Gimnàstica Artística

Característiques. Elements. Exercicis. Anelles. Barres paral·leles. Barra fixa. Cavall amb arcs. Paral·leles asimètriques. Barra d'Equilibris

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

Gimnàstica artística

'Gimnàstica Artística'

Índex

Pàgina

Característiques de la gimnàstica artística 3

Tipus d'exercicis més destacats 4

Tombarella endavant 4

Tombarella endarrera 4

Quintes 5

Vertical olímpica 5

Vertical invertida 5

El pont 5

La roda 6

Colom 6

"Flic-flac" 6

Mortal enrera 6

Mortal endavant 6

Salt al poltre 7

Salt del grup A 8

Colom o salt de recolzament invertit 8

"Yamashita" 8

Tipus d'aparells més utilitzats 9

Anelles 9 9

Paral·leles 9

Cavall amb arcs 10

Barra fixa 10

Paral·leles asimètriques 11

Barra d'equilibris 11

Opinió personal 12

Bibliografia 13

Característiques de la gimnàstica artística

'Gimnàstica Artística'
La gimnàstica artística és una especialitat esportiva on es relacionen el risc, l'harmonia l'equilibri i la bellesa estètica del moviment. És un esport que fa veure especialment la força, la flexibilitat, la potencia, l'equilibri i l'agilitat.

En aquesta gimnàstica hi ha les dues categories (no com la gimnàstica rítmica que només hi ha la categoria femenina), la categoria masculina i la femenina. Entre les dues categories hi ha diferencies en el seu contingut. En la femenina hi ha quatre disciplines:

Barra d'equilibris, exercicis al terra, salt al poltre i paral·leles asimètriques.

En canvi, en la masculina n'hi ha sis:

Paral·leles, poltre amb arcs, exercicis al terra, anelles, barra fixa i salt al poltre.

Les dones salten el poltre de 1,10 metres d'altura i els homes en un de 1,35 metres. Els dos s'impulsen en un trampolí de 120cm. (foto)

Les competicions de gimnàstica artística es compostes de dos tipus d'exercicis: lliures i obligatoris.

Normalment el jurat està compost de un àrbitre, sis jutges i un col·laborador tècnic.

Tipus d'exercicis més destacats

Tombarella endavant

La descripció tècnica d'aquest element es divideix en cinc frases fonamentals: posició inicial, desequilibri, impuls, rodar i recuperació.

Posició inicial: buscant l'elemental, el fàcil, adoptarem la posició ajupint-nos per iniciar el moviment.

Desequilibri: desplaçament del centre de gravetat dels peus cap endavant, inclinant el tronc i dirigint les mans cap al terra.

Impuls: després del desequilibri, impulsem em les cames provocant un alçament de la cintura sobre les espatlles i empenyent el cos endavant.

Rodar: havent fet l'impuls s'arronsen les cames sobre els músculs i aquests sobre el pit. A la vegada els braços abracen les cames.

Recuperació (posició final): pel defectes de la inèrcia, el cos va cap endavant. Les cames s'estiren per recuperar la posició inicial.

Tombarella endarrera

Les cinc frases de la tombarella endarrera són exactament iguals que l'anterior tot i que la mecànica és totalment diferent.

Posició inicial: d'esquena al lloc on es té que fer la tombarella. Flexió de cames i els braços s'estenen al davant.

Desequilibri: el centre de la gravetat està situat en la base del punt de suport. Es realitza el moviment semblant a assentar-se.

Impuls: comença en la separació dels peus del terra. Les cames van cap amunt i cap enrera. Tot això es fa en un obrir i tancar d'ulls.

Rodar: després de la posició assentada es fan contactes de l'esquena al terra.

Recuperació (posició final): s'acaba l'exercici amb una flexió de cames igual que en la posició inicial.

Quintes

Diem "quintes" a l'exercici basat en una tombarella endarrera, però en una extensió del tronc cames i braços.

Vertical olímpica

Consisteix a sostenir tot el cos en equilibri els palmells de les mans. Es tindrà en compte:

Col·locar els palmells de les mans al terra, separades a l'amplada de les espatlles i amb els dits estirats.

