Handbol # Balonmano

Deportes de equipo. Historia. Reglamento. Técnica. Táctica # Esports d'equip. Història. Reglament. Tècnica. Tàctica

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

  • Historia de l'handbol.

  • L'handbol es un esport de recent creació, encara que hi ha experts que diuen que els seus orígens es remoten als antics. Així, en l'antiga Grècia ja es practicava un joc de pilota amb la mà, conegut amb el nom de el "Joc d'Ucraina", en el qual s'utilitzava una pilota del tamany d'una poma i els jugadors habien d'intentar que no caigués al terra. Aquest joc va ser descrit per Homer dins de la "Odisea".

    A l'època romana, un metge que es deia Claudi Galeno recomanava als seus malalts que juguessin al Hapaston, que es jugava amb un pilota.

    Durant l'edat mitjana, els jocs de pilots amb la ma erern practicats principalment a les Corts. Van ser batejats pels trobadors coms els "Primers Jocs d'Estiu". En tot cas, eren jocs i pràctiques esportives no estructurades i sense cap tipus de reglament.

    Els orígens moderns de l'handbol daten finals dels segle XIX , quan s'utilitzava com a complemnt per entrenar i preparar als gimnastes. El 1892, un professor de gimnàsia, Konrad Koch, va crear el "Raffballspied", amb característiques molts semblants al les de l'actual handbol.

    Llevors, es jugava a les escoles de Txecoslovàquia un joc en el que cada equip estava format per set jugadors. S'anomenava "Hazena" i el seu primer regalment va aparéixer el 1905.

    A l'institut d'Ensenyament Mitjà de Dinamarca, un professor de gimnàsia, Holger Nielsen, el 1898 va introduir un joc nou amb una pilota petita, al que va anomenar "handbol". Consistia en marcar gols en una porteria, d'una manera molt sembant al futbol, però agafant la pilota amb les mans.

    Però els pocs hitsoriadors que s'atreveixen a profunditzar en els origens de l'actual handbol, apunten a un professor d'Educació física de Berlín, anomenat Max Heiser, com el vertader pare de l'handbol d'avui dia.

    Aquest professor jugava amb les seves alumnes en una de les principals avingudes de Berlín, el 1907. El joc que va crear l'anomenà "Torball", basta en uns altres jocs semblants. Dos anys més trad, un compatriota de Heiser, Carl Schelen, "inventa" un nou joc, al que va posar com a nom handball, insiprat parcialment en el futbol. El regalment era idèntic amb l'única exepció que es jugava amb la mà. Cada equip estava formatr per 11 jugadors i es practicava en un terreny de fútbol. Després de la 1ªGM es forma definitivament aquest joc i a Alemanya, es converteix pràcticament en l'esport oficial.

    Tot i això, Uruguai reivindica la paternitat d'aquest esport, on va començar a ser molt conegut el 1916 en un joc molt semblant al l'actual. Dos anys més tard es disputava una trobada oficial a l'estadi de Montevideo.

    2. El reglament.

    2.1. El terreny de joc és de 40 metres de llarg i 20 metres d'ample. Comprèn una zona de joc dividida en dos meitats per una línia central i dos àrees de porteria.

    2.2. La duració d'un partit d'handbol es de dos temps de 30 minuts amb 10 minuts de descans.

    2.3. L'equip es compon de 12 jugadors, els quals tenes que inscriure's en l'acta del partit. Cada equip ha de jugar obligatoriament amb un porter.

    2.4. La pilota ha de ser de cuir o material sintètic i de forma esfèrica. No s'admeteixen pilotes brillants o que rellisquin.

    2.5. S'aconsegueix un gol, i per tant un punt, quan la pilota entra totalment dins de la porteria i sense que cap falta acabi de ser comesa pel llançador o per algun dels seus companys.

    2.6. Es sorteja el servei inicial per començar el partit. El partit començar quan l'àrbitre toca el xiulet. Inicialment tots els jugadors han de ser a la seva meitat del camp.

