Historia contemporánea de España

República. Franco. Guerra Civil # Restauració

  • Enviado por: Wiwal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 41 páginas
publicidad
publicidad

NACIONALISMES: es una reacció contra l´estat centralista i espanyolista que s´estava intentant construir a Espanya. Cal recordar que el nacionalisme es un corrent generalitzat a Europa.

[Recordar els nacionalismes alemany, italià, balcànic, ...]

BASC: neix com a reacció de la supressió dels furs després de la III Guerra Carlina.

Apareix com un moviment foralista: proposa la defensa de la llengua

Defensa de la cultura basca

Bases de la societat: família, propietat, religió

1898 fundació del Partit nacionalista basc, per Sabino Arana

crea el neologisme EUSKADI per referir-se a la patria

no vol intervenir en la política de l´estat

autonomia com a aspiració màxima

va trobar suport en classes mitjanes, urbanes i pageses

[alta burgesia era espanyolista]

GALLEC: arrenca d´un moviment cultural entre una part de la intel.lectualitat, REXURDIMENTO

Es dona una doble corrent: progressista Rosalía de Castro i Manuel Murguía

Conservador Alfredo Brañas El Regionalismo 1899

Va tenir un suport molt menor que el cas basc i català

CATALÀ: punt de partida és el desvetllament d´una consciència nacional a la que contribueix un

moviment cultural: RENAIXENÇA

es desenvolupa entre els anys 30 i 80 a Catalunya

reivindicació del català com a llengua literària

influit pel Romanticisme: valoració de l´individualisme

exaltació llibertat política

exaltació llibertat nacional

reconeixement de les peculiaritats

valoració patrimoni folklòric

La Pàtria, 1833, B.C. Aribau

Poemes de Lo gaiter del Llobregat [Joaquim Rubió i Ors]

Restauració dels Jocs Florals el 1859

CULTURA POPULAR

Intent d´alguns intel.lectuals per acostar la R. A les classes

populars.

Aquest acostament es produí a través del cant coral

Teatre

Premsa

Cant coral: Cors de Clavé

Orfeó català fundat el 1891 per A.Vives i Ll. Millet

Teatre: sobretot Frederic Soler Serafí Pitarra

Premsa: satírica, humorística, republicanista, .. en general

Un tros de paper, La campana de Gràcia,

L´esquetlla de la Torratxa

El 1879 Valentí Almirall impulsa la creació del

Diari Català, inici de la premsa diària en català.

Jacint Verdaguer i Angel Guimerà enllaçaren el llenguatge popular amb la cultura literària

Quan a la fi de segle la Renaixença perdia força va ser subtiutit pel MODERNISME, que fou un

Pas definitu cap a la configuració d´un autèntic catalanisme polític.

L´impuls del catalanisme polític

  • Primer terç del s. XX sorgeixen els primers partitis politics que intervenen en la política de l´estat.

  • Catalanisme conservador 1901 fundació de la Lliga Regionalista Prat de la Riba

Francesc Cambó

Josep Puig i Cadafalch

Objectiu: aconseguir una autonomia política i administrativa i

lluitar contra el cacaiquisme i el frau electoral

Solidaritat Catalana agrupació de les forces polítiuqes catalanes

Per protestar contra la Llei de Jurisdiccions

del 1906 que ampliava les competències

dela justícia militar en l´àmbit civil.

Fracàssa per l´ñ heterogeneitat ideoloògica

i l´excessiu protagonisme de la Lliga.

Es generalitza el terme nacionalisme.

Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana 1906 considerada

com l´obra teòrica culminant del nacionalisme.

Mancomunitat de Catalunya 1914, culminació nacionalisme català.

Durant la dictadura deprimo de Rivera decau a favor del catalanisme

d´esquerres

  • Catalanisme d´esquerres Durant primer terç li manca unitat i fortalesa

Per què: per la presència de l´esquerra anticatalanista

per la influència entre els obrers de l´anarcosindicalista

per la manca d´un programa que atrgui classes mitjanes

falta d´un líder carismàtic

inestabilitat social provocada pels anarquistes

1910 Unió federal nacionalista republicana (UFNR)

1917 Partit Republicà català Francesc Layret, M. Domingo, LL. Companys. Intenta unir obrerisme i catalanisme sense èxit.

1922 Acció catalana, partit alternatiu a la Lliga

1922 Estat català, fundat per F. Macià. Independentista. Representa l´inici de l´èxit del catalanisme d´esquerres

1931 Esquerra Republicana de Catalunya, F. Macià, hegemònic a la Catalunya de la II República

OBRERISME

  • Durant els primers anys de la restauració el mopviment obrer resta esmorteït com a conseqüència de la repressió.

  • Amb l´aprovació de la Llei d´associacions el moviment obrer reb un important impuls.

  • Anarquisme major acceptació entre els obrers del camp (Andalusia) i industrials (Catalunya)

rebuig participació en política

acció directa organitzada pels sindicats (sovint terrorista)

1888 es dissolt la Federació de treballadors de la regió espanyola

Terrorisme: Madrid, Bilbao, València, ... ciutat de les bombes

Atemptat contra Martínez Campos

Bombes del Liceu 1893

Atemptat contra la processó del Corpus 1896

Assassinat de Canovas per un anarquista italià per venjar el

Procès de Montjuich, condenmes a mort d´anarquistes.

  • Socialisme menys extès a l´estat espanyol

1879 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va obtenir un diputat el 1910

el primer que obtenia. Fundat per P. Iglesias

1888 Unió General de Treballadors

4. La crisi de 1898

  • El segle va acabar per Espanya amb dues guerres colonials: Cuna (1895-1898), Filipines (1896-1898)

  • Es coneix historiogràficament com el desatre del 98 la pèrdua de Cub, Puerto Rico, Filipinas i Guam

  • Causes del conflicte: la inadequada política colonial que bloquejava qualsevol reforma administrativa

la consciència independentista

els interessos imperialistes dels USA

  • CUBA 1895 Grito de Baire, liderat per J. Martí i els liders de l´anterior revolta

El general Weyler va fer front a la guerra

El govern de Cànovas volia una victòria sense paliatius

A la mort de Canovas, Sagasta intentà oferir una autonomia, que va arribar massa tard perque els USA ja havien decidit prendre part en la guerra.

McKynley, president nordamericà, envia el Maine a l´Habana l´enfonsament del qual provoca l´enfrontament entre Espanya i USA. Derrota espanyola a Santiago de Cuba. Flota espanyola dirigda per l´Almirall Cervera

- FILIPINES 1896 s´inicia la insurreció independentista dirigida per José Rizal i Emilio Aguinaldo

General Polavieja és l´enacrregat de posar ordre

Intervenció nordamericana. Derrota de Cavite (port de Manila)

  • Tractat de Paris 10 de desembre de 1898 entre USA i Espanya. Es perden tots els territoris

  • Conseqüències:

Importants pèrdues econòmiques (perd el control del comreç mundial de sucre, cafè, tabac, )

Pèrdues humanes que van afectar els sectors més pobres de la societat espanyola

rrupció dels nacionalismes perifèrics que sempre es posicionaren contra la política colonial

Crisi cultural, de consciència crítica, pessimista respecte de la realitat espanyola

Naixement d´un moviment regeneracionista.

2. LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESTAT DEMOCRÀTIC

  • El regnat de Isabel II (1833 - 1868)

    • La regència

    • Els carlins

    • Els partits politics

    • Les etapes de govern: moderats i progressistes

  • El sexenni revolucionari: 1868

    • La revolució de de 1868

    • El regnat de amadeu I de Savoia

    • La 1ª República 1873-74

    3. Economia i societat a l'epoca Isabelina

    • El regnat d´Isabell II veurà la imposició de l´estat liberal definitvament a Espanya.

    • Aquesta construcció de l´estat liberal no estarà exempt de conflictes, problemes i enfrontaments.

    • Isabel II tindrà el regnat més llarg d´un monarca a Espanya.

    Les regències: Maria Cristina de Borbó (1833-40; General Espartero (1840-43)

    - Regència: periode de 10 anys: extrema violència política i social

    insurrecció carlina

    bullangues

    diversos cops militars

    Maria Cristina: Governs liberals pel suporta a la causa de la seva filla

    Reformes administratives bàsicament [Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa]

    Reformes encaminades a limitar el poder de l´ Esglèsia

    Promulgació de l´Estatut Reial 1834

    Esmena de la Const. De 1812

    Establia Corts en dues cambres Pròcers del regne

    Procuradors del regne

    Pròcers: alts eclesiàstics,nobles, grans propietaris

    Designació reial amb caràcter vitalici

    Procuradors: escollits amb sufragi censatari.

    Corona tenia la iniciativa legislativa

    Corts amb funcions només consultives

    Desamortització 1836 Juan Alvarez de Mendizábal [liberal progressista]

    Objectiu: reforma agrària / aconseguir diners per l´estat per tal

    de sostenir la guerra amb els carlins / crear una

    nova classe social de propietaris que donessin suport a la causa liberal.

    Resultats: la hisenda publica no es va sanejar i els pagesos

    No van esdevenir propietaris.

    La Granja Cop d´estat. Agost de 1836. Sublevació de sergents

    Restabliment de la Constitució de Cadis

    Elaboració de la Constitució de 1837 [veure full constitucions]

    Sublevacions populars continuades Bullangues de barcelona

    Entre 1835 a 1843

    Barreja de reivindicacions socials

    Lluita entre els liberals mateixos

    Degut a aquests revoltes es va demanar formar govern al general Baldomero Espartero

    un militar molt popular i de posicions progressistes; a més hi van contribuir les seves

    diferències amb la reina regent.

    Gral Espartero: Política llirecanvista [obertura de les duanes a productes estrangers]

    Oposició de la burgesia industrial catalana que es sentia perjudicada per la mesura

    Va haver de fer front a revoltes populars a Barcelona [ciutat que va bombardejar]

    1843 cop d´estat de Narváez (moderat) que deposa Espartero

    El carlisme i la primera Guerra Carlina 1833-1839

    • Carlisme no és només un seguiment dinàstic és una postura ideològica

    • Va integrar amplis sectors d´oposició a Ferran VII

    • La guerra és una autèntica Guerra Civil

    • Zones de predomini carlí: zones rurals del nord de la Península

    -Pais Basc, Aragó, Catalunya, P. Valencià

    • Lema carlí: Déu, Pàtria i Furs [per aterure´s territoris històrics] [els liberals eren centralistes]

    • Carlins seguien un sistema de partides fent guerrilla

    • Malgrat això tenien militars de prestigi: TOMAS ZUMALACARREGUI

    GENERAL MAROTO

    RAMON CABRERA

    • 1837 expedició fallida dels carlins per ocupar Madrid

    • 1839 fi de la guerra Conveni de Bergara , pau entre Espartero i el general Maroto

    1846 resorgiment del carlisme a Catalunya

    2ª Guerra Carlina que durà tres anys

    Conegut amb el nom de Guerra dels Matiners

    Finalment entre 1873 i 1875 hi hagué un tercer aixecament carlí

    La 3ª Guerra carlina

    Els partits polítics

    MODERATS Liberals. Sobirania compartida corona-corts

    Partidaris del manteniment de l´ordre públic

    Sufragi censatari

    Base social: classes mitjanes, aristocràcia latifundista, alts càrrecs de l´exèrcit

    part de la burgesia industrial.

