Gimnàstica Artística Esportiva i Gimnàsica Rítmica

Historia. Modalidades. Reglamento. Gervasio Deferr. Alejandro Barrenechea. Jesús Carballo Martínez. Andreu Viu Preses. Víctor Cano Segura. Leonidovna Boguinskaya. Elena Comaneci. María Alcaid Butet. Mélodie Pulgarín Linero. Patricia Moreno Sánchez

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

· Indroducció

· Història i arrels de la Gimnástica Artística Esportiva.

· Modalitats esportives que componen l'esport de la Gimnástica Artística Esportiva. Com es classifiquen segonds el tipus de prova i sexe?. Reglament de cada modalitat.

· Realitzar una breu biografia de 5 gimnastes masculins destacables de la Gimnàstica Artística Esportiva. Nom, nacionalitat, modalitat, rècords o marques aconseguides, fotografies, etc. Almenys 2 espanyols.

· Realitzar una breu biografia de 5 gimnastes femenines destacables de la Gimnàstica Artística Esportiva. Nom, nacionalitat, modalitat, rècords o marques aconseguides, fotografies, etc. Almenys 2 espanyoles.

· Comparar la Gimnàstica Artística Esportiva i la Gimnàsica Rítmica. Enuncia i descriu els diferencies mes rellevants

· Què opines dels esportistes que prenen substancies prohibides per aconseguir millors marques i resultats?. Justifica la teua resposta.

· Conclusions i opinió personal.

· Bibliografía.

INTRODUCCIÓ.

He realitzat este treball de manera obligatòria per a educació física. Espere informar-me i saber més acosta la gimnàstica artística i també la rítmica ja que no sé la diferència. Realment no hi ha molta gent que puga distingir bé els dos tipus i esta sàrria una bona forma de solucionar-me eixe problema.

Sempre he admirat la gent que era tan elàstica i podia realitzar tot eixe tipus d'acrobàcies amb el cos. També he escoltat moltes vegades que este tipus d'esport és un de què té més alts nivells d'anorèxia, per les pressions que patixen en els entrenaments.

Per tant, em pareix que este treball pot resultar interessant.

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

1. Història i arrels de la Gimnástica Artística Esportiva.

Es considera que la gimnàstica es va originar en l'antic Egipte, quan es realitzaven les acrobàcies circenses.

Al segle II abans de Crist, en èpoques de la Civilització Minoica, els hòmes i dones realitzaven el Bot del Toro, per al qual s'exercitaven i consistia en un participant que corria cap a un bou li envestia, agafava els seus banyes i, abans de ser llançat pels aires, executava una cabriola a l'aire per a intentar caure en la gropa de l'animal, del que es baixava ràpidament.

Històricament els orígens de la gimnàstica artística es remunten a l'any 1810, quan l'alemany Friedrich Ludwig Jahn va començar les seues activitats com a pedagog a l'Institut Plamana de Berlín.

Jahn va ser el creador i impulsor d'un tipus de gimnàstica que realitzava amb els seus alumnes en una zona boscosa als afores de Berlín, cridà Hasenheide.

Els exercicis fonamentals que formaven la base del seu sistema requerien grans espais, perquè a més de la realització de moviments sobre primitius aparells, practicaven les carreres en les seues modalitats de fons i velocitat, i els salts d'altura, longitud i profunditat. Cultivaven la força per mitjà de l'alçament i transport de pedres o sacs plens d'arena i s'exercitaven en la lluita. Per a finalitzar estes sessions gimnàstiques aprenien a nadar.

El nombre d'alumnes es va incrementar i va ser llavors quan Jahn va fundar a 1811 el primer gimnàs. Allí es realitzaven qualsevol classe de jocs i exercicis elementals treballant en comun i públicament. Aquest nou sistema es denomina Turnkunst.

Per causes polítiques, la gimnàstica de Jahn es va prohibir en tota Prússia des de 1820 fins a 1842. Mentrestant el seu sistema havia adquirit un gran prestigi i molts dels seus alumnes que van emigrar a altres països al ser perseguits, ho van difondre a Suïssa, Holanda i els Estats Units d'Amèrica.

En 1842 Federico Guillem IV va declarar indispensables per a l'educació de la joventut els exercicis gimnàstics, incloent-los en els programes d'ensenyança. Amb aquest reconeixement a la seua utilitat, el sistema de Jahn es va propagar ràpidament per tota Alemanya.