Aixecar un cama enlaire. L'altra cama s'ha d'ajuntar a la primera durant la trajectòria, fins canviar els pes endavant (sobre les espatlles), arribant a formar un línia vertical amb els canells, espatlla, malucs i peus.

L'espatlla a de quedar recta i el cap s'ha de col·locar entre els braços.

El pont

Aquest exercici es fa torçant el cos a la màxima alçada. Els braços han d'estar estesos a l'alçada de les espatlles, els canells i les espatlles han d'estar en línia vertical. Les cames es col·loquen rectes i juntes. La separació entre braços i cames ha d'ésser la mínima possible.

La roda

Moviment endavant, amb dos plans d'acció: frontal d'entrada i lateral de sortida.

Descripció: des de la posició dret en la pla frontal posem la primera mà a terra per facilitar l'enlairament de la cama contraria. A continuació recolzem l'altra mà que facilitarà l'impuls de sortida. Passem a l'altra cama i acabem drets. És important que posem la ma dreta diferent de la ma esquerra.

Colom

És un gir de 360º al voltant de l'eix transversal del cos amb un recolzament passatger de les mans. Tècnicament, després del primer moviment i abans de l'impuls col·locarem tot el pes del cos sobre la cama de repulsió. L'angle format pels braços i pel tronc ha de ser molt obert. El recolzament i repulsió de les mans a terra s'ha de fer el més lluny possible de la cama recolzada. El llançament de la cama s'ha de fer endavant i cap dalt. En el moment del vol les espatlles no han de sobrepassar la vertical del recolzament de les mans.

L'ajuda es fa des del costat, agafant per un braç i per la cintura.

Flic-flac

És un salt acrobàtic cap endarrera de 360º, posant les mans i fent el moviment invertit.

Mortal enrera

Salt enrera amb un gir de 360º per damunt l'eix transversal del cos, sense recolzament de les mans.

Mortal endavant

Gir lliure endavant de 360º per damunt l'eix transversal del cos. Encara que es pugui tenir la idea pròpia de que només és una figura del terra, el cert és que es pot trobar en tots els aparells com, per exemple la sortida mortal endavant de les barres paral·leles.

Salt del poltre

La distància en que es col·loca el trampolí respecte el poltre dependrà de la velocitat de carrera que adquirirà el gimnasta i de la tècnica del salt a realitzar.

Analitzarem els salts de poltre en dos grups:

A) Salts d'escassa dificultat, utilitzats com a elements de progrés, aprenentatge, i presa de contacte em l'aparell.

B) Salts amb un cert grau de dificultat, inclosos al codi o reglament de la gimnàstica artística.

Els salts es poden dividir en set etapes que s'han de fer i practicar amb una tècnica apropiada.

Totes les etapes s'han de treballar d'una a una, per arribar a un nivell tècnic i anar progressant cada vegada més en salts de més dificultat.

Carrera. Ha de ser ràpida i controlada.

Avant salt. És la passa prèvia al recolzament dels peus al trampolí.

Batuda. Impuls sobre al trampolí amb la punta dels peus.

Primera volada. Fase que va des de que els peus abandonen el trampolí fins que les mans prenen contacte amb l'aparell.

Repulsió. Impuls sobre l'aparell col·locant els braços al poltre per davant del tronc.

Segona volada. Trajectòria parabòlica condicionada al salt que realitzem. S'ha de tenir en compte que la llargada de la volada en permeti allunyar-nos més d'un metre del poltre. El salt del tipus B requereix una distància més gran.

Recepció: Aterratge amb els peus junts i les cames estirades sobre els matalassos, s'ha d'esmorteir la caiguda amb una ràpida flexió dels genolls.

Salt del grup A

La "pídola": saltar el poltre amb les cames obertes.

Interior: passar les cames juntes i arrupides entre els braços.

Interior o vike: passar les cames entre el recolzament de les mans però, aquesta vegada, les cames estirades.