    PROGRESSISTES Liberals. Soberania nacional.

    Reconeixements de llibertats explícites

    Limitació atribucions de la corona

    Sufragi universal

    Base social: petita burgesia, comerciants, artesans, militars baixa graduació

    PARTIT DEMOCRATIC Sorgit el 1849 com una escissió de l´ala radical dels progressistes

    Sufragi universal. Desamortitzacions. Intervenció de l´estaten educació

    Reconeixement amplíssim de drets i llibertats

    UNIÓ LIBERAL Sorgit el 1854. Fundat per Leopoldo O´Donnell

    Partit moderat, però amb elements progressistes

    Comptava amb el suport de importants caps militars Prim, Serrano, Toperte.

    Bienni Progressista 1854-1856

    - Accès al poder: cop d´estat militar conegut com a VICALVARADA, protagonitzada per O´Donnell

    Manifest de Manzanares [programa]

    acompanyat d´aixecaments populars a ciutats

    com Barcelona, Madrid, St Sebastià, ...

    - Elaboració Constitució 1856 [veure full constitucions] [NO PROMULGADA]

    - Desamortització de Madoz (1855): afecta a tots els béns de mans mortes, civils i eclesiàstiques

    objectiu: sanejament de la hisenda pública

    - Llei de ferrocarrils (1855): representa el rellançament del ferrocarril a espanya

  • 500 Kms de via

  • 1650 Kms de via

  • 1860-1865 4828 Kms de via [Regne Unit 16798 kms]

    [Alemanya 11089 kms]

    Unió Liberal 1856-1868

    - Accès al poder: pronunciament militar protagonitzat per O´Donnell, que preten restaurar el règim moderat aquell que ell mateix havia contribuit a enderrocar 2 anys abans.

    - O´Donnell i Narvaez es succeiran en el poder

    - Restabliment de la Constitució de 1845, però amb una acta addicional de 16 articles

    limitació d´atribucions de la corona

    sentit + progressista a la const.

    - Fou una etapa de certa estabilitat pòlítica i creixement econòmic

    - Acció de govern: Llei Moyano d´instrucció pública 1857

    Política colonial: campanyes militars sense gaire sentit

    Guerra del Marroc 1859; Mèxic, Sto Domingo, Perú.

    Es buscava només el prestigi antic colonial.

    - Final del règim: Problemes econòmics [males collites, crisi texil, augment de l´atur, ...]

    Problemes socials: revoltes socials [camperols andalusos]

    Problemes polítics: desprestigi de la monarquia i dels governants, intents d´insurrecció

    1866 reunió a Ostende (Bèlgica) de l´oposició democràtica, progressista i a última hora

    els mateixos unionistes.

    Resolució: posar fi al regnat d´Isabell II, formar un govern provisional convocar una assemblea constituent elegida per sufragi universal.

    2. El Sexenni Revolucionari 1868-1874

    • El final de la monarquia isabelina va donar pas al Sexenni Revolucionari, un periode de canvis polítics ràpids i intensos: una revolució democràtica

    la monarquia constitucional d´un rei estranger

    i la primera experiència republicana [no monàrquica]

    - Entre 1868 i 1874 es van succeir conflictes polítics i socials que van acabar desestabilitzant els intents de reorganització democràtica de l´estat. Cal destacar: La III Guerra Carlina

    La guerra cubana

    Conflictes federalistes

    L´acció de l´AIT

    La Revolució de 1868

    • Revolta de part de l´exèrcit el setembre de 1868. Coneguda amb el nom de Gloriosa.

    • Protagonistes: els generals Serrano i Prim i l´almirall Topete.

    • Avanç dels revoltats cap a Madrid vencent l´erxèrcit governamental en la Batalla d´Alcolea.

    • Abdicació i exili de la reina Isabel II.

    • Actuació dels revoltats: formació d´un govern provisional presidit per Serrano

    govern integrat per progressistes i unionistes

    convocatòria d´eleccions pel gener de 1869

    Eleccions: barons majors de 25 anys

    Resultat: unionistes, progressistes i dem. 236

    (381 escons) republicans 85

    carlins 20

    [la resta sense determinar]

    Constitució 1869 [veure full constitucions]

    • Problema: Espanya es constituia en monarquia PERO! No hi havia rei. Calia buscar-ne un.

    • Regent: Serrano. Cap de govern. Prim

    El regnat d´Amadeu I de Savoia 1870-1873

    • El general Prim s´ocupa de buscar candidat per Europa [entre trant creix l´oposicxió republicana i carlina]

    • Candidat idoni: Amadeu de Savoia, fill del rei Víctor Manuel II d´Itàlia.

    Per què? Nacional: era liberal i constitucionalista i catòlic

    Internacional: no perjudicava ni França ni Prússia [potències del moment]

    • Prim mor tres dies abans de l´arribada del nou rei a Espanya.

    • La desaparició de Prim, principal valedor del rei, va fer que es comencessin a donar les primeres dissensions. La desunió política i la falta de suport al rei dificultaven l´acció de govern.

    • Finalment i davant aquest panorama Amadeu I va abdicar el febrer de 1873

    3ª guerra carlina. Es vol aprofitar el destronament d´Isabel II

    Dues postures: la participació política i la via militar

    Insurrecció: l´abril de 1872, al P. Basc, València, Maestrat i Catalunya

    El conflicte s´allargà fins el 1876 any que l´exèrcit governamental ocupen Estella i Tolosa.

    Qüestió cubana Crit de Yara, crida dels independentistes cubans a la insurrecció

    dirigits pels líders Màximo Gómez i Antonio Maceo. Guerra que va durar 10 anys. 1878 Pau de Zanjon, posa fi al conflicte però no soluciona la qüestió cubana.

    Acció AIT El 1871 es funda la Ferderació Regional Espanyola de l´AIT

    Manifestacions

    3. LA RESTURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898

  • El sistema de la Restauració

  • L´evolució política: Alfons XII 1874-1885

  • Regència de Maria Cristina 1885-1902

  • L´oposició política Carlisme

  • Republicanisme

    Nacionalisme

    Obrerisme

  • La crisi de 1898

  • El sistema de la Restauració

    • Restauració: en sentit estrcte arriba fins el 1923, amb el cop del General Primo de Rivera que deivava en suspens la Constitució que legitimava aquest règim.

    • Hi ha però un punt d´inflexió i aquest és el 1898 i és aquí on ens aturarem en aquest tema.

    • Antonio Cánovas del Castillo fou l´autèntic artífex de la restauració

    -buscava un sistema igual que l´anglès

    -una monarquia parlamentaria

    • Des de 1873 preparava el retorn d´Alfons XII

    el fa formar a l´acadèmia miliytar de Sundhurst

    el fa firmar el Manifest de Sunhurst

    - es presentava com a únic i legítim representant del

    dret monàrquic a Espanya i plantejava la recuperació

    de la legalitat constitucional a través de la tradició

    monàrquica que ll representava.

    - defensava una monarquia constitucional

    • Cànovas volia una restauració per aclamació popular la qual cosa li donaria legitimitat política, no volia cap pronunciament militar.

    • PERÒ¡ els partidaris d´accelerar el procès van propiciar el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt que va proclamar Alfons XII rei d´Espanya.

    • El nou règim va ser reconegut internacionalment ràpidament

    - Les bases del sistema: Constitució de 1876 [veure fulls de les constitucions]

    Pacificació militar de Cuba i Guerra carlina

    Bipartidisme partits dinàstics Partit Conservador

    Partit Liberal

    [Així s´evitava els cops militars] es van anar alternant en el poder

    la resta de partits en van quedar exclosos

    diferències ideològiques mínimes

    Partit Conservador: ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLO. Hereu del moderantisme, unionisme i part del progressisme de l´época isabelina.Base social: burgesia industrial i latifundista i financera.

    Partit Liberal: PRAXEDES MATEO SAGASTA. Integrava demòcrates, i republicans moderats.

    Base social: professions liberals, i secotrs de la burgesia industrial i comercial, funcionaris.

    Frau electoral per tal de garantir l´alternança

    Eren necessaris els cacics, grans propietaris que garantien un resultat

    mitjançant la compra de vots o la coacció.

    A més es controlava des del govern les llistes dels candidats anome-

    nades encasellat.

    El frau electoral va ser habitual durant tota la restauració.

    Només en les grans ciutats tenia més dificultat per ser major l´opo-

    sició.

    4. ECONOMIA I SOCIETAT DEL S. XIX

  • Trets generals de l´economia

  • La població espanyola

  • El sector agrari

  • La industria

  • Les bases de la Rev. Industrial

    Industria tèxtil catalana

    Siderúrgia i metal.lúrgia

  • Comerç i transports

  • Trets generals de l´economia espanyola

    • Podem dividir el segle XIX en tres periodes:

    • 1800-1830 Crisis econòmica provocada per: a) disminució de la producció agrària

    b) disminució de la demografia (guerra)

    c) pèrdua progressiva del comerç amb Amèrica a causa de les guerres amb Anglaterra, França, i la pèrdua de les colònies americanes

    • 1830-1874 Epoca del gran creixement econòmic europeu

    Espanya hi participa de manera secundària per: a) agricultura anticuada

    b) manca de grans capitals

    c) manca d´una burgesia industrial

    Només un petit nucli de burgesia a Catalunya es va llençar a crear una indústria

    moderna .

    Espanya va créixer però no en la mesura que ho va fer la resta d´Europa

    • 1874-1898 Es van dibuixant elements propis d´una economia desenvolupada:

    un sector bancari

    una xarxa ferroviària nacionbal

    industria siderúrgica

    un mercat colonial

    proteccionisme

    Obstacles: creixement lent de la població (elevada taxxa de mortalitat)

    població activa majoritàriament agrària

    manca de capitals

    infraestructures arcaiques

    No obstant sorgeix una important industria siderúrgica al P. Basc i la industria textil a Catalunya va tenir un cert augment gràcies al mercat espanyol i colonial.

    Imposició del proteccionisme, que interessa a la burgesia basca i catalana i a l´oligraquia terratinent cerealística

    Final de segle: crisi agrària a causa dels cereals americans

    destrucció de les vinyes a causa de la fil.loxera

    pèrdues econòmiques i comercials per la pèrdua de les colònies

  • La població espanyola

  • - Característiques generals: alta natalitat

    alta mortalitat

    creixement de la població menys elevat que a part d´Europa

    creixement vegetatiu europeu 8,23‰

    creixement vegetatiu a Espanya 6‰

    - Creixement de la població: Cens de 1797 10.000.000 habitants

    Població el 1900 18.500.000 habitants

    L´augment de la població va ser superior a la periferia

    CATALUNYA Ppis segle 900.000 h.

    Cens de 1857 1.652.291 h.

    • 1.966.382 h.

    - Les migracions Exode rural des de mitjan segle XIX que comporta un creixement de les ciutats.

