Historia de l'art

Grecia. Època Arcaica. Època Clàssica. Època Hel·lenística. Kuros. Partenó. El discòbol. Laocoont. Erecteon. Teatre d'Epidaure. Arquitectura grega. Escultura clàssica. Ordre dòric. Ordre jònic. Ordre corinti

  • Enviado por: Crlaa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

HISTORIA DE L'ART

Cronologia:

______1. Prehistòria: a) Paleolític superior( 30000/25000 a.C)

b) Sedentarisme(10000/8000 a.C), quan aprenen a conrear

comencen les creences religioses

______2. Edat Antiga: - a partir del coneixement de l'escriptura

- A Mesopotàmia- 3500 a.C

- Es crea la piràmide dels estaments

- Acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà

- Abans d la caiguda es divideix en dos:

· Orient- la seva capital era Constantinoble

· Occident- la seva capital era Roma

______3. Edat mitjana( s.V- XV)

  • Etapes:

· Preromànic ( sV-X)

· Romànic( s.XI-XIII)

· Gòtic( s.XIII-XV)

  • el major monument romànic es Santiago de Compostela

  • Es diu edat mitjana perquè era una edat en que no s'havia fet res, estava en mig de les altres èpoques.

______4. Edat moderna: a partir del renaixentisme

  • s.XV- 1789 s'acaba amb la revolució francesa

  • Renaixement( Itàlia) s.XV, i europa s.XV

  • Barroc s.XVII- 1725

  • Rococó: 1725- finals del s.XVIII

______5. Edat contemporània( 1789-2008)

  • Neoclassicisme( 1789-1820)

· idea de l'art romà, grec

· Bellesa, perfeccio. Columnes, arcs...

  • Romanticisme( 1820-1850)

· Estil dels castells, gòtic..

  • Realisme: separa:

· arquitectura( no existeix en el realisme)

· Escultura( Rodin)/ pintura( impressionisme,

postimpresionisme)

  • Histoicisme o eclecticisme: ( a la arquitectura)

  • Modernisme: es tornen a unirs les arts( 1890-1910)

Tambe s'anomena art noveau( nom internacional)

  • Fauvisme, expresionisme..( 1905)

IDEES GENERALS

  • Clàssic: neutre i convencional

  • Deu Apol·lo, es de la bellesa

  • En el renaixement torna la idea de bellesa relacionada amb el cos nu

  • Idealisme= classicisme

  • Surrealisme: representa coses imposible, fora de context, somnis. Està pintada amb pinzellada acurada pq hi ha molts detalls, topt molt perfecte

  • Impressionisme: pinzellada solta, cambian els colors mentals.

  • Realisme: representa moments en concret, amb moviment. Coses reals

  • Postimpressionisme( historia contemporània)

  • Expressionisme: expressa sentiments, ens comunica sensacions dramàtiques, desagradables

______________________

Epoca Paleolitica:

  • busquimans: ultim grup de nomades actuals

  • Per ells pintar era màgia, ja que pensaven que si ho pintàven, per exemple, animals, casarien mes.

  • Fan escultures femenines petites, de 5cm o aixi. Son referents màgics per a la fecundacio.

Antecedent de Grècia _ civilitzacions prehel·lèniques ( q vol dir Grècia)

Abans l'actual Turquie era Grècia. A Troya es van trobar ciutats una sobre de l'altre, de civilitzacions i epoques diferents.

A partir de 2800 a.C de la cultura de Creta

Pobles del mar= invasors perquè coneixien el ferro al 1200 a.C, envaeixen les civilitzacions prehel·lèniques perquè nomes coneixien el bronze.

Unitat 1

GRECIA

  • Grècia es considera el punt de partida de la cultura occidental

  • Antecedents: cultura prehel·lènica( 2800- 1100 a.C)

  • Grècia:

· Època Arcaica( s.VII- VI a.C)

· Època Clàssica ( s.V- IV a.C)

· Època Hel·lenística ( s.IV-I a.C)

Introducció:

  • Polis= ciutat( la mes important era Gràcia)

  • La Magna Grècia, era el sud d'Itàlia i Sicília

  • Tema: concepte de bellesa entesa com a perfecció, ideal i proporció. Harmonia, equilibri( virtut).

  • Aportacions filosòfiques, teatres, matemàtiques, àlgebra, física, geometria, literatura, etc

  • Van ser els primers que van implantar la democràcia (del poble)

  • Tot els deus tenen forma humana, tenen virtuts i defectes.

  • Tenen una part racionalista de cara a la ciència i una part individualista.

