarà a la unió soviètica).

      El partit anarquista també rebrà represàlies.

      Els MAQUIS (més o menys guerrillers) són republicans que quan han perdut la guerra viuran a les muntanyes amagats, n'abundaran a Astúries, Lleó, Andalusia,... a vegades els pobles propers els donaran suport però quan això se sàpiga, el poble en qüestió serà represaliat. Els maquis seran un dels objectius de la guàrdia civil. Cal destacar a Quico Sabater, Caracremada,...

      La MONARQUIA :tenia moltes possibilitats contra Franco, durant la guerra mundial molts líders entraran en contacte amb Franco per restablir la monarquia. Mentrestant Don Juan (pare de Joan Carles) estava exiliat a Lausanne (Suïssa). Aquest, mitjançant un manifest proposa substituir el règim franquista per la monarquia. Pensava que així s'acabaria la divisió existent al país. Llavors Don Juan es traslladarà a Portugal i mantindrà entrevistes amb Franco. La primera va ser a l'Azor, no s'entenen gens però Don Juan cedeix a enviar el seu fill a estudiar a Espanya. A partir d'ara només parlaran sobre l'educació de Joan Carles.

      Anys 50 s'esvaeixen les esperances d'enderrocar la dictadura perquè EEUU ens reconeix com a país.

      No obstant es farà una protesta molt important a Barcelona perquè els havien apujat la vaga dels tramvies. La resposta popular va ser tan forta que finalment destituiran al governador i a l'alcalde de Barcelona.

      Oposició als anys 60 (molt dividida)

      ►Queden arrels dels anteriors partits polítics (molt desorganitzats), el PCE de Santiago Carrillo (a Catalunya PSUC) i el PSOE.

      ►Neix ETA. Nascut a partir de la branca més radical del PNB. Tindrà força al País Basc, Navarra i Pirineus. No farà atemptats cruents.

      ►Neix el FELIPE (Frente de Liberación Popular) força en ambients universitaris i intel·lectuals.

      ►Neix CCOO de tendència comunista amb col·laboració d'alguns sacerdots com el pare Llanos.

      Hi haurà més repressió. Julian Gimau, un comunista que estava a la presó des de la guerra civil i que finalment serà executat (1964) tot i la forta pressió internacional.

      ►Es crearà el TOP (tribunal d'ordre públic) institució que agilitzava tots els processos de tipus polític.

      No obstant degut a la conflictivitat obrera i estudiantil (a Catalunya sobretot entorn a la Universitat de Barcelona) es declararà l'estat d'excepció (supressió temporal de les garanties constitucionals).

      El contuberni de Munich: (juny '62) reunió de polítics espanyols antifranquistes (quedaran exclosos anarquistes i comunistes) declararan que si Espanya vol entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) haurà de democratitzar-se.

      El govern franquista castigarà amb el desterrament als participants de la reunió.

      Oposició al Franquisme des de Catalunya:

      ●`60

      • protesta contra el director de la Vanguardia perquè va declarar: “todos los catalanes són una mierda”

      • fets de Palau

      • es nomenen autoritats eclesiàstiques que no eren catalanes. Hi haurà protestes: es volen bisbes catalans.

      • Es farà una campanya de defensa de la llengua catalana a les escoles.

      • Els intel·lectuals catalans es solidaritzaran amb el país Basc pel procés de Burgos.

      ●`71

      • creació de l'assemblea de Catalunya, una plataforma unitària.

      ►L'oposició al règim franquista tindrà cada vegada més força.◄

      Institucions polítiques durant el Franquisme

      1966 CANVIS EN LES LLEIS:

      Franco era cap d'estat, de govern i de partit.

      ●Tot i que Franco és cap d'estat, el cap de govern estarà a mans de Carrero Blanco (militar molt proper a Franco). A més Franco nomenarà successor. En aquell moment, la seva néta, Carmen Martínez Bordiu estava casada amb Alfons de Borbó i la gent creia que aquest seria el successor, però el '69 Joan Carles serà nomenat successor i serà presentat a les corts franquistes i aquestes l'acceptaran.

