Historia contemporánea de España

Historia. Crisis del Antiguo Régimen. Absolutismo. Estado liberal. Sexenio Democrático. Revolución Industrial. Restauración Borbónica. Alfonso XIII. Primera Guerra Mundial. Primo de Rivera. Segunda República. Guerra Civil. Franquismo. Transición

  • Enviado por: Taule
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 45 páginas
publicidad
publicidad

T.1- LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1789-1833)

1.1- Catalunya al segle XVIII

1.1- El creixement demogràfic.

Al llarg del del s. XVIII la població espanyola va augmentar notablement ja que va ser un segle de poques guerres , no van haber epidèmies de peste, i sobretoto estaven millor alimentats .

- A Catalunya la població es va duplicar.

1.2- Les transformacions de l'agricultura.

La mayoria de població espanyola era rural i l'agricultura era la font de riquesa principal. Amb un seguit de transformacions de l'agricultura es va difondre el conreu del blat de moro i la patata.

  • A Catalunya els canvis van assolir una major amplitud, i el gran cultiu va ser la vinya que va fer que Catalunya es poses per davant d'altres regions de la Península. Catalunya es va industrialitzar a partir de l'exportació dels vins i aguardents.

1.3- La manufactura del cotó.

A Catalunya va apareixer la nova manufactura cotonera que va sorgir a Barcelona,caracteritzada per la concentració de la mà d'obra, la divisió de treball i una estricta disciplina laboral. El comerç amb les colònies va contribuir a l'aparició de les filatures mecàniques.

1.4- La societat de l'Antic Règim.

La societat espanyola estava caracteritzaba per la desigualtat i l'immobilisme i dividida en tres estaments ( noblesa, clergat i pagesos/burgesia). Era una societat amb una economia d'autoconsum.

  • A Catalunya nombroses elits comercials s'ennobliren i molts nobles s'enburgesaren.

1.5- Els Borbons: absolutisme i centralisme.

Guerra de Successió (1700-1714): Al 1713 va acabar la guerra amb el Tractat d'Utrech que proclamava com a rei a Felip V. Hi habia un descontent a Catalunya i València que no volien al rei i van continuar amb la guerra.

11 de setembre de 1714 Catalunya lluita i perd la guerra i queda invaïda. En 1716 el Decret de nova planta, imposa el castellà i elimina el consell de cent i les institucions catalanes.

1.6- El reformisme borbònic.

L'arribada al tron de Carles III va obrir una nova etapa de reformisme. Va afirmar la igualtat, va defensar la llibertat de comerç i indústria i s'enfrenta al absolutisme monarquic sense atentar contra ell per garantir els drets bàsics. Sobretot va iniciar reformes econòmiques( lliure circulació de mercaderies i llibertat de comerç amb Amèrica). I va donar soport a l'activitat industiral.

- A Catalunya es va crear la junta de comerç que pretenia comptabilitzar la modernització econòmica. La seva orientació es va orientar cap a l'impuls de la formació tècnica i científica mitjançant la creació d'escoles.

1.2- La Guerra del Francès (1808-1814)

2.1- Els precedents: la Guerra Gran.

1789 Revolució Francesa, pretèna cabar amb l'antic règim, fa que la monarquia absoluta passi a ser una monarquia parlamentària.

Carles IV, accedí al tron espanyol el 1788, va apartar del govern els vells ministres, va nomenar primer ministre Manuel Godoy i va tancar les fronteres amb el país de França per por a l'expansió de les idees revolucionaries.

Va esclartar la guerra a França pel caràcter radical de les reformes i sobretoto la mort del rei Lluís XVI. (la guerra gran 1793-1795).

Les negociacions de pau entre la república francesa i la monarquia de Carles IV van dur a la Pau de Basilea ( on es va reconeixer el predomini francès el juliol de 1795).

A Catalunya la guerra va deixar moltes pèrdues materials (collites, industries..) pero sobretot la seva incapacitat per defensar el territori i la població.

2.2- La invasió francesa de la Península.

1796 Tractat de Sant Ildefons que va convertir a Espanya en aliada de França contra Anglaterra.

1805 A Trafalgar va perdre la majoria de la flota.

1807 Tractat de Fontainebleau. Napoleó obtingé el consentiment per atacar Portugal travessant Espanya.

1808 Motí d'Aranjuez. Per l'arribada de les tropes franceses al país, va fer esclatar el motí que dirigit per la noblesa i el clergat, aconseguí la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran. Carles IV reclama la protecció de Napoleó.

Napoleó crida a pare i fill a Baiona i resol el comflicte amb l'abdicació dels dos en ell. Napoleó nomena rei al seu germà Josep Bonaparte i otorga L'Estatut de Baiona.

2.3- La guerra del Francés i la resistència contra la invasió.

Maig de 1808 Els francesos treien de Palau la resta de la família reial. La població s'organitza en moviemnts populars.

Van sorgir Juntes pero coordinar l'acció contra els francesos.

Juny de 1808 S'habia constituït la Junta Superior de Catalunya que units amb tropes van aconseguir derrotar els francesos a la Batalla del Bruc, la resta de l'exèrcit espanyol va derrotar als francesos a Bailén.

Finals de 1808 L'emperador arriba a Espanya amb molts soldats aconsegueix controlar gran part de la Península.

Al 1812 Napoleó ordena l'annexió de Catalunya.

Finals de 1813 Napoleó pacta la fi del conflicte.

1814 Ultimes tropes franceses marxan.

2.4- Les actituds davant l'ocupació

Una part petita de la població, els afrancesats(Intel.lectuals, part de la noblesa) acceptaren els francesos i van col.laborar amb ells.

Hi habia una gran majoria de la població que volia tornar a la vella monarquia

Els il.lustrats esperaven que Ferran VII permetés la modernització del país.

Els afrancesats veien l'ocasió d'influir en la transformació del sistema per un sistema liberal-parlamentari.

2.5- Les corts de Cadis i la Constitució del 1812.

Es va formar una Junta Suprema Central (formada per tots els representants de les Juntes Provincials) per que coordinés les accions bèl.liques i dirigís el país durant la guerra.

1810 La junta convoca unes corts a Cadis perquè els representants de la nació decissidin sobre la organització del país.

S'aprova el principi de sobirania nacional (reconèixer que el poder recideix en el conjunt dels ciutadans)

1812. Constitució és el text de les Corts qe defineix millor l'esperit liberal.

La cosntitució conté: drets del ciutadà, l'estructura de l'estat, el poder legislatiu, el sufragi universal, masculí i indirecte...

Les Corts aproven també un seguit de lleis per eliminar les traves de l'antic Règim(anul.lació de gremis, llibertat de treball, reforma agraria...).

1.3- Absolutisme i liberalisme (1814-1833)

3.1- Reacció absolutista. (1814-1820)

Els liberals van fer que Ferran VII jures la Constitució, temía d'enfrontar-se als liberals i va mostrar voluntat d'acceptar les condicions.

Els absolutistes s'organitzaven per mostrar suport al rei per tal que restaurés l'absolutisme.

Ferran VII va declarar nuls la constitució i els decrets de Cadis, per mitjà del Reial Decret de 4 maig de 1814. I va anunciar la tornada al absolutisme. Els liberals van ser assassinats, detinguts o camí de l'exili.

A Europa les potencies absolutistes van aconseguir al Congrés de Viena la restauració del vell ordre i la Santa Aliança que garantia la defensa de l'absolutisme i frenar el liberalisme.

La burgesia liberal reclamaven el règim constitucional i una part de la pagesia es negava a pagar mes rendes i a l'exèrcit es va crear un sector liberal.

3.2- El trienni constitucional (1820-1823)

El pronunciament del coronel Rafael Riego a Sevilla, la neutralitat del pagesos i el liberals van obligar el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional. Es va nomenar un nou govern, es va proclamar una amnistia i es va convocar eleccions.

Es va restaurar la Constitució i gran part de les reformes de Cadis, va elaborar noves normes, va crear la Milícia Nacional, pretenia liquidar el feudalisme al camp i liberalitzar la indústria i el comerç.

  • Les dificultats del Trienni.

Les reformes van provocar l'oposició de la monarquia. Ferran VII va paralitzar totes les lleis que va poder, i conspirava contra el govern amb Europa perquè invaïssin el país i restauressin l'absolutisme.

Els pagesos es sentiren mes pobres, els antics senyor ara eren propietaris i el pagesos perdien els seus drets tradicionals i obligats a pagar i s'aixecaren contra els liberals.

La noblesa tradicional animaren la revolta contra els governants.

1822 s'aixequen partides absolutistes a Catalunya que anaven dominant zones del territori i es va convertir en una guerra oberta i els rebels van formar una regéncia absolutista a la Seu d'Urgell;finalment derrotada per l'exèrcit liberal.

Es van enfrontar liberals moderats (volien realitzar les reformes amb prudència) i els exaltats (volien accelerar les reformes i enfrontar-se amb el monarca).

La Santa Aliança respongué les peticions de Ferran VII i França a l'abril de 1823 amb uns 100.000 soldats (els cent mil fills de Sant Lluís), comandats pel duc d'Angulema, irrompere espanya i reposaren Ferran VII com a monarca absolut.

3.3 La Dècada Omniosa (1823-1833)

La noblesa i el clergat estaven descontents amb el Rei perquè no havia reposat la Inquisixió es van agrupar al voltant de Carles Maria Isidre (germà del rei i posible succesor, ja que el rei no tenia fills)

A Catalunya l'activitat dels ultraconservadors va conduir a l'esclat de la guerra dels Malcontents com a defensa de Ferran VII i en contra del “mal govern” que l'envoltava.

1830 neix Isabel, filla del rei. Provoca un conflicte en la successió al traon.

La Llei Sàlica (implantada per Felip V) impedia l'accès al tron a les dones. Però Ferran VII influït per Maria Cristina, va proclamà la Pragmàtica Sanció, que derogava la Llei Sàlica.

Els carlins es negaren, i influïren sobre el Rei greument malalt, perquè fos reinstaurada la Llei Sàlica.

Maria Cristina, nomenada regent mentre durés la malaltia del rei, va formar un nou govern de caire reformista i es preparà per enfrontar-se als carlins.

1833 Ferran VII va morir. Al testament deixa a la seva filla Isabel, de tres anys, com a hereva del tron i a Maria Cristina com a regent fins la majoria d'edat d'Isabel.

El matiex dia, Carles es proclamà rei i comença un aixecament abolutista.

Inici de la primera guerra carlina.

T.2- LA CONFIGURACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833-1868)

2.1-La Guerra Carlina. (1833-1839)

1.1- Dues opcions enfrontades.

La primer guerra carlina va enfrontar els isabelins contra els carlins. La lluita entre l'Antic Règim i el liberalisme.

El carlisme, tradicionalista i antiliberal, va englobar una part de la noblesa rural, la majoria del clergat i alguna societat camperola. Es presentaven com a defensors del foralisme i de totes les peculiaritats econòmiques del sistema tradicional.

Els isabelins eren tots aquells que formaven part de l'aparell de la monarquia borbònica. A més, Maria Cristina es va veure obligada a apropar-se als liberals, per defensar el tron de la seva filla. La noblesa esperava mantenir el predomini econòmic i les seves terres, la burguesia aspirava a endegar les reformes liberals i la base popular esperava la millora de la seva situació.

1.2- El desenvolupament de la guerra.

Va ser una llarga guerra de set anys que va implicar tota la societat.

L'aixecament carlí es va iniciar a Catalunya pocs dies després de morir Ferran VII. Els carlins van aconseguir controlar una bona part de l'interior de Catalunya.

Per contra, al nord-oest les tropes liberals van anar recuperant ciutats i es va fer evident la impossibilitat d'un triomf carlí.

A la resta d'Espanya els carlins no van arribar a controlar ni una sola gran ciutat només van controlar l'àmbit rural al nord amb una tàctica de guerrilles.

L'exèrcit carlí va ser acorralat per les forces liberals comandades pel general Espartero. El fracàs de l'expedició carlina a Madrid va marcar l'inici de la fi del carlisme militarment.

Amb el Conveni de Bergara (1839) acord entre el govern liberal i carlí, s'acaba la guerra a canvi del manteniment dels furs i la incusió de les tropes carlines a l'exèrcit. A Catalunya va acabar a l'estiu de 1840.

2.2- La Revolució liberal (1833-1843)

2.1- L'Època moderada (1833-1837)

La regent Maria Cristina pensava introduir petites reformes en l'ordenament politicosocial i arribar a un acord amb els carlins, però eren molt absolutistes i va haver de fer concessions reformadores per guanyar-se l'acord dels liberals.

Es va promulgar un Estatut Reial el 1834 que donava amplis poders al monarca i establia unes Corts formades per dues cambres.

Al costat de la Corona es va mantenir el liberalisme moderat, però els progressistes, van manifestar el seu descontent i la intenció de lluitar per imposar un sistema veritablement liberal.

  • Revoltes i els progessistes al poder.

L'estiu del 1835 nombroses revoltes es manifestaren i s'organitzaren contra el govern que no defensava al poble dels atacs carlins, no prenia mesura per pal.liar la fam. La seva acció va anar contra els capellas, convents i altes autoritats.

A Catalunya les revoltes més importants es van iniciar a Reus i es van estendre a Barcelona on es van protagonitzar diversesa ccions violentes com la crema de convents i l'assasinat d'alguns frares.

Davant la situació, Maria Cristina va cridar a formar govern a Mendizábal(un liberal, progressista) que va iniciar la desamortització dels bèns del clergat per poder organitzar l'exèrcit contra el carlisme.

El clergat i la noblesa pressionaren a Maria Cristina perquè es desfès de Mendizábal, que ho va fer l'esti de 1836, que va provocar les revoltes dels progressites.

Desprès de l'aixecament progressista, la regent va tornar a cridar els progressistes al poder.

2.2- L'Època progressista (1837-1840)

Els progressistes amb Mendizábal al capdavant, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l'Antic Règim i d'implantar un nou règim constitucional liberal i de monarquia parlamentària.

Abordaren una reforma agrària que incoïa:

  • Dissolució del règim senyorial: Els senyors perdien le seves atribucions de impartir justicia, però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no acreditessin com pròpies. Abolició dels delmes eclesiàstics va significar la fi de la submissió de la pagesia.

  • Desvinculació: Alliberaren les terres dels patrimonis vinculants i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.

  • Desamortització: Mitjà d'aconseguir recursos per a l'Estat amb la venda de les terres de l'Església i Ajuntament. Mendizábal va decretà la dissolució dels ordres religiosos i la incautació per l'Estat del patrimoni de les comunitats afectades. Amb els béns desamortitzats es van vendre en subastes públiques, podrien pagar en metàl.lic o amb títols del Deute.

Mendizábal pretenia aconseguir els recursos necessaris per lluitar contra el carlisme, recuperar vals del Deute.

Juntament amb aquestes tres, es va decretar l'abolició dels privilegis de la Mesta, el dret de vallar les terres i el lliure comerç.

