Guerra Civil española

Histroria de España contemporánea. # Antecedents. Restauració. Primo de Rivera. Segona República. Bienni reformista, negre. Bando sublevat, republicá. Batalles. Ajude internacional. Conseqüències

  • Enviado por: Empollona
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

1 - Antecedents

1.1 - La Restauració (1974-1931)

La Restauració, entesa com l'aliança de la burguesía (transformada en oligarquia) i els propietaris de les terres, va ser el període de major estabilitat política. Pero la crisi del 98, i la mort de Cánovas i Sagasta, va anar debilitant aquest sistema fins que en 1923, Alfonso XIII es va veure obligat a acceptar com a cap de una dictadura al general Miguel Primo de Rivera.

1.1.1 - Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)

Durant aquest període es va aconseguir una certa estabilitat social i prosperitat econòmica. També es va poder sufocar el moviment independentista de Abd-el-Krim en Marroc, on Espanya poseïa un Protectorat.

Catalunya es va veure especialment afectada, ja que es va prohibir parlar la llengua i inclús el ball. El motiu era que, mentre els catalans exigien el reconeixement de les seues singularitats culturals i demostraven el seu antimilitarisme, Miguel Primo de Rivera i la seua dictadura estaven recolzats per l'exèrcit. Estos fets van fer que Catalunya votara masivament la República.

En 1929 es va produir una crisi econòmica i a més les organitzacions d'obrers i els sectors intel·lectuals desitjaven un règim més participatiu i progresista. Tot açò va fer que en 1930 el dictador dimitira, i un any després, a conseqüència de les eleccions, es va proclamar la República.

1.2 - II República (1931 - 1939)

1.2.1 - Govern provisional (abril-desembre 1931)

La II República es va proclamar el 14 d'abril del 1931 i com a conseqüència el rei Alfons XIII es va haver d'exiliar a Marsella (França). El govern provisional va estar presidit per Alcalá Zamora. Els desitjos de la República eren imposar una democràcia on tots foren iguals i modernitzar institucionalment i socialment el país.

1.2.2 - El bienni reformista (1931-1933). República d'esquerres.

En aquest bienni el President del govern de la República va ser Manuel Azaña, que va haver de lluitar contra les ideologies extremistes; els de dretes que intentaven boicotejar la República i el sector radical del moviment obrer que la considerava poc reformista.

El nou govern va instal·lar als òrgans intel·lectuals de classe mitja inclòs de la classe obrera, i a través de la Constitució de 1931:

  • SOCIALS: Es va fer una àmplia declaració sobre els drets dels ciutadans, es va permetre votar a les dones i es va reprendre la Reforma Agraria.

  • REGIONALS: Es va dividir el país en províncies limítrofes, amb característiques històriques, culturals i econòmiques comuns, que s'organitzaven en regions autònomes per a formar un nucli polític i administratiu dins de l'estat Espanyol. El dia 9 de setembre de 1932 es va aprovar l'Estatut de Catalunya.

  • RELIGIÓS: Es va separar l'Estat de l'Església, per això la República no va ser ben rebuda per aquesta. A més de la secularització dels cementeris, es prohibia l'ensenyança religiosa a les escoles i es permetia el divorç, el matrimoni civil.

  • MILITAR: Es donava l'opció de retirar-se de l'exèrcit a aquells oficials que no prometeren fidelitat a la República. Es van eliminar els mèrits en categories inferiors a la de general i es va produir una disminució d'oficials, ja que molts s'oposaven al règim.

  • POLÍTIC:. Es van crear diversos partits i sindicats, que van conviure amb altres que ja existien.

*Dretes: -Acció Nacional o Acció Espanyola o Acció Popular; formada per conservadors, monàrquics i catòlics; i basat per Àngel Herrera Oria.En 1933 va passar a integrar la CEDA.

-CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) dirigida per José Maria Gil Robles va ser un partit de masses. Alguns van veure en aquest una adaptació de fascisme europeu a l'espanyola. Va acceptar la República i per això es va allunyar dels grups monàrquics.

-La FE (Falange Espanyola) dirigida per José Antonio Primo de Rivera, era violenta i escasa. Va ser recolzada pels fascistes italians. Es va fusionar amb les JONS (Junta de Ofensiva Nacional Sindicalista).

-Comunió Tradicionalista Espanyola va ser creada pels carlistes i apoyava la monarquia.

-Partit Radical, basat per Alejandro Lerroux amb Diego Martínez Barrio y Ricardo Samper, entre altres. Es va formar per la victòria de les esquerres en le eleccions.

*Esquerres: -PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) basat per Pablo Iglesias amb idees marxistes. El seu sindicat era la UGT.

