Historia de Catalunya

Migracions. Constitucions. Institutions medievals # Estructura territorial

  • Enviado por: EPI
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

HISTORIA DE CATALUNYA

NACIÓ: Comparteixen diferents aspectes però no tenen un territori, engloba un comunitat de gent

PAIS: Aquesta forma si tenen un territori delimitat

ESTAT: Es un territori que es composa de diferents països o nacions, que parteixen d'un sol cap de govern i tenen sobirania . Catalunya va perdre la sobirania al 1714

Espanya es bastant semblant a un Estat Federal però la única mancança es que les diferents zones d'aquest estat que en aquest cas serien les comunitats autonòmiques no tenen sobirania.

  • Catalunya des de sempre ha sigut una terra de pas donat que les migracions es dirigeixen de sud a nord.

  • Som una cultura dinàmica

  • Sempre ha estat entre dues grans potencies començant per els francs al nord i desprès el califat de Córdoba i Castella al sud.

  • L'edat mitjana es coneix com el Pactisme.

El Imperi Roma marca molt importantment el que es la Catalunya d'avui

Dia partit en dos parts OTIUM= OCI NEC OTIUM = NEGOCI

Al ser l'Imperi Roma tant gran es divideix en dos, l'Imperi Occidental capital Roma i l'Imperi Oriental amb Constantinoble com a capital.

Al s.V apareixen els nòmades i apareixen dues famílies ELS FRANCS i ELS GODS però només apareixen a l'Imperi occidental els Gods es divideixen en VISIGOTS i OSTROGODS. Els Francs i els Gods eren rivals entre ells.

  • Els Visigots al entrar a la península guanyen i únicament es desfan de les famílies que tenen el poder , i es transformen continuen mantenint les tradicions romanes però tenien ells el control.

  • Quan els Romans recuperen el control els cedeixen als Visigots el control absolut d'una zona anomenada “SEPTIMANIA” a canvi han de controlar altres tribus que resideixen a la península com els “SUEUS, VÀNDALS, ALANS”

  • Desprès d'un temps els Visigots renuncien a la Septimania i invadeixen la Península i fan fora les altres tribus i creen el Regne de Toledo amb Toledo com a Capital

  • L'imperi Roma s'acaba al 1453

  • AGILA es revolta contra el regne de Toledo creen o intentant crear un espai a la zona de Catalunya i el Roselló “El tal AGILA va arribar a encunyar monedes”, el seu punt àlgic va ser el poblat visigot de Roses

  • Eren Catòlics RIANS

  • Els Regnes Visigots van ser derrotats per l'entrada dels musulmans.

  • Els Musulmans travessen la península per la costa del mediterrani atravesant els Pirineus però en arribar a França es varen trobar a CARLEMANY el qual els va derrotar a la Batalla de POITIERS (732)

  • Els Francs marquen una frontera natural a l'Ebre i fins el Penedès era terra de ningú , aquesta terra des de el Penedès fins els Pirineus s'anomenava LA MARCA HIPANICA.

  • Els Àrabs que era una cultura molt organitzada crea el CALIFAT DE CORDOBA.

  • Cal dir que la Marca Hispànica ho podem definir com el terreny que Carlemany vol que faci de frontera en el seu regne i el dominis Sarraïns un cop aquests avien estat derrotats a la batalla de Poitiers

  • També podríem definir la Marca Hispànica com aquell terreny que desprès serà Catalunya entre els Musulmans i els Catòlics.

  • ELS COMTATS

    • La paraula COMTAT surt d'una defensa romana anomenada “COMITATES” el cap del COMITATE era un

    “COMCOR” i aquestes zones es dividien per mitja de fronteres naturals “serralades, muntanyes, etc.”

    • Ribagorça, Pallars, Urgell i Cerdanya segueixen les valls naturals del Pirineu

    • El Comte de Barcelona s'uneix amb el comte d'Osona i així s'unifiquen en un sol comtat

    • Per sobre dels comtats de Catalunya hi havia els francs.

    • Catalunya i la Proveça segueixen al costat de rei Franc encara que mica en mica ells van agafant relleu i el rei franc comença a perdre el control.

    • Navarra, Aragó, Castella, Astúries i Lleó formen un Regne .

    • Tres cultures diferents: El Castella fora de Catalunya, el català a dintre Catalunya i l'occità a nord de Catalunya.

    • A Tolosa concretament el COMTAT DE TOLOSA era un comte molt ric i no tenia gaires problemes amb el Francs. Aquest comtat va adoptar una rama del catolicisme anomenat CATERICISME.

    • Comte, Cassar (senyor del castell), Cavallers, Soldat Ras , era la estructura militar

    En la època del s.( VIII-XII) Començar a variar aquesta situació dels comtats i acabaren en el FEUDALISME. El títol de Comte ja era de caràcter hereditari i d'aquesta manera el Rei Franc per el control sobre els comtes.

    • El càrrec de comte es el màxim davant la Llei.

    • L'ACTE d'HOMENATGE , es el acte en que un noble reconeix que l'altre es millor que ell.

    • D'aquesta manera es creen bàndols i en concret una xarxa.

    • Es crea una societat totalment Feudalitzada.

    • Abans de la Feudalització els camperols eren propietaris de les seves terres però donat que no poden pagar els impostos es veuen obligats a cedirles als comtes.

    • Les ciutats começen a fer-se grans amb l'aparició dels Grans Mercats.

    • La població creix espectacularment.

    • Cada estiu el califat de Còrdova envien res RÀTZIES que es dipositen a l'alçada del Penedès i des de allí ataquen els comtats catalans.

    • Al-MANSUR a l'any 985 destrueix totalment la ciutat de Barcelona no va deixar ningú viu amb una operació de castic ja que el califat no acceptava els comtats o la Marca Hispànica.

    • Barcelona al cap de dos anys ja tornava a ser una nova ciutat amb força i ganes d'ampliar.

  • CATALUNYA PRE-FEUDAL ( VIII - X )

  • CATALUNYA FEUDAL ( XI - XII )

  • EXPANSIÓ I CRISI ( XII - XVII )

  • ELS SEGLES DE LA DECADÈNCIA ( XVI - XVII )

  • Es una societat en transició :

        • Es una societat amenaçada

        • Creació de la Marca Hispanica

        • La Administració Franca

        • El camí cap a la Independència

    La Catalunya Vella

    Al llarg del s. X malgrat de la divisió dels Comtats, una sèrie de factors impulsaran el creixen d'autonomia

    • Les dificultats de la monarquia Franca

    • L'existència d'un Islamisme amenaçador

    • El Casal de Barcelona esta en un creixement de protagonisme

    • Lenta transformació per el mecanisme

    • Una nova política exterior

    • La destrucció de Barcelona al 985

    El comtat de Barcelona al independitzar-se del regne Franc começen a vestir una política exterior cap al Vaticà i cap al Califat de Córdoba.

    CATALUNYA FEUDAL

    • Fragmentació territorial de la autoritat publica en mans de la Noblesa

    • La submissió de la pagesia a la noblesa el 98% del País.