2.3- La regència d'Espartero (1840-1843)

Els progressistes veien al general Espartero com l'única autoritat per poder assumir el poder i fer de regent.

L'actitud d'Espartero al fovern va tenir un marcat autoritarisme.

El 1842 va anunciar un aranzel lliurecanvista, que obria el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos, amenaçant així la indústria catalana.

Aixó va provocar la protesta de la burguesia i de les classes popular, que veien en perill les seves industries i llocs de treball. Tot va provocar un greu malestar popular i un aixecament a Barcelona.

Espartero va ordenar bombardejar Barcelona i una bona part del partit progressista es va posar en contra seva.

Maig 1843 pronunciament contra Espartero es va formar una junta suprema provisional de Govern de la Província de Barcelona.

Els moderats van aprofitar per protagonitzar un seguit de conspiracions encapçalades per Narváez i O'Donell que va provocar la dimissió d'Espartero.

Per no haber de nomenar un tercer regent les corts decidiren avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina als 13 anys al 1843. Que ella va confiar la formació de govern als polítics moderats.

  • Els moderats al poder (1843-1868)

  • 3.1- La Dècada Moderada (1843-1854)

    El general Narváez fou nomenat cap del Govern i va ser qui es va encarregar de posar les bases del nou Estat moderat, que es tractava d'assentar un liberalisme conservador que reformés l' Estat segons l'interès de les noves classes dominants.

    La Constitució del 1845 recull les idees básiques del moderantisme. S'assenta en el rebuig de la sobirania nacional i defensa la sobirania conjunta del Rei i les Corts amb atribucions a la Corona. També ampliava els poders de l'executiu, les atribucions del Congrés i Senat i restringia el dret de vot, i mantenia la declaració de drets.

    Els moderats van intentar millorar les relacions amb L'esglèsia. Al 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu que s'establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament públic del culte i el clergat.

    Fora del sistema liberal, els aixecaments carlins es van revitalitzar del 1846-49 a Catalunya i van donar origen a la “guerra dels matiners” (2º g. Carlina).

    3.2- El Bienni Progressista (1854-1856)

    L'any 1854, la unió de progressistes i dels moderats va desenvocar en l'elaboració del Manifest de Manzanares (demanava el compliment de la Constitució, reforma de la Llei electoral i la reducció d'impostos)

    La reina Isabel II va cridar a formar govern Espartero i va nomenar Ministre de la Guerra a O'Donell.

    El nou govern va intentar restaurar els principis progressites i va començar per l'elaboració de una nova Constitució al 1856.

    Va emprendre un pla de reformes econòmiques en defensa dels interessos de la burgesia urbana i les classes mitjanes.

    La nova llei desamortitzadora (1855) a càrrec del ministre Madoz va afectar els béns de l'Estat, l'Esglèsia i dels ajuntaments. Es pretenia aconseguir recursos per a la Hisenda i les inversions i modernització pública del país.

    Es va contruir una xarxa de ferrocarrils, el 1855 Llei General de Ferrocarrils que regulava la construcció i oferia grans incentius a les empreses que hi intervinguessin.

    El governa va presentar una Llei de Treball que intriduïa algunes millores laborals i permitia la formació de associacions obreres.

    A causa de greus conflictes socials al 1856 Espartero va dimitir i la Reina va confiar el govern a O'Donnell.

    3.3- El Moderantisme (1856-1863)

    Durant l'etapa entre el 1856-63 la formació de govern va ser confiada a O'Donnell que va establir els principis del moderantisme.

    Va ser restablerta la Constitució del 1845 i va interrompre la desamortització i restablir els impostos de consum.

    Els unionistes van portar a terme la política exterior activa i agressiva.

    Es van desonvolupar accions com l'expedició a Indoxina o la intervenció a Mèxic, però l'acció més important va ser al Marroc (1859-60) on la victòria va permetre a Espanya l'ampliació de la plaça de Ceuta.

    El moderantisme va governar d'una manera autoritària i exercint una forta represió.

    3.4- La crisi final del regnat (1863-1868)

    El 1863 el govern unionista fou incapaç d'afrontar l'oposició de progressistes, demòcrates i republicans. O'Donnell va presentar la dimissió i la Reina va tornar el poder a Narváez.

    El govern moderat va estar caracteritzada per una fase d'expansió econòmica tant a Espanya com a tot Europa. Però cap a la meitat dels anys seixanta la situació va començar a canviar:

      • La crisi financera: es va originar perque les inversions ferroviàries no eren rendibles. L'explotació de les línies ferrocarrils espanyoles produïen uns rendiments molt escassos i per això el valor de les accios a la Borsa va caure i hi va haver una caiguda de les cotitzacions en entitats financeres. La crisi financera va coincidir amb una greu crisi industrial sobretot a Catalunya. Que per la culpa de la guerra de Secessió s'habia interromput les exportacions de cotó i els preus van pujar moltíssim. Moltes indústries del sector cotoner català no van poder fer-ne front.

      • La crisi de subsistència: provocada per un seguit de males collites que van donar una mancança de blat(aliment bàsic en Espanya). Així els preus van començar a pujar.

    Crisi industrial i crisi agrícola es van combinar i van agreujar la situació. Al camp, la fam va conduir a un clima de violència i a les ciutats algunes indústries van tancar i el nivell de vida de les classes treballadores va baixar.

    • El deteriorament polític.

    Al 1868 una gran part de la població va alçar-se contra el sistema isabelí.

    A l'estiu del 1867 un moviment insurreccional es va estendre per Catalunya, hi eren implicats progressistes, demòcrates i republicans.

    L'agost del 1866 l'oposició va unificar les seves accions per acabar amb el moderantisme al poder. Es tracta del Pacte d'Ostende, signat per progressistes i demòcrates exiliats. Es un pacte antiisabelí i la qüestió de la forma de govern seria decidida per unes Corts constituents elegides per sufragi universal. Els demòcrates aconseguien imposar el sufragi universal i les progressistes acceptaven les condicions per tal d'acabar amb el domini dels moderats.

    A aquest pacte es van adherir els unionistes el novembre del 1867, després de la mort de Narváez.

    • La Gloriosa.

    El 18 de setembre de 1868,l'esquadra que estava concentrada a la badia de Cadis es va revoltar contra el govern d'Isabel II.

    Ràpidament en moltes ciutats es van constituis Juntes Revolucionàries que van organitzar l'alçament del poble.

    A Barcelona la Junta Revolucionària estava controlada per republicans i pregressistes. Que van fer pública una proclama que exigia la fi de la monarquia borbònica i l'abolició de les quintes i els consums. El moviment es va estendre sense trobar gens de resistència.El govern i la Corona es van trobar completaments aïllats.

    Quan les escasses tropes fidels al govern van ser derrotades a Alcolea el govern va dimitir. Isabell II es va exiliar a França el 29 de setembre de 1868.

    A quí comença el Sexeni Revolucionari.

    3.5- Economia i societat del S.XVIII i S.XIX

    El liberalisme volia que tot l'estat fos igualitari i centralitzador, però , tenía al seu contra als Bascos i catalans. I per una altre part els republicans.

    El liberalisme moderat, emprengué la tasca de contruir una estructura d'Estat liberal sota els principis de la centralització i la unificació política i el més estricte control de l'ordre públic.

    Els moderats van reorganitzar l'Administració, es va aprovar el codi penal del 1851, va implantar plans d'estudis a tot el territori i també es va adoptar el sistema mètric decimal per tot l'Estat.

    Es va crear la Guàrdia Civil al 1844, un cos armat amb finalitats civils però amb estructura militar, que s'encarregaria de mantenir l'ordre públic i la vigilància de la propietat privada.Es va crear el servei militar únic, s'implanta la peseta al 1868.

    A més es va fer la reforma agraria i la desamortització.

    3.6- Resistències del procès centralitzador.

    Aquest tipus de mesures del govern central van crear una restistència per part de les comunitats que teníen un idioma i cultura pròpia,que s'ho prenien com una agressió per a ells, com Catalunya i el País Basc.

    - A la dreta:

    • A Navarra i el País Basc: Teníen un idioma propi, i era una societat molt religiosa. Els bascos tenien i tenen l'anomenat concert econòmic. (Mentre que totes les comunitats paguen a hisenda a Madrid, ells ho fan en el País Basc. Això te moltes ventatges per a ells. El pagar a Madrid fa que la comunitat li dona tots els impostos a Madrid i Madrid els torna calers, que com triga molt, les comunitats demanen diners als bancs i en tornar-li Madrid els diners paguen al banc pero ja tenen impostos per pagar a més i això fa que tinguin moltes pèrdues, en canvi el Pais Basc te tots el diners ell i només li dona a Madrid el que ell ha de pagar, disposant ell de tots els seus diners).

    • A Catalunya: Per totes les raons de la llengua, el lliurecanvisme i la religió, i altres motius legals a Catalunya neix el sentiment nacionalista català (Catalanisme). Apareix un moviment anomenat la renaixença (moviment cultural de recuperassió de la cultura catalana).

    - A l'esquerra: A la ciutat on hi ha gent treballadora apareix un descontent perque volien mesures més radicals que no beneficies només a les classes benestars.

    Apareixen protestes “bullangues” molt violentes contra l'esglesia, en la que la gent demana el s.universal i mesures que afavoreixin als treballadors.

    3.7- Republicanisme en el S.XIX.

    Apareix a Espanya un nucli de partits republicans en la década del 50, que neix a Catalunya.

    Tenien dos nuclis de força Figueres i Barcelona.

    1841- Primera manifestació republicana. Abdó Terrades publica “Hojas republicanas” (semanari que es el present del republicanisme a Catalunya).

    1849- Es funda el Partir Democràtic a Madrid

    1868- El partit es transforma en Partit democràtic federal, que van implantar la república a Espanya al 1873 durant 11 mesos.

    Els republicans demanaven:

    • Sufragi universal masculí.

    • Federalisme: Espanya fos una república federal en la que diverses nacions formen un estat. (Ideóleg Pi i Maragall)

    • L'anticlericalisme: En contra de l'esglèsia.

    • Abolició de les quintes . (del servei militar obligatori)

    • Desaparició dels impostos sobre el consum.

    • Que es fes càrrec de l'educació i l'asistència social.

    T.3- El Sexeni Democràtic (1868-1874)

    3.1- El Govern provisional de Serrano (1868-1871)

    S' inicia al setembre de 1868 amb una revolució lliberal encapçalada pels generals Serrano i Prim, que fan fora a Isabel II.

    Al Pacte d'Ostende es deia que al fer fora a Isabel II es crearia el Govern Constitucional. I això van fer Serrano i Prim.

    Van convocar eleccions a Corts constituents al 1869. Celebrades per sufragi universal masculí va donar, van donar victòria als progressistes, unionistes i alguns demòcrates.

    • La constitució del 1869.

    Es una constitució liberal-democràtica. Consagrava el sufragi universal masculí, un ampli règim de llibertats, i marcava a Espanya com una monarquia.

    Al ser una monarquia es necessitava un rei i no volien que tornes Isabell II.

    Va ser Prim qui va proposar a un princep Italià Amadeu de Savoia, que fou elegit al 1870.

    Però tres dies abans d'arribar a Espanya va haber un atentat a Espanya i va ser assassinat el General Prim. Es va quedar sense el seu defensor i conseller.

    3.2- La monarquia d'Amadeu de Savoia. (1871-1873)

    L'arribada de Amadeu va provocar l'esclat de la 3ª guerra carlina, ja que els carlins volien que puges al tron Carles VII.

    Es va iniciar una revolta lliberal a Cuba. Es va produir un seguit de'insurreccions federalistes.

    I la desintegració de la coalició governamental, va deixar al moanrca sense suport per fer front als problemes i el 10 de febrer del 1873 Amadeu de Savoia va abdicar.

    3.3- La primera república espanyola (1873)

    Al abdicar Amadeu va deixar un buit de poder i les corts van decidir aprovar la república el 11 de febrer de 1873.

    Es va crear un Govern provisional presidit per Estanislao Figueres (català que va ser el primer president de la república).

    Es van convocar eleccions per elaborar la Constitució republicana, que van guanyar els republicans.

    El juny de 1873 es va nomenar president Pi i Margall, que va començar a redactar un projecte de Constitució.

    • Problemes de la república.

    El naixement de la República havia accelerat el conflicte carlí, la guerra a Cuba contiuava i a mes, a les Zones on hi havia una forta implantació republicana, la població es va alçar en cantons independets.

    Francesc Pi i Margall va dimitir. I pujen al govern els centralistes.

    Van ser presidents de la república centralista, primer Castelar i després Salmerón. Que van intentar calmar tots aquests problemes de la guerra carlina, la de Cuba i els cantonalistes.

    Al final de 1873 en general Pavia amb forces de la Guardia Civil va fer un cop d'estat que va acabar amb la República. I va donar pas al retorn de la monarquia amb Alfons XII (Fill d' Isabel II).

    T.4 Revolució Industrial a Espanya ( XIX )

    4.1-Naixement de la Indústria moderna.

    1.1-_ L'arrencada Industrial.

    La revolució Industrial és el creixement generalitzat i substingut de la producció manufacturera dut a terme a través d'innovacions tècniques i caracteritzat per canvis econòmics i socials.

    Va arrivar a Espanya a partir del 1835 i ve caracteritzada per la introducció de la màquina de carbó mineral com a font d'energia.

    1.2- Industrialització.

    Es va produïr a Catalunya la primera Revolució Industrial 10 anys desprès que a Anglaterra.

    Es va produïr perquè:

    • Ja hi havia hagut una revolució agrícola,

    • Ampli sector de la societat

    • Pagesos que havien entrat en la economia monetària.

    • Hi havia classes empresarials emprendedores molt adinerades que volien imvertir.

    • Existia mà d'obra molt qualificada.

    Tot això va a animar a que comencès la creació de les primeres empreses.

    1.3- Procés de formació de la industrialització.

    És que algunas capitalistes van dicidir invertir en la creació d'industries.

    Les primeres que van començar amb el procès van ser les mitjanes o petites empreses, que el capital era familiar i que no guanyaven molt perque reinvertien els seus beneficis per poder crèixer.

    Al 1833 va ser la primera empresa important moderna (Bonaplata SA) que portava una màquina de vapor. Dos anys desprès va ser asaltada i cremada pel moviment anomenta ludisme (Protesta obrera, que deien que les màquines treien la feina a les persones).

    1.4- Fases del procès Industrialitzador.

    A Catalunya i a Europa el procès presentava dos fases:

    • 1ª (1833-1860) La primera revolució Industrial ve protagonitzada per la primera màquina de vapor carbó, el desenvolupament del sector cotoner i de la siderúrgia.

    A Catalunya hi havia dos problemes:

    - Manca de carbó, no hi havia prou i era difícil i car d'estreure.

    - Dependència energètica d'Anglaterra ( Els portaven el carbó pel mar)

    • 2ª (A partir del 1860) Es comença a aplicar l'energia Hidràulica (Aplicació tècnica de l'aprofitament de l'aigua) El descubriment de la turbina permet utilitzar la força de l'aigua per fer funcionar les fàbriques.