    Les migracions no van ser molt importants a Espanya amb

    L´excepció de Catalunya que va ser un focus d´atracció degut a la industria

    A partir dels anys 80 s´accentua l´emigració cap a Amèrica xifrada entre 750.000 i 1.000.000 d´emigrants

  • El sector agrari

    • Població activa dedicada a l´agricultura

    5. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1898-1930

  • El Regeneracionisme

    • Els intents regeneracionistes

    • L´oposició

  • L´enfrontament social: La Setmana Tràgica 1909

  • La Mancomunitat de catalunya 1914-1925

  • La crisi de 1917

    • Els antecedents

    • La fallida del sistema

  • La dictadura del general Miguel primo de Rivera 1923-1930

    • El directori militar 1923-1925

    • El directori civil 1925-1930

    • L´oposició al règim i la caiguda de la dictadura

    Introducció

    - La segona part de la restauració coincideix gairebé íntegrament amb el regnat d´Alfons XIII.

    - El sistema mostrava signes evidents de feblesa; no era democràtic; els partits dinàstics no representaven de debó el poble espanyol.

    - El desatre del 98 demanava un canvi en la política espanyola

    - Sorgeixen els autènctics problemes de fons:

    • El problema social: enfrontament entre burgesos-terratinents i obrers-pagesos, amb exemples com la vaga del 17, la Setmana Tràgica o el pistolerisme dels anys 20

    • La radicalització del nacionalisme: plantejava una nova estrucrturació de l´estat.

    • El problema poítico-militar: les demandes de domcràcia i els fracassos al Marroc fan trontollar la monarquia; el desordre portarà una dictadura militar.

  • El regeneracionisme

  • Concepte: és un corrent de pensament que qüestiona els valors i el sistema polític i social de la Restauració que culminen en el fracàs del 98. Cal regenerar Espanya. Qué vol dir això?

    JOAQUIN COSTA ho resumeix així: Despensa, escuela y siete candados al sepulcro del Cid

    * Es a dir incentivar l´educació, la cultura, la riquesa

    humana del país.

    * Oblidar les glòries del passat a les quals estaven aferrades les classes oligàrquiques.

    Programa regeneracionista * Modernitzar (europeitzar) el país potenciant l´economia

    industrial.

    * Descentralitzar l´administració de l´estat.

    * Actives polítiques agràries i hidràuliques.

    * Acabar amb el sistema del caciquisme

    [A Catalunya Joan Maragall ho va expressar magníficament a Oda a Espanya]

    Els intents regeneracionistes

    * GOVERN SILVELA (Francisco Silvela)

    Va engegar un programa de tímides reformes i descentralitzador. Va posar personalitats nacionalistes conservadores a llocs preeminents al govern central i a Catalunya.

    * GOVERN MAURA (Antonio Maura) (1907-1910)

    Substitueix al capdavant del P. Conservador, A. Cánovas del Castillo.

    Va formular la teoria de revolució des de dalt, reformar des del govern per evitar que les fes el poble mitjançant revoltes o aldarulls. Nova llei electoral

    Legalització de la vaga

    Creació de L´Institut nacional de previsió 1908

    Integració del catalanisme dins l´estat

    *GOVERN CANALEJAS (José Canalejas) (1910-1912)

    Substitueix al capdavant del P. Liberal, P.M. Sagasta.

    Es presenta amb un programa reformista i amb voluntat de dur-lo a terme

    • Reducció d´impostos al consum

    • Nova Llei de Reclutament obligatori i sense poder redimir-lo

    • Regulació de les condicions laborals

    • Reestructuració del finançament dels ajuntaments

    • Llei d´associacions religioses 1910 que limita la creació de nous ordes religiosos per tal de frenar la influència de l´Esglèsia. Coneguda popularment com la ley del candado

    El 1912 es víctima d´un atemptat anarquista que acaba amb la seva vida.

    Després de la mort de Canalejas es va trencar el torn pacífic i l´escena política espanyola viurà una etapa d´inestabilitat que durarà fins el 1923; una dada demostrativa: entre 1914 i 1923 hi ha haver 15 governs amb una mitjana de durada de 5 mesos.

    Els moviments obrers adquirien cada vegada més força.

    L´exèrcit novament es va implicar en política, car se sentia com el vetllador de la pàtria; va intervenir contra moviments obrersd i nacionalistes.

    L´oposició al sistema

    Els principals fronts d´oposició són els nacionalismes, republicans i moviments obrers.

    Nacionalismes.

    Catalunya: ja hem vist l´evolució del catalanisme, els seus èxits i les sevs reivindicacions.

    P. Basc: representat pel PNB de S. Arana. Conservador, catòlic i independentista.

    Galícia: creació de SOLIDARITAT GALLEGA 1907. Elaboració de Teoría del nacionalismo galego de Vicente Risco el 1920.

    També es van donar moviments regionalistes al P. Valencià I a Andalusia.

    Republicans.

    Era l´oposició parlamentària més important. Partits republicans:

    Unió republicana de N. Salmerón

    Partit reformista de Melquíades Alvarez

    Partit Radical d´Alejandro Lerroux i Vicente Blasco Ibáñez

    Agressiu anticlericalisme

    Apropament al populisme d´esquerres

    Molt suport entre els secotors urbans populars

    Va restar influència al catalanisme i al moviment obrer

    Moviment obrer

    Socialisme: ja hem vist el PSOE i UGT de P. Iglesias.

    Anarquisme: va anar derivant del terrorisme cap al sindicalisme. Creació de la Confederació nacional del Treball, CNT, el 1910. Salvador seguí en fou un dels principals dirigents. Molt arrelat a catalunya, P. Valencià i Andalusia.

    2. L´enfrontament social: la Setmana Tràgica 1909

    • Es la culminació del problema social-obrer que es va aguditzar durant els primers anys del segle XX.

    • Què és? Es una revolta popular provocada pel malestar contra el govern de Maura i que té com a espurna que encen la revolta, la crida dels reservistes per la Guerra del Rif.

    • El record de la guerra de Cuba fa que aquesta guerra es vegi popularment com una guerra que té com a objectiu la defensa dels interessos econòmics d´uns quants. Es coneixia com la guerra dels banquers.

    • 26 juliol 1909 esclata una vaga general, que deriva en una insurrecció popular per la duresa policial

    • 27 juliol 1909 crema d´edificis religiosos (convents, esglèsies, escoles, ...), barricades, ...

    • 2 agost 1909 l´exèrcit restableix la situació

    • La repressió que va seguir als fets de juliol va portar encara més impopularitat del govern i de la mateixa corona; també desprestigi de la Lliga que va aplaudir la repressió.

    • Francesc Ferrer i Guardia fou acusat de ser l´inspirador dels fets revolucionaris.

    • El moviment obrer serà un dels grans beneficiats de la Setmana Tràgica.

    3. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1923

    Es un organisme, una institució que recollia les atribucions i els recursos-impostos de les quatre diputacions provincials catalanes. L´estat no li va fer cap traspàs de poder ni en va augmentar els recursos.

    Es va constituir el 6 de desembre de 1914, com a culminació d´un procès que va començar ja l´any 1911 quan els 4 presidents de les diputacions catalanes presidits per E. Prat de la Riba presenten un avantprojecte de Mancomunitat.

    Estructura: Presidència Consell Permanent o Govern Assemblea general

    Objectiu: modernitzar econòmicament el pais/millora dels serveis públics/promociócultural

    Obra: ECONOMIA. Inversió en obres públiques com xarxa telefònica, carreteres, ferrocarril

    obres hidrològiques, electrificació del país.

    INSTITUCIONS. Fundació de L´escola de funcionaris de l´administració local,

    L´escola del Treball, L´Escola i la Universitat Industrial, L´escola d´estudis mercantils

    La casa de Maternitat.

    CULTURA. Impuls a l´Institut d´estudis Catalans (fundat el 1907 per Prat de la Riba),

    Van crear una xarxa de biblioteuqes populars, escoles de Belles arts, catalogació de

    bens culturals, ... impuls de la normalització ortogràfica i lèxica que duia Pompeu Fabra.

  • La crisi de 1917

  • Antecedents

    Durant el periode 1914-1917 es va anar creant una situació de tensió política i social afavorida per aquests elements:

    + Impacte de la 1ª guerra mundial. Porta la divisió dels sectors socials espanyols entre germanòfils i aliadòfils.

    + Auge econòmic durant la guerra per la condició de neutralitat. Un creixement econòmic del que es van beneficiar els grans empresaris. Aquest auge econòmic va repèrcutir en la població en un procès inflacionista el que va crear un malestar social important.

    + La por per uns i l´esperança per uns altres que va suposar la revolució Bolxevic a Rússia.

    + la gran inestabilitat política amb un nombre de governs molt elevat i la fi del torn pacífic.

    La crisi

    1. Elements-personatges. OBRERS-CAMPEROLS, entorn CNT i UGT disposats a demanar

    millores laborals, salarials, i democràtiques.

    BURGESIA, que mirava de mantenir els seus negocis i buscaven

    una situació social calmada i en ordre.

    PARTITS MONÀRQUICS, plena decadència incapaços d´establir

    governs estables i democratitzar el sistema.

    EXERCIT, problemes econòmics, sous baixos de l´oficialitat,

    qüestió dels ascensos, (...). Es crea les Juntes d´Unió i Defensa

    una mena de sindicat militar que defensava els interessos dels

    militars. Va facilitar la ingerència dels militars en política.

    2. Els esdeveniments. - 1917 E. Dato suspen las garanties costitucionals

    - Juliol 1917 F. Cambó capitaneja una Assemblea de Parlamentaris, format per opositors amb l´objectiu de pressionar

    el govern a acceptar un govern de concentració per convocar

    unes eleccions per formar corts constituents que preparès una

    contitució que tingués en compte la realitat plurinacional de l´estat.

    L´heterogeneitat de l´assemblea i el rebuig de les Juntes van disoldre l´assemblea.

    - Agost 1917 CNT i UGT convoquen una vaga general per demanar el mateix que l´Assemblea de Parlamentaris.

    L´exèrcit amb la seva actuació [70 morts, 200 ferits, 2000 detinguts], van salvar el govern i la corona

    La post-crisi

    Després de la crisi del 17, el sistema va viure els seus últims anys enmig d´una fallida política, d´una forta conflictivitat social i d´un problema militar.

    POLITICA. Crisis continues de govern. Desprestigi total del sistema perque la política no representa el poble. A partir del 1917 es vanb formar governs de concentració [es trencava amb el bipartidisme] on hi havia liberals, conservadors i membres de la Lliga. Aquests governs, dels quals per exemple Cambó en formà part, van dur a terme algunes petites refoprmes, totes elles insuficients per satisfer les necessitats socials, i democratitzar el sistema.

    Primers ministres destacats d´aquests anys són: Gracía prieto, Conde de Romanones, E. Dato,A. Maura. (Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs)

    SOCIAL. Les centrals sindicals van adquirir una enorme força a partir de 1917. CNT tenia el 1919 més de 700.000 afiliats. Salvador Seguí (El noi del sucre), va portar un sector l´anarquisme cap a una estratègia moderada a la reivindicació de millores.

    La vaga de la Canadenca. És una fita del sindicalisme, vaga feta el 1919 a l´empresa hidroelèctrica Barcelona Light and Power, de capital canadenc. Es va aconseguyir paralitzar el 70% de la ind. Catalana.

    Va portar l´enfrontament entre patronal-obrers.

    Patrons: tàctica del locaut; creació del Sindicat Lliure (pistolers per enfrontar-se als sindicalistes); demanda al govern de repressió policial [Martínez Anido, governador civil de barcelona imposa la Llei de fugues 1921.