    Els camperols quan no podien pagar els impostos es veien abocats a una situació de CERC es a dir lligat a la terra i servint únicament al senyor. I això era hereditari.

    Els Nobles, Senyors, El Clero , no treballaven i tota la fortuna tenia que sortir del cultiu dels camperols.

    Ramon Berenguer IV

    Catalunya es la única zona de la marca que no es converteix en regnat . Aragó es troba en una situació difícil, el Rei no te descendència i deixa el regnat en testament, Els nobles destitueixen al Rei i busquen un descendent familiar del Rei i troben a Ramir el Monjo es casa i tenen descendència però es una noia i com encara hi ha la llei salica, aquesta no pot regnar aquesta noia era “PERONELLA”. Castella invadeix el sud d'Aragó per Pressionar. En aquesta època els comtats catalans arriben a l'Ebre. Amb conquestes dels últims pobles en poder dels andalusins Siurana al (1107) Tortosa (1148) etc. Aragó volia casar a Peronella, I Berenguer IV que era el comte de Barcelona enviar la seva espasa en representació seva i creen una unió matrimonial, la Corona segueix sent aragonesa però el rei es de la casa de Barcelona. Aquesta unió se li diu unió dinàstica no s'uneix el territori però si les famílies. Això va molt be Aragó que aprofitant el riu Ebre podran sortir a la Mediterrània a comercia, Ramon Berenguer IV cedeix el port de Tortosa als Aragonesos , treuen el seu producte al mercat que era “ LA LLANA” , Castella abandona el sud d'Aragó i signen el pacte de TUDELLEN, entre Castella per un costat i Aragó i Catalunya per el altre. Aquest pacte consisteix en que Castella conquerirà per l'interior i Catalunya per la Costa. El interior es molt mes fàcil donat que no hi ha tanta població ni ciutats tan importants i Catalunya ho tindrà mes difícil donat que la costa per sota la marca esta dominat per els Musulmans..

    Ramon Berenguer IV intenta conquerir les Balears amb l'ajuda de Gènova i Pisa donat que hi ha a les Balears Musulmans i els pertorben el comerç del mediterrani.

    ELS CATARS: Són anomenats els Bons Homes no tenen ni Bisbes, ni Cardenals , etc.. els que no pensen com ells son expulsats son cristians, catòlics però no romans. El comte de Tolosa es torna Catar. Pere I era parent del comte de Tolosa . La relació entre Aragó i Tolosa es fabulosa. El Papa crea una creuada i declara la Guerra Santa contra el Comte de Tolosa. El comte de Tolosa demana ajut a Pere I i aquest li dona el ajut demanat, els enemics potencials son els Anglesos, que controlen gran part de França, els Francs i els Castellans. Els Anglesos no si posen perquè tenen problemes al nord amb els Víkings. Castella espera que s'aclareixi la situació, ataquen els Francs al davant dels quals hi ha Simó de Montfort un monjo Templer. La tropa era menys quantitativa però mes disciplinada en canvi Pere I en un mal us de les seves tropes perd la Guerra aquest tenia un fill Jaume que queda sota la tutela de Simó de Montfort perquè l'eduqui ja que Pere I morè i Jaume el dia de demà ha de ser rei de Catalunya i Aragó es educat al castell de Monzo.

    'Historia de Catalunya'

    El candidat a Rei a d'anar a tots els territoris a presentar-se en societat, i jurar les Constitucions . El primer lloc que va es a Saragossa, les Corts però no el volen reconèixer com a Rei perquè el fan responsable dels fets del seu pare Pere I, però fa un discurs i els convenç i es proclama rei d'Aragó. Desprès va a Barcelona i allí es declarat comte de Barcelona principal de Catalunya i marques. Tot això passa al 1127.

    El primer que planteja es conquerir es Mallorca. Però Jaume I es un rei pobre i no te fons per iniciar la conquesta, però consegueix el patrocini del Mercaders de Barcelona als quals els musulmans de Mallorca els hi molesten el comerç atraves de el mediterrani.

    • Les claus de repartiment es varen fer abans de la batalla o conquesta

    • La conquesta surt de Salou a l'any 1229 concretament al setembre, al Desembre la illa ja havia caigut a mans de Jaume I

    • 1231 Menorca ja només quedava Eivissa

    Abans de conquerir Eivissa comença a conquerir al sur de Catalunya concretament a Morella al 1232 i al 1235 cau Eivissa

    Desprès ataca València 1236 però no la conquereix definitivament fins l'any 1238.

    Les terres conquerides per Jaume primer es van repartir de la següent manera:

    • Mallorca es conquerida gràcies als Mercaders de Barcelona i per tant es Catalunya

    • València es crea un regne nou optant per la diplomàcia perquè no hi hagués diferencies entre Catalunya i Aragó per tant Jaume I també es rei de València.

    Al 1258 a Corbeil es signa un tractat amb el Rei Francès en el qual renuncia al control sobre els comtats catalans encara que es un tractat que hi ha un intercanvi donat que Jaume I es el que esta mes ben col·locat per ser comte de Provença cosa que posaria en una situació que França no podria sortir al Mediterrani.

    • Jaume I renuncia a ser comte de Proveça

    • A canvi el rei Francès renuncia al control sobre Catalunya

    Jaume I es morè i reparteix tot el seu territori entre els dos fills que tenia Pere i Jaume.

    El regnat de JAUME I queda repartit en :

    PERE II (el gran) tot menys , la Sardenya i el Roselló, Perpinyà i Montpalier

    JAUME I de Mallorca. Li deixa les illes i la part de Catalunya que no li deixa a PERE II, crea el regnat de Mallorca amb capital a Perpinyà.

    • Sicilià es un regne petit, esquifit però molt important allí hi ha l'estret de Messina que es per on passa tot el comerç. El rei de Sicília MALFRED tenia una filla anomenada Constança.

    • A França manen els Anjou i els Estats Pontificis també perquè el papa es de la casa dels Anjou

    • El papa es un militar

    • A Sicília i a un sentiment antifranc molt gran, per les nits, monten unes matances anomenades “ Vespres Sicilians” ataquen i maten tothom que parli francès.

    • Els francesos es plantegen el desembarcament a Sicília. Per a contrarestar Sicília ofereix a Pere II a Constança, Pere es casa i el Papa l'excomulga i crea una creuada.

    • Guerra a Sicília entre Pere II i els Anjou.

    • La victòria de Pere II en la guerra preocupa al papa

    • Pere II i Constança tenen tres fill:

            • Jaume

            • Alfons

            • Frederic

    Pere II es morè

    • Alfons II (el liberal) Rei de València, Rei de Sicília, comte de Barcelona.

    Durant el seu regnat conquesta Mallorca en nom de Catalunya i es morè i al no tenir descendència passa tot al seu germà Jaume II.

