DESCOLONITZACIÓ

CONCEPTE:

Procés a partir del qual una sèrie de països aconsegueixen la independència política, constituint-se en Estats independents.

S'aplica al s.XX i al continent africà i asiàtic.

FACTORS:

diversos i interelacionats. Complexitat i variació de causes.

EXTERNS:

• les dues guerres mundials (països colonitzadors GB,FR debilitats i vulnerables)

• paper organismes internacionals (SDN,ONU: dret autodeterminació pobles)

• paper EEUU: interessat independència colònies= obertura nous mercats

URSS oportunitat d'introduir règims socialistes

• solidaritat entre pobles colonitzats

• panarabisme, panafricanisme (sentit simbòlic). OUA: Organització Unificació Africana

• *CONFERÈNCIA DE BANDUNG (1955): Nasser (Egipte), Nerhu (Índia), Tito (Iugoslàvia), Sukarno (Indonèsia)

Afavoreix la creació del Moviment de Països NO Alineats(1963).

Transformacions socials, econòmiques dins les colònies

INTERNS:

• construcció xarxes comunicació

• desenvolupament urbà (organitzacions/sindicats)

• creixement demogràfic (per la reducció de la mortalitat)

• alteració estructura social

• aparició burgesia indígena (Gandhi)

• procés aculturació (imposició cultura dels colonitzadors)

• extensió ensenyament, etc

PROCÉS:

Final 2ª GM comença procés ràpid i irreversible. D' est a oest i de nord a sud

Períodes

Àfrica austral: Namibia, Zimbabwe (APARTHEID: implantació política racista per part de l'Estat)

VIES:

Condicionants

• política colonitzadora de la metròpoli

• tipus d'administració colonial: colònies

mandats (depèn SDN)

protectorats (govern indígena)

dominis (govern autòcton no indígena) SUDÀFRICA, AUSTRÀLIA, CANADÀ, NOVA ZELANDA

• interès de la metròpoli sobre la colònia

• moviment independentista (Vietnam, Viet-minh (nacionalista i comunista))

• població blanca a la colònia (Algèria)

Gran Bretanya. Creà la COMMONWEALTH: Associació integrada per l'imperi britànic i les seves colònies, més els seus dominis un cop els hagi donat la independència (otorgada a canvi d'entrar a la Commonwealth)

Imperi francès. Descolonització pactada (Marroc, Tuníssia)

Descolonització violenta (Indoxina, Algèria)

Imperi holandès Indonèsia

Imperi portuguès Angola, Moçambic

CONSEQÜÈNCIES:

Colonitzadors: pèrdua d'hegemonia econòmica i de mercats / crisi política a la metròpoli

Colonitzats: situacions de

• Neocolonialisme: nova forma de colonialisme que es fonamenta en el manteniment d'una situació de dependència econòmica un cop aconseguida la independència (EUA) ð

Causes de la dependència econòmica:

Pervivència estructures econòmiques imposades durant la dominació colonial (plantacions monocultiu)

Subordinació inversions estrangeres

Predomini sector agrari

Manca desenvolupament tecnològic

Comporta: Manteniment divisió internacional treball ðIntercanvi desigual

Deute extern incrementat per inestabilitat política ð Despeses armament ðImpossibilitat amortització deute = pobresa

• Subdesenvolupament: situació de pobresa estructural i de dependència econòmica, política i social d'un país respecte l'exterior.

Característiques: Baixa renda per càpita

Subalimentació

Alt creixement demogràfic

Predomini sector agrari

Alt índex analfabetisme

Manca d' infrastructures (sanitat/ensenyament/comunicacions)

• Inestabilitat política: enfrontaments per delimitació de fronteres (Marroc/Algèria,Índia/Pakistan)

Conflictes tribus/ètnies (Ruanda, Burundi, Zaire)

Cops d'Estat. Guerres civils, règims autoritaris

• Desequilibris socials: grans diferències econòmiques entre la població. Aparició burgesia indígena.

TOTS AQUESTS PUNTS provoquen grans moviments de població problemes polítics = refugiats

problemes econòmics = emigrants il.legals intenten fugir pobresa

creació Tercer Món: designa els països subdesenvolupats (en general colonitzats en el passat)

ve del concepte de món bipolar (dos blocs, món comunista i món capitalista) els subdesenvolupats són el tercer

la bipolarització deixa de ser EST-OEST i passa a ser NORD- SUD fent diferència entre món desenvolupat i món subdesenvolupat.

EXPANSIÓ DEL MÓN CAPITALISTA

EUA

Després 2 GM, EUA és l' únic estat bel.ligerant reforçat No destrucció sòl

Menys Pèrdues humanes

1930/45 PNB puja (demanda països aliats)

primera potència econòmica mundial

líder països capitalistes

boom econòmic meitat producció mundial

2/3 or mundial

dòlar sense rival

causes:

baby boom: increment població 1950/70 puja demanda productes

augment mà d'obra estímul inversió

fonts energia recursos humans a bon preu baixen costos producció

progrés científic- tècnic augment econ. Nous sectors industrials

planificació econòmica estats capitalistes modernització

augment comerç internacional

augment serveis

aparició multinacionals

política nord-americana

1932 - 1945 Roosevelt (2ª GM) partit demòcrata

1945 - 1952 Harry Truman partit demòcrata

1953 - 1960 Dwight Eisenhower partit republicà - Guerra Freda-aniticomunism

McCarthy caça bruixes

conservadurisme social

1960 - 1963 John F. Kennedy nova política exterior, dinamisme, confiança i

lideratge mundial

NOVA FRONTERA_ intervenció estatal econòmica- lluita Pobresa

Marginació _ progrés científic (cursa espai)

_ relaxament tensió Guerra Freda

1963 - 1968 Lyndon Johnson segueix lluita contra pobresa/ marginació

1968 - 1974 Richard Nixon predomini excessiu poder executiu

Ford

Carter

Reagan partit republicà

Bush partit republicà

Clinton partit demòcrata

Societat de l' abundància (1945- 1975)

Renda x habitant es triplica

Nivell consum més gran

Plena ocupació

Augment classe mitjana representa la mentalitat característica societat nord-americana

Renda nacional repartida desigualment: pobresa / marginació/ treballadors il.legals

Anys 60

Moviment negres

Protesta jovent (Vietnam, etc) hippies: no violència

Llibertat sexual

Vida comunitària

EUROPA

Europa necessitava unió política i econòmica per fer-se un lloc entre els grans EUA, URSS i Japó)

15 estados

se formó en 5 etapas ( 6+3+1+2+3)

• Intento de unión de estados europeos

acuerdos bilaterales FR-ITA

trilaterales BE/NE/LUX

• USA plan Marshall

• Tratado de París (18/4/51)

CECA (Comunidad Europea de Carbón y Acero)

RFA, ITA, FR, BE,NE,LUX

• Tratado de Roma (25/3/57)

CEEA (Com. Europ. Energía Atómica) EURATOM

CEE: libre circulación bienes, capitales y personas

• 1960-1975

• GB crea la EFTA (1962) para competir con la CEE

NOR, SUE, DIN, AUS, FIN

• Década 60 GB solicita adhesión CEE (1/1/73)

GB, IRL, DIN

• 1975-1990

• 1/1/81 Grecia

• 1/1/86 España y Portugal (acuerdo 12/6/85)

• 1990-2002

• Tratado de Maastricht (7/2/92)

Objetivos políticos

Económicos ***

• Unión Europea (1/11/93)

• Suecia, Finlandia, Austria (1/1/95)

• Tratado Ámsterdam (17/6/97)

Reforma constitucional de la UE

• Tratado de Niza (10/12/00)

Ampliación UE: países del Este, Rep. Bálticas....)

INSTITUCIONS:

Comisión: Sede Luxemburgo - Romano Prodi

Composición: 20 miembros / 5 años

5 países escogen 2

10 países escogen 1

Funciones: propone temas de actuación al consejo del trib. justicia.

Consejo: Sede Bruselas

Composición: ministros asuntos exteriores estados miembros

Presidencial: estatal/semestral/rotatoria

Funciones: legislativa, dicta las normas de la UE

*Consejo Europeo: reunión jefes estado/gobierno 2 veces al año

Parlamento: Sede Estrasburgo (FR)

Composición: 626 eurodiputados

Sufragio universal por 5 años

AL: 99

IT/FR/GB:87 c/u

ESP:64

LUX: 6

Funciones: legislativas (seguridad, educación, medioambiente) proceso de co-decisión con el consejo

Tribunal de Justicia: Sede Luxemburgo

Composición: jueces (15), fiscales y magistrados (9 en total) por 6 años

Funciones: cumplimiento derecho UE, impone sanciones económicas a los Estados

Creixement econòmic europeu

• recuperació Plan Marshall

1951- 1973 Unió Europea

• augment PNB, corrent migratori països sud cap a nord

1960 pla concentració industrial i bancari. Intent plantar cara multinacionals americanes i japoneses

model Keynesià disminució períodes de recessió

allargament creixements econòmics

Forces panorama polític europeu

Partits Conservadors reformisme social

Demòcratacristians coexistència de blocs

Socialistes sindicats

Laboristes sector públic en benefici classes menys afavorides

Estat del Benestar Seguretat social obligatòria

Assegurances d' atur

Vacances pagades

Comunistes (anys 60) allunyament URSS tendència socialisme

Moviments protesta, desencís de la societat benestar

Maig 68 (Trotskisme - Maoisme)