    Periode d´atemptats, amb moltes víctimes, algunes d´elles destacades com l´advocat laboralista Francesc Layret i el màxim dirigent de la CNT Salvador Seguí.

    L´EXERCIT. Desastre d´El Annual 1921, al Marroc, amb més de 12000 morts. Va crear una commoció nacional. Guerra colonial contra els independentitstes marroquins dirigits per Abd-el-Krim.

    Es va decidir a posar ordre en aquella situació tan ( en la seva opinió) caòtica, alentats per la mateixa corona, i l´oligarquia.

    El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya Miguel primo de Rivera va establir una dictadura militar, emulant le smilitars espnyols del XIX.

  • La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930

  • CAUSES violència social

    Radicalització del nacionalisme

    Descrèdit del sistema parlamentari

    Inexistència d´una oposició política eficaç

    La necessitat de l´exèrcit de no perdre el control despres d´El Annual

    SUPORTS Monarquia

    Exèrcit

    Burgesia industrial catalana i basca

    Terratinents

    Esglèsia

    Es va volguer implantar una mena de feixisme (Mussolini havia accedit al govern d´itàlia el 1922) tot i que no va ser un règim plenament feixista a l´estil italià.

    Es un règim totalitari, sense un partit de masses, una ideologia ni un program concret de reformes aspectes bàsics del feixisme.

    Directori militar - Primo de Rivera assumeix tot el poder com a mesura provisional

    1923-1925 - Es va suspendre la Constitució de 1876, es van prohibir els partits polítics, els sindicats, es va establir la cendura de premsa, es va vigilar i controlar l´ensenyament, es van canviar els responsables de dipiutacions i ajuntaments. L´exèrcit passà a controlar-ho tot.

    - Actuació: persecució de la CNT; potenciació dels sindicats lliures

    supressió de la Mancomunitat 1925

    prohibició del català i tots els símbols catalans

    èxit a la guerra marroquina amb el desembarcament d´Alhucemas, significa la fi d´Abd-el-Krim, l´ocupació del Rif i

    la preponderància dins de l´exèrcit del sector africanista.

    Directori civil - S´intenta imitar el sistema italià de govern

  • - Creació d´un consell dirigit per Primo de Rivera

  • - Creació d´una mena de partit polític Unión Patriòtica

    - DIRIGISME ECONOMIC I SOCIAL

    - Foment d´obres públiques (carreteres, ferrocarril, con-

    federacions hidrogràfiques, electrificació, regadius

    - Creació de monopolis:

    1924 Compañía telefònica nacional de España

    1927 Compañía Arrendataria del Monopolio de Petroleos S.A

    - Organització de l´Expo internacional 29 a Barcelona i l´expo iberoamericana el 29 a Sevilla.

    - Reformisme social: assegurança per malaltia

    descans dominical

    habitatges protegits

    ensenyament professional

    • Creació de la Organización Corporativa Nacional a imatge de les corporacions feixistes italianes amb representació de patrons i obrers per regular el món laboral i evitar la conflictivitat social.

    Oposició i caiguda - Oposició intel.lectuals: Unamuno, Valle-Inclan, Ortega i Gasset, Blasco

    del règim Ibañez.

    - Socialistes: divisió entre partidaris d´aprofitar la tolerància que el règim els oferia en politica social (la UGT no fou il.legalitzada) i els que s´oposaven radicalment al dictador.

    - Anarquistes: molt debilitada. Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica grup partidari de la insurrecció i la violència.

    - Catalanistes: radicalització del catalanisme d´esquerres. Intent d´insurrecció armada des de Prats de Molló (França) dirigida per F. Macià al capdavant del partit independentista Estat Català.

    • Republicans: es van refer. Fundació el 1926 de l´Aliança republicana. Juntament amb els socialistes es van anar perfilant com l´única oposició possible. S´hi van afegir els intel.lectuals.

    - Caiguda: a partir de 1928 empitjora la situació econòmica; l´oposició es mostra cada vegada amb més força; la dictadura està certament despretigiada; la corona es vol desmarcar de la dictadura i vol tornar al parlamentarisme.

    - Alfons XIII retira el seu suport a Primo de Rivera que dimiteix el 1930

    - Establiment d´un govern provisional encarregat al General D. Berenguer amb l´objectiu de retornar a l´establiment del sistema anterior. Conegut popularment com a dictablanda.

    - Però ni l´opinió pública volia tornar al sistema anterior ni l´oposició. Es demanaven canvis més profunds.

    6. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA 1931-1936

  • De la monarquia a la República

  • Els partits polítics

  • El Bienni Progressista

    • La Constitució de 1931

    • L´obra reformista

    • La questió nacionalista

    • La crisi de la república d´esquerres

  • El Bienni Negre 1933-1936

    • La revisió de les reformes

    • Els fets d´octubre de 1934

    • La crisi de les dretes

  • El Front Popular

    • Continuació del reformisme

    • Problemes interns i radicalització social

  • De la monarquia a la República

  • - Elements que cal tenir en compte:

    • dèbils governs de Berebguer i l´almirall Aznar

    • agrupament dels partits d´oposició socialistes i republicans entorn el Pacte de St Sebastià signat el 17 d´agost de 1930 per tal d´establir una política antimonàrquica i preparar i dirigir una revolta contra la monarquia.

    • Fracàs de la insurrecció de Jaca dirigida pels capitans Fermín Hernández i Angel Garcia Hernández. Mal preparada. Foren afusellats.

    • Sortida possible: convocatòria d´eleccions municipals per retornar una certa normalitat al panorama polític espanyols.

    - Convocatòria electoral: Fixades pel 12 d´abril de 1931

    Caràcter municipal ja que eren considerades com les que menys càrrega

    política tenien.

    L´oposició les enfoca com un plebiscit afavor de la monarquia o de la

    República.

    Resultats: Regidors a Espanya 80472. Rep. 39248 // Mon. 41224

    Cap. De província 1555. Rep. 953 // Mon. 602

    Republicans van guanyar a unes 45 capitals de les 50.

    [Barcelona ERC 25 reg. I Lliga només 11 reg.]

    Interpretació: la monarquia desacreditada i la República triomfa.

    - El rei Alfons XIII va partir cap a l´exili el mateix 14 d´abril des de Cartagena cap a Itàlia. Començava un exili del qual no toenaria mai més.

    - De manera pacífica es proclama arreu d´espanya la República. A Madrid ho feu Niceto Alcalà- Zamora en nom del govern provisional sorgit del P. de Sant Sebastià.

    - PROBLEMA: Macià proclama la República catalana com a estat independent integrat en la Federació Ibèrica. Formà un govern provisional. Dos representants del govern central van venir a negociar amb Macià i van decidir la desaparició de la Rep. Catalana a canvi de l´establiment de la Generalitat com a govern autònom.

    - Context internacional: No afavoreix l´assentament del nou règim

    Coincideix amb la crisi del 29 que també repercuteix a Espanya

    Auge dels totalitarismes; la qual cosa tenia més incidència en un país

    sense tradició democràtica.

  • Els partits polítics

  • ESQUERRA República / acceptació d´autonomies en general / partidari de canvis socioeconòmics /

    Rebuig de les velles institucions com exèrcit, l´Esglèsia

    IZQUIERDA REPUBLICANA, (Abans Acción Republicana). Partit de petitburgesos, amb

    molts intel.lectuals i professionals; volen reformes però de forma no violenta. Destaca

    Manuel Azaña.

    PSOE, ideologia socialista; suport del sindicat UGT; partit obrerista; tendència moderada

    encapçalada per Julian Besteiro i Indalecio Prieto; tendéncia més radical encapçalada

    per Francisco Largo Caballero.

    PARTIT COMUNISTA D´ESPANYA, fundat el 1921 com a escissió del PSOE, encapçalat perJosé Díaz i Dolores Ibàrruri.

    PARTIT RADICAL SOCIALISTA, de Marcel.lí Domingo

    ERC, fundat el 1931 i liderat per Francesc Macià i Lluís Companys.

    POUM (Paartit Obrer d´Unificació Marxista), fundat el 1935 i encapçalat per Andreu

    Nin. Partit d´orientació trotskista contra l´stalinisme imperant en el comunisme.

    PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), fundat poc abans de començar la guerra i dirigit per Joan Comorera.

    ORGA (Organització Republicana Gallega Autónoma), liderart per Santiago

    Casares Quiroga, amb una ideologia afí a Izquierda Republicana.

    DRETA Més aviat monàrquica / partidaris de mantenir l´estructura socioeconòmica / defensava

    valors tradicionals com família, propietat, religió, ordre, ... / partidaris de les velles institucions com exèrcit, Esglèsia / Centralistes i no partidaris de les autonomies.

    PARTIT AGRARI, dreta republicana, liderat per Martínez de Velasco

    CEDA (Confederación Española de Derechas Autònomas), sorgit el 1933 a partir

    de la catòlica Acción Popular. Partit hegemònic de la dreta; liderat per José M Gil

    Robles.

    RENOVACION ESPAÑOLA, partit monàrquic borbònic. Liderat per Calvo Sotelo.

    COMUNIÓN TRADICIONALISTA, monàrquics carlins.

    JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), partit fundat el 1931 per Ramiro

    Ledesma i Onésimo Redondo. Ideologia propera al feisixme, amb la parafernàlia

    Paramilitar.

    FALANGE ESPAÑOLA, partit fundat per José A. Primo de Rivera el 1933. El 1934

    Es va fusionar amb les JONS i crearen FE-JONS. No tingueren gaire influència en

    el panorama polític d´aquests anys.

    LLIGA REGIONALISTA, liderat en aquests moments per F. Cambó.

    CENTRE Espai polític difícil de definir. Moderats predisposats a fer pocs canvis. Quan al tema social s´inclinaven cap a possicions de dreta.

    PARTIT RADICAL, el vell partit d´Alexandre Lerroux. Va anar moderant el seu furibund

    Anticlericalisme i anticatalanisme.

    PARTIT PROGRESSISTA, liderat per Niceto Alcalà Zamora.

    PARTIDO REPUBLICANO CONSERVADOR, dirigit per Miguel Maura.

    ACCIÓ CATALANA, partit fundat el 1922; dirigit per Nocolau D´Olwer. Partit de centre

    Dreta.

    PARTIT NACIONALISTA BASC, partit fundat el 1895 per Sabino Arana i que al llarg

    De la Segona República anirà evolucionant cap a possicions de centre esquerra.

    Centrals sindicals: CNT

    UGT

    FAI Federació Anarquista Ibèrica

  • El Bienni Progressista 1931-1933

  • - Eleccions a corts constituents, el 28 de juny de 1931. Triomf dels partits d´esquerra. Eleccions on van poder votar tots els varons majors de 23 anys.

    - President de la república NICETO ALCALA ZAMORA

    - President del govern MANUEL AZAÑA

    Constitució de 1931 La 1ª autènticament democràtica de la història d´Espanya

    Sobirania nacional

    Parlament unicameral

    Sufragi universal

    Espanya com una República democràtica de treballadors de tota mena

    Es contempla l´autonomia de certs territoris [no federal]

    Espanya com a estat laic (Art. 3, 26 i 27)

    Ampli recull de drets i deures dels espanyols

    Potestat legislativa correspon a les Corts que representen el poble

    Potestat executiva recau en el govern format pel president i ministres

    Poestat legislativa recau en els tribunals que administren justícia en nom del

    poble. Es contempla ja la institució del Jurat.