Eiselen i Spiess van ser els continuadors de l'obra de Jahn i els principals introductors de reformes. Van crear normes per a la realització exacta del moviment, facilitant així el seu aprenentatge, van multiplicar el nombre d'exercicis en els aparells i van introduir el concepte de ritme en l'execució.

El primer introductor d'aquest tipus de manifestacions va ser Spiess i en l'actualitat seguixen realitzant-se en països com Alemanya, Suïssa, Luxemburg i altres.

En 1865 es va crear la Federació Belga de gimnàstica a proposta sent el primer secretari federal el belga Cuperus.

Es va crear la Federació Internacional de Gimnàstica, de la Cuperus seria el seu primer president.

Les primeres competicions gimnàstiques van comprendre exclusivament l'àmbit masculí. En les olimpíades modernes ja es van incloure les proves gimnàstiques sobre aparells, encara que es realitzaven algunes proves totalment desaparegudes en l'actualitat. Cada olimpíada va marcar una evolució i així, en l'olimpíada d'Atenes (1896), el programa gimnàstic va incloure l'enfilà de la corda. A Saint Louis (1904), les anelles van tindre el seu lloc en la competició, i a Estocolm (1912) serien els exercicis de sòl o mans lliures els que tindrien formal acollida en la gimnàstica esportiva.

La gimnàstica femenina va participar per primera vegada en una olimpíada en 1928 a Amsterdam. A l'olimpíada de Berlín (1936), on la competició de gimnàstica esportiva masculina va comprendre les sis disciplines actuals, mes altres proves atlètiques. Berlín no sols es va distingir pel treball en els sis aparells tradicionals, sinó per l'execució dels moviments gimnàstics. Els impulsos i els voltejos van predominar sobre els exercicis estàtics i de força. La tècnica va iniciar el seu desenrotllament i per tant, la gimnàstica esportiva es va enriquir amb noves formes i conceptes.

Els campionats del món de gimnàstica esportiva van tindre el seu inici l'any 1903 i es van celebrar periòdicament cada dos anys, fins que en 1922 es va optar per la forma olímpica, és a dir cada quatre anys. En l'actualitat hi ha una sèrie de manifestacions gimnàstiques que es realitzen sota el control tècnic de la F.I.G. tant en categoria masculina com femenina i amb una periodicitat regular. Entre els més excel·lents es pot mencionar la copa d'Europa, els jocs Panamericans, els jocs Asiàtics, els jocs Mediterranis i la Universiada o jocs Universitaris.

2. -Modalitats esportives que componen l'esport de la Gimnástica Artística Esportiva. Com es classifiquen segonds el tipus de prova i sexe?. Reglament de cada modalitat.

Les competicions de gimnàstica artística solen tindre tres modalitats:

  • Competició individual general.

  • Competició per equips.

  • Finals individuals per aparells

Els aparells en què han de realitzar els exercicis són:

Cavall amb arcs:

Ho realitzen únicament els hòmes.

El cavall amb arcs mesura 543 cm d'alt i el cavall en si, mesura 350 cm d' ample per 280 cm de llarg. Les gropes del cavall han d'estar separades de 40 a 45 cm. El gimnasta ha de cobrir amb el seu exercici les tres àrees del potro, ha de posar les seues mans en els cércols i fer el seu exercici o coreografia (donant volantins, bots...), mentres realitza continus moviments circulars interromputs només per les requerides tisores. Les úniques parts del cos que poden tocar l'aparell són les mans. L'exercici sencer ha de fluir amb un ritme controlat i constant.

Considerat per molts com el més difícil de tots els aparells, el cavall amb arcs és també el més subtil. Cada moviment està definit per uns complexos posicionaments de les mans i el cos.

La dificultat radica en dos aspectes. Primer, el gimnasta realitza moviments que són predominantment duts a terme de forma circular en un pla horitzontal. Segon, el gimnasta fa la majoria de cada rutina recolzat en una mà mentres l'altra aconseguix l'altra part de l'aparell per a realitzar el següent element. Un típic exercici de cavall amb arcs implica tant de treball d'una sola cama com d'ambdós. Les habilitats de cama sola generalment inclouen les trobades en forma de tisores, un element fet sovint sobre l'arc.

