Historia contemporània

Revolució industrial. Revolució francesa. Restauració. Nacionalismes. Moviment obrer. Segona revolució industrial. Expansió imperialista

  • Enviado por: Cristiano
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

Tema 1: L'historia contemporània

La història es pot dividir en etapes: - prehistòria

  • edat antiga

  • edat medieval

  • edat moderna

  • edat contemporànea

Dues principals escoles sobre l'estudia de l'historia:

- Escola dels annals: fa un estudi realista que interpreta la història com un conjunt que es divideix en diferents parts: història política, història econòmica, història social, història de l'art, història militar, història judicial, etc.

- Escola marxista Es basa en les teories de Kart Marx i interpreta que la història és un conjunt que però es divideix en Superestructura i Infraestructura.

La superestructura és la part visible que es dividiria en diferents disciplines; la política, la societat, l'art, etc L' infraestructura, seria la base sobre la qual es basa tota la superestructura: l'economia. L'escola marxista es basa en el materialisme històric i és una escola molt difosa al segle XX.

L'origen de l'edat moderna es troba en dos factors: la revolució industrial el 1780 i la revolució nord americana i francesa. Aquests dos fets provoquen una sèrie de canvis econòmics, de mentalitat i demogràfics.

La demografia contemporània la podem dividir en dues fases.

La primera fase la natalitat es manté elevada i la mortalitat baixa.

La segona fase la natalitat baixa i la mortalitat es manté baixa.

El món contemporani veu la imposició del capitalisme en les vessants industrials i financeres:

- El capitalisme industrial es basa en la propietat privada dels mitjans de producció i el desig d'acumulació de capital.

- El capitalisme financer es basa en els mateixos principis que l'industrial però utilitza diversos mecanismes: l'industria, la banca i la borsa.

Al món contemporani neix la societat de classes; la diferència entre les persones rau en la possessió o no del capital o els mitjans de producció. El salari és una petita part de la riquesa que s'ha produït, el benefici és la part de la riquesa mes important.


Nivell polític apareix el parlamentarisme que té 2 principis: la divisió de poders i la divisió política del ciutadà. Montesquieu i Lock parlen del poder legislatiu (parlament), executiu (govern) i judicial (sanciona el no compliment de les lleis). La democràcia perfecte seria la separació de poders perfecte.
La participació política del ciutadà és el sufragi, que escull la composició del parlament.
Diferents formes de sufragi:

- Liberal, només tenen dret a votar i ser votats aquells que paguin a partir d'un determinat nivell d'impostos (sufragi censatari) Al s. XIX lluita per baixar el nivell de renda per participar al joc polític. S'imposa amb la revolució francesa, va ser la forma majoritària durant el S XIX.

- Parlamentarisme democràtic: tothom te dret a votar ( sufragi universal ). És una fal·làcia, el principi era tan sols masculí. Es va generalitzar al s. XX, democràcia limitada al masculí i excloent certs sectors de la població ja per raça, religió, gènere i instrucció que van anar desapareixen en el temps.

Història contemporània:

- Revolució burgesa: s'inicia el liberalisme econòmica. El 1864 hi ha la primera internacional per les pressions burgeses:

- 1770-1815: destrucció Antic Règim. Revolució francesa i industrial. Napoleó per Europa

- 1815-1830: intent de retorn a l'Antic Règim

- 1830-1870: imposició burgesa

- Gran capitalisme: segona revolució industrial mitjançant el petroli i l'electricitat. Hi ha la Primera guerra mundial. Apareix la URSS

- Entreguerres: Crack del 1929 i ascens del feixisme

- Segona guerra mundial i el món bipolar

- Actualitat, conseqüències del colonialisme i la guerra freda.

Tema 2: La revolució industrial

La revolució industrial és una sèrie de canvis que afecten a la producció de béns i es projecten amb el capitalisme industrial. La producció no es limita pel medi físic.

- Etapes de la revolució industrial ( 1780-1850 ):

-1780-1800: competència entre el cotó i la llana. El cotó era més competitiu

- 1800-1830: auge de l'industria siderúrgia

- 1830-1850: arribada del ferrocarril i siderúrgia esdevé sector més important.

S'exporta la tecnologia industrial a la resta del món sobretot a Amèrica, Bèlgica i Alemanya. La resta són industrialitzacions tardanes com Rusia o Espanya o amb dificultats per les convulsions polítiques com França.

Les causes de la revolució industrial:

- Revolució agrària:

- Fi del guaret permet conrear tot l'any.

- Enclosers ( camps tancats ) permet augmentar el rendiment de la parcel·la. Més fàcil la mecanització que provoca desocupació i èxode rural.

- S'inventa l'arada triangular que fa forat més fons.

- Revolució demogràfica:

- L'èxode rural provoca massificació de les ciutats. Això fa que millorin alguns serveis com la sanitat, fent disminuir la mortalitat. La revolució demogràfica incrementa la mà d'obra i també el consum de productes

- Reforma de l'ensenyament:

- Anglaterra i Escòcia milloren considerablement. Hi ha ensenyament primari, secundari i superiors que repercutirà en la formació tècnica.

- Acumulació de capital:

- L'acumulació de capital va permetre reinvertir a les pròpies indústries.

- Revolució comercial:

- El comerç interior neix amb el mercat nacional creat el S XVIII

- El comerç exterior va créixer un 420%, permetent cobrir la demanda i es va generar un enorme volum de capital que va passar de la banca a la industria.