    2.7. Cada partit és dirigit per dos àrbitres, cadascun dels quals té els amteixos drets. Són assitits per un anotador i un cronometrador. Els àrbitres vigilen la conducta dels jugadors.

    2.8. La taula controla totes les incidències del partit.

    2.9. Respecte els jugadors i la pilota està permès:

    a) Llançar, golpejar, empenyer, golpejar amb el puny, para o collir la pilota amb ajuda de les mans, braços, cap, tronc, cuixes i genolls.

    b) Córrer amb la pilota botant-la continuament amb una mà.

    c) Pasar, fintar i rebre la pilota quan es vulgui.

    d) Saltar i adentrar-se en l'àrea contrària i abans de pasar-la tirar a la porteria.

    e) Tenir la pilota durant tres segons com a màxim tant a les mans com si està al terra.

    f) Passar la pilota d'una mà a una altra sense perdre el contacte amb ella.

    g) Continuar jugant la pilota estan de genolls, sentat o estirat.

    2.10. Respecte els jugadors i la pilota no està permès:

    a) Botar la pilota després d'agafar-la amb les dues mans.

    b) Tirar si has trepitjat l'àrea amb la pilota en la teva possessió.

    c) Botar amb les dos mans.

    d) Apropar-se a la porteria contrària sense botar.

    e) Donar més de tres passes sense botar.

    2.11. Respecte al porter està permès:

    a) Sobre l'àrea de porteria, tocar al pilota amb qualsevol part del cos sempre que sigui amb una intenció

    defensiva.

    b) Sobre l'àrea de porteria, desplaçar-se amb la pilota sense cap restricció.

    c) Abandonar l'àrea de porteria sense estar en possessió de la pilota i prendre part del joc.

    d) Abandonar l'àrea de porteria, en una acció defensiva amb la pilota, sense haver-lo controlat i continuar jugant fora d'aquesta àrea.

    2.12. Respecte al porter, no està permès:

    a) Posar en perill a l'adversari en qualsevols acció defensiva.

    b) Llançar intencionadament la pilota ja controlada darrere de la seva propia línia de porteria fora de la línia de porteria.

    c) Sortir de l'àrea de porteria amb la pilota controlada.

    d) Tocar la pilota fora de l'àrea de porteria, després de treure de banda, si no ha sigut tocat per un altre jugador.

    e) Tocar la pilota que està parada o rodant al terra fora de la porteria, si el porter està dins de la mateixa.

    f) Entrar amb la pilota en la seva pròpia àrea de porteria porcedent del terreny de joc.

    g) Tocar amb el peu o la cama per sota el genoll la pilota que està dins l'àrea de porteria o que es dirigieix al terreny de joc.

    2.13. Respecte al comportament amb el contrari, està permès:

    a) Utilitzar els braços i les mans per bloquejar i aconseguir la pilota.

    b) Treure la pilota al contari amb la mà oberta i des de qualsevol costat.

    c) Bolquejar el camí al contràri amb el cos, encara que no es trobi en possessió de la pilota.

    d) Contactar amb el contràri utilitzant el tronc, estant devant d'ell i amb els braços doblegats, i mantenir aquest contacte, amb el propòsit de controlar i seguir a l'oponent.

    2.14. Respecte al comportament amb el contràri, està prohibit:

    a) Arrebatar la pilota a l'adversari amb una o dos mans, així com colpejar la pilota que es troba en les seves mans.

    b) Bolquejar o dificultar al contràri amb els braços, mans o cames.

    c) Retenir, agafar, empényer o llnaçr-se sobre el contràri.

    d) Impedir, obstruir o posar en perill al contràri (amb o sense pilota), de qualsevol altra manera que sigui antireglamentària.

    e) Realitzar alguna acció en la que el contràri es dongui un cop al cap o al coll.

    f) Copejar el cos de l'oponent amb el peu , genoll o qualsevols altra part del cos.

    g) Empényer a un contràri que està corrent o saltant.