    1.5- Els Vapors i les colònies.

    A partir dels 60 a més del cotó comença a guanyar força la Industria de la llana (A Sabadell i Terrassa), que deixen el cotó pel pas de la llana, perque no arribava el cotó per culpa de la G. Successió, i van agafar la llana que estava aquí.

    Això va donar lloc a 2 models de fàbrica: els vapors, i les colònies.

    • Vapors: Fabriques que utilitzaven el carbó com a font d'energia. Degut a que depenien del carbó es situaven al litoral i prelitoral al costat dels ports (Al Barcelonès, Garràf, Maresme i Vallès Occidental). Eres fàbriques amb altes xemeneies, el les que els treballadors feien 15 hores diàries i que no tenia cap dret.

    • Colònies: Fabiques que aprofitaven la força de l'aigua mitjançant una turvina. Requerien unes grans obres d'ingenyeria. Aparèixen a partir dels 60. Aquestes fàbriques es situaven on el desnivell del riu era més fort. Com estaven fora dels pobles i els treballadors no podien anar, van constuïr al seu voltant un poblat (Cases de l'empresa perque visquesin allà, era un poble amb esglèsia, bar, supermercats). Tot era propietat de l'empresari que podruien per ell i el que gastaven als pobles era tot per ell també. El model de colònia dona lloc a un feudalisme industrial. Si hi havia sequera s'aturava toto ja que no podien funcionar.

    1.6- Mancanses a la Industria Catalana.

    A Catalunya el ssitema industrial va crèixer molt més que a Espanya, però, la industria catalana va posar de manifest unes certes mancanses, per no poder ser un nucli de poder exterior. Tenía 3 problemes:

    • Pobreça del subsòl: No hi havia mines de ferro ni de carbó important. I hipotecava el creixement de la industria, i s'havia d'importar el carbó i les màquines.

    • Feblesa del mercat Espanyol: No hi havia un mercat amb molta demanda. Cuba i Filipines va ser el seu mercat.

    • Política lliurecanvista: Els governs Espanyols moltes vegades obtaven per una política lliurecanvista i això no li anava molt bè.

    4.2- Construcció de la Xarxa Ferroviària.

    2.1- Inicis del Ferrocarril.

    A partir del 1835 es va començar a implantar els ferrocarrils a Anglaterra, 15 anys més tarda a Espanya.

    La revolució industrial feia evident la necessitat dels ferrocarrils per transportar matèries primeres.

    La revolució industrial i la de transports es van ajudar l'una a l'altre, una necessitava a l'altre.

    Hi havia una sèrie de dificultats:

    • Construir kilòmetres de ferrocarrils a Espanya era més dificil aqui que a una altre lloc, ja que aqui no es tant pla el terreny i val més del triple que a un altre lloc.

    • Aportació de capital: No hi havien tant de diners.

    2.2- Ferrocarril i mercat interior.

    Al 1855 es va aprovar la llei de ferrocarrils que ca impulsar la construcció del ferrocarril. Es constituien companyies per fer-ho que la majoria eren extranjeres.

    Moltes companyies es van sonstrituir per fer el ferrocarril perque el govern li donava diners per constituir-se.

    El ferrocarril va anar avançant al 1876 es van fer 3.000 km.

    La construcció del ferrocarril va ajudar a la integració del mercat.

    • Va ser una oportunitat perduda per l'integració del mercat:

    • El material el portaven de fora, i no feiem desenvolupar la nostra industria i ajudaven a desenvolupar la de fora.

    • Els tècnics eresn extragers i es van fer tots tipus de estratègies menys econòmics.

    • No va compensar les diferències de renda a Espanya.

    • Va permetre que arribès les matèries primeres.

    La zona mediterranea tenia més xarxa perque hi havia molta gent i industries i a les deshabitades no hi havia gairebè cap.

    Es van quedar moltes aillades del creixement amb escàs nivell de diners i molt autoconsum.

    2.3- La Mineria

    El patrimoni de mineria en Espanya al s. XIX era molt important.

    Espanya amb coure, mercuri, ferro i carbó era el principal exportador mundial.

    Però no vam poder tirar endavant per:

    • L'explotació de les mines requeria una tecnologia que no la teniem.

    • L'estat va tenir que garantir prèstecs amb l'explotació un temps de les mines. Els beneficis s'anaven fora.

    Aquests enormes patrimonis no beneficiava al país pero donava llocs de treball.

    Les grans mines estaven sota el poder extranger (França i Alemanya). Com les “Mines de Riotinto” a Huelva, explotades per empreses angloalemanes.

    Els minerals que explotavem eren:

    • Mercuri: Hi han les mines de Almaden (Ciudad Real). Les més importants del mon. Esatava sota mans extrangeres.

    • Ferro: Almería i Biscaia eren molt importants, perque hi havia molt ferro i de molta qualitat.

    • Carbó: Asturies, Lleó hi havia grans explotacions de carbó. Desde els 50 s'explotaen i es creen societats d'explotació de mines i es troven dificultats com el transport del carbó, que era molt car i la majoria el comprava de fora.

    2.4- Sector Siderúrgic.

    Al principi la construcció de la xarxa de ferrocarrils es va fer amb el ferro que portaven de fora, ja que la indústria siderúrgica aquí era molt feble. Així no varem podem gaudir del l'impuls del ferrocarril.

    Poc a poc les antigues forneries al llarg del s. XIX es van substituir pels alts forns que s'utilitzava un tipues de carbó mineral que es trovaba també aquí.

    Es van intentar crear a Catalunya, però no va funcionar perque no hi havia matèria primera.

    Al 1870-80 es va desplaçar al nort i allá si que va funcionar.

    Es crea “Altos Hornos de Vizcaya”. Que van començar a utilitzar el ferro d'Espanya.

    1881-1920 Es va produir l'expansió gran de la siderúrgica:

    • Es van crear els forns

    • Industria molt potent (Per l'armament i maquinària)

    • Es va poder crear una banca molt poderosa per poder controlar tots aquests beneficis.

    • Apareix “Banc Bilbao i Biscaia”.

    El domini financer del país va ser per Madrid i el País Basc, a Catalunya nomès van haver petits bancs.

    2.5- Grans problemes de la Indústria.

    La Indústria espanyola va tenir dos grans problemes:

    • El baix nivell tecnològic; No hi havia tècnics amb formació per poder portar la tecnolofia de les indústries i van haver de anar a fora a portar-los a que ho controlaren.

    • No hi havia capital suficient.

    4.3- La nova societat Urbana

    3.1- Demografía:

    Poc a poc la gent al s. XIX va començar a marxar del camp a la ciutat, i així va baixar la proporció de la població activa del sector primari, i va creixer el sector secundari.

    Com que a Catalunya hi havia un procès més fort, es va accelerar molt més.

    En aquests període comença a entrar la població en el nou règim demogràfic. Això significa 4 coses:

    • Millora de la higiene i l'alimentació. Millora perque es produeix més i es poden transportar més aliments.

    • Reducció progressiva de la mortalitat.

    • Manté la taxa de natalitat, que era molt alta.

    • Creix la població d'una manera molt important.

    3.2- Creixement de les ciutats.

    Les ciutats van augmentar la seva població.

    A Espanya, 11 millions i mig va a pasar a 18 millions i mig en 100 anys.

    En Catalunya encara va ser més espectacular: Al 1787 (900.000 habitants) i al 1900 (1,966.000 habitants). Va ser tant gran perque era la regió més avançada i tambè es va sumar l'arrivada d'inmigrants que venien a treballar aquí.

    A Barcelona al 1787 (120.000 Habitants) i al 1900 (544.000 habitants), Sabadell i Terrassa també creixien.

    A madrid al 1787 (170.000 habitants) i al 1900 (500.000 habitants).

    El país estava molt poc industrialitzat, en canvi Catalunya estava més avançada.

    El país estava molt endarrerit. Hi havia una taxa molt elevada d'analfabetisme

    al 1877 el 72% del habitants no savia llegir ni escriure. Hi havia un fort creixement demogràfic que la gent del camp marxava a les ciutats dintre del país o fora del país a intentar establir negocis.

    3.3-Reformes a les ciutats.

    Amb aquests creixement de la ciutat de Barcelona va obligar a fer alguns canvis urbans importants.

    Barcelona estava envoltada de muralles i amb el creixement no cavia la gent i volien tirar-les al 1854.

    Així al 1859 s'aprova el Pla Cerdà que era treure les muralles i va donar lloc a l'Eixample.

    Tambè van començar unes reformes destinades a resoldre els problemes d'habitatges, trànsit i higiene, van constuir les clavegueres.

    Es va plantejar tambè la necessitat de transports públics, il.luminació, telecomunicacions (Telègraf). Inclus van fer grans mercats, per tal de satisfer les necessitats de la població.

    3.4- Les noves classes dominats.

    Van apareixer dos classes socials en la ciutat de Barcelona

    - Burgesia i Proletariat.

    Ja existia l'antiga aristocràcia, que era l'antiga classe social dels nobles, que seguirà existint perque tenia moltes propietats.

    • Burgesia Industrial: Nova classe social, que basava el ser poder en la indústria i el poder, i tenia els valors capitalistes:

      • Sentit del treball (molt treballadors)

      • Estalviadors

      • Aptitud productivista (Que oferien feina als altres)

    La Burgesia Catalana a més d'aquestes tenia unes altres característiques:

    • Classe social endogàmica: Nomès es relacionen entre ells i tendeixen a casar-se entre ells.

    • Aptitud Puritana en dos sentits: a) Els seus fills quan tenen edat de treballar i començen desde abaix, com un altre treballador normal. b) La seva norma de comportament habitual és la discrecció.

    • Són pragmàtics en lo polític (li dona igual la política si no l'influeix en el seu negoci) i proteccioniestes en l'econòmic (no volen política lliurecanvista, que no entri productes extragers)

    • Implanten una nova cultura: Noves formes de relació social, nou llocs de moda, com “ El Liceu” (era simbol de la burgesia, no podía anar tothom i si hi podien anar están separats)

    • Proletariat (classe obrera): Són la gran novetat del s.XIX, procedeix del camp i comencen a marxar a les ciutats a buscar feina. Al final del segle a Barcelona les classes treballadores es van triplicar. La majoria treballava al tèxtil. Hi van haver dos grans problemes: - Ser analfabets a la ciutat els va causar un problema, ja que requereix saber llegir i escriure per desenvolupar-se a la ciutat. - El no tenir preparació no va afavorir, ja que que a la indústria necessiten uns coneixements tècnics. La situació en la que vivien era molt dolenta: - En quant al treball: Jornades laborals de 12 i 13 hores nomès amb mitja hora de descans, condicions de treball molt dolentes, salaris baixos, la sindicació estava prohibida. Disciplina laboral duríssima, si es posaven malalts no els pagaven. Com que el salari eran molts baixos i calia que tota la família. - En quant a la seva vida: L'alimentació era miserable, les famílies gastaven molts diners en el lloguer i vivien en cases molt pobres amb més d'una familia.

    T.5- La Restauració Borbònica. (1874-1902)

    5.1- El Regnat d'Alfons XII (1875-1885)

    1.1- L'inici de la restauració.

    Al 1875 s'acaba el sexeni revolucionari i s'inicia el retorn de la monarquia.

    Durant el 1874 Antonio Cànovas del Castillo va redactar un document signat per Alfons XII anomenat “Manifest de Shandurst”: Alfons XII s'ofereix per retornar la monarquia, proposant un sistema polític com l'anglès i reconeix que la seva mare ho va fer malament.

    A finals de 1874 Martínez Campos va donar un cop d'estat a Sagunt i reclama la restauració de la monarquia. A partir d'aquí es proclama a Alfons XII com a nou rei.

    4.2- Característiques del Regnat d' Alfons XII.

    Dura 10 anys a causa de que va morir molt jove. Junt a Canovas del Castillo, cervell d'Alfons, van sortir d'una situació difícil.

    Té dos aspectes que hauria de fer en arribar:

    • Resolució dels problemes anteriors: Va posar fi a la 3ª guerra carlina i als bascos els van treure el concert econòmic i els furs per recolzar als carlins. Va acabar amb el conflicte per via militar a Cuba amb la Pau de Zanjón al 1878. Va acabar amb el moviment cantonalista i va prohibir els sindicats i moviment obrer.

    • Muntatge del sistema polític: Va fer tres coses:

      • Constitució del 1876: Va ser la base de la restauració, elaborada per diputats elegits per sufragi universal, les corts eren bicamerals (senat i congrés), ampli reconeixement de les llibertats religioses.

      • Sistema Bipartidista: Canovas va crear 2 partits amb idees diferents però que respectessin la constitució i amb l'idea d'alternar-se an el poder. Partits:

        • Conservadors: Líder Canovas. Representava a la gent d'ordre.

        • Liberals: Líder Práxedes Mateo Sagasta. Partit d'esquerres que representa a la classe mitjana obrera.

    Fins la mort d'Alfons XII governava els conservadors, després de la mort van pactar governar 2 anys cada partit.

      • Modernització del país.

    4.3 - Situació econòmica.

    Era un país agrari, hi havia dues regions que començaven a industrialitzar-se (Catalunya i País Basc) Hi havia una política lliurecanvista.

    Al 1880 el país va entrar en una forta crisis econòmica que va afectar a:

    • L'agricultura: Espanya era un país exportadors de blat, alguns països van començar a produir blat i a vendre'l més barat. El nostre blat va entrar en crisi per la competència.

    • La indústria siderúrgica basca: Van començar a arribar noves tecnologies i Alemanya va entrar al nostre mercat amb un ferro més bo y més barat. Degut a això el 1891 s'implanta

      • l'Aranzel proteccionista: Era una política que imposava un impost als productes que venien de fora per que fossin més cars que els nacionals.

        • Aquest va permetre:

        • l' Expansió de la siderúrgica Basca

        • Afavorir a la mineria Asturiana

        • Tranquil·litzar els camperols

        • Ajudar i garantir el mercat tèxtil català.

        • Va tenir conseqüències negatives:

        • Com tenien garantitzat el mercat propi, no volien modernitzar-se

        • A conseqüència de tenir tancat el mercat, va tenir preus més alts que a la resta d'Europa.

    • La Indústria vinícola catalana: A causa de la Filoxera (Insecte que s'instal·la a les vinyes i acaba amb les collites) va donar lloca a una gran crisi. L'explotació de les vinyes no les duia l'amo del terreny, eren llogades mitjançant un contracte anomenat Rabassa morta: Contracte on es llogaven les terres per cultivar a canvi d'un percentatge dels bens de la collita. El contracte durava el temps que dures la vida de la vinya. Per resoldre el problema de la Filoxera els rabasaires van implantar les vinyes que hi havia per Amèrica que eren molt resistents.