  • L'artista és creatiu,únic, és coneix el seu nom, la seva obra. És famós. No repetitiu

  • El grecs són els q donen importància a l'esport, fan competicions i qui guanya és considerat l'heroi de la ciutat.

  • Olimpíades: competicions on participaven tots els ciutadans de la Grècia. Es celebraven cada 4 anys.

Obres de Selectivitat d'aquesta unitat:

  • Època Arcaica:

· “Kuros”( noi)

· “Koré”( noia)

  • Època Clàssica:

· Estil Sever( inicis escultura)

Començament s.V a.C (500-470 a.C)

“ Guerrers de Riace”

· Època Clàssica del s.V( 470- 400 a.C)

“ Discòbol” de Miró

“ Diadòmen” de Policlet

· Època Clàssica del s.IV a.C

“ Hermes i Dionis” de Praxíteles

Arquitectura( s.V a.C):

“ Partenó” de Ictinos i Cal·licrates

“ Erecteon”

  • Època Hel·lenística( s.IV-I a.C):

· Escultura:

“ Laocont i els seus fills”

· Arquitectura:

“ Teatre d'Epidaure”

“ Altar de Zeus a Pergam”

Preguntes de Selectivitat( sobre les obres):

  • Situeu l'obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.

  • Dieu a quin estil pertanys l'obra i descriviu els elements més importants d'aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l'obra per donar suport a la vostra descripció.

  • Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra i resumiu-ne el significat i la funció.

  • ___________________________________________

    'Historia de l\'art'
    “Kuros/Koré” (obra selectivitat)

  • Obra arcaica, grega del s.VI a.C

  • El període Arcaic el situem als s.VII i VI a.C i correspon a una època en que Grècia es caracteritza per una prosperitat econòmica, increment demogràfic i un procés de colonització que farà que s'estengui la cultura grega pel mediterrani. També estableix relacions amb altres pobles com els fenicis i els egipcis, aquests últims aportaran a la cultura grega característiques que es veuran reflectides en totes les manifestacions artístiques. En aquesta època es comencen a ficar les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics i l'escultura basada en la figura de l'home.

  • L'estil és Arcaic i té totes les característiques de l'escultura d'aquesta època:

  • Frontalitat i falta de moviment en la representació de la figura( braços al costat del cos, en el rostres els ulls ametllats i un somriure estereotipat que coneixen com a somriure arcaic, cabells llargs també en figures masculines que cauen de manera rígida i/o convencional)

  • Figura masculina nua, ja que representen als atletes que corrien nus. La cama a esquerra sempre més adelantada, en actitud de caminar, possiblement per influència egípcia.

  • Musculatura del cos, marcada

  • En quan a la figura femenina, la veiem vestida. Totes iguals. I les altres característiques iguals a les del punt 1. Els plegs del vestits cauen de forma convencional( rígida).

  • Les figures de l'època arcaica les trobem representades en marbre o pedra i,

    algunes conserven la policromia( els colors).

    Aquestes escultures arcaiques es coneixen pel nom de Kuros. A mida que ens

    anem acostant al s.V les figures van perdent rigidesa i el somriure marcat.

  • La iconografia vol dir el tema.

  • La iconologia = significat, sentit simbòlic.

    Veiem que són una noia i un noi. La mida de les figures pot ser variable i les figures masculines generalment representaven atletes guanyadors( per això estàn nus), mentres que les figures femenines es creu que representaven sacerdotesses. El nom podia aparèixer al pedestal ja que totes les escultures eren iguals.

    I la funció, que generalment les figures dels atletes les trobem a les ciutats( polis) des d'on era originari el guanyador i l'escultura tenia la funció de lloar no només l'atleta sinó també la ciutat. Les sacerdotesses adornaven les zones dels temples importants, les trobem en santuaris ( Delfos).

    Escultura exempta= que es pot transportar als museus amb facilitat.

    ______________________________________

    Arquitectura Grega:

    • El temple era l'edifici principal.

    • Elements més importants d'una columna:

    · Mètopa: Relleu amb una escena

    · Frontó: part triangular del sostre

    · Fris: dividit en mètopes

    · Capitell: part de dalt de la columna

    · tríglif: columnes petites

    · Timpà: part de dintre del frontó

    · Estries

  • Ordre Dòric:

    • La columna no té base, es recolza directament sobre el terra.