- Revolució tecnològica i la seva aplicació industrial:

La primera màquina de vapor és del segle XVIII de James Watt.

De 1781 a 1800 es van vendre molt poques màquines perquè James Watt va ser llest i tenia una patent molt elevada. El 1800 va caducar la patent i es van començar a vendre moltes màquines de vapor.

L'industria tèxtil a Anglaterra fins el segle XVIII era bàsicament llanera. Però a finals del s.XVII per Europa s'escampa una moda de teixits estampats de color que es feia amb cotó. Van sorgir persones interessades en exportar-ho a Anglaterra però els industrials llaners van demanar al Parlament que es prohibís comprar aquells teixits estampats. Aquests no es van rendir i van comprar els teixits sense estampar per estampar-los ells mateixos. Així es crea una indústria d'estampats.

Els llaners van anar al Parlament i van prohibir comprar teixits llisos. Llavors els estampadors van transformar les seves industries per filar i teixir. Ells es van fer els teixits. A Gran Bretanya va néixer la industria del cotó per oposició.

De 1820-1870 hi ha una veritable guerra civil en la industria del cotó que vivia un procés de competència entre les filadores i els teixidors. Es va inventar la filadora de vapor i el teler mecànic fent explotar la producció de teixits.

La siderúrgia cap el1830 fou el motor de la industrialització anglesa.

A mitjans del s.XVIII la siderúrgia anglesa estava estancada perquè els preus de producció eren molt elevats. El ferro colat era d'escassa qualitat. Per solucionar aquesta situació es va substituir el carbó vegetal per carbó mineral. I es va passar del ferro colat a forjat.

El 1815 es produïen ja 150.000 tones de ferro forjat que es van elevar a partir de l'any 30 amb l'esclat de l'era del ferrocarril i els vaixells de vapor. L'aparició del ferrocarril estimula el sector siderúrgic col·locant-lo al capdavant de l'industria anglesa.

Apareix el vaixell de vapor que circulen per canals artificials i rius. A Anglaterra s'utilitzen molt perquè té molts rius. Al aplicar la turbina de Parson es mouen més rapit que els velers.

També es milloren les carreteres i es construeixen ponts com el Coalbrookdale. Aquestes noves infraestructures servien per salvar els desnivells i millorar les comunicacions.

Apareix el ludisme, que pren el nom de Ned Ludd que va cremar un teler mecànic perquè les màquines els hi prenia els llocs de treball. Aquest moviment es va extendre i el seu moment àlgid fou entre 1811 i 1817. Els teixidors de cotó i seda van dedicar-se a cremar les màquines tèxtils. Ser ludita comportava la mort. Després de 1817 la violència es dirigeix contra els patrons, es van produir revoltes espontànies que van acabar molt malament, amb moltes repressions.

El 1819 es produeix la matança de Peterloo a Manchester , amb 11 morts i 400 ferits.

A mitjans del segle XIX, Anglaterra tenia una potencia de 1.300.000 cavalls de vapor. El 40% s'utilitzava per moure màquines d'indústria i el 60% per moure locomotores.

Conseqüències de la revolució industrial:

- Capitalisme industrial: busca el màxim benefici al mínim cost. Automatització de la producció, producció a gran escala, divisió del treball.

- Liberalisme econòmic que té tres normes en economia: iniciativa individual, lliure competència, lliure funcionament de les lleis del mercat. Apareixen diversos pensadors:

- Adam Smith és el pare de l'Escola Clàssica. Es mostra com un gran defensor del lliure canvi i la no intervenció de l'Estat en l'economia. Va distingir entre valor d'ús i valor de canvi d'una persona.

- Malthus diu que l'augment demogràfic i els recursos són insostenibles. Els recursos augmenten un una progressió aritmètica (2,4,6 ...) però la població augmenta en progressió geomètrica. El sobrant de població ha de morir perquè s'estabilitzi. Quan la població sobrepassa els recursos hi ha fam.

- David Ricardo va fer moltes aportacions al camp de l'economia :

- Teoria del valor deia que l'únic element configurador del producte és treball.

-Llei de rendiments decreixents de la terra. La terra de bona qualitat és limitada i un cop exhaurida caldrà passar a terres de menor qualitat i per aconseguir una unitat productiva s'hauria de disposar de més hores de treball.

Dos tipus de : el Natural que és el necessari per subsistir i el de Mercat que és el que es paga.

John Stuart Mill sintetitza aquests autors i afirma que hi ha certs problemes de l'economia liberal amb les quals queda justificada una minorada intervenció de l'Estat.

- More l'Antic règim i neix la Societat Industrial: societat urbana i de classes.

El descontentament dels obrers fa néixer el moviment obrer.

Tema 3 La revolució francesa

A França hi vivien 25 milions de persones i el 85% de la població vivia al camp

A França la noblesa era 1'5% de la població i tenia el 20% de les terres alguns tenien grans fortunes. Lluis XVI era qui governava a aquest país.

Els altres privilegiats era el clergat que suposava el 0'5% de la població i tenia el 10% de les terres. Vivien del delme i cobraven lloguers. Hi havia gran diferència econòmica entre el baix i l'alt clergat.

El poble era el 98% de la població i alguns tenien petites porcions de terra.

La revolució francesa culminarà amb la conquesta del poder per part de la burgesia utilitzant el poble afamat. S'imposarà el liberalisme, s'implantarà el parlamentarisme i apareixerà la societat de classes.

