Grácies per la propina; Ferràn Torrent

Literatura española del siglo XX. Narrativa catalana. Drama de posguerra. Adolescentes # Argument. Personatges

  • Enviado por: Alicia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

FIXTA TÉCNICA

Autor: Ferràn Torrent

Títol: Gràcies per la propina

Any de publicació: 1995

Ciutat: Barcelona

Editorial: Bromera - Columna

RESUM

El llibre tracta sobre la vida de dos germans, Ferràn i Pepín. Aquests germans vivien amb la seua mare, que estava molt trista des de que va morir el seu marit, el qual els seus dos fills no van aplegar a conèixer. Com que el pare havia mort era la mare la que, en teoria, tenia que cuidar als seus fills, però aquesta no ho feia perquè tenia una gran depressió des de que el pare s'havia mort.

Ferràn i Pepín no estudiaven al col·legi del seu poble i la seua mare els va traslladar a un col·legi de jesuïtes. Com que l'estat de la mare no era molt bo, els dos germans passaven més temps amb el seu iaio i els seus oncles, açò també ocorria per que n' hi havia poca comunicació entre la mare i els germans.

Un dia, al col·legi, les van avisar de que la seua mare havia mort, ja que feia temps que no volia viure.

Després d' un partit de futbol a la classe de educació física , van discutir amb el professor de gimnàstica i van ser expulsats. Aleshores, després d'aquesta expulsió, el seu oncle, Tomàs, li va oferir treball als dos germans i aquestos van acceptar la seua proposta.

Tomàs tenia negocis venen queviures i amb la venta de bebides alcohòliques aconseguides de contrabanda completava els seus ingressos.

Els dos germans van conèixer al millor amic de Tomàs, el Banderillero i més tard als altres amics que se reunien al bar del Boqueron.

Ferràn i Pepín, també tenien altre oncle, Ramonet, que era germà de Tomàs. Aquest sempre estava a casa i s' encarregava de cultivar les terres, de les quals no aconseguien molts ingressos.

Tomàs i el seu soci, el Carraca, freqüentaven els night-clubs, a on anaven a vendre les begudes alcohòliques. El Carraca, amb els diners que guanyava venent les begudes, l' utilitzava per a gitarse-se amb les prostitutes. Un dia en que van a anar a un night-club, se'n van portar a Ferràn i a Pepín, i allí es on van perdre la virginitat.

Però no només anaven als night-clubs sinó que els dijous també anaven al cine i els fins de setmana, solien eixir per Valencia amb els amics de Tomàs.

El iaio de Ferràn i Pepín tenia problemes respiratoris perquè només li funcionava part d' un pulmó, i una vegada quan va anar al metge, i aquest li va dir que havia d'operar-se, el iaio es va negar i als pocs dies després va morir.

Per altra banda, Ramonet només eixia els dimecres i mai deia on anava ni amb qui. Tomàs volia adonar-se d'on anava i per aquest motiu va manar a Ferràn que el seguira.

Ferràn va seguir al seu oncle i va descobrir (desprès de fer algunes investigacions) que el seu oncle, es reunia amb un altre home a un hostal.

Per les vesprades, Ferràn i Pepín, anaven a les sales de ball on, Pepín, que era molt més guapo que Ferràn, lligava més que el seu germà. Ferràn per a tindre més èxit amb les xiques, es va iniciar al boxeu. Però no podia lluitar a combats oficials perquè no aplegava al pes mínim, i només li va quedar l' opció de participar a combats il·legals, els quals va perdre tots.

La empresa que li donava els mobles a Tomàs per a vendre'ls va tancar i van decidir alquilar un local a Valencia on muntarien les peces dels mobles per posteriorment vendre'ls. Per a finançar aquest nou negoci, Tomàs va vendre un parcel·la del seu camp.

Tomàs, sofria atacs asmàtics des de feia molt de tems i no intentava cuidar-se res, ell seguia fumant i bevent. Tomàs va perdre part de la seua vitalitat i va continuant empitjorant per lo que Pepín i Ferràn van convèncer a Tomàs per a fer un viatge a Romania. Van anar allí perquè es deia que era un país molt liberal i havia cremes que rejoveneixen.