    • El capitell senzill

    • Tríglif: el fris dividit en tres mètopes

    • Estries puntegudes

  • Ordre Jònic:

    • Es caracteritza per les volutes8 inspirades en els rínxols femenins)

    • La columna té base

    • Fris: decoració contínua

    • Estries acanalades

  • Ordre corinti:

    • Es va fer servir en l'època hel·lenística i els romans.

    • Igual que el jònic però amb unes fulles marcades de la planta d'acant al capitell.

    • El fris pot ser llis o decorat.

    & Temples de marbre blanc i sempre hi ha una proporció numèrica tant al dòric com el jònic. Ha de ser perfecte. Números de columnes per a la part de davant i darrere, si és de 4( tetràstil), de 6 (hexàstil) i de 8( octàstil).

    Les columnes laterals no pot ser qualsevol numero, han de ser el doble més 1.

    Ex. 4x2+1=9 columnes

    %%%%%%%%%

    %%%%%%%%%

    El pati de les cases es deia peristil

    Teatres: en una colina per aprofitar la pendent, a l'aire lliure. Escenari rodó.

    · època clàssica: + esvelt

    · època arcaica: + robust i té 6 columnes només.

    Partenó( Obra selectivitat):

  • Obra de l'època clàssica del s.V(447-432 a.C)

  • Context històric: En la segona meitat del s.VI a.C, un cop finalitzades les guerres mèdiques( contra els perses) i una coalició de les ciutats gregues, Atenes es converteix en el gran centre polític i artístic de Grècia.

    Es va iniciar 1 programa molt ambiciós sota el mandat de Pericles per tal de reconstruir l'acròpoli i és allí on trobem els principals temples.

    Aquest es el segle considerat de màxim esplendor de l'art grec, ja que sorgeixen un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art. En aquest segle Atenes hi havia per primer cop el sistema de govern que anomenem democràcia, també la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional; la religió formada per creences mitològiques a imatge de l'home i la concepció de l'art com a recerca de la bellesa amb l'aparició del cànon.

  • El Partenó potser és el temple més important de Grècia, domina

  • l'acròpoli d'Atenes i reuneix perfectament les característiques del

    temple grec a l'època clàssica. és un temple de perípter( que vol dir

    que est÷a envoltat de columnes) i d'ordre dòric. És un temple octàstil i

    per tant té 17 columnes laterals. La decoració escultòrica es va

    encarregar l'escultor més famós de l'època, Fídies i, aquest escultor

    havia fet l'estàtua de Pales Atena, a qui estava dedicat el temple. Era

    una obra excepcional, mesurava 12m i estava feta de Bori i or. També

    Fidies va fer la decoració de les estampes i d'un fris intern que

    posseeix el partenó de manera excepcional.

    Aquest fris es diu, la processo de les Panatenees, gran part d'aquestes

    escultures es conserven al museu Britànic.

    La obra de Fidies, és una obra culminant del període clàssic, ja que

    resolt magistralment la idea de moviment amb la serenitat clàssica.

    Destaquem també el fet de conèixer els autors. Es una obra de les

    poques que podem veure l'original, ja que en la majoria dels altres

    escultors, el que trobarem seran només copies d'altres d'època romana.

    Ell feia i dictava les obres, eren les originals. De les imatges dels

    Frontons destaquem el naixement d'atena( frontó principal) i en l'altre

    la lluita de Poseido i Atena per la supremacia de la ciutat i finalment

    guanyà Atena.

  • El temple estava dedicat a la Patrona d'aquesta ciutat, Atena, deesa de la saviesa i la guerra. Va ser un dels edificis més influents de l'historia d l'art i punt de referència política. L'arquitectura grega va influí directament en l'art romà i també seria desprès un punt de partida de l'art del renaixement.

  • Representa la supremacia política i artística d'atenes i va ser concebut com un símbol enfront dels perses i altres polis.

    La principal funció és la religiosa, encara que era un temple, era concebut per ser observat des de l'exterior i no celebrar cerimònies a l'interior. A l'interior no hi ha havia altar. També en els temples grecs es celebraven festes no solament cerimònies religioses. Una altre funció de prestigi per la ciutat ja que per la seva situació es podia veure desde tot arreu.

    “Erecteon”( obra selectivitat), arquitectura clàssica:

  • És una obra de finals del s.V a.C, ubicada a l'acròpoli d'Atenes i una de les obres més representatives de l'època clàssica.

  • Context històric: En la segona meitat del s.VI a.C, un cop finalitzades les guerres mèdiques( contra els perses) i una coalició de les ciutats gregues, Atenes es converteix en el gran centre polític i artístic de Grècia.