El treball de les dues cames no obstant això, és l'acte principal d'este esdeveniment. El gimnasta balanceja les dues cames en un moviment circular i realitza tals habilitats sobre totes les parts de l'aparell. Per a fer l'exercici més complicat, els gimnastes sovint inclouran variacions en el posicionament de les cames.

L'exercici acaba quan el gimnasta realitza amb el desmunte, balancejant el seu cos fora de l'aparell o realitzant una parada sobre les seues mans i botant. Durant tota la sèrie, només les mans poden tocar l'aparell i l'incompliment d'esta regla provoca pèrdua en la puntuació.

Anelles

Ho realitzen únicament els hòmens.

El suport de les anelles mesura 575 cm d'alt. El cable i corretjans als quals estan subjectes les anelles mesuren 300 cm de llarg, i estan separats 50 cm. L'exercici d'anelles ha d'incloure almenys dos parades de mans: una executada per mitjà de la força i l'altra a través del balanceig. Almenys un element de força ha de ser dut a terme durant dos segons. Exemples d'estos elements de força són el Crist, la creu invertida o la planxa.

El Crist es realitza amb el cos recte, perpendicular al sòl i els braços estesos perpendiculars al cos, mentres que una creu invertida és una posició invertida de parada de mans amb els avantbraços estesos perpendiculars al cos.

Una planxa és una posició rígida del cos, paral·lela al sòl i per damunt de les anelles.

Les anelles han de romandre quietes mentres el gimnasta no està fent la seua tasca o es penalitzarà amb dos punts menys, si al contrari estan movent-se mentres el gimnasta esta fent el seu exercici se li sumen dos punts a la seua puntuació, ja que en el que consistix este aparell no és que les anelles es moguen menys si no a aguantar en elles sense caure a l'estoradet(sòl en gimnàstica), els descomptes en la puntuació es faran per balancejos innecessaris i / o inestabilitat en les posicions.

Les anelles són l'aparell menys estable de la categoria masculina. Romandre quiet en les distintes posicions és primordial i només aquells amb el major domini de l'esdeveniment mostraran una extraordinària habilitat a realitzar tots els elements de l'exercici amb absoluta precisió. Les anelles han de romandre davall absolut control al final de cada element. El cos no ha d'afluixar-se ni girar i els braços no han de tremolar. El gimnasta ha de realitzar el Crist o la planxa de forma ràpida, parar-se segur durant dos clars segons i després procedir tranquil·lament amb la següent part. Durant els elements de balanceig, el cos ha de romandre estés i en les parades de mans ha d'estar recte.

Salt de potro

El gimnasta ha de superar una altura i una distància mínims en cada bot. Durant el prevol, des del trampolí fins al potro, el cos ha d'elevar-se ràpidament amb l'angle apropiat alhora que les mans aconseguixen el potro. Durant el segon vol, des del potro fins al sòl, el cos del gimnasta ha d'elevar-se almenys un metre per damunt de l'altura del potro i volar dos metres i mig a partir del potro abans de contactar amb el matalafet. L'aterratge ha de ser ferm, sense cap pas de sobra i en línia amb el potro.

El potro del bot masculí mesura 135 cm d'alt, en la modalitat femenina mesura 120 cm. Té 35 cm d'ample per 160 cm de llarg. La pista que s'usa per a prendre corregudeta cap al bot mesura un metre d'ample per 25 metres de llarg.

Barres paral·leles

És realitzat únicament per hòmens

Les barres paral·leles es situen a 195 cm d'alt. Cada barra mesura 150 cm de llarg i la separació entre ambes pot ser ajustada de 42 a 52 cm. Un exercici de paral·leles consistix bàsicament en elements de balanceig i vol. Components de força poden ser empleats en la rutina, encara que no són necessaris.

S'exigix que el gimnasta execute dos elements de balanceig: un recolzat i l'altre penjant de les barres. El gimnasta també ha de dur a terme un element en el qual les mans se solten i re agafen les barres, comunament conegut com solta. Encara que no cal, alguns dels millors gimnastes es mouen per fora de les dos línies que formen les barres, duent a terme parades de mans en només una barra. Quan són ben executats, estos moviments conformen una bona rutina.

Els elements més difícils requerixen que el gimnasta perda de vista les barres per moments, com succeïx en els mortals cap avant i cap arrere.

Barra fixa

Es realitza únicament per hòmens.