-UGT (Unió General de Treballadors) dirigida per Largo Caballero tenia una ideologia radical socialista.

-PCE (Partit Comunista Espanyol) va començar a destacar amb Santiago Carrillo.

-CNT(Confederació Nacional del Treball) en 1927 es va incorporar a la FAI. Va ser assassinat el seu cap Buenaventura Durruti. Eren anarquistes.

-FAI (Federació Anarquista Ibèrica)

En Sevilla el 10 d'agost de 1932 el general Sanjurjo va iniciar un alçament, però va fracassar. Aquest fet va produir la dimissió d'Azaña el 7 de semtebre de 1933 i la convocatòria de noves eleccions.

1.2.3 - El bienni negre (1933-1936). República de dretes.

En les eleccions la victòria va ser de les dretes. El nomenament com a ministres de tres membres de la CEDA, en el govern presidit per Alejandro Lerroux, va desencadenar la Revolució el 4 d'Octubre de 1934.L'origen del procés revolucionari va ser el despreci a l'actitud política dels dirigents del Partit Radical.

El 5 de octubre, en protesta al nombrament del tres nous ministres, en moltes ciutats es convocà una vaga general. Astúries y Catalunya foren els nuclis més importants del moviment.

1.2.3.1 - La Revolució a Asturies

En Astúries va adquirir una importància revolucionaria, arribant els insurrectes a abolir la moneda i la propietat privada i formar un exèrcit proletari. L'Aliança Obrera, integrada en Astúries per totes les forces d'esquerres (socialistes, comunistes i anarquistes), va dirigir el moviment, que va tindré com centres principals revolucionaris les zones mineres de Mieres, Sama y La Felguera. El govern envià a Oviedo al general Eduardo López Ochoa, qui va aconseguir la rendició dels revolucionaris asturians. Entre els participants en aquesta revolta es trobava Francisco Largo Caballero

1.2.3.2 - La Revolució a Catalunya

A Catalunya, l'actitud del govern de Lerroux d'abandonar l'ampliació de la legislació social al camp, va fer que els propietaris començaren a utilitzar jornalers portats de fora i a amenaçar als treballadors en tirar-los del treball. Aquesta reacció venjativa dels terratinents, va agreujar la tensió social i va fomentar el desig de venjança dels treballadors contra els patrons, per això hi va haver vagues d'obrers. La indústria va sofrir els efectes de la crisi de 1929 i des de 1933 molts empresaris van tancar les empreses, el que provocà un augment de l'atur i reducció de salaris. Tot junt agreujà el conflicte sindical. El Govern de la Generalitat es precipità en la participació en el moviment revolucionari. Però aquest govern va ser detingut i es suspengué l'Estatut d'Autonomia Català. Així mateix resultà empresonat Azaña, que en aquelles dates es trobava a Catalunya.

1.2.3.3 - Conseqüències de la Revolució

  • En total moriren 1.335 persones, de les quals més d'un milió eren revolucionaries.

  • Es calcula que en total va haver 30.000 obrers presos.

  • La dura repressió debilità l'aliança del govern del Partit Radical amb la CEDA.

  • La promesa de llibertat per als obrers empresonats fou una de les consignes electorals de la coalició anomenada Front Popular.

1.2.4 - Eleccions del 36 i victòria del Front Popular.

En les eleccions el Front Popular, una amplia coalició entre els partits d'esquerres (PSOE, UGT, Esquerra Republicana, CNT-FAI, PCE...), va obtindre la victòria, però les dretes i part de l'exèrcit consideraren que era el moment d'atacar. El Front Popular fou en gran part fruit de les propostes realitzades per les III Internacional, defensades pel comunista búlgar Georgi Dimitrov. 

El 10 de maig Azaña es nomenat president de la República.

2 - Causes de l'inici de la Guerra.

Les principals causes de la guerra van ser els nombrosos conflictes socials, com l´agitació revolucionària dels obrers o l´enfrontament de l´esquerra radical amb l´Esglesia catòlica, i el desordre produït per aquestos motius i altres com l'assassinat de José Castillo, de la Guàrdia d'Asalt, el 12 de juliol de 1936, que va fer que els seus companys d'esquerres es volgueren venjar del que suposaven que era el seu assassí, Calvo Sotelo. José Calvo Sotelo era el lider més destacat de les dretes, i la seua mort es va produir un dia després de la de Castillo. Aquestos fets van commoure al país i l'aixecament es va produir abans del previst, el el 17 de juliol de 1936, en Melilla. Aquest colps d'Estat, que duraria aproximadament 15 dies, es va acabar transformant en la Guerra Civil al enfrentar-se l'exèrcit i el poble.

3 - Posicions inicials. Bàndols.

