Girona # Gerona

Història. Orígens. Barri Jueu. Call. Ciutat antiga i moderna. Catedral. Muralla # Historia. Orígenes. Bario Judío. Ciudad antigua y moderna

  • Enviado por: Yeray Pérez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

'Girona # Gerona'

GIRONA

Girona, situada entre el mar i la muntanya, té un dels centres històrics més evocadors de Catalunya, el Barri Vell. El llegat arquitectònic barreja la singularitat d'espais com el call, l'antic barri jueu, amb la grandiositat de la Catedral: les pintoresques cases de l'Onyar amb l'aire escenogràfic de les escalinates barroques.

INDEX

Orígens de Girona……………………………………………………………... 1

Barri Jueu i el Call.…………………………………………………………… 2

La Girona antiga………………………………………………………….…… 3

La ciutat Moderna…………………………………………………………….. 4

La catedral de Girona…………………………………………………………. 5

La muralla……………………………………………………………………… 6

Orígens de Girona

La ciutat va néixer amb els romans en establir-hi una fortificació cap als anys 75-76 abans de Crist i anomenar-la Gerunda. Per la seva posició estratègica excepcional (entre quatre rius i dos massissos), la fortificació esdevingué en una plaça forta romana.

El cristianisme es va introduir al segle III, la ciutat sofrí les envestides dels francs i els alemanys dels temps de Gal·liè.

Després de la caiguda de l'Imperi romà (l'any 476), Girona va dependre dels monarques visigots.

A Girona va haver-hi població jueva des d'abans de la invasió sarraïna, quan 24 famílies procedents de les rodalies van ocupar les antigues cases de clergues edificades arran de la Catedral. Els jueus van viure en el Call, de 890 a 1492, i l'empremta que van deixar en l'economia, la cultura i els hàbits dels ciutadans de Girona ve donada pels sis-cents anys d'estada a la ciutat.

Durant els s XI i XII el creixement de Girona fou ininterromput, i començaren a sorgir barris burgesos extramurs: Santa Maria, Sant Pere, Sant Feliu i el Mercadal.

Al s XIV Girona era la segona ciutat de Catalunya superada només per Barcelona.

Tot el potencial demogràfic adquirit al s XVIII es perdé durant la guerra del Francès. Els francesos van ocupar la ciutat del 1809 al 1814 i li van atorgar el rang de capital del corregiment i, després, del departament del Ter .

La demografia gironina se situava, així, en inferioritat evident a l'hora d'iniciar la industrialització del s XIX, i en esdevenir capital de la província del seu nom (1833). Dos factors importants permeteren a Girona d'incorporar-se a la revolució industrial iniciada en altres zones de Catalunya: la proximitat d'un curs fluvial, el Ter, i d'un canal de desviació del seu cabal, la sèquia Monar, i la desamortització. Precisament amb l'aigua de la sèquia Monar començà a funcionar a Girona (1842) la fàbrica La Gerundense, primera de Catalunya dedicada a la fabricació de paper continu.

1

El Barri Jueu

A partir de mitjans dels segle XII, els jueus es van instalar a la Força Vella, el barri conegut com el Call. La seva situació dins dels rasinte més antic de la ciutat medieval, i el seu important creixament, que es manifesta bàsicament en el s XIII, fan el Call de Girona un dels més notables d'europa.

EL CALL

Era el barri on vivia la comunitat jueva.

A Girona les primeres referencies de jueus és en el 898, amb l'arribada de 25 famílies, però s'esmenta per primer cop en el 1160. Des de la seva arribada tant a Catalunya com a Girona els jueus passan per 3 etapes:

-S.XI-Xll: Arribada, assentament i formació de comunitats.

-S.Xlll-XlV: Període de plenitud que es va estroncar amb els problemes social i econòmics. Ja són un 7% de la societat catalana.

-S.XV: Abandonament de les seves terres.

El call de Girona estava delimitat pel carrer Lluís Batlle, la Plaça de la Catedral i el carrer Miquel Oliva. Hi havien 3 sinagogues:

-La primera i més antiga va ser construida en el s .IX. Era, a part d'un lloc de reunió, un lloc d'estudi, una escola d'infants i un hospici.

-La segona va ser construida en el s.XIII i XIV, i es trobava al mig del call.

