Guerra civil española (1936-1939)

Historia de España. Fases. Franco # Rereguardes. Represió

  • Enviado por: Neusquick
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

6.- La guerra civil (1936-1939)

6.1.- Causes de la guerra civil i plantejament del conflicte, el context europeu

  • Introducció:

La guerra civil divisió de la societat en 2 bàndols

  • partidaris de la insurrecció es basen en el feixisme (mode europeu) DRETES

  • partidaris de la república es basen en règim democràtic ESQUERRES

La divisió va donar lloc a un enorme grau de violència i a que els dos bàndols fossin inrreconsiliables.

Amb el govern del Front Popular, eleccions del 36, hi ha una radicalització de dretes i esquerres:

  • dretes: Falange Española, JONS

  • esquerres: PSOE i FAI:

  • proposava suprimir el culte religiós públic

  • proposava confiscar tots els bens

  • organitzar la propietat i societat en comunes lliures.

Què va succeir a Catalunya?

  • A Cat basicament hi va haver un predomini de forçes d'esquerres que es van fixar un objectiu que era organitzar el proletariat.

  • El creen partits polítics nous: el POUM (partit obrer d'unificació marxista) i el PSUC (partit socialista de Catalunya). La CNT-FAI ( adopta postures radicals i fins i tot antirepublicanes ) també era un bloc important.

Aquesta radicalització de la CNT i el Fai es va dur a terme per les divergències que hi havia dins l'exèrcit.

L'exèrcit estava dividit en 2 bàndols:

  • UME (unión militar española) DRETES

  • UMRA (unión militar republicana antifascista) ESQUERRES

Conspiracions contra la republica

Principalment militars:

1932 general José Sanjurjo

1936 febrer eleccions trimf del govern del front popular el cap d'estat major el general Franco, intentar imposar l'Estat de guerra

Persuadit per: - Ministre de Govern

  • Director General de la Guardia Civil

Llavors el Govern del Front Popular col·loca militars adeptes a la república en llocs de responsabilitat (divisions orgàniques).

Els militars sospitosos foren enviats a Canàries (Franco) i Mallorca (Godet)

1936 Març hi ha contactes entre militars i civils per triar endavant el cop d'estat. Eren FE JONS

Comunidad Tradicional (carlins)

Renovación española

1936 Abril el general Emilio Mola prepara i organitza el que serà l'aixecament militar. Pensava que l'aixecament militar havia de ser ràpid i si calia violent. Havia previst dur-lo a terme a finals de juliol.

1936 Juliol L'assassinat de José Calvo Sotelo va precipitar el cop d'Estat de Joan March llogar un avió per Franco per traslladar-lo de les Canàries a Melilla.

17 de juliol del 36 Franco dur a terme la insurrecció miltar (es rebela) a Melilla, afusellant el general Romerales (fidel a la república)

El 18 de juliol era el dia (D hora H) de l'aixecament a la península (Espanya) basicament a Sevilla (general Gonzalo Queipo de Llano)

La nit del 18 al 19 el general Emilio Mola declara l'estat de guerra a la resta d'Espanya (qualsevol persona és culpable fins que no es demostri el contrari)

El 20 de juliol l'aixecament militar no és efectiu arreu d'Espanya i per tant hi ha una divisió:

  • zona republicana (zones urbanes) (ciutats més importants i zones industrials)

- zona rebel (zones rurals) (Castella, Aragó, Galicia, Navarra,...) i les tropes africanes van quedar frenades a l'estret de Gibraltar on l'armada (Que era republicana) els barra el pas.

Comença la guerra civil

A Catalunya

A Catalunya s'havia d dur a terme el 19 de juliol l'aixecament militar. S'havia de dur a terme sobretot a Barna. L'objectiu era ocupar el centre i els edificis oficials.

Els grups d'esquerres i els anarquistes (CNT I FAI) vigilaven les casernes.