Amb aquesta sublevació, Espanya es va dividir en dos bàndols:

åEl bando sublevat, es a dir, els nacionalistes: Va dominar les dues Castelles, Galícia, Càceres i Andalusia Occidental. Els nacionalistes formaren el 24 de juliol de 1936 la Junta de Defensa Nacional, per a organitzarse, presidida pel general Miguel Cabanellas.

A finals de Setembre del 36, Franco va ser designat principal jefe militar de les forces sublevades i jefe de govern, i l'1 d'octubre de 1936 es va fer oficial aquest càrrec de Franco.

Va triomfar en l'Espanya rural i conservadora.

åEl bando republicà: controlà Aragó, el nord d'Espanya, Catalunya, Madrid i casi tota Andalusia. Aquest bando s'organitzà en exèrcits populars, formats per sindicats i partits obrers. Contaren amb l'ajuda de les Brigades Internacionals y dels soviètics.

Va triomfar en l'Espanya industrial i agrícola.

4 - Desenvolupament de la guerra i fets significatius

El general Mola tenia escrupolosament organitzat el colp; la idea central de les operacions militars era prendre Madrid, la capital. Emilio Mola Vidal va coincidir amb Franco en centres on devien eliminar als militars sospitosos a favor de la República. El fracàs de l'avanç de les forces provinents de Navarra i del Nord va dur a intentar la invasió amb l'exèrcit del Marroc. Franco que es trobaba al front de l'exèrcit del Marroc, que era el millor preparat i el més eficaç, es va afegir a l'alçament en veure que podria tindre éxit.

  • El 17 de juliol de 1936 es produeix l'aixecament, i els sublevats controlen Àfrica, Navarra, Saragossa,... i fracasen en Madrid, Barcelona, Bilbao,... Però el Govern de la República no és capaç de concebre la importancia del colp militar. La zona republicana, a excepció d'Euscadi, es submergí en un caos revolucionari. En Barcelona i Madrid les forces de seguretat lleials a la República van intentar evitar les matances, però varen ser vessats per la multitud armada. Especialment brutal va ser la repressió en la Ciutat Condal on la CNT i la FAI van prendre part activament. La pròpia Generalitat es va diluir i el president Companys va haver de pactar amb els dirigents anarcosindicalistes per poder conservar, teòricament el poder.

  • El 18 de juliol de 1936: Casares Quiroga (que amb Manuel Azaña formava l'Esquerra Republicana) sempre es va oposar a repartir les armes entre els milicians i finalment va dimitir ja que era incapaç de controlar l'ordre públic i de que els partits i sindicats del Front Popular respetaren la llei..

  • José Giral Pereira: va ser el succesor de Casares Quiroga. Va entregar les armes a les milicies obreres (partits i sindicats). Va intentar formar un govern amb Martínez Barrios i a més es va passar a les dretes per a negociar; açò va fer dubtar a alguns sublevats, però finalment va dimitir.

  • Francisco Largo Caballero es nomenat president del Govern republicà. És el succesor de Giral.

  • El pas per l'Estret va ser possible gràcies a l'ajuda italiana i alemanya. Els legionarias van anar per Extremadura i van prendre Badajoz. Les tropes Espanyoles nordafricanes es van quedar el 6 de noviembre de 1936 a les portes de Madrid, on va ocórrer la primera batalla d'aquesta guerra. Açò va fer que el govern republicà abandonara la ciutat i deixara al càrrec de la invasió a la Junta de Defensa de Madrid.

  • Batalla de Madrid: Combat lliurat entre tropes assaltants de la capital d'Espanya i els seus defensors durant la Guerra Civil. Va ser un combat acarnissat i deu dies més tarde del primer atac, el propi Franco va ordenar suspendre l'atac frontal.

  • Batalla de Jarama - Febrer de 1937: malgrat la derrota de les forces sublevades, aquestes van intentar cercar Madrid; primer Guadalajara i després Alcalà de Henares.

  • Batalla de Guadalajara - del 8 al 21 de març de 1937: Van intervindre les tropes italianes enviades pel dictador Benito Mussolini. Els italians conquistaren Brihuega, aleshores les forces republicanes van ser reemplaçades pel IV Cuerpo de Ejército, dirigit per Enrique Jurado. Aquestos recuperaren Brihuega i derrotaren els franquistes.

  • Batalles al nord d'Espanya:

Després de les batalles de Jarama i Guadalajara Franco va abandonar la idea de prendre Madrid i es va centrar en el nord per a aconseguir els recursos energètics i industrials necesaris per a guanyar la guerra.

åPAÍS BASCæ La Legión Condor va bombardejar Durango i Guernica el 26 d'abril de1937, contra les ordres del General Mola. A pesar de l'atac a l'arbre de Guernica, els alemans no tenien ningun intrés ideològic en això.

