Historia de América

Historia americana contemporánea. Siglo XX. EEUU (Estados Unidos). Segunda Guerra Mundial. Roosevelt. Kennedy. Eisenhower # Història contemporània d'Amèrica

  • Enviado por: Irmi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'AMÈRICA

TEMA 5:

0. INTRODUCCIÓ

Entre el 1898 i el 1945, els Estats Units poc a poc és convertiren a la primera potència econòmica mundial, sent-ho ja al 1914 però fou reafirmada a la II Guerra Mundial però plantejant-se si la política exterior tradicionalment aïllacionista és podia mantenir ja que intervingueren a la I Guerra Mundial i per tant, la política tradicional ja no valia perquè entre altres coses, el president nord-americà va crear la Societat de Nacions perquè és tornara a repetir un conflicte com l'acabat al 1919 però al parlament va decidir no participar a d'ells i per tant, va haver una tornada al aïllacionisme.

Escollit Roosevelt com a president, tenia una visió més ampla del lloc que devien ocupar els nord-americans però l'opinió pública era més partidària del aïllacionisme. Aquest va fer entrar als Estats Units a la II Guerra Mundial ja que Hitler com a president dels alemanys, no era una cosa que sols afectava a al Gran Bretanya, canviant l'opinió de la població l'atac a Pearl Harbor per part dels japonesos.

Acabada la II Guerra Mundial, és convertiren a la primera potència mundial econòmica i militar, afavorint el seu lideratge el fet que Europa estava destruïda al ser el lloc on és va desenvolupar el conflicte i per la descolonització anglesa.

Per tot açò, l'aïllacionisme ja no era una alternativa entre altres coses perquè al 1947 va començar la Guerra Freda, dibuixant un mon diferent aj que el centre polític mundial oscil·lava entre els Estats Units i l'URSS però aquest lluita succeïa a Europa.

Aquesta guerra gelada va transformar les relacions internacionals aj que els conflictes armats és traslladaren al tercer mon.

Una vegada caiguda l'URSS, les relacions i la política internacional és tornaren a transformar.

1. 1945-1989/1991

Era tant una política com exterior la lluita contra el comunisme i per tant, l'anticomunisme re la columna vertebral de la política interior nord-americana i per tant, era nord-americà aquell anticomunista, sent l'excepció dins de la tendència nacional el Comitè d'Activitats Anti-americanes.

No és pot entendre el patriotisme nord-americà al marge del anticomunisme al context de la guerra freda i tant, tot estava permès però no tenia perquè haver segut així necessàriament perquè amb el demòcrata Roosevelt hi havia

  • Un partit comunista

  • Una opinió pública a favor de la república espanyola

La contestació al anticomunisme és va donar al llarg dels anys 60 amb exemples com el moviment pels drets civils de la població de color, sent acusats de comunistes.

Truman era el vicepresident de Roosevelt, va començar la guerra freda.

Però entre el 1952 i el 1960 foren els anys més durs de la guerra freda i per tant, l'actuació de Mc Carthy fou la expressió de una gran onada conservadora.

Però al 1960 va haver un canvi important contrari a la onada conservadora al sortir escollit J. F. Kennedy, representant un canvi per ser

  • Catòlic

  • El president escollit més jove de la història

Foren els anys més durs del conflicte i per això és produïren canvis com els drets civils, sent una dècada de grans canvis perquè els Estats Units ja que tot és va capgirar.

Quan Nickson fou escollit, va començar un període conservador sent l'excepció Carter i Clinton al 1992, sent una reacció conservadora front al que havien representat als anys 60, cosa que va enfrontar Reagan però ell fou el que va acabar amb la guerra freda, mostrant una gran capacitat d'adaptació a les situacions.

Va aparèixer un nou tipus de societat de masses i de producció representat pel sistema de fabricació de Ford, extenent-se a tot el mon i per això a partir del 1945 va nàixer una cultura popular massiva que anava de la ma de la producció, el consum i la societats de masses.

ELS ANYS 60

Promogueren una relectura cultural, sent una subversió política a través de la cultura sent un model de contracultura.