Règims dictatorials (Grècia, Espanya, Portugal) desenvolupament inferior a la resta d'Europa

JAPÓ

Després 2ª GM Arruïnat

Pèrdues demogràfiques

Destruccions materials

Infrastructures inutilitzades

Nou règim polític: ocupació nord-americana (MacArthur) de colaboració (suport tècnic i financer)

Desmilitarització

1945 abolició lleis represives de l'antic règim (nova normativa: abolició noblesa + emperador no és un déu visible)

1946 nova constitució. Sistema bicameral (Cambra Representants+Cambra Consellers)

1951 sobirania japonesa (renunciació reconstrucció imperi, no exèrcit propi)

1955-1971 creixement econòmic més gran

1955 fusió liberals + progressistes (al poder fins avui)

capitalisme japonès = miracle japonès

capitalisme:

gran capacitat d'inversió

esforç innovació tecnològica

elevada productivitat (fidelitat i dedicació)

coexistència grans empreses (OLIGOPOLIS) i petites empreses tradicionals: ràpida

reconversió en temps de crisi

estat:

foment creixement indústria pesant (acer, const. Naval, química)

règim fiscal que afavoreix estalvi privat i inversió

planificació (Banc Japó, Ministeri d'Indústria i Comerç Exterior)

NO aparell militar

Societat de consum:

Consum Producció d'electrodomèstics

Automòbils

Béns de consum

Alta tecnologia Electrònica

Informàtica

Robòtica

Crisi econòmica anys 70

Model creixement econòmic deixa de funcionar. Fase de recessió d'economies capitalistes

Causes:

Millores socials pugen costos producció, baixen beneficis

Dificultat assegurar mercats

Crisi petroli 1973 (OPEP puja preus)

Característiques generals:

Creixement baix/nul de l'economia

Acumulació stocks

Tancament empreses

Disminució inversió

Més aturats

Característiques específiques (1973):

Es produeix la crisi encara que intervé l' Estat

Taxes inflació altes (pujada preus). Motiu: els Oligopolis controlen els preus

Crisi relacions dependència explotació Tercer Món

Polítiques davant la crisi:

Sistema Keynesià no funciona: polítiques NEOLIBERALS (estudis Milton Friedman/ Escola Chicago). Idees hereves dels principis de la llibertat de mercat

Política d'ajust econòmic Suport de l'Estat (subvencions, exempcions fiscals)

Desmantellament empreses

Sectors nacionalitzats(x eliminar competència sector públic)

Acomiadament lliure/ reconversions industrials

Això provoca:

Protesta sindicats i partits d'esquerra. Repte de futur era diferent distribució de treball i beneficis

Efectes socials i econòmics:

Canvis Organització econòmica món capitalista

Estructura social països desenvolupats

Accions empresaris / governs/ financers per Recuperar benefici privat

Controlar despeses públiques

Per tal de Frenar dèficit balances de pagament

Aturar la inflació

Efectes:

Enfonsament petita/mitjana empresa

Incapacitat producció sectors industrials tradicionals

Trasllat activitats productives (Corea sud, Taiwan, Singapur)

Debilitació sector públic - privatització

Retrocés condició vida assalariats (puja l'atur)

Països Tercer Món: puja factura compres i baixen ingressos

EXPANSIÓ DEL MÓN COMUNISTA

Recuperació (seguint model planificació)

Prioritat indústria pesant

Reconstrucció xarxes comunicació

Explotació col.lectiva terres (ampliació URSS)

Dificultats creixement econòmic

Manca incentius

Burocratització sistema

ð

Baixa rendabilitat sectors industrials

Sector agrari no aconseguí nivell producció necessari

Excessiva importància indústria pesant

ð

Desabastiment béns de consum

Errors planificació ð problemes proveïment

Model polític (època Stalin)

Poques diferències respecte període anterior

Monolitisme polític

Monopartidisme

Oposició no permesa

No divisió de poders: identificació entre Estat i Partit Comunista

Exaltació líder, règim personalista

Nova constitució 1977 (semblant 1936) (15 Repúbliques federades+ regions autònomes)

Principal òrgan de govern: SOVIET SUPREM Soviet de la Unió

Soviet de les Nacionalitats

PRESIDIUM: President (cap d' Estat)

Consell de ministres (govern)

URSS després de Stalin

1953 mor Stalin

NIKITA KHRUIXTXOV (1953/1964)- Desestalinització: crítica política

Reforma (dins d'uns límits)

POLÍTICA Crítica culte a la personalitat

Denúncia purgues stalinianes

Fi persecucions ideològiques

Manté planificació econòmica

millora jornada laboral

ECONOMIA augment salarial

avançament edat jubilació

intent millora explotació agrària (mecanització, explotació terres verges, explotació terres més enllà dels Urals)

Iugoslàvia

Rumania

POL.EXTERIOR Txecoslovàquia (intent retirada Pacte Varsòvia)

Xina (Mao)

L' apertura implica intents de dissidència i fa caure Khruixtxov

LEONIDAS BREIXNEV (1964/1982) retorn política totalitària període Stalin

Paralització reformes Khruixtxov

Culte personalitat

Tendència centralista i uniformista (dins i fora URSS)

Principals problemes Unió Soviètica

A partir anys 70 crisi model soviètic

Causes:

Augment reivindicacions (població jove) oposició interna

Reformes polítiques

Llibertat expressió i opinió

Inversió obssessiva indústria pesant

Ind. Béns equipament

Militar

Cursa espacial

Absència incentius individuals ð qualitat treball perjudicada

Aparició d'un sector privilegiat ð alts càrrecs Partit

(NOMENKLATURA) Estat

Crisi internacional 1973 (OPEP, augment preu petroli)

ð

reducció exportacions

Dificultat importacions productes bàsics

FEIXISME i NACIONALISME

Ccncepte de feixisme

Moviment d'ideologia ultranacionalista, antiliberal, antidemocràtic i anticomunista.

A Itàlia (1922) i Alemanya(1933) és on s'imposa completament en el període d'entreguerres.

Causes que afavoreixen la implantació

• crisi econòmica:

crisi de postguerra (els que van participar a la Ia GM)

crisi crack 29 i depressió anys 30

• crisi social:

agumenta l'atur en general

societat desenganyada i frustrada

molt atur juvenil

sector social molt descontent: ex-combatents (dificultats integració)

Ideologia bàsicament burgesa: davant el fantasma de la revolució socialista, tenien por de perdre el seu estatus i apoien el règim

ð

per això poden captar adeptes de tots els sectors socials

• desenganys nacionals

és fàcil despertar el sentiment nacionalista després del Diktat de Versailles. Fomenten la xenofòbia i el racisme

en el cas d'Itàlia es parla de la “Victòria mutilada” ja que no aconseguiren tot el que volien després de la Ia GM (terres irredemptes)

• crisi política

la democràcia com a sistema polític és massa feble davant la situació de crisi que es presenta.

ð

Radicalització de les postures polítiques, sobretot davant el perill de la revolució socialista.

Triomf del feixisme

Itàlia es crea el 1870 i Alemanya el 1871, són dos estats nous per tant el sistema democràtic no està suficientment arrelat.

Fonaments ideològics

• ultranacionalisme : exaltació del sentiment nacionalista

• política pro-imperialista: defensors de l'ampliació de fronteres. A Alemanya hi ha la “teoria de l'espai vital” ð Alemanya és un organisme viu que te tendència a créixer. Necessita una ampliació de l'espai amb els recursos que comporta per poder desenvolupar-se dignament.

• Exaltació militarisme i la guerra: la guerra és considerada com una forma de demostrar la força i el poder d'una nació

• Racisme i antisemitisme: a nivell històric els jueus sempre han estat perseguits, era un sector important i en alguns casos amb un nivell econòmic important ð els van expropiar tots els béns

• Exaltació dels elements irracionals de la conducta humana: fanatisme, dogmatisme, instint, desconfiança en la raó ð partidaris de la pràctica i el fet

• Partidari de l'Estat totalitari:

1. dictadura d'un partit únic antidemocràcia i antiparlamentarisme

2. el partit adopta estructura militar

3. supressió oposició política

4. exaltació cap partit i estat: FüHRER(guía)

DUCE

FüHRER: persona superior i carismàtica que ha de conduir la nació

Diferències entre feixisme italià i nazisme

El nazisme és més nacionalista i emocional. En general més exaltats que els italians. Més racistes i antisemites.

El feixisme italià és més important la concepció de l'estat corporatiu. Compromís amb les institucions tradicionals com la monarquia i l' església.

Feixisme italià

POSTGUERRA:

• crisi econòmica: Obrers ocupen fàbriques i fan vaga

Camperols es queden les terres

• Agitacions socials frustració I GM

L'Estat no pot contenir la inminent rev. Social

• Debilitat forces polítiques burgeses

• Augment radicalisme obrer

• Aparició líder DUCE

• es creen les Fasci de Combattimento

• Mussolini crea el Partit Nacional Feixista

• marxa sobre Roma, Vittor Manuel renuncia i demana Mussolini que formi govern ð el feixisme italià fonamenta el poder en un compromís amb les institucions conservadores tradicionals: manteniment Rei al tron i compromís amb la Corona, pacte amb l'Església Catòlica i suport del Papat.