La barra fixa és un metall de 0.09 m de diàmetre i 2.40 m de llarg, suportat a una altura de 2.50 m sobre el nivell del pis. En aquesta prova únicament hi ha moviments d'impuls i balanceig sense parada, predominant els vols al front i arrere, on també es presenten moviments en què se solten les preses simultàniament per a prendre novament l'aparell, en aquest, únicament està acceptat el contacte amb les mans i ocasionalment amb les plantes dels peus. Esta és considerada la prova més espectacular de la gimnàstica, principalment pel risc que hi ha en l'eixida.

Barres asimètriques

El més espectacular dels aparells en la competició femenina. Exigixen força tant com concentració, coordinació i precisió.

En un exercici d'asimètriques, hem d'observar grans balancejos que comencen en la barra més elevada, incorporant diversos canvis de barra, cabrioles i soltes.

La rutina ha d'evolucionar des de la barra més baixa a la més alta, incloent diverses soltes, elements de vol, canvis en la direcció, mortals i balancejos circulars.

La barra inferior pot ser ajustada entre 140 i 160 cm d'altura, mentres que la superior ha de situar-se entre 235 i 240 cm d'altura. Les barres estan, en la seua base, separades per un metre de distància i poden ser ajustades fins una separació màxima entre elles de 143,5 cm.

La rutina sencera ha de fluir d'un moviment a un altre sense pauses, balancejos de sobra o suports de més. Cada exercici ha d'incloure dos soltes.

Sòl

Este exercici ho realitzen hòmes i dones.

Ha d'estar adaptat musicalment per mitjà d'una coreografia, duren entre 70 i 90 segons i han de cobrir l'àrea sencera del sòl.

El gimnasta ha d'emprar elements acrobàtics i gimnàstics per a obtindre una alta puntuació en el seu exercici. Estes inclouen dos sèries acrobàtiques, una amb almenys un o més mortals, una sèrie acrobàtica /gimnàstica i una sèrie gimnàstica.

El gimnasta ha de mesclar harmoniosament estos elements mentres que ha de fer un ús versàtil de l'espai del sòl, canviant la direcció i el nivell de moviment.

Els elements gimnàstics han de fluir lliurement durant l'exercici mentres que els bots han de cobrir grans distàncies i les cabrioles i girs afegir emoció a la música.

L'àrea que comprén el sòl és de 12 per 12 metres.

Barra d'equilibris

Ho realitzen únicament les dones.

L'exercici ha de durar entre 70 i 90 segons i cobrir tota la longitud de l'aparell.

La gimnasta ha de realitzar moviments acrobàtics, gimnàstics i de dansa per a aconseguir una alta puntuació.

Hi ha algunes exigències en la barra d'equilibri: una sèrie acrobàtica que incloga almenys dos elements de vol, un gir sobre una cama d'almenys 360 graus, un salt de gran amplitud, una sèrie gimnàstica / acrobàtica, una sèrie gimnàstica i un element de treball pròxim a la barra.

La barra d'equilibri se situa a 120 cm d'altura, té 10 cm d'ample i mesura 500 cm de llarg.

L'execució global de l'exercici ha de causar la impressió que la gimnasta ho Du a terme en el sòl, no en una superfície de 10 cm d'ample.

Hem d'observar variacions en el ritme, canvis de nivell (de situar-se assentat en la barra a botar molt per damunt d'ella) i l'harmoniosa mescla d'elements gimnàstics i acrobàtics.

3. - Realitzar una breu biografia de 5 gimnastes masculins destacables de la Gimnàstica Artística Esportiva. Nom, nacionalitat, modalitat, rècords o marques aconseguides, fotografies, etc. Almenys 2 espanyols.

Gervasio Deferr

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Va nàixer el 7 de novembre de 1980 a Barcelona. Fill d'emigrants argentins que van escapar del seu país darrere del colp militar de 1976.

Va destacar en els campionats del món en Laussanne, Suisa en 1997, quan va acabar en sèptim lloc en l'esdeveniment de mans lliures. Va tindre una bona actuació en el Mundial de Tiajin 99' on va arribar a subcampió en la prova de pis darrere del rus Alexei Nemov.