    President de la república, és el cap de l´estat i representa la nació (6 anys)

    En vigor entre el desembre de 1931 i 1936/1939, segons la zona.

    L´obra reformista El govern de la República va iniciar una sèrie de reformes que d´altra

    banda el país esperava amb gran il.lusió. Es buscava la millora dels sectors

    socials més populars; i modernitzar el país a fi de superar l´endarreriment

    respecte als països europeus.

    Qüestió RELIGIOSA. La separació entre esglèsia i estat va ser total. Es volia

    retallar l´enorme influència i poder que l´esglèsia tenia en la societat

    espanyola.

    Veure els articles 26 i 27 de la Constitució.

    Promulgació el 1933 de la Llei de Congregacions per regular-ne i fiscalitzar-ne

    les activitats.

    Dissolució de la Companyia de Jesús [jesuites]

    Supressió del pressupost del clergat

    Possibilitat de matrimoni civil; cemintiris laics; divorci

    Totes aquestes mesures van portar a un enfrontament entre l´Esglèsia

    i el govern; les force polítiques de dreta van fer seva la lluita i les reivin-

    dicacions de l´esglèsia catòlica. Va ser aquest un front d´oposició.

    Qüestió MILITAR. Calia assegurar la fidelitat de l´exèrcit a la República.

    Exèrcit: monàrquic; antiquat; molta burocràcia; inflació d´oficials.

    Azaña, ministre de defensa, a més de cap de govern.

    1931, Llei Azaña: jurament de fidelitat a la República

    jubilació anticipada conservant grau i sou

    Creació de la Guàrdia d´assalt [cos militar d´ordre públic]

    Tancament de l´acadèmia militar de Saragossa, dirigida pel Grl. Franco.

    Qüestió EDUCATIVA-CULTURAL. Era una qúestió que mai s´havia

    abordat de debò. Més del 33% de la població era analfabeta [7 milions]

    Creació de 10.000 aules entre el 1931 i el 1933

    Dotació de 7000 professors al sistema educatiu

    Creació de les Missions pedagògiques per portar la cultura al medi rural.

    [La Barraca, de F. Garcia Lorca era una iniciativa en aquest sentit]

    Establiment de la coeducació; no obligatorietat de la religió.

    Qüestió AGRARIA. Autèntic cavall de batalla del reformisme republicà. El 50%

    de les famílies eren camperoles.

    Situació del camp: 60% dels pagesos eren jornalers

    1 milió erten petits o mitjans propietaris

    Un alt percentatge eren arrendataris

    1% dels grans latifundistes tenien 50% terra

    Primeres mesures: afavorir els arrendataris; jornada de 8 hores per jornalers;

    contractar jornalers del propi poble quan hi hagi feines.

    1932 Llei de Reforma agrària, amb l´objectiu d´eliminar el latifundisme i crear

    una classe de petits propietaris que facilités la modernització de l´agricultura

    i l´aprofitament de les terres.

    Estableix: la possibilitat d´expropiació de terres amb o sense indemnització

    la creació de l´IRA [Institut de Reforma Agrària] amb la missió de

    repartir les terres expropiades a les famílies. Es va calcular assentar

    en les noves terres unes 60.000 familiesa l´any; finalment en dos

    anys s´havia arribat només a 12.500.

    Les classes perjudicades es van unir políticament a aquells partits que no eren

    Partidaris de la reforma. Aquest fou un altre front d´oposició entre partits de

    dreta i d´esquerra.

    L´autonomisme. Catalunya. Setembre de 1932 aprovació de l´Estatut d´autonomia. Francesc

    Macià dirigent d´ERC fou el primer president.

    Pais Basc. Dificultats per aprovar l´Estaut d´Estella, pel seu conservadorisme.

    Navarra el va rebutjar; Alaba el va aprovar per minoria.

    Va ser prersentat el 1933; el nou govern de dreta el va paralitzar;

    El 1936 amb el triomf de les esquerres va permetre la seva apro-

    vació del desembre de 1936.

    Galícia, València, Aragó, Balears i Andalusia. Les seves iniciatives autonò-

    miques van ser frenades per l´esclat de la guerra.

    Galicia va redactar un estatut.

    Els partits de dreta no eren gens autonomistes. Un altre front d´oposició.

    La crisi de la República d´esquerres. Al llarg de dos anys es va anar tensionant les relacions entre els

    blocs de dreta i esquerra.

    La dreta s´oposava a les reformes.

    L´esquerra radical estava insatisfeta amb les reformes

    El govern volia mostrar fermesa en les seves reformes i no estava disposat a

    permetre accions violentes.

    Intent de sublevació militar per Sanjurjo el 1932.

    Revoltes pageses a Castilblanco (Badajoz), Casas Viejas (Cadis)

    Insurrecció de la zona minera de l´Alt Llobregat

    Aquests fets van desacreditar el govern que va perdre suports a les Corts.

    Les municipals d´abril del 1933 la dreta i els radicals van guanyar

    Alcalá Zamora va retirar la confiança a Manuel Azaña.

    Convocatòria d´eleccions generals pel novembre de 1933.

  • El Bienni Negre (1934-1936)

  • - Resultat de les eleccions: Triomf dels partits de centre-dreta

    Divergència entre socialistes i republicans

    Dreta unida entorn la CEDA

    CNT va predicar l´abstencionisme

    A Catalunya la LLIGA va guanyar ERC [generals]

    - Alcalá Zamora va encomanar A Lerroux formar govern; aviat va comptar amb cedistes en el seu govern per la qual cosa és un bienni radicalcedista.

    - L´entrada de la CEDA al govern suposà una autèntica “contrareforma”

    La revisió de les reformes

    - Efectes de la contrareforma: Paralització de la reforma agrària

    Es van tornar les terres expropiades

    Anulació de la Lleis de salaris

    Amnistia de Sanjurjo

    Retorn dels jesuites i restitució dels seus béns

    Derogació de la Llei de Congregacions

    Retorn del pressupost al clergat

    Promoció dels militars de tarannà més antirepublicà

    Política antiautonomista

    - Aquestes accions atribuides al paper de la CEDA va fer precipitar la situació social i política.

    La revolució d´octubre de 1934

    - Revolució social Revolució d´Astúries

    Octubre del 1934 convocatòria de vaga general a tota Espanya

    Vaga d´irregular seguiment per la divisió entre CNT i UGT

    Govern restableix ràpidamentla situació

    A Astúries es converteix en una insurrecció

    Unios hermanos proletarios

    Es van armar; van ocupar la conca minera;van assetjar Oviedo; van establir una organització militar i econòmica.

    El govern va enviar a l´exèrcit d´Africa, legfionaris, regulars i marroquins

    sota el comandament del general Franco. La repressió va ser duríssima amb

    més 1300 morts, més de 2900 ferits i entorn de 30000 detinguts. Afusellaments

    sense judicis etc.

    - Revolució política En el context de la vaga Companys va proclamar l´Estat Català de la República

    Federal espanyola.

    Aquesta insurreció política va fracassar per la manca de suport de les masses

    i la intervenció de l´exèrcit.

    Companys i el govern emprsonats i l´Estatut suspès.

    La crisi de les dretes

    - Causes: Poca consistència política (set governs en 2 anys).

    Conseqüències dels fets d´octubre portà un important rebuig al govern.

    L´enduriment polític del govern pel que fa a determinades iniciatives contrareformes.

    Escàndols financers de corrupció que van enfonsar el partit de Lerroux el suport del qual

    era necessari per manetnir el govern.

    Disputes internes entre sectors de la dreta.

    - Finals del 1935 Alcalá-Zamora encarrega Portela Valladares convoqui noves eleccions que es van fixar pel febrer del 1936.

  • El Front popular

  • És el nom amb que es coneix la unio de partits de dreta per presentar-se plegats a les eleccions de 1936, amb l'objectiu de recuperar elpoder.

    La base esta formada per socialistes i republicans, i tambe tenen el recolzament de les forces obreres.

    Resultat de les eleccions

    Els partits del front popular van experimentar una recuperacio quasi total, van arribar els mateixos resultats que al 1931.

    Tornen a formar govern.

    A Catalunya: Els partits d'esquerres eren el front d'esquerres

    La unio de paritis de dreta era el front catala d'ordre.

    Els partits d'esquerra van signar un document que contenia la base del programa del nou govern.

    Molts punts eren una continuacio del programa reformista del seu primer govern de la republica de fa 2 anys.

    Hi ha canvis en la jefatura del govern i en la presidencia de la republica.

    Niceto Alcalà Zamora deixa de ser president de la republica, i el seu càrrec l'assumeix Manuel Azaña

    El president del govern va ser Santiago Quiroga.

    Encara que el candidat d'Azaña per ser president del govern era el socialsta Indalecio Prieto (era més lúcid, sospitava de l'exercit, i sabia controlar els obrers), pero no tenia el suport de tot el PSOE, ja que la linea dominant era la de Largo Caballero, més marxista i mes radical.

    Continuació del reformisme

    • Constitució d'una amnistia

    • Es restableix la Generalitat

    • Es continua amb la tramitacio dels estatus bascs i gallecs

    • Obligatorietat d'admetre els treballadors acomiadats per causes politiques

    • Confirmació de la reforma agraria

    La problemática interna dels partits que donaven suport al govern va empitjorar la igual que la reivindicaio social.

    Problemes interns i radicalitzacio social

    Hi ha una desavinença entre les forces del front popular (entre el reformisme democratic i el reformisme radical)

    Els democratics volen unes reformes portades amb tranquilitat, però els radicals volen anar més ràpid.

    Els anarquistes i socialistes creen un clima de tensio per les vagues ( de maig al juliol). Aquestes eren promigudes pels dirigents d'ambdos partits

    La distancia entre la dreta era cada vegada mes gran.

    Al govern se li amonteguen els problemes

    Se sap quen hi ha militars que conspiren, per això els dispersen tots, els envien a llocs diferents d'España. Mola y Sanjurjo eren els mes importants pero aquesta dispersio no va servir de res, ja que tenien contactes entre ells.

    Es produeixen 2 assassinats que crispen més la situació: Tinent Castillo ( de la guardia d'assalt) i José Calvo Sotelo ( figura mes carismatica de la dreta)

    El juliol de 1936 els militars es van revolucionar -> 17 de Juliol comença a Canaries La Guerra Civil. (una guerra que ni els propis militars esperaven.

    7. LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1931-1936)

  • La recuperació de la Generalitat

  • L´Estatut de 1932. L´organització de l´autogovern

  • Evolució de la Generalitat

    • De Macià als fets d´octubre de 1934

    • Els fets d´octubre de 1934

    • El restabliment de la Generalitat

  • L´obra de la Generalitat

  • La recuperació de la Generalitat

  • - Teló de fons: la situació que ja vam veure quan vam tractar del canvi de règim i forma de govern després de conéixer els resultats de les eleccions municipals.

    - Resultat a Catalunya: 3219 regidors republicans

    114 socialistes

    279 monàrquics

    1014 de diversa filiació entre elles la Lliga

    - Ja vam veure el resultat pel que fa als regidors de l´ajuntament de Barcelona.