Quan van aplegar del viatge es van trobar amb Fino i aquest va dir a Tomàs, Ferràn i Pepín que havia tancat el Boqueron, perquè Flora se n' havia anat. Aleshores el Fino, li va donar el bar a Tomàs per a que tornaren a obrir-lo.

Tomàs, un dimecres, de volta a la seua casa es va sentir mal i el Carraca el va llevar a l' hospital on poc després d' arribar li va donar un infart. Ferràn, es va enterar d'aquest succés i decidí anar en busca de Ramonet al hostal. Com que Ferràn va anar a l'hostal a buscar el oncle Ramonet. L'oncle Ramonet es va adonar de que Ferràn, Pepín i Tomàs ja sabien que ell era homosexual.

En l'hospital, els va aplegar la noticia de que Tomàs tenia una filla amb una dona, que es deia Elisa, amb la qual no tenia cap compromís. A les poques hores de l'infart Tomàs es va morir.

Ramonet estava molt trist per la mort del seu germà, i Ferràn es sentia culpable perquè creia que el seu oncle estava trist perquè ja no anava els dimecres a la seua cita a l'hostal. Aleshores, Ferràn preocupat, va anar a parlar amb el amant de Ramonet. Aquest home es cridava Manolo, i li va dir que Ramonet estava trist per que ja no estaven junts perquè la seua relació havia aplegat a un moment en que o be la feien pública o be ho deixaven. Ferràn va invitar a Manolo a sopar per a que recuperarà la relació amb el seu oncle.

Al sopar no van parlar en cap moment del tema però al cap d'una estona Ramonet va sonriure a Ferràn i aquest i Pepin se'n van anar, per tal de deixar a la parella a soles. Ramonet ja era feliç una altra vegada.

PERSONATGES PRINCIPALS

Ferràn: es un jove que s'ha criat amb el seu germà Pepín. De xiquet era intel·ligent però no li agradava estudiar. No es religiós a conseqüència de la mala experiencia a l'escolà dels jesuïtes. Es el més llest dels dos germans i tenia un cervell molt pràctic. Li podia més el cor i per això li costava molt deixar les xiques amb les quals estava inicialment per a poc temps. Ell i el seu germà ho havien fet tot xunts des de xicotets, per això pensaven el mateix de les coses.

Físicament, es baixet i de poc pes i te poc èxit amb les xiques comparat amb el seu germà. A pesar de no ser molt atractiu, no es tímid, tenia gosadia amb les xiques,es relaciona be amb els demes i sap actuar davant de qualsevol circumstància.

Pepín: tenia gosadia i presència física, podia tindre qualsevol xica. Era molt alt, com el seu pare. Tenia un cos fibrós i una cara atractiva de faccions dures amb una barba incipient. Sempre feia les coses conjuntament amb el seu germà Ferràn, i des de xicotes eren inseparables.

En les relacions que iniciava amb les xiques, Pepín era més canalla i tenia menys perjudicis en deixar alguna xica que Ferràn.

Des de xicotet no li va agradar estudiar, i quan va ser expulsat juntament amb el seu germà va decidir treballar amb el seu oncle i així ser lliure.

Li agradava anar a les sales de ball, eixir a València per les nits per divertir-se i veure combats de boxa.

Tomàs: era l'oncle de Pepín i Ferràn i germà de Ramonet, que es van fer càrrec dels dos germans quan va morir la seua mare. A pesar de ser germans Ramonet i Tomàs eren molt diferents. Tomàs sempre estava fora, amb els negocis. Anava a cases de dones amb el Carraca on li feien servissis esporàdicament, no abusava com el Carraca. Bevia molt alcohol i fumava també molt.

La seua forma de comportar-se i de dir les coses imbuïa d'optimisme l'ambient.