    Es va iniciar 1 programa molt ambiciós sota el mandat de Pericles per tal de reconstruir l'acròpoli i és allí on trobem els principals temples.

    Aquest es el segle considerat de màxim esplendor de l'art grec, ja que sorgeixen un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art. En aquest segle Atenes hi havia per primer cop el sistema de govern que anomenem democràcia, també la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional; la religió formada per creences mitològiques a imatge de l'home i la concepció de l'art com a recerca de la bellesa amb l'aparició del cànon.

  • L'estil d'aquest temple és clàssic que dura des de el s.V- IV fins a la mort d'Alexandre. Fa servir l'ordre jònic i és el màxim exponent del jònic, com es pot veure pel capitell amb volutes, la base i el fust més es veu. Es un temple arquitravat de línies rectes com tota l'arquitectura grega i no s'adapta al model rectangular i perípter. El seu disseny particular ho és per motius topogràfics. En un costat hi trobem la tribuna de les cariàtides, on les columnes han estat substituïdes per figures femenines. Hi ha una que no és original perquè és una copia ja que la vertadera està en el museu britànic.

  • L'edifici està format per tres parts: el central, és el més gran e, de l

    'esquerra amb les columnes femenines i el dret amb columnes

    jòniques.

    D'aquest pòrtic destaquem un pòrtic hexàstil, en un dels costats una

    façana tetràstil. I la part més característica és la tribuna de les

    columnes cariàtides.

  • Aquest temple fou dedicat a Diferents Deus: Atenes, Poseido i herois com Erecteu, que havia estat el primer rei d'Atenes i d'aquí pren nom l'edifici.

  • L'edifici rendia homenatge als fundadors de la ciutat d'una banda als

    reis i l'altre als déus que segons la mitologia havien disputat el

    patronatge d'Atenes.

    El tribunal dels deus va declarar com a patrona a Atena.

    En quan al nom de Cariàtides ve de la ciutat de Cària, és una ciutat

    grega que havia estat aliada dels perses contra els grecs, els seus

    habitants van ser esclavitzats i es commemora feu les noies com a

    suport.

    La funció és religiosa, festiva, commemorativa i de prestigi de la ciutat

    d'Atenes.

    Escultura de l'època clàssica:

    3 etapes:

    · s.VI-s.V, Estil Sever

    Excessivament series les escultures

    · s.V(470 a.C), clàssic ple (plenitud)

    • Miró

    • Policlet

    • Fídies

    · s.IV fins a la mort d'Alexandre

    • Lisip

    • Praxiteles

    Estil Sever:

    • ja no té els braços al costat del cos. Està immòbil però no completament rígid.

    • Tampoc té una cama més adelantada que l'altre.

    • ja no somriuen

    “Els Guerrers de Riace” ( obra selectivitat)

    A) Són dos escultures de començament del s.XI a.C per tant dels inicis de l'època

    clàssica.

    Context històric: En la segona meitat del s.VI a.C, un cop finalitzades les guerres mèdiques( contra els perses) i una coalició de les ciutats gregues, Atenes es converteix en el gran centre polític i artístic de Grècia.

    Es va iniciar 1 programa molt ambiciós sota el mandat de Pericles per tal de reconstruir l'acròpoli i és allí on trobem els principals temples.

    Aquest es el segle considerat de màxim esplendor de l'art grec, ja que sorgeixen un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art. En aquest segle Atenes hi havia per primer cop el sistema de govern que anomenem democràcia, també la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional; la religió formada per creences mitològiques a imatge de l'home i la concepció de l'art com a recerca de la bellesa amb l'aparició del cànon.

  • Estil clàssic dels inicis de l'anomenada etapa de l'estil sever. En aquest estil es va iniciar la recerca de la bellesa, progressivament es van anar distanciant de l'estètica lleràtica o rígida del període Arcaic. Aquestes obres són originals, són bastant grans( 2.05m) i es van trobar al fons del mar al sud d'Itàlia, en una regió calàbria.

  • La introducció del moviment de les figures, fa que en una postura del cos que consisteix en recolzar ben bé una de les cames el pes total mentres que l'altre esta distesa( una mica doblegada). Es diu contrapposto a aquesta postura.

    Les figures són idealitzades i encara presenten alguns trets arcaïtzats com és: els cabells llargs de l'home jove i, una certa rigidesa.

    Els llavis i els mugrons són de bronze, per tant, són de color més vermellós. La nineta dels ulls i les dents de argent de plata i la cornea de Ibori.

    Per la postura de les mans deurien dur una llança i un escut que deurien ser de plata( tot i que no és segur).