• assassinat líder socialista Metteotti. Ficció de govern pluralista i democràtic s'esfondra (havia denunciat crims feixistes). Construcció progressiva règim totalitari

Política econòmica:

• Autarquia: 1es matèries nacionals

• Proteccionisme: industrialització concentrada

• Intervencionisme: obres públiques

• Atur: treballa només qui té carnet PNF

Programa agrari demagògic: batalla del gra

Control social:

• Única autorització Sindicats Feixistes: vagues prohibides

• Opera Nazionale Bailia: enregistrament nens i adolescents per inculcar valors feixistes

ð

• Llibres/ premsa/publicitat/ ràdio/ escoles i universitats

Política exterior

• Aliança amb Alemanya

• Qüestió Etiòpia: sanció SDN (respon a política expansionista de caràcter imperialista)

El cas d' Alemanya

1918 es disòl el II Reich. Guillem II renuncia a la corona i es proclama la República de Weimar (1918-1933)

ð

època de molts problemes que propicia l'ascens del partit nazi

Tractat de Versailles (1919)

insurrecció espartaquista* (1919):seguia model soviètic

crisi econòmica: postguerra / crack 29

ocupació francesa conca del Rhur

(com garantia cobrament deutes) ð Pla Dawes (1924) : revisió del Tractat de Versailles:

reducció d'indemnitzacions

retirada francesos conca del Rhur

inici préstecs nord-americans

* sector marxista ortodoxe del partit socialista (després crearen el partit comunista)

control social:

• puresa racial: persecució jueus (camps extermini 4/6 milions morts)

• unitat ideològica: propaganda règim Goebbels (llibertat intel.lectual aniquilada)

• joventut adherida nacionalsocialisme: joventuts hitlerianes (masclisme)

• oposició interior: repressió brutal

Evolució Alemanya - Partit Nazi (NSDAP)

1920 Creació del partit (PARTIT NACIONALSOCIALISTA DELS TREBALLADORS ALEMANYS) Programa: Rebuig Tractat Versailles

Unió amb Àustria (pangermanisme)

1923 Putsch de Munic o de la Cerveseria - Mein Kampf (La meva lluita:llibre on Hitler exposava les seves idees/projecte polític)

1924-1929 Estabilitat econòmica i política (Pla Dawes 1924)

1929 Crisi econ, social, pol ð ascens afiliació partit nazi

1932 Eleccions presidencials: guanya HINDEMBURG- gener 1933 nomena Hitler Canceller. Intencions: convertir la República en estat totalitari. Hitler=defensor de l'ordre contra comunisme

• febrer Incendi Reichstag (Parlament) - eleccions parlamentàries. Partit nazi 43%. Diputats Reichstag dónen plens poders a Hitler per por a una guerra civil

Abandonament Societat de Nacions

• mor Hindemburg. Hitler Canciller, President, Führer i Canciller del Reich. Crea Gestapo (policia secreta de l'Estat) Himmler, + de 50 camps de concentració

• incorporació Sarre a Alemanya

• remilitarització Renània

1938 ANSCHLUSS - incorporació Àustria a Alemanya (pangermanisme)

• incorporació Sudets (zona Txecoslovàquia amb població Alemanya)

1939 invasió Polònia

3 nits històriques:

febrer 1933 incendi Reichstag: desprestigi comunista

juny 1934 nit ganivets llargs: SS eliminen les SA

novembre 1938 nit de cristalls: contra jueus

característiques estat nazi

sistema polític: partit únic (antiparlamentarisme, antidemocràcia, exaltació cap carismàtic)

política econòmica: autarquia (autosuficiència)

dirigisme, intervencionisme (industria pesant i d'armament)

mesures contra l'atur ampliació exèrcit

servei militar obligatori

ind. Armament

obres públiques

política exterior: incumpliment Tractat Versailles

expansionisme reivindicació espai vital

pangermanisme (unió tots pobles germánics en 1 imperi)

LA GUERRA FREDA I LA FORMACIÓ DE BLOCS

• ORGANITZACIÓ DE LA POSTGUERRA:

1941- Carta de l'Atlàntic

Roosevelt-Churchill

• Dret d' autodeterminació dels pobles

• Intent de pau permanent

• Necessitat cooperació internacional

• Necessitat d'organització per mantenir pau internacional

1943- Conferència Casablanca

EUA-GB

Rendició INCONDICIONAL d' Alemanya

1943- Conferència Teheran

URSS- EUA- GB

Forma d'ocupar Alemanya i desmilitarització

Establiment organització internacional per a la postguerra

1945- Jalta (febrer)

URSS (Stalin)

GB (Churchill)

EUA (Roosevelt)

• Coordinació operacions final guerra

• Fixar fronteres orientals a Polònia

• Repartiment Alemanya en 4 zones ocupació (FR, EUA, GB, URSS)

• Reunió a San Francisco per inaugurar l' ONU

1945- Postdam (juliol-agost)

URSS (Stalin)

GB (Attlee)

EUA (Truman)

• Fixar frontera occidental Polònia

• Desmilitarització d'Alemanya

• Expulsió d'Alemanys de Txecoslovàquia, Hongria i Polònia

• Reparacions de guerra

• Creació Consell Interaliat de Control (coordinen administració d'Alemanya ocupada)

B- CAUSES DE LA RUPTURA I ORGANITZACIÓ DEL MÓN EN DOS BLOCS

• existència de 2 models (social/polític/econòmic):

BLOC OCCIDENTAL: CAPITALISME

política: democràcia parlamentària/ llibertats individuals

Econòmic: propietat privada mitjans producció/economia d mercat

BLOC ORIENTAL: SOCIALISME

política: democràcia popular

Econòmic: control estatal/economia planificada

• 2 superpotències EUA i URSS

©- DETONANTS DE LA RUPTURA (1945/1947)

motiu fonamental: ideològic

• qüestió Iran: país ocupat per URSS i GB(petroli+punt estratègic). Intervé EUA i URSS es retira

• expansionisme soviètic a l'Europa Oriental

• qüestió de Grècia: GB intervé x frenar la guerrilla comunista

• Doctrina Truman: política de contenció d'expansió del comunisme. EUA assumeix el lideratge del món

• Plà Marshall: programa d'ajuda econòmica pels països en crisi per la guerra. Crèdits a baix interès o fons perdut. Aquests països no podien establir règim comunista (subordinació o vinculació als EUA). GB, FR, ITA, RFA màxims beneficiaris.

• doctrina Djànov: crítica a la política nord-americana, acusats d'imperialistes.

KOMINFORM (1947) Comissió d'informació i defensa d'interessos conjunts dels partits comunistes

COMECON (1949) Mercat econòmic socialista

• Tots dos blocs creen organitzacions militars paral·leles: OTAN(1949) i Pacte Varsòvia (1955) (+importants)

TELÓ D'ACER: definició de Churchill per la profunda divisió entre els dos blocs

D-GUERRA FREDA

Concepte que defineix una situació internacional d'extrema tensió. Enfrontaments indirectes entre les superpotències. L'enfrontament directe l'evita l'equilibri de la por(capacitat destructiva de les bombes atòmiques)

• FASE INICIAL- 1948-1953

Màxima tensió i rivalitat

Conflictes:

1. Txecoslovàquia (1948): govern coalició comunistes i altres partits. Jan Masaryk. Intenten acollir-se al Pla Marshall. Intervenció tropes soviètiques. Fi govern coalició. Imposició sector Stalinista

2. Bloqueig Berlín (1948): fracàs del Consell Interaliat de Control (marginen l'URSS). Berlín és dins de la zona soviètica i bloquegen l'accés terrestre al Berlín Occidental. EUA estableix un pont aeri de suministrament. Alemanya es divideix en 2 estats diferents (1949)

RFA: occidental

RDA: oriental

3. Guerra de Corea (1950-1953): Japó es retira de Corea i entren els EUA I l'URRS. L' ONU divideix Corea en 2 estats pel paral·lel 38

Corea Nord: comunista

Corea Sud: autoritari amb suport bloc occidental (anticomunista)

1950 el nord envaeix el sud (unificació país comunista). Intervenció nord-americana dirigida per McArthur en nom de l' ONU. Intervé la Xina donant suport comunistes de Corea del nord. Tot queda com estava per l'equilibri armamentístic. Truman destitueix MacArthur.

• FASE INTERMÈDIA (1953-1975)

Coexistència pacífica: Acceptació de l'existència de l'altre bloc i necessitat d'establir-hi relacions pacífiques. (Hi ha conflictes però s'inicia una política de distensió, diàleg i negociació)

1. Relleu dels sectors més intransigents de cada bloc:

Mor Stalin (1954) i puja Nikita Khrustxov

Truman substituït per Eisenhower i després Kennedy

Senador McCarthy (caza de brujas): control activitats antiamericanes- ja no hi és

2. Equilibri armamentístic: equilibri del terror/URSS 49 i 53 bomba atòmica i d'hidrogen

3. Establiment de canals de diàleg (EUA/URSS):

telèfon vermell (1961)

Conferència de Viena (1961), de Glassboro (1967) i d'Helsinki (1975) SALT, conversa sobre limitació d'armes estratègiques

4. aparició Tercer Bloc- països descolonitzats

conflictes:

1. Crisi Canal de Suez: Un dels conflictes del Pròxim Orient.

Egipte dominat per GB.

Canal dominat per GB i FR.

1956 NASSER nacionalitza el Canal = intervenció militar amb aliança d'Israel. Ocupen el Canal i la Península del Sinaí.

URSS amenaça amb atacar fent costat a Egipte.