Fase liberal

Hi va haver una forta crisi econòmica. El ministre d'economia va voler fer pagar impostos als privilegiats perquè el poble no pot pagar més. Aquests s'indignen i proposen que es voti als Estats Generals on tenien majoria ja que es votava per estaments.

S'obren llibres de queixes on es proposa abolir els privilegis que s'ignora totalment. El tercer estat demana la duplicació del valor del seu vot als estats generals i el ministre acceptà. Els privilegiats no accepten aquesta decisió.

La situació es tensà a Paris per la fam i les desacords i disputes als Estats Generals.

Es produeixen insurreccions, cau la Bastilla i hi ha aixecaments rurals contra noblesa terratinent. S'estén la violència.

Es constitueix l'Assemblea Nacional amb l'objectiu de fer una constitució.

La burgesia que controla la Comuna de Paris veu que la situació se li escapa de les mans i creen la guàrdia nacional que vetlla per la propietat privada i l'ordre públic.

La constitució finalitza amb els privilegis, dona potestat al Parlament de generar impostos, limita el poder reial i apareixen els drets de l'home ( llibertat, propietat, llibertat d'expressió ... )

Tot i això el poble té gana i es revolta.

Lluis XVI intenta fugir però l'agafen, aquest fet crea desconfiança i s'especula sobre la seva caiguda. Àustria i Prússia s'alien per si Lluis és destronat, mentre aquest espera un conflicte per recuperar el poder.

Lluis recolza proposta d'entrar amb guerra amb enemics de la revolució esperant que perdin. Finalment s'entra amb conflicte i l'exèrcit ( que és monàrquic i està desorganitzat ) es derrotat. Els enemics arriben casi a Paris i exploten els extremistes.

Els radicals prenen la Comuna i recluten a la població. Els sans-coulottes són gent del poble molt extremistes i ataquen a Lluis XVI que es troba al seu palau. Aquest fuig a l'Assemblea Nacional perquè el protegeixin, allí s'hi celebra la votació sufragi universal masculí per decidir si destituir al rei o no.

Fase burgeso-democràtica.

Francesos derroten a Prussia i Àustrica. Es dissol l'Assemblea legislativa i es fa l'Assemblea Constituent per fer constitució sense rei. Hi hauran tres governs:

- La Gironda (burgesia de dreta) i la plana (centre). Aboleix monarquia i promou la república. Ells mateixos es qüestionen el dret de jutjar al rei, però la muntanya (esquerra) pressiona i finalment Robespierre fa de fiscal i s'acusa al rei de traïdor i condemnat a mort per votació. S'utilitzen unes cartes que s'havien trobat de Lluis XVI que parlava amb els enemics de la revolució, on es conspirava per tornar al poder.

Les monarquies d'Europa - Anglaterra, Àustria, Prussia, Espanya entre d'altres - declaren la guerra a França per aquest fet i el camp francès es revolta contra l'Assemblea.

La muntanya demana reformes radicals immediatament.

La Gironda no sap com enfrontar-se a la situació i Robespierre fa revoltar el poble de Paris contra els girondins i se'n maten a molts, obtenint el control de la situació personalment.

- La fase de la Muntanya. Robespierre fixa els preus màxims dels productes i salaris i reprimeix durament als opositors fent una política molt agressiva i paranoica d'assassinats de sospitosos.

Va recluta un milió d'homes per a la guerra.

Hi ha divisió als muntanyencs entre els exaltats i els més moderats. Robespierre que dintre de tot és un moderat, fa arrestar i executar els exaltats, creant una dictadura jacobina.

Hi ha victòries de l'exèrcit. Robespierre ataca als opositors polítics al Parlament però no diu noms. Aquests agafen por per ser condemnats i l'acusen de dictador i és condemnat a mort.

Davant el caos, el general Ternidor dona un cop d'estat.

- La Fase Ternidor. Ternidor retorna a la gran burgesia el poder i s'anul·len molts dels avenços fets per la muntanya.

Es forma una constitució amb principis liberals, sufragi censatari i deixant pas al directori format per 5 membres i el consell legislatiu format per 2 càmeres una que les proposa formada per 500 membres i una altre que les aprova formada per 200 membres.

El directori:

Es formen coalicions contra França. L'exèrcit va prenent força gràcies a les victòries del jove general Napoleó que fa diverses campanyes:

- Contra Àustria amb resultats dubtosos

- Contra el Piagmont i intenta ocupar un tros d'Itàlia

- A Egipte contra els Anglesos. Allí intentar tallar les rutes comercials d'aquestos. Napoleó derrota als turcs que s'hi posen pel mig recolzant Anglaterra.

Obté grans victòries terrestres i riqueses que es porten cap a França. On no guanya és al mar ja que l'Almirall Nelson li destrueix la flota.

S'organitza una conspiració de Sieyes, Docos, Talleryand i Fouché contra el Directori. Napoleó es nomenat comandant militar de Paris. Finalment el 1799 després de moltes intrigues aquest dona un cop d'estat i proclama el Consolat format per Napoleó, Sieyés i Ducos. Napoleó es vist com l'exportador dels ideal de la revolució.