Kennedy és el símbol dels canvis, cosa a la que ha ajudat el seu assassinat per ser una part del somni nord-americà.

Al ser escollit, fou viscut com un autèntic canvi però al discurs d'obertura de la seva presidència davant del congrés, continuava les retòriques anteriors al estar totalment adreçat a la política exterior. A ell va intentar establir un vincle amb al revolució nord-americana amb la seva revolució.

Al estar fent una política de guerra freda va

  • Una aliança amb Europa

  • Suportar a l'Amèrica llatina

  • Advertir als enemics

Aquest va arribar al poder quan la societat estava canviants al encaixar certes idees de Kennedy amb les del canvi social, sent un element per considerar-lo com un mite.

EL MOVIMENT PELS DRETS CIVILS

Els anys 50 foren temps de creixement econòmic durant l'administració de Eisenhower que fou el encarregat de gestionar la victòria nord-americana a la segona guerra mundial aparentment fou una època tranquil·la amb

  • Principis socials molt conservadors i sòlids

  • Anticomunisme com a principi polític

  • Creixement econòmic

Però als anys 60 començaren a canviar brutalment per la societat nord-americana per

  • El moviment pels drets civils

  • La revolució generacional

És va lluitar contra la segregació de la població de color fins la I Guerra Mundial, sent el més usat la pressió individual i per tant, no hi havia una estratègia global causant que les iniciatives rarament afectaren al govern federal. Però aquesta primer gran conflicte va marcar un canvi de tendència que fou incrementat per la II Guerra Mundial al haver accions coordinades pel conjunt del país cosa que va passar perquè anaren a la guerra, lloc on és va demostrar la seva igualtat respecte del blancs però sense barrejar-se les unitats però a pesar d'això, seguiren negant-li els seus drets.

A partir de la II Guerra Mundial

  • El context era més propici

  • Va haver una actuació conjunta a través de la NAACP que tenia estratègies per pressionar a¡tant als estats com al govern federal, sent una de els figures destacades M. Luther King.

Després de els guerra de secessió hi havia 2 opcions

  • Considerar la presència de població de color com a extranya, tenint l'opció d'anar-se'n a Libèria que fou un estat creat a Àfrica per la població de color nord-americana que volguera anar-se'n

  • Crear una nació pròpia, sent una opció molt minoritària

La majoria va optar per demanar drets dins dels Estats Units iguals als de la resat de població nord-americana basant-se a que a l'acta de independència s'afirmava que tots els homes eren iguals i per tant, podien demanar els drets que els mancaven.

Fou un moviment important als llarg dels 50 ja que al 1954 una sentència del tribunal suprem revocava la segregació referida al àmbit escolar, obligant aquesta a to el país.

L'actuació d'Eisenhower fou ambivalent però Kenedy les coses van canviar, fent-ho més encara amb Jhonson.

Aquesta forma de pressionar fou copiada per altres col·lectius com el moviment feminista.

Aquest moviment fou un canvi per la identitat nord-americana al portar a demandes de multiculturalisme al plantejar que la cultura negra era important.

Els plantejaments de Luther King no foren els únics al haver una lectura més radical no partidàries de la integració per considerar a la població negra com un agent estrany d ela societat, sent Malcom X un defensor d'aquestes idees perquè entre altres coses, era musulmà i per tant, un agent trencador. Aquestos pensaments és desenvoluparen als sectors desafavorits, sent molt visibles però molt minoritaris.

LA CONTRACULTURA

El nom del moviment prové de un concert celebrat amb anys 60 al aire lliure sent encunyat per Ruszak, concert que recollia part del que estava passant. Aquest va rebre la validesa però amb un diferent sentit al set analític.

Els punts mínims dels moviment són

  • La cronologia sent un moviment originat als 60 però amb importants precedents a la dècada anterior. É sv acabar al 1972/1973 al acabar-se els seus trets característics però part dels seus valors han continuat, com la revolució sexual

  • Nàixer als Estats Units, extenent-se després per Europa sobretot per la Gran Bretanya i per això va deixar de tenir unes característiques úniques

Sobre la qüestió dels seus llegats, la cosa canvia al dependre el que s'entenga per contracultura.

