Grècia

Art. Monuments. Escultures. Grècia. Marc geogràfic. Ordres arquitectònics. Partenó. Erectèon. Altar de Zeus a Pèrgam. Kouros. Kores. Grans escultors

  • Enviado por: Abardou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 1: GRÈCIA

Marc geogràfic:

La Grècia comprenia tota la península greca, les illes de la mar Egea i les costes de l'Àsia menor. També comprenia el nord d'Àfrica, el sud d'itàlia, Galia i Emporion.

Etapes cronològiques:

- Arcaica: és la més antiga (s.VII i VI a.C.) És una etapa de formació.

- Clàssica: (s.V-IV a.C.)

1r clasicisme: s. V a.C

2n clasicisme: s. IV a.C.

- Etapes de plenitud:

Hel·lenistica γ Hel·leus = grecs (s.III-II a.C). No és una etapa de crisis però ja no estan inetressats amb les etàpes anteriors. És una etapa de grans canvis.

Condicions culturals i socials de l'art grec:

A Grècia neix una cultura amb la capacitat d'interpretar el món. Els grecs crearan un seguit de normes i formes que determinaran l'evolució de l'art.

Aquesta cultura grega ve de les cultures uropees del bronze i del ferro, de l'Egipte i del Pròxim Orient.

Trets fonamentals de la cultura grega:

1. Nova forma d'organització política: la polis. Es tractava de petites comunitats independents. Hi havia un predomini del grup sobre l'individu; es basava en el treball dels esclaus, que feien les feines i no tenien cap dret.

2. L'home, la mesura de totes les coses: L'home com a eix central no esta sotmès a cap poder extern ni superior. És el centre i la principal font d'inspiració.

3. Grècia, el bressol de la filisofia: L'home uneix l'observació i la raó per tal d'explicar la natura. Es busca la realitat i la semblança amb el natural. L'art està basat en la realitat i la raó.

4. La religió: Els deus són molt propers als homes, encara que aquests aconsellen en comptes d'imposar. És un dels elements de cohesió de la ciutat.

5. La concepció de l'art com a recerca de la bellesa: Fins a la Grècia clàssica, es pot dir que l'art no existeix, és quan l'art s'allunya de la funció màgica i religiosa.

Arquitectura grega:

Projecta i edifica espais i edificis.

- El grec no pensa en l'espai interior sinó en l'exterior

- Concep l'edifici com si es tractés d'un monument, d'una escultura.

- Utilitza línies rectes γ arquitectura allindada o arquitravada.

- Arquitectura d'un únic pis alçat, no soperposen pisos.

- Arquitectura policroma, en la que sempre s'utilitzen el blau, vermell i groc a

les parts altes de l'edifici.

- Les edificacions parteixen de 3 principis bàsics:

1) proporció (relacions matem. exactes)

2) equilibri a través de la simetria

3) harmonia (conjunt amb el paisatge) i bellesa (perque

és perfecte en proporcions matemàtiques)

Parts d'un temple:

La tipologia clàssica es divideix en tres espais interiors:

  • Pronaos: a través de la qual s'accedeix a l'interior.

  • Naos: és l'espai més sagrat, més diví; on està la escultura de la divinitat.

  • Opistdomos: espai de les ofrenes. No comunica amb la naos.

  • El temple grec presenta una plataforma (estilobat) per la qual s'accedeix per unes escales (crepis), que consten de tres esglaons. A l'entrada hi ha una rampa (via sacra), és la més important.

    Tots els temples grecs presenten unes columnes exteriors que faran de suport i elements estètics.

    Ordres arquitectònics:

    • Dòric

    • Jònic

    • Coríntic

    'Grècia'

    - Columna estriada i sense base

    - Capitell senzill amb àbac i equí

    - Superestructura formada per arquitrau a

    sobre d'aquest està el fris, dividit en tríglifs

    (espai amb tres bandes verticals) i mètopes

    (espais per a decorar)

    - Mètopes: baix relleu, alt relleu i relleu en el

    forat.

