Historia contemporánea de España del siglo XX

Política regeneracionista. Conservadors. Liberals. Setmana tràgica. Lliga regionalista. Mancomunitat. Autonomisme. Restauraciò. Dictadura de Primo de Rivera

  • Enviado por: Bartola
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Un 1

1.Evol i nova dist de la pob

Es produeix un lleuger augment de la població disminució de la mortalitat . Es modernitza el cicle vital demogràfic. Hi ha zones despoblades a l´interior, desequilibris entre regions.

Augment àrees urbanes i industrials (amb la GG) va haber una PRESSIÓ DEMOGRÀFICA EXCEDENT.

2. Societat-desequilibris

s.XX pob rural analfabetisme i desequilibris socials Motiu de l´endarreriment espanyol.

SOCIETAT DIVISIÓ: C.Alta:-aristocràcia,(terratinents,magnats,alts càrrecs militars i

esglés. I Cort)

-Comarques: arist de l´esperdenya: oligarquia i caciquisme.

Cmitjana: prof liberals (burocràcia)

Cbaixa: majoria societat (vivien cond extremes, morta analfab...)

3. Món Rural

Món rural tota pob: 70% pob activa-sector primari emigració ciutat= augment renda agrària, augment productivitat, augment rentabilitat i TECNIFICACIÓ DEL CAMP.

Departiment : latifundisme (sud) i minifundisme(nosd).

4.Industrial (aïllada en dos nuclis)

Act industrial espanyola: ind catalana (textil, alimentació química...)

Nucli basc(mineral, siderometal,) sXIX i XX.

N.BASC: navilier/creació d´una gran banca/concentració de capital i negocis.

Catalunya: perduren les PIMES, vulnerabilitat ind catalana al comerç internacionalcreació 1911, CANADENCA (conflicte lliurecanvistes i proteccionistes: PROTECCIONISME).

Espanya: àmbit amb més obrers construcció CATAL, creació dels nous nuclis urbans.

Evol. Act. Indust. Espanya:

-1899-1902: repatriació de capitals colonials

-1903-1915: creix irregular

-1916-1918: creix espectacular (GG)

-1919-1925: recessió, crisi i dificultats

-1926-1931: G obres estatals, transp, comunic, embassaments i centrals.

1 terç sXX canvis i transformacions gràcies als transports urbans i interurbans, inc, burocràcia sector públic. Extensió classe mitjana// augment activitats comercials.

POLÍTICA REGENERACIONISTA

1.Governs regeneracionistes: cració de partits nous al marge dels p oficials que estaven en descrèdit com DATO.

Crisis colonial: nous governs, polítiques modernes, descentralització adm.

Problemes: política per corregir: Hisenda, afectada per la guerra i la crisi

oposició BCN TANCAMENT DE CAIXES(1899).

Inestabilitat:: restauració entre 1901 i 1916, espanya va tenir 18 governs i 12 caps d´estat.

Torn partits: disciplina conservadora i liberal : caciquisme.

2. Inici regnat Alfons XIII

S´esquerden els torns de partits a les ciutats aparició d´una societat més dinàmica i amb més opcions polítiques (rep, soc i catal). Moren els principals líders dels partits lluites pel poder A.Maura i S. Moret intenten mantenir els seus partits (liberal i conservador). Regnat Alfons XIII (1902) Alfons pretengué orientar la vida parlamentària i política del país. La política intervencionista s´accentuà fins la dictadura de P.d.R: 1931 exili.

3.Regeneracionisme sota els conservadors

Primers anys segle 1903-1904: liberals “govern curt” MAURA

1907-1909: “govern llarg” MAURA (conservador)

Alfons XIIIMAURA govern volia sol.lucionar els problemes d´espanya.