Colom o salt de recolzament invertit

Aquest és el salt més important del grup B.

És un salt de recolzament invertit passatger sobre el poltre, amb el cos totalment estirat, realitzant una rotació endavant completa del cos (360º).

"Yamashita"

Aquest salt és molt similar a l'anterior.

És un salt de recolzament invertit, però després la repulsió dels braços sobre el poltre es carpa ràpidament el cos, el tronc va a trobar les cames per estirar-se de nou abans d'arribar a terra.

Tipus d'aparells més utilitzats

Homes:

Anelles (foto1)

'Gimnàstica Artística'
És un aparell que consta de dues anelles de fusta penjades amb cables d'un porxo metàl·lic subjectat al terra amb tensors.

Barres paral·leles (foto2)

'Gimnàstica Artística'
Són dues barres de fusta sobre uns travessers a 1,75 metres de terra. L'amplada és regulable.

Cavall amb arcs (foto3)

'Gimnàstica Artística'
També conegut com a poltre amb anelles, és un aparell masculí consistent en un poltre de 1,10 metres d'alçada amb dos arcs de fusta on s'hi agafen el gimnasta per fer les seves evolucions durant l'exercici.

Barra fixa (foto4)

'Gimnàstica Artística'
És una barra metàl·lica de 2,40 metres de llargada subjecte per dos peus i quatre tensors.

Dones:

Paral·leles asimètriques (foto5)

'Gimnàstica Artística'
És un aparell de dos bandes disposades a diferents alçades i separades l'una de l'altre. La separació entre les bandes dependrà de l'alçada del gimnasta i de l'exercici.

Barra d'equilibris (foto6)

'Gimnàstica Artística'
És una barra de fusta, folrada per estalviar relliscades, mesura 10 cm d'amplada i els exercicis duren entre 70 i 90 segons.

Opinió personal

La gimnàstica artística des del punt de vista del meu pare es un esport difícil i un espectacle molt bonic, amb colors, música i molt de moviment amb figures espectaculars que recorden un espectacle del circ.

Quan es fan les olimpíades acostumen a ser les competicions que es segueixen amb més interès des de la televisió per la seva vistositat la bellesa de les seves protagonistes.

D'altre banda es de tothom sabut que per assolir un primer lloc en una competició fa falta molt d'exercici i una practica diària molt dura i constant que la major part de les vegades porten al fracàs d'aquelles persones que durant molts anys hi ha dedicat uns esforços enormes a costa de molts sacrificis.

Hem vist algun cas real tractat en el cine que ens ha fet posar la pell de gallina, no oblidem que les primeres figures d'aquesta pràctica acostumen a ser molt joves i son encara molt joves quan han de deixar aquest esport perquè d'altres més joves els hi prenen el lloc.

No he pogut anar a la fira per culpa d'aquest treball. M'ha costat molt traduir aquest treball ja que del lloc on treia la informació estava en castellà. Crec que mes o menys he obert i tancat el diccionari 50 cops. Per altra banda l'esport tampoc m'agrada, no em surten les coses gairebé i per tant, crec que no aprovaré l'assignatura. Si no arriba a ser pels pares que me'n ajudat i animat, no hauria fet aquest treball.

Bibliografia

Payés M. Rosa i Pugés, Mònica. SERÉIS CAMPEONES Gimnasia Artística 1. Guias de Deportes Olímpicos. La Vanguardia, Barcelona 1991.

Payés M. Rosa, Pugés Mònica i Segura, Joaquim. SERÉIS CAMPEONES Gimnasia Artística 2. Guias de Deportes Olímpicos. La Vanguardia, Barcelona 1991.

LA GRAN ENCICLOPEDIA DE LOS DEPORTES OLÍMPICOS, volum III. Ediciones del Drac.

Sucarrats, Josep, Rabassa, Francesca, Soriano, Teresa i Vázquez, Lídia NOVA ENCICLOPÈDIA CATALANA DE L'ESTUDIANT. El cos humá i la salut volum 10 Carrogio, SA de Ediciones. Barcelona 1999

A internet: http://www.olympic.org