A Sydney 2000, un error en l'última sèrie acrobàtica en el seu exercici de pis, ho va deixar fora del medallero. Va aconseguir classificar-se per a la final de salt de cavall i es va convertir en campió olímpic guanyant la primera medalla d'or olímpica per a Espanya en Gimnàstica Artística. Va quedar en el tercer lloc en la seua especialitat, el potro, en la Copa del món celebrada en Stuttgart l'any 2000.

L'any 92 va ingressar en el CAR de Sant Cugat del Vallés. Les set hores d'entrenament diari li van portar a abandonar els estudis quan tenia 17 anys. Or de bot a Sydney, va donar positiu per cannabis i va ser sancionat.

En 1998 es va proclamar campió europeu júnior en sòl en Sant Petesburgo (Rússia).

Plata en el Campionat d'Europa de Bremen, en 2000, en la modalitat de sòl.

En el Mundial de Debrecen (Hongria) en 2002 va aconseguir la plata en sòl, encara que se la van retirar poc després darrere de donar positiu en un control antidopatge. El 23 d'agost del 2004.

Or en bot en els Jocs d'Atenes 2004.

Gervasio Deferr aconseguix el primer or espanyol a Atenes en la final de bot. Va eixir a assegurar i va obtindre un 9,687 en el seu primer bot que ja augurava bons presagis, per a després clavar el segon i col·locar-se en primera posició.

Alejandro Barrenechea Jayo

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Nascut el 30 de març de 1976 a Bilbao.

Son pare era el seu entrenador; però va morir abans dels jocs de Sydney.

És llicenciat en Direcció d'Empreses.

En 1999 va ser operat d'ambdós genolls pel que va estar nou mesos sense caminar; a més no li garantien que poguera tornar a la competició.

 

RESULTATS

ANY

TORNEIG

LLOC

RESULTAT

1994

Campionat d'Europa Júnior

Praga

46 AA

1996

Campionat d'Europa 

Copenhaguen

10 T

1997

Jocs del Mediterrani

Bari

2 T

 

Campionat del món

Lausana

9 T

1998

Campionat d'Europa 

Sant Petersburg

6 T

1999

Campionat d'Espanya

Granada

1 PB, 1 HB

2000

Campionat d'Europa

Bremen

7 T

 

Jocs Olímpics

Sydney

11 T, 34 AA

2001

Euroteam

Riesa

3 T

 

Campionat d'Espanya

Móstoles

1 AA

 

Jocs del Mediterrani

Tunis

3 T, 4 F, 7 R

 

Campionat del món

Gant

14 T

2002

Espanya-Grècia

Les Regates

1 T, 2 AA

 

Espanya-Itàlia

Torrent

1 T

 

Campionat d'Europa

Patras

7 T, 6 F

 

Campionat d'Espanya

Vitòria

1 AA, 3 R, 3 PB

 

Grand Prix de Glasgow

Glasgow

4 F

 

Campionat del món

Debrecen

21 F, 44 PB

2003

Espanya-Itàlia

Ponferrada

3 T (B team)

 

Alemanya-Espanya-Suïssa

Dresden

3 T

 

Campionat del món

Anaheim

10 T

 

Campionat d'Espanya

Torrent

3 AA, 3 R, 2 V, 4 PB, 1 HB

3 Equips: (T); Individual: (AA); Sòl: (F);   Cavall amb arcs: (PH;) Anelles: (R); Bot: (V); Paral·leles: (B); Barra: (HB)

Jesús Carballo Martínez

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Jesús Carballo Martínez va nàixer el 26 de novembre de 1976 a Madrid.

Jesús va començar a practicar la gimnàstica amb tan sols 6 anys.

En un principi Jesús entrenava amb el modest equip madrileny de Sant Blai, i amb el temps va passar a entrenar amb el CU Las Palmas.

Va obtindre el seu primer títol en 1988 quan es va proclamar campió d'Espanya en categoria aleví. En 1992 es va convertir ja en un gimnasta internacional absolut amb tan sols quinze anys. Un parell d'anys més tard es proclamarà per primera vegada campió d'Espanya Senior, títol que repetirà en 1995 i 1996

La seua primera aparició destacada com a gimnasta internacional va tindre lloc en els europeus júnior de Praga de 1994, on va ser medalla de bronze.

En 1995 debuta com a professional a Roma amb motiu de la Copa d'Europa i és ací on va obtindre la medalla de bronze en la final de paral·leles, modalitat que amb el temps serà la seua especialitat.