    Està feta amb la tècnica de fosa, a la cera perduda.

  • Aquests guerrers es van trobar al 1972 i representen a dos guerrers amb barba i nus, bastant semblants entre ells però un presenta més el jove i l'altre més madur. Es suposa que en una tempesta que eren traslladats els van tirar al mar per salvar pes i es van quedar la llança i l'escut que eres de més valor. Pesaven 400kg.

  • La funció és bàsicament estètica malgrat que no sabem a qui representaven. Segurament van estar fetes per col·locar-les en un lloc públic. En una ciutat. Pel lloc on es ban trobar es pot pensar que eren transportades per mar a la MargnaGrècia i, per tant, és fàcil deduir que els escultors gres de l'època van tenir una gran difusió.

    “El discòbol, de Miró” ( obra selectivitat)

  • Obra del s.VI a.C, del 460..

  • Context històric: En la segona meitat del s.VI a.C, un cop finalitzades les guerres mèdiques( contra els perses) i una coalició de les ciutats gregues, Atenes es converteix en el gran centre polític i artístic de Grècia.

    Es va iniciar 1 programa molt ambiciós sota el mandat de Pericles per tal de reconstruir l'acròpoli i és allí on trobem els principals temples.

    Aquest es el segle considerat de màxim esplendor de l'art grec, ja que sorgeixen un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art. En aquest segle Atenes hi havia per primer cop el sistema de govern que anomenem democràcia, també la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional; la religió formada per creences mitològiques a imatge de l'home i la concepció de l'art com a recerca de la bellesa amb l'aparició del cànon. Per tot això, podem dir que l'aparició de la cultura grega és la base del món occidental.

  • És una obra d'estil clàssic de la segona etapa, desprès de l'estil sever, etapa que és considera la més perfecte. És la primera obra de la qual sabem el nom de l'autor. L'obra que comentem no és l'original, sinó una còpia feta amb marbre a l'època romana. L'original fet de bronze s'ha perdut. Eren uns grans admiradors de l'escultura grega, en feien còpies i, gràcies això, podem veure aquestes obres, ja que les originals s'han perdut.

  • Es tracta de representar el moviment, l'atleta està apunt de llançar el disc. El personatge està idealitzat com a la època clàssica i així el rostre potser representa una actitud massa serena que no correspon a l'esforç físic que està fen. Altres artistes importants d'aquestes èpoques son Policlet que va aplicar el cànon, és a dir, la proporció ideal i que per ell era el de el cap havia de ser 1/7 part del cos. I la gran figura d'aquesta etapa és fidies del qual tenim relleus originals del Partenó.

    La idea de perfecció dels grecs, no només és de proporció i de joventut sinó que també la idea de bellesa d'esperit( virtut) que té a veure amb la serenitat d'ànim. Per aquest motiu mai trobem situacions de drames, de riure exagerat.

  • És un atleta en el moment culminant d'iniciar el llançament del disc, però dóna més la impressió de moviment que no pas la posició real dels llançadors de disc. Està contemplada des de una posició frontal.

  • El significat, s'intenta homenatjar a un atleta i predomina l'ideal estètic, ja que representa un jove en la màxima plenitud física i il·lustra l'ideal atlètic de l'època.

    La funció, el discòbol com totes les obres d'aquest període era per ser exposat en un lloc estratègic per ser contemplat. Això ens dóna idea de la gran consideració dels atletes que eren a més un orgull per la ciutat que els dedicava el monument.

    “El diadümen, de Policlet”( obra selectivitat)

    A) És una obra de s.V a.C(430)

    Context històric: En la segona meitat del s.VI a.C, un cop finalitzades les guerres mèdiques( contra els perses) i una coalició de les ciutats gregues, Atenes es converteix en el gran centre polític i artístic de Grècia.

    Es va iniciar 1 programa molt ambiciós sota el mandat de Pericles per tal de reconstruir l'acròpoli i és allí on trobem els principals temples.

    Aquest es el segle considerat de màxim esplendor de l'art grec, ja que sorgeixen un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art. En aquest segle Atenes hi havia per primer cop el sistema de govern que anomenem democràcia, també la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional; la religió formada per creences mitològiques a imatge de l'home i la concepció de l'art com a recerca de la bellesa amb l'aparició del cànon.

  • Estil clàssic, de la segona etapa desprès de l'estil sever, època considerada la més perfecte. És una còpia romana de marbre, la original s'ha perdut. I gràcies a que els romans admiraven l'escultura grega i en feien còpies, podem saber més.