EUA fa pressió i tothom es retira. El Canal serà egipci.

2. Crisi d'Hongria (1956): Aixecament contra Khrutsxov. Insurrecció amb proclamament de retirada del Pacte de Varsòvia i neutralitat internacional = intervenció de l'URSS.

3. Segona Crisi de Berlín (1961): es construeix el Mur per evitar que la població fugi a la part occidental.

4. Crisi dels míssils: conflicte directe entre les 2 superpotències. 1959 la guerrilla nacionalista de Che Guevara i Fidel Castro fa fora a Fulgencio Batista. Controlen La Habana. Política de nacionalització dels recursos cubans.

1961 Desembarcament Bahía Cochinos. Organitzat per la CIA amb exiliats cubans. Fracassa l'objectiu d'enderrocar a Castro.

Acostament entre Cuba i la Unió Soviètica. Soviètics col.locàren míssils orientats als EUA. En descobrir-ho s'inicià la crisi= bloqueig marítim i exigència de retirada dels míssils.

5. Guerra de Vietnam: protectorat francès. 2 conflictes

1946-1954 guerra de descolonització: organització política a Vietnam nacionalista i comunista. VIET-MINH liderat per Ho- Chi- Minh. Declaren la independència i comença la guerra. 1954 acords de Ginebra: FR es retira i el Vietnam queda dividit pel paral.lel 17.

Vientam del Nord - comunista

Vietnam del Sud - dictatorial amb suport països occidentals

Tropes EUA es mantenen al sud

1957-1975 guerra civil al Vietnam del Sud (intervenció EUA)

2n conflicte. El Viet-Kong és la guerrilla comunista de Vietnam del sud.

1975 EUA es retira i cau el règim pro-occidental i anticomunista. Triomf del Viet-Kong i unificació amb Vietnam del nord. EUA es retira per oposició de la població nord-americana, desgast del país, desprestigi i desmoralització de l'exèrcit.

6. Primavera de Praga: Txecoslovàquia (pacte de Varsòvia, bloc oriental) 1968 Alexander Dubcek (1r ministre) intent de compaginar comunisme i llibertat. Socialisme de rostre humà. Va intentar la legalització del partits i sindicats/dret de vaga/llibertat de premsa-manifestació. Interpretació com a intent de dissidència i allunyament = invassió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia

7. Conflicte Pròxim Orient: segle I, Imperi Romà dissòl l'Estat d'Israel. Diàspora= dispersió del poble jueu arreu del món.

El territori queda integrat dins l'Imperi Romà, Bizantí, Islàmic i Turc.

Desde el s. XIX el poble jueu reivindica la recuperació de l'Estat d'Israel allà on era primitivament. Comença el moviment sionista (reivindica la creació de l'Estat d'Israel).

Final 1a GM Imperi Turc lluita al costat d'Alemanya i perd. Passa a ser mandat britànic pel Tractat de Sèvres.

Després de la 2a GM l'opinió pública internacional es sensibilitza respecte problema dels jueus.

1947 l'ONU acorda la partició del territori de Palestina en dos estats: jueu i àrab

1948 es retiren els britànics i els jueus proclamen l'Estat d'Israel.

La base del conflicte és que l'Estat d'Israel comença l'expulsió de la població àrab i els països àrabs no reconeixen l'Estat d'Israel.

• 1948-1949 guerra entre l'Estat d'Israel i la Lliga Àrab (Líban, Síria, Egipte, Arabia Saudí, Jordània i Iraq). Ampliació de l'Estat d'Israel.

• 2a guerra. 1956. crisi Canal de Suez. OLP (organització alliberació palestina. Yasser Arafat)

• 3a guerra. 1967. guerra dels sis dies

Israel ocupa Síria- Egipte- Jordània

Ocupa tot el que hauria d'haver sigut l'Estat de Palestina (Gaza-Cisjordània) mes la península del Sinaí (Egipte) i els Alts del Golan (Síria)

1973. guerra del Yom Kipur

Israel atacat per Síria i Egipte. Pressió internacional, Israel es retira dels territoris ocupats.

*INTIFADA: població palestina es subleva i ataca l'exèrcit d'Israel.

* Relació entre el cas del Pròxim Orient i la Guerra Freda: URSS recolza la lliga Ârab, Israel neix amb el recolzament de països occidentals.

• FASE FINAL (1975-1991)

1975-fi guerra Vietnam

1991-dissolució Pacte de Varsòvia i Unió Soviètica.

Bloc oriental: expansionisme del comunisme capa a Angola, Mozambique, Etiòpia, Afganistan,(1979/1989), Nicaragua. Alhora s'enfonsa el règim comunista a Europa Oriental. 1989 cau el Mur de Berlín.

Bloc occidental: crisi lideratge EUA després de la guerra de Vietnam

Crítiques internes dins propi bloc. (França al 66 es retira estructura militar OTAN. 1er país occidental en establir relacions diplomàtiques amb Xina de Mao-Tse-Tung)

RFA Canceller Willy Brandt: OSTPOLITIK: obertura cap a l'Est

1991- desmantellament Unió Soviètica

fi Pacte de Varsòvia

fi COMECON

Nou ordre internacional basat en hegemonia EUA

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Causes:

• Herència I GM: Tractats de Pauð Tractat Versailles (1919)

Victòria mutilada

• Crisi econòmica ð postguerra

Crack 29

augment tensions/clima confrontacions

ð

Expansió règims totalitaris

ð

Autarquia econòmica

ð

Augment indústria bèlica/militarisme

• Crisi democràcies ð radicalització postures polítiques (comunisme/feixisme)

• Desprestigi i debilitat SDN:

Deteriorament relacions internacionals

No participació EUA

Retirada Japó (1931)

Retirada Alemanya (1933)

Retirada Itàlia (1937)

Expulsió URSS (1939)

Camí cap a la guerra

Imperialisme japonés - ocupació Manxúria (1931)

Itàlia - ocupació Etiòpia (1935-1936)/ aproximació Itàlia i Alemanya: Eix Berlín- Roma

Polític expansionista d' Alemanya: retirada SDN

Plebiscit Sarre (1935)

Remilitarització Renània

Servei militar obligatori

Anschluss (1938)

Llibertat Sudets

Alinaces prèvies a la guerra

Eix Berlín- Roma (1936): manifestació solidaritat, NO pacte militar

Pacte ANTIKOMINTERN (1936): pacte antisoviètic Japó- Alemanya

Pacte d' acer (1939): pacte MILITAR Alemanya - Itàlia

Pacte Tripartit (1940): pacte militar Alemanya- Itàlia- Japó

Pacte germano-soviètic (1939): SECRET, pacte de no agressió

Desenvolupament de la guerra (1939-19345)

1939-1941 OFENSIVES ALEMANYES

• Invasió Polònia (apoiada per GB, FR) (pacte germano-soviètic,1939)

• Invasió Dinamarca/Noruega 1940- minerals i control Mar Bàltic

• Ocupació BE-NE-LUX 1940

• Ocupació França 1940- ineficàcia Línia Maginot (fortificació a la zona fronterera amb alemanya). Invaeixen per altres països. Juliol 1940 Armistici de Compiègne

• Batalla d' Anglaterra- Pla Göering 1940: bombardejar ciutats angleses sistemàticament per desmoralitzar població i destruir infraestructures industrials

• Grècia, Iugoslàvia i part Egipte 1941

• Invasió soviètica: Finlàndia, ES/LE/LI, part Polònia 1939-1940

• Itàlia s' incorpora a la guerra 1940

• Alemanya ataca Rússia. Vol eliminar règim bolxevic. Resisteixen a Leningrad

1941-1943

• entren a la guerra EUA i Japó: EUA s'oposa a l'expansió japonesa, atac japonés Pearl Harbor 1941

• URSS 1941- batalla Stalingrad, alemanys reculen cap a l'oest

1943-1945 ETAPA FINAL

• enfonsament potències de l' Eix

• URSS avança cap a Alemanya 1944, ocupen territoris alliberats d'Alemanya

• Aliats avancen cap a nord Itàlia. Mussolini detingut i ajusticiat 1944

• Desembarcament de Normandia 1944

• Cau Berlín 1945

• EUA tira 2 bombes atòmiques 1945 (Hiroshima i Nagasaki)

Conseqüències de la guerra

Socials: més de 50 milions de morts Sofisticació armament

Bombardeigs ciutats

Fam

Més de la meitat dels morts, civils

País amb més morts: URSS

País amb més percentatge de morts: Polònia

Holocaust o solució final

30 milions de desplaçats

ð

reducció natalitat

ð

augment immigració

econòmiques: cost total guerra 3 bilions dòlars

destrucció ciutats/ ports/ xarxes comunicació/ camps conreu

PLA MARSHALL: reconstrucció Europa amb préstecs americans a baix interès o fons perdut

Es crea el FONS MONETARI INTERNACIONAL (Washington)

Polítiques/ideològiques: pèrdua hegemonia política Europa a favor EUA- URSS (guerra freda)

Territorials: menys importants que a la I GM. Canvis més importants a Europa Occidental

URSS incorpora ES/LE/LI

Carèlia (Finlàndia)

Bessaràbia (Rumania)

Part Polònia est

BULGARIA perd Macedònia (passa a Iugoslàvia)

Tràcia (passa a Grècia)

ITÀLIA perd Colònies

Ístria (passa a Iugoslàvia)

JAPÓ perd Kuriles (passa a l' URSS)

es retira de Xina i Corea

ALEMANYA dividida en RFA i RDA

L'IMPERIALISME COLONIAL DELS S. XIX i XX

ð Van participar en aquesta segona onada imperialista els països que estaven seguint el procés d'expansió econòmica del capitalisme industrial: Europa occidental, EUA i Japó.