-La tercera és l'actual centre a porta.

'Girona # Gerona'

2

Girona,la ciutat antiga


El nucli central de la Girona antiga és format pel recinte de la 'Girona # Gerona'
Força Vella, que en el traçat venia a coincidir amb els límits de la Girona romana. Resten encara mostres de les muralles d'aquestes èpoques a la plaça de la catedral i al pati de l'antiga universitat, on hi ha restes de murs ciclopis. La Força Vella formava un triangle limitat pel començament del carrer de la Força, la torre Gironella i la plaça de la catedral. En aquesta plaça, ultra la façana barroca de la seu de Girona, cal esmentar la casa Pastors, avui Palau de Justícia públics. L'any 1985 l'antic Hospital Militar fou l'anomenat passeig de la muralla que permet de recórrer-la per dalt des de les escales construïdes al carrer del general Peralta fins a la placeta del general Marvà. Al principi del passeig Arqueològic s'aixequen els anomenats Banys Àrabs, construcció romànica del s XII. Des de Sobreportes hom arriba també a la Rambla i l'Onyar, passant per la plaça i baixada de Sant Feliu i pel carrer de les Ballesteries fins als Quatre Cantons. Cal remarcar-hi l'edifici de l'excol·legiata de Sant Feliu i un pany de l'antiga muralla de la Força, encara visible a l'anomenat carrer de les Ballesteries. A la riba dreta del Ter, més al nord del barri de Sant Pere i ja fora del recinte emmurallat, hi ha el barri de Pedret, potenciat darrerament com a zona d'esbarjo, amb un embarcador a la riba del Ter i un seguit de restaurants i locals de festa de qualitat. Al sud de la plaça de la catedral es localitza la part burgesa i senyorial de la ciutat medieval, més enllà del carrer de la Força, antic call de la ciutat. Aquest antic barri jueu, solcat de carrerons estrets i ombrius, és actualment un important centre d'atracció de turisme interessat per la història dels hebreus. Al carrer de la Força hi ha l'antic convent de caputxins, habilitat després de la desamortització com a institut de segon ensenyament (fins el 1969). Aquest edifici és ocupat des del 1981 pel Museu d'Història de la Ciutat i des del 1986 per l'Arxiu Històric de la Ciutat. La Força duu directament a la Rambla, la Cort Reial i el carrer de Ciutadans. La Rambla és avui el centre comercial de Girona i un lloc de passeig, amb tota una galeria de porxos en un dels costats. El carrer de Ciutadans fou el centre de l'alta burgesia ciutadana, i hom hi troba residències senyorials d'interès, com la Fontana d'Or, obra única del romànic civil. Entre el carrer de Ciutadans i la Rambla hi ha tot un seguit de carrers i carrerons de marcat sabor gremial (plaça de les Castanyes, les Voltes d'En Rosés, carrer de la Neu, les Pescateries Velles, les Ferreries Velles, els Abeuradors) i la plaça més petita de la ciutat: la plaça del Raïm. A l'altra banda del carrer de Ciutadans, entre el carrer i la muralla de les Pedreres, hi ha l'antic convent de carmelitans (sXVI), avui en part palau de la diputació i en part església del Carme, i a l'anomenada plaça de Sant Josep hi ha l'antic convent dels carmelitans descalços, que estatja els fons documentals de l'antiquíssim arxiu notarial, i el fons històric de la diputació de Girona. Al capdavall del carrer de Ciutadans hi ha la plaça del Vi, amb la casa de la ciutat i l'antiga residència senyorial de la família de Carles. L'antic palau dels Comtes de Solterra ha estat agençat i destinat a seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

Per la pujada de la catedral o les escales de la Pera, deixant a la dreta la casa senyorial de Bernat de Cardona, hom arriba a la plaça dels Apòstols, on hi ha el palau episcopal. Remodelat i dignificat, és ocupat pel Museu d'Art, a càrrec del bisbat, la diputació i la Generalitat, amb fons procedents de l'antic Museu Diocesà. Sortint d'aquesta plaça i seguint l'absis de la catedral hom arriba a la muralla, al portal de Sant Cristòfol. Per l'altre extrem de la plaça hom entra a la plaça dels Lledoners, i per la pujada d'Alemanys, a la plaça de Sant Domènec, on hi ha l'antic convent de dominicans (gòtic, amb un claustre )i la façana de l'antic estudi general.