    - Sobre la cornissa hi ha el frontó triangular

    - Ordre més allargat

    - Fust estriat

    - Capitell amb voluta i àbac

    - Arquitrau amb 3 platabandes

    - Fris amb relleu continuat, sense separació

    - Corona l'edifici la cornissa triangular

    - Etapa hel·lenística s.III

    - Més esvelt (allargat)

    - Fust estriat

    - Capitell amb fulles d'acant

    - Arquitrau dividit en 3 platabandes

    - Fris sense decoració

    - Cornissa forta (treballada)

    - Frontó triangular

    Distribució i nombre de columnes:

    Segons el nombre de columnes:

    • 2 parells de columnes γ Dístil

    • 4 parells de columnes γ Tràstil

    • 6 parells de columnes γ Hexàstil

    • 8 parells de columnes γ Octàstil

    • 10 parells de columnes γ Decàstil

    Segons la distribució:

    • Sol davant γ Inantis

    • Per tot el perímetre γ Perípter

    • Doble, per tot el perímetre γ Dípter

    Planta: rectangular o circular

    Materials més utilitzats:

    - Marbre: bloc de pedra ben polida i tallada en formes regulars (mètode carreus)

    - Pedra calcària

    Disposició:

    Aparell isodum: en fileres regulars, ben col·locats

    A partir del s.V a.C. els grecs arriben a la màxima perfecció però s'adonen que construint-los matemàticament no seran perfectes. Així doncs, utilitzaran perfinaments òptics o correccions perque els seus edificis siguin visualment perfectes. Per exemple: les columnas s'aprimen cap a la part superior, les columnes dels extrems estan més separades i s'inclinen cap a dintre per resistir millor i per compensar la sensació visual que es tomben cap enfora. L'entaulament i la cornisa es corben cap amunt per evitar que es formin panxes al centre.

    - exemples 116 Pedro Medina -

    - P A R T E N Ó -

    'Grècia'

    Dades generals de l'obra:

    Partenó, temple dedicat a la deesa Atena, protectora de la polis d'Atenes. Edifici d'estil religiós, casa de la divinitat.

    Constructors: Ictinos i Cal·lícrates; el supervisor va ser Fídies.

    Data i estil de construcció: s.V a.C., es construeix després de le guerres mèdiques, ja existia part d'aquest temple però es va fer de nou. Estil grec classic.

    Estat de l'edifici: en restauració

    Localització: a l'acropolis d'Atenes.

    Anàlisi formal:

    Organitzció: temple prípter de planta rectangular típic de l'etapa clàssica.

    Material: marbre blanc policromat.

    Espai exterior: estil dòric amb fust estriat sense base, un capitell senzill amb abac i equí i un arquitrau llis.

    Espai interior: es divideix amb naos, pronaos I opstòdom. El pronaos i l'opistòdom presentn pòrtics hexastils. Dins de la naos hi ha una altra naos. Té un fris que recorra tot l'interior (fris de Panateneas). A l'interior de la naos hi ha una estatua gegantina d'or, mabre i ivori.

    Elements decoratius: a la façana es troben els timpans decorats en relleus. En un hi ha el neixement de la deesa i en l'altre la lluita entre Atena i Poseidó. Mur isòdum (perfectes, regulars) amb carreu. Visualment és perfecte

    Anàlisi estilístic:

    Arquitectura allindaada , harmonica a escala humana. Utiltzació del dòric amb perfinaments òptics.

    Funció: religiosa. La naos està al mig per a considerar privacitat.

    Elements simbòlics: les metopes

    Elements decoratius: metopes que representen guerres legendàries, scenes de combat de l'amazones, la gegantomàquia, centauroàquia. Al fris hi ha representada la processó de les Panatenees.

    - E R E C T È O N -

    'Grècia'

    Dades generals de l'obra:

    Erectèon, temple excepcional d'estil reigiós, dedicat a varies divinitats: a Atena, al rei Erecteu, al déu del mar Posidó i a l'heroi Cècrops.