  • En aquesta etapa també coneixem el nom dels autors. Individualisme de l'artista. L'interes de Policlet, el coneixem perquè va establir el primer cànon de proporció, era: el cap= 1/7 del cos.

    L'obra que va servir a Bliclet com a mostra del cànon anterior a aquest i el seu nom és Dorifer.

    El cànon va ser un tractat artístic en el que recollien les conclusions sobre la perfecció del cos humà, tant des de proporció com a de simetria.

    És un atleta que busca la perfecció clàssica, diríem que altres obres són el discòbol de Miró, de Fidies i altres que trobem els originals.

  • Iconografia: és un atleta nu que a l'acabar la cursa es lliga la cinta, que es el símbol de la victòria.

  • La imatge és serena però al mateix temps es mostra natural. El cos és harmonia gràcies al contrapposto. El cap està lleugerament inclinat i això li dóna naturalitat.

    El significat: estava destinada com la majoria a ser exhibida en un lloc públic. Va tenir una gran transcendència aquesta obra en la seva època, per la seva bellesa a partir del cànon i desprès tindrà influència en l'art roma del renaixement neoclassicisme i en definitiva en l'art occidental.

    La funció és estètica i commemorativa, al cenyir-se la diadema del vencedor es convertia en heroi. I al mateix temps es donava fama a la polis a la qual pertanyia.

    “Hermes i Dionis, de Praxíteles”( obra selectivitat):

  • Obra original de Praxíteles, del 350 a.c, és a dir, mitjans del s.IV. feta de marbre. Mesura 2.13m i es va trobar a la ciutat d'olímpia al temple de Hera, a les excavacions fetes al final del s.IX.

  • Context històric: una obra clàssica del s.IV, última etapa del classicisme que dura fins al 323 a.C, data de la mort d'Alexandre( el gran). Des de el centre polític i artístic de l'Hél·lade( totes les polis gregues). La època clàssica es considera la de màxima perfecció i esplendor. I van surgir tot un seguit de formes i normes que van determinar l'evolució de l'art fins al nostre segle. Igualment important és l'aportació de la concepció filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses i del pensament racional. En el s.IV a.C, continuen coneixent el noms d'alguns escultors, els més importants són: Praxíteles i Lisip. Aquest últim va modificar el canon de l'escultura. L'aportació cultural de l'època grega es la base de l'art occidental

  • La obra de Praxíteles pertany a la última etapa de lèpoca clàssica. Les característiques són similars a les del s.IV a.C en quan a serenitat i idealisme. NO obstant, les obres de Praxíteles es caracteritzen per la famosa corba praxiteliana( seguint el contrapposto, es recolza més en una cama i forma una corba)

  • Aquesta crova suavitza l'atenció. L'altre diferencia amb respecte l'obra del s.IV, que l'altre escultor( Lisip) va modificar el cànon de Policlet i el va fer més esvelt, en el quan el cap era de 1/9 del cos. Praxíteles va ser molt famós per les escultures d'afrodita i Venus, que representa nues, per tant, se'l considera l'introductor de la bellesa nua femenina dedicada a afrodita. També se sap que havia agafat la seva amant com a model, Friné, que va escandalitzar a la gent. Són una mica melancòlics, no són tan perfectes com al s.V a.C.

  • Iconografia: Hermes, la figura adulta es Déu del comerç i la comunicació i duu els braços a dionis, que és el seu germanastre i futur Déu del vi i la festa. Els dos són fills il·legítims de Zeuz,. La deesa Era que és l'esposa de Zeus, gelosa per les infidelitats del seu espòs, es vol venjar del petit i per aquest motiu Hermes mana que l'amaguin i Era no el pugui trobar.

  • Iconografia: dualista perquè ens contraposa la figura del nen amb el adult. Aquí podem contemplar dues obres més expressives perquè transmeten tendresa. El fet de que porten un Raïm a la mà és una referència al futur dionis com a rei del vi.

    La mateixa obra del s.IV ens dóna l'aspecte més humà de l'escultura de l'època.

    Funció: Ja que es va trobar al santuari d'olímpica, al temple de Era, la seva principal funció era religiosa i també, estètica per la bellesa de la figura. També s'ha suggerit que la imatge era per commemorar la pau entre dos ciutats, de les quals cadascuna dels deus era Patró.

    Època Hel·lenística

    • teatres són igual que a l'època clàssica, l'únic que canvia són les dimensions.

    • El colós de Roda, perquè era una imatge colossal. Era a la illa( Rodes) que va començar a tindre impotència i a deixar de tindre la ciutat d'Atenes.