      Anys 70

      '73 ATEMPTAT DE CARRERO BLANCO.

      Conseqüències: El succeirà Arias Navarro.

      →El 12 de febrer del '74 es farà un discurs, es presentava un programa reformista que permetia l'associació de partits. Això s'anomenarà l'Esperit del 12 de febrer.

      Es nomenarà ministre de turisme a Pio Cabanillas, que serà molt obert.

      En aquests moments hi harà alguns problemes:

      • enfrontament església/govern: no estaven d'acord amb la violenta repressió (penes de mort) que feia el govern contra els terroristes. Tampoc amb la supressió de la cultura catalana i basca.

      • Execució de Puig Antich.

      • En aquest moment s'estava produint a Portugal la revolució dels clavells(liberal)

      • Els grups radicals atacaran el govern d'Arias Navarro

      • Un grup de joves militars s'uniran en la “Unió Militar de Defensa”

      • Entrarà en vigor una llei antiterrorista molt dura. Militants d'ETA seran afusellats

      • Les relacions amb el Nord d'Àfrica canviaran es farà la Marcha Verde Hassan II. Que va consistir en ocupar la zona saharaui perquè no estava clar si era marroquina o mauritana. S'organitzarà una expedició per ocupar el territori (perquè hi havia fosfats) però finalment tant Espanya com Mauritània hauran de cedir.

      L'assemblea de Catalunya:

      ►Era una plataforma unitària antifranquista, integrada per organitzacions i partits polítics, sindicats,... el seu lema, i amb el qual van protagonitzar més d'una manifestació va ser: “Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia”.

      Un altre punt important era; coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita de la democràcia.

      Un fet important va ser la CAPUTXINADA: es va fer una reunió de sacerdots, estudiants i professors a l'església dels caputxins de Sarrià (Barcelona). Algú va avisar la policia i els “grisos” van envoltar l'edifici. Van estar dos dies tancats. Finalment van sortir, alguns professors es van quedar sense feina, als alumnes els van repartir entre diferents llocs, alguns els van portar a l'Àfrica a fer la mili (tot i que en aquesta època normalment podien no fer la mili i fer campaments de milícies), i altres, els que tenien influències, van poder seguir els estudis a l'exterior.

      ELS FETS DE PALAU: en un acte falangista al palau de la música va sonar l'himne falangista però un sector dels assistents,entre ells Jordi Pujol, que en aquest moment formava part de CC(Crist Catalunya) van posar-se a cantar “el cant de la senyera”. A tots ells els van fer un consell de guerra i els van enviar a la presó.

      La frustració de les promeses del govern d'Arias Navarro van portar a més mobilitzacions contra la dictadura.

      ●L'any '75 els dos organismes unitaris de l'estat, la “Junta Democràtica de Espanya” i la “Plataforma de Convergència Democràtica” (PLATAJUNTA) va reconèixer la personalitat política pròpia de Catalunya, el país Basc i Galícia.

      Finalment a l'assemblea de Catalunya s'hi van afegir noves tendències polítiques com pujolistes o socialdemòcrates, i es va crear el “Consell de Forces Polítiques de Catalunya” format per 11 partits polítics. No obstant això l'assemblea continuà existint i va convocar més manifestacions. Finalment l'assemblea es dissolgué l'any '79 amb el retorn de Tarradellas.

      1er Govern de la Democràcia:

      1975 (Novembre)

      Arias Navarro serà president del govern i tindrà un jove i desconegut ministre: Adolfo Suarez. El rei desitjava reformes democràtiques i Arias Navarro vol ia mantenir gairebé íntegres les institucions franquistes, finalment l'1 de Juliol del '76 Arias Navarro serà destituït i es nomenarà president a Adolfo Suarez amb l'encàrrec d'accelerar les reformes polítiques. No s'esperava que el nomenessin i el rei serà molt criticat.