1907: tasca + imp recuperació econòmica: foment indústria, mill comunicacions marítimes(reconstrucció Armada), llei electoral i llei de reformes de l´adm local (més poder als municipis)

4. Regeneracinisme sota els liberals

SETMANA TRÀGICA s´ensorra Maura, el govern va voler reprimir aquesta revolta, juntament amb una campanya contra Maura.

Moret president.

1910, Moret és substituït per Canalejas (partit liberal). Va voler fer una política moderna feia reformes molt obertes, però va provocar una repressió molt forta i es va militaritzar el s. Ferrocarril.

Canalejas reformes. I llei del candado(1910) separació església i estat permet l´establiment de la mancomunitat. Abans de que fos ratificada Canalejas és assassinat. Maura al govern i més tard substitució per Dato. Partido reformista (1912) cacics no suport.

SETMANA TRÀGICA

1.lerrouxisme:Acció anarquista i la forta repressió(finals segle). A partir de 1902 l´obrerisme català va tornar a pensar en la necess d´un mov obrer unitari. 1907, es va constituir la SOLIDARITAT OBRERA. El republicanisme havia agafat força amb Salmerón (1893 Unió Rep), no es va consolidar. A fi de segle LERROUX, defensor dels obrers, començà a adquirir imp 1901. Va crear un partit modern i va org aplecs.

2. Novament els problemes colonials:1909, setmana tragica: (encara estava a la memòria la crisi colonial) culpaba a la burgesia de la situació. A pesar del desastre col espanya volia ser encara una potència colonial, i va intentar controlar la zona nord-occ d´africa. 1906: Conferència d´Algesires.Un atac de la guerrilla al nord d´AF va causar una derrota a espanya al Barranco del Lobo. El govern va fer un reclutament a Catal, la mobilització era un desastre econòmic i vital per ales clases populars.

3.Inici del conflicte:L´embarcament de tropes a BCN: gran tensió. Algunes dones alta burgesia: “comité benèfic” van anar a despedir irritació +forta les dones i els soldats van decretar VAGA GRAL (1902). Es constituí un comité de vaga (soc, anarq, lerrouxist). Però el mov es va desbordar i el comité va perdre autoritat.

4.La setmana tragica i la seva repressió:Accions violentes contra l´església (assalts, saquejos i incendis): profanacions. Ossorio i Gallardo es van negar a reprimir ela avalots, i O va dimitir quan ql govern va portar a t, una polít repressora. Les trope repressores van haber d´anar per mar pq a Reus s´havien tallats les comun ferroc.

REPRESSIÓ: detenció d´un centenar de pers i afusell la burgesia catalana i el catalanisme conservador (Lliga) van animar la repressió. Enric PdlR s´hi va ficar de ple. Francesc Ferrer i Guàrdia és afusellat (rep anarq) condemnat sense proves, Maura no va permetre l´indult.

5. Conseqüències Setmana Tràgica: campanya contra Enric PdlR i l Lliga +forta. El catalanisme conservador experimenta un retrocès. 1910,1911 amb la reivindicació de la Mancomunitat es reuperà.

Un altre sector: L´OBRERISTA: els anarcosindicalistes, al 1909, estaven a punt de crear un gran sindicat però no va poder, van acusar als lerrouxistes de fer-ho a posta. 1910:(CNT).

Un 2

1.La Lliga regionalista i Prat de la Riba.

La primera victòria electoral del catalanisme a les elecc grals de les Corts va ser al 1901. La unió entre la Lliga Catalana i la Unió Regonalista= Lliga Regionalista amb la canditatura dels quatre presidents. Però era bastant inestable. Les tensions internes van fer que al 1904 s´escindís: en sortiren els + liberals i demòcrates i en quedaren els + conservadors (antilerrouxistes: Prat de la Riba, Cambó i Puig i Cadafalch)

El moviment de Solidaritat Obrera

Al 1905 militars invaeixen Cu-Cut! Per un acudit que els posava en entredit. Els parlamentaris catalanistes van demanar que Moret (president,liberal) condemnès el fet, i el govern al contrari va aprovar una llei de juridisccions especials, que castigava tots els delictes contra la patria i els seus símbols. Els parlamentaris catalans en protesta van abandonar les Corts i se´n tornaren a BCN. Van ser rebuts amb la festa de l´homenatge 1906, tot plegat va contribuir a consolidar la Lliga.1907 Prat de la R president Dip de BCN.