    Tractat d' Agnani

    Jaume II renuncia a ser rei de Sicília a canvi de ser a canvi de ser senyor de Corcega i Cerdenya no estan contents de que mani Jaume II ja que el control el tenen els Genovesos

    Jaume II envia vaixells plens de gent a l'Alguer i proposa als algueresos que marxin cap a Gènova

    Jaume II te un fill anomenat Alfons III que a l'hora tindrà un fill que es dirà Pere III (el cerimoniós)

    El Emperador de Constantinoble te problemes d'invasió per par dels Turcs, i demana ajuda a Catalunya, que hi envia els Almogàvers, al capdavant hi ha Roger de Flor.

    { Els Almogàvers tenien dos crits e 1er era : ARAGÓ, ARAGÓ, el segon era DESPERTAFERRO}

    S'aturen quan Roger negocia amb Basileus per lluita contra els Turcs i li demana a canvi el títol de ( MEGA-DUX) que era així com a Cap de l'Exercit. Maten a Roger de Flor enverinant-lo.

    Entença, Rocafort i Montaner, s'escapen i comença la venjança, fan una guerra de guerrilles portades al cap per els Almogàvers contra l'Imperi de Bizantí i els Turcs es mantenen al marge. La venjança va ser dura perquè atacaven als civils.

    La primera fase va ser de desconcert, rauxa total, anaven tots descontrolats per Turquia.

    La segona fase salten a Grècia continental i decideixen atacar Atenes que era un ducat Francès i això es va fer possible .

    La senyera onejava al Phanteon i els Almogàvers se sentien valents, van cap el nord a la “NEOPATRIA” i per primera vegada els Almogàvers s'ajunten i es situen en una ciutat que era Gal·lipoli i ja tenen el ducat d'Atenes i de NEOPATRIA

    Almogàvers :

    • A Sicília amb Roger de Lluria a les ordres de PERE II

    • Amb Roger de Flor a Bizantí

    • Noves guerrilles contra Atenes.

    Els almogàvers consegueixen el ducat d'Atenes i la NEOPATRIA que van passar a ser de Catalunya i Aragó.

    Pere III es un home amb molta imaginació al seu fill Jaume I que a

    ( MARTÍ L'HUMÀ FALTA DESARROLLAR UNA MICA

    Martí l'Humà, va tenir un fill que li va posar Martí (el jove) que tenia que ser l'hereu de tot com era un noi molt bataller. Va passar a ser Rei de Sicília que li va venir d'herència familiar . Mentre el seu pare seguia sent el Rei d'Aragó i comte de Barcelona així com Rei de València.

    Martí el Jove exerceix de cap dels exercits de Martí l'Humà però en una guerra va morir i Martí l'Humà es queda sense descendència.

    LES INSTITUCIONS MEDIEVALS

    Cúria : eren els nobles

    Jaume I: clona el sistema català a les altres regions, ordena les coses, ho divideix en tres sectors: Noblesa “hi ha rei o comte”, Església i ciutats.

    L' església es nodreix dels nobles, ja que el primer fill es l'hereu i el segon s'en va a l'església perquè es la única sortida que hi ha.

    Les ciutats es el poder que creix ja que tenen negocis però no tenen terres ni propietats.

    Les corts catalanes es divideixen en tres braços:

    • Noblesa

    • Església

    • Ciutats o reial

    A Barcelona hi ha monarquia parlamentaria. Totes tres branques tenen el mateix numero de representants.

    Es reuneixen per davant la previsió de invasions, perill d'invasió, Successió o manament Reial.

    Es crea la Diputació del General es la oficina permanent de funcionaris. Que representen els tres braços hi ha tres diputats un per casa braç i ademes hi ha tres oïdors. La seva tasca era la d'executar les decisions de les corts, la defensa de les constitucions i les lleis i la recaptació de subsidis i impostos.

    El rei sempre acaba convocant les corts per assumptes de diners.

    El rei no es sobirà:

    La sobirania es de les corts.

    La Generalitat:

    • Pot distituir reis

    • Nomenar reis

    • Crear la guerra contra el rei.

    Jaume I crea una institució territorial per organitzar municipis anomenat Consell de Ciutats a Barcelona son 100 consellers i s'anomena Consell de Cent. Aquests tenien el control sobre 5 consellers que governen la ciutat que un d'ells era el Batlle a Lleida era el Paer.

    Els consellers de consell son escollits segons la seva importància social, i els llocs son hereditaris.

    • hi ha un tribunal de justícia.

    • El territori no es divideix en provincies sinó que es divideix en vegueries i aquests en comarques.

    El compromís de Casp

    Es una reunió per decidir qui ha de ocupar el lloc de Martí l'Humà. Que es el càrrec de comte de Barcelona, Rei d'Aragó i València.

    Martí l'Humà al quedar-se sense descendència legal a la mort de el seu fill Martí el Jove, desapareix la casa de Barcelona. Calia trobar un candidat. Hi havia dos de ben col·locats un es de la casa dels Trastamara que havia guanyat el terreny d'Antequera i l'altre era el Comte d'Urgell.

    És reuneixen a Casp representants de les corts de Catalunya, Aragó i València. Busquen algú per validar, hi ha el sisme d'occident hi ha dos Papes el de Roma i un altre que era d'una família d'Aragó que era anomenat “Papa Luna” per els catalans el Papa Luna, aquest envia a tal Vicenç Ferrer per validar el compromís de Casp. Allí es reuniren Catalunya, Aragó i València i també el tal Vicenç Ferrer. Mallorca no hi era representada ja que el tal Vicenç Ferrer deia que era ja representada per Catalunya ja que no l'acceptaven com un regnat.

    El compromís va durar dos anys. El comte d'Urgell cansat d'esperar, comença una revolta contra Ferran d'Antequera, aquest respon i acaba amb l'empresonament del comte d'Urgell.

    Vicenç Ferrer força la situació donat el llarg temps que porten buscant una solució.

    Les ciutats veuen en Ferran d'Antequera una sortida més bona i el braç eclesiàstic esta a favor del comte d'Urgell, però Vicenç Ferrer força perquè surti Ferran d' Antequera.

    El comte d'Urgell és revolta trenca el setge i comença la rebel·lió en vers Ferran d'Antequera, crea èxits al Pirineus, però Ferran rep l'ajuda de diferents monarques.

    Els Trastamara segueixen un model en el que volen prendre més decisions, però les corts els frenen, però això es continu, Ferran dura 6 anys i te dos fills Alfons IV i Joan. Governar Alfons IV (el magnànim ). Es un personatge molt expansionats i ara comença a trobar-se amb una crisi, regna durant 40 anys. Portà al cap moltes expedicions militars, consegueix Nàpols i dels 40 anys que es passa regnant 28 els passa a Nàpols.

    Les corts s'encrispen, el germà d'Alfons que era Joan es va casar amb Blanca {reina de Navarra} i passa a ser rei consort. Però Joan es qui vigila els afers de la confederació Catalano-Aragonesa . Hi ha moltes dificultats però van durar fins la mort de Alfons IV. Es comença a respirar un clima pre-belic.