    5.2- La Regència de Mª Cristina d'Habsburg (1885-1902)

    2.1- L'inici del regnat

    Alfons XII al 1885 va morir als 28 anys, ells no tenia fills i la seva muller estava embarassada, això genera la manca de rei i provoca dues coses:

      • Nomenar regent: Es va nomenar a Mª Cristina regent d'Alfons XIII (encara no havia nascut), fins que fos major d'edat.

      • Van fer el Pacte de Pardo: On els partits pactaven el torn pacífic cada 2 anys alternant-se al poder.

    La regència va tenir 5 aspectes importants:

    • Corrupció Electoral: Trampes per creure que el sistema política anava bé.

    • El moviment obrer: Divisió entre Anarquisme i Socialisme.

    • Nacionalisme català: Es va transformar en un ampli moviment de masses que va dur a terme el catalanisme polític i establir un programa polític.

    • Situació econòmica: Hi havia una profunda crisi econòmica.

    • Desfeta del 1898: Guerra entre Cuba i Filipines contra EEUU.

    2.2 - Corrupció del sistema electoral:

    Com la política no funcionava bé, van manipular els resultats per fer creure a la gent que Espanya anava bé.

    Es feien tres coses:

    • Caciquisme: (Cacic)Persona amb poder econòmic que controlava una Circumscripció Electoral. Feia favors a la gent per que aquests votessin a les eleccions.

    • L'acció del ministeri de governació: Era qui manava en les eleccions i alterava el Cens electoral on deien que gent que ja era morta havia votat així sortien més vots.

    • Tupinades: Trampa electoral. Feien varies coses:

      • Posaven la taula on la gent no vagi, però els vots sortien con ells volien.

      • Tapaven la urna i a l'hora de votar ells ficaven el vot que volien.

      • L'empresari pagava als treballadors per anar a votar el que ell deia.

    2.3- El moviment obrer

    A partir del s XIX va començar a haver manifestacions per millora les condicions dels treballadors. Els treballadors intentaven eliminar els gremis per poder treballar sense estar gremiat.

    Reaccions dels treballadors:

    • Ludisme: Moviment de protesta contra les màquines que apareix a Anglaterra, ja que creien que treien els llocs de treball i per això ho destruïen tot. A Catalunya al 1821 a Alcoy, i al 1823 a Camprodon

    • Associacionisme: Associacions obreres creades per treballadors que es reunien i pagaven unes quotes a canvi de més ajuda pels obrers. Al 1840 Es va crear “Societat de Protecció de Teixidors de Cotó”.

    • Socialisme utòpic: Neix paral·lel a l'associacionisme.(com una ideologia). És un moviment intel·lectual integrat per personatges cultes i burgesos. Aquests van proposar un model diferent de societat, que parteix de principis molt innocents i que van fracassar. Destaquen: Eiten Cabet, Robert Owen, Charles Fourier.

    • Socialisme científic: Davant de l'utòpic apareix aquest que dona origen al moviment obrer. Al 1848 Marx i Engels van publicar a Paris una obra “Manifest del Partit comunista” que conté les claus del moviment obrer.

      • Marx: Proposa es un plantejament d'acció, que es basa sobre una filosofia materialista on els treballadors poden canviar la seva situació i unir-se en sindicats per canviar el capitalisme pel socialisme. Aquest socialisme consisteix en que els treballadors han de solucionar ells mateixos els seus problemes. Al 1864 Marx i Engels van fundar “AIT” (Associació Internacional del Treball): On l'objectiu es estendre les idees socialistes per tot el mon creant sindicats. Hi ha dues idees:

        • Socialisme: Marx i Engels. La seva idea era que l'estat era el més important per davant de la persona. Volien: Crear consciència de treballador, crear sindicats, acabar amb el capitalisme, la propietat passava a ser de l'estat, canviar l'estat per un socialista.

        • Anarquisme: Bakunin i Propotkin. La seva idea era que el fonamental és la llibertat de la persona per davant de l'estat. Volien: Desaparició de l'estat, organitzar els treballadors en sindicats i no partits, no votar als partits, manifestar-se fent atendats i morts, eliminar la propietat privada i l'estat i implantar el comunisme llibertari.

    Va arribar Guisepe Fanelli al 1870 que era un líder obrer Italià que ve a portar l'internacionalisme. Paral·lelament arriba a Espanya el cunyat de Marx, Paul Lafarge, era socialista.

    Arrel del treball dels dos es crea a Barcelona la FRE (Federació Regional Espanyola) de la AIT. Era una federació apolítica, sindicalista, que vol la substitució del capitalisme per la col·lectivització.

    Comencen les lluites entre Anarquistes i socialistes. En 1870 els socialistes van fer fora als anarquistes de la AIT.

    Durant el sexeni:

      • Els internacionalistes volien una república

      • Quan arriba la restauració els sindicats es van prohibir passant a la clandestinitat.

      • Al 1888 apareix a Barcelona el PSOE fundat per Pablo Iglesias i la UGT i s'implanta a Astúries, País Basc i Madrid. Plantegen:

        • la jornada de 8 hores

        • la legalització dels sindicats

      • Al 1892 es registren actuacions per part de membres d'anarquistes “la mano negra” i en contra del sistema

      • El 1893 va ser un any violent, Van posar bombes al Liceu

    2.4- El Catalanisme Polític

    A finals de s. XIX comença a aparèixer el naixement del nacionalisme català. Es produeix l'articulació del catalanisme polític: a Catalunya es pren consciència del fet diferencial i naixerà un projecte polític propi resultant del convenciment de que no ens interessa ni es possible poder aconseguir el que volem dins d'un estat unitari.

    L'aparició del catalanisme té 4 fases:

    • Renaixença: Moviment de recuperació de la llengua i cultura catalana.

    • Republicanisme Federal: Volien que Espanya fos federal

    • Proteccionisme: Els treballadors protesten la política de l'estat espanyol per que creuen que perjudica a Catalunya.

    • Catalanisme polític: És un fenomen internacionalista, i moviment ciutadà que demana un estat propi per Catalunya. Valentí Almirall és un republicà federal que va influir en el catalanisme. Recolzaven el catalanisme:

      • L'església catalana (Bisbe Torres i Bages)

      • Els intel·lectuals

      • La burgesia industrial catalana

        • Fets del catalanisme polític:

    • 1880 Primer congrés catalanista: Comença a pensar en accions per organitzar-se i defensar el seu sentiment.

    • 1883 Segon congrés

    • 1885 Memorial de Greuges: Document redactat per Valentí Almirall, que és una protesta a Alfons XII dient els problemes de Catalunya i demana la independència.

    • 1891 Unió catalanista: Moviment ciutadà

    • 1892 Bases de Manresa: Projecte polític catalanista. La unió catalanista va fer a Manresa una reunió amb representants de tota Catalunya i van elaborar un document anomenat Bases de Manresa on demanaven:

    • Sobirania de Catalunya

    • Dret de disposar de corts pròpies

    • Català llengua oficial de Catalunya

    • Catalunya organitzada en comarques

    • Denegació del servei militar obligatori

    • Ordre públic sota control de forces autonòmiques

    • El govern de Catalunya pogués tenir un concordat propi amb la Santa Seu.

    2.5- Crisi política de la Restauració

    En 1898 la crisi va afectar molt a Espanya i es va optar pel regeneracionisme, que era l'idea de modernitzar el país e impulsar l'economia.

    Un cop va acaba la guerra a Cuba, la burgesia catalana va demanar que baixes les impostos o que els treies.

    Al juny de 1899 Espanya va pujar les impostos per fer front a la guerra. A Catalunya es va fer l'anomenat “Tancament de Caixes” per no pagar els impostos. L'estat va respondre embargant els bens dels que no pagaven. Espanya va treure les llibertats dels individus i va suspendre les garanties constitucionals, així la burgesia catalana va haver de pagar.

    • Creació de la Lliga regionalista

    A causa d'aquest enfrontament amb Espanya. Es va tenir l'idea de crear un partit catalanista.

    Enric Prat de la Riba va fundar el centre nacional català al 1901 i va crear el partit català La lliga: Partit conservador nacionalista i catòlic, que volien aconseguir el màxim grau d'autonomia per Catalunya.

        • Objectius de la lliga:

      • Aconseguir posar en pràctica les bases de Manresa.

      • Substituir uns partits polítics tradicionals per un partit que defenses els objectius a Catalunya

    2.6- La desfeta de 1898 (Pèrdua de les colònies)

    Espanya només tenia Cuba, Filipines i Puerto Rico que tenien un valor estratègic i econòmic molt important.

    Les colònies es van independitzar per dues causes:

    • Les illes estaven en situació colonial, sotmesa a uns criolls que els veien com uns explotadors. Hi havien moltes protestes.

    • Hi ha un país jove amb molta expansió i poderosa potència econòmica (EEUU). Al 1890 el president Monrow pretenia que Amèrica fos pels americans i Cuba també.

    Al 1892 Segona guerra de Cuba impulsada pels americans i Filipines. A Cuba tenien com a líder José Martí.

    La guerra va ser entre criolls i cultivadors amb el recolzament econòmic de EEUU contra les autoritats espanyoles.

    La guerra es va anar complicant i les relacions entre Espanya i EEUU es van fer més tenses.

    En aquest context es va produir l'incident del Maire (Els EEUU van enviar a Cuba un vaixell de guerra, que va explotar i van acusar a Espanya d'haver provocat l'explotació) EEUU va guanyar a Espanya en moltes batalles navals.

    Al 1898 es signa a Paris el tractat de Pau, en el que Espanya perdia les colònies. Això va significar la fi del territori imperial Espanyol i va crear un trauma a Espanya ja que perdien unes fonts de matèries primeres que necessitaven molt.

    5.3- El Regnat d'Alfons XIII(1902-1931)

    3.1- L'inici del Regnat:

    Alfons XIII estava a favor del regeneracionisme. Volia un canvi del país per poder modernitzar-lo.

    Es va tenir que enfrontar a 4 Problemes:

    • Problema polític: Va tenir que fer front a la Constitució Inadequada del 1876 que donava molt protagonisme al rei. També a la ruptura del Sistema bipartidista, que es va trencar per la desaparició dels dos líders. Apareixen forces com els partits radicals i el PSOE.

    • Problema Marroquí: Va ser un problema militar contra el Marroc.

    • Problema regional: Apareixen el nacionalisme a Catalunya i el país basc.

    • Problema Econòmic i Social: Va accelerar el canvi del camp a la ciutat i el procés d'industrialització. La societat veia com creixia la Burgesia i el proletariat.

    3.2- El problema polític:

    • Els partits republicans

    Van aparèixer els partits republicans: són alternatives d'esquerres de Catalunya amés dels partits tradicionals. Eren treballadors i volien un gran canvi, havia dos grups:

    • Nacionalistes Catalans: Eren la minoria. Recollien la tradició republicana catalana.

    • Gent del partit radical: Eren la majoria. Eres republicans espanyolistes anticatalanistes.

    El partit Radical va ser fundat per Alejandro Lerroux, era un partit comprat per dominar als treballadors amb uns objectius:

    • Fer front al catalanisme

    • Impedir que els obrers fossin membres del partit que dominés.

    El partit de Lerroux va ser tan poderós com la Lliga.

    3.3- Problema Marroquí:

    En 1906 en la conferència d'Algesires es va decidir repartir el regne de Marroc a Espanya i França. Va haver tribus que es van sublevar contra Espanya.

    En 1909 va tenir lloc un desastre militar per a les tropes espanyoles, això va donar lloc a la setmana tràgica de Barcelona.

    L'exercit espanyol va ser derrotat i es témer per la pèrdua de Ceuta i Melilla, per això van enviar més tropes (Reserva de Catalunya). Això a Catalunya no va agradar i es va convocar una vaga general “Solidaritat Obrera”. Barcelona estava descontrolada.

    La setmana tràgica va suposar molts morts i ferits i va haver molta gent raptada, molta gent va marxar a l'exili i van tancar les esglésies. Es van executar 5 intel·lectuals com a responsables de la setmana tràgica.

    Va acabar el juliol de 1909 i va suposar:

    • Desprestigi a la Monarquia i al govern

    • Desprestigi a la Lliga per ajudar-los

    • Decepció per part dels obrers.

    • Va servir per que el govern s'adonés que a Catalunya hi havia un problema i va cessar en les demandes nacionalistes.

    • Brutal repressió i detenció de centenars de persones.

    3.4- Problema Regional:

    • CUFCUT, Llei de jurisdicció y Solidaritat Catalana

    En 1905 va haver un enfrontament entre Catalunya i Espanya Central. Va començar amb el diari d'humor CUFCUT, on va aparèixer un acudit on es reien dels militars espanyols, aquests van destruir la revista.

    El governa va crear la Llei de Jurisdicció (1906), que era un a llei en la que qualsevol burla o crítica al rei, exèrcit o bandera passava a ser competència de la jurisdicció militar.

    En Catalunya va semblar una provocació ja que creien que atacava a la llibertat d'expressió i criminalitzava el nacionalisme.

    Arrel d'això els partits catalans es van aliar en el anomenat “Solidaritat Catalana” i que tenia uns objectius:

    • Treure la llei de jurisdicció.

    • Tenir autonomia catalana

    • Aconseguir el màxim de diputats per poder tenir representació en Madrid.

    • Mancomunitat de Catalunya.

    Va ser fundada al 1914 la primera institució autònoma desprès del Decret de Nova Planta. Acollia les competències que feia referència a:

    • Cultura

    • Educació

    • Comunicacions

    • Funció Pública

    Va ser el primer pas per aconseguir l'autonomia. Desprès de la setmana tràgica va sorgir el pacte entre la Burgesia nacionalista i l'estat. Es va crear al 1914, desprès de la llei de mancomunitats (1912). Va durar fins al 1925.

    Tenia una assemblea general, un conseller permanent i un president escollit per La Lliga. Va tenir diferents presidents: Enric Prat de la Riba, desprès Joseph Puig i Cadafalch, i per últim un president que va escollir Primo de Riviera.

    La mancomunitat volia millorar:

    • Educació.

        • Crear escoles de magisteri

        • Impulsar les escoles de formació professional (art, oficis..)

        • Xarxa important de biblioteques.

    • Cultura:

        • Es va crear l'institut d'estudis Catalans

        • Es va crear el diccionari

        • Es van fer laboratoris de ciències de higiene, serveis geogràfics, escola superior d'agricultura.

        • Es van construir carreteres i camins.

        • Es va impulsar la xarxa telefònica e Catalunya.

    Els seus dos greus problemes van ser:

    • Els recursos que tenia eren escassos

    • Les competències que tenia eren escasses.

    3.5- Problema Econòmic Social

    • Creixement i diversificació Industrial.

    La segona revolució industrial ve caracteritzada pel carbó i l'introducció de l'electricitat.

    Al 1911 a Catalunya comença l'explotació de l'electricitat. Es crea l'empresa elèctrica “Energia Elèctrica de Catalunya”.

    Al 1913 es crea Cabdella, Indústria elèctrica amb envasaments que portava la llum a la ciutat per a les cases.

    Van aparèixer més indústries com la Química, paperera, d'alimentació, d'automòbils.