  • Els insurrectes van ser aturats en diferents llocs de Barcelona per la guàrdia d'assalt i també Guàrdia Civil que es van mantenir fidels a la Generalitat

  • El general Manuel Goded es va rendir i la seva al·locució per radio reconeixent la derrota va desmotivar els insurrectes d'altres llocs de Catalunya i tothom es va rendir a poc a poc.

  • Durant 20 de juliol gairebé totes les esglèsies i convents de Barna van cremar. Era l'inici d'una revolta o revolució.

  • A Espanya es van crar nombrosos comitès locals i provincials que van anar assumir l'administració dels ajuntaments i institucions, però el govern central, l'autonomia i els alcaldes continuaren tenint la legalitat però no tenien capacitat de fer-ho complir.

Aspectes inicials del conflicte

  • Zona republicana: l'exèrcit havia desaperagut perque el govern havia licenciat tots els soldats (per això l'esforç militar dels republicans en els primers mesos de guerra va ser assumit per les milicies populars)

  • Zona insurrecta: els generals rebels van anar assumint mitjançant la violencia els alcaldes els governadors, els caps militars, i així molts dels partits integrants del Front Popular van ser assassinats o fausellats sense judici.

  • Tot això va deixar dividit Espanya en dos zones cal tenir presnent que la població civil també.

6.2.- Les fases militars de la Guerra Civil

Les tropes rebels (insurrectes, Fixistes) portaven, gairebé sempre, la inciativa militar.

Les fases són:

  • 1era: juliol 1936-desembre 1936

  • 2ona: gener 1937-novembre 1938

  • 3era: desembre 1938-abril 1939

1era fase

El primer objectiu militar dels insurrectes, segons els seus plans era Madrid. El general Mola hi va envià exèrcit des de Pamplona.

Mentrestant l'exèrcit d'Àfrica va passar l'estret de Gibraltar, entrà a Cordova i a Granada i des de Sevilla Madrid per Extremadura però quan arrivaren a Madrid va ser aturat. De totes maneres per seguretat el govern de la Republica es va traslladar a València.

Al setembre, el general Mola va ocupar Irun i San Sebastià.

Les tropes rebels ocupen Galícia i Oviedo.

Les ofensives republicanes van ser dos, la primera va ser cap a Aargó, que s'arriba a conquerir Fujaraloj, Camp, Pina d'Ebre, Aranyis són aturats a Saragossa, Osca i Terol.

L'altre va ser la de Mallorca i Ibiza i s'envien milicies populars (gent del poble que eren voluntaris per lluitar)

Les dues ofensives fracassen per la manca de preparació de les milicies.

2ona fase (Batalla del Jarana i la batalla de l'Ebre)

-Rebels: seguient encaparrats en el mateix intenten conquerir Madrid, batalla de Jarama i no varen aconseguir-ho.

Llavors canvien l'estrategia i volen fer diferents ofensives militars, la 1era pel sud i es conquereix Malaga i ciutats properes. Una altre pel nord intentant conquerir Bilbao i Astúries i tot i que va costar molt per la resitencia obrera i popular ho van aconseguir. La tercera ofensiva va ser cap a Terol. Entre març i abril s'inicia la ofensiva cap a Catalunya i Aragó. Quan Franco trepitja Catalunya invalida l'Estatut d'Autonomia.

-Republicans: van fer una contraofensiva a l'avenç rebel. L'objectiu era reunificà la zona republicana i van centrar el seu atac a l'Ebre.

Un general important era Vicente Rojo, un coronel Juan Modesto i un milicià anomenat Enrique Líster.

En aquest període es fa la baralla de l'Ebre, que es va caracteritzar per la violencia dels seus comats i un nombre molt gran de baixes (50.000 per banda). El govern republicà passa a Barna.

3era fase

Es caracteritza per l'ocupació de Catalunya pels rebels. El 23 de desembre 1938 Franco dona l'ordre d'iniciar l'ofensiva contra Catalunya per Tremp que va resistir una setmana.

L'exèrcit de Franco va anar ocupant tota Catalunya:

15 de gener de 1939 Tarragona

26 de gener de 1939 Barcelona

4 de febrer de 1939 Girona

i mils de persones del govern repulicà fugi cap a la frontera.