    La guerra dels remences

    Els pagesos que es basaven en el contracte de Remences es varen trobar que el Nobles decideixen pujar els impostos. No era una guerra general sinó en uns sectors molt concrets.

    Mort Alfons, les corts trien sense agradar-lis a Joan aquest jura les constitucions i ara es Comte de Barcelona, Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Nàpols i rei consort de Navarra. Aquest va tenir descendència que va ser Carles (príncep de Viana) .

    Esta a punt de començar una guerra, mort Blanca i Joan és manté al càrrec de rei encara que no li toca sinó que tindria que ser Carles, creen un conflicte, Joan empresona al seu fill Carles. Les corts catalanes estan indignades, les corts catalanes envien un escamot per a rescatar a Carles de Viana i el Rescaten.

    La rebuda de Carles de Vianya va ser esplèndida i destitueixen a Joan i proposen al seu fill Carles per el lloc de Comte de Barcelona.

    1ª Guerra Civil

    Hi ha dos conflictes oberts l'econòmic que es la guerra dels Remences i el polític que es Joan contra la Generalitat

    Carles de Vianya mort enverinat i la Generalitat ( diputació del general) prohibeix l'entrada a Joan II a Catalunya

    Joan II decideix entrar a Catalunya amb l'exercit i crea una aliança amb el rei de França, li cedeix soldats i aquests ataquen per el nord mentre Joan ataca per el sud, a canvi d'aquesta ajuda el Rei de França rep el comtat del Roselló i el de la Cerdanya.

    La Diputació del General busca un aliat. L'hi ofereix el títol de comte de Barcelona, li donen a Castella. El rei de Castella renuncia al càrrec i es tira enrera, llavors la Diputació demana ajut a Portugal al qual li dona el títol de comte a Pere “el conestable”, te victòries en front el rei d'Aragó.

    Es morè Pere “el conestable” que només dura 3 anys. El càrrec i la Diputació del General queden sense Cap, li ofereixen a regnar als Anjou que era el comte de Provença Francesa.

    La guerra esta molt estancada la Diputació del General s'està quedant sense recursos, igual que Joan II. S'acaba amb un acord i es que torna a ser comte de Barcelona, però a de jurar les constitucions.

    Catalunya ha perdut la Cerdanya i el Rosselló

    La guerra Remença s'acaba amb un pacte tot i no esta d'acord però es un acord per CASAMENT 1472

    Joan II per calma els ànims amb el regnat de Castella casa el seu fill Ferran II amb una filla del rei de Castella que es diu Isabel. Es una unió dinàstica

    Ferran II serà el Rei d'Aragó, València i comte de Barcelona. L'hi declaren la 2ª Guerra dels Remences i acaba amb la sentencia Arbitral de Guadalupe, 1486

    Ferran II torna a recuperar la Cerdanya i el Roselló.

    Estem a finals de segle XV s'acaba l'edat mitjana 1453, caiguda de Bizantí en mans dels turcs 1475, un personatge inventa la impremta, 1492 descobriment de les índies “Amèrica”.

    Bizantí era la capital de la ruta de la seda, aquesta comença a Catai (zona de china), de per allí venen al mediterrani i a tot el seu corredor les espècies i la seda a demes de subministrar a tota Àsia. En el moment que els turcs s'apoderen de bizantí i tallen el comerç d'espècies i seda cap occident, provoca una crisi. Posen una frontera simbòlica de Itàlia cap orient el controlen els turcs. I comencen a Pressionar a Europa, arriben a posar en setge Viena. Encara que hi ha un personatge anomenat “VLAD” que atemoria als turcs amb por perquè no te un exercit gran sinó molt petit.

    El fet de no poder arribar a bizantí, fa començar a buscar noves rutes per aconseguir sedes i espècies.

    Troben en archiu una ruta portuguesa al voltant d'Àfrica i arriben a Àsia

    Una família de Barcelona anomenada Colom, que diu que es podia anar a Catai per direcció contraria.

    Cristòfol Colom va anar a veure el rei de Portugal perquè aquest tenia una ruta per anar a Catai.

    • El Rei Ferran diu que no i que no

    • La Reina Isabel paga la flota de la seva butxaca

    • Colom agafa un mapa Grec i s'etivoca perquè es pensa que es mes petita

    • L'expedició es complica ja que la navegació es fa difícil

    • Colom havia descobert el Carib i s'enduu un indígena anomenat Pepe

    • S'en va cap al port de Barcelona, el reben el Reis

    • Li paguen el 2n viatge però es morè l'indígena

    • Descobreix mes illes

    • 3r viatge, colon ja no mana i descobreixen mes espai

    • Els espanyols comencen a buscar i troben el Dorado

    • Descobreixen mes al nord i troben l'imperi Azteca

    • Els azteques no son immunds a dues enfermetats que son la grip i la sífilis, cau l'imperi azteca

    • Es crea la ruta de l'or i es crea un port a Sevilla donat que els azteques tenen molt d'or

    • A Amèrica no hi ha cavalls

    • Els indis no tenen cavalls però tenen els cimarrons

    • Troben muntanyes de mes de 4000 metres on hi ha una civilització que es diuen els inques

    • Els portuguesos es queixen al Papa perquè no els deixen anar a buscar espècies. El Papa posa un meridià el TRATADO DE TORDESILLAS.

    • Ara els centre del mon es l'oceà atlàntic, la economia ara circula al voltant de la ruta per l'oceà atlàntic això es durant els segles XVI, XVII i principis del segle XVIII

    • Hi ha un canvi de dinastia, Isabel de Castella morè i es torna a casar el rei per seguir la dinastia dels Trastamara i així seguir la línia d'Aragó, Nàpols, Catalunya , etc. D'aquest matrimoni surt una filla i es complica la continuïtat. Per altra part a Castella no hi ha successió.

    • El net de Ferran que es Carles heredera els regnats d'Aragó, Catalunya, Nàpols, i per de l'avia de Carles heredera Castella, per. Part del seu Pare li pertoquen unes posicions de terra que son el Franc Comtat i Flandes i també el Milanesat. Per l'avi de part del seu pare li toca també ser emperador d'Àustria.

    • Amb Carles neix una nova dinastia anomenada els Àustria o Hamburg. Es una dinastia que durarà uns 200 anys.

    • Carles durant els primers anys no apareix per la península i a Castella apareix un moviment anomenat “ ELS COMUNEROS” que fan un aixecament contra Carles, a València apareixen les Germanies.

    • En arribar Carles, aixafa directament aquests moviments, ara Carles ha de decidir si es queda a la Península o fora. Es queda a la Península i signa les constitucions a tots els seus dominis.

    • Els austríacs ara resten una mica empipats i volen fer fora a Carles, i troben la solució un capella anomenat “Luter” i fan una revolta religiosa anomenada “ LUTERISME”.

    • A l'hora surt un monjo Suïs anomenat “ Calvi” que va ser qui va cremar a Miquel de Cervet. Aquest monjo crea el CALVINISME.

    • Aquests dos moviments s'anomena la reforma.