ð Factors que ho van facilitar

ð

Creixement demogràficð facilitaven efectius a l'exèrcit

aturats perill social en moments de crisi

Dinàmica del capitalisme industrialð necessitat 1es matèries

ampliació de mercats en exclusiva

Capacitat tecnològica dels exèrcits gràcies a l'indústria d'armament ð acer

explossius

ð Colonització d' Àfrica ð s'inicia l'entrada a l'interior del continent a partir de la Conferència de Berlín (1885) on els països que tenien colònies a la costa pacten el sistema de colonització interior: França, GB, Alemanya, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Espanya.

ð Colonització d' Àsia ð GB colonitzà la Índia i creà un cinturó defensiu ocupant Afganistan, Tíbet, Birmània i Tailàndia.

França tenia Indoxina (Vietnam)

(Mantenien lliure i neutral l' Estat de Siam que servia com a frontera.)

ð Xina ð A partir de la guerra de l'opi (1840) GB es queda Hong Kong i s'inicia l'obertura dels mercats xinesos als productes occidentals. En poques dècades de Cort Imperial es troba totalment entregada als interessos econòmics occidentals.Les potències es van repartir la Xina en zones d'influència.

La revolució nacionalista de 1911 que s'enfrontava a l'expolicació, va acabar amb el sistema feudal però no amb la influència estrangera. Amb la Revolució comunista de 1949, la Xina es tanca als productes occidentals.

ð EUA ð A partir de 1898 amplia la seva influència a les ex - colònies espanyoles. Doctrina Monroe: Amèrica pels americans. (Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib).

ð Japó ð A partir de 1868 (Revolució Meijí) la necessitat de 1es matèries i mercat per als seus productes condueixen Japó cap a l'imperialisme: Corea i els arxipiel.lags del Pacífic durant la II GM. Manxúria (Xina) arrebatada a la Rússia tsarista fa del Japó una potència imperialista.

ð La descolonització de les colonies s'inicia després de la II GM. França i GB deixen de ser les principals potències. Moltes colònies entren en la dinàmica de la guerra freda i acaben en guerres civils entre pro-capitalistes i pro-comunistes.

MOVIMENT OBRER

Treball: Horaris excessius , Salaris baixos, Perillositat - alta sinistralitat, Absència assegurança, Manca higiene, Explotació infantil i femenina

Vida: Barris obrers al voltant de fàbriques- manca infrastructures

Amuntegament a les vivendes, Augment índex alcoholisme i prostitució

TEORIES SOCIALISTES

• socialisme UTÒPIC.

Anglaterra- França

1ª ½ s. XIX. Hereus de la Il·lustració/Romanticisme- filosofia radical Rev. Franc.

Marx, Engels els qualifiquen d'utòpics despectivament

Cabet, Owen, Blanc, Blanqui, Fourier, Saint Simon

Característiques:

• Crítica capitalisme

• Rebutgen propietat privada mitjans producció: col·lectiva

• Optimista respecte futur societat

• Evolucionistes

• Pròpia evolució: societat millor per imposició raó, exemple

• Models societat alternativa

• Internacionalista: propostes universals

• anarquisme

països mediterranis (Espanya, Itàlia, Rússia)

2ª ½ s. XIX, XX

Bakunin, Kropotkin, Malatesta, Proudhon

Característiques:

• Abolició qualsevol Estat: implica direcció i poder. El poder corromp i tendeix a l'autoperpetuació

• Posició ateisme militant: s'ha de lluitar contra la sola idea de Déu (genera actitud de submissió

• Llibertat en solidaritat: la llibertat s'aconsegueix quan qui ens envolta és lliure

• Partidaris revolució fidel capitalisme però defensen revolució espontània de baix a dalt (no dirigida ni organitzada)

• Contraris propietat privada mitjans producció

• Proposta: creació comunes autònomes que poden federar-se o no lliurement. Propietat col·lectiva. Règim d'autogestió. Mètode assambleari

Tendències ANARCO-COL.LECTIVISME (Bakunin)

Accepta creació sindicats com forma d'organització

Participació segons voluntat, rebre segons treball

ANARCOSINDICALISME (CNT)

ANARCO-COMUNISME (Kropotkin, Malatesta) Com.llibertari

Rebutja creació sindicats

Participació segons capacitats, rebre segons necessitats

*PROPAGANDA PEL FET/ACCIÓ DIRECTA (justifiquen actes violents contra representació capitalisme o poder per crear revolució. Ex: bombes Liceu

• comunisme

Marx i Engels. Influència concepció dialèctica de Hegel: evolució idees a partir de la relació dialèctica o de la relació entre elements contraris

Tesis, antítesis, síntesi

Marx aplica la relació dialèctica a la evolució de la història

MATERIALISME HISTÒRIC

L'evolució històrica és l'evolució dels modes de producció (social, polític, econòmic, jurídic, ideològic)

En cada mode de producció (fase de la història) en que existeix propietat privada hi ha una classe dominant (prop. Mitjans prod.) i una classe dominada (força treball)

L'aparició d'un nou mode de producció és evolució històrica

El MOTOR de la història és la relació dialèctica = LLUITA DE CLASSES

Mode de producció Comunista primitiu

Esclavista

Feudal

Capitalista

Comunista

Entre el capitalisme i el comunisme ha d'haver una fase de transició (dictadura del proletariat) fins a conquerir l'Estat

Plusvàlua: marge de benefici que obté el propietari dels mitjans de producció a partir del treball NO pagat al productor

Diferències entre anarquisme i marxisme

• concepció de la història diferent. Marx: protagonistes de la història són les classes econòmiques / anarquisme: concepció més individualista

• protagonista de la revolució: el proletariat industrial (classe oprimida que caracteritza el capitalisme) / anarquisme: el protagonista és el poble

• marxisme: la revolució ha de tenir una orientació política, proletariat organitzat en partits i ha de conquerir l'Estat capitalista / anarquisme: la revolució no ha de tenir orientació política. Refusen organització partits. Destrucció de l'Estat

• marxisme: proposa etapa transició “dictadura proletariat” / anarquistes refusen qualsevol transició en una revolució

• marxistes propietat mitjans producció en societat comunista és estatal, socialitzada / anarquisme: propietat mitjans producció comuna autònoma. Propietat col·lectivitzada

I INTERNACIONAL (AIT)

Londres 1864

Objectius:

• Coordinar lluita classe treballadora a nivell internacional

• Utilitzar mitjà pressió contra governs

• Acabar amb pràctiques del capitalisme internacional: contractar obrers d'un altre país quan hi ha vaga

Característiques:

• Diversitat nacional

• Diferències ideològiques Sindicalistes

Anarquistes

Marxistes

Demòcrates

Proudonians

• Marx va redactar l'acta inaugural de l'AIT i col·laborà en els estatuts

Organització:

Seccions locals que es federaven a nivell nacional i enviaven representants als congressos anuals

Òrgan permanent i directiu COMITÈ CENTRAL

CONSELL GENERAL

Seu a Londres. Marx

Evolució:

• Congrés de L'Haia. Són expulsats els anarquistes (Bakunin_ crea una Internacional antiautoritària i anarquista

• es dissolen les dues

Causes del fracàs:

• Diferències ideològiques (sobre tot anarquisme-marxisme)

• Organització AIT. (Bakunin va en contra del Consell General

• Fets comuna de París (1871). Hi ha una revolució i es responsabilitza la influència de l'AIT

• Retirada sindicalisme britànic (eren menys radicals). Era el principal suport financer

Importància AIT:

Tribuna de Marx i centre difusió de les seves teories

Contribució desenvolupament consciència política i social de molts treballadors

II INTERNACIONAL

1889. París (centenari de la Revolució Francesa)

Objectius:

• Coordinar lluita classe treballadora a nivell internacional

• Utilitzar mitjà pressió contra governs

• Acabar amb pràctiques del capitalisme internacional: contractar obrers d'un altre país quan hi ha vaga

Organització:

Federació partits obrers amb plena autonomia

Partits socialistes d'inspiració marxista (més cohesió)

Congressos cada 3 anys

Principals institucions: BURÓ SOCIALISTA INTERNACIONAL: organització assegura moviment i li dona continuïtat entre congressos

COMISSIÓ SOCIALISTA INTERPARLAMENTÀRIA: coordina activitats parlamentàries partits socialistes (Alemanya, França)

Debats

• Crítica imperialisme

• Actitud partits socialistes davant una guerra. Contraris a la guerra pq seria fraticida. Obrers com a carn de canó per defensar els interessos del capitalisme (la burgesia no anava a la guerra).Propostes de boicot.