    - 14 d´abril de 1931, proclamació de la República Catalana

    - Comissió formada per F. De los Ríos, N. D´Olwer i M. Domingo per negpociar amb Francesc Macià.

    - Resultat: renúncia a la república Catalana a canvi de l´establiment d´un govern autònom que rebé el nom de Generalitat.

    - 28 abril de 1931 formació d´un govern provisional amb presència de republicans, socialistes, obreristes.

    - Objectiu primer: elaboració d´un Estatut d´autonomia.

  • L´Estatut de 1932. L´organització de l´autogovern

  • - 46 membres d´entre els representants dels ajuntaments; representants dels principals partits polítics catalans

    - Juny de 1931 ja estava llest l´Estatut de Núria.

    - Agost de 1931: referendum amb un 75% de participació masculina i un 99% de vots afirmatius. L´estatut no podia entrar en vigor perque la Constitució de la República encara no s´havia elaborat ni aprovat.

    - Obstacles per la seva aprovació: * el retard de la Constitució republicana

    * oposició dels partits de dreta, de la premsa, d´alguns intelectuals com Unamuno , Ortega i Gasset, ...

    - Discussió: entre maig i setembre de 1932, moment en que va ser aprovat

    - L´estatut de 1932 era força diferent del de Núria de 1931; les Corts el van rebaixar tant pel que fa a la definició de qué és Catalunya com en certes competències.

    - Estatut del 1932 Títol I DISPOSICIONS GENERALS

    Definició de Catalunya. Català i castellà oficials. Mateixos drets i

    deures i llibertats que els continguts en la Constitució. Condició

    de catalans.

    Títol II ATRIBUCIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

    Relació de competències.

    Títol III DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

    Relació de quins són els organs i institucions que formen la

    Generalitat: Parlament, President, Consell Executiu.

    Títol IV DE LA HISENDA

    Contempla quines són les fons de finançament de la Generalitat i les fòrmules que pot emprar en matèria d´hisenda per finançar-

    se.

    Títol V DE LA MODIFICACIÓ DE L´ESTATUT

    Mecanismes per la reforma de l´estatut.

    Títol VI DISPOSICIONS TRANSITORIES

    - Organització de l´autogovern: PARLAMENT format per 84 escons

    PRESIDENT elegit pel Parlament, nomenava el Consell

    Executiu

    CONSELL EXECUTIU format per diverses conselleries.

    TRIBUNAL DE CASSACIÓ qüestions de compoetències

    jurisdicció en civil i admtva

  • L´evolució de la Generalitat

  • De Macià als fets d´octubre 20 novembre 1932 eleccions al Parlament; victòria ERC.

    Nadal de 1933 va morir Macià. Companys, nou president.

    Situació econòmica derivada de la crisi del 29

    Augment de l´atur; conflictivitat laboral, vagues.

    Aixecament de la conca minera de l´Alt Llobregat instigat pels

    dirigents de la FAI. Azaña va ordenar l´actuació de tropes de

    l´exèrcit i de la Guàrdia Civil per tal de reprimir l´aixecament.

    Al pueblo de Sallent

    Proclamada la revolución Social en toda España, el Comité Ejecutivo pone en conocimiento del proletariado de esta villa que todo aquel que esté en disconformidad con el programa que persigue nuestra ideologia, será responsable de sus actos.

    Por el comunismo libertario

    EL COMITÉ EJECUTIVO

    Sallent, 21 de Enero de 1932

    Solució al problema dels rabassaires [arrendataris de terres] amb

    Arrendaments anacrònics i perjudicials.

    Elaboració de la Llei de Contractes de Conreu, que donava més estabilitat als contractes d´arrendament i contemplava la possibilitat que els pagesos poguessin comprar la terra.

    Propietaris (IACSI) i Lliga es van posar en contra i la van denunciar al Tribunal de garanties constitucional que va la declarar incons-

    titucional; finalment la va acceptar després de la introducció d´algunes modificacions.

    Esdevingué un pol més de fricció entre la dreta i l´esquerra.

    Els fets d´octubre de 1934 Context: el govern de la republica està en mans de la dreta;

    a Astúries ha esclatat una revolta.

    Fets: Generalitat no vol violència però també es vol oposar

    a la política del govern central i decideix posar-se al

    capdavant dels moviments de protesta i donar-li un caire

    polític.

    Companys proclama el dia 6 d´octubre l´Estat Català, el ma-

    teix que havia fet Macià el 14 d´abril de 1931.

    L´ajuntament es solidaritzà; però NO el general Batet que decretà amb el govern l´estat de guerra i obrí foc contra

    la Generalitat que no comptà amb el suport necessari ni

    de part de l´exèrcit ni d´algunes forces obreres.

    Companys i els consellers foren empresonats i condemnats a 30 anys de presó; es va suspendre l´Estatut; es van anul.lar les reformes de la Generalitat; el Parlament ocupat.

    Destitució dels càrrecs de la majoria d´ajuntaments d´ERC.

    La Generalitat no va desaparèixer però se li van retirar totes

    les atribucions pol´tiques i es va crear un consell que només

    conservava funcions administratives.

    El restabliment de la Generalitat Eleccions de febrer de 1936 a Catalunya:

    FRONT D´ESQUERRES

    FRONT CATALÀ D´ORDRE

    Triomf del Front d´Esquerres. Recuperació Estatut i

    Generalitat; llibertat de Companys.

    A partir d´aquest moment a Catalunya es va començar

    a viure un clima de calma política molt més gran que a

    la resta de l´estat: La premsa estatal s´hi referia com

    l´oasi català.

  • L´obra de la Generalitat

  • ED. i CULTURA Creació del Consell de Cultura de la Generalitat

    Creació d´institcions escolars, centres d´ensenyament professional

    Introducció de la coeducació

    Introducció de les colònies escolars

    Creació de biblioteques populars

    Lleis de conservació i protecció del patrimoni artístic

    Aposta per una escola pública i laica

    Regulació de l´ensenyament del català i en català

    POL. SOCIAL i SANITARIA Creació de l´Institut contra l´atur forçós

    Aprovació de lleis sobre cooperatives i mutualitats

    Potenciació de casals de joventut

    Millora de la condició social de la dona deslliurant-la legalment de la supeditació al marit.

    Aprovació de la Llei de Divorci; permissió matrimoni civil

    Construcció d´hospitals; campanyes de vacunació

    Persmissió de l´avortament en determinats supòsits.

    DIVISIO TERRITORIAL Basada en les Comarques

    Fruit del treball d´una ponència presidida per Pau Vila i Josep Iglesias

    7. LA GUERRA CIVIL 1936-1939

  • El pronunciament del 18 de juliol de 1936

    • La preparació

    • Fracàs del “cop d´estat”

    • Cap a una guerra civil

    • Internacionalització de la guerra

  • Evolució del conflicte

    • Moviments inicials

    • Defensa de Madrid

    • Front del nord (abril-novembre 1937)

    • Avanç cap a la Mediterrània (desembre 1937-novembre 1938)

    • Final de la guerra (desembre 1938-abril1939)

  • Una guerra, dues Espanyes

    • Zona republicana

    • Zona nacional

  • La guerra a Catalunya

  • El pronunciament del 18 de juliol de 1936

  • Preparació i causes Temor a una radicalització de les esquerres

    Govern que posava en perill els interessos de oligarquia terratinent i industrial,

    Esglèsia.

    Enfrontament de dos sectors diferents de la societat espanyola.

    Algú ha dit que és la versió moderna, del segle XX, de les Guerres Carlines.

    Des del 1931 al 1936 els sectors es van enforntar políticament.

    A partir del 1936 es van dirimir militarment.

    Causes estructurals [eterna disputa de dos sectors]

    Causes conjunturals [el clima polític entre febrer i juliol del 1936]

    UME (Unió Militar Espanyola) com a embrió del cop d´estat

    Sanjurjo des de l´exterior (Lisboa) planificava el cop

    Goded, Mola, Fanjul, Villegas, Yagüe, Queipo de Llano involucrats.

    Franco no s´havia pronunciat clarament. Restava a l´espera.

    El cop havia de començar a Africa i s´anirien sumant els generals de les

    diferents regions militars.

    A principis de juliol tot estava preparat.

    Fracàs del “cop d´estat” Aixecament comença el dia 17 de juliol a Melilla amb gral. Yagüe

    Franco al dia següent es trasllada de Canàries a Africa i es posa

    al capdavant de la insurrecció.

    El dia 19 Mola decreta l´estat de guerra a Navarra.

    Sanjurjo mort en accident d´avió el 20 de juliol.

    Províncies de Castella la Vella es sumen a l´aixecament.

    El gral. Cabanellas es revolta a Saragossa.

    Entre els dies 19 i 20 Galícia es suma als colpistes.

    Queipo de Llano va sumar part d´Andalusia a la revolta.

    El gral. Goded va revoltar les Balears.

    A la major part del país la insurrecció va fracassar sobretot per

    l´oposició de la classe obrera. Barcelona, Madrid, la flota i una bona

    part de l´aviació van ser els punts bàsics que impediren una ràpida

    victòria dels miliatars insurrectes.

    La zona de Llevant i el Nord (P. Basc) van continuar fidels a la

    República. També la zona de la Manxa, i les províncies orientals

    d´Andalusia.

    Mola des de Navarra, i Franco des del sud havien de convergir

    sobre Madrid. Però com que les rtropes del primer van tenir

    dificultats per avançar, Franco es va convertir en el líder dels rebels.

    Mort el general Sanjurjo en accident d´aviació i afusellat el gral.

    Goded a Barcelona, Franco va ser nomenat per una junta militar

    Cap de govern i generalíssim dels exèrcits. Es va convertir en

    El líder indiscutible de l´anomenada Espanya nacional.

    CATALUNYA. L´acció de les organitzacions sindicalistes (CNT i FAI) i el suport de lá Guàrdia d´Assalt, els Mossos d´esquadra, la Guàrdia Civil, i les forces militars del Prat van parar el cop d´estat i van obligar Goded a rendir-se.

    Per coordinar esforços es va crear el COMITÉ CENTRAL DE MILICIES ANTIFEIXISTES, al capdavant del qual estava el president de la generalitat Lluís Companys.

    Cap a una guerra civil

    Zona nacional Zona republicana

    Marroc Catalunya

    Part d´Andalusia València

    Navarra Madrid

    Castella i Lleó Castella La Manxa

    Galícia Extremadura

    Aragó Pais Basc

    La Rioja Astúries

    Balears (tret de menorca) Cantàbria

    Part d´Andalusia

    El fracàs de la insurrecció a gran part d´Espanya va fer que es convertís en una guerra que va durar fins l´abril de 1939.

    La República mantenia els principals centres industrials de la periferia

    dominava les zones d´agricultura d´exportació

    disposava de bona part de la flota i de l´aviació

    controlava l´or i els valors monetaris del Banc d´Espanya

    Bona part de l´exèrcit s´havia aixecat, però les classes obreres s´avien armat i salvaren la República

    Pels insurrectes era vital passar l´estret cosa que va ser possible gràcies a la intervenció de l´aviació alemanya (20 Junkers-52) i italiana (11 Savoia-81). En una setmana 14000 homes amb el seu equip van ser transportats a la Península. A més el 6 d´agost el vaixell alemany Ushamo va arribar a cadis amb un carregament de minicions, canons i avions de caça Heinkel; tot això sota la vigilància del cuirassat Deutschland.