Però la Solidaritat entra en crisi al 1908 (conf entre esquerrans i catalanistes)

El noucentisme i la política catalanista: Apareix al 1906 mobilitzacions i efòria de la societat catalana. Teòric Eugeni d´Ors. Aquests intel.lectuals s´interessaven més per la política i es van acostar a la Lliga.

L´esquerra del catalanisme

Els escindits de la Lliga 1904: van crear el Centre Nacionalista Republicà, i van saber fer.Van tenir inf als ateneus, que eren centres molt actius.

L´esquerra catalanista (Coromines)es va revitalitzar arran de la Setmana Tragica. I es van enfrontar + durament a la Lliga i a Prat, per la repressió de la ST. 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana. Per l´augment de la lliga, Coromines es va aliar amb lerroux, enemic seu. (pacte Sant Gervasi). Aquesta coalició fracassà.

El catalanisme a les Corts i Cambó: Amb Solidaritat catalana el catalanisme gaudia d´un suport social ampli: inf en la soc catalana i classe mitjana van espantar al govern. Cambó a partir de 1907 es va mostrar com un hàbil polític (aprofità l´aliança amb Maura), a través d´ell el catalanisme va participar als grans debats parl, no va parar de plantejar la reivindicació catalanista d´autonomia. Un dels debats va ser per aconseguir la Mancomunitat. El van acusar d´hipòcrita no creien que fos catalanista i que volgués regir la política espanyola.

2.L´acció de govern del catalanisme: La Mancomunitat.

1. la política cultural i l´IEC: primeres accionscultura: Ajuntament BCN (1902) amb Duran i Ventosa.

Altres iniciatives: 1er Congrés Univ català 1903, 1er C Intern de la Llengua Catal 1906.

1907 Prat de la Riba: creació IEC 1907 (impuls a l´alta cultura i difusió internacional), BiBlio. Catalunya

Obra educativa del catalanisme: principi s. Renovació terreny pedagògic.

Es van crear div escoles: Assoc Protectora de l´ensenyança catal i Escola Normal.

BCN creació grups escolars(1915). Educació física i colònies escolars (gent sense diners: camp o platja)

2. Batalla política per la Mancomunitat: tot va ser per recuperar l´hegemonia de la Lliga. Es va demanar la reunió (mancomunitat) de les 4 prov en una dip unica. I calia esperar el moment oportú. Al 1910 es presentà la situació i Canalejas (amic de Cambó) creia en una aliança amb els sectors catalans com ajut per complir el seu programa tranq. 1911 es redacten les bases i es presenten al cap del govern. Va haber una forta oposició però es van aprovar. Canalejas es assassinat i es queda aturada. Al 1913 amb un reial dcret es constitueix la mancomunitat i es redacta l´estatut (const 6/4/14).

3. L´obra de la Mancomunitat: 1. Prat 1914-1917; 2.Puig i Cadafalch 1917-1923; 3. Sala i Argemí 1923-1925. La mancomunitat no va tenri pressup fins al 1920. Va viure de la dip de BCN: però volien fer coses i es van adaptar: amb una ambiciosa política cultural i d´infraestructures. Van portar a terme una política de construcció de carreteres, camins i ferroc secundaris; mill a les comun; mill xarxa telefònica. Pol´tica agrària, sanitària i educativa (xarxa biblioteques populars i la universitat industrial).