      Suarez preten un govern més progressista, accelerar els canvis al país i democratitzar Espanya dins la legalitat. El rei pensava que la situació es podia resoldre de 3 maneres:

      • seguir igual

      • inciar reformes dins la legalitat

      • tirar pel dret (possible guerra).

      Actuacions:

    • “Ley de la reforma política”

    • Era necessari buscar noves lleis. Perquè aquesta llei sigui real necessita un marc legal que permeti eleccions. Primer ho dirà a l'exèrcit després convocarà les Corts franquistes i els demanarà la seva autodissolució, aquestes acceptaran. S'entrarà al camí del canvi amb unes noves Corts.

    • Mesures de gràcia:

    • Posar en llibertat un gran nombre de presos polítics.

    • Desapareix el TOP

    • Es permet per llei la lliure sindicalització

    • S'han de legalitzar els partits polítics. Han de reunir algunes condicions. Es prohibiran els partits republicans i els d'extrema esquerra.

    • El partit comunista espanyol i a Catalunya el PSUC. Suarez els vol legalitzar però hi haurà pressions: per part de Pita de Beiga (exèrcit de marina), s'assassinaran advocats laboralistes a Madrid. Amb tot, Suarez segueix, s'entrevistarà amb Santiago Carrillo. Els comunistes havien d'acceptar la bandera monàrquica i donar suport a la monarquia. Aquests acceptaran i a partir d'aquest moment els comunistes seran legals.

      Suarez aprofitarà la setmana Santa i ho publicarà al BOE.

      Eleccions Juny `77

      Partits:

      • UCD: líder Adolfo Suarez. Centre dreta. Aplegava diferents col·lectius.

      • Partit Comunista: Líder: Santiago Carrillo .d'esquerres.

      • PSOE: Líder: Felipe Gonzalez. Esquerres.

      • AP: Alianza Popular: Líder: Fraga.

      • Alguns partits nacionalistes com PNB, ERC, Pacte democràtic per Catalunya(Pujol).

      Hi haurà una participació molt alta:

    • UCD guanya però no tindrà majoria absoluta. Governaran del 77 fins al 82, però del 81-82 governarà Calvo Sotelo.

    • PSOE

    • PSUC i PC

    • Procés constituent:

      Es buscarà una comissió que elaborarà la constitució, seran representants de diferents partits polítics, advocats i economistes. Hi haurà un català, Roca Junyent. Un cop elaborada es presenta a les Corts, on hi haurà consens. Després es farà el referèndum que tindrà una acceptació 89% només sortirà que no al país Basc. L'any 1978 la constitució sortirà al BOE el 6/12/1978.

      Constitució del `78

      • preàmbul especifica necessitats i objectius

      • Dogmàtica: deures i obligacions

      • Orgànica: regula les institucions. L'article 137-138 fa referència a les comunitats autònomes.

      • Conclusió: instruccions per fer una reforma i disposicions addicionals transitòries i derrogatives.

      • A més establia la sobirania populardemocràcia. I la separació de poders.

      UCD haurà d'espavilar el país perquè es recuperi de la crisi del petroli '73. hi ha dos problemes: l'atur i la inflació.

      Des del '73 no s'havia pres cap mesura econòmica perquè hi havia inestabilitat a nivell del país.

      Es buscarà a Fuentes Quintana (ministre d'economia) economista. Posarà les primeres pautes i els dirà que si es vol canviar l'economia primer s'haurà de pactar: patronal, sindicat i govern. Es reuniran a la Moncloa pactes de la Moncloa, on s'establiran mesures fiscals (s'establiran impostos més alts per als més rics), seguretat social per a més persones i amb més atencions, ajudes als aturats (INEM), més escoles públiques. Seran mesures molt bones però insuficients perquè aquells qui tenen indústries tindran beneficis baixos i no invertiran, tot això crearà més atur. Als anys 70 encara perdurarà la crisi del petroli i ja no hi haurà tant turisme, a més tornaran molts immigrants, ja no entraran tantes divises al país, per això el consum patirà una forta davallada. A més ETA continuarà atacant. També sorgirà el GRAPO(Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre).