Tema 4. La restauració

Entre 1799 i 1815 Europa esta dominada per Napoleó. Aquest estabilitza França i crea una sèrie de reformes importants:

- Crea el Codi Civil en el que es basen la majoria de constitucions actuals

- Reestructura l'administració del govern

- Respecta l'escola pública

- Manté l'esperit liberal de la Revolució

Amb l'expansió del Napoleó per Europa s'exporten aquests ideals però la major part de la població inculta i poc identificada amb les idees de la Revolució no ho accepti. A més com que és quelcom que porta un estranger ho accepta menys tot i que hauria sigut beneficiós per a ells.

Després de la derrota de Napoleó a Rusia, és exiliat a l'illa d'Elba on s'avorreix perquè no hi ha res a fer. Al cap d'un any torna a França on el rei el vol empresonar dintre una gàbia però els soldats li donen suport i es fa em el control del país. Napoleó vol pau però Anglaterra s'hi oposa i declara la guerra a França juntament amb Europa.

Napoleó governa 100 dies fins que es derrotat a la Batalla de Waterloo perquè no va rebre reforços d'un comandant poc flexible. Napoleó és exiliat a l'illa de Santa Elena on morirà enverinat lentament.

La restauració vol esborrar la petjada de Napoleó per Europa ja que ha suposat un trauma pels monarques europeus. Es celebra el Congrés de Viena on les potències volen esborrar el record de Napoleó i s'arriba a tres idees:

- Restauració: Retorn a la geopolítica europea del 1788

- Legitimitat: Les dinasties han de recuperar els seus legítims trons

- Equilibri: S'intenta que no hi hagi una potència desestabilitzadora que pugui eclipsar a les altres, formant una col·lació armada comuna

La idea de restauració no es va poder completar per enveges entre països que es disputaven territoris. Àustria i Anglaterra es disputaven el lideratge mundial, Àustria i Rússia els Balcans, Prusia i Àustria els territoris alemanys ...

Es van crear estats tap al voltant de França per si de cas. El Tzar Alexandre I va plantejar crear una Aliança per vetllar contra la Revolució, defensar la religió, i mantenir la pau i la justícia. Rússia, Prusia, Àustria i França en van formar part.

Rusia va proposar alliberar Grècia de les mans turques però Àustria va dir que no perquè ho veia un intent d'expansió i aquí es va trencar la Santa Aliança.

França, Anglaterra i Rússia van a Grècia.

Opositors a la Restauració

La oposició a la Restauració pren forma a les societats secretes actives formades en la seva majoria per gent amb formació. Es manifestaven a través de la premsa, sublevacions militars, aixecaments ... hi havia diverses faccions:

- Liberals que volien monarquia constitucional i lliure mercat

- Demòcrates que volien la república i l' implantació del sufragi universal

- Nacionalistes sorgeixen amb les invasions de Napoleó que formen part d'una comunitat cultural

Revolució de 1820: Es produeix un aixecament militar liberal a Cadiz que s'estén per altres llocs d'Europa. Intervenen a Espanya els 100.000 fills de Sant Lluís de la Santa Aliança i es restaura a Ferrant VII. Mentrestant esclata una revolta a Grècia

A Grècia eren cristians i estaven sota dominació turca. Aquests no els havien convertit però els havien carregat d'impostos. Sorgeixen revoltes i es demana ajuda a Europa. Anglaterra, Russia i França derroten als turcs i es reconeix a Grècia. Aqui es trenquen els principis del Congrés de Viena i la Santa Aliança perquè Prusia i Àustria no havien participat i a més no es respecta el punt de Legimitat, ja que els turcs estaven allí des de feia segles.

Revolució de 1830: França pateix una crisi econòmica important. Obrers i estudiants es revolten contra el borbó Carles X que governa de manera absolutista i poc liberal.

Aconsegueixen que Lluis Felip III d'Orleans pugi al tro. Aquesta serà l'època d'or de la burgesia, hi haurà una gran expansió colonial i industrial.

Revolució de 1848: A França hi ha males collites que fa disparar el preu del blat. Això fa que s'hagi de comprar productes a Rússia i als EUA. La gent es revolta contra Lluís Felip III s'havia tornat un despòtic i fuig de Paris.

Es proclama la II República Françesa on es prenen noves reformes:

- s'aboleix l'esclavitud a les colònies

- es creen escoles taller que era una mena de formació professional on hi havia molta propaganda socialista

La situació econòmica no millora i el poble es revolta. La república contesta amb una forta repressió, 1500 afusellats i 10000 exiliats.

Aquests aixecaments es produeixen arreu d'Europa.

Conclusions:

Les onades revolucionaries estaven impregnades de parlamentarisme liberal i democràtic.

La Revolució industrial causa canvis sociològics que es manifesten, ja observem com zones mes industrialitzes hi ha un obrerisme molt influït per les idees socialistes.

Tema 5 Nacionalismes

El nacionalisme neix amb l'aparició en escena de Napoleó com una manera de defensa i autojustificació. Amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848 el nacionalisme va guanyant més força.

La força dels moviments nacionalistes es trobava a les societats secretes:

- Massons: tot i que es remunta a l'edat medieval l'època de fundació és el 1717. Molt popular a Anglaterra. Les seves bases són de caràcter il·lustrat, defensa la llibertat, la raó, el sentiment i la justícia i lluita contra la opressió.

- Carbonaris: liberals-nacionalistes. S'estenen per Itàlia per lluitar contra els Austríacs. Queda absorbida pel moviment de Mazzini

Alemanya hi ha un sentiment de “patria alemanya”. Arriba la idea de la Sturm und drag, la corrent més radical de les idees de Heider.