    Constructors: Mnèsicles

    Data i estil de construcció: s.V a.C. És d'estil grec clàssic.

    Estat de l'edifici: molt expoliat, li falta el sostre. No queda res de l'interior, sol les cariàtides que no són originals. S'han fet varies restauracions.

    Localització: a l'acropolis d'Atenes.

    Anàlisi formal:

    Organitzció: no és de planta ni regular ni rectangular. Està construit en varies terrasses a diferents nivells.

    Material i sist. constructiu: de marbre blanc. Arquitravat o allindat fet a escala humana pel fet de la cultura antropocèntrica.

    Espai exterior: distribuït en varies naos, la més important orientada al nord dedicada a Atena, amb un pòrtic hexàstil d'ordre jònic amb fust estriat amb volutes i àbac, arquitrau format per 3 platabandes i fris amb un relleu continuat senzill sense separació. D'aquesta pòrtic una porta conduïa a l`exterior, a un recinte obert on hi havia la olivera dedicada a Atena.

    Al sud destaca la tribuna amb sostre cassatonat (amb elements que el decoren).. A les cariàtides hi ha figueres femenines que expresen ritme. Falten els braços: flexionats amb moltes joies. També hauria d'haver les trenes, molt llargues, que no s'han conservat.

    Elements decoratius: figures vestides amb la postua del contraposto, per donar ritm, amb la cama dreta flxionada i avançada.

    Anàlisi estilístic:

    Arquitectura de sistema arquitravat

    Elements simbòlics i decoratius: les cariàtides, que representen dones esclavitzades pels grec.

    D'altre banda l'olivera dedicada a Atena.

    Etapa hel·lenística:

    Canvis profunds (econòmics, socials i polítis) afecten a l'art.

    A partir del rei Felip II, passa a haver un sitema polític a la monarquia en el que intenten unificar tots els territoris sota un únic poder, el del rei. Conquereixen i impresionen a través de l'art. Es perd la unitat estilística, la unitat artística, els cànons, els principis de bellesa… ja no interessa.

    L'art del moment és un art molt propagandístic, per a mostrar el poder.

    Característiques:

    • Monumentalitat (monuments enormes, Ø escala humana)

    • Desubicació dels elements arquitectònics, ja no essegueix l'ordre lògic.

    • Desproporció d'algun element arquitectònic respecte als altres.

    • Concepció de l'arquitectura com a espai teatral (accentua l'efecte teatral, Ø clàssic)

    • Materials nobles (marbre… acabats policromats…)

    • Es mantenen els tres ordres arquitectònics.

    • Es manteen les tipologies dels temples.

    - A L T A R D E Z E U S A P È R G A M -

    'Grècia'

    Dades generals de l'obra:

    Altar de Zeus a Pèrgam, edifici religiós per a les ofrenes o sacrificis d'animals.

    Constructor: no es coneix prò l'encarrega el rei Eumenes II, rei de Pèrgam.

    Data i estil de construcció: s. II a.C. Etapa hel·lenística.

    Estat actual: sol es conserva la façana principal.

    Localització: l'original és a l'acròpolis de Pèrgam però l'actual és al museu de Berlín, dedicat a Pèrgam.

    Anàlisi formal:

    Organitzció: edifici de planta cuadrada amb quatre façanes precedides per escales. A la façana occidental és on hi ha més escales a través de les quals s'accedeix a l'interior. Edifici amb forma de U.

    Material: Marbre blanc

    Espai exterior: edifici amb murs de contensió que soporten un pòrtic amb columnes d'ordre jònic. A la part inferior hi ha un mur de contensió de 7metres d'alçada on destaca el fris de 2,5 metres d'alçada per 100 de longitud.

    Espai interior: a l'interior del pòrtic, a la paret i a un altre fris i al centre del pòtic una porta dona accés a un pati tancat sense sostre amb murs de paret am columnes. Al centre, una taula servia pels sacrificis d'animals.