*El sentiment nacionalista va ser més fort que la consciència de classe

• Revisionisme: introduït per Bernstein (membre partit socialista de tendència marxista alemany) Revisió o replantejament de les teories marxistes. Qüestiona concepte revolució proletària i dictadura del proletariat. Proposa adequar les teories del partit a la pràctica perquè no s'havia complert el que preveia Marx

Causes de la dissolució

Primera guerra mundial

Diferències entre Ia i IIa

La I és més heterogènia (hi ha més diferències ideològiques. La II està més definida

L' organització

A la I van intervenir teòrics fonamentals del socialisme

La I es va dissoldre per diferències internes del moviment obrer i la II per causes externes (Primera Guerra Mundial)

NACIONALISME GERMÀNIC/ UNIFICACIÓ ALEMANYA

• Fi episodi napoleònic: intent “restaurar” Anic Règim

• Congrés Viena (1814) constitució CONFEDERACIÓ GERMÀNICA: organització política que acollí 39 Estats- entre ells, Prússia i Àustria (enfrontats) amb sistemes polítics absolutistes. Òrgan suprem: DIETA (Frankfurt)

• Arrels nacionalisme: Idea del Reich (esplendorós)

Exemple França: rebutg tirania estrangera

Sentiment de traspassar a la política el sentiment cultural

• Fervor patriòtic desencadenat per domini napoleònic:

Herder, Fichte, Hegel, Kant

ROMANTICISME: independència dels pobles - identificats per raça, llengua, cultura, història política independent deriva en 2 formulacions polítiques

NACIONALISME CONSERVADOR: tradicionalista / costums, valors / no revolució

NACIONALISME PROGRESSISTA: burgès / voluntat reajustar fronteres (dins un únic i mateix poble)

• Factor econòmic Unificació

Cap a 1850 creixement sense precedents economia alemanya

Ferrocarrils, canals

Mercat llire circulació econòmica: ZOLLVEREIN (ports mar Nord NO,GB)

Jaciments carbó i ferro a Westfàlia

Banca gran protagonista en subministre de capital

Estats Sud: proteccionistes

Estats Est i Prússia: lliurecanvistes

• Revolucions 1848/ Dieta Frankfurt

1846 crisi econòmica - agitació social - moviment nacional liberal intenta unificació d'Alemanya con Estat democràtic

Revolució: Camperols alemanys pretenen suprimir drets senyorials

Prússia (Frederic Guillem IV) cedeix davant moviment revolucionari- liberalització política

Diputats Parlament Frankfurt GRAN ALEMANYA- tots territoris + Àustria

*PETITA ALEMANYA- domini Prússia, sense Àustria

1848- Constitució- dissolució Parlament- via parlamentària/democràtica fracassa

Burgesia alem pacta amb els JUNKERS (grans terratinents) por al proletariat

Prússia dirigirà la unificació- BISMARCK (1862) Canceller. Enfrontaments amb Àustria

• Unitat

Aïllar Àustria dis la Confederació Germànica (apoiada pels Estats catòlics del sud d'Alemanya

Enfrontament amb Dinamarca per dos ducats

Guerra austro-prussiana

Guerra amb França- Bismarck proclama a Versailles el II Reich, Guillem I Emperador alemany

• Conseqüències naixement Imperi Alemany

Primera potència militar del continent

Unitat: canvi equilibri forces entre potències europees

L'Imperi alemany exalta el paper de Prússia

• Característiques de la Constitució

Estuctura federal- 22 Estats + 3 ciutats lliures, sobirania dels prínceps

Autogovern assuptes interns, deleguen Reich matèries àmbit federal

Institucions representatives REICHSTAG: Poder legislatiu en teoria

BUNDES RAT: dret vet lleis Reichstag, competència en fiscalitat i duanes

NACIONALISME ITALIÀ/ UNIFICACIÓ ITALIANA

• ITÀLIA: mosaic d'Estats i ciutats independents enfrontades: facilita ocupació

del país (I: Alemany, I. Austríac, França, Espanya). Tot ratificat Congrés de Viena (1815)

• Estat més avançat_ PIEMONT : després revolucions 1830+1848 monarquia

constitucional (Savoia)- Desenvolupament industrial, comercial, financer (Torí)

• Gènisi nacionalisme italià

Incorporació nord Itàlia (Piemont, Sardenya) a França Jacobina i Napoleònica- Augmenta sentiments nacionalistes i prepara terreny cap a la unificació

Fa arribar principis de NACIÓ, CIUTADANIA : dona elements liberals/nacionalistes als burgesos i patriotes italians - identitat cultural italiana

Estats italians- Restauració- oposició política il-legal: burgesia actua en clandestinitat: societat secretes (CARBONARIS)- objectiu: enderrocar règims restaurats per un Estat unificat i democràtic

Aixecaments 1820/1831: intnt aconseguir goberns liberals, fi règims absolutistes

1848 consciència nacional- model Estat Teo. republicana unitària

Teo.feudal,presidènica Papa/Neogüelfista

Teo. Monàrquica entron del Piemont

• Factor econòmic Unificació

Condició indispensable per al desenvolupament és la creació d'un espai econòmic més ampli (MERCAT NACIONAL)

Empresaris creuen que l'accés al poder dels grups burgesos faria possible la unifició

Grans propietaris de terres i industrial són motor movimen nacionalista

• Fases unificació

1859- adquisició de la Llombardia. Victòries franco-prussianes Magenta i Solferino (tractat d'aliança amb França i Piemont en cas de guerra amb Àustria. Napoleó III armistici amb Àustria)

1859- annexió Itàlia central i del sud. Creació Regne d'Itàlia

1866- annexió Venècia. Derrota d'Àustria davant Prússia a Sadowa

1870- annexió Estats papals i Roma serà capital

*Garibaldi més l'exèrcit de camises vermelles: insurrecció caràcter popular contra govern borbònic absolutista- reconeix Víctor Manuel II rei d'Itàlia

• resultats unificació italiana

• regions llengua italiana sota domini austríac: TERRES IRREDEMPTES (Ístria, Trentino, Triestre, Tirol)

• Vaticà: estat sobirà en mans Papa. Concordat s. XX

• Qüestió meridional: nord industrializtat i sud endarrerit- obstacle desenvolupament

• Forces populars marginades de la política. (burgesia no vol classe treballadora qüestioni nou ordre social)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

• A l' Europa del s. XVIII cada vegada és més important el paper sòcio- econòmic de la burgesia (Comerciants, Artesans i Industrials, Financers)

Gràcies a la revolució industrial aquesta classe social es reforça, creix i tendirà a reforçar el seu paper polític.

Sorgeix també una altra classe social: el proletariat

• Model clàssic de revolució burgesa pq encara q la participació popular va ser molt important, va ser dirigica, organitzada i encapçalada per la burgesia.

El poble es mobilitza per la fam

La burgesia lluita per convertir els sistemes feudals en liberals.

Sistema resustant: burgès

1	1789	Estats Generals
2	1789	Assamblea Nacional	Burgesia moderada poder
3	1789-1791	Assamblea Constituent	Burgesia moderada poder
4	1791-1792	Assamblea Legislativa	Burgesia moderada poder
5	1792-1793 1793-1794 1794-1795	Convenció Girondina Convenció Jacobina Convenció Thermidoriana
6	1795-1799	Directori
	1799	Fi Revolució Francesa	Napoleó

CAUSES CONJUNTURALS

Crisi econòmica

desequilibri població/recursos= augment preus productes bàsics

males collites (1787-1789)

Crisi social

societat estamental: Privilegiats: - Noblesa (no impostos,propietat terra,alts càrrecs) - Alt clergat

No Privilegiats o Tercer Estat: Burgesia

Camperols

Sans-culottes

Crisi política

Monarquia absoluta Lluís XVI- intenta mantenir privilegis

Crisi financera de l'Estat (despeses cort, guerra independència EUA:apoia colons)

Recuperació: que els privilegiats paguin impostos

Ilustració

Moviment cultural relacionat burgesia s. XVIII/França (s. Llums, s. Raó)

MONTESQUIEU: L'esperit de les lleis (divisió de poders)

VOLTAIRE: crítica de lésglésia, societat estamental

ROSSEAU: sobirania popular

CAUSES ESTRUCTURALS

Situació desequilibri entre estructures socials-polítiques antic règim i el desenvolupament capitalisme econòmic

És necessària la revolució francesa per posar en pràctica les teories del capitalisme econòmic

DETONANT

Revolta dels privilegiats = no volen pagar impostos

Demanen convocatòria Estats Generals (Parlament o Assamblea Nacional)

Envien al rei els quaderns de queixes

Conflicte: Tercer Estat demana la duplicació de representació (burgesia)

Es demana el vot individual (no estamental)

Els privilegiats es retiren i el Tercer Estat es constitueix com a Assamblea Nacional

El Rei ordena tancar la sala- es reuneixen en un frontó. 20 juny 1789 Jurament del Joc de la Pilota: juren no separar-se fins haver redactat una Constitució.