    • La Ciutat i la vida Urbana:

    Aquest període té unes característiques d'una demografia moderada:

    • Baixa la mortalitat per que acaben les epidèmies i comencen les injeccions.

    • Es manté la taxa de natalitat

    • En 1930 puja l'esperança de vida. De 37 a 53 per homes. I de 32 a 48 per dones.

    • La gent passa del camp a les ciutats industrialitzades per trobar treball.

    • Arribada notable d'immigrants

    • Intensificació del procés d'industrialització.

    A causa del creixement massiu de les ciutats, va haver unes transformacions internes a les ciutats. A Barcelona:

    • Creix el terme municipal. Amplia els límits de la ciutat.

    • Els barris es van especialitzar en industrials on es van ubicar les vivendes de treballadors.

    • Al 1921 es construeix el metro.

    • Va néixer el barraquisme: la gent que venia a les ciutats i com hi havia poca vivenda o eren molt cares, tenien que viure en un pis molta gent tota junta.

    Va haver una modernització dels serveis A Catalunya van funcionar les Caixes d'estalvis.

    • Les classes socials enfrontades:

    Vida rural: Encara i havia gent vivint al camp, per no haver-hi un descens del sector primari. Es va incrementar la superfície conreada, per tant hi havia un augment de la producció, que va ser degut a l'introducció de màquines modernes i els adobs químics.

    Burgesia: Tenia un nivell alt i vivien en ciutats i barris rics. Començaven a practicar el “Veraneo” Tenien moltes diversions (hípica, Liceu, òpera, i Casinos). Els seus fills estaven molt mimats i anaven a les millors escoles.

    Classe obrera: Venia del camp, eren analfabets. Vivien en cases petites i molt poc preparades, tenien una dolenta alimentació. La jornada laboral era de 10 hores diàries i no tenien segurs. Els treballadors es reunien per crear grups i ajudar-se entre si i arrel d'això es van crear les mútues. Els treballadors lluitaven pels seus dret i al final van aconseguir:

    • Fer festa els diumenges

    • Controlar el treball de les dones i els nens

    • Fer una jornada de 8 hores.

    La societat es va anar urbanitzant i van créixer les indústries i:

    • La necessitat de formació i cultura

    • Creix el entreteniment, es practica l'esport

    • Es fan escoles públiques

    • Es crea la radio en Catalunya

    • Es creen serveis sanitaris, hospitals.

    • Es fan cases barates per aplicar el barraquisme

    • El naixement de la CNT:

    Els anarquistes van crear les “Societats obreres” per defensar els seus interessos ja que no hi havia sindicat anarquista.

    En 1907 sorgeix la “Solidaritat Obrera”, formada per anarquistes.

    En 1909 la Setmana Tràgica la va iniciar Solidaritat Obrera, que va fer una vaga per haver enviat tropes al Marroc.

    En 1910 neix la CGT (Confederació general de treball) eres anarquistes. Volien tornar a crear una nova Solidaritat Obrera i un moviment obrer fort.

    En 1911 aquest sindicat va passar de CGT a la CNT (Confederació Nacional del Treball), era el sindicat anarquista.

    • La CNT era un sindicat molt fort. No volien estat ni partits polítics. Recomanava que no fossin a votar y la seva major arma era la Vaga General. Dins de la CNT neix un grup radical anomenat FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Els líders eren Salvador Seguí i Joan Peiró, entre altres. Van dominar Catalunya, València i Múrcia. 1919 Congrés de Sants: Organitzar per la CNT i serveix per acabar de definir la ideologia de l'anarquisme.

    • La UGT era un sindicat molt potent a Espanya fundat al 1888 per Pablo Iglesias. Eren socialistes. Estaven a favor de la lluita revolucionària per canviar el model de l'estat. La major força la tenien al País Basc, Astúries i Madrid.

    A més, aquí a Catalunya existia un altre sindicat:

    • CADCI: Centre autonomista de dependents i comercials de la indústria. Només defensava els interessos de certs sectors. Volien canvis pactats i tranquils.

    T.6- La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

    6.1- Inici de la guerra

    La primera guerra mundial es va iniciar amb una Europa plena de monarquies, que van anar desapareixent.

    Hi havia dues bandes enfrontades:

    • Alemanya, Imperi Austrohungarés, Bulgària, Turquia.

    • França, Servia, Rússia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, EEUU amb els seus aliats.

    Espanya va ser molt neutral:

    • Va aprofitar per fer grans negocis (van créixer molts les exportacions d'aliments, roba, armes...)

    • No va aprofitar aquesta bona sort per crear una estructura industrial sòlida per quan les coses fossin pitjor.

    • I va disparar un procés inflacionista.

    La guerra va suposar:

    • La desaparició de moltes monarquies que es van convertir en repúbliques

    • Van néixer nous països (Polònia, Irlanda...)

    • Va suposar el reconeixement als nacionalismes.

    6.2- Crisi 1917:

    Va tenir tres problemes:

    • Problema Polític (Assemblea Parlamentaria).

    A partir del 1916 el moviment obrer va crear una vaga i els militars estaven molt descontents.

    El president va tancar les corts i va decidir governar personalment (semblat a una dictadura).

    Això va provocar una reacció molt forta per part dels catalans, que al 1917 van crear l'Assemblea Parlamentaria de Catalunya.

    El moviment obrer es va sumar a les peticions de la Assemblea Parlamentaria. Demanaven:

    • Un govern de Concentració General (representació de tots els partits)

    • Convocar noves eleccions per una nova constitució.

    • Problema Obrer (Radicalització Social).

    L'enfrontament entre obrers i patrons era més fort.

    Al 1919 es va convocar la Vaga de la Canadenca (companyia elèctrica):

    • Si no produïa electricitat, parava a tota Barcelona.

    • La CNT la recolzava i va aconseguir expandir la vaga a tota Catalunya.

    El govern va militaritzar els serveis: Els treballadors els posaven a treballar com militars, si no anaven els arrestaven.

    Al final es va arribar a un acord:

    • Readmissió de treballadors

    • Pujada dels sous

    • Jornada de 8 hores

    Però el Capital General va decidir no alliberar als obrers detinguts, i aquests van tornar a la vaga.

    Això va provocar 3 coses:

    • Tancament empresarial

    • Surt l'exercit al carrer

    • Lock out: Tancament de les fabriques, esperant que els treballadors tornin a la feina.

    Els treballadors van tornar a treballar i sense els acords. Els treballadors van decidir que feien falta mesures més extremes.

    I va néixer la FAI: Partit radical, que atemptaven en comptes de fer vagues. Tenien pistoles i posaven bombes.

    Així els empresaris mataven molta gent amb el recolzament del govern i els treballadors feien atemptats contra els empresaris.

    Al 1921 es crea la Llei de fugues: Es podien utilitzar les armes i disparar a qui volguessis.

    1922 els pistolers de la Patronal van assassinar a Francesc Layret i a Salvador Seguí.

    Els empresaris van crear sindicats:

    Sindicat Lliure: Sindicat que pagaven als empresaris per desviar els drets de la CNT i UGT.

    • Problema del Marroc (Desfeta del Annual)

    Espanya encara no tenia controlat tot el territori marroquí.

    En 1921 va haver una reunió amb el rei, per acabar amb aquesta situació van fer un cop d'efecte al Marroc.

    Van fer una ofensiva militar, dirigida per Silvestre. On les tropes espanyoles entraven atacant al territori.

    ABD-EL-KRIME, va sublevar a la seva tribu contra les tropes espanyoles i els van rodejar i en 12 dies va costar milers de soldats espanyols morts.

    A causa de tantes morts es va crear la comissió de depuració de responsabilitats polítiques sota la direcció del general Picasso, per investigar qui havia dit de fer aquesta ofensiva al Marroc.

    Al 1923 la situació política era molt complicada i va portar a que al setembre del 1923 el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'estat i va imposar la dictadura.

    T.7- Dictadura de Primo De Rivera (1923-1930)

    7.1- Causes del l'inici de la Dictadura.

    El cop d'estat de Rivera va ser sense víctimes, i que el Rei el va acceptar.

    Es va produir a causa de:

    • Les relacions socials eren molt tenses i el moviment obrer estava molt radicalitzat

    • La crisi econòmica

    • El sistema polític era incapaç de resoldre problemes.

    • La pressió del nacionalisme català, que demanava cada cop més autonomia.

    • El impacte de la desfeta del Annual i el desig per part de l'exèrcit de recuperar el prestigi.

    • El perill del desprestigi del Rei.

    7.2- Característiques de la dictadura.

    Es va fer càrrec del poder, va dissoldre els sindicats, va prohibir les partits polítics i va substituir els alcaldes per militars, i va suspendre la constitució.

    Primo de Rivera va anunciar que resoldria els problemes i que desprès tot tornaria a la normalitat. El rei ho va acceptar i va donar-li el seu suport.

    • A Catalunya: La Lliga va recolzar la dictadura, però Primo de Rivera va tenir una actitud anticatalanista, i va:

    • Anular la Mancomunitat

    • Canviar el nom dels carrers

    • Prohibir la Senyera.

    La dictadura va tenir dues fases:

    • Dictadura militar (1923-1926)

    • Dictadura Civil (1926-1930)

    7.3- Dictadura Militar (1923-1926)

    En aquesta part les autoritats van governar a l'estil militar.

    En aquesta fase:

    • Va haver una dura repressió del moviment obrer

    • Al 1925 va acabar amb el problema del Marroc mitjançant una operació militar Hispanofrancesa “Alhucemas”.

    • Rivera va utilitzar una política intervencionista (l'estat intervé per tirar de l'economia).

    • Va fer una intensa política d'obres públiques construint pantans, escoles, la xarxa de ferrocarrils i així va reduir l'atur i com que la gent guanyava més diners gastaven diners va permetre injectar diners en l'economia del país. També creia que fent això en uns anys no hi hauria atur.

    • Va crear monopolis així el govern pot regular els preus.

    • Donava diners dels fons públics a les empreses que no funcionaven bé.

    • Als treballadors els va implantar una política paternalista.

    • A Catalunya: Al 1919 va néixer un partit radical “Estat Català” que van intentar atemptar contra el rei i el dictador. Francesc Macià va fer una proclama “Els fets de Prats de Molló” per posar-se en contra d'Espanya i de la dictadura i en el qual demanava la independència de Catalunya. Volia atacar endinsant-se en Espanya però no ho va aconseguir.

    7.4- Dictadura Civil (1926-1930)

    A mesura que la dictadura anava sent més dura i els èxits van anar apagant-se, i van sorgir unes forces d'oposició a la dictadura:

    • Els intel·lectuals: Al març de 1924 Miguel Unamuno i Vicente Blasco Ibáñez van signar un manifest en contra de la dictadura i el dictador els va exiliar.

    • El moviment obrer: A partir del 1928 va créixer l'atur i els treballadors es van sumar a l'oposició de la dictadura.

    • Polítics

    • Nacionalisme Català: El partit radical de Macià “Estat Català”.

    • Militars: Creien que estava posant en perill la Monarquia.

    Al 1930 El Rei Alfons XIII demana a Rivera que presenti la seva dimissió i ell accepta.

    S'inicia la crisi final de la Monarquia.

    7.5- Crisi de la Monarquia.

    El General Berenguer va ser l'encarregat de substituir a Rivera que va intentar retornar la democràcia mitjançant un període anomenat “La Dictablanda”, però va ser tant lent que l'oposició va demostrar el seu descontent.

    A l'agost de 1930 es van reunir a Sant Sebastià

    descontento. L'oposició (forces antimonàrquiques) va començar a organitzar-se:

    El PSOE, els partits republicans, i els partits catalanistes i gallecs d'esquerres van signar “El Pacte de Sant Sebastià” que deia:

    • Que es decidia crear un comitè revolucionari que tindria la funció d'impulsar el canvi cap a la república.

    • Que crearien un nou govern provisional.

    • Convocarien noves eleccions per crear una constitució republicana.

    El 12 de Desembre de 1930 els capitans Galán i Hernández van fer un cop d'estat i volien proclamar la república. El govern va aturar el cop d'estat i aquests dos van ser executats.

    Berenguer va presentar la seva dimissió i el rei va nomenar cap del govern a Almirall Aznar que va convocar eleccions.

    Al 1931 es van fer les eleccions municipals, on van guanyar els republicans i el Rei va decidir marxar a l'exili a Itàlia.

    Es va proclamar la segona República Espanyola.

    T.8- La Segona República Espanyola (1931-1936)

    8.1- Inici de la República.

    Tenia dues bandes enfrontades:

    • Dretes: Eren monàrquics, volien un govern autoritari i un gran exèrcit, eren ultracatòlics i tenien una visió unitària i centralista d'Espanya.

    • Esquerres: Van guanyar les eleccions i van fer la Constitució del 1931.

    Desprès de l'exili del Rei Alfons XIII es va produir un govern provisional presidit per Niceto Alcalà Zamora, amb el qual s'inicia el Bienni Reformador.

    Francesc Macià va proclamar la república Catalana com estat integrat en la Federació Ibèrica.

    8.2- El Bienni Reformador (1931-1933)

    La república tenia com a president a Niceto Alcalà i com a cap d'estat a Manuel Azaña. El 28 de juny del 1931 es van convocar eleccions i va tenir majors vots per a la república.

    El 9 de desembre de 1931 van fer la Constitució Republicana. Que deia:

    • Espanya és una república i canvia la bandera i l'himne.

    • No hi hauran dues cambres, només hi ha el congrés dels diputats.

    • El sufragi serà universal, masculí i femení.

    • L'estat era Laic (no tenia cap religió) i que marcava una separació entre l'estat i l'església.

    • L'estat era unitari

    • Reconeixia el dret a l'autonomia de les nacionalitats històriques.

    Els republicans d'esquerres i socialistes van emprendre unes reformes amb el propòsit d'afrontar els problemes d'Espanya que no estaven resolts:

    • Reforma agrària: Llei de reforma agrària establia que les grans propietats que no estiguessin totes explotades, l'estat tenia el dret de treure-li les terres i repartir-les.

    • Reforma religiosa: Volia eliminar el poder de l'església, van aprovar el divorci, la llei del matrimoni civil i la suspensió de l'ensenyament obligatori de religió a l'escola.

    • Reforma militar: L'exèrcit va ser dirigit pel govern i reduït el nombre d'oficials.

    La república va tenir molts enemics.

    Al 1932 la República havia fet canvis molt profunds i aquests van fer que els treballadors pensessin que anaven molt poc a poc i que era molt poc radical.

    Per això al 1933 es van convocar eleccions i van guanyar les dretes. S'inicia el Bienni negre.

    8.3- El Bienni Negre o Conservador (1933-1936)

    El govern republicà d'esquerres va convocar eleccions al 1933. Que es fa amb el poder una coalició de dretes (Alejandro Lerroux).

    El govern de dretes esta format per:

    • Partit Radical (Lerroux)

    • CEDA (José Mª Gil Robles, Partit acusat per esquerres de que era antirepublicà i feixista.