3. L´autonomisme polític i el nac a la resta d´esp

1.La primera campanya per l´autonomia : Cambó l´autonomia de Catalunya i amb els ajuntaments catal es va promoure el projecte de les Bases per l´autonomia de Catalunya. Es va presentar a Garcia Prieto, la reacció va ser+ i els diputats catalans es van retirar. La Mancomunitat va encarregar la red del projecte d´Estatut, aprovat va ser al 1919. Quan van presentar el projecte al 1919 les Corts van redactar un text alternatiu dilatori.

2.radicalització del catalanisme:Això provocà la radicalització del nac català. Els líders eren propers al repub i socialisme. I cada veg tenien+ suport. Però la crisi gral de l´estat va fer que els líders catal s´espantessin.

-CambóLliga Reg i fou ministre. A catalunya aquesta afiliació =traïció. Lliga retrocedeix. Dins d´ella van nèixer al 1922 un mov del que sorgí ACCIÓ CATALANA (Olwer) que va atreure a + gent.

-F. Macià 1919 fed Democràtica Nacionalista , 1922 Estat català (independent).

-1923 escindits del PSOE Unió Socialista de Catalunya.

3.Nacionalisme Basc: Herència del carlime del s XIX. Sabino de Arana Goiri, fundador del nacionalisme Basc i credor dels seus simbols. Donava gran imp a la justificació històrica i “aupa” raça basca. Culpava als maketos i als espanyols. 1893: Bizcaitarra i 1985 PNB 1898 Dip Bizcaia .1902 empresonat i mor. 1904 Solidaritat d´Obrers Bascos, 1906 PNB reestructuració...

4.Nacionalisme Gallec: marginació centralisme i rebuig caciquisme local (rosalia de Castro. No era separatista però si volia l´autonomia i la regeneració de Galiza. 1916 As irmandades dos amigoa da fala.

Org rep galega autonoma (Casares Quiroga) en contra de Primo de Rivera.

Un 3

1.Efectes de la neutralitat

GG (agost 1914) govern DATOneutral. Els sentiments alarmistes van deixar pas als efectes positius dela situació econòmica com que era una guerra de desgast les ecomies d´aquests països economies de guerra , planificades.Els mercats propers es van fer vitals: prod. Alimentaris, PM, prod manufacturats i armamentístics. Espanya proporcionà productes i intensificà la producció. 1915: hi hagué un canvi en la balança comercial per la demanda exterior: CREIX RESERV BANC ESP. 1918 s´adapta a exportar prod però no a importar-ne. Augmenten els preus (inflació). Sobretot a les classes populars.

2.Creixement sectoritzat

-creix sector naval

-nacionalització negocis siderometal.lúrgics, navals i miners.

-increment dels negocis i la rapidesa de la circulació diner creixement de la banca (sob al país basc)

-creixement industria manufacturera i d´exportació d´alguns prod agrícoles

-Bancs industrials

-Creixement treball torns

-Agricultura extensiva: les exportacions es van anar reduint per les tensions al camp (centre i sud 1918)

-Sector de la construcció creix espectacularment: barris obrers.

-Les empreses es van modernitzar molt.

3.Els efectes demogràfics i socials

Durant la GG va haver una redistribució de la pob èxode del camp cap a la ciutat. MIGRACIONS INTERNES.

Les ciutats atreien pob ja que augmentava la demanda (creix pob a la perifèria) El creix de les ciutats va fer criexer el preu dels habitatges barraquisme, arrendament habitatges, aglomeracions NOVA POBRESA: tensió social alarma per la burgesia benestant: feia perillar les tradicions. Increment demanda d´infraestructures i de serveis (transports, sanitat,educació). LA població obrera té ja un gran pes demogràfic + el creixent sector terciari + creix sindicalisme i l´acció obrera.