    Internacionalització de la guerra Els estats europeus van seguir el desenvolupament de la

    guerra i hi van participar.

    Estats feixistes com Alemanya i Itàlia van ajudar els militars

    revoltats. Aviat van reconèoxer el govern de Franco.

    L´URSS es va inclinar per la República fent augmentar la

    influència del PCE en el seu govern.

    Estats democràtics, com França i Gran Bretanya dubtaven

    perque no volien un enfrontament amb els estats feixistes.

    França estava predisposada a ajdar la República, Gran

    Bretanya, no. Tenien por a més d´un triomf revolucionari

    a Espanya.

    Setembre de 1936 es constitueix a Londres el Comité de

    No-intervenció, format per uns quans països que es

    Comprometen a no ajudar cap dels dos bandols en lluita.

  • L´evolució del conflicte

  • Defensa de Madrid Operacions entre novembre de 1936 i març de 1937

    Dirigida pel general Miaja

    Moral alta amb el no passaran de Dolores Ibàrruri

    Republicans comptaven amb l´ajut de les Brigades Internacionals i material

    de la URSS.

    Franco va dirigir dues ofensives: per la vall del Jarama (febrer 1937)

    per Guadalajara (març 1937)

    Les dues van ser un fracàs sobretot la segona que havien dut a termes els

    Italians del CTV Comando di truppe volontarie.

    el fracàs sobre Madrid va fer que comencés una llarga guerra.

    La campanya del Nord Objectiu: la franja del Cantàbric, una zona que estava isolada.

    Franco disposava d´una inmensa concentració d´artilleria i aviació.

    A partir d´abril del 37 s´inicia una terrible campanya de bombardeigs.

    [GUERNIKA, 26 d´abril de 1937]

    19 de juny cau Bilbao

    Agost, cau Santander

    Octubre, cau Gijón i la resta d´Astúries

    República: contraofensives per obligar Franco a Dividir les seves forces;

    aquestes van ser a Brunete, juliol del 37; i Belchite agost i

    Setembre del 37. Van fracassar.

    L´ocupació d´aquesta zona: domini industria pesada i mineria.

    Batalla de Terol i trencament del front d´Aragó Formació del front de Terol gener-març del 38.

    Al mes d´abril les forces nacionals van ocupar Lleida, Balaguer, Tremp, i

    més al sud Vinarós.

    La franja mediterrania havia quedat dividida en dues parts aïllades.

    El govern de la República comença per primera vegada a veure la guerra

    perduda.

    Batalla de l´Ebre i caiguda de Catalunya El juliol de 1938 va començar la campanya més dura

    de tota la guerra. El govern de la República s´ho va jugar tot i hi va

    enviar tot el que tenia en quant a homes i armament.

    Va ser una campanya de desgast.

    Finalment el novembre l´exèrcit nacional va iniciar l´ocupació de la

    resta de Catalunya; una ofensiva que va ser molt ràpida.

    15 de gener del 1939 cau Tarragona

    26 de gener, cau Barcelona

    4 de febrer cau Girona.

    Companys i el govern de la Generalitat; Azaña, Negrin i el govern de la

    República van iniciar el camí cap a l´exili a França.

    El final de la guerra El 28 de març les tropes nacionals van entrar a Madrid

    El dia 30 es va ocupar Alacant on s´havien concentrat els últims republicans.

    En el dia de hoy cautivo y desarmado el ejército rojo la tropas nacionales han ocupado sus últimos objetivos militares.

    La guerra ha terminado.

    Burgos 1 de abril de 1939

  • Una guerra, “dues Espanyes”

  • 1. Política zona republicana Setembre de 1936 Largo Caballero, primer ministre

    Representa l´ala més radical del socialisme espanyol

    Va integrar minisrtres anarquistes al seu govern

    Intent de reconstrucció de l´estat: recuperació del control

    Organització d´un exèrcit fort

    Governs de concentració

    No hi havia unitat d´acció.

    Republicans, socialistes moderats i comunistes donaven prioritat

    a guanyar la guerra primer i a deixar el procès revolucionari per

    després; anarquistes i socialistes radicals pensaven que s´havia

    de dur a terme a l´hora revolució (ocupació de terres i fàbriques

    per part de pagesoso i obrers; eliminació propietat privada;

    nacionalitzacions; ...).

    Aquestes discrepàncies van ser molt fortes entre els diferents

    partits comunistes PCE i PSUC per una banda i POUM per una

    altra.

    Fets de 1937 Guàrdia d´assalt seguint ordres de la Generalitat

    intenten ocupar l´edifici de la Telefònica per assegurar-se que els

    anarcosindicalistes no poguessin escoltar les trucades entre els

    presidents de la Generalitat i de la República. Va esdevenir una batalla

    campal pels carrers de Barcelona.

    PCE i PSUC demanen dissolució del POUM a Largo Caballero; es nega, l´obliguen a dimitir.

    Juan Negrín forma nou govern format per socialistes i comunistes sense la presència d´anarquistes.

    La primera mesura, fou la dissolució del POUM. El seu líder Andreu Nin és detingut, portat a Madrid i assassinat per agents d´Stalin amb la

    Complicitat dels comunistes espanyols i catalans.

    Durant el govern Negrín els comunistes van ser els més influents en l´àmbit polític i militar; s´imposaren les seves tesis i el govern tingué un control absolut; s´aturaren les col.lectivitzacions. El govern es traslladà a Barcelona l´octubre de 1937 i va assumir les competències de la Generalitat, que quedà pràcticament marginada.

    Es canalitzen tots els esforços per guanyar la guerra.

    Redacció del Programa dels 13 punts, conté les bases per a finalitzar la guerra i els prncipis polítics que havien de regir la República. Les seves repercussions internacionals foren escasses.

    Governs durant la guerra: JOSE GIRAL 19-VII-1936 fins 3-IX-1936

    F. LARGO CABALLERO fins 8-V-1937

    J. NEGRIN fins el final de la guerra

    Política zona nacional Octubre del 1936 els generals de la Junta de Defensa Nacional van escollir el general Franco com a Generalísimo de los ejércitos y Jefe de gobierno del estado español.

    Entre 1936 i 1937 va anar estructurant el seu poder.

    Ideologicament recolzat en un nou partit FET y de las JONS.(abril de 1937); així quedaven integrades en un únic projecte polític les diverses tendencies que donaven suport a la insurrecció.

    Gener de 1938 forma el seu primer govern; aprova una primera llei, Fuero del trabajo inspirada en la ideologia feixista i la doctrina social de l´Esglèsia; estableix la censura de premsa i imprempta; adopta el títol de el Caudillo; promulgació de la Llei d´administració central de l´estat, que conferia poders totals a Franco

    obtenció de la benedicció de l´Esglèsia. Va establir en fi una dictadura militar.

    Governs: 24-VII-1936 Gral. CABANELLAS Junta de Defensa Nacional

    3-X-1936 F. DAVILA ARRONDO Junta Técnica del Estado

    3-VI-1937 F. GOMEZ JORDANA Junta Técnica del Estado

    30-I-1938 F. FRANCO BAHAMONDE 1r govern

    2. Economia zona República República controla zones industrials i agricultura d´esportació. Tenia problemes amb matèries primeres; problemes d´abastiment a les grans ciutats. Les empreses estrangeres tement les col.lectivitzacions van retirar capitals.

    Baixada de la producció agrària i industrial.

    Es van dur a terme col.lectivitzacions de manera molt desigual. Es va col.lectivitzar industria a Catalunya, pero no al P. Basc; es van col.letivitzar terresa Aragó i a Castella La Manxa, però no a la zona llevantina.

    Despesa important de les reserves d´or i divises per finançar material per fer front a la guerra.

    Economia zona nacional Franco disposà de crèdits atorgats per Alemanya, Itàlia, empreses petrolieres americanes com la TEXACO, i contribucions privades de la burgesia catalana exiliada com Cambó, o del financer Joan March, ...

    A mesura que anaren ocupant zones importants industrials es van anar enfortint i encarar la guerra d´acrod als seus interessos.

    3. La guerra a la reraguarda Deteriorament de les condicions de vida de la població. A causa de l´escassetat, la fam, els bombardeigs, etc.

    La repressió exercida tant pels militars revoltats com en les zones republicanes. Aquesta repressió va portar un clima de terror i va produir en els primers mesos de la guerra en les dues zones més de 150.000 morts.

    Els refugiats i desplaçats. Especialment a la zona republicana i afectant en especial a vells, dones i nens. Hi va haver tres grans moments de desplaçament de població: Front de Madrid; campanya del Nord; ocupació de Catalunya.

    Paper de la dona. A la zona republicana moltes es van alistar a les milicies; altres van susbstituiur els homes en les fàbriques.

    A la zona nacional, i fidels a la seva ideologia, es van dedicar més a feines hospitalaries i de distribució d´avituallament.

  • La guerra civil a Catalunya

  • - A Catalunya la guerra va tenir 3 etapes: a) Etapa plenament revolucionària. Juliol-setembre de 1936.

    Les organitzacions sindicals es van fer amb el poder real.

    Dualitat de poders: Generalitat i organitzacions sindicals en

    especial CNT-FAI.

    Companys es veu obligat a crear el CCMA. Aquest comité

    va organitzar operacions militars d´ajut a altres indrets i va

    organitzar l´ocupació de fàbriques; i va dirigir les persecu-

    cions contra polítics i militants de dreta. Cambó dirigent de la

    Lliga es va exiliar.

    b) Recuperació lent del poder per part de la Generalitat amb

    l´ajut dels comunistes del PSUC. A partir de finals de 1936 i sobretot a partir dels fets de maig de 1937.

    Es van dissoldre el CCMA.

    c) Tercera etapa en la que el govern central de la República

    es trasllada a Barcelona el final d´octubre de 1937 (Azaña-Negrín) i eclipsa la Generalitat.

    - Organització de l´economia Agost del 1936 creació del Consell d´economia de Catalunya, per reorganitzar l´economia.

    El 24 d´octubre es veu obligada, pels fets consumats, a aprovar el Decret de les col.lectivitzacions.

    Es va mantenir en línies generals una economia de mercat. Les col.lectivitzacions no van afectar molt el sector agrari ni l´industrial; no va afectar gens la banca ni caixes d´estalvi, ni empreses de capital estranger.

    Creació d´una Comissió d´indústries de guerra, per la fabricació de material de guerra.

    - El 5 d´abril de 1938, a Burgos, Franco deroga l´Estatut de Catalunya. A partir de l´abril de 1938 s´inicia l´ocupació del territori català que s´allargarà fins el gener del 1939. El govern de la Generalitat es traslladà finalment a França.

    9. LA DICTADURA FRANQUISTA: LA LLARGA POSTGUERRA (1939-1950)

  • La postguerra immediata: exaltació i repressió

  • L´etapa “blava”

    • Famílies polítiques

    • Principis ideològics

    • Institucionalització de l´estat autoritari

  • Política internacional

  • Política econòmica

    • L´impacte de la guerra

    • Autarquia i recessió

  • L´oposició al règim

  • La postguerra immediata: exaltació i repressió

  • Exaltació La figura de Franco es va exaltar com a líder indiscutible del triomf de la Croada

    Caudillo nacional, amb la qual cosa es posava per damunt de totes les tendencies polítiques que van donar suport al règim.