      1979

      Eleccions calia democratitzar el país i les diferents institucions a nivell de govern i municipis, que eren molt semblants a les anteriors.

      També es faran eleccions municipals.

      El PSOE obtindrà majoria a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Vigo, Valencia,...) semblaran massa radicals i si volen guanyar hauran de moderar el discurs.

      Apareix Herri Batasuna.

      Començarà a manifestar-se l'exèrcit, ja abans s'havia produït un “conato” d'insurrecció el '78 “operació Galaxia” però el cap de l'estat major, Gutierrez Mellado va parar-ho i els seus caps van anar a la presó. No entendran mai les autonomies.

      Suarez el pressionaran de diferents llocs. UCD va ser format ràpid i de manera desigual, centre-dreta i dreta voldran el poder i pressionaran Suarez. El 29-01-1981 Adolfo Suarez emet un missatge televisat en que diu que dimiteix: alega cansament personal però el rerefons era el moviment de rebelió de persones del seu partit. La premsa els anomenarà els “barons”. S'haurà de buscar un nou president, el candidat serà Calvo Sotelo. Quan se l'està investint president succeiran els fets del 23F (Tejero). Durant el cop d'estat també s'havia de discutir la LOAPA ( limitació del poder autonòmic).

      Govern de Calvo Sotelo:

      Febrer '81 va intentar tenir suport de la majoria, tindrà un govern difícil. Durant el seu govern es tornarà a discutir la LOAPA (limitació del poder autonòmic) però tampoc s'arribarà a res.

      OTAN (seguir a EEUU (capitalista) representava les democràcies) es votarà i el PSOE demanarà el No! i no s'hi entrarà. No obstant es recuperarà la llei del divorci.

      Hi haurà diferencies a UCD, alguns membres canviaran de partit, per exemple Fernandez Ordoñez. Es convocaran eleccions el 28 d'octubre de '82.

      Eleccions:

      • UCD perd, quasi desapareix

      • PSOE primera força del país representada per Felipe Gonzalez.

      • AP: unió de diferents partits de dretes. Fraga.

      A Catalunya:

      - PCE casi sense representació, entrarà en crisi.

      Govern de Felipe Gonzalez:

      Parla bé en públic, és carismatic.

      El vicepresident serà: Alfonso Guerra.

      Fernando Moran (afers exteriors)

      Narcís Serra (defensa) era alcalde de Barcelona, posarà lleis per controlar l'exèrcit.

      Miguel Boyer (economia)

      Carlos Solchaga (Indústria i energia)

      Ernest Lluch (Sanitat): aprovarà la llei d'avortament però amb algunes condicions, això provocarà unes diferencies molt grans amb l'església.

      El 1984 aprovaran la LODE (llei d'ensenyament obligatori, ataca l'ensenyament privat, atacava així, indirectament a l'església)

      També s'aprovarà la LRU ( llei de reforma universitària)

      Serà una política moderada perquè tenia suport d'un col·lectiu de no esquerres.

      La Seguretat social per tothom.

      Economia

      Reajustaments:

      • reduir dèficit de l'estat

      • parar la inflació i reduir el dèficit de la balança comercial

      • reconversió industrial (empreses antigues reconduïdes, drassanes i siderúrgia)

      • regularan les pensions

      • afer RUMASA

      • horari: 40 hores/setmana. I 30 dies de vacances.

      • Atur màxim.

      El PSOE va prometre 800.000 llocs de treball. Greus problemes amb els sindicats: CCOO(Marcelino Camacho), UGT(Nicolás Redondo) organitzaran vagues.

