Historia Contemporánea siglo XX

Primera Guerra Mundial. Consecuencias económicas. EEUU (Estados Unidos). Crack 1929. Bolsa. Capitalismo. Depresión económica. Europa. Recuperación

  • Enviado por: Farres
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

I GUERRA MUNDIAL

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial va marcar una nova època i una nova fase de transició que va acabar el 1945.

  • LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA GUERRA:

    • Més de vuit milions d'homes van perdre la vida als camps de batalla i la maquinària de les fàbriques va ser destruides per la guerra.

    • Hi va haver unes conseqüències molt negatives: Els aliats no sabien com havien de pagar els deutes ni com s'havia d'organitzar el sistema monetari; per altra banda, els efectes dels tractats de pau: El tractat de Versalles va provocar unes penes duríssimes pels vençuts i també va canviar les fronteres.

    • Per Àustria i Hongria els seus mercats es van reduir ja que tenien menys territoris després de la guerra. Bulgària, Rússia i Turquia també van quedar molt afectades.

    • Alemanya es va veure obligada de pagar les destruccions fetes a la guerra. Per altra banda, Estats Units es va oposar a les reparacions. Tot això va crear grans problemes entre els vencedors i no van ser capaços d'arribar a acords.

  • EL DECLIVI BRITÀNIC I LA SUPREMACÍA AMERICANA:

    • Hi va haver un augment de desequilibris en el mercat europeu i americà (EEUU): l'excés d'oferta d'aliments i primeres matèries va provocar la caiguda de preus.

    • Els Estats Units van créixer molt més ràpida que Europa. La competència de productes americans va provocar un dèficit comercial europeu, que aquest, es va compensar per les inversions de capital nord-amèrica a Europa.

    • Hi va haver un desequilibri entre els països industrialitzats i els que exportaven aliments i primeres matèries. Quan els preus dels productes agraris van baixar el 1922, va empitjorar el comerç d'aquells països per la qual cosa, aquests, es van demanar molts préstecs.

    La crisi de 1929 va tenir lloc dessprés d'uns anys de creixement econòmic extraordinari els Estats Units.

    Aquest país va tenir millores tecnològiques i formes d'organització de treball noves. Aquest creixement també va ser molt desequil·librat el 1929 i va portar a terme l'ensorrament de la borsa de Nova York.

    2.1. ELS FELIÇOS ANYS VINT:

    • EEUU va accelerar el procés econòmic pel canvi en l'estructura de la seva economia. Es va convertir en el primer inversor mundial deixant el segon lloc Gran Bretanya. Va augmentar les seves exportacions en casi bé tots els mercats.

    • La productivitat dels Estats Units va millorar en tots els sectors entre el 1919 i el 1929.

    • Hi van haver nous invents: el telèfon, l'automòbil i els electrodomèstics com la ràdio. Aquesta “revolució” se'n dirà revolució dels consumidors. Aquesta, va ser una de les causes principals de l'expansió de l'economia. El consum va creixer tan que va superar l'augment real dels salaris però s'ha de tenir en compte que s'anaven endeutant cada cop més.

    • Es van començar a contruir gratacels a les ciutats més principals: Nova York, Chicago, Detroit,etc. Ja que la demografia va augmentar.

    • Els beneficis de les empreses i les accions va créixer. El secotr agrari tenia mols deutes i va veure que l'ingrés agrari es reduia per que cada vegada hi havia menys exportacions i menys preus el 1922.

    • Els treballadors de la indústria tradicional es van veure obligats a canviar de feina. Això portaria una disminució de salari i l'augment de la pobresa que es va anar estenent a les ciutats. Es crearan els barris.

    • Molts inversors van invertir el seu capital a la borsa el 1929. Aquest any començarà la crisi.

    2.2. AUGE I CRISI DE LA BORSA:

    • Els inversors posaven el seu capital a la borsa perquè es pensaven que com més invertissin, més benefici en treurien.

    • Molts inversors es van endeutar però estaven convençuts que podrien pagar els diners que calguessin venent les accions cosa que no va ser veritat per a molts d'ells.

    • El 24 d'octubre del 1929 els preus de les accions van deixar de pujar i es va transformar en el “Dijous Negre” de la història financera dels EEUU. Hi va haver una caiguda d'accions. El 29 d'octubre del 1929 nomenat “Dimarts Negre” va passar el mateix que el dijous anterior. Molts bancs reclamaven diners dels préstecs.