La victòria de Prussia sobre Napoleó li ha fet despertar sentit d'orgull i motivació.

Factors econòmics: Napoleó va crear la Confederació de Rin i després del Congrés de Viena es crea la Confederació Germànica, formada per 34 estats i 4 ciutats independents. Aquesta divisió dificultava l'expansió industrial de la zona sobretot pels aranzels. Industrials demanaran un mercat únic, ampli i lliure. S'aconsegueixen unions duaneres.

Etapes que porten a la unificació:

1815-1830. Predomini d'Àustria sobre els altres estats. Té la presidència i un parlament a Frankfurt. Àustria elimina els moviments liberals mitjançant l'exèrcit

Dècada 1830. Hi ha diversos aixecaments liberals que Àustria i Berlin els aixafen. Neix “l'Associació patriòtica” per coordinar els moviments, era de caràcter liberal i nacionalista.

Dècada 1840. Es creen les bases econòmiques que portaran a la unificació. Èxode rural. Liberalisme burges demana unificació al voltant de Berlin i Prússia.

Sorgeixen moviments socialistes.

1850. Reacció molt conservadora. Prússia esdevé nucli econòmic de tota la confederació. Aconsegueix un estat modern econòmicament i amb autoritat política. La unificació rep el nom de Nationalverein. Els austríacs-hongaresos diuen que volen formar-ne part però Prússia no hi vol estats no germànics.

Unificació:

1861 Guillem I és Keiser de Prússia. Té problemes amb el parlament perquè no li volen aprovar una reforma militar. Els ministres tenen moltes pegues a la acció de govern.

Guillem nomena a Otto Von Bismarck canceller i aquest va governar al marge del Parlament. Aquests no volien col·laborar amb ell i per tant Bismarck el va dissoldre i va governar per mitjà de decrets reials i refà l'exèrcit. L' unificació d'Alemanya es duu a terme en tres fases:

  • Al Congrés de Viena es va acordar que dos ducats alemanys quedaven sota domini danès, i aquests els anaven a annexionar definitivament. Aquests ducats alemanys eren de població alemanya i no volien l'anexió. Àustria i Prússia fan guerra amb els danesos i guanyen quedant un ducat per cada estat.

  • Bismarck s'acosta al rei Víctor Manuel d'Itàlia que és enemic d'Àustria, s'alia amb Napoleó III i li promet que li donarà Luxemburg. S'ataca a Àustria derrotant-la i es fa la Pau de Praga que la deix fora de la Confederació Germànica. Bismarck crea la Confederació d'Alemanya del Nord i estableix que el rei de Prussia es el president i els diputats escollits per sufragi universal masculí. Vol assimilar els estats que queden al marge de la Confederació. Al sud també es reticent a la unificació.

  • Bismarck vol una guerra nacional que portarà la unitat a Alemanya. Napoleó III cada vegada més recelosa de la Confederació. Després de la Gloriosa es busca un nou rei per a Espanya, Bismarck proposa a la Dinastia Hohenfollen però Napoleó ho veta. La premsa exalta la situació i Napoleó declara la guerra a Prússia. Els estats germànics del sud ajuden a Prússia i entren a formar part de la Confederació, derrotant a Napoleó. Napoleó es fet presoner i tres dies després es proclama la III República francesa. A Versalles el rei de Prússia es converteix en l'emperador d'Alemanya. Així neix el II Raich.

  • Itàlia

    El regne més distingit és el Piemont i la seva dinastia la casa de Saboya. Els interessos de la burgesia i els desigs dels intel·lectuals va portar a expulsar els austríacs.

    Ideologia: el mitjans del XIX trobem un pensament nacionalista al conjunt d'Itàlia. Hi ha 3 tendències:

    - República unitària i centralista, proposada per Giuseppe Mazzini.

    - Confederació d'estats italians presidits pel Papa, proposada pel nacionalisme catòlic.

    - Al voltant del diari Il Resurgimiento sortia una monarquia liderada pel Savoia. Aquest va ser el que es va imposar.

    Etapes:

    - El primer ministre de Victor Manuel era Camilo Benso, fundador del diari Il Resorgimiento. Va veure que necessitat ajut estranger per unificar Itàlia. S'alia amb França i Anglaterra en contra d'Àustria-Hongria i guanyen. Els austríacs cedeixen Llombardia i el Piemont. Els estats italians del centre es van inquietar i per mitjà de votacions es van integrar al Piemont.

    Napoleó III reconeix les annexions, significa el naixement del regne d'Itàlia.

    El regne de les dues Sicilies estava sota el poder dels borbons, i en morir van començar les sublevacions volguent-se adherir al regne d'Itàlia. Garibaldi va organitzar una expedició militar (camises vermelles) que desembarca a Sicília i controla la illa a l'any 1860. Així es derroten les tropes borbones.

    - El regne d'Itàlia declara la guerra a Àustria, que els guanya tan per terra com per mar. Itàlia recolza Napoleó III i negocia amb Bismarck fins que li donen el Venelto.

    - Garibaldi vol prendre Roma. Pius IX no ho volia i comptava amb el suport de Napoleó III, que fins aleshores s'havia mostrat a favor de la unió. Durant la guerra franco-prussiana , els italians entren a Roma i decideixen que sigui capital del regne. Pius IX es declara segrestat i insta als catòlics a revoltar-se, cosa que va ocasionar molt problemes que van durar molt anys.