    • El Papa nomena a Carles Defensor i protector de la Iglesia Catòlica

    • Carles crea la contrareforma, impulsa la Inquisició i també crea revoltes militars.

    • Carles produeix Il Saco Di Roma, una operació de Càstig i saqueixa Roma

    • Carles es retira a un convent i abdica del càrrec,.

    FELIP II

    • Felip II serà el personatge més poderós amb terres. Es conegut per. Ser un fanàtic Religiós i intenta derrotar la reforma, accelerant la contrarreforma. Te un altre problema, els Turcs. Arriben a atacar Ciutadella prenen la meitat dels habitants. Es decreta el desallotjament de Mallorca, encara que no s'arriba a portar a terme.

    • Es crea una qualició internacional per. Tal de derrotar els Turcs al mediterrani , aquesta qüalició era comandada per. Juan d'Àustria. S'encaren cap a Grècia en busca del turcs.

    • Els turcs confeccionen un altra flota i ban anar a barrar el pas a Lepant, per mirar de parar l'ofensiva Grega. Es planteja la Guerra de Lepant.

    • Va ser un amasacre brutal on van morir quasi tots, els únics supervivents van ser els que anaven en embarcacions petites tipus de vela llatina. Tots dos van perdre però els Turcs van fer una altra flota, en canvi occident no va poder reconstruir una altra flota.

    • Isabel I reina d'Anglaterra i ( reina dels Corsaris) era anglicana. Felip II confecciona una gran flota, li posen el nom de l'Armada Invencible, per tal de construir aquesta flota talen els arbres d'una zona d'Aragó que es desertitza anomenada Els Monegros i baixen un munt de sediments d'aquesta zona Ebre avall i creen l'anomenat Delta de l'Ebre. Envia l'armada per. Atacar per. El nord d'Anglaterra i ha una gran tormenta i l'armada desapareix.

    • Felip II potencia el port de Sevilla, per. On entra tot el or d'Amèrica. Colonitzen fins el Perú.

    • Felip II expulsa als moriscos els dona un mes perquè embarquin cap a Àfrica els menors es queden son el 30% de la població a València i un 6-8% de Catalunya.

    • Tots els supervivents de haver estat expulsats de la península creen la pirateria.

    Economia

    • no hi ha comerç mediterrani, per. Lo tant no hi ha res

    • la costa no es segura per. Viure

    • i l'interior tampoc comença a ser insegura a causa del bandolerisme

    • surten dos bàndols en el bandolerisme:

    · Els Nyerros

    · Cadells

    Són els dos bàndols que hi ha al territori.

    Bandolerisme

    • Augment important de les armes donat que eren molt barates, les armes es feien a Ripoll

    • A Catalunya arriben els HUGONOTS apretats per. La pressió que fan a Europa

    • L'Interior de Catalunya es un perill a causa del bandolerisme.

    • Castella va molt be econòmicament i amb tots els factors en canvi València, Aragó i Catalunya van en caiguda picada.

    FELIP IV LA GUERRA DELS SEGADORS

    Es una època curiosa s'allunyen del sistema tradicional, hi ha una burgesia que te ganes de manar. Els reis s'apropen a l'absolutisme però encara no es coneix, els reis s'ajuden dels Vàlids o Privats del Rei que es una figura nova que ajuda al Rei. A França ja existia, a espanya surt un d'important el Comte-Duc d'Olivares.

    En aquella època a Europa hi ha la guerra dels 30 anys. Els reis de la saga dels Austries encara no volen saber res de les constitucions i el rei segueix estant allunyat. Això fa que l'ambient estigui crispat. El comte-Duc d'Olivares proposa que tots els territoris de Felip IV paguin les despeses de la guerra dels 30 anys, tot i que la guerra es de Castella. Els austries es una monarquia prepotent. El comte-Duc d'Olivares proposa la “ UNION DE ARMAS”, això es un impost que posa als territoris i una de les coses que vol fer es agafar gent de diferents territoris i desprès cobrar impostos com el “ QUINT” que el paguen els municipis i el “EXCUSAT” el paguen les parròquies, les corts catalanes diuen que no, perquè tenen el principi . “TEXT PAGINA 12”. Catalunya diu que ells no tenen res a la guerra i que no i aniran. Al 1626 el rei be a Catalunya que es la primera vegada que be i be a demanar diners i les corts l'hi diuen que no i se nan va sense clausura les corts. L'any 1632 ho torna a provar i torna a passar el mateix.

    1635. França que fins ara estava al marge de la guerra, i el cardenal de Richelíeu que era el vàlid francès, envia l'exercit a Catalunya. Catalunya esta en crisis, Catalunya paga la factura a Castella donat que no tenen gent hi el conte duc d'Olivares envia les tropes, moltes tropes a Catalunya que es converteix en l'allotjament d'aquestes tropes, Richelíeu no prospera la guerra i les envia al milanesat i a les altres zones de domini Castella per Posar a prova l'exercit Castella. Catalunya es converteix en un base castellana. La manutenció la paga el poble “ allotjament estil de la Llombardia pag 12.” Això va durar anys. A l'any 1637 augmenten a 15000 els terços castellans a Catalunya. Arriba un moment a l'any 1638 el front de la guerra es situa fora de Catalunya i les corts declaren l'estança dels terços castellans il·legal. França conquereix Salses que es troba al nord de Catalunya. La Diputació del General esta en eleccions i surt Pau Claris com a conseller en cap aquest era canonge de la Seu d'Urgell, a Catalunya hi havia el Virrei que es la figura o representant del Rei a la regió que era el Comte de Sta. Coloma. Madrid augmenta la factura a 6000 homes mes ja son 21000 soldats mantinguts per. Catalunya.

    S'apropa l'estiu, les tropes castellanes estan en terres gironines es desplacen cap a Santa Coloma de Farners, 4000 pagesos s'ajunten i fan fugir el terços castellans cap al sud. Es el primer enfrontament de pagesos contra soldats, aquests terços, incendien Riudarenes, hi ha conflictes a Amer, el Virrei al saber els conflictes ordena destruir Santa Coloma de Farners. El bisbe de Girona es posiciona al costat dels pagesos i excomulga al terços. S'aixequen els pagesos de : Osona, Empordà, Ripollès i els del Vallès. Aquests van baixar perseguint als terços. El 22 de maig de 1640 3000 pagesos entren a Barcelona i alliberen als presos, Pau Claris fa fora als pagesos enganyant-los. S'acosta l'època de la sega, el virrei demana permís al Rei per Prohibir la concentració dels pagesos, però no ho porta a cap. Un pagès reconeix un soldat que havia participat en la destrucció de Santa Coloma, a Barcelona hi havia un gran nombre de pagesos, el soldat mata al pagès i els pagesos empipats entren en massa a Barcelona, entren al palau del virrei, a la audiència, maten els magistrats, es el “CORPUS DE LA SANG” es pensaven que era una acció incontrolada, però al darrera de tot això hi havia la Diputació del General. Els aldarulls duren 5 dies maten al virrei màxima autoritat dels Austries a Catalunya.