    2.15. Una conducta antiesportiva greu ha de ser sancionada amb una descalificació.

    2.16. Totes les faltes es serveixen des d'el mateix lloc on s'ha comès, tret de les que es cometin entre la línia de 6 i 9 metres.

    2.17. El penal es llança des de la línia de 7 metres. Mentres es fa el llançament, la resta d ejugadors es situen darrera la línia de 9 metres.

  • La técnica

  • 3.1. Tècnica dels jugadors.

    a) Botar: Imprescindible per poder córrer sense que l àrbitre piti falta. És utilitzada quan un jnugador ha de recórrer molts metres per arribar a la porteria contrària. Pot servir per protegir i conservar la pilota devant un oponent.

    b) Córrer: Per apropar-se ràpidament a la porteria contrària o anar a defensar la pròpia porteria.

    c) Saltar: Imprescindible per avançar-se el màxim possible a la porteria contrària.

    d) Fintar: Serveix per enganyar al contràri i lliurar-se d'ell.

    e) Llançament:Serveix per enganyar al porter i marcar. Ha d'executar-se amb potència i precisió per aconseguir el gol

    f) Passada: S'utiliza per avançar, descolocar al contràri i moure's més ràpidament. És la tècnica que s'utilitza més. N'hi ha de molts tipus: amb dues mans, per darrere, lateral... Destaca la pasada frontal, que es realitza amb una sola mà.

    g) Treure la pilota: Molt important per passar de la defensa a l'atac ràpidament gràcies a la recuperació de la pilota.

    h) Escalfar: És important per evitar el risc de lesió durant el partit.

    3.2. Tècnica del porter.

    a) Rebutjar: Desvia, amb qualsevol extremitat del cos, els llnçaments del contràri.

    b) Recollir: Consisteix en agafar al pilota després d'un llançament fallat i la pilota ha quedatr aprop seu.

    c) Bolquejar: En lloc de rebutjar-la, consisteix en entomar la pilota quan el llançament no és gaire potent.

    d) Passada: El porter la utilitza per pasar-li la pilota als seus companys. S'acostuma a fer després de recollir o entomar la pilota i quan es realitza un servei des de la porteria, després que una pilota rebutjada ha sortit fora per la línia de fons.

  • La Tàctica

  • 4.1. Els jugadors i les seves característiques.

    a) Els extrems: Penetren a les bandes. Són ràpids i hàbils, acostumats a llanár a porteria des de posicions difícils.

    b) Els pivots: Juguen en el centre de l'atac, entre els defenses de l'equip contràri. Són jugadors forts.

    c) Els laterals: Són els qui llançen a porteria des d'una distància allunyada. Tenen potència en els llançaments.

    d) El central: És el que organitza l'atac. És el jugador més polivalent de l'equip ja que ha de saber passar i llançar i canalitzar totes les accions d'atac.

    4.2. Algunes possibilitats de defensa:


    La defensa ideal és un 5-0 com es veu al dibuix, encara que hi ha altres variants.


    Un 5-1 per poder treure al contràri la pilota amb més facilitat i així passar ràpid al contratac.

    4.3.Algunes possibilitats d'atac:

    Aquesta es una de les tàcticas més utilitzades, un 0-6 que serveix per moure ràpidament la pilota i així descol.locar al contràri i aprofitar per tirar a porteria.


    L'atac amb pivot consisteix en que un jugador es posi en la línia de defensa del contràri i així tindrà un lloc per a què al pasar-li tiri més fàcilmente, o, en cas de que no pugui tirar, tornar la passada.

  • La bibliografia

    • Apunts de classe

    • Internet (fotografíes)

  • Índex

  • TEMA PG

    Història de l'handbol

    1

    Reglament

    2 - 3

    Tècnica

    4

    Tàctica

    5 - 6

    Bibliografiía

    7

    Plànols

    8