4.Una gran efervescència social i cultural: Impacte de la GG a la pob europea: afectà als costums i la cultura: importància a l´OPINIÖ PUBLICA. Creix la premsa diària: les revistes, els magazins... El cinema va adquirir gran popularitat. BCN capital cinematogràfica. LA societat es va dividir en aliadòfils i germadòfils (aliats: esq i demòdrates; centralistes, conservadors i autoritaris). Es va acusar al rei i a les corts de germdòfils encoverts. Democratització de la societat a l´àmbit urbà. AVANTGUARDES: explosició del món modern i urbà.

2.LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

1.Les dificultats de la política oficial durant la guerra.

1913, Maura va renunciar a la direcció del partit Conservador. El 1915 E.Dato va ocupar la presidència del govern es va oposar a la Mancomunitat. Però l´esclat de la guerra va fer que tanqués les Corts. Després de l´assassinat de Canalejas es va recompondre el partit liberal, L ´ala més progress del partit va passar a ser dirigida per García Prieto.

1916, Santiago de Alba (Hisenda): reformes econòmiques (sanejar, potenciar l´educació i la creació de noves infraestructures) reforma fiscal sobre els “beneficis extraordinaris” generats per la guerra: la patronal s´hi va queixar molt. Maura intervení pel país basc (interess) i Cambó per catal. Va haver una mobilització política contra de Alba.

2.La tripe crisi de 1917: 1917, tensió política es volia fer la reforma CONSTITUENT. El catalanisme polític i per la coalició republicanosocialista creixia amb força (1910-1912). Creix tensió coincideixen: la protesta de l´exèrcit ila mobilització obrera. CANVI POLÏTIC I PRESSIÖ REVOLUCIÔNARIAcris restauració (1917-1923) impossible torn partits liberals i conservadors.

Las juntas militares de defensa : protesta dels oficials de baixa graduació (Infanteria). Es fonamentaven en una “greuge comparatiu” davant l´alta oficialitat (Bª Corona) o els oficials africans que rebien un porcentage major del pressupost, volien ascendir. Al.ludien la corrupció, la inestabilitat política, la manaca d´implicació social, i aturar-les. La presisó va ser tan forta que el partit conservador va accedir a les peticions. I aquests no van dubtar en ajudar al govern a reprimir als obrers.

L´assamblea de parlamentaris: alguns sectors polítics pensaven en la modernització política i volien que s´obrissin , unaltre cop les Corts es governava per decret. Cambó encapçalà una reforma que per l´autonomia per a catalunya.

Va proposar la convocatòria d´una reunió de parlamentaris pq discutissin la reforma constitucional. Al juliol de 1917 demanaren la reobertura urgent de les Corts i més tard es va demanar la reunió de parlamentaris a BCN. Il.legal pel govern es va acordar obertura d´un procés constituent i govern d´emergència. Les Juntes militars es van negar, i el mov va fracassar.

Vaga revolucionària: Coalició entre la CNT i l´UGT, finals de 1916. Al 1917 es va repetir i s´hi van afegir els republicans i els socialistes (PSOE). Van convocar una Vaga revolucionària i van coincidir reivindicacions socials amb les peticions de les juntes i el mov parlamentari. Vaga 13 Agost, 15 max, 19 estava sofocada (Catl i Biscaia) REPRESSIÓ: sobre els sectors política (republicanosocialista) va ser + gran. La radicalització política era un fet. Internacional comunista (1919), 1920 es crea el Partit Comunista d´Espanya. Nucli: socialisme Juventudes Socialistas. 1917-1920: protestes al camp.

3. Els governs de concentració nacional i la crisi del Marroc

1918: recessió econòmica solucions: 1 buscar un govern amb tots els líders amb Garcia Prieto al capdavant

2 Maura (conservadors, liberals i regionalistes)

govern programa: -modernització paralamentària

-solució del conflicte

-amnistia per superar la conflictivitat social

-aprovació d´un pressupost per a la modernització país

PROBLEMESrestauració (liders) eren caciquistes.

1917-1921 + 20 crisis totals de govern i 30 reestructuracions parcials.