    Els membres de la Diputació del General demanen ajuda a Richelíeu, el 3 de gener de 1641 acull Catalunya sobre la protecció del rei de França. Es crea la republica el 17 de gener al 23 associada al regne de França i el 23 de gener reconeixen Lluís XIII com a comte de Barcelona. Això indigna als castellans i reorganitzen un exercit gran i volen posar setge a la ciutat de Barcelona. Tropes franceses van cap al Barcelona per defensar la ciutat. La batalla es produir el 26 de gener de 1641 a la falda del castell de Montjuïc els castellans son molt superiors però porten un mal plantejament i han de retornar cap al Penedès, però al tornar ataquen tots el pobles que passen en venjança del fracàs de la batalla a Barcelona.

    1648 es signa el tractat de Wesfalia. S'acaba la guerra dels 30 anys i perd Castella. Al 1650 gran ofensiva cap a Barcelona ja que ara tot el exercit que estava als dominis castellans a França ara esta a Castella, assetgen la ciutat de Barcelona la ciutat al 1652 capitula

    els castellans recuperen Catalunya fan fugir els francesos i controlen els segadors i arriben fins els Pirineus, els francesos es situen al Vallespir, Rosselló, Conflent 1654. El 1659 es signa el Tractat dels Pirineus i s'oficialitza la frontera i es perd la Catalunya nord. Lluís XIII torna el comtat de Barcelona a Felip IV, la Diputació del General no accepta el Tractat.

    GUERRA DE SUCCESSIÓ

    Desprès de Felip IV regnarà Carles II. Es un rei que te problemes donat que no te successió, s'està morint i diu que vol que regni Felip d'Anjou.

    Hi ha dos candidats Felip d'Anjou per part de França i Carles arxiduc d'Àustria. Es una guerra per el control marítim cap a Amèrica. Tots volen el control del comerç d'Amèrica del sud. Àustria no te participació a Amèrica, en canvi França si però Amèrica del sud la controla Castella.

    Felip d'Anjou es presenta a Castella i es proclama rei, els castellans el reconeixen com a Felip V. Aragó, valència i Catalunya, també el reconeixen com a rei i comte. Es crea la gran aliança que es Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal, volen imposar el candidat austríac ja que el candidat francès a sigut il·lícit. Comença la guerra de successió, Anglaterra proposa a la diputació del general el canvi de bàndol a canvi rebrà ajuda militar de 5000 soldats, cavalls etc. ( PACTE DE GÈNOVA) també si afegeix valència i Aragó que proclamen Carles com a rei i comte (1705) renegant de Felip V. Carles es federalista

    Arriben les tropes i s'enfronten a Felip V i van guanyar ataquen Madrid i en prenen posició. Felip V rep ajuda de França i entra l'exercit francès a Castella, es proposen una gran batalla ( BATALLA D'ALMANSA)

    Felip V guanya i proclama la desaparició dels regnes d'Aragó i València pertanyen a Castella, Felip V es un rei absolutista.

    El germà de Carles morè ( L'emperador Austríac) i les corts austríaques reclamen a Carles, els anglesos no ho volen i es trenca la gran aliança (1713) es signa el tractat de ULTRECH

    Al 1713 ULTRECH implica reconèixer Felip V com a comte de Barcelona. Els anglesos consegueixen tres punts estratègics: Menorca, Gibraltar i les Illes Malvines

    Comença el setge a Barcelona es situen al peu del castell de Montjuïc ho intenten diverses vegades però Barcelona rep ajuda per mar.

    Arribà un angles anomenat Bervil per assetjar Barcelona intenta realitzant trinxeres en ziga-zaga i acaben entrant a Barcelona, el 11 de Setembre Barcelona capitula

    Curiosament Catalunya no desapareix com entitat, però perd la sobirania ja no poden dir el que volen fer.

    Decret de nova Planta 1716

    Regula la qüestió econòmica, social i política, totes les institucions son abolides. Felip V es el primer de la dinastia dels Borbons.

    1714 i 1716 son anys de indifinició i derrota apareix un nou govern. Felip V acaba molt malament acaba tancat en una cela i rebrà les entrevistes a traves de un confessionari.

    El decret de nova planta durarà fins el 1808 es eficaç ja que fa perdre l'identitat pròpia de Catalunya, es prohibeix parla català a tot arreu, només es pot parlar el castellà, desapareixen les festes pròpies. S'arribà a prohibir el fer volar estels, s'obliga a lligar els ganivets a les taules i es desarma tota la societat, es creen els Mossos d'Esquadra però com entitat repressora. S'aboleixen les corts, la Diputació del General, els consells de les ciutats, etc. Es desfà la divisió territorial i es crea la divisió en “ Corregimientos” es creen impostos especials per Catalunya. Les institucions es queden d'aquesta manera:

    • Quant es posen d'acord el Càpita i la Reial Audiència es crea un “ REAL ACUERDO “

    • La superintendència es qui s'encarrega de que es compleixin els REALS ACUERDOS

    El Decret de nova planta treu el poder a la burgesia i el dona a la noblesa i al alt Clero.

    Estructura territorial.

    Desapareixen les vegueries i apareixen els Corregiments es divideix d'aquesta manera per poder controlar mes efectivament , les demarcacions i sub-demarcacions a l'hora es dividien en municipis i batllies.

    Els Corregidors i presidents de les demarcacions i sub-demarcacions duren com a minim un any, son gent que no son de la terra la majoria son castellans i venen elegits per ordre del rei

    Els alcaldes son triats per els corregidor a dit d'entre la gent del poble son càrrecs que duren molts anys qui mes que menys uns 25.

    Impostos

    El decret fa una actualització molt forta dels impostos es diu “ CADASTRE” que es divideixen en Reial, Persona i Ganancial.

    • Reial : Grava les propietats “exempts la noblesa i l'església”

    • El Personal: Grava a tothom que treballa entre 14-60 anys es el 8,5%

    • El Ganancial: grava les petites indústries el tallers i el comerç

    Aquesta divisió es molt semblant a la que disposem avui en dia.

    SEGLE XVIII A CATALUNYA

    Es el segle de la revolució econòmica entre 1716-1792 no hi ha cap guerra a Catalunya, tot hi que esta controlada militarment. La burgesia son expulsats del govern, els burgesos son els que fan la gran transformació agrària. Els burgesos compren terrenys agrícola per fer-lo productiu, es dediquen a la vinya, la comarca per exelencia es el Bages que es la que acaba estant dominada econòmicament per els burgesos. De la vinya produeixen “ Aiguardent” , Reus es converteix en el centre de la distribució d'aquest producte que es exportat cap a França a l'hora que aquests l'exporten cap Anglaterra i cap Amèrica. El camp català s'especialitza, hi ha un arbre que canvia el color de Catalunya es el Garrofer ja que es converteix en un producte necessari per els cavalls i animals. La població passa de 500.000 a 900.000 a finals de segle.

