Hades

Mitos # Déus de l'món subterrani. Rapte de Persèfone. Baixada d'Hèracles a l'infern. Orfeu i Eurídice

  • Enviado por: Scandenaver
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Hades.

Origen:

Hades era fill de Cronos i Rea. En néixer fou engolit pel seu pare perquè aquest tenia por que el destronés. Més tard fou vomitat en destronar Zeus el seu pare. Lluità contra els titans i els cíclops l'armaren amb un casc que tornava invisible a qui el portava. Desprès de guanyar als titans els déus vencedors es repartiren el món:

Zeus es quedà el cel, Posidó es quedà el món submarí i a Hades li pertocà el món subterrani.

Atributs:

Hades normalment es representa amb una gran barba blanca i assegut en un tro, al costat sol estar Persèfone. A les mans sol portar un ceptre o la banya de l'abundància.

El món subterrani:

El món dels morts tenia la seva entrada a l'altre costat del riu Aqueront. Per poder creuar el riu, els morts tenien que pagar una moneda a Caront, un vell i dèbil barquer que els ajudava a travessar el riu amb la seva barca. (la moneda la posaven els familiars a la boca dels morts quan els enterraven)

Quan arribaven a la porta de l'infern es trobaven un gos amb tres caps i cua de serp anomenat Cèrber, que deixava entrar a tothom però no deixava sortir a ningú. Tot seguit es trobaven en una sala on hi havia els tres jutges: Minos, Eaco i Radamantis. Aquests decidien on anaven a parar els morts:

Els bons anaven als camps Elisis mentre que els criminals i pecadors eren llançats al Tàrtar, allà les animes eren sotmeses a durs càstigs.

Hades tenia el seu palau en algun lloc del regne. Al palau només podien entrar Hades i més tard la seva esposa Persèfone. Hades mai sortia del seu reialme perquè les seves funcions el tenien molt ocupat i poques vegades anava a l'Olimp. (per això no se'l considera un déu olímpic). Hades es relacionava amb el món superior per mitjà dels Keres, que eren els encarregats de donar als homes el cop mortal i de conduir les ànimes a l'infern. A vegades feia d'intermediari Hermes.

Hades vol dir invisible i mai era esmentat per aquest nom per por que s'escolaritzes. Normalment era mencionat amb el nom de Plutó que volia dir ”el ric”, fent al·lusió a les riqueses inesgotables de la terra.

El rapte de Persèfone:

Persèfone era filla de Zeus i la seva germana Demèter. Hades es va enamorar de Persèfone i li va demanar a Zeus que li donés com a esposa, però Zeus sabia que Demèter s'hi negaria perquè no tornaria a veure a la seva filla i per això Zeus va ajudar Hades a raptar Persèfone.

Persèfone vivia a Sicília als camps d'Enna. Persèfone va sortir a collir flors amb les seves amigues quan es van trobar una flor molt bonica que havia fet brotar Hades. Quan Persèfone va anar a collir la flor, es va obrir un abisme del qual va aparèixer Hades muntat en una gran carrossa. Tot seguit Hades va agafar Persèfone i se la va endur cap al món dels morts.

Demèter va començar a buscar la seva filla Persèfone, la va buscar durant molt de temps, i finalment va amenaçar de deixar la terra estèril. Zeus, davant d'aquesta amenaça, va obligar Hades a tornar Persèfone. Hades va acceptar, però abans es va assegurar que Persèfone es mengés uns grans de magrana, perquè tothom que menjava o prenia alguna cosa al món dels morts hauria de tornar a l'infern al menys un cop a la vida i quedar-s'hi per sempre. Zeus va fer un tracte amb Hades tal que en comptes que Persèfone tornés i es quedés per sempre, només tingués que anar al menys una tercera part de l'any a l'infern i la resta estigués amb Demèter i estigués contenta. (aquests viatges de Persèfone es relacionen amb les èpoques de l'any tal que quan Persèfone baixa a l'infern Demèter deixa estèril la terra (tardor - hivern) i quan puja a la terra Demèter torna la fertilitat a la terra (primavera - estiu)).

La baixada d'Hèracles a l'infern:

Zeus va tenir un fill amb Alcmena, Hèracles. De gran Hèracles es va casar amb Mègara amb la qual va tenir tres fills. Un dia Hèracles va tenir un atac d'ira causat per Hera i va matar els seus fills. Hèracles arrepentit va anar a l'oracle que li va dir que per pagar el seu crim havia de realitzar dotze proves, una de les quals era portar al gos Cèrber a Tirint.

Quan Hèracles es va trobar davant de l'infern a punt de realitzar la prova, es va trobar amb Hades, el qual li impedia l'entrada a l'infern, però Hèracles va ferir Hades amb una sageta a l'espatlla i van haver de portar corrents Hades a l'Olimp, on Peàn, el déu que cura, li va aplicar un bàlsam miraculós que va fer que li cicatritzes ràpidament la ferida.

Per l'altre costat, Hèracles va aconseguir realitzar les dotze proves i va veure pagat el seu pecat.

Orfeu i Eurídice:

Orfeu conegut per la seva prodigiosa música i per ser un dels argonautes, va criar-se a Tràcia on les Muses van ensenyar-li a tocar la cítara, amb la qual va arribar a tanta excel·lència que fins i tot les pedres i els arbres es commovien.

Orfeu es va casar amb la nimfa Eurídice. Eurídice va morir prematurament a causa d'una picada d'un escurçó. Orfeu no podia superar la mort de la seva muller i es decidí a baixar al món dels morts a demanar clemència per la seva dona. Quan va arribar allí va comparèixer davant dels tres jutges als quals els va commoure amb la seva música i Hades, també commogut, li va permetre que la seva dona tornés a la vida amb la condició que mentre Orfeu sortia de l'infern Eurídice aniria caminant darrere seu, però que si ell es girava per veure-la, ella seria llançada al Tàrtar del qual no sortiria mai més. Llavors Orfeu va emprendre el viatge cap al món exterior i Eurídice el seguia, però Orfeu no va poder aguantar més i a mig camí es va girar per veure si el seguia. Tot seguit Eurídice va ser llançada al Tàrtar i Orfeu va estar lamentant-se d'haver-se girat durant la resta de la seva vida.

Bibliografia

P. GRIMAL Diccionario de la mitologia griega y romana.

Barcelona 1965.

P. BELLINGHAR Mitologia griega.

Barcelona 1997.

J. V. RODRIGUEZ El llibre de la mitologia grega.

J. PARRAMON I BLASCO Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona 1997.