    • Recolzament de La Lliga.

    El nou govern va decidir anular tot el que havia fet la república: van anular totes les reformes, va portar una política antiautonomista, van paralitzar les negociacions de l'autonomia Basca.

    La gestió del govern va posar en peu de guerra als treballadors:

    • En Catalunya: La Lliga va decidir no presentar-se al parlament de Catalunya com a protesta de que les esquerres passaven del que deien. Al 1934 es aprovada la Llei de contracte de Conreu, que regulava tot el tema de contractes de conreu a Catalunya.

    • Llei de contractes de Conreu. Deia:

        • Protegia al llogater.

        • S'articula la possibilitat de que el llogater pogués accedir a ser propietari.

    Els propietaris agrícoles van fer el possible per no aprovar-la.

    Les corts de Madrid van treure la llei. Catalunya la va tornar a aprovar i la va tornar a Madrid i allà la van acceptar amb retalls.

    A l'octubre de 1934 el govern central va fer una remodelació del govern, i va fer esclatar dues revolucions. El 6 d'octubre les forces sindicals convoquen una vaga general a tota Espanya:

    • A Catalunya: Va haver una revolta política. El dia 6 Lluís Companys va fer una declaració pública (com una declaració de guerra) on va proclamar l'estat català dins de la república federal. L'estat central va treure l'exèrcit al carrer i va detenir a tot el govern de la Generalitat i va suspendre la Generalitat. Companys va ser acusat de traïció.

    • A Astúries: L'UGT va convocar una vaga general que es va transformar en una revolució comunista, van estar fora de control. L'estat central va portar l'exèrcit d'Àfrica dirigit per Franco que va pacificar Astúries. Va haver-hi molts morts, molts ferits i molts polítics detinguts.

    El govern de dretes va tenir moltes crisis i un gran desprestigi desprès d'aquestes revolucions.

    Al final del 1935 el govern de Lerroux va dimitir i es van convocar noves eleccions. Aquí va acabar el bienni negre.

    Les eleccions es fan el febrer del 1936 que obren pas a un govern d'esquerres (Front Popular)

    8.4- El govern del Front Popular (1936).

    El Front Popular aplegava als partits d'esquerres i el suport dels anarquistes.

    Les esquerres portaven un programa sencill:

    • Tornar a posar en marxa la reforma agrària

    • Restaurar la Generalitat de Catalunya

    • Tornar totes les mesures polítiques i socials.

    • Donar amnistia als presos polítics.

    • Compromís d'impulsar l'aprovació d'estatuts del País Basc i Galícia.

    La dreta va formar el “Bloque Nacional” que volia continuar el govern del Bienni Negre.

    Al febrer del 1936 s'inicia el govern d'esquerres molt radical. Van passar la república de dretes a esquerres.

    Les dretes van començar a preparar un cop d'estat militar. El general Mola en nom de Sanjurjo, amb la col·laboració de Franco.

    Volia paralitzar la república i obligar al govern a dimitir i posar un govern militar.

    El juliol del 1936 uns pistolers falangistes van assassinar a José Castillo, membre de la UGT. Forces d'ordre pública van anar a casa de Calvo Sotelo i el van assassinar.

    Franco va enviar un telegrama a Mola per afegir-se a la guerra.

    8.5- El Moviment Obrer.

    La república es va instaurar en un moment econòmic i social molt dolent.

    Hi va haver una forta crisi mundial produïda a EEUU que es va transmetre a Europa i va tenir milions d'aturats, així baixa el consum i es ven menys.

    Es va reduir l'emigració i els emigrants tornaven a Espanya.

    Quan esclata la república les esquerres i els sindicats creien que tindrien la revolució que somiaven.

    A Catalunya es va proclamar una vaga General a la Conca del Riu Llobregat, que va ser una revolució que va proclamar el comunisme llibertari.

    El moviment obrer es va radicalitzar entre el 1931-1936 i creix el nombre d'afiliats als sindicats ja que l'atur creixia i la situació era molt dolenta.

    També es van radicalitzar els sindicats, i poc a poc la gent es va anar exaltant molt:

    • Els anarquistes (CNT): va seguir sent la primera força sindical. Dintre hi havia un altre grup “FAI” que eren molt més radicals i van fer la vaga del Llobregat.

        • Líders CNT: Joan Peiró, Àngels Pestaña.

        • Líders FAI: Francisco Ascaso, Diego Abat. Demanaven una revolució per acabar amb l'estat i totes les constitucions.

    • Els Socialistes (UGT): Van anar guanyant militants respecte a la CNT ja que els anarquistes eren molt somiadors i la UGT feia feines pràctiques.

    Dintre de totes dues van aparèixer faccions molt més radicals.

    T.9- Catalunya a l'època de la República.

    9.1- L'estatut d'Autonomia.

    Es va crear un govern provisional que va caure en les mans de l'ERC sobre la direcció de Francesc Macià.

    Aquest va convocar una assemblea amb els representants dels ajuntaments amb una diputació per fer una comissió per elaborar l'estatut d'autonomia.

    Al 1931 es fa aquesta comissió a Núria, això va ser un estatut de màxims (vol dir que van posar el que ells somiaven que volien que fos l'autonomia a Catalunya).

    L'estatut Deia que:

    • Catalunya era un estat autònom dins de la República Espanyola.

    • La república Espanyola era una federació de pobles hispànics.

    • El català era idioma oficial i el seu govern era la generalitat de Catalunya.

    • L'autonomia catalana tenia competències plenes en tot, menys la defensa i les relacions exteriors.

    • Preveia mecanismes per que a Catalunya s'unissin Mallorca, València, etc., per formar L'estat de Catalunya.

    • La generalitat de Catalunya es quedava amb els impostos directes i l'estat amb els indirectes, per poder finançar l'activitat de Catalunya.

    L'estatut va ser aprovat per tots els ajuntaments. I el 2 d'agost del 1931 es va sotmetre a l'aprovació de l'estat general.

    A principis del 1932 es va començar a tractar aquesta autonomia catalana. Es va aprovar l'estatut català per poder tenir el suport a la república, adequant-lo a la constitució.

    El van retallar molt. Deia que:

    • Catalunya era una regió autònoma.

    • El català i el castellà eren cooficials.

    • Els recursos els donava l'estat.

    • L'estat podia fer el que volgués

    • Redueix les competències, però podia tenir les seves pròpies forces d'ordre pública, i el seu control de l'ensenyament i la sanitat.

    • Es crea el tribunal de garanties constitucionals, que arbitrava entre l'estat i Catalunya.

    • Les corts Espanyoles es reservaven el dret de modificar o anular l'estat d'autonomia.

    9.2- Nivell polític a Catalunya.

    La política estava dominada pel nacionalisme d'esquerres del partit ERC (partit independentista i federalista, amb forces estratègiques).

    La Lliga era una altre força a Catalunya que va seguir tenint un paper important (partit de dretes).

    Al 1931 va néixer un nou partit “Unió Democràtica de Catalunya”. Fundat per Manuel Carrasco, que volien representar la ideologia de l'església catòlica de Catalunya.

    A Catalunya es premiava al partit guanyador de les eleccions donant-li el 75% dels “escaños” encara que tingués molts menys.

    9.3- La Generalitat de Catalunya.

    La Generalitat va tenir les competències de la Mancomunitat.

    Fins al 1932 hi havia el govern provisional.

    Al 1932 hi ha eleccions al Parlament de Catalunya on guanyen les esquerres amb Francesc Macià i així comença a funcionar la Generalitat.

    Al 1933 hi ha eleccions a l'estat Espanyol on guanyen les dretes, i com a Catalunya governaven les esquerres, va tenir molts problemes amb l'estat.

    Al Nadal del 1933 mor Francesc Macià i es substituït per Lluís Companys.

    El 6 d'octubre del 1934 Lluís dona un discurs i proclama l'estat Català dintre de la República Federal Espanyola.

    Al gener de 1935 anul·len la Generalitat que va durar any i mig.

    Al febrer de 1936 hi ha eleccions Espanyoles i com guanyen les esquerres torna a funcionar la Generalitat.

    La Generalitat va aprofita al màxim les seves competències per intentar seguir la idea que havia tingut la Mancomunitat.

    Va fer:

    • Es va fer l'estatut de règim interior de Catalunya (va ser la llei bàsica més important desprès de l'estatut).

    • Es van crear serveis d'assistència social.

    • Es va crear un institut contra l'atur forçós.

    • Es van crear institucions banqueres per gestionar el país, i serveis d'estadístiques.

    • Impulsa les cooperatives agràries i centres d'experimentació.

    • Reforma l'assistència psiquiàtrica.

    • Crea campanyes de vacunació de la població.

    • Crea xarxa de biblioteques, escoles de la generalitat i introdueix l'ensenyament en català.

    T.10- La Guerra Civil (juliol 1936 - abril 1939)

    10.1- Els orígens del cop d'estat.

    El cop d'estat militar es va començar a preparar just desprès de que guanyés les eleccions del febrer del 1936 el Front Popular.

    El cop d'estat va ser presidit pel General Sanjurjo, organitzat pel General Mola.

    L'assassinat per part dels feixistes del Tinent Castillo (militant socialista), i la resposta per part de l'esquerra assassinant al polític José Calvo Sotelo, van fer que Franco comuniqués a Mola que acceptava el cop d'estat.

    • Raons per fer el cop d'estat: El que volien fer les dretes, que per això fan el cop d'estat va ser:

    • Aturar les reformes del Front Popular

    • Acabar amb els problemes d'ordre públic (vagues, assassinats..)

    • Defensar els valors tradicionals i catòlics.

    • Defensar una idea unitària de l'Estat.

    • Evitar una revolució proletària.

    • El desig que l'exercit jugués un paper decisiu en la vida del país.

    • Defendre un model d'Estat autoritari a l'estil feixista.

    • Intent de controlar l'aparell estatal per realitzar una revolució des de dalt.

    Mola va pensar en un grup militar proclamés una dictadura militar i fer-se amb el control de les diverses províncies i així immediatament es fes una neteja de tots els elements d'esquerres fidels a la república.

    Els civils que van col·laborar amb els revoltats pertanyien a la CEDA, els falangistes, els monàrquics de Renovació Espanyola i els Carlins.

    17 de juliol del 1936 esclata el cop d'estat a Melilla.

    10.2- Desenvolupament del cop d'estat.

    Es vas llegir una proclama es va imposar el govern civil i van anar a assassinar tots els que eren d'esquerres.

    El cop d'estat va triomfar a Canàries i el Marroc sota el poder dels colpistes ja que Franco es trobava allà. (16-18 de juliol)

    • També va triomfar a:


      • Mallorca

      • Sevilla

      • Navarra

      • Saragossa

      • Galícia

      • Castella la Vella.


    • No triomfa a :

      • Astúries

      • Cantàbria

      • País Basc

      • Barcelona (Van sortir columnes militars per controlar el centre de la ciutat que van trobar-se amb les resistències de les milícies anarquistes, que van impedir que el cop d'estat triomfés. La Generalitat de Catalunya va fer tot el que va poder per impedir que el cop d'estat triomfés, la guàrdia civil es va posar a les seves ordres).

      • Madrid (on els milicians anarquistes i socialistes van acabar amb els colpistes)

    Cap al 20 de Juliol el Cop d'estat havia fracassat, ja que no va controlar tota Espanya i eliminar la República en aquells dies.

    El dia 22 Espanya es va dividir en dues Zones: La part republicana i la part revoltada. A nivell d'espai estaven igualades, però sota el punt de vista militar estava més afavorida la part republicana, que a més tenia la major part de la població i les ciutats més importants.

    Creien que la República havia aturat el cop d'estat, però la manca de d'autoritat, la lentitud en prendre decisions i l'excés de confiança per part de la república, va fer que els colpistes transformessin el cop d'estat fracassat en la guerra Civil.

    10.3- Els moments inicials del conflicte.

    Quan esclata el cop d'estat la república triga molt en reaccionar. Aquesta va tenir sempre fidels a UGT, els sindicalistes, CNT i FAI.

    En la zona colpista va saber actuar i va fer triomfar el cop d'estat. Aquesta va tenir fidels a CEDA, FALANGE i Grups Carlins.

    A la zona republicana va haver un buit de poder, va desaparèixer el poder constituït i va haver el domini de les milícies militars. El govern republicà va prendre mesures molt lentes, desencertades i amb un excés de confiança, va dissoldre l'exèrcit i va tenir una sèrie de crisis que va decidir repartir les armes entre el poble.

    Els revoltats van fer tots els passos per arribar a una guerra civil:

      • Consolidar els llocs on controlaven.

      • Passar l'exèrcit d'Àfrica a la península.

    La situació política i militar va canviar totalment en un mes a causa d'això.

    10.4- Desenvolupament de la guerra Civil.

    La guerra Civil va tenir 3 grans fases:

    • Primera Fase: Aquesta fase es compon de:

    • El cop d'estat

    • El pas de l'Estret per part de l'exèrcit d'Àfrica.

    • La consolidació d'Andalusia Occidental.

    • La progressió fins al nord d'Extremadura, fins que es produeix la Batalla de Madrid.

    Quan es fa el cop d'estat, la república va dissoldre l'exèrcit i van donar-li les armes al poble, i així dominaven unes milícies populars de difícil control.

    En menys de 4 mesos es passa l'exèrcit d'Àfrica i consolida el domini d'Andalusia i enllaça amb el nord.

    L'objectiu d'aquesta fase era agafar Madrid i així fer caure la República.

    La conquesta de Madrid no es va produir per la defensa que es va fer a Madrid per part del Front Popular amb l'ajuda de les brigades internacionals.

    En Setembre Franco va ser nomenat generalíssim dels exèrcits.

    Acaba al Desembre del 1936.

    • Segona Fase: Quan Franco no aconsegueix envair Madrid pren la decisió de fer una

    guerra sistemàtica, lenta i de destrucció.

    Continua la pressió sobre Madrid, els republicans intenten dues maniobres de distracció (Batalla de Brunete i de Guadalajara).

    Com Madrid es resisteix comença a conquistar el nord amb la Batalla d'Aragó i desprès vol arribar a Tortosa amb la Batalla de Teruel, així Catalunya queda aïllada.

    Acaba al Juliol del 1938.

    • Tercera Fase: Iniciada pels republicans, ara amb un bon exèrcit, amb la Batalla de l'Ebre (ofensiva que llencen i pretén trencar la línia d'aïllament amb Catalunya. Al Setembre del 1938 els republicans perden la Batalla. I Catalunya al principi del 1939, queda envaïda, llavors la pressió sobre Madrid va ser molt gran i el govern republicà l'únic que volia fer era intentar fer durar la guerra per enllaçar-la amb la segona guerra mundial(si guanyaven els antifeixistes poder guanyar amb ells). Franco era conscient de que això podia passar i va accelerar els moviments, fent caure Madrid i desprès Alacant i València.

    El 1 d'Abril del 1939 acaba la Guerra Civil.