    Catalunya te una tradició en el tèxtil de la llana “terrassa i Sabadell” aquesta tradició passa al cotó que es un producte nou que be d'Amèrica. Això fa que els burgesos crien el “ PUTTING OF “ que es l'industria descentralitzada les cases de pagès com a complement es dedicaven a treballar la llana això suposava uns ingressos extres. Però amb la nova comercialització del cotó i el tenyit de les teles i mes començant a sortir les INDIANES que son teles estampades, els burgesos feien d'intermediaris i venien abans de tenir el producte que compraven als petits productors que hi havia.

    Un altre negoci de l'època es la paperera ja que hi ha un gran consum de paper els molins paperers també son del burgesos

    Els burgesos adinerats i no els deixen manar, això dona pas a conflictes i fets importants

    1789 a Barcelona hi ha un intent de revolta “la Revolta del PA” que funciona a França també son dos aconteixements paral·lels però a Catalunya no prospera cosa que a França si a Catalunya el motiu es la pujada del preu del pa ja que doblen el preu que es controlat per el govern.

    La burgesia a França pren la Bastilla i eliminen l'absolutisme tot això al 1789, França donat que la burgesia acaba d'usurpar el poder, els nobles francesos es veuen obligats a fugir cap a Anglaterra i cap a Espanya, entren per el País Basc i Catalunya. A Catalunya en entren molts. La monarquia Espanyola en un acte d'heroisme declaren la guerra a França. L'exercit Castella atravessa Catalunya direcció França a Catalunya es saluda l'exercit amb enfasis. L'exercit espanyol es dirigia cap a la Catalunya nord, però no trobava resistència però l'exercit francès que era revolucionari demostra que era el millor i els derrota i seguidament es posar a ocupar la Cerdanya, l'Empordà etc. A Catalunya veien la situació es tornen a crear les Juntes de Defensa que criden al “ Sometent” que es torna a crear desprès d'haver estat abolit per el Decret de Nova Planta, aquesta guerra duraria de 1792 al 1795. A França mana el terror, ROBESPIERE tracta amb les Juntes de Defensa per tal de crear una República a Catalunya associada a la República Francesa. Es morè Robespiere i la monarquia Castellana signa la Pau amb França “ Tractat de Basilea “. Però la cosa no es queda així, això porta conseqüències a Catalunya. S'acaba l'exportació d'aiguardent cap a França i per tant cap a Amèrica. El 1797 França i Espanya s'alien contra el poder Angles que esta en tot el seu esplendor, la guerra durarà des de 1797 fins el 1802. Implica la hegemonia naval. França s'imposa. Comença a fallar el comerç de les Indianes, cau l'economia en picat. Carles IV rei d'Espanya i Napoleo, signen un tractat per el qual decideixen repartir-se Portugal. Napoleo entra a Catalunya es situa davant al Ciutadella de Barcelona i la pren. Queda en poder Francès des de 1808 fins el 1814 “Guerra del Francès” .

    La única derrota que te l'exercit francès a Catalunya es la del Bruc, tropes de Miquelets i Sometents preparen una emboscada. Aquí apareix que les tropes Franceses ban fugir perquè amb el Sometent hi havia un timbaler i al ressonar entre les muntanyes de Montserrat semblava que eren molts i espantats van fugir. Al 1811 Napoleo te quasi tot el poder d'espanya excepte Cadis que hi ha els anglesos, la república Francesa envaeix espanya morè Carles IV i apareix Ferran VII. Napoleo s'autonomena Emperador de França al 1811, agafa al seu Germà José Bonaparte i el nomena Rei d'espanya. Tot això be motivat com sempre per el control del comerç amb Amèrica. Es tornen a Crear les Juntes de Defensa. Napoleo torna a proposar a Catalunya la República associada a l'imperi Francès, durant aquesta època els documents francesos a Catalunya son en català cosa que no passa en lloc més, desapareix una mica el sentiment anti-francès, donat que els burgesos veuen ventatges amb l'imperi Francès cosa que no veuen amb la monarquia espanyola. Es reuneixen una sèrie de Burgesos Catalans i Espanyols a Cadis i redacten la Constitució de 1812 aprovada el 19 de març i anomenada popularment “ LA PEPA “aquest text proposa un canvi en la monarquia cap a una monarquia parlamentaria perquè el poble i en concret els burgesos puguin manar. Napoleo acaba empresonat a la illa de Elba. S'acaba la guerra del Francès, Napoleo morè enverinat

    1814 Ferran VII es nomenat rei proclama l'absolutisme més dur que els anteriors. Dura fins 1820 apareixent els “ PRONUNCIAMENTOS MILITARES “ va ser “ RIEGO” que era un militar de la burgesia que va treure del poder a Ferran VII. Eren liberal “ TRIENNIS LIBERALS” Ferran VII va cridar a la Santa Aliança, entra un exercit per Catalunya anomenat els 7000 fills de Sant Lluís. I tornar a governar Ferran VII durar fins el 1833 i llavors començar la Renaixença, aquell mateix any ARIBAU escriu el primer document de la renaixença “ ODA A LA PÀTRIA “. Es un moment en la historia que comença a caure l'esperit espanyol i començar a pujar el Català.

    Ara ja no hi ha noblesa, comença la industrialització amb les maquines surt una nova classe treballadora “ ELS OBRERS” ara el conflicte apareixerà entre els obrers i el burgesos

    mon

    Espanya

    Catalunya

    1ª Internacional ( 1868)

    PSOE I UGT (1888)

    1r Congres Catalanista (1880)

    Bases de Manresa (1892)

    Valentí Almirall ...MEMORIAL DE GREUGES .....(1885)

    Valentí Almirall i Pi MArgall proposen l'estat Federal ( 1868 )

    SETMANA TRÀGICA 1909

    Espanya acaba de perdre totes les colònies hi ha una sensació de pessimisme, el govern busca alguna cosa per augment del patriotisme, i fan una guerra al nord d'Àfrica, obliguen a mobilitzar els reservistes, molts d'ells casats i amb fills. A més, el sistema de reclutament , que permetia la redempció per diners, feia caure sobre les classes populars tot el pes de la lleva. Això provoca un acte de rebuig per aquest fet s'aixeca una revolta que es torna anticlaritista i dura una setmana, cremen esglésies, convents, també el registre de la propietat, la setmana desprès entrà l'exercit a Barcelona buscaren una persona instigadora d'aquesta revolta però no podria sortir ningú ja que era popular, però sense proves inculparen a Francesc Ferrer i Guàrdia i l'afusellaren.

    LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1923)

    A l'any 1906 Enric Prat de la Riba es triat president de la Diputació de Barcelona i proposa que quan un afer tingui que contribuir més de una Diputació, es creï una Junta Mixta de les Diputacions afectades, per tal de solucionar el problema. Madrid trigar molt i no es fins el 1914 que decideix donar per bona la proposta catalana. Enric Prat de la Riba deixa bastant aparcades dels pretensions de la proposta i crea un Govern amb 8 Conselleries amb un Conseller que estava al càrrec de cada una d'elles, es manté dels ingressos dels pobles ja que els hi entren els ingressos que tenien les Diputacions.