åCANTABRIAæEs conquerida pels franquistes en octubre de 1937.

åASTURIESæEs conquerida pels franquistes en octubre de 1937.

  • Juan Negrín és nomenat nou President de la República el 18 de maig de 1937.

  • Batallles al sud: Es conquerixen Màlaga i Granada.

  • Batalla de Terol - desembre i gener de 1937/1938: Va ser una batalla dura amb temperatures de fins a -20ºC; la victòria va ser nacionalista.

  • Batalles cap al est d'Espanya: Franco ja havia aconseguit el nord i en eixe moment estava centrat en el Mediterrani i en aïllar Catalunya. El 15 d'abril de 1938 arriba a Castelló, aleshores comença una ofensiva cap al sud, direcció València.

  • Batalla de l'Ebre - del 25 de juliol al 15 de novembre de 1938: La va iniciar l' Exèrcit republicà, creuant el riu Ebre per sorpresa, amb l'objectiu d'impedir l'atac franquista. Els enfrontaments més durs van ser en setembre, la superioritat dels recursos i efectius de les tropes nacionals van determinar que la victòria fora seua. Va ser l'última gran batalla de la Guerra Civil i acabà de decidir la guerra.

  • El 28 de març les tropes de Franco entren en Madrid i destitueixen al president Juan Negrín.

  • L´Abril del 1939 l´exèrcit del general Franco va arribar al Mediterrani per Vinaròs, i Catalunya va quedar aïllada de la resta de la zona republicana. Un decret del general Franco anul.là l Estatut d´autonomia i les ciutats catalanes van haver de suportar forts bombardeigs. En Madrid es va formar una Junta de Defensa per a gestionar una rendició honrosa, però Franco imposà la rendició incondicional.

  • Cau Almeria i Llevant. L'1 d'abril de 1939 Franco anuncia que la guerra havia acabat.

5 - Ajudes internacionals

  • Republicans: van demanar ajuda a França, a Gran Bretanya i a la Unió Soviètica.

  • França: El ministre de la República Francesa Cot, només va aportar 300 avions.

  • Gran Bretanya: temia per Gibraltar; va proposar un comité de no itervenció.

  • Unió Soviètica: va donar una important ajuda als republicans, i a més va formar les Brigades Internacionals, que eren grups de voluntaris prodecents de 54 països diferents, que van lluitar contra els sublevats, i que es van retirar el 23 de setembre de 1938, per ordre del Comité de No-Intervenció.

  • Sublevats: van demanar ajuda a Alemanya i Itàlia.

  • EE.UU.: va prestar tot el petroli que Franco va necessitar.

  • Itàlia: va ajudar a Franco per afinitats ideològiques i per causes estratègiques. La seua ajuda va ser abundant.

  • Alemanya: va ajudar a Franco principalment per causes estratègiques, però també per causes ideològiques (Legió Condor).

  • Portugal: va cedir el seu territori a Franco per a operacions militars i també com a entrada d'armament per a Espanya.

6 - La Guerra des del punt de vista internacional

Per a Alemanya i Itàlia, Espanya va ser el terreny de prova per a nous mètodes de guerra aèria.

Per a Gran Bretanya i França, el conflicte representava una amenaça en l'equilibri internacional que tractaven de preservar (Comité de No-Intervenció).

7 - Conseqüències de la guerra

7.1 - Demogràfiques

  • Unes 145.000 persones van morir asl fronts

  • La repressió en els bàndols es va cobrar 220.000 víctimes

  • 400.000 espanyols van quedar ferits en operacions militars.

  • Molts republicans es van exiliar, i alguns no van voler tornar, fins la mort de Franco, per por a represàlies.

  • També van sortir els millors científics i intelectuals del país.

  • Va disminuïr la natalitat.

7.2 - Econòmiques

  • Es destruïren unes 900.000 vivendes.

  • Va quedar inservible més d'un terç de la marina mercant i un 60% de locomotores i vagons de trens

  • Gran part de la xàrcia ferroviària i de carreteres va desaparéixer

  • Dos terceres parts de la ramaderia també desaparegueren

  • L'agricultura i la indústria van ser devastades.

  • Nombroses obres d'art van ser destruïdes

  • Els republicans havien donat gran part de l'or del Banc d'Espanya (aproximadament 600.000 quilos d'or) a la URSS per l'ajuda prestada.

åPer una altra part Franco estava endeutat en Alemanya, Itàlia i nombroses empreses nodamericanes pels subministres; la xifra arribava als 1500 milions de dòlars.

åLes morts de la Guerra Civil van produir en alguns parents un greu problema psicològic i trastorns mentals.