    Hi ha moltes diferències entre la Itàlia del nord i la del sud, i la crisi religiosa iniciava pel Papa fomentarà aquestes diferències que duraran fins Musolini.

    Umberto I és el successor de Victor Manuel, que tindrà dos governs.

    El més important de Victor Manuel II serà que l'esquerra podrà accedir al govern; de sis governs, dos seran d'esquerra. Aquests governs d'esquerra promouran l'ensenyament obligatori, l'ampliació del cens electoral i l'equilibri pressupostari.

    Tema: 6. El moviment obrer

    La revolució industrial trenca la societat de l'antic règim i neix una nova societat amb dues característiques fonamentals: societat urbana i societat de classes. Les diferències d'aquesta societat no vindran per la Llei sinó pel capital de què es disposa. Ningú cobra el nivell de treball que produeix, el salari sempre és menor al nivell de la riquesa produïda. Els salaris eren molt baixos i fluctuants, el salari pujava quan l'oferta era escassa i baixava quan l'oferta era gran.

    Es cobrava per dia treballat i per tant, l'obrer malalt no cobrava. Els horaris en un principi anaven amb la llum solar, però l'arribada del llum del gas ja era entren entre 14 i 16 hores, de dilluns a dissabte. Això generava un esgotament i una salut molt fràgil. Es buscava la rendibilitat màxima del treball.

    Les dones cobraven la meitat que els homes i els nens la meitat que les dones.

    Les ciutats van créixer moltíssim, el 1750 només dues passaven dels 50.000 habitants i el 1850, al cap de cent anys, 29 ciutats passaven dels 100.000, va ser un creixement molt ràpid i imprevist, amb resultats caòtics, sense cap tipus de servei. Així neixen els barris dormitori, aproximadament cap el 1840. Els empresaris van pensar en llogar cases a 20 anys, pagant el 25% de la renda familiar.

    Les fortes critiques van donar lloc a diverses teories socials:

    - El socialisme: vol aniquilar el capitalisme per substituir-lo per un sistema col·lectivista controlat per l'Estat i adreçat a satisfer les necessitats humanes, que donaria pas a una societat igualitària. Els primers pensadors van tractats d'útopics, ja que pensaven que es podia arribar a una societat millor amb pactes i entenent-se, seran els pensadors marxistes.

    - Saint Simon: era un comte i creia en la industrialització però li molestava que no tothom treballes. Va dividir la societat en ociosos (nobles, militars, clergat) i treballadors (obrers, empresaris, comerciants, artistes). Va valorar la capacitat de les persones i dels més capaços havia de néixer l'autoritat.

    - Charles Fourier és el postulador dels falansteris. Eren uns palaus on vivien comunitats obreres, que serien comunitats de producció i de vida. Tindria una ala adreçada a la producció i, una altra, adreçada al lleure.

    - Etienne Cabet proposa un tipus de comunitat obrera utòpica, que pugui satisfer les necessitats i tingui una vida harmònica.

    - Robert Owen era un empresari tèxtil que creia en la millora de la vida dels seus treballadors. Va fer reformes a la seva fàbrica per a millorar-la, va crear una escola i va cuidar la ventilació i l'ambientació. Va arribar a afirmar que l'empresari havia d'acceptar no tenir beneficis i s'atorgarà un salari. Intenta traslladar-ho però s'expandeix.

    - Marxisme, ve de Carles Marx i el seu protector Engels. Són els pares del socialisme científic i els dos tenen diverses teories.

    La teoria marxista parla de què la societat només podrà canviar si el proletariat es revela, aconseguint el control de l'estat i imposant el seu domini. Per fer això, ha d'estar organitzat en un partit polític, nomenat comunista. Aquest domini del proletariat és “la dictadura del proletariat”. En una primera fase del socialisme s'ha de fer que els obrers convencin als altres per les bones, sinó de forma violenta. En una fase intermèdia, l'estat controlarà i tindrà un caràcter policial. Quan la societat estigui convençuda, l'estat podrà anar deixant les funcions policials, la seva acció quedarà limitada al factor distributiu. Si es dóna que les realitats polítiques fan aquests canvis, els exercits també aniran desapareixent.

    - Anarquisme neix amb els mateixos objectius que el marxisme. El seu objectiu és la implantació d'una societat col·lectivista i igualitària. Però l'anarquisme avantposa la llibertat individual a qualsevol altre criteri. Desconfiava de la teoria dels partits i de l'estat, doncs entenia que era un element d'explotació. El primer gran teòric és Bakunin. La revolució ha de néixer de la ma de l'obrer i s'ha d'aniquilar l'estat, que és la font de la corrupció

    Quan s'uneix el sindicalisme amb l'anarquisme, neix l'anarcosindicalisme amb Kropotkin, que estableix com a fonament l'organització obrera en sindicats.

    Els inicis del moviment obrer ve marcat per tres moviments anglesos:

    - Ludisme. És el moviment de reacció hostil que neix amb la revolució industrial i que desemboca en la destrucció de màquines. Ned Ludd era un teixidor que va destruir una màquina i es va estendre arreu. El punt màxim de destrucció de màquines va ser entre el 1811 i el 1817. El govern angles declarà la pena de mort als ludisme i aquesta tendència comença a disminuir.