    Es crea l'Institut d'Estudis Catalans, la xarxa de Telefonia fixa a Catalunya. Es dediquen molt a impulsar l'Educació de caire Laboral i s'ubica a la ara dita Escola Industrial cedida per senyor Bàtllo.

    La Lliga és un Partit Burgès. Ala mort de Enric Prat de la Riba el substitueix Puig i Cadafalch, aquest govern s'acaba quan Primo de Ribera fa el Cop d'Estat.

    Els anys 1916 al 1923 a Catalunya hi ha un fet anomenat el Pistolerisme. Els Burgesos cansats de que els treballadors es revoltin, contracten matons. La policia no els detén i el deixa fer, els obrers augmenten la col·locació de Bombes, hi ha una assasinat que marca la època que es la de SALVADOR SEGUI “ EL NOI DEL SUCRE “ que era un sindicalista important.

    1923 Primo de Ribera elimina el Parlament però sense treure el rei el qual esta d'acord amb el cop d'estat.

    Es prohibeixen les entitats Catalanes, l'Orfeó Català, etc., Això provoca que la passivitat de la Lliga, que surtin entitats paral·leles, que si reaccionen i no son Burgesos i més tard es funda el Estat Català que esta compost per intel·lectuals com Francesc Macià.

    1925 Francesc Macià se'n va a Prats de Molló per poder preparar un Cop d'Estat o Efecte per aconseguir el poder de Catalunya i acaba tenint que exiliar-se fins el any 1930.

    Apareix Lluís Companys era un advocat laboralista, te un partit anomenat PRC, defensava els interessos dels Obrers i ja no només eren Burgesos.

    La dictadura no va be i el mateix exercit el canvià i posen un militar anomenat BERENGUER ara ja no es una dictadura sinó una Dictablanda, va massa lent amb el procés d'acabar la dictadura i el tornen a canviar ara per un tal AZNAR.

    Esta a punt d'entrar la II República “1931-1939”.

    Resum cronològic de Catalunya de 1931 al 1939

    Resum cronològic d'Espanya de 1931 al 1939

    • 1931 República Catalana (Francesc Macià )

    • 1932 Estatut d'Autonomia de 1932 ( aprovació )

    • 1932-1939 Recuperació de la Generalitat , el Parlament i El Tribunal Superior

    • 1933 al Nadal Morè Francesc Macià

    • 1934 Proclamació de l'Estat Català dependent de la República Federal Espanyola

    • 1936-1939 La Guerra

    • 1937 Fets de Maig “ TELEFÒNICA “

    • 1938 Batalla de l'Ebre

      • 1931-1939 2ª República

      • 1931-1933 Bienni Reformista

      • 1933-1936 Bienni Negre

      • 1934 Fets d'Astúries

      • 1936-1939 Guerra

    A finals de l'any 1930 hi ha el pacte de Sant Sebastià, totes les forces d'esquerres a nivell de tot l'estat fan un pacte, que diu que si la majoria de les ciutats importants guanya els partits d'esquerres, aquestes reivindicaran i proclamaran La República.

    12 d'abril de 1931 hi ha les eleccions, dos dies desprès a diferents ciutats que han guanyat les forces d'esquerres reivindiquen la República. El president del partit que es Francesc Macià surt al balcó de la Generalitat i proclama la República Catalana integrada a la Federació Ibèrica. Crea un nou Govern i ell com a President.

    A Madrid Niceto Alcalà de Zamora President de la República Espanyola, envia dos negociadors a Barcelona, per tal de negociar amb Francesc Macià, la negociació dura molts dies, Francesc Macià no vol cedir ni deixa la seva posició, però al cap de dos mesos aconsegueixen que Francesc Macià cedeixi i acorden que Catalunya tindrà Estatus propi i que Euskadi i Catalunya disposaran d'un Estatut i de un Govern.

    Comencen a redactar el text que serà l'Estatut de Núria, es aprovat per les poblacions, Diputacions, etc. Es convoca referèndum popular i només es disposen en contra 6000 persones.

    Aquest Estatut es enviat a Madrid el tenen uns mesos i el reformen bastant, el tornen i ara ja quasi no s'assembla amb el Estatut de Núria ara es l'Estatut de 1932.

    Catalunya ha recuperat el Govern com a Generalitat de Catalunya i com a president de la Generalitat restaurada hi ha Francesc Macià.

    A Espanya el President es Alcalà Zamora. Es plantegen unes eleccions al 1933, es morè Macià i el substitueix Lluís Companys. Euskadi i Catalunya tenen Estatut. Reformen l'exercit i decideixen que tot militar que no sigui Republicà serà expulsat. La reforma agrària , això que em vist son els components més importants del TRIENNI REFORMISTA.

    La reforma agrària passava els latifundis que els pagesos tenien un contracte de lloguer a ser propietaris, “ es una llei que no s'arriba aplica “. Es crea la Llei de Contractes de Conreu, aprovada per el Parlament l'abril de 1934. fou denegada per Madrid.

    Les dretes es presenten en un sol bloc a les eleccions de 1933, i s'anomena “ CEDA” un dels personatges claus va ser Alejandro Lerroux. Aquestes eleccions les guanyen les dretes La CEDA això implica que el Govern Espanyol es Contrari al Català, a Catalunya s'avia presentat la Lliga Regionalista que al davant hi havia Francesc Cambo que arribar a pactar amb Madrid i arriba a ser Ministre.

    Madrid frena el poder a Catalunya, l'Estat Espanyol es torna inestable. L'any 1934 a Astúries es produeix la revolució obrera de tots els Miners, prenen els carrers, La CEDA envia l'exercit Regular del Nord d'Àfrica que al capdavant hi havia Francisco Franco aquest ho prepara com si fos una conquesta, això es resumeix amb la mort de més de 1500 civils.

    La CEDA tira enrera la Reforma Agrària i la Militar, Lluís Companys tira endavant la reforma agrària tot i la oposició de Madrid que la declara inconstitucional.

    Lluís Companys en front de la situació existent proclama l'Estat Català. Tots els membres del Govern de la Generalitat son detinguts, empresonats i condemnats a 40 anys de presó, ara la Generalitat depèn de Madrid. El Govern Espanyol entra en crisi la CEDA plantegen unes eleccions avançades, les eleccions son al 1936 a les esquerres guanyen una altra vegada.

    1936 Torna a manar l'esquerra alliberen el govern Català i tornen a restaurar-lo.

    ASPIRACIONS SUBIRANISTES DE CATALUNYA

    RECULL DE QUEIXES DE LA BURGESIA

    FERRAN

    JOANA

    FELIP

    REFORMA

    CARLES

    ISABEL

    LUTERISME

    CALVINISME

    SUPERINTENDÈNCIA

    REIAL AUDIÈNCIA

    CAPITÀ GENERAL

    PODER POLÍTIC