Unaltre factor de desestabilització va provenir de la qüestió colonial

Intervenció espanyola Marroc: Alfons XIII INTERVENCIONISME REIAL (1921) gral Silvestre (operació de gran abast sobre la zona d´Aberrán) va propiciar la contraofensiva de les tropes marroquines que liderava Abd-el -Krim. Atac a la zona d´ANNUAL va provocar la pèrdua territorial : frontera =q al 1909. VA tenir una repercussió en la política espanyola. El gnral Picasso va formar una COMISSIÓ DE RESPONSABILITATS que acabà amb una crisi política, militar i de la monarquia.

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

1.Cop d´estat i la justificació de la Dictadura : Miguel Primo de Rivera es va revoltar a BCN 12-13 de Setembre de 1923. Primo es va avançar, i va publicar un MANIFEST ADREÇAT AL PAÏS I A L¨EXÊRCIT. Un pronunciament. L´exèrcit i el rei es van sumar de seguida. Adhesió generalitzada. A catalunya :els conservadors i la burgesia van donar suport. El president Puig i Cadafalch estava convençut del nou règim com a Salvaciófre a la corruptela i al caciquisme, i posar fi a la inseguretat ciutadana i el terrorisme sindicalista i a l´agressivitat del separatisme. Primo va prometre que la seva acció regeneradora seria ràpida. Fins i tot el PSOE i la UGT s´hi van afegir i eren legals per la col.laboració, la resta eren il.legals.

2. Obra de la dictadura: constitueix un govern format per militars: DIRECTORI MILITAR fins al des de 1925. VA aprovar un decret: fi sistema polític i parlamentari de la restauració i del separatisme català ESTADO PROVINCIAL (1925) va anul.lar la Mancomunitat. Substitució dels governadors civils per militars i les autoritats municipals per DELEGATS GOVERNATIUS. I les Juntes Depuradores de Justícia Militar controlaven al ciutadà. 1924-1925, economia CONSELL D¨ECONOMIA NACIONAL i van crear el partit únic “unió patriòtica”.

Un 4 MOV OBRER I LA DINÀMICA CULTURAL I SOCIAL DINS ANYS 20

1.Anarquisme i socialisme abans de la 1ª Guerra Mundial

Abans de la 1ª Guerra Mundial el corrent sindical socialista era representat per l´UGT. A la 1ª dedicada del sXX la UGT creix al centre, i es consolida al Nord. La importància més gran la va tenir el mov anarcosindicalista tot i la pressió republicana radical.

1907-congrés obrer reacció es van intentar agrupar anarquistes, socialistes i radicals

Portaveu: Solidaritat Obrera i Primer Congrés Obrer Català

1910-Congrés Nacional BCN sorgí la Confederació General del Treball

1911-Congrés ordinari Confederació Nacional del Treball CNT

2:Impuls del sindicalisme a partir de la 1ª GM

Recuperació del sindicalisme 1915: la CNT va ser el sindicat més dinàmic amb les FEDERACIONS D´OFICI(1913)

Época que es caracteritza per l´arribada massiva de gent del camp: els nous proletaris estaven perduts i desorientats, el preu dels aliments i dels habitatges eren alts...

Només els sindicats els podien oferir protecció. Com que la patronal havia de lliurar les mercaderies a l´estranger puntualment, els sindicats es van aprofitar de la dpendència dels empresaris, i es van aconseguir millores: augment salaris, menys hores i millors condicions de treball. Per això es va veure un creixemnt sindical espectacular.

L´UGT es vincula a la II Internacional: i va crèixer en nombre de militants per oposar-se a la guerra del marroc i a la Gran Guerra.

La CNT es declara sindicat d´inspiració anarquista.

El 1916 hi ha una aliança entre l´UGT i la CNT amb el pacte de Saragossa, i declaren una vaga revolucionària en protesta de l´encariment de la vida (inflació)

1917 hi ha un moviment vagista revolucionari en contre de la monarquia, el moviment és reprimit i fustra la coalició sindical, perquè la CNT és apolítica i l´UGT no.

