Habitantes de Bunlap

Etnología. Etnografía. Isla de Pentecostés. Cultura y tradiciones. Organización social. Rito de la fertilidad

  • Enviado por: Danelo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

INDEX

· Introducció

· On viuen els habitants de Bunlap?

· Com viuen?

  • Població i habitatges

  • Alimentació

  • Organització social

· El ritus de la fertilitat

· Quin paregut tenen amb els homes prehistòrics?

INTRODUCCIÓ

Anem a parlar d'uns homes que viuen en la illa de Pentecostes, en el Pacífic. Viuen al poblat de Bunlap, i tots els anys realitzen una cerimònia anomenada ritus de fertilitat. Consisteix en llançar-se des d'una torre molt alta, feta amb troncs i lianes, lligats tan sols per els turmells. Creuen que, l'èxit d'aquest salt, propicia les collites.

Habitantes de Bunlap
On viuen els habitants de Bunlap?

La illa de Pentecostes pertany a l'arxipèlag de Noves Hébrides, en el Pacífic Sud, y està habitada per un grup de melanesis, que també ocupen altres arxipèlags propers del Pacífic. Als melanesis pertanyen els “intrèpids saltadors” del poblat de Bunlap, al Sud de l'illa. Una de les seves fronteres es el mar. L'illa de Pentecostes és allargada : 70 quilòmetres de llarg i 10 d'ample. Té menys de 20 habitants per quilòmetre quadrat.

Habitantes de Bunlap

Bandera de Vanuatu

Habitantes de Bunlap
Com viuen?

Població i habitatges

Bunlap es una petita aldea d'uns 130 habitants, al Sud de la illa.

Habitantes de Bunlap
Les dones porten una falda de fulles de plàtan, ja que teixeixen amb fibra vegetal, no solen portar res més. El homes porten un paipís (enrotllat al penis i agafat a la cintura), a vegades porten ullals de porc, els quals els han deixat créixer molt, i també una flor al cap.

Viuen en cases anomenades im fetes amb palmera. Tenen una cuina (un foc) per a les dones i els xiquets, i altra per als homes.

Alimentació

Habitantes de Bunlap

Habitantes de Bunlap
Els habitants de Bunlap, viuen, sobretot del cultiu del nyam, es un tubèrcul paregut al moniato poden arribar als 2,5 metres de longitud i 45 quilograms, es planta a prop del mar (foto de baix) i es conserva tot l'any, el nyam el planta l'home, i s'identifica amb l'home. És l'aliment fonamental, encara que també mengen taro, que es un tubèrcul paregut a la patata, es planta a l'interior, no es conserva molt de temps, el cultiva la dona, i s'identifica amb la dona. També mengen mandioca. Crien porcs, la seua carn els agrada molt, a més a més tindre porcs, es tindre poder. El plat nacional es el laplap fet amb taro nyam, mandioca i carn a la barbacoa. També mengen les fruites que recol·lecten: bananes, síndries i papaies, i alguns animals que cacen o pesquen de forma rudimentària amb arcs i fletxes. Fan te amb les fulles d'algunes plantes. L'utillatge que fan servir en totes les activitats es tosc.

Organització social

Habitantes de Bunlap

Encara que ningú exerceix el comandament, hi ha persones considerades de rang superior: els ancians que saben més sobre el cultiu, la recol·lecció, la caça, o rituals i creences. Tos els respecten i s'ensenya als xiquet a tractar-los amb consideració.

Habitantes de Bunlap

Realitzen quasi totes les seues activitats junts:

Cultiven la terra homes i dones, fabriquen els objectes de artesania i els utensilis i armes, cuiden del bestiar i celebren junts les festivitats. Tenen un gran sentit de l'humor, i es relacionen bé amb els blancs que manifesten intencions amistoses. Solen ser monògams encara que res lis prohibeix tindre vàries dones si ho desitgen. A vegades, si necessiten alguna cosa, es posen roba damunt del paipís i se'n van al poble, es a dir que, ells son conscients de la existència de altres cultures amb més tecnologia i comoditats, però prefereixen actuar a la seua manera, per això lis anomenen: Costum People.

Les dones, de certa manera, es compren, ja que hi ha que pagar per casar-se amb elles, la manera de pagament, que la fan servir molt poc, són les estores. Les dones han de permetre l'adulteri dels seus homes, però si era la dona la que ho feia, es divorciaven.