Juliol Rei legalitza l'Assamblea i promou que representatns dels altres dos estaments participin: Assamblea Nacional Constituent

Juliol-agost 1789 sèrie revoltes

Urbà: assalt Bastilla (14 juliol)

Camperol: insurrecció antisenyorial “la gran por”

Resolucions Assamblea Nacional Constituent (agost 1789)

• Abolició feudalisme/règim senyorial (drets com a propietari de la terra són redimibles, la resta no): s'aclareix el concepte de propietat

• Drets de l'home i del ciutadà Llibertat

Igualtat (davant la llei i fisc)

Propietat

Resistència opresió

• 1ª Constitució 1791- divisió poders legislatiu

executiu

judicial

sobirania nacional

sufragi censatari població activa- drets polítics

població pasiva- no en té

(segons pagament impostos)

• constitució civil clergat seràn funcionaris de l'Estat/jurament constitució

juramentistes i refractaris

• liberalisme econòmic llibertat producció- abolició gremis

llibertat circulació- abolició duanes interiors

llei “le chapelier”: no associacions (prod/empres)

entre les dues assamblees:

expropiació béns Església per part de l'Estat per recaptar diners

emmissió d'assignats- títols deute pública amb terres de l'Església com a garantia

intent fugida del Rei a Àustria- detinguts a Vannes

Assamblea Legislativa (1791-1792)

Inici guerra (abril 1792) contra Àustria i Prússia. Intent d'impedir expansió d'idees liberals i defensar l'absolutisme

Insurrecció popular (agost 1792). Assalt Palau de les Tulleries (reial). Destitució i empresonament rei i dissolució de l'Assamblea. Convocatòria noves eleccions per formar-ne una nova per sufragi universal masculí (etapa democràtica de la revolució)

REPUBLICANS:

Girondins- moderats. Sufragi censatari. BRISSOT

Jacobins- radicals/Democràtics/Sufragiuniversal/ROBESPIERRE,MARAT, ST.JUST

Convenció

Girondina. 1792 proclamació república

1793 execució Lluís XVI (fiscal Robespierre)

1ª coalició- entren més països en guerra contra França (Prússia, I. Austriac, Espanya, GB, Portugal, Estats Italians)

revolta contrarevolucionària rural (La Vendée)

Jacobina Règim d'excepció:

Comité Salut pública (òrgan executiu/govern) es va imposar als altres

Convenció- Assamblea (poder legislatiu)

Comité Seguretat Nacional (vetllar per la revolució)

Llei del terror (guillotina als contrarevolucionaris)

Economia dirigida- control Estat per guanyar la guerra i contrarevolució. Taxació preus productes 1ª necessitat

Productes agraris requisats

Nacionalització indústria armament

Nova constitució 1793 (el sufragi universal no s'arriba a aplicar pq hi ha règim d'excepció)

Thermidoriana (juliol 94) jacobins detinguts i executats. Buit de poder i retorn dels girondins

Nova constitució 1795

Restabliment sufragi censatari

Poder legislatiu dues cambres (consell 500 i consell d'ancians)

Poder executiu mans d'un directori (òrgan de 5 persones)

Abandonament economia dirigida Liberalisme econòmic

Augment preus

Directori (1795-1799) Fracassa

Causes Reduïda base social, no suport popular

Inestabilitat constitucional

Conspiració del Iguals (Babeuf 1797) tendència comunista igualitària

Cop d'Estat 1799, 18 Brumani (9 novembre). Napoleó representa la burgesia moderada (la qual té por a perdre el poder). Li cedeix a un militar

• A tota l' Europa occidental es van anar produint revoltes liberals contra els sistemes absolutistes, reimplantats després de Napoleó. En tots els casos es reclamava la creació de Parlaments triats per sufragi (inicialment restringit), constitució i divisió de poders que limitessin el poder reial.

Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815), la coalició vendedora va intentar desfer l' obra de la Revolució i restablir l' Antic Règim a Europa: restauració de l' absolutisme

• En molts cassos, la reivindicació liberal s' unia a la “nacional” (el Congrés de Viena va trepitjar els drets dels pobles d' Europa en favor dels interessos dels grans imperis i aixó va encoratjar els anhels nacionalistes). Era el cas de pobles units a altres a través de grans imperis (o repartits en diferents regnes): Bèlgica s' independitza d' Holanda el 1830, Grècia de Turquia el 1829 i Alemanya i Itàlia s' unifiquen el 1870.

• A finals del s. XIX la irrupció del proletariat com a força social creixent i de les idologies revolucionàries van fer que la burgesia dominant en molts països europeus acceptessin el sufragi universal i acceleressin els processos “nacionalitzadors”: a través de l' escola, la premsa, amb legislació laboral social i les societats esportives.

• L' Europa central i oriental queden al marge de les transformacions polítiques fins que la 1ª Guerra Mundial faci esclatar les darreres monarquies reticents (Rússia i l' Imperi Austro-Hungarés)

La revolució industrial

2a ½ s. XVIII al 1830

interrelació entre revolucions industrials

FACTORS

• Rev. Demogràfica-Augment índex natalitat

Reducció índex mortalitat higiene

Millores sanitàries

• Rev. Agrícola: augment producció d'aliments

Canvis propietat terra (openfield- enclosures)

Sistema Norfolk: eliminació guaret- plantes lleguminàcies

Arada Roterham

Sistema Jethro Tull

Mentalitat empresaris: rentabilitat i capitalisme

Rotació de conreu x evitar esgotament terra

• Acumulació de capital per invertir en indústria

• Educació - Il.lustració

• Rev. Transport- Comerç: producció per als mercats nacionals i internacionals (colònies)

• Rev. Tecnològica: ús noves fonts d'energia (carbó mineral) i noves màquines (vapor)- energia constant amb alt potencial energètic

• Indústria tèxtil. Cotó matèria barata i resistent a la mecanització

Filar Teixir

Spinning Jenny llançadora volant

Water Frame

Mule Jenny teler mecànic

Conseqü. socials mecanització: Atur

Moviment Ludita- reacció espontània contra les màquines. Destrucció i responsabilització de la pèrdua de treball

• Siderúrgia (ferro)- energia carbó de coc

• Revolució dels transports: màquina de vapor. Afavoreix mercat intern.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

augment producció i abaratiment costos producció

consolidació sistema capitalista

Mode de producció social i econòmic

propietat privada de mitjans de producció

producció orientada al mercat

divisió entre mercat i treball

relació entre capital i treball d'intercanvi- LIBERALISME ECONÒMIC

Liberalisme econòmic:

Teoria econòmica en que es fonamentava el primer capitalisme. Principal teòric ADAM SMITH (Escola de Manchester) “Assaig sobre la riquesa de les nacions”

Característiques: economia és una ciència que té les seves pròpies lleis.

Llei oferta i demanda regula preus

Nivells de producció

Salaris

Horaris

No intervenció estatal en l'economia

©rítica teories anteriors- mercantilisme

©rítica polítiques econòmiques- proteccionisme*

esperit guany individual i competència compatibles amb interès general

teoria valor del treball- (plusvàlua de Marx) valor d'intercanvi d'un producte- treball incorporat al producte

* Proteccionisme:

política/ actitud econòmica

característiques- augment duanes/arancels que graven els productes d'importació amb objectiu de protegir pròpia producció i propi mercat

altres autors escola de Manchester:

Malthus- població augmenta progressió geomètrica/recursos en aritmètica- el desequilibri provoca: guerres, epidèmies i conflictes socials

Control natalitat selectiu

David Ricardo- teoria de la Llei de Salari o Llei de Bronze del Salari- equilibri o tendència a l'equilibri entre nivell salarial i nivell de subsistència

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Augment població urbana en detriment de la rural

Creixement població dedicada sector secundari i terciari

Treball:

Horaris excessius

Salaris baixos

Perillositat - alta sinistralitat

Absència assegurança

Manca higiene

Explotació infantil i femenina

Vida:

Barris obrers al voltant de fàbriques- manca infrastructures

Amuntegament (hacinamiento) a les vivendes

Augment índex alcoholisme i prostitució

Aparició primeres teories socialistes- Socialisme utòpic

Anarquisme

Socialisme científic- marxisme

Aparició primeres formes organització obrera Sindicats

Partits obrers

La 2a revolució industrial

Investigacions científiques i tecnològiques orientades a la indústria

Últim ¼ s. XIX fins s. XX- canvis que fan parlar 2ª rev. Industrial

FACTORS

• augment població:

Avenços mèdics i sanitaris Pasteur-vacuna ràbia (microbiologia)

Kock- tuberculosis

Avanç transports Emigracions urbanes

Emigracions intercontinentals / ultramarines

• renovació agricultura europea

• desenvolupament en la ciència i tecnologia

• noves fonts energia- del carbó al petroli i electricitat

• nou enfocament ind. Noves potències industrials: Alem, EUA,Japó Nous sectors indus: quím, metal.lúr, elect, autom. Augment productivitat i reducció costos producció Ampliació mercat consumidor(classes mitj-pop) TAYLORISME: màxima racionalització treball estandarització: elaborar un model i fer còpies

• capitalisme financer o monopolista Importància de la banca a la ind. Concentració empresarial càrtel trust holding

REVOLUCIONS LIBERALS s.XIX

Acaba Imperi Napoleònic

Congrés Viena (1814/1815)

Àustria, Prússia, Rússia, GB

• equilibri de poder al continent

• congressos: decisions política europea

• RESTAURACIÓ Antic Règim Legitimitat: sobirans tron herència dinàstica Absolutisme: sobirans x elecció divina

Intervencionisme: defensa interès colectiu

Relacions europees

Santa Aliança Àustria, Prússia, Rússia

Pacte polític i militar per defensar principis legitimisme cristià (Antic Règim/Absolutisme)

Quàdrupla Aliança Àustria, Prússia, Rússia+ Anglaterra

Aturar possibles intents expansionistes de França

Oposició Restauració (1ª ½ s. XIX)

• romanticisme: (cultural) fe “bondat natural” de l'home/individualisme/sentiment religiós

exaltació valors culturals i sentiment nacional

2. LIBERALISME (Locke) drets naturals inherents a l'home : (llibertat/propitat/igualtat) davant llei i fisc

divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)

sobirania nacional i sufragi universal (radicals)

censatari (moderats)

• NACIONALISME: drets nacions històriques. Fer coincidir la comunitat nacional amb fronteres d'estat polític independent

Conservador: nació és un fet natural, atemporal, inmutable

Progressista: expressió democràtica voluntat de poder

Disgregador: Bèlgica, Grècia (estats propis)

Integrador: Alemanya, Itàlia (unió)

Causes: economia i mercat caràcter nacional

Sentiment revolucionari

Esperit romàntic

solidaritat davant ocupació francesa

Congrés Viena ignora aspiracions nacionals

MOVIMENTS LIBERALS- NACIONALISTES

Potències europees volen evitar còpia model revolució francesa

Oposició il.legal - violència - societats secretes (minories cultes)

3 onades revolucionàries

1820 - qüestiona absolutisme monàrquic

(ale, est, ita, port, russ, grè)

Congressos Aix la Chapelle (1818): França entra a l'Aliança

Troppan (1820) + Laybach (1821): Àustria repressió insurrecció Itàlia

Verona (1822): França intervenció militar a Espanya

*Grècia: s. XIX ràpida decadència I. Otomà. Moviment d'alliberament i organització societat secretes: HETAÍRIES (dins i fora de Grècia). Gener 1822 rebels proclamen independència a l'Assamblea d'Epidaure.