Manuel Azaña dimiteix com a president de la República, el qual no va ser substituit, no obstant això Juan Negn va a València per organitzar la zona repbulicana però ja no hi havia res a fer en part pel cop d'estat de Segismundo Casado va intentar pactar amb Franco, però aquest no va cedir i ell es va haver de rendir i el 28 de març les tropes franquistes ocupen Madrid i les altres ciutats es van anar rendint, l'última ciutat va ser Alacnat el 31 de març i el dia 1 d'abril del 1939 la guerra havia acabat.

Les rereguardes (pag 252)

A les rereguardes dels 2 bàndols es van produir canvis importants a nivell social i econòmic i amb un alt grau de violència civil.

Les transformacions revolucionaren a la zona republicana

A partir del 20 de juliol de 1936 a tota la zona republicana es va donar tres fenòmens

  • aparició de nous poders

  • creacions de milicies populars

  • col·lectivització de l'economia

Vençuda la insurreció militar a Barcelona, el president de la Generalitat, Lluís Companys, sense poder real, va proposar a la CNT que formés un nou organisme de poder amb totes les forçes antifeixistes. Aquest organisme havia d'actuar com a veritable govern de Cat. Els anarquistes no s'hi van negar, i el 21 de juliol de 1936 es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, integrat per totes les organitzacions catalanes d'esquerra.

El 26 de setembre del 1936 es formar un govern d'unitat i com a conseller primer Josep Tarradelles (figura prevista en l'Estatut interior de Cat en la qual el president de la Generalitat podia delegar funcions)

  • El comitè Central de Milicies Antifeixistes es van autodisoldre l'1 d'octubre i es va reconèixer les institucions republicanes com a legítimes.

  • Les principals forçes polítiques a partir del 23 de juliol del 1935 van ser:

  • Esquerres republicanes: ERC i acció catalana republicana

  • Partits marxistes: POUM i PSUC

  • Sindicats: CNT-FAI, UGT i Unió de Rabassaires

CNT i POUM defensaven fer la revolució i la guerra

PSUC i UGT i ERC volien primer guanyar la guerra i després farien la revolució.

  • Aquesta revolució es iniciar a principis de juliol i després dels primers dies de lluita contra els insurrectes (19-21 de juliol) els treballadors tornan a la feina però els amos havien fugit o estaven amagats els treballadors es queden les empreses.

  • Això porta el moviment col·letivitzador i es va anar extenen a oficis individuals com els taxistes, barbers a diferents de la nacionalització. El treballador s'autogestiona i això porta a la creació del Consell d'Economia de Catalunya (constituit per totes les forçes polítiques catalanes)

  • Aquesta organització redacta el Decret de col·lectivitzcions i control d'industries i comerços (legalitzava la situació i establia normes)

  • A Cat la col·lectivització va ser poca pq hi havia la petita i mitjana propietat.

  • Les transformacions econòmiques van anar acompanyades d'altres mesures revolucionaries:

  • Municipalització de les cases de lloguer

  • Renovació en l'ensenyament

  • La legislació que concedia la majoria d'edat als 18 anys

  • La legalització de l'abortament durant els tres primers mesos de l'embaràs

(pag 254)

Els primers mesos la rereguarda insurrecta

  • La mort en accident del general José Sanjurjo (20 de juliol del 36) va deixar els insurrectes sense un cap visible.

  • La direcció del `aixecament militar la portava “Junta de Defensa Nacional” (composta per diversos generals i presidida pel més antic Miguel Cabanella) però en realitat cada general feia el que volia a la seva zona i un cop vis que el cop d'Estat es convertia en guerra i va haver necessitat d'un comandament únic proclamar Francisco Franco cap d'Estat i generalíssim (general en cap dels exèrcits d'1 d'octubre)

  • La primera mesura de Franco va ser la creació d'una “Junta Tècnica de l'Estat” amb decrets i volien:

  • Tornar les terres als propietaris expropiats.