Habitantes de Bunlap

El ritus de la fertilitat

Habitantes de Bunlap

Els melanesis cooperen en la organització dels seus rituals. Creuen en esperits i llegendes que expliquen el que lis passa. No tenen esglésies, ni sacerdots. Així que realitzen ells mateixos les cerimònies en les que col·laboren tots, a fi d'obtenir del esperits dels seus avantpassats les coses més importants per a ells: la fertilitat dels camps, la collita abundant, la multiplicació del bestiar... El ritual de fertilitat més important és el del salt. Però la cerimònia no es redueix a aquest moment, encara que és el més impressionant. El salt final exigeix una preparació minuciosa en la que tots col·laboren.

Dura uns 20 dies i es realitza a la tardor, després de les pluges, quan les lianes estan humides. Així són resistents i a la vegada elàstiques. La torre és una obra d'enginyeria en la que col·laboren tots el homes. Mai se lis ha caigut cap. No utilitzen materials dels blancs, com ara claus, fils d'aram, eines mecàniques, o qualsevol estri que ells no hagen fabricats. Fan servir uns 7 quilòmetres de lianes i uns mil troncs. Cada saltador es fa la seua plataforma des d'on saltar, i cada any, li toca a un saltador diferent el privilegi de saltar des de la plataforma més alta. Quan tot està preparat, es prova la torre. Si cruix i es balanceja suaument és que l'esperit dels sus avantpassats ha estrat a la torre, i poden començar la cerimònia del salt. (També saben si cruix i es balanceja, resistirà el pes del homes i els salts i les estirades de les lianes sense trencar-se o abatre's. I també que el balanceig de la torre s'esmortirà les caigudes). Abans de tirar-se, els saltador explica, des de lo alt de la torre, totes les seues queixes que té respecte els altres membres de la tribu, en especial de la seua dona, que en eixe moment tan solemne no es queixa. Per a fer la cerimònia, han de respectar primer, alguns tabús, com per exemple:

· La torre només es pot construir en dos llocs de la illa.

· Les dones no poden mirar la torre mentre la construeixen.

· El salt es fa exclusivament per a propiciar les collites.

· Dos setmanes abans de saltar, el homes no poden tindre relacions sexuals.

Habitantes de Bunlap
La nit abans del salt, els saltadors vetllen al costat de la torre per a que ningú bruixot li faça un malefici. Tots els homes del poblat, homes, dones i xiquets esperen amb ànsia a que els saltadors comencen la cerimònia final. Alguns xiquets es tiren des de les plataformes més baixes. Ballen, canten i els animen des de baix, lluint els seus millors vestits i ornaments, que han confeccionat especialment per a estrenar-los eixe dia. (Durant tot l'any es recorden els salts i els xiquets salten al mar des de les roques més altres, o els més petits es llancen des de els muscles dels seus pares, que els subjecten pels turmells).

Després del salt la resta dels homes de la tribus acudeixen a alçar el saltador. Tots li agraeixen que amb el seu eficient treball i la seua valerosa acció els ajude a aconseguir bons aliments per a tot el poblat. Una vegada, un home es va matar en un salt:

Va fer el salt no per a propiciar les collites, si no com a exhibició, la va fer en primavera, i per a una dona, encara que era d'alt rang. Es va trencar la liana que liana que portava lligada als turmells i es va trencar la columna, poc després va morir en un hospital. Tots creien que era per no respectar els tabús, però es van trencar perquè en primavera les lianes estaven seques.

Quin paregut tenen amb els homes prehistòrics?

Els homes de Bunlap tenen un gran paregut amb els homes del neolític, i un poc del paleolític.

PAREGUTS AMB EL PERIODE NEOLÍTIC: Són agricultors i ramaders, són sedentaris, tenen una divisió del treball, teixeixen.

PAREGUTS AMB EL PERIODE PALEOLÍTIC: Són recol·lectors, no tenen cap forma de comerç, no coneixen la ceràmica.

FONTS:

Informació: Vídeo de Bunlap

Llibre de ciències socials, 1r cicle, ed. Mc. Graw Hill.

Fotos: Internet (diverses pàgines)

Encarta 99

Llibre de ciències socials, 1r cicle, ed. Mc. Graw Hill.

1

7

Habitantes de Bunlap