      Quant a terrorisme alguna cosa canvia. El govern francès començarà a ajudar. Sortirà la polèmica de “el gal” un grup antiterrorista d'alliberament relacionat amb la policia, es considerarà terrorisme d'estat.

      Política exterior:

      S'aconsegueix entrar a la comunitat econòmica europea (CEE) el 1986 (igual que Portugal) tot i que se'ns va concedir el 1985.

      Ja que abans Espanya no complia alguns requisits (baix nivell econòmic, atur, atràs,...)

      Conseqüències:

      A nivell agrícola entrarem en el PAC (política agrària comunitària) arribaran diners, però haurà de reduir la producció lletera.

      A nivell d'indústria s'hauran de crear indústries competitives a nivell europeu, serà un procés llarg i dur. Es concediran subvencions per sectors acomodats a la reducció de pressupost.

      A més arribaran diners perquè Espanya rebrà la categoria de país desenvolupat igual que França, Alemanya,...

      Es tornarà a fer referèndum per entrar o no a la OTAN(capitalisme) i es dirà que si. Per contra hi havia els països agrupats en el Pacte de Varsovia (Stalin).

      1986-1989 2n Govern de Felipe González PSOE guanyarà per majoria absoluta

      El PSOE donarà sensació de molta cohesió. Felipe González molt carismàtic. Canviaran alguns ministres.

      Economia:

      UGT i CCOO tindran diferencies amb el govern. Es farà la llei de contractes juvenils. Organitzaran la primera vaga general el 1988. (la segona vaga general es farà el 1992) Aquesta vaga farà molt mal al PSOE ja que un govern socialista no pot tenir la massa obrera en contra.

      Les forces polítiques comencen a canviar:

      • A Catalunya Pujol es desfarà de Miquel Roca Junyent, i voldrà que formi un partit a nivell estatal serà un fracàs estrepitós.

      • A.P. perd el seu líder carismàtic, Fraga Iribarne, ara serà Hernandez Mancha, serà un desastre fins al punt que A.P. canviarà les sigles i el seu líder serà: Jose Maria Aznar. Amb això es pretenia una renovació generacional.

      • P.C. per al seu líder, Santiago Carrillo. Primer el substituirà Gerardo Iglésias (sindicalista, miner, asturià) i després serà Substituït per Julio Anguita (mestre i actualment afiliat a IU)

      '89 eleccions

      El PSOE haurà de pagar la arrogància d'haver guanyat tantes vegades seguides. Sorgiran escàndols com el cas FILESA (utilització de fons públics per finançar il·legalment el PSOE) això farà que hi hagi una davallada de la seva popularitat.

      Economia:

      Època relativament bona gràcies als Jocs Olímpics del '92.

      Torres Kio, escàndol Banesto,...

      1992 tractat de Maastrich. S'acordarà la moneda única.

      Hi haurà diferencies a nivell intern entre Felipistes i Guerristes.

      A les eleccions següents 93-96 no tindran majoria absoluta i necessitaran a CiU i PNB.

      La dreta criticarà fortament al PSOE.

      El P.C. Desapareixerà i apareixerà IU.

      Escàndols: cas Roldan (Guàrdia civil) va falsejar tota la seva trajectòria personal, anirà a la presó i escaparà, CSID escoltes telefòniques a diferents persones del país,...

      Eleccions de 1996: PP guanyarà però necessitarà a CiU, PNB i CC (coalición canaria).

      Catalunya:

      L'assemblea de Catalunya tindrà molta força els primers mesos de la fi del Franquisme i s'acabarà auto dissolvent el '79.

      Forces polítiques:

      • PSUC (vinculat al partit comunista) treballadors i universitaris. Lopez Raimundo i Antonio Gutierrez.

      • ERC Heribert Barrera quan hi hagi estatut ell serà el primer president.