    - Sindicalisme. Vol defensar els obrers, implica millores salarials i laborals; neix quan es derroga la Combination Law. El 1825 es multipliquen els sindicats a Anglaterra. El 1831 neix el National Association for the protection of labour, que arriba a tenir 100.000 afiliats.

    - Cartisme. Neix el 1838 a Anglaterra. Vol pactar la millora de condicions per als obrers per fer una societat més igualitària. Hi ha dues tendències, la moderada encapçalada per Robert Owen partidari d'entendres amb la petita burgesia i la radical dirigida per O'Connor, que vol fer vagues violentes. En el primer Congrés Cartista s'imposa la tendència radical, però després de molts fracassos s'imposen els moderats.

    La I Internacional (1866). Es redacta un Manifest de solidaritat obrera internacional i es fa la Internacional Association amb poc pes a Europa.

    El 1864 neix a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) formada pels treballadors d'Anglaterra i França.

    A Anglaterra existien les Trade Unions (associacions de treballadors) que orientaven per aconseguir millores en el treball (salarials, laborals, etc).

    A França s'inicia la industralització

    A l'Associació Internacional de Treballadors s'hi fan congressos anuals i el Consell General controla les filiacions federals.

    Marx va ser-hi important diu que en cas de guerra els treballadors facin vaga general i col·lectivitzin la terra. Marx es va enfrontar amb Bakunin, ja que aquest darrer no volia entrar en política perquè creia que corrompia. El desacord i la divisió es van evidenciar a la guerra franco-prussiana.

    La II Internacional neix a París el 1889 amb la unió dels partits francesos i el Partit Socialista de Treballadors Alemanys. S'hi fan 8 congressos sense els anarquistes, aconsegueix jornades laborals de 8 hores, un dia de festa a la setmana, un dia de festa obrera (l'1 de maig) i altres objectius. Té milions d'afiliats.

    El 1914 hi ha guerra i es desfà.

    Tema 7. La segona revolució industrial

    A partir del 1870 hi ha una sèrie de canvis en el sistema econòmic que el configuren com és actualment. Aquests canvis són impulsats per millores tècniques, agrícoles, tecnològiques, financeres i industrials que augmenten la capacitat productiva.

    La importància de borsa i les finances propicia la creació de les societats anònimes.

    S'introdueixen noves tecnologies com el petroli i l'electricitat que superen la màquina de vapor, i a poc a poc van deixant-lo de banda, tot i que el carbó s'utilitza igualment.

    Karl Benz fa el primer motor d'explosió i Diesel fa la primera gasolina. S'inventa l'avió, el dinamo, la màquina de cosir Singer, la bici, la màquina d'escriure, la bombeta, el telègraf i el cinematògraf. S'inventa el tren elèctric que propicia el primer metro.

    Les grans empreses d'aquesta època van mirar de pactar entre elles per aconseguir controlar el mercat, van tenir molta importància als EUA però no és gaire liberal, perquè anul·la la competència. Així hi ha:

    - Cartel, és el control d'un producte per part de les empreses per minimitzar la competència entre elles

    - Holding és el control d'una altre empresa per mitjà d'accions ( amb el 51% ja es pot controlar )

    - Trust és la unió d'empreses en una sola per tal de formar-ne una de sola, la més important de les quals serà qui la dirigirà.

    Influència en política:

    Anglaterra governada per la reina Victòria, domina l'economia mundial, té una gran indústria. Representa el 20% de la població mundial i té un mercat molt gran, tot això gràcies a que tenia moltes colònies. La prosperitat econòmica es basa en l'estabilitat política que va configurar un sistema que té dues bases: el partit conservador i el liberal. Es fan diverses reformes en el sistema de votació, ja que el sufragi era censatari ara podien votar els que tinguessin residència fixa. Més tard s'amplia a una gran massa de població rural.

    Va tenir problemes amb Irlanda perquè es volia independitzar.

    Alemanya tenia problemes importants. Hi havia grans diferències entre oest i est, un industrialitzat i l'altre ple de latifundis, respectivament. També hi havia diferències religioses, el 60% era protestant i el 40% era catòlic.

    Bismarck es va enfrontar amb el centrum catòlic i els socialdemòcrates. Bismarck germanitza les minories nacionals i aconsegueix que alemanya sigui una potència industrial. Bismarck intentarà fer pagar als francesos 5.000 milions de francs com a indemnització per tal de pagar les seves reformes.

    Bismarck manté a França aïllada per tal d'evitar un efecte tenalla que asfixiés Alemanya format per França, Gran Bretanya, Austria-Hongria i Rússia. Alemanya s'alia amb Àustria, Rússia i Itàlia.

    El kàiser Guillem II no li cau bé i fa dimitir a Bismarck al·legant dos excuses:

    - ocultar informes sobre Rússia

    - haver intentat reimplantar un vell reglament que impedia parlar als ministres a soles amb el rei

    Bismarck es va retirar a la seva finca i va morir i amb ell es va desfent tota la seva obra. Els que el van succeir no van estar a l'alçada, només van conservar una aliança, Àustria-Hongria, mentre que França va aliar-se amb Rússia, Itàlia i la Gran Bretanya. Això serà el camí cap a la primera guerra mundial

    Rússia està atrapada socialment i industrialment en un caos. Hi ha tres tsars en poc temps i cap millora la situació. Nicolau II intenta modernitzar el país però les derrotes per part de Japó, la I Guerra Mundial i la fam provoquen la revolució del partit social demòcrata rus, que es divideix en el menxevics i els bolxevics

    A França Napoleó III es fet presoner pels prussians, caient així el Segon Imperi Francès. Es proclamarà la III República Francesa.