    • En quan a escultura, gran riquesa i varietat

    • característica l'escultura de grup

    • Característica també els retrats

    Arquitectura :

    “Teatre d'Epidaure”( obra selectivitat)

    A) És una obra del 330 aC. El considerem de l'època hel·lenística i es el teatre més gran que es conserva durant aquest període es dona l'expansió territorial d'Alexandre el Gran que marcarà un canvi substancial en els plantejaments artístics. Atenes perd l'hegemonia sobre Grècia encara que se la segueix considerant com a bressol de la cultura. Neixen les ciutats estat en una unitat política i apareixen un seguit de regnes com Pergam i Rodes, a on es creen escoles, sobre tot escultòriques, que donaran lloc a obres molt diferents de l'època clàssica.

    B) L'estil és grec d'època hel·lenística i és un teatre. El teatre va ser una de les grans creacions de l'arquitectura grega com ho va ser també el teatre com a gènere literari. De teatres en trobem des de l'època arcaica i les característiques són les mateixes que el teatre d'Epidaure, però aquest és el més gran i el que millor es conserva. Les construccions del teatres es basava en una formula de càlculs matemàtic precisos. Els teatres sempre es situaven en la part més alta d'una colina, estaven a l'aire lliure i es constaven de tres parts ben diferenciades. La part central, circular es deia “Orquestra”. Aquí el cor cantava i ballava i en aquest cas també hi havia un altar dedicat a Dionis. Els edificis de l'”escena”, davant, era la part on hi actuaven els actors que sempre eren homes que s'anaven canviant les mascares. I l'altre part la més gran és la “Càvea”, les grades, que envolten l'orquestra ocupant 2/3 parts del teatre. Aquests era el lloc on seia el públic i per la situació en pendent l'actuació era totalment visible des de qualsevol dels seients. En aquest cas, el teatre acudia a 14 000 espectadors. S'accedia al lloc per diverses escales, la qual cosa permetia una ràpida circulació. La primera fila del mig estava reservada a personatges importants que en alguns teatres eren de mabre i amb respatller, no es el cas d'aquest.

    C) El significat. Sabem que en aquest teatre inicialment s'havien celebrat festes en honor a Dionis. I després va adaptar-se a les noves formes teatrals, la tragèdia i la comèdia. Aquest teatre és considerat un dels millors teatres que es van construir. L'acústica es perfecta des de la fila més alta es pot escoltar perfectament l'orquestra. I la vista es magnifica. El paisatge donava un escenari de fons. La funció és lúdica. La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia un santuari anomenat “Asclepio”, déu de la medicina, i a l'època hel·lenística va créixer. El santuari era visitat per molts malalts de tota Grècia i per aquest motiu es va construir un teatre tant gran. Les obres eren propagandístiques de l'estat. En el futur el teatre grec tindrà continuïtat amb els romans, però en terreny pla en mig de la ciutat.

    Funció lúdica i propagandística. Només actuaven homes, encara que fossin papers femenins.

    “Altar de Zeus a Pèrgam”( obra selectivitat)

  • És una obra del s.II a.C

  • L'estadi era un altre edifici lúdic. Forma part d'un temple a Pèrgam, que era de planta quadrada i tenia una façana que es conserva, aquesta façana donava accès a un pati tancat, on devia haver aquest altar.

    durant aquest període es dona l'expansió territorial d'Alexandre el Gran que marcarà un canvi substancial en els plantejaments artístics. Atenes perd l'hegemonia sobre Grècia encara que se la segueix considerant com a bressol de la cultura. Neixen les ciutats estat en una unitat política i apareixen un seguit de regnes com Pèrgam i Rodes, a on es creen escoles, sobre tot escultòriques, que donaran lloc a obres molt diferents de l'època clàssica.

  • És una obra d'estil hel·lenístic, situada a Pèrgam a l'actual Turquia. Es conserva a Berlín donant nom al museu: “ Pergamon museum” i ens mostra la pèrdua de l'estil clàssic en quan a tipologia i proporcions en arquitectura i aquest canvi encara és mes evident en la decoració escultòrica. Arquitectònicament, l'altar es basa en una estructura que forma un pòdium. Decorat amb escultures de relleu i una gran escalinata que donava accés a l'altar.

  • No respecte els canons de proporció clàssica ja que l'alçada del pòdium és massa alta i això fa que les columnes es vegin petites en proporció. En les columnes utilitza l'ordre jònic. Els relleus escultòrics del pòdium mostren nombrosos grups amb actituds en moviment i de dolor en alguns casos, que mostren sentiments i transmeten emocions. També hi apareixen monstres i el conjunt és bastant atapeït( recarregat).