      • UDC: Anton Canyelles síndic de greuges (posteriorment)

      • Moviment socialista: Joan Raventós

      • Catalanista i Catòlic (convergència democràtica) Jordi Pujol

      • Esquerra Democràtica de Catalunya: Trias Fargas ( minoritari)

      • Reagrupament democràtic i socialista: Josep Pallach (minoritari)

      • La dreta serà gairebé inexisitent.

      Arias Navarro era conscient que Catalunya era la zona més conflictiva, per aquest motiu el rei Joan Carles va viatjar a Catalunya i va fer un acte ple de simbolisme, a l'històric saló del Tinell, va pronunciar part del discurs en català.

      A més es fan fer algunes concessions a Catalunya com el poder inscriure noms catalans al registre civil.

      Va ser especialment important la mobilització el dia de sant Jordi sota el lema: “volem l'Estatut”

      Eleccions '77:

      Alguns partits com ERC al ser il·legals van haver-se de presentar amb altres sigles.

      Esquerra:

      • PSUC

      • Socialistes de Catalunya

      • ERC amb coalició amb el partit del Treball

      Centre:

      • Pacte democràtic per Catalunya (coalició de 4 partits)

      • Unió democràtica de Catalunya

      Dreta:

      • Unió de Centre Democràtic

      • Aliança Popular;: Laureà Lopez Rodó

      Victòria: Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

      El retorn del president Tarradellas

      Josep Tarradellas i Joan era des del '54 president de la generalitat a l'exili.

      Els partits polítics dels moment no es posaven d'acord sobre quines atribucions havia de tenir, i la majoria dels partits volien que fos un paper simbòlic.

      El govern de Suarez estava inquiet degut a que a Catalunya governaven els partits d'esquerres, per aquest motiu juntament amb alguns catalans va idear el “pla Tarradellas” l'objectiu del qual era restablir amb caràcter provisional la generalitat sota la presidència de Tarradellas.

      Hi va haver una primera entrevista a Madrid entre Tarradellas, Suarez i el Rei, no van arribar a cap acord.

      11 de setembre del '77 hi va haver una manifestació multitudinària en que es reivindicava l'autonomia per Catalunya, aquest fet va fer agilitzar els esdeveniments. Així a l'octubre el rei el nomenà president de la Generalitat, reconeixent així una institució republicana. Uns dies després va pronunciar el famós discurs a la plaça Sant Jaume: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”

      De moment tenia una caràcter simbòlic, només havia heretat les atribucions de la Diputació. A poc a poc va anar tenint més atribucions en: agricultura, indústria, urbanisme, comerç, turisme, ensenyament, cultura, sanitat i treball.

      A més es va incorporar la llengua catalana al sistema educatiu i es va crear places de professors de català.

      L'estatut del '79 estatut de Sau

      A diferencia del que havia succeït en el període de la Generalitat Republicana, el procés de redacció del nou estatut es va fer d'una manera sincronitzada amb la marxa del procés constituent espanyol.

      L'estatut havia d'adequar-se al marc constitucional d'Espanya.

      Els diputats i senadors catalans van elegir una comissió de 20 parlamentaris amb l'encàrrec de redactar un projecte d'Estatut. Es van reunir en un Parador de Sau.

      El projecte d'estatut va ser aprovat per l'Assemblea de Parlamentaris el desembre del '78. Aquell mateix dia va entrar al Congrés dels diputats, després de llargues negociacions, que van comportar el retall del text originari, l'estatut va ser aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés l'agost del '79.

      El poble català el va aprovar en referèndum amb poca participació però gairebé el 90% d'acceptació. Finalment el Congrés dels Diputats el va ratificar i després ho va fer el Senat. Catalunya tornava a tenir autogovern després de 40 anys.

      A l'Estatut es defineix Catalunya com una nacionalitat i el català és la llengua pròpia cooficialment amb el castellà i, sense deixar de banda la parla aranesa que ensenyada i respectada.

