Hera i Juno

Mitología griega # Mites i LLegendes. Judici de Paris. Zeus. Olimp

  • Enviado por: Hera
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

HERA / JUNO

Pentany a la primera generació de déus de l'Olimp. Era la dona i germana de Zeus, filla de Cronos i Rea. Hera era la reina dels déus, la deessa del matrimoni i de les dones casades.

Estava present en tots els naixements i casaments, però tot i les celebracions festives, tenia un caràcter vengatiu, fosc i era molt gelosa.

Història

Quan va néixer va ser devorada pel seu pare (Cronos) junt amb els seus germans Posidó, Hades, Deméter y Hèstia, i posteriorment alliberats per Zeus.

De petita, la seva mare l'entregà a Tetis i a Horas per salvar-la de la fúria de Cronos (Saturn), el seu terrible pare que devorava els seus fills. Lluny del perill, va créixer bella però solitaria. Un dia va rebre en el seu amagatall el seu germà Zeus que, després de derrotar el seu pare es tornaria el rei de l'Olimp. Van parlar durant estona: sobre tristeses passades i d'un futur millor. Hera es va sentir molt feliç però Zeus ja estava tan enamorat que no podia amagar els seus sentiments, li declarà tot el seu amor i el desig que sentia per ella. Hera no volia correspondre-li, no volia ser un mes dels seus amors. Descontent, Zeus va usar totes les tàctiques i estratègies però resultaren inútils fins que un dia d'hivern va fer una estratègia: es transformà en cucut i va fer veure que estava mig mort. Hera el va veure i el va voler reanimar amb els seus petons. Va procurar donar-li calor acostant-lo al seu pit. Quan va saber que era Zeus, ja era tard. Es va sentir molt violenta. Molt avergonyida, va demanar al seu germà que rectifiqués i Zeus li va demanar que es casés amb ell. Tots els déus van assistir a la ceremonia del casament i li oferiren a la núvia varis regals. El seu viatge de nuvis durà 300 anys. Després, la deessa es va banyar a la font de Canatos, a Naupila, i va recuperar la virginitat. De seguida es va dirigir al seu espòs cap a l'Olimp, on hauria de regnar junt amb el seu marit, Zeus, hauria de reinar: bella i majestuosa, des del seu tro reial d'or.

«...La vio Zeus, que las nubes acumula,
y nada más verla, el amor le envolvió las sagaces mientes,
como la primera vez que se habían unido en el amor,
cuando ambos acudieron al lecho a escondidas de sus padres.»

Fragment de quan Zeus s'enamora d'Hera, per Homer a la Ilíada: XIV

Els seus fills foren: Ares (Mart), déu de la guerra i la lluita brutal, personatge violent i agressiu; Hefest (Vulcano), personificació del foc, déu de la metal·lúrgia, ferreter oficial de les divinitats i els herois; Hebe, representació divina de la juventut eterna, servia el nèctar als déus i preparava el bany al seu germà Mart; i finalment Ilítia, deessa de la gestació, protectora de les mares en el moment del part. També està Tifó, monstre terrible que tenia el cos cobert d'escames i ulls que llançàven flames.

Era molt vengarosa i gelosa: perseguia totes les amants del seu marit i els fills que va tenir fora del matrimoni, cridant-li amb insistència de tal manera que Zeus la maltractava i fins i tot va arribar a penjar-la del cel. Hefest la lliberà i la maldat d'Hera augmentà, perseguint totes les amants de Zeus.

Les escenes de gelosia més irritants, l'oïda mortal cap als seus rivals, les discussions domèstiques, revelen la part essencial del caràcter d'Hera (Juno). La deessa té els mateixos atributs del seu company i amb ell divideix l'honor de reinar a l'Olimp.

En les seves relacions amb Zeus, Hera adopta les actituts més corrents, reflexant el prototip de l'esposa que exigeix al seu marit una relació d'amor incondicional i no admet infidelitats. Es defineix, doncs, com una defensora de la monogàmia, predicant l'acceptació d'un únic home com a company i una dona. Quan els seus ideals d'infidelitat no es compleixen - freqüenment - abandona l'Olimp per castigar el seu marit.