    Fases.

    1) París capitula, hi ha l'armistici de Versalles.

    2) Bismarck convoca eleccions. Es forma l'assemblea de Bordeus formada per 400 monàrquics i 200 republicans, formant-se el govern provisional de Thiers.

    Aquest resultat no li agrada i la Comuna es subleva. Els alemanys que estaven a París no intervenen i Thiers fa que Mac Maham; un general de Napoleó III, reprimeixi la revolta. El resultat és de 17.000 morts. Thiers es nomenat president, la seva prioritat és que els alemanys marxin i vol reestructurar l'exèrcit i les finances. Els monàrquics van fer fora a Thiers i posen a Maham que vol retornar a la monarquia però les branques borbòniques no es posen d'acord.

    3) Els republicans de dretes tornen al poder gràcies a la divisió dels monàrquics. Es duen a terme les reformes del conservador July Ferry que legalitza el divorci, l'ensenyament obligatori, llibertat de premsa, sindicació, etc

    És el moment de la gran expansió colonial. Ferry ha de deixar el govern per la mala situació econòmica.

    4) Crisi econòmica i les eleccions 1885 les guanyen els monàrquics. Hi ha una sèrie d'escàndols polítics que esquitxen a persones importants.

    Sorgeix el moviment boulangerista, liderat pel general Boulanger. El seu discurs era antiparlamentari. Va triomfar electoralment a Paris però va perdre en molts departaments, per aquest motiu es va suïcidar.

    Escàndol d'Alfred Dreyjus, aquest fou acusat de passar informació secreta a Alemanya. Anys més tard es descobreix que és innocent però no fan res per no fer un escàndol. Això es filtra a la premsa, és alliberat i la societat es posiciona i les pròximes eleccions les guanyen les esquerres

    5) 1890 guanyen les eleccions els republicans radicals liderats per Clemencau. Fa una legislació social i posa la jornada de 8 hores, la llei dels accidents laborals, la llei de pensions i separa finalment església i estat.

    Tema 8 L'expansió imperialista.

    L' imperialisme colonial neix a la dècada del 1870 de la confluència del capitalisme financer i el colonialisme. Aquest imperialisme representa una nova forma d'entendre l'economia en termes d'internacionalització. Va comportar l'explotació sistemàtica de les colònies per part de les metròpolis.

    Causes:

    - Demografia. Les colònies van ser elements de descompressió demogràfica. Aproximadament 40 milions d'Europeus marxen del seu país d'origen.

    - Econòmiques: Matèries primeres i mercats. Europa necessitava les matèries i es va trobar amb la necessitat d'exportar capitals.

    Es volia utilitzar les matèries primeres de les colònies per guanyar productivitat ja que eren més barates, però també per estendre el mercat perquè la capacitat productiva superava la demanda a Europa.

    Amb la crisi de 1873 Europa retorna a les politiques proteccionistes.

    - Motius polítics i militars: era prestigiós i per qüestions estratègiques tenir colònies. A més colònies més prestigi També es volien territoris de la costa per amarrar-hi els vaixells comercials.

    - Culturals: els hi agradava explorar i volen descobrir Àfrica. Es funden societats geogràfiques, societats missioneres que anaven a civilitzar els pobles primitius.

    La societat ho acceptava. Africa només restava el 10% lliure i Oceania també fou repartida.

    Desenvolupament:

    Africa:

    fins el 1870 Europa tenia petites colònies costaneres i alguns estats.

    França tenia Algèria, Senegal, Gaban, Egipte i controlava el canal de Suez

    Anglaterra tenia algunes zones costaneres de Nigèria

    Espanya i Itàlia tenien altres territoris sense gaire importància a Africa.

    A partir del 1870 s'estén la ocupació.

    Els britanics van voler crear una línea ferrera de nord a sud d'Africa que unís Egipte amb Ciutat del cap, però va fracassar perquè no controlaven el centre.

    Els francesos volien fer el mateix que els Anglesos però horitzontalment sobre Àfrica. Tampoc ho van realitzar perquè Anglaterra no va voler marxar d'alguns països per on havia de passar el ferrocarril.

    Bèlgica es fa amb territoris immensos

    Àsia: Portugal tenia algunes factories a India i Xina

    Espanya tenia Filipines

    Els britànics estaran obsessionats amb India i arriben a fer-hi un estat tap per tal d'impedir que l'envaeixin. Hi construeixen un ferrocarril molt extens.

    Alemanya es fa amb control de factories a Xina però Japó els hi pren i derrota també a Rússia

    Estats Units prenen Filipines a Espanya

    La conferència de Berlin

    Apareixen friccions i Bismarck intenta resoldre el conflicte. Dotze països iniciïn negociacions es va arribar a una sèrie de conclusions:

    - dos rius de lliure tràfic per totes les nacions: el Congo i el Níger

    - la zona del Congo es queda en règim internacional vigilat pel belgues

    - es reconeixen les possessions alemanyes i es va establir que a partir de l'ocupació costanera podia anar seguida d'entrada cap a l'interior sempre i quan no hi hagués cap altre estat ubicat allí.

    La lluita pels mercats va ser agressiva i sobretot per Alemanya, Anglaterra i França que va portar a una cursa d'armes que porta a la primera guerra mundial