      Competències:

      • competències exclusives: la Generalitat en té les màxima capacitat legislativa. Dret civil català, cultura, patrimoni històric, museus,...

      • competències compartides: en les quals la Generalitat té la capacitat legislativa dins el marc de la legislació bàsica de l'estat. Protecció del medi ambient, la mineria,propietat intel·lectual,...

      • competències plenes: en agricultura, indústria, ensenyament,... i permetrà la creació de policia autonòmica.

      La Generalitat estarà integrada per tres institucions:

      • el parlament (sufragi proporcional cada 4 anys)

      • el president de la generalitat (elegit pel parlament i nomenat pel rei)

      • el consell executiu o Govern.

      A Catalunya hi ha el que es denomina vot dual que consisteix en que la gent no vota el mateix segons si son eleccions autonòmiques, estatals,...Fins al 2002 els partits més importants són:

        • Convergència i Unió: el seu líder durant molts anys va ser Jordi Pujol tot i que ara qui lidera aquesta coalició de partits és Artur Mas. Les eleccions del '80 va guanyar-les CiU pero va necessitar el suport d'ERC i d'UCD, el president del parlament va ser Heribert Barrera (ERC).

      CiU va tenir majoria absoluta des del 1984 fins al 1995, en aquesta . legislatura i en la següent va necessitar el suport del PP i a les eleccions . del 2003 després de 23 anys van abandonar la Generalitat.

        • PSC-PSOE El seu líder durant molt temps ha estat Pascual Maragall que durant molt temps va ser alcalde de Barcelona. Tot i que en les municipals ha guanyat sempre, a l'hora de les eleccions a la Generalitat sempre ha quedat 2n i no va ser fins l'any 2003 que amb la ajuda d'ERC i IC-EUA va aconseguir formar el tripartit.

        • ERC: el seu líder actual es Josep Lluís Carod-Rovira. Durant els últims anys ha tingut un creixement molt important i ha accedit al govern mitjançant el pacte del tripartit.

        • PSUC actualment no existeix si bé ha evolucionat amb Iniciativa per Catalunya (IC) que agrupa formacions nacionalistes i ecologistes.

        • PP tot i que mai ha sigut un partit majoritari des de l'any '99 al haver ajudat a CiU la seva influència ha augmentat considerablement

      Quant a l'autogovern cal dir que un dels punts més conflictius va ser el traspàs de competències del poder central cap a la Generalitat. A més moltes vegades el govern central a recorregut al tribunal Constitucional per revocar algunes lleis emeses des del Parlament. Una etapa especialment conflictiva va ser 1984-1988 quan la relació entre CiU i PSOE va empitjorar degut al l'escàndol de la Banca Catalana.

      No obstant cal destacar tot l'esforç de Jordi Pujol que gràcies a la seva mà esquerra va aconseguir millorar el finançament destinat per Catalunya fent ús del “Pactisme”.

      Això va ser possible a més perquè va donar suport a PSOE durant la última legislatura de Felipe González i després, a la primera legislaturadel PP de Jose Maria Aznar.

      60

      DICTADURA

      Crisi del sistema

      liberal

      Inestabilitat

      Del sistema

      Moviment vaguistes

      Terrorisme “propaganda pels fets”

      Conflicte social

      Crisi econòmica

      Inestabilitat monetària

      Balança comercial deficitària

      Conflicte

      colonial

      Descomposició dels partits olítics (sobretot els dinàstics

      Minories parlamentàries

      Descrèdit de l'exèrcit

      Descontentament popular

      Increment del déficit públic

      Descontentament dels oficials

      CONSEJO NACIONAL DEL MOVIMIENTO

      President

      +

      112 consellers

      CORTES

      Familia

      Municipi

      Sindicat

      Movimiento cultural 465

      Altres càrrecs: 91

      Procuradors: 556

      GOVERN

      Cap de govern

      +

      17 ministres

      Consejo del reino (17 consellers)

      Cap d'Estat