3

La ciutat moderna


A la riba esquerra de l'Onyar hi ha la Girona moderna, que els darrers anys s'ha convertit en el centre econòmic de la ciutat. Aquesta part romana encara dins el recinte emmurallat del s XVI, el traçat del qual segueix l'actual avinguda de Jaume I, que s'estén pel terreny ocupat fins l'any 1895 per la muralla del Mercadal, des de la plaça dita de la Independència fins a l'actual plaça del Mercat. Tot l'espai comprès entre aquesta muralla i l'Onyar fou durant molt de temps un espai ocupat per hortes i convents; només a partir de la desamortització i amb l'obertura del carrer Nou començà a poblar-se, i s'hi instal·laren algunes indústries, a redós de la sèquia Monar. L'any 1920 hi fou alçat l'edifici de correus, en els terrenys de l'antic baluard de Figuerola. Entre la Granvia i el riu hi ha dues places comunicades: la de l'Hospital i la de Pompeu Fabra. La primera té un magnífic conjunt monumental, format per l'Hospital de Santa Caterina, començat el 1666, i l'Hospici (avui Casa de Cultura: biblioteca, Escola de Comerç, col·legi universitari), edificat per Ventura Rodríguez, a impulsos del bisbe Tomás de Lorenzana, cap a la fi del s XVIII. Tota aquesta part comunica amb la Girona antiga per un seguit de ponts (de Sant Agustí, de les Pescateries Velles, de Pedra) i per l'actual plaça de Catalunya o plataforma sobre l'Onyar.

4

LA CATEDRAL DE GIRONA

La catedral de Girona té la nau gòtica més ampla del món,de 22,98 m, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma, que fa 25 m.

Fou iniciada en el segle XI i acabada en el segle XVIII. De l'any 1040 és la torre del campanar integrada per diversos pisos separats per files de petits arcs llombards cecs que es transformen en finestres dobles en els pisos superiors.

La seva construcció va començar a tres naus, la proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i una discussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. Després d'escoltar el seu dictamen, favorable majoritàriament a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau de 34 metres d'alçària, que havia de convertir la catedral en un monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial.

La façana és barroca. A l'exterior de la catedral s´hi conserva el portic gòtica de Sant Miquel al nord i el Pòrtic dels Apòstols de Guillem de Morey (segle XIV) amb escultures afegides al segle XV, al sud.

El claustre romànic és del segle XII, amb planta trapezoidal determinada per les muralles precedents, dobles columnes i capitells historiats.

Cal destacar també la càtedra episcopal románica del segle XI, localitzada sobre la capella major.

En el Tresor s'hi pot veure el famós Tapís de la Creació i diverses escultures i arquetes islàmiques.

'Girona # Gerona'

5

LA MURALLA

Les excavacions de fa quatre anys al soterrani de la Catedral i la consulta de noves fonts documentals han permès confirmar la intuïció dels arqueòlegs: gran part de la muralla fundacional de Girona que es conserva no és romana, sinó carolíngia, i per la seva extensió i l'estat de conservació es pot considerar la més important d'Europa.

La muralla carolíngia es va construir entre finals del segle VIII i principis del IX, probablement després de la violenta ràtzia que Abd-el-Mèlik va dirigir contra la ciutat l'any 793 i que va comportar la destrucció de part dels murs originals.

Seguint el traçat romà, el que forma el triangle de la Força Vella, els carolingis van doblar la funció defensiva de la muralla aixecant-hi un segon mur a tocar, amb la qual cosa la ciutat va quedar protegida per una muralla de quatre metres d'amplada que la feia gairebé inexpugnable. El mur carolingi es reconeix per l'ús d'uns carreus més plans que els romans i per I'alternança de dovelles blanques i negres, però no hi havia cap objectiu ornamental en aquesta tipologia, sinó estrictament militar. Els carolingis no van enderrocar tampoc el primitiu temple romà sobre el qual s'alça la Catedral, sinó que van adaptar-lo, amb modificacions mínimes, com a església cristiana, de manera semblant al que es va fer a la catedral de Siracusa, a Sicília. 

'Girona # Gerona'