La seua progressió és enorme i en el Mundial de Puerto Rico de 1996, Carballo es fa amb un lloc entre els millors a l'obtindre la medalla d'or en la prova de barra fixa gràcies a un exercici en què va introduir diversos elements inventats per ell.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996, era un dels favorits, però un esvaró inoportú li va privar de la medalla d'or en la prova de barra fixa. Este esvaró li va suposar el quedar-se sense la medalla d'or en uns Jocs Olímpics, un dels pocs triomfs que li quedaven per aconseguir.

A este esvaró li va seguir, uns mesos després una greu lesió. Es va fer una doble fractura de cúbit i ràdio el que li va mantindre fora de la gimnàstica durant una llarga temporada.

No obstant això, Jesús es va sobreposar de la lesió gràcies a l'ajuda incondicional dels seus entrenadors Marco Antonio Vázquez i el bielorruso Lev Galiandri. Va repetir l'èxit de Blume a l'imposar-se en el Campionat individual dels Jocs del Mediterrani de Bari en 1997, unint a esta medalla l'or en la barra fixa, el seu aparell favorit. Posteriorment, en els Campionats del món de Lausana de 1997 va ser sèptim en el concurs complet i segon i medalla de plata en la final de barra. Llàstima que una tendinitis crònica que patix en ambdós genolls li impedira clavar l'eixida

Va ser també sèptim en la final de paral·leles i nové amb l'equip nacional en la competició per equips. Eixe mateix any venç en les proves de la copa del món de Sttutgart i Zuric.

Al juny de 1998 es va operar els dos genolls per a poder seguir amb la seua trajectòria professional en el món de la gimnàstica artística. Va ser durant la recuperació d'esta operació quan va patir un altre dur colp que va marcar la seua carrera. Per aquella època Carballo va perdre Marco Antonio Vázquez, el que va ser el seu entrenador, el seu amic i el seu confident.

En 1999 torna a la competició i ho fa d'una manera destacada. En els Campionats del món de Tianjin (Xina) torna a proclamar-se campió del món de la seua prova favorita, la barra, i és sext en la final d'anelles.

Abans dels Jocs Olímpics de Sidney va patir una nova recaiguda per culpa de la lesió del genoll dret. Va haver de ser operat de nou i este va ser el motiu de la seua absència en estos Jocs olímpics.

L'any següent, i quan participava en els campionats del món de gimnàstica artística (29 d'octubre del 2001) en barra fixa, l'especialitat que li ha donat prestigi i que també li ha negat fins ara la glòria olímpica, Carballo va realitzar amb la perfecció habitual en ell el seu exercici, però en l'aterratge de l'eixida el seu genoll operat va tornar a fallar-li i va estar novament dènou mesos de baixa per a recuperar-se físicament, i abans que res, psicològicament.

Al febrer de l'any 2000 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu.

Darrere d'esta brillant carrera s'amaga una persona senzilla el el seu actual de la qual és convertir-se en entrenador, així ho va anunciar al setembre d'enguany durant l'exhibició que va realitzar amb motiu de l'anunci de la seua retirada.

Andreu Viu Preses

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Andreu Viu Preses va nàixer el 3 de febrer de 1978 a Barcelona.

El seu entrenador era Alfredo Hueto.

Resultats

ANY

TORNEIG

LLOC

RESULTAT

1996

Campionat d'Europa Júnior

Copenhaguen

6 T, 7 PB, 3 HB

1997

Campionat d'Espanya

Huelva

 

 

Jocs del Mediterrani

Bari (Itàlia)

2 T, 1 PB

 

Campionat del món

Lausana (Suïssa)

9 T

 

Memorial Blume

Barcelona

2 AA

1998

Campionat d'Espanya

Comes (Barcelona)

1 PH, 2 PB, 1 HB

 

Campionat d'Europa

Sant Petersburg

6 T, 3 PB

 

DTB

Cottbus (Alemanya)

3 PB, 3 HB

 

Copa del món

Sabae (Japó)

4 PB

1999

Campionat d'Espanya

Granada

3 AA

 

Campionat del món

Tianjin (Xina)

10 T

 

DTB

Cottbus (Alemanya)

5 HB

2000

Campionat d'Europa

Bremen (Alemanya)

7 T

 

Jocs Olímpics

Sidney (Austràlia)

11 T

2001

Campionat d'Espanya

Mostoles (Madrid)