    Caudillo de España por la gracia de Dios

    Caudillo, solo responsable ante Dios y la Historia

    Va ser objecte d´una extarordinària propaganda laudatòria a la seva persona

    També concentració de poders: 9 agost 1939 Ley de la jefatura del estado; els estatuts de la FET li donaven control sobre el partit; assumeix la funció legislativa en governar per decret en allò més important; la seva influència es va extendre també al poder judicial.

    Repressió Anul.lació de l´oposició sobretot de les zones on van trobar més resistència

    Molts van marxar cap a l´exili. [camps per a refugiats a França]

    Molts d´altres van ser reclosos en camps de concentració

    Legislació repressiva: Ley de responsabilidades políticas, febrer de 1939, re-

    troactiva a 1934.

    Declara la responsabilitat política de les persones que

    des de l´1 d´octubre de 1934 com diu l´article 1

    “contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden

    de que se hizo víctima España y de aquellas que se hayan

    opuesto o se opongan al Movimiento Nacional con actos

    concretos o pasividad grave”

    Ley para la supresión de la masoneria y del comunismo,

    març de 1940.

    Lay de la seguridad del estado, març de 194.

    Els tribunals miliatrs eren els gran protagonistes de la repressió i depuració.

    Uns 400.000 espanyols van patir d´alguna manera aquesta repressió.

    Entre 1939 i 1945 van ser condemnats a pena de mort unes 30.000 persones.

    A finals de 1940 hi havia més de 270.000 empresonats.

    Altres foren recloseos en camps de concentració, treballs forçats, confiscacions de béns, inhabilitació per exercir càrrecs públics; etc, ...

    Funcionaris que van se apartats de la seva feina; mestres i professors van ser igualment cessats i substituits per gent afí.

    Llibertat d´expressió reduida a zero; imposició de la censura; control de l´esglèsia de continguts de llibres, etc...

    CATALUNYA: Titllats de rojos separatistas

    Ser nacionalista era tan greu com se comunista

    Descatalanització i reespanyolització. [canvis de topònims, ...]

    Tots els responsables del govern de Catalunya van ser jutjats i

    condemnats per “rebel.lió militar”. Donat que erten a l´exili no van

    poder executar la sentència. Excepte el president Companys.

    Companys, refugiat a França, va ser detingut per la Gestapo, lliurat a les autoritats espanyoles, jutjat per un tribunal militar,

    i condemnat a la pena de mort per “rebel.lió militar”. Sentència

    que es va executar el 15 d´octubre de 1940.

    Els tribunals militars van jutjar unes 40.000 persones; un 30% van ser condemnats a mort i se´n van executar un 10%. Solé i Sabaté n´ha pogut provar l´execució d´unes 3386 persones.

  • L´etapa “Blava”

  • - Es coneix així el periode que correspoin als anys immediatament posteriors al final de la guerra i que es caracteritza pel predomini dels ideals falangistes en la vida espanyola i dels seus símbols (jou i fletxes) i els uniformes (amb la camisa “blava”).

    Famílies polítiques Nom que es dona als sectors que donaven suport al nou règim:

    EXERCIT

    ESGLÈSIA

    FALANGE

    MONARQUICS

    TRADICIONALISTES (carlins)

    Franco va fer tot el possible per tal que cap sector es pogués imposar als

    altres i per extensió “discutir” el seu lideratge.

    Ppi ideològics NACIONALPATRIOTISME Aportació ideològica de l´exèrcit.

    Visió unitarista i tradicionalista d´Esp.

    Defensa de la integritat territorial.

    Negació de qualsevol particularisme.

    Els militars van copar gran part del

    Govern i l´administració.

    NACIONALSINDICALISME Sistema defensat per la Falange.

    Antiliberal, antimarxista i antidemo-

    ràtica.

    Es una concepció totalitària de l´estat,

    controlat per un partit únic i un sindicat

    únic que havien de superar els conflictes

    entreclasses socials i fomentar la solida-

    ritat nacional (molt semblant al feixisme).

    FET i de les JONS, uns 600.000 afiliats

    Adoctrinament Sección femenina, Frente

    de juventudes, OJE Organización juve-

    nil española.

    Creació de la Central nacional sindica-

    lista. D´obligada sindicació. Al camp

    es va crear Hermandades de Labra-

    dores y ganaderos.

    Personalitats de la Falange que van

    ocupar càrrecs importants en els

    governs de Franco: R. Serrano Súñer,

  • Giron de Velasco.

  • NACIONALCATOLICISME Esglèsia dóna suport als revoltats.

    Doctrina de l´esglèsia estava recollida

    en la legislació espanyola.

    Els valors religiosos esdevenen els

    valors presents en la societat.

    Esta declarat confessional. Supressió

    de tota la legislació laica del temps

    de la república. L´esglèsia va tornar al

    lloc que tenia en la societat abans de

    la república.

    La defensa de la religió i la moral

    catòliques es van convertir en senyals

    d´identitat del règim.

    Institucionalització del règim Rebuig de la democràcia liberal parlamentària

    Rebuig dels partits polítics TOTS suprimits [també dreta]

    Imposició del Movimiento nacional

    No constitució.

    Si Leyes Fundamentales

    * Fuero del trabajo 9 març 1939

    * Ley Constitutiva de las Cortes 17 juliol 1942

    * Fuero de los españoles 17 juliol 1945

    * Ley de Referendum nacional 22 octubre 1945

    * Ley de sucesión a la jefatura del estado 26 juliol 1946

    * Ley de ppios del Mov. Nacional 17 maig 1958

    * Ley orgànica del estado 1 gener 1967

    Defineix una cambra escollida pel mateix Franco i

    pel sufragi indirecte de les corporacions (sindicat, familia,

    Municipi).

    Funció: ratificar l´acció legisladora de Franco.

    Aquest sistema pseudodemocràtic es va anomenar

    Democràcia orgànica.

    D´aquesta manera Franco va fer un règim a la seva mida

    gràcies al qual detentava en la pràctica tota l´autoritat.

  • Política internacional

  • - Eixos importants en aquest aspecte: Guerra mundial: a) primer moment de neutralitat

    b) col.laboració amb Alemanya

    juny de 1941 División Azul

    c) retorn a la neutralitat l´octubre

    de 1943 en veure el nou rumb de la

    guerra. Substitució del pronazi

    Serrano Súñer, per l´anglòfil comte de

    Jordana.

    Relacions internacionals Rebuig del règim franquista

    No admissió ONU

    1946 retirada d´ambaixadors de Madrid

    Es veta l´accès al Pla Marshall

    El règim franquista ho va presentar

    com una conspiració dirigida per la

    URSS; es va presentar com un desa-

    fiament i va portar un enfortiment de

    la postura del règim.

    La Guerra freda la bel.ligerància

    antifranquista en considerar com un

    factor a favor l´anticomunisme de

    Franco.

  • Política econòmica

  • Impacte de la guerra a) Disminució de la població activa en mig milió d´homes

    b) Perdua de 510 tm d´or del Banc d´Espanya pel finanáment de la guerra

    que equivalien a uns 575 milions amb evidents repercussions en el sistema

    monetari i el procès de reconstrucció.

    c) Despeses de guerra pels dos bàndols xifrades en 300.000 milions de

    pessetes de l´any 1963. Es la inversió estèril més gran de tota la història

    d´Espanya.

    d) El 8% del patrimoni habitacional de l´estat va quedar seriosament afectat; a part que la guerra no va permetre noves construccions.

    e) Destrucció massiva de les zones on hi va haver front de guerra. Un total de 192 pobles i ciutats van veure destruits més del 60% dels seus edificis.

    f) Destrucció del 41% de les locomotores; el 40% dels vagons; prop del 75% dels vehicles; perdues altes en carreteres, vies, ...

    g) La marina mercant va perder el 30% del seu tonatge en mercaderies.

    h) La cabana ramadera va perdre el 35% de vacum, el 32% d´ovins i el 50% de porcí.

    i)La superfície conrreda va caure de forma dramàtica; de 4,5 a 3,5 milions d´Has de blat; d´1,8 a 1,5 d´Has de cibada; etc...; per falta de ma d´obra, de mitjans. La reducció va continuar encara durant la década dels 40.

    j) Respecte de les dades de l´any 1929:

    Producció agrícola disminueix un 22%

    Producció industrial disminueix un 30%

    Renda nacional disminueix un 26%

    Renda per càpita disminueix un 28%

    k) El nivell de renda de l´espanyol mitjà va caure un 30% i a més es va agreujar el desequilibri en la distribució personal de la renda, per les mesures adoptades: contrarreforma agrària, control dels salaris, ...

    A part de la realitat d´aquestes xifres comparatives es important destacar que a partir de 1939 l´economia espanyola va entar en una fase de recessió/estancament en tots els ordres. Fins el 1951 no es va començar a sortir d´aquesta situació i només cap a 1959 va poder, Espanya, deixar les últimes sequeles de la postguerra.

    Autarquia i recessió Intervencionisme de l´estat en la vida econòmica: fixar preus

    Racionar consum

    Quotes producció

    Fixació salaris

    Establiment d´un règim autàrquic autosuficiència econòmica del país,

    basada en l´exclusió de comerç amb

    d´altres països i l´aprofitament dels

    recursos naturals propis.

    limitació inversió estrangera

    reducció al mínim importacions

    Creació el 1941 de l´INI [Institut nacional d´indústria] per tal de promoure la industria; es va centrar en la siderúrgia, la química, ... les industries bàsiques.

    Consequència d´aquesta situació: mercat negre o estraperlo.

    1941 Girón De Velasco (ministre de treball) crea el Seguro obligatorio de enfermedad, que després es va ampliar a invalidesa, accidents, laboral, vellesa, desocupació. [Inici de l´actual Seguretat Social]

  • L´oposició al règim

  • MAQUIS Guerrillers que actuaven en zones muntanyoses

    Excombatents republicans

    Accions de sabotatge i actes terroristes

    INTERIOR Elements del PCE, PSOE es mantenen actius però amb recuroso i possibilitats molt

    reduides.

    EXILI Desavinences entre comunistes, socialistes, republicans.

    La victòria aliada els fa concebre esperances d´acabar amb el règim

    Creació el 1944 de l´Aliança nacional de fuerzas democràticas, per unir esforços

    MONARQUICS Sorgeixen a l´interior sectors que demanen la instauració de la monarquia.

    Reunits al voltant de Joan de Borbó [fill d´Alfons XIII]

    Març 1945 Manifest de Lausana, Joan de Borbó demana el restabliment monàrquic

    Deteriorament relacions Franco-Joan de Borbó

    Joan de Borbó accepta que Joan Carles es formi a Espanya. Ve el 1948. Ho fa per

    mantenir oberta la possibilitat de la restauració monàrquica.

    Tot plegat resulta que al final de la dècada dels 40 l´oposició no tenia cap possibilitat real de fer autènctica oposició al règim de Franco i molt menys acabar amb el règim

    Catalunya La Generalitat contiunua estan viva a l´exili

    Josep Irla Bosch, es escollit president de la Generalitat a Mèxic el 1940 fins el 1954.

    Vídeos relacionados