Ajuda: Filohelenisme: corrent d'opinió favorable independència Grècia

Anglaterra, Rússia i França

1827 flota anglo-franco-russa destrossa flota turco-egipcia

set 1829 Pau d'Adrianàpolis - fi de la guerra

1830 - qüestiona legitimisme

Triomfants França

*Bèlgica: Països Baixos sorgeix moviment pro- independència Bèlgica. Conferència Internacional a Londres (1830-1831) nou Estat Independent

Fracassats Itàlia, Alemanya, Polònia, Espanya, Portugal

1848 - crisi econòmica i descontentament públic

causes:

situació econòmica: alta demografia atur/malestar social

crisis agrícola, tèxtil, financera, metal.l

situació social: proletariat amb conciència de classe

situació política: manca llibertats d'homes i pobles

*França: Enderrocament Lluís Felip

Govern revolucionari (llibertat premsa/associació, dret reunió, sufragi universal masculí, dret treball, obradors socials)

Divisió entre Obrers París (socialistes)

crisi Població rural (conservadors)

Insurrecció obrera- exèrcit reprimeix moviment

Assamblea Constituent: constitució executiu UNIPERSONAL

*Resta d'Estats copien a França

Resultat Revolució 1848:

Alliberament serfs

Manteniment formes constitucionals (a alguns estats)

Política realista

Separació moviment obrer en diferents corrents socialistes

REVOLUCIONS LIBERALS s.XIX

Acaba Imperi Napoleònic

Congrés Viena (1814/1815)

Àustria, Prússia, Rússia, GB

• equilibri de poder al continent

• congressos: decisions política europea

• RESTAURACIÓ Antic Règim Legitimitat: sobirans tron herència dinàstica Absolutisme: sobirans x elecció divina

Intervencionisme: defensa interès colectiu

Relacions europees

Santa Aliança Àustria, Prússia, Rússia

Pacte polític i militar per defensar principis legitimisme cristià (Antic Règim/Absolutisme)

Quàdrupla Aliança Àustria, Prússia, Rússia+ Anglaterra

Aturar possibles intents expansionistes de França

Oposició Restauració (1ª ½ s. XIX)

• romanticisme: (cultural) fe “bondat natural” de l'home/individualisme/sentiment religiós

exaltació valors culturals i sentiment nacional

2. LIBERALISME (Locke) drets naturals inherents a l'home : (llibertat/propitat/igualtat) davant llei i fisc

divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)

sobirania nacional i sufragi universal (radicals)

censatari (moderats)

• NACIONALISME: drets nacions històriques. Fer coincidir la comunitat nacional amb fronteres d'estat polític independent

Conservador: nació és un fet natural, atemporal, inmutable

Progressista: expressió democràtica voluntat de poder

Disgregador: Bèlgica, Grècia (estats propis)

Integrador: Alemanya, Itàlia (unió)

Causes: economia i mercat caràcter nacional

Sentiment revolucionari

Esperit romàntic

solidaritat davant ocupació francesa

Congrés Viena ignora aspiracions nacionals

MOVIMENTS LIBERALS- NACIONALISTES

Potències europees volen evitar còpia model revolució francesa

Oposició il.legal - violència - societats secretes (minories cultes)

3 onades revolucionàries

1820 - qüestiona absolutisme monàrquic

(ale, est, ita, port, russ, grè)

Congressos Aix la Chapelle (1818): França entra a l'Aliança

Troppan (1820) + Laybach (1821): Àustria repressió insurrecció Itàlia

Verona (1822): França intervenció militar a Espanya

*Grècia: s. XIX ràpida decadència I. Otomà. Moviment d'alliberament i organització societat secretes: HETAÍRIES (dins i fora de Grècia). Gener 1822 rebels proclamen independència a l'Assamblea d'Epidaure.

Ajuda: Filohelenisme: corrent d'opinió favorable independència Grècia

Anglaterra, Rússia i França

1827 flota anglo-franco-russa destrossa flota turco-egipcia

set 1829 Pau d'Adrianàpolis - fi de la guerra

1830 - qüestiona legitimisme

Triomfants França

*Bèlgica: Països Baixos sorgeix moviment pro- independència Bèlgica. Conferència Internacional a Londres (1830-1831) nou Estat Independent

Fracassats Itàlia, Alemanya, Polònia, Espanya, Portugal

1848 - crisi econòmica i descontentament públic

causes:

situació econòmica: alta demografia atur/malestar social

crisis agrícola, tèxtil, financera, metal.l

situació social: proletariat amb conciència de classe

situació política: manca llibertats d'homes i pobles

*França: Enderrocament Lluís Felip

Govern revolucionari (llibertat premsa/associació, dret reunió, sufragi universal masculí, dret treball, obradors socials)

Divisió entre Obrers París (socialistes)

crisi Població rural (conservadors)

Insurrecció obrera- exèrcit reprimeix moviment

Assamblea Constituent: constitució executiu UNIPERSONAL

*Resta d'Estats copien a França

Resultat Revolució 1848:

Alliberament serfs

Manteniment formes constitucionals (a alguns estats)

Política realista

Separació moviment obrer en diferents corrents socialistes

Formació de l' URSS i sistema constitucional soviètic

• redacten una constitució i es proclama la República Socialista Federativa de Soviets de Rússia

nou tipus d' estat que correspon a dictadura de proletariat

monolitisme polític únic partit al poder bolxevics (partit comunista)

estat centralista unitari al voltant del partit

es crea la policia política Txeca

• es crea l' URSS. Inicialment hi havia 4 repúbliques socialistes soviètiques (després 11 i 15)

• nova constitució que manté el sufragi restringit i indirecte amb sectors que no podien votar (sectors tsaristes). Els electors no escollien els membres que els havien de representar a les assamblees principals

Soviet suprem: òrgan suprem de l' Estat (escull poder executiu)

Soviet de Comissaris del Poble: consell de ministres

Presidium: president i vice-president (comitè executiu)

Soviet de la Unió

Soviet de les Nacionalitats

• nova constitució. Època Stalinista. Sufragi universal i directe. Manteniment de l' estructura federal de l' Estat i el monopolisme. Política repressiva contra qualsevol dissidència (purgas Stalinianas): van fer neteja contra qualsevol actitud crítica o contrària dins i fora del partit (1935-1938).

Nova Economia Política (NEP) (1922-1927)

Posa fi al comunisme de guerra.

Sistema d'economia mixta (augment de la producció i suport població).

• Es permet l'economia privada en certs sectors: (petita indústria), sector artesanal i camp

• Control de l'estat: Gran indústria, banca, transports

El context de la guerra civil ha canviat i necessiten l'estímul privat per millorar la situació econòmica. El sector més beneficiat és l'agrari. Kulacs: propietaris agraris acomodats.

Al 1923 l' Estat intervé per equilibrar la diferència. Augmenta els impostos al sector agrari (capitalista) i controla l' especulació.

Crisi de les tisores:

Els preus dels productes agraris disminueixen i els industrials augmenten.

Relacionat amb el fet que el sector agrari és privat i de més fàcil recuperació ð augmenta la producció i disminueixen els preus.

Planificació econòmica (1928-1945)

Dura fins la 2a Guerra Mundial.

Característiques:

• socialització o nacionalització de l' economia (depèn de l' Estat)

• planificació

sector agrari:

1- explotació col·lectiva de les terres:

Pretenen augmentar la producció agrària per poder alimentar la població urbana i alliberar mà d' obra agrària.

SOVJOZ: granges estatals - la terra i els mitjans de producció pertanyen a l' Estat. Són assalariats

KOLJOZ: cooperatives agrícoles - segueixen les directrius de l' Estat.

2- plans quinquennals:

Pla econòmic de 5 anys de durada. Elaborat per l' Estat i en concret per un organisme anomenat GOSPLAN (Comitè estatal de planificació) creat al 1921.

1918-1932 (1er pla)

prioritat absoluta a la industrialització accelerada. Objectiu fer de l' URSS una gran potència econòmica. Intentar ser el màxim d' autosuficient i dependre el mínim de l' exterior. Incentius per la indústria pesada i de béns d' equipament. Electrificació del país. Combustible. Obres d' infrastructura. Resultats: impressionants. Al principi de la 2a GM era una gran potència a tots els nivells.