    Tot plegat converteix l'obra en un dels punts culminants de l'escultura hel·lenística. Destaquen les expressions dels personatges i la perfecció dels cosos en moviment.

    Es tracta d'una obra col·lectiva però seguint un mateix estil. Els relleus representen el tema: la lluita entre Déus i gegants i, això es diu gigantomàquia.

    El cos de les figures encara era de perfecció, tot i que la cara sigui de dolor i vellesa.

  • La temàtica escultòrica que hi ha en el pòdium és simbòlica al representar la lluita entre Déus i gegants, posa de manifest, la victoria dels Déus sobre els gegants. La deesa Atena apareix armada, i sempre es reconeix. Així, ens vol demostrar la força de Pèrgam com hereva de Atenes.

  • Els gegants representarien simbòlicament als Gàlates( celtes) que havien invait Pèrgam i havien estat vençuts.

    La funció es religiosa, dedicada a Zeus i també la funció és propagandística del poder de la ciutat, desprès de guanyat a aquests Gàlates.

    Aquestes escultures van ser traslladades a Berlín, van causar sensació per la diferencia amb el mon clàssic: l'expressió de drama i moviment. Es van fer una sèrie d'escultures que representaven aquests Gàlates vençuts( a Pèrgam), ferits..

    Escultura Hel·lenística

    • Molt rica

    • Canvis que hi ha respecte l'època clàssica

    • En aquesta època trobem escultures de grup, que representen histories

    • Tenen molt de drama

    • Escultures de nens o joves com a temàtica principal

    • La cara ja no es perfecte, apareixen arrugues, és més realista.

    “Laocoont i els seus fills”( obra selectivitat)

    A) és una obra del s.II a.C. és una còpia de marbre d'un original de bronze que també mesura 2.42m.

    Durant aquest període es dona l'expansió territorial d'Alexandre el Gran que marcarà un canvi substancial en els plantejaments artístics. Atenes perd l'hegemonia sobre Grècia encara que se la segueix considerant com a bressol de la cultura. Neixen les ciutats estat en una unitat política i apareixen un seguit de regnes com Pèrgam i Rodes, a on es creen escoles, sobre tot

    escultòriques, que donaran lloc a obres molt diferents de l'època clàssica.

    B) obra d'estil hel·lenístic (s.IV a.C- s.I a.C)

    És un grup escultòric que ens presenta a 3 personatges. Captat en un

    moment instantani, en moviment i de temàtica tràgica.

    Composició del grup, predomina la línea diagonal, composició oberta per

    cada un dels extrems i és això el que li dóna moviment.

    Una de les obres més importants de l'època per la seva monumentalitat,

    dramatisme i teatralitat.

    El personatge més expressiu és el Laocoont, el central, que el seu rostre,

    expressa dolor.

    El punt de vista és frontal i d'altra banda, les figures dels fills semblant

    adults però amb cos de tamany petit i això li dóna una desproporció de les

    figures. Tot el grup adopten unes postures complicades i la serp fa de nexe

    entre les tres figures. Representa un instant, moment determinat.

    C) Iconografia(temàtica): Laocoont era un sacerdot de Troia, el temple de

    Neptú i va intentar advertir als troians que no deixessin entrar el cavall de

    fusta,, i tenia raó.

    El fet de que laocoont hagués fet aquesta advertència, no els va agradar

    als Déus i, en concret a Neptú. Els Déus estaven a favor dels grecs i per

    això Laocoont va ser castigat. Aquest monstre( les dues serps) va aparèixer

    i va matar primer els fills de Laocoont i desprès a ell.

    Significat: No sembla que la obra sigui una reflexió sobre l'arbitrarietat

    dels Déus castigant a Laocoont. Es més aviat, un tema d'escultura que

    mostra la tragèdia.

    Aquesta obra va tenir una gran descendència quan es va descobrir al

    renaixement, al 1506a.C i va ser molt estimada pels autors i escultors de

    l'època, es va trobar a Roma( Itàlia) va causar una gran impressió sobre

    Miguel Àngel.

    Funció: aquests grups escultòrics estaven pensats per decoració de les

    cases aristocràtiques. A l'època hel·lenística es van fer algunes originals i,

    altres còpies de l'esboca clàssica.

    Aquesta obra estava a casa d'un emperador Romà, Neró.

    Història de l'Art Curs 08-09