    2.3. DE LA CRISI BORSÀRIA A LA DEPRESSIÓ:

    • L'endeutament de les empreses i de les famílies era molt elevat. Lecomnomia de les empreses no podia continuar créixer com havien fet anys anteriors. En general, hi va haver una forta depressió econòmica.

    • Van haver dos factors importants: La manca de diners per pagar els deutes = crisi de liquiditat; i la caiguda del consum provocat perquè s'estaven vivint èpoques econòmiques díficils. Com que les empreses no pagaven els seus treballadors, van deixar de fabricar i van marxar, així moltes empreses van caure per la manca de diners entre l'any 1929 i 1930. L'atur va augmentar moltíssim. La crisi de liquiditat també va fer que hi haguessin menys inverisons europeees i, per tant, que disminuís el preu del diner o desflació.

    • A més, també van disminuir els preus agraris provocat per l'endeutament.

    2.4. FALLIDES BANCÀRIES I RECESSIÓ INDUSTRIAL:

    • Més endavant els bancs van començar a fallar (nivell de producció). Els cèdits es van reduir i això va portar a impedir els préstecs. El 1930 hi va haver la primera fallida bancària, el 1931 la segona i el 1933 la tercera. Més de 4.000 bancs van desaparèixer i moltes famílies es van arruïnar, moltes empreses també van ser tancades. Al final el 1933 l'atur afectava gairebé una quarta part del total de treballadors.

    • Les persones eren molt pessimistes pensant en el futur del capitalisme. La fabricació dels automòbils va caure un 70%.

    • Tot això era causa perque la inversió estava paralitzada. Els empresaris van deixar d'invertir perquè no creien que poguessin vendre res.

    • El mercat va ser incapaç d'equilibrar l'oferta i la demanda.

    CRISIS 1929

    La situació dels Estats Units va “influenciar” sobre altres països com Europa.

    Les importacions americanes van baixar i això volia dir que la demanda dels productes europeus també va disminuir.

    3.1. LA DEPRESSIÓ A EUROPA:

    • La crisi va anar d'un país a un altre però en tots, hi va haver una baixada de la producció industrial i arícola, baixada d'intercanvis i molt atur.

    • Es va afegir una crisi financera el 1931 que va començar amb la caiguda del banc principal d'Àustria. Això va portar a terme dificultats del sistema bancari europeu. A Alemanya la caiguda d la producció s'anava augmentant i la recessió alemana va accelarar la crisi a Europa.

    • A Gran Bretanya també tenien els seus problemes: no podien mantenir la lliura com a moneda principal del país perquè el dòlar era més atractiu, per tant, la lliura va fer fallida. Es volia un canvi de moneda però aquest cop que les monedes siguessin d'or i això va arribar a que el 1931 hi hagués una crisi de moneda.

    • França va ser un dels països que va conservar el tipus de moneda però això va dur que no hi hagués competència en el mercat internacional. Per aconseguir-la, es van posar obstacles a les importacions i es van demanar molts productes o signar acords amb altres mercaderies.

    3.2. L'ENSORRAMENT DEL COMERÇ INTERNACIONAL:

    • Es va entrar en una època de devaluacions monetàries i això va afectar als intercanvis molt malament.

    • Molts països van tancar el comerç internacional, per tant, la recuperació d'economies era impossible sense l'augment dels intercanvis.

    • Amb la caiguda del comerç molts països van fer un augment de proteccionisme que pels EEUU va ser considerada una declaració de guerra comercial a Europa el 1930. Però els governs van prendre mesures per salvar la posició pròpia.

    • L'eliminació o dels pocs intercanvis que hi havia molts països que eren expaortadors de productes van ser afectats i van disminuir els ingressos com en els anys 20.

    RECUPERACIÓ ECONÓMICA

    Alguns governs van posar en pràctica algunes mesures per recuperar l'economia. John Maynard Keynes va ser un economista que va donar solucions i els seus plantejaments es diran “keynesians”. Ho va explicar tot a un llibre publicat el 1936 per ell: Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner.