    Elements simbòlics: el fris, on el tema representat amb un altíssim relleu és la lluita entre els déus i els gegants.

    Característiques estilístiques:

    • Totes les figures estan en moviments violents (cossos conorcionats)

    • Rostres expresius de dolors (pathos) i honor (vacui).

    • No hi ha cap espai sense decorar

    • Captació de l'escena en el moment (cimax)

    • Moment de màxima atenció

    Relació de l'edifici amb l'exterior: predomina l'edifici sobre el paisatge (gigantomaquia).

    Escultura grega:

    • Carácter antropocèntric

    • Tema central de l'escultura: l'home

    • La temàtica es veu en els 3 períodes: arcaic, hel·lenístic i clàssic.

    • Escultura omnipresent (present en molts espais)

    • Materials: Pedra calcària (el més antic, de l'etapa arcàica)

    Bronze (el més valuós, en els tres períodes)

    Marbre

    • Els materals es policromaven els donaven color (ofici: Cosmetai)

    • Sol interessen homes superiors, etapa arcàica i clàssica (herois, atletes, deus)

    • Tipologia, pot tractar-se de varies escultures:

    Sola γ Escultura aillada

    Més d'un personatge γ Grup escultòric

    De peu γ Dempeus

    Assegut γ Sedent

    Montant a cavall γ Acuestra

    • Segons la foma:

    - Exempta (de volum rodó) quan es tévisió completade l'obra

    - De relleu, quan una de les parts està adosada a un suport (visió incompleta

    Escultura arcàica:

    Del s.VII-VI a.C. Hi ha repesentació de:

    • Homes (kouros)

    • Dones (kores)

    • Homes que porten alguna ofrena (moscofors).

    KOUROS

    - De pedra (normalment)

    - A escala humana o una mica més gran

    - Tècnica de la talla (eina: cisell)

    - Policromats (normalment)

    - Tipologia: dempeus de marxa

    - Forma de volum rodó

    - Representació d'un Jove

    - Clar eix de simetria (cap a peus) Eix: sagital

    - Nus, indica l'alta estima del cos

    - Visió frontal

    - Cap proporcionat, on destaca un cabell simètric i arrinxolat que cauper l'esquena

    - Grans orelles respecte a la cara, enganxadesamb un lobul simètric

    - Celles en forma de petits arcs enmarcnt els ulls

    - Ulls amb forma d'ametlla, surtits

    - Nas allargat amb dues línies paralel·les

    - Somriure de llavis tancats (ganyota). Somriure arcaic i estereotripat

    - Tronc amb úsculs plans tot I que hi ha una observació clara de la realitat

    - Braços llargs i enganxats al cos

    - Mans tancades

    - Cames: cama esquerra avançadasenyalant moviment

    - Peus ben assentas al terra i sempre descalços

    Reprsenten monuments funeraris, divinitats, com tambe són escultures honorífiques, en honor d'algú.

    Influències exteriors: en l'etapa arcaica es deixaven ifluenciar per les cultures orientals, com l'egipte (en el fet de ser menys realista)

    Funció escultures: ornamental o votiva (com ofrena)

    KORES

    - De marbre policromat

    - A escala humana o una mica més gran

    - Tècnica de la talla (eina: cisell)

    - Tipologia: dempeus de marxa

    - Forma de volum rodó

    - Representació d'una dona

    - Sempre vestides

    - Amb els plecs de la roba se sap l'antiguitat

    Plecs geomètric γ més antic

    Plecs més reals γ més moderns

    - Cap proporcionat resecte al cos

    • Petinat molt artificios

    • Cabell que cau a les espatlles i pit,amb tres trenes a cada costat (1 sobre

    l'espatlla i 2 sore el pit)