    • La guerra va suposar molt morts, moltes pèrdues materials i un impacte psicològic en la població que encara no s'ha superat.

    10.5- Internacionalització del conflicte.

    Després dels primers mesos de guerra, es va produir la progressiva internacionalització del conflicte.

    França, Mèxic i La Unió Soviètica van donar el seu suport a la república.

    Alemanya, Itàlia i Portugal van enviar unitats militars constituïdes i material militar per ajudar als colpistes.

    A tot el món es va fer una campanya per demanar recolzament a la república i van venir a lluitar brigades internacionals.

    La guerra va donar dues visions des de fora d'Espanya:

    • Veien que era un conflicte intern.

    • Els esquerrans, veien que era una lluita entre feixistes i democràcia.

    La internacionalització va fer que la guerra fos més llarga i més sagnant.

    10.6- La Zona Republicana.

    La majoria de la gent no volia una guerra i estaven de la banda que els tocava segons on visquessin.

    Quan esclata el conflicte va haver molts canvis de govern.

    Hi havia diverses ideologies molt difícils de lligar entre si, i es fan dues bades:

    • CNT, POUM : creien que la manera de portar les seves idees era amb una revolució.

    • ERC, PSOE, Comunistes, PSUC: Eren partidaris d'organitzar-se i refer l'estat i l'exèrcit per poder fer canvis.

    La generalitat intentarà organitzar-ho tot i va cridar als líders de tots els partits. I van crear el 21 de Juliol del 1936 el comitè de milícies antifeixistes, que va intentar posar ordre i coordinar l'acció.

    La generalitat durant uns mesos queda com un poder virtual, ja que manen els partits del comitè.

    Aquest comitè va fer:

    • Col·lectivització de les empreses: Fa el Decret de col·lectivització al setembre del 1936, pel qual desapareix la propietat privada

    • Expedicions militars: les va muntar per frenar i acabar amb el feixisme. Va haver dues expedicions:

    • A Aragó per aconseguir el seu objectiu.

    • A les Balears per tal de recuperar-les.

    • Escola unificada: Fa el Decret de l'escola nova unificada, on la generalitat s'apropia de les públiques i privades i les fa totes públiques sota el seu control.

    • Conselleria Econòmica: Crea la conselleria econòmica que revisava el funcionament de la indústria militar i econòmica.

    Al començaments del 1937 el comitè es va dissoldre per donar vida a la Generalitat, això fa que hi hagi per primera vegada ministres anarquistes dins de la Generalitat.

    • Els fets de Maig del 1937: A Barcelona a causa de la dissolució del comitè va saltar la contradicció dels fronts de la Generalitat. La Generalitat va ocupar la telefònica i tota Barcelona es va omplir de barricades que va donar lloc a una guerra entre CNT i POUM contra PSOE i Generalitat. Va durar una setmana i va haver centenars de morts. Des de València els soldats de la república van posar-hi ordre. Va guanyar el PSOE i la Generalitat. Va dissoldre el POUM i va retirar la CNT. Desprès d'aquests fets es va imposar el criteri de crear un exèrcit organitzat i centralitzat presidit per Juan Negrí.

    10.7- La Zona Nacional.

    La zona franquista era molt heterogènia amb molts líders polítics possibles.

    Hi havien: monàrquics, carlistes, CEDA, Falangistes “antimonàrquics”, Terratinents, Classes mitjanes i treballadors farts de sindicats.

    Era una zona conservadora i molt autoritària.

    El general Sanjurjo es dirigia cap a Espanya el dia 21 de Juliol en avió i es va matar.

    Doncs, els generals es van reunir i van crear una junta de generals on manaria provisionalment el més antic. (General Saliquet) fins escollir el que manaria.

    Un mes més tard es van tornar a reunir i van elegir a Franco com generalíssim de tots els exèrcits i tindria el poder únic fins que acabés la guerra.

    Franco va començar a manar de forma militar, va fer:

    • Junta tècnica: Crea un govern provisional.

    • Decret d'unificació de milícies al Setembre del 1936

    • Decret d'unificació de política al principi del 1937. On diu que queden prohibits els partits polítics i sindicats. I queda només un FET i de les JUNS (Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes Sindicals)

    • Va afusellar als que estaven en contra d'aquests decrets.

    • Va posar al país a funcionar manomiliarment.

    • Va fer un règim autoritari, com una dictadura militar.

    • Protecció a l'església: Va fer canvis per donar molt poder a l'església.

    • Neteja Ràpida.

    • Nacionalisme Unitari.

    • Document dels Bisbes: Al 1937 els bisbes van fer públic un document on donaven el suport al cop d'estat i deien que la guerra civil era una creuada.

    • Anul·la l'estatut de Catalunya: Emet un decret on declara nul l'estatut de Catalunya i la Generalitat.

    • Decret de Responsabilitat Política: En acabar la guerra passaria comptes a tothom pel que havien fet en anys anteriors.

    T.11- El Franquisme (1939-1975)

    11.1- Característiques del nou règim.

    El Franquisme és el règim polític (dictadura)que va dur a terme Franco i va fer el que va voler.

    Té una base social i una ideologia heterogènia (rurals, terratinents, empresaris, falangistes, monàrquics, molts catòlics). Té idees molts conservadores i catòliques.

    Franco era cap d'estat, de l'exèrcit, de l'únic partit legal i president del govern.

    En acabar la guerra els vençuts alguns van marxar del país, altes es quedaven amagats.

    Fa la Llei de responsabilitats:

    • On demanava responsabilitats a tothom del que havien fet en anys de la república que amb aquesta llei tot això era il·legal.

    • També demanava responsabilitats dels assassinats que havien fet.

    El franquisme té tres característiques:

    • Règim autoritari: Franco tenia una visió messiànica (deia que Déu l'havia posat aquí per ajudar a Espanya). Així prohibeix els partits, crea un partit únic i ho controla tot.

    • Centralista: Tenia una visió unificadora, centralista i castellanitzada. Tot el que no era això era separatista. Tot es decidia a Madrid i la cultura era la castellana, va haver una persecució al catalanisme i al País Basc.

    • Nacional catolicisme: El règim es presenta lligat a un catolicisme molt conservador. L'església controlava l'ensenyament privat.

    11.2- El suport legal del Franquisme.

    El suport legal van ser les 7 lleis fonamentals. Espanya era una democràcia orgànica i com no hi havia constitució van sortit 7 lleis al llarg del temps per donar imatge de que no era autoritari.

    • 1ª Llei “Fuero del trabajo” 1938: Regula les relacions econòmiques i dona els principis del sistema econòmic Espanyol i estableix els principis laborals (prohibició dels sindicats i del dret a vaga).

    • 2ª Llei “Ley Constitutiva de las Cortes” 1942: Diu que haurà unes corts que no tindran capacitat crítica sobre el govern, només seran deliberats. Els parlamentaris són escollits per Franco.

    • 3ª Llei “Fuero de los Españoles” 1945: Fa una declaració de drets i deures dels espanyols.

    • 4ª Llei “Ley de referéndum nacional” 1945: Diu que el cap de l'estat pot consultar als espanyols sobre algun tema. Aquesta va ser la llei franquista pel pas a la democràcia i monarquia.

    • 5ª Llei “Ley de sucesión a la jefatura del estado” 1947: Diu que:

    • Espanya es un regne sense rei i que el cap del estat es vitalici (és cap fins que mori).

    • El cap de l'estat té el dret d'anomenar al seu successor (per aquesta llei al 1969 va nomenar successor a Juan Carlos de Borbón y Borbón)

    • 6ª Llei “Ley de principios del movimiento nacional” 1958: En aquesta llei es recorda que només hi ha un únic partit (Movimiento Nacional), i recorda tot el que era aquest partit.

    • 7ª Llei “Ley orgánica del Estado” 1966: Deia que podria aparèixer diferencies polítiques.

    11.3- Aïllament i Autarquia (1939-1952).

    És l'època més dura de tot el franquisme.

    * Aïllament: El país al final de la guerra va quedar oblidat del mon (nules relacions comercials i poques relacions polítiques). Espanya no va tenir ajuda, vam estar aïllats del món i això porta a la autarquia.

    * Autarquia: Sistema econòmic en el qual el país intenta tirar endavant amb els seus recursos (no compràvem ni volíem vendre).

    • Raons de l'aïllament.

    Espanya va esta aïllada per que en el mateix any que acaba la guerra civil va començar la 2ª guerra mundial.

    A més l'estat espanyol es troba amb un país que faltaven molts habitants i tot fet malbé. I sense cap diners per fer res.

    • Segona guerra Mundial: Espanya va mantenir-se neutral, encara que el govern tenia afinitat amb Portugal, Itàlia i Alemanya. Es va enviar una flota militar de voluntaris al front rus, on van morir molts. Franco tenia una imatge de feixista. Al 1941 els japonesos bombardegen Harbor i EEUU entra en guerra. Franco es va mantenir més aïllat de la guerra. Al 42-43 es veu que els Alemanys perden i el govern franquista es manté més neutre encara. Acaba al 1944. En acabar els presidents es reuneixen a La conferència de Postdam: decideixen compartir Alemanya i Stallin diu que s'ha de castigar a Espanya per recolzar a Alemanya i per feixista. Fan un bloqueig diplomàtic i econòmic amb el que pretenen la caiguda del règim franquista. Provoquen l'autarquia total.

    • Situació en acabar la guerra civil.

    Espanya estava destrossada (milions de morts, molts marxen a l'exili, hi havia un gran deute, les vivendes estaven malament i un gran impacte psicològic).

    L'aplicació de la llei de responsabilitats política va portar molts morts.

    Als joves els va mantenir militaritzats (manera de tenir-los controlats, vestits i alimentats).

    Va expulsar de l'administració pública als fidels a la república i els va substituir per militars. L'estat controlava totes les autoritats.

    Va haver una absoluta absència de llibertats, moltes censures.

    • Oposició al règim.

    Hi havia molt poca oposició al règim franquista:

    • Oposició externa: la gent actuava des de l'exili intentant fer alguna cosa (Lluís Companys al 1941 va ser portat als dirigents estatals i va ser executat). La generalitat estava a l'exili, va nomenar al 1950 a Josep Tarradelles que coordinaven la situació dels exiliats. Els partits polítics es van posar amb contacte amb contacte amb els partits de l'exili. Al 1942 va haver una activitat dels monàrquics que creien que Franco portaria la Monarquia.

    • Oposició interna: era molt petita i van estar molt perseguits (Guerrillers o Maquis) Del 1947-1948 va haver un intent d'invasió dels Maquis intentant envair la Vall d'Aran, no van aconseguir-ho i es van dividir en petites partides. El partit Comunista (Santiago Carrillo) va anar a França dient que el franquisme no cauria i tenien que canviar de tàctica. Van decidir infiltrar-se al sistema (Entrisme).

    • Economia a l'època de l'autarquia.

    Hi havia un gran dèficit important (la producció era més baixa ja que hi havia menys gent). L'estat no tenia diners ja que va portar tot els diners que tenia a l'estranger.

    Va posar una política autàrquica: política intervencionista típica d'un govern feixista, molt autàrquica. Ho controlava tot (preus, mercat, salaris). I tenia uns instruments per fer aquest control:

    • La mà d'obra: Prohibeix la vaga i els sindicats. Fa un sindicat obligatori “CNS” (Central Nacional Sindicalista), era el sindicat únic i vertical que deia que els empresaris i els treballadors estaven condemnats a entendres per un motiu únic (l'estat). A canvi els garantia la feina fent tot el que patró volia.

    • La política autàrquica va prendre 7 mesures: 1-Prohibeix les importacions. 2-Dona impuls a les indústries bàsiques. 3-Dona prioritat i protecció a les empreses relacionades amb la defensa. 4-Limiten les inversions estrangeres 5-Van concedir monopolis per poder controlar millor. 6-Es crea INI (Institut nacional d'indústria) organisme estatal que aplegava moltes indústries substituint a les privades en camps estratègicament necessàries i no les podien tancar. 7-Racionament de productes i aliments: cada família tenia una cartilla de racionament que amb això anaven a retirar el que els corresponia.

    • Conseqüències de la política autàrquica.

    Va haver grans conseqüències:

  • Inflació molt alta: poc producte i molta gent que ho necessitava feia tenir preus alts.

  • Empobriment general: la gent vivia molt malament.

  • Escassa producció agrícola i industrial: poca producció ja que hi havia poca gent i les indústries estaven destrossades.

  • Especulació: Gent va fer fortuna jugant amb la fam de la gent venent aliments al mercat negre molt cars.

  • Molta gent torna al camp: creien que cultivant podrien menjar.

  • Prohibeix la borsa de Barcelona

  • Neguen l'arribada de canvis a la indústria catalana.

  • L'estat va mantenir la situació al camp.

  • Espanya estava castigada i no els van donar res del Pla Marshall.

    Al 1950 encara que el règim s'aguantava necessitava una sortida ja que el país estava al límit.

    Al 1951 va haver una gran vaga als tramvies de Barcelona per que pujava molt el preu del bitllet.

    Per fi arriba la fi d'aquesta situació per la guerra Freda:

    Al 1947 esclata la Guerra Freda: enfrontament en tot el mon dividit en capitalistes i comunistes. EEUU fa el Pla Marshall (dona diners als països per poder reconstruir-los desprès de la guerra freda) L'aïllament s'acaba ja que no volen treure a Franco per que no es torni comunista i passen a dir que el règim de Franco no era feixista. Espanya passava a ser una peça clau de la defensa occidental i Franco a ser el més fidel anticomunista.

    Al 1952 S'acaba l'autarquia i s'inicia l'època d'obertura a l'exterior.

    11.4- Època d'obertura a l'exterior (1952-1963).

    Va venir el canvi radical als 50. Aquest canvi va venir provocat per: la situació interna era insuportable i necessitava un canvi, i a nivell extern va haver un canvi molt important a causa de l'esclat de la guerra freda.

    Passos a l'obertura:

    • 1950: La ONU aixeca el bloqueig econòmic i polític. I li concedeix préstecs a Espanya.

    • 1953: “Tractat d'amistat i cooperació” signat per Espanya i EEUU en el que es presentaven com aliats. EEUU donava préstecs i establia relacions diplomàtiques amb Espanya a canvi de l'ús exclusiu d'unes bases militars.

    • 1953: Concordat amb el vaticà.

    • 1955: Espanya ingressa a la ONU i les relacions es normalitzen.

    L'estat inicia uns canvis: política d'obertura, obren comerç a l'exterior, liberalitzen els preus i la circulació interior, s'acaba el racionament, les restriccions elèctriques, van haver inversions estrangeres, el règim treu algunes lleis, prohibeix signes feixistes per donar imatge més nou del règim.

    1956-1957: Va haver una gran crisis econòmica (s'acaben els crèdits i ens van quedar grans deutes).

    A causa d'això el govern va fer:

    • Donar entrada als tecnòcrates (inginiers apartats de la falange)

    • Espanya va entrar en organismes internacionals (OECE, fons monetari internacional, banc mundial).