Reorganització del sindicalisme a la Postguerra

La CNT Congrés de Sants (1918) es crea la Confederació Regional del Treball de Catalunya: per

aprofitar la força adquirida i potenciar la unitat sindical estatal i reafirmar l´apoliticisme,

reafirmar l´anarcosindicalisme.

S´adoptà una organització basada en els sindicats únics que es van agrupar en federacions locals o comarcals que formaven la Confederació.

2 LA CONFLICTIVITAT A LA POSTGUERRA I LA GUERRA SOCIAL A CATALUNYA

1Rearmament de la Burgesia

La Patronal pensava que les org obreres eren un perill i una intromissió entre patrons i obrers. Veia amb recel les lleis de PROTECCIÓ SOCIAL (1910)

La crispació burgesa es va agreujar molt durant la PGM quan la crisi política ( es posava en dubte l´eficàcia en contra del sindicalisme creixent (Triple crisi 1917))

Al 1918 amb la recessió econòmica augmentà la pressió sindical i s´hi afegí la crisi política ( coalició de líders partits amb Prieto al capdavant, més tard Maura: 20 crisis govern...)

L´any 1919 es creà la FEDERACIÓ PATRONAL a Bcn, una org de confrontació violenta amb l´obrerisme

ús del LOCAUT (tancar fàbriques per a forçar el final dún conflicte laboral)

La Federació Patronal es convertí en el SINDICAT ÚNIC PATRONAL i es van afrontar als sincats obrers, col.laboraren la policia i el SOMETENT.

2 Vaga de la Canadenca i la guerra social

Canadenca empresa elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro

Al 1919 gener, hi ha un enfrontament entre els sindicats únics de les diferents industries es posen en vaga. Barcelona es paralitza i es decreta l´estat de guerra i es militaritza (febrer) el sector elèctric.

Hi va haver milers de detinguts. El govern negocia al març: triomf del sindicalisme: readmissió acomiadats,... El comitè de vaga convoca a BCN un assamblea: i es convenç a la gent per tornar a la feina, el conflicte torna a esclatar quan es condemna a mort a alguns vagistes violència extrema. El govern dimiteix i el nou es disposa a reprimir amb l´Exèrcit... La patronal a BCN es organitza en un comitè d´emergència, i mobilitza bandes armades, el sometent i la policia per reprimir durament el moviment obrer. La repressió va aconseguir aturar la vaga a l´abril.

Guerra social

La patronal no contenta amb la repressióvolia posar fi al perill sindical. L¨organització armada de la patronal PISTOLERISME BLANC, força parapolicíaca protegida per les autoritats, que va escampar el terror.

Aquesta situació va fer que el sindicalisme pragmàtic de Seguí fos derrotat pels anarcosindicalistes revolucionaris que van contraatacar el pistolerime amb el PISTOLERISME ROIG. Entre el 1917 i 1922 van haver més de 800 atemptats. Van morir destacats dirigent polítics com Salvador Seguí 1923, i destacades personalitats com Dato (1921)...

3 La gran repressió contra el sindicalisme revolucionari

La repressió del sindicalisme va arribar al punt culminant entre 1920-1922:Martinez Anido BCN amb l´ajut de Miguel Arlegui pretenia eradicar el sindicalisme mitjançant:

  • la LLEI DE FUGUES

  • el suport de la patronal

  • confiscació diners sindicats, etc.

Es va crear un moviment sindical conservador que pretenia contrarestar la força dels sindicats únics, es va anomenar sindicats Lliures (oct 1919), amb nuclis carlins. Agrupava petits patrons, marginats obrers, treballadors substituts, ..: donaven avantatges laborals als afiliats i impulsaven la lluita armada contra els sindicats únics.