El seu marit no entèn per què la seva esposa està tan irritada, ja que creu que el seu paper és de paternitat, que no exigeix estar lligat a una sola dona. Sol·licita els consells de la seva dona, però els consells que ella li diu són, la majoria de sopa, per contradir-lo (sobretot si estan en joc qüestions relatives a les amants de Zeus). En Homer (segle IX a.C.) hi ha varis exemples d'aquestes discussions considerades típiques en la parella.

Tot i la seva agressivitat, Hera sap cedir: per reconquistar al seu marit, sentir-se novament estimada i desitjada demana a Afrodita (Venus) el cinturó de l'amor.

Amb poques excepcions, les llegendes relatives a la deessa il·lustren el seu caràcter gelós, particularment en el que es refereix a qüestions familiars. Cap desig pervers, cap afecte il·legítim hauria de perturbar la pau domèstica: l'episodi de l'amor il·lícit entre Paris i Hèlena, que desencadenà la guerra de Troia. Hi va tenir un paper important perquè Paris no l'escollí com a la més bella. Va recolzar els grecs i va voler estar present a la destrucció total dels troians. També va ser molt cruel amb les Prétides, les quals van dir que eren més belles que ella. Hera les castigà amb una mania amb la que es creien vaques. Les va curar Melamp, el qual agafà la mà de la més guapa de totes.

La seva actitut rígida i moralitzadora pot explicar-se per circumstàncies del seu orígen: el culte de la deessa va sorgir en el moment que els grecs adoptàvenla monogàmia i precisaven un exemple diví que castigués les transgressions.

Mites i llegendes

Sobre l'elecció de la més bella, El judici de Paris

Paris era fill de Príam i Hécuba, reis de Troia. Eris, la deessa de la discòrdia, la única que no van convidar al casament del rei Peleu i de la nereida Tetis, va aparèixer al final de la celebració encoltada en un núvol i llançà al banquet una poma d'or que estava destinada a la més bella. Les tres aspirants eren Hera, Afrodita i Atenea. Paris, príncep de Troia li tocà elegir. Totes l'intentaren sobornar: Hera li oferí poder, Atenea una gran fama militar, i Afrodita li va prometre la dona més guapa de la terra.

Va guanyar Afrodita, que li oferí Hèlena i Paris aprofità que Menelau (espòs d'Hèlena) era a Creta per seduïr-la. Es fugà amb ella a Troia i la seva unió provocà la guerra de Troia.

'Hera i Juno'

La crueltat d'Hera, El naixement de Dionís

Els pares de Dionís fores Zeus i Sémele. Hera, molt gelosa, quan va saber que el seu marit estava enamorat de la princesa , enganyà a Sémele dient-li que demanés a Zeus que es mostrés en la seva forma verdadera. Quan ella es va acostar a ell, va acabar carbonitzada pels rajos de llum que el déu emetia. Més tard, fou rescatada per Dionís de l'Hades i la translladà a l'Olimp.

La crueltat d'Hera, Eco

Eco era una nimfa que Zeus li havia encarregat la labor d'entretenir a Hera i d'aquesta manera, estar amb les seves amants sense que la seva esposa l'espiés. Hera es va cansar de tantes converses i un dia la va deixar muda, només podia repetir l'última paraula que li diguessin. Temps després, Eco es va enamorar de Narcís, però mai podia confessar-li el seu amor. Un dia, Narcís es va perdre pel bosc i va cridar “Hi ha algú aquí?” i Eco, que sempre el perseguia, no va poder evitar dir “aquí, aquí”. Narcís va contestar “vine” i Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts dient “vine, vine”. Narcís la va rebutjar i Eco es va sentir tan malament que es va amagar a la roca més profunda del bosc i allí es va anar consumint i va morir, però va quedar la seva veu i els seus ossos.

La nimfa Eco i Dionís

Afrodita va ser elegida la més bella.