  • Depurar els funcionaris propers a la República

  • Fer marxa enrera en les reformes educatives

  • Prohibir partits polítics i sindicats excepte “La Falange” i la “Comunió Tradicionalista

La violencia i la represió a la rereguarda

  • Aquest procés de revolució i reacció va ser molt repressiva contra els grups polítcs i socials, barrejant-se odis personals i sectarismes ideològics

  • Es calcula que es van perdre la vida unes 130.000 persones

  • A la zona republicana tothom que donava suport a la revolta mililtar, simpatitzar amb empresaris, propietaris, ect,... van sofrir una persecució constant.

  • Des del punt de vista polític aquesta repercussió era injustificable pq a Cat hi havia poquíssima gent que dongues suport a més la dreta catalana no va col·laborar direcament en la revolta

  • Francesc Cambó va ser el principal promotor de

  • Els assassinats i els incendis d'edificis religiosos van ser culpa de totes les organitzacions antifeixistes, d'una manera o altra. Menys al País Basc la pràctica religiosa va ser prohibida.

  • En la zona insurrecta també es va viure un clima de terror. Afusellaments sense judici de més de 2000 persones a la plaça de toros de Badajoz, la repressió sagnant a Màlaga,...

Les trajectòries polítiques

A la rereguarda republicana

  • Les derrotes militars dels primers mesos van evidenciar la necessitat de formar un govern unitari, i de crear un exèrcit regular que substituís als milicians.

  • José Giral va dimitir com a president i va ser substituit per Francisco Largo Caballero (setembre del 36-maig del 37)

  • Caballero va formar un govern d'unitat integrat per socialistes, republicans, comunistes i dos nacionalistes, un d'Esquerra Republicana de Catalunya i un altre del País Basc.

  • El govern va anar recuperant lentament poders, però la marxa de la guerra provocà molts enfrontaments en el si del govern, sobretot arran de la posició dels comunistes, que discrepaven Caballero.

  • Arran dels fets de maig de 1937 la crisi política a la rereguarda republicana es va precipitar. Hi va haver enfrontament armat entre el POUM i les forces d'ordre públic de la Generalitat i també entre el PSUC i la UGT

  • El 2 de maig Artemi Aiguader (conseller de Seguretat d'Interior) va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica (de la CNT) per limitar els anarquistes. Però es van reisistir amb armes i durant sis dies Barna va estar ple de barricades i hi hagué enfrontaments amb 500 morts. Això va fer que es suprimissin competències sobre seguretat de la Generalitat.

  • Llavora els comunistes van precipitar la crisi i volien que el POUM es disolgues i que Caballero renunciés. Pero ell no va voler i Azaña va destituir-lo i va encarregar a Juan Negrín.

  • Amb Negrín la influencia dels comunistes en el govern i en l'exèrcit va augmentar progressivament. Ell va orientar la política a resistir a ultrança, a enfortir l'Estat i a potenciar un exèrcit popular amb l'ajut d'Indalecio Prieto, i Vicente Rojo.

  • Negrín plasmà en un programa amb tretze punts la seva política però Franco hi va respondre amb l'exigència de la rendició incondiscional.

A la rereguarda insurrecta

  • el bandol insurrecte, ningú no discutia la primacia militar de Franco, però en el terreny polític tb hi havia discrepàncies difícils entre la FE i les JONS i la Comunió Tradicionalista.

  • Les tensions políticques en aquest bàndol tb van ser constants. Després que es produí un enfotrament a trets entre faccions de falangistes, Franco va reaccionar i el 19 d'abril va promulgar un decret d'unificació, segons es creava un uníc pertit feixista la Falange Española Radicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, el qual se sotmetien a CEDA. Franco era el cap d'aquest nou partit.

  • Llavors quedaven establerts els suports ideològics del que més tard seria el franquisme.

  • A tot plegat cal sumar el suport de la jerarquia eclesiàstica. Els bisbes espanyols, presidits per Isidre Gomà van qualificar l'aixecament militar de croada cristiana, amb la qual cosa el legitimaven davant l'opinió catòlica internacional.

5