    4.1. KEYNES I LA CRISI:

    • Keynes va dir que les mesures fetes pels governs per reduir l'atur eren mal fetes. Ell deia que el problema venia per la falta de demanda i això ocasionava una caiguda inversora i de l'ocupació.

    • Keynes proposava que havia de ser l'Estat qui invertís per mitjà d'una política activa d'intervenció tot apujant la despesa en obres públiques. Això tindria la conseqüència d'un augment de la demanda per l'import de la despesa i a més, aquesta, seria transformada en béns i serveis. En augmentar la renda, l'Estat podria augmentar els ingressos.

    • Aquella explicació, semblava l'única solució al problema perquè molts partits polítics els hi semblava bé i no trobaven idees millors.

    • Suècia i Dinamarca van ser els únics països que van dir no a la proposta. Molts països ho van aplicar i el resultat va ser un augment de despesa pública per baixar l'atur i a més a més, amb aquest petit augment van controlar els preus.

    4.2. EL NEW DEAL DE ROOSEVELT:

    L'intent de la recuperació econòmica al Estats Units es deia New Deal. El va posar en pràctica el president Roosevelt.

    • Proposava augmentar obres públiques i reduir el dèficit públic. Molts empresaris van protestar perquè el perjudicava, per tant, la confiança no va millorar.

    • Volien lluitar contra la desflació. Aquestes mesures van ser anomenades inconstitucionals. Llavors,es va crear l'organisme Agricultural Adjustament Administration (AAA) per mirar de fer baixar la producció agrària i recuperar els preus. Es va formar la National Recovery Administration per fer acords de preus i evitar-ne la reducció. També es va crear la Public Words Administration per donar idees a projectes d'infraestructura.

    • Es va notar una recuperació als Estats Units. Entre el 1933 i el 1935 hi va haver més sindicats però la desconfiança empresarial per Roosevelt encara durava entre els anys 1936 i 1937.

    4.3. ELS PAÏSOS ESCANDINAUS:

    • Suècia i Dinamarca van tenir un augment d'economia més ràpid que els altres països. El seu mètode no era el keynesià però s'assemblava molt. El mètode va ser portada externament pels partits socialdemòcrates. Aquests partits van col·laborar a fer programes d'ajut pels autrats i es va crear l'Estat del benestar.

    • L'element clau era fer un paper al pressupost de l'Estat rn la lluita contra les crisis molt similar del que havia fet Keynes. Així quan els empresaris invertien menys provocaven augment d'atur però llavors l'Estat havia d'augmentar la seva inversió per compensar.

    4.4. LA POLÍTICA ARMAMENTISTA DE HITLER:

    • Hitler va tenir el poder a Alemanya i va portar un augment d'economia positiva. Va reduir els salaris de la renda nacional fent una repressió contra els sindicats. També va dur a terme a fer obres públiques.

    • Hitler es va apartar del comerç internacionals per arribar a l'autarquia com Franco havia fet a Espanya el 1939.

    • Com que Alemanya necessitava aliments van fer comerç exterior on la demanda va pujar molt i hi va haver un augment de la població. En aquell país l'atur es va reduir amb més rapidesa. Aquella política armamentista va conduir a una crisi econòmica.

    • Alemanya ja no es podia salvar d'aquella dictadura. Va començar el neocolonialisme amb una expansió de militars.

    4.5. COOPERACIÓ INTERNACIONAL I ESTABILITZACIÓ:

    • El 1932 EUA, els governs de França i Gran Bretanya volien que s'acabés la guerra del comerç fent uns intents. L'intent més important va ser en la Conferència Internanional de Londres però com que hi havia descords no es va aconseguir res.

    • Tot hi així, a la Conferència es fan fer programes coordinats d'obres públiques per pujar la demanda. S'havia d'aconseguir moderar les traves del comerç entre països.

    • A la Conferència de Londres, es va dir que es podia canviar positivament l'economia sense que s'acabés el capitalisme.

    • Amb l'eliminació de devaluacions monetàries, va augmentar la seguretat dels béns i serveis. Es van fer acords per millorar la situació en els països que feies exportacions. Gràcies a mesures internes es va aturar l'empitjorament de la conjuntura el 1929. La poderosa Gran Bretanya va ser substituida per Estats Units. EEUU passaria a ser el país més poderós mundialment.

    Vídeos relacionados