A l'hora de definir-la hi ha que tenia present

  • Un conjunt de valors, idees i creences oposades a les de la cultura dominant com eren la oposició al militarisme, el protestantisme i el militarisme

  • Un conjunt de noves pràctiques socials que implicaven activitats i actituds com

  • La revolució sexual al defendre el sexe lliure

  • El consum de drogues

  • Una educació no dirigida ni autoritària

  • Noves institucions per sostenir les noves pràctiques com eren els festivals underground sent el més conegut el de Bustoc o la comuna que era una alternativa a la família tradicional

Les noves pràctiques afectaren a la vida quotidiana ja que va patir transformacions.

La paraula clau al moviment el cultura ja que fou un moviment cultural que donava una alternativa a la cultura dominant però sense tenir vincles automàtics amb la política.

Les seves característiques foren

  • La preeminència dels valors espirituals front als materials sent una afirmació important als anys 60 perquè els Estats Units eren la societat més rica del mon, havent un consum de masses i per tant, la contracultura era una crítica a la societat de consum i els seus efectes

  • Aquestos valors els defensaven bàsicament joves que molt sovint eren universitaris, sent una fractura generacional perquè eren gent nascuda a la postguerra i per tant, sols coneixien l'Amèrica pròspera i per això, eren gent de classe com a mínim, mitjana

  • Fou un moviment bàsicament blanc ja que la població negra estava implicada al moviment pels drets civils i per tant, aquest els pillava lluny perquè no entenien els valors definitoris de la contracultura

  • Els hippies com a personatge característic podent aquestos a ajudar a entendre el moviment ja que no tenien participació a la política sent el més paregut a un partit el yippie. No els atreia el comunisme ja que volien canviar la societat per altres mitjans. Estigueren en contra de la guerra de Vietnam per ser contraris a la guerra

Va fracassar com a utopia però ho va fer globalment, persistint els seus valors per ser transformacions culturals dels valors socials.

El viure a la societat d ela opulència explica els contradiccions del moviment.

Va sorgir pel gran conservadorisme de la dècada dels 50 i per tant, estaven en contra de

  • El militarisme dominant a la guerra freda

  • El anticomunisme

  • Els valors derivats del protestantisme

  • El capitalisme al criticar la societat de consum

Va acabar al 1973, sent els seus valors

  • Foren contrarestats als anys 80 quan hi hagueren valors neoconservadors com el puritanisme, sent açò una herència del moviment. Però, fins quin punt foren els seus valors integrats i desactivats al ser fagocitats per la societat de consum, com va passar amb la música ja que el rock va perdre el seu sentit transgressor al passar a ser un producte de consum habitual a pesar de mantenir una aparença transgressora

  • La nostàlgia recupera el passat però sense representar el que eren al triar sols el que pot ser modificat

  • Fer d'ells nous valors d ela vida quotidiana, morint per l'èxit que van tenir al convertir-se en qüestions quotidianes a les que no és vol renunciar

ELS BEATS

Els antecedents més destacats foren els beats o betaniks, sent aquestos una generació que havia patit el cop però sols era un grup de poetes que al s anys 50 tingueren un èxit mediatic. Algun dels seus valors passaren a la contracultura.

Fou el primer moviment a la postguerra que proposava valors alternatius a la societat nord-americana.

L'obra emblemàtica és va publicar temps després de ser escrita per no trobar editor.

Estaven en contra de

  • El militarisme

  • El anticomunsime

  • El conservadorisme

  • Criticaven a la societat de consum

  • Criticaven a la segregació a pesar de ser població blanca, fent-ho al agradar-los el be-bop de C. Parker, sent açò una transgressió del que esperava la societat de la postguerra

Buscaven uns autèntics Estats Units fent-ho a On the Road a través de la carretera durant un llarg viatge.

Desaparegueren al aparèixer els hippies tenint els 2 en comú la revelació contra els valors dominants de l'Amèrica pròspera, sent un xoc brutal a les consciències de la cultura nord-americana de la postguerra.

3