    • Orelles grans, planes i geomèriques

    - Celles en forma de petits arcs enmarcnt els ulls

    - Ulls amb forma d'ametlla, surtits

    - Nas allargat amb dues línies paralel·les

    - Boca tancada amb llavis prims i un somriure arcaic

    - Cos alt i proporcionat

    - Pits ben definits

    - Braç flexionat orientat a l'espectador amb la mà cap adalt

    - Peus junts

    - F A L T A T E X T -

    Escultura clàssica:

    - Actitud més natural

    - Braços que es desenganxen del cos

    - S'utilitza contraposto (esquerra estirada, dreta flexionada)

    - Trenquen amb la simetria

    - Visió Ø frontal (inclinen espatlles o cara)

    - Interés per moviment contingut

    - Utilització de cànons del 1r clasicisme (mesures matemàtiques) que perpetran

    dividir l'escultura en diferents parts proporcionades matemàticament per a la

    bellesa i perfeccció.

    - Cànon més important γ el de POLICLET

    3 Grans escultors:

    FIDIAS:

    Escultor que destaca en els relleus

    MIRÓ:

    - Escultor del realisme

    - Imitava perfectament la realitat

    Discòbol, de Miró

    - Còpia en marbre de l'original (técnica: talla)

    - Com a tècnica en l'original s'utilitzà la fosa, pel fet que era de

    bronze

    - Forma: rodona

    - Tipologia dempeus

    - Tema plasmat: activitat atlètica

    - Completament nu

    - Interpretació nosols anatòmica, sinó també en l'equilibri de ment i cos

    - No és retrat de cap atleta en especial

    - Característiques 1r clasicisme

    - Tema: l'atleta es esculpit en el mateix moment de llençar el disc

    - Extraordinària expressió de moviment pur

    POLICLET EL VELL:

    - El més famós del 1r clasicisme

    - Estableix el cànon o normes per a conseguir la bellesa ideal

    - És autor d'obres molt importants

    - Explica que:

    - La longitud total d'una escultura s'ha de poder dividir en 6 mòdols

    - El cap ha de ser la 1/7 part de la longitud total

    - Els arcs inguinal i del diafragma han de formar un mateix cecle

    - Contraposto: una cama estirada i l'altre relaxada

    La primera obra en la que aplica el seu cànon és Dorifor (atleta que pota llança)

    - D I A D U M E N -

    Dades generals de l'obra:

    Diadumen de Policlet el Vell, escultura del s.V a.C d'estil grec clàssic, es troba al Museu Arqueològic Nacional a Atenes.

    L'autor en va ser l'escultor més important del 1r clasicisme de l'escultura grega.

    Escultura de volum rodó feta de bronze l'original amb una tècnica de fosa a la cera perduda, la copia és de marbre i la seva tècnica la de talla.

    La seva tipologia és la figura aïllada, dempeus i a la vegada commermorativa i de forma exempta (rodona).

    L'estat de conservaió és bona encara que incompleta.
    Clàssica posició contraposto amb una cama estiada i l'altre flexionada, posició de les cames pròpia del període clàssic. Escultura en a que els arcs inguinal i del diafragma formen un mateix cecle, propi del cànon de Policlet.

    Lleugera ondulació del cos i inclinació del cap que donen elesticitat a la figura i més naturalitat, per tant no és realista, sinó que és naturalista.

    Expressió del rostre serena amb una mirada absorta (en un lloc conret). Cos musclat amb un gest elegant. Pentinat amb mechons desordenats i amb la cinta de llana.

    Escultura d'un atlta completament un, interpretant no tan sols anatomia, sinó que també equilibri en ment i cos.

    Pell fina i depilada.

    Característiques estilístiques del 1r clasicisme.

    Aquesta escultura respresenta l'atleta guanyador d'una cursa que sembla que, después de l'esforç i de la tensió acomulades durant la prova no pugui aturar-se i continui avançant mentre es lliga la diadema, cinta qe l'acredita com a guanyador.

    Era una escultura amb intenció de ser exhibida en un lloc públic encara que no se sap si va ser encarregada per un particular o pels poders públics.

    - 6 -

    Vídeos relacionados