Era un home d'idees i de pensament lliberal. Utilitzava paraules poc escoltades per la gent, que desprès deia encara que no venien al cas, era per donar-se-les d'intel·lectual.

Patia atacs asmàtics, que en l'ultima etapa de la seua vida li van fer perdre la vitalitat en tot el que feia, cosa que li va provocar un canvi en el seu caràcter. No volia cap compromís i per això no es va casar a pesar d'haver-hi tingut una filla amb una dona a la qual ell volia molt. .

Ramonet: li agradava estar a la casa amb l'avi o treballar el camp cultivant-lo. S'encargava del cuidat de l'avi fins que va morir. Era molt atent amb Ferràn i Pepín i de vegades els intentava aconsellar de coses que no feia Tomàs. Era l'home de casa, ell la portava i solament eixia el dijous amb Pepín, Ferràn, Tomàs i l'avi per anar al cinema i els dimecres.

Era molt tímid. Des de sempre havia ocultat el que feia els dimecres i quina era la seua inclinació sexual.

Estava molt trist desprès de la mort de l'avi i l'oncle Tomàs i a més havia deixat el seu amant. Era tan reservat que, a pesar de que sabia que Ferràn i Pepín sabien que ell era homosexual, no s'atrevia parla del tema amb ells. Va ser Ferràn qui va aconseguir que recuperara el somriure i perdera així els perjudicis que tenia.

PERSONATGES SECUNDARIS

Tono el Banderillero: era l'únic amic íntim de Tomàs al poble, propietari de l'establiment Bollos i Panquemaos el Banderillero.

Portava un bigoti de pèl rogenc barrejat amb canes, celles poblades, una cara en definitiva afaiçonada en un museu de cera, d'alçada normal i amplària abusiva. El Banderillero militava en el comunisme i per tant tenia idees polítiques lliberals com Tomàs i els dos es sentien perseguits pel règim.

Era un tipus molt divertit i extraordinàriament bromista i per això congeniava amb Tomàs. Però no hi era al Boqueron amb Tomàs.

El Carraca: era soci circumstancial de l'oncle Tomàs i que Ferràn i Pepín el coneixien perquè ell es deixava caure alguna vegada per ca l'avi.

Carraca tenia una cara realment còmica, amb un nas unflat i tort, els ulls enfonsats, begut de galtes, cames arcades i curtes i una alçada cap el costat dret. Semblava dissenyat per donar el condol.

Era divertit, i que professava un profund agraïment per Tomàs.

Era molt bo venedor que havia aprés de l'oncle. El seu vocabulari estava trufat de metàfores autòctones, fet que cada moviment seu pareixia al d'un personatge de sainet.

Entre l'oncle i ell es repartien els negocis, però quan anaven a les cases de dones per vendre les begudes alcohòlics ell sempre perdia part dels diners guanyats.

Era soci de Tomàs perquè un dia va parlar amb ell al Boqueron i li va dir que no tenia on anar i Tomàs el va fer el seu soci. Carraca se n'havia anat del seu poble repentinament sense dir-ho a ningú perquè un dia la seua dona li va deixar pel barber del poble.

El Fino: era un gitano que estava tots els dies al Boqueron juntament amb el Berruga, Manetes, Brillantina, Maxo-lladre i Tomàs.

Era un home amb molta classe, elegant i ben plantat, el Fino vivia de les dones.

Era alt, prim, amb tres o quatre anells a les mans i una pinta a la cartera que feia servir amb insistència per ordenar-se els cabells.

Sempre anava d'etiqueta, a qualsevol època de l'any, era un consumat ballarí de flamenc, rumba i mambo. Era tot un cavaller. El fino va ser qui va muntar el Boqueron el qual el portava Flora.

Brillantina: a simple vista t'adonaves que havia estat boxejador, tenia la cara feta banderetes. El seu palmarès constava dels que deien que no havia guanyat cap combat i la versió d´ell que deia que havia sigut campió d'Espanya.Com a conseqüència de ser boxador el seua cervell li funcionava poc. Ara entrenava futures promeses en un gimnàs amb pocs medis.