    Aquest fets van permetre elaborar el Pla de estabilització econòmica.

    • Pla de estabilització econòmica.

    És l'eina a traves de la qual es país va canviar. El van fer els tecnòcrates.

    Va ser aprovat al 1959 i tractava de cobrir 3 objectius:

    • Estabilitzar l'economia: frenar procés inflacionista i baixar els deutes.

    • Comptabilitzar la nostre economia amb les europees: equilibrar la nostre moneda amb l'estrangera.

    • Situació “Stand By”: Una vegada fets els altres anteriors, el país quedaria en una situació “Stand By” (estar a punt de donar el següent pas).

    Per aconseguir fer aquest pla, van fer:

    • Devaluació de la pesseta: Fa que els nostres productes i serveis siguin més barats i pugen les exportacions, així baixen els deutes. Venen molts turistes.

    • Afavorir inversions estrangeres: deixar que col.loquessin aquí les seves indústries.

    • Bloqueig de salaris: Reduir els diners que circulen, així baixa la demanda i els preus dels productes es frenen. Aconsegueixen baixar la inflació.

    • Frenar les inversions públiques.

    Tot va suposar dos anys molts durs, però al 1962 el Pla va ser un èxit.

    Es va iniciar una etapa de creixement disparat.

    11.5- Època del desenvolupament econòmic del país.

    Aquest és un període de profundes transformacions on el règim franquista promou un gran creixement econòmic i es van notar les canvis en al societat.

    • Desenvolupament econòmic:

    Els efectes del pla es notaven molt.

    Es va crear la “Comisaría del plan de desarrollo”. Per fer estudis previs del pla.

    Els pans ja els havien fet els russos i França els havia utilitzat. Espanya va seguir el model de França.

    Els plans eren:

    • Mixtos: per economia mixta.

    • Normes pel sector públic: Tenien un conjunt de normes d'obligatori compliment per l'estat i tot el que depenia de l'estat.

    • Mesures indicatives i motivadores pel sector privat.

    • Normativa de creació de zones de desenvolupament econòmic a les zones pobres.

    Pretenien:

    • Millorar el nivell de vida i de producció del país: Passar de ser un país subdesenvolupat a ser un molt desenvolupat en 10 anys. Volien multiplicar per tres la renda per càpita.

    • Mitjançar un creixement anual per aconseguir el primer.

    • Reduir i equilibrar les diferencies regionals.

    En Espanya va ajudar molt les inversions estrangeres i l'arribada espectacular dels turistes per poder dur a terme el pla.

    Conseqüències del pla:

    • Forta expansió dels sectors productius en desproporció.

    • Els sector privat no va col·laborar com s'esperava.

    • Error: No es va tenir en compte el mon rural.

    • Error: El pla tenia caire centralista (Madrid es va convertir en una gran potencia per sobre de les demés parts d'Espanya).

    • Error: Els pobres milloraven, i els rics també, així la diferencia econòmica era encara més gran.

    • Error: Greus dependències (energètica, del turisme, tecnològica)

    • Creixement desordenat i degradant el medi ambient sovint.

    • Llançament econòmic.

    El creixement va ser possible ja que en Espanya hi havia: molta mà d'obra poc conflictiva i barata però poc preparada, l'estat donava facilitat a les inversions.

    A causa del desenvolupament Espanya va:

    • Començar a exportar maquinaria, vaixells...

    • Modernitzar les explotacions agràries: política hidràulica va garantir el subministrament d'aigua i zones de secà van convertir-se en regadiu. Això produeix que els jornalers no siguin necessaris per que tenen màquines, i la gent marxa a la ciutat.

    • Indústria: Arranca molt a través de l'INI, el sector privat comença a créixer. Les zones industrial al País Basc i Catalunya es van expandir molt. Els plans volien equilibrar aquesta industrialització i va funcionar en alguns llocs.

    • El Turisme: Va ser molt important, però no va afectar a tot el país i va haver més desequilibrament.

    • La demografia.

    Es va produir un dels moviments de població més grans de tota la història contemporània a Espanya. (1940: 50% era al camp, 1970: 70% era a la ciutat.).

    La gent va marxar:

    • A Europa: La gent marxa a França i Alemanya, per que s'estaven desenvolupant pel pla Marshall. La gent des de fora enviava diners a Espanya per a les seves famílies , això feien ingressar diners al nostre país.

    • A les ciutats: La gent marxava a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Madrid, Sevilla, País Basc. Això provoca greus problemes de vivenda i caos urbanístic.

    • En Catalunya.

    En els 60 a Catalunya van arribar 1.200.000 emigrants. Va suposar molts problemes d'integració.

    Assumir que el 30% de la població no era catalana i no parlaven català va suposar molts problemes.

    Genera greus desequilibris interns ja que a Catalunya hi havia molta més renta que a altres parts i accentua la diferencia entre la Espanya rica i la pobre.

    Aquest creixement va suposar uns problemes:

    • Problema de vivenda, creix el barraquisme. Es van fer grans pisos per donar vivenda.

    • No havia planificació urbanística.

    El Franquisme tenia un sistema fiscal molt dèbil, antiquat i recollia molt pocs diners. L'estat era molt pobre i era molt difícil que fessin inversions.

    • Polític, Societat i Oposició.

    Els canvis en la societat van ser molt profunds. Formalment tot va seguir igual, però particularment feien el que volien.

    Els canvis van consistir en:

    • Procés de Secularització: En front el domini de l'església la gent respectava lo formal però havia una altre realitat.

    • Visió més oberta: Fins el 1959 estava molt tancat, però canvia la mentalitat pel turisme que feien el que volien.

    • Entra en la societat de Consum: Compren moltes coses i tenim més varietat de productes. La gent no es preocupa pel menjar, ja que el tenien resolt, i comencen a comparar altres coses que ajuden al desenvolupament.

    El sistema polític va canviar per adaptar-se:

    • 1966 “Ley de Prensa”: Manuel Fraga deia que es podia publicar sense censura però s'ha de ser responsable del que cadascú deia.

    • Llei de llibertat religiosa: Qualsevol religió podia exercir els seus cultes lliurement.

    • 1970 Llei general de l'educació: Té com objectiu la plena escolarització fins els 14 anys. Es crea la EGB. I la FP i Batxillerat.

    • 1963 Llei de bases de la SS. Volia: Unificar tots els serveis dispersos, marcar que la SS s'encarregarà de les pensions, indemnitzacions i volia construir hospitals públics (Taulí).

    • Franco designa a Juan Carlos com el seu Successor.

    • Apareix l'ultra dreta.

    • Comença l'oposició: Als 60 a causa dels canvis la oposició al franquisme comença a organitzar-se.

    • Moviment Obrer: CCOO 1962 Marcelino Camacho.

    • Universitat: Professors i Estudiants.

    • L'església: Pot donar missa en català, surten els cures progressistes, l'església passa a estar en contra del franquisme.

    • Les forces d'oposició.

    • En el moviment obrer: els treballadors cada vegada demanaven més. L'any 1958 el govern va treure la Llei de Convenis col·lectius (deia que en conflictes entre patrons i treballadors podien discutir i acordar tractes). Va ser una manera d'infiltrar-se en el sistema i al 1962 va néixer la CCOO (organització sindicalista clandestina dintre del sindicat) que tenia com a líder Marcelino Camacho.

    • En la Universitat: Era un nucli de rebel·lia contra el sistema i la dictadura. El març de 1966 va succeir la Caputxinada de Sarrià (assemblea de professora i alumnes en l'església dels caputxins per fundar el Sindicat d'estudiants) es reunien a les esglésies per que la policia podia entrar sense permís del vaticà. Durant dos dies la gent va estar tancada.

    • En l'església: Sempre van donar suport al franquisme, però amb l'arribada del Papa Juan XXIII als 60 va canviar, va reorientar-la amb el Concili Vaticà II del 1962-1965 (els cures podien vestir de paisà, fer misses en castellà, català i basc, i es van barrejar amb el moviment obrer cedint l'església per assemblees. 1963 l'abat de Montserrat (Aureli Mª Escarré) va fer unes declaracions acusant al règim de res una dictadura i el van exiliar. 1969 van empresonar alguns sacerdots. 1971 Vicente Enrique i Toranton (president de la presidència episcopal de Barcelona) va demanar públicament perdó per haver recolzat el règim franquista.

    L'oposició en aquesta època començava a organitzar-se. Hi havia un grup, el més coordinat i eficient (Partit Comunista). Al 1962 es va fer un manifest (Contuberni de Munich) que deia que Espanya era una dictadura i que no ens deixessin entrar en la Unió Europea fins que no deixés de ser una dictadura.

    Al 1959 va néixer ETA, tenia com objectiu la independència del País Basc a través d'atemptats.

    Al 1968 l'estat va fer el restabliment del Consell de Guerra a causa dels atemptats d'ETA

    També hi havia altres grups com el FRAP i el GRAPO.

      • En Catalunya:

    Al 1969 es va crear una comissió coordinadora de forces polítiques.

    En 1971 es va constituir l'Assemblea de Catalunya que aplegava a totes les forces polítiques. Aquesta assemblea tenia 3 objectius: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

    La cultura catalana va ser castigada durant el règim però a partir del 1946 es va començar a publicar coses en català.

    Al 1959 amb la protecció de l'església es va fer la revista.

    Apareixen diferents músics i comediants al teatre.

    Neix el moviment de reivindicació feminista.

    En aquest context es quan al desembre del 1973 es produeix l'assassinat de Luis Carrero Blanco per una bomba de ETA i els franquistes es donen compte que allò s'està acabant. Aquí comença el període de transició.

    T.12- La Transició

    12.1- L'inici de la Transició

    Va ser el pas d'una dictadura a un sistema democràtic iniciat el 20 de setembre del 1978 i va acabar el 6 de Desembre del 1978 amb l'aprovació de la Constitució.

    Va ser una transició pactada i molt pacífica.

    En el moment en el que el franquisme comença a caure hi han 3 alternatives polítiques molt diferents:

    • Continuisme: Partidaris radicals del franquisme que volien continuar la dictadura molt més dura que el franquisme. No contava amb el Príncep d'Espanya i desconfiaven.

    • Rupturistes: Partit comunista espanyol que volia acabar amb la dictadura i imposar una República. No volien al Príncep ja que no el veien fiable.

    • Els de transició pacífica: Veien possible sota l'ajuda del Príncep que el propi franquisme es fos transformant a la democràcia, sense cap revolució.

    12.2- La societat dels anys 1973-1974

    Era una societat molt diferent a la dels anys 50.

    Aquesta societat tenia una sèrie de característiques:

    • Molt més dinàmica i moderna.

    • País urbanitzat, vivien d'una manera molt diferent.

    • Formes de vida més flexible: es trenca el model família, l'home no era com abans, els fills accedien al mon de la cultura.

    • La llei de Fraga va permetre moltes coses, ja que no hi havia censura.

    • El nivell cultural puja molt. Molta gent tenia estudis, es multiplica per 3 el nombre d'alumnes a les universitats.

    • Alta taxa de natalitat. La majoria de la població tenia menys de 40 anys.

    • Els sindicats no controlaven ni a treballadors ni empresaris.

    • Dintre de l'exèrcit comença a existir una força externa (Unió democràtica de militars) que volien la democràcia.

    El franquisme en Espanya al 1970-1974 passa a ser l'última dictadura de tota Europa i al 1967 en Grècia van donar un cop d'estat militar i li van donar el poder a Constantino (Germà de la reina Sofia)

    Al març del 1974 (Revolució claveles) a Portugal amb un cop d'estat acabant amb la dictadura.

    Al 1973 es va produir una fort crisi econòmica (reducció de la producció del petroli). Hi havia molt atur i una inflació molt alta.

    12.3- Crisi total del Sistema Franquista

    Desembre de 1973 mor Luis Carrero Blanco.

    20 de Desembre del 1975 Mor Franco.

    L'assassinat de Luis Carrero Blanco va coincidir amb el judici “1001” on es van condemnar als membres que dirigien CCOO i havien estat a la presó.

    Franco va elegir a Carlos Arias Navarro com president del govern. Va ser un president molt cautelós i es va presentar a la societat espanyola amb un discurs en el que deia que hauria d'haver una revolució.

    En aquesta època hi havia una gran agitació pública ja que seguia la repressió i la gent sortia al carrer a prendre posicions.

    A l'estiu del 1974 Franco estava molt malalt i el príncep d'Espanya va tenir que fer-se càrrec de l'estat.

    Al 1974 Jordi Pujol va formar la Unió democràtica Catalana.

    El partit socialista espanyol va formar el congrés de Suresnes i tots junts es van posar en contra del franquisme i on el PSOE va guanyar i va posar a Felipe González com el recolzament de la UGT.

    • El problema del Marroc

    Espanya amb EEUU tenia el Sàhara Occidental amb una població petita. Hi havia naixements de fos de petroli.

    El rei Hasan II va declarar que els territoris eren seus i va proclamar una ocupació pacífica per la part del Marroc i volien entrar al territori d'Espanya.

    L'estat Espanyol va enviar l'exèrcit on el que volien era disparar. La tensió era molt forta Llavors Juan Carles va agafar un avió cap al Marroc a parlar amb Hasan II. Van signar el Tractat de Tripartia el 14 de novembre del 1975 Espanya el Marroc i Mauritània.

    On Espanya es retirava deixant tot al Marroc i posava unes coses que no s'han complit.

    El Marroc va masacrar a la població on van fer una falsificació de tots els papers per que a l'hora de votar els del Sàhara només o facin una minoria i a favor de Marroc.

    20 de Desembre del 1975 mor Franco

    12.4- Inici de la monarquia

    Als pocs dies de la mort de Franco, Juan Carles jura les lleis franquistes i les corts el van nomenar Rei d'Espanya.

    El rei va fer un discurs on va dir que volia una democràcia sense saltar cap llei fonamental.

    Va demanar un canvi de govern amb un caràcter més lliberal i va ordenar a Arias Navarro anar cap a la democràcia.

    Al juliol del 1976 el rei va fer dimitir a Arias Navarro i va designar un nou president que fes entrar el país en la democràcia. Va elegir a Adolfo Suarez.

    Adolfo va fer un discurs on deia que Espanya aniria a la democràcia.

    En menys d'un any va fer:

    • Amnistia política: tots els presos van anar fora menys els que tenien crimens de sang.

    • Llei de reforma política: votada per les corts franquistes, on feia entrar al país en democràcia.

    • Llei a un referèndum: on demanaven la democràcia dins de la monarquia. On hi havia 3 condicions: - Espanya era una monarquia. - Espanya era un estat unitari amb autonomies. - L'exèrcit no es tocava. Si els partits acceptaven això el rei i Adolfo els donaven la legalització del partit.

    A partir d'això surten unes eleccions per crear una constitució. Surt elegit a la constitució: UCD, Aliança Popular (No obté vots), Partit Comunista (no obté vots) PSOE.

    Volien una reforma moderada entre el UCD i el PSOE.

    Fan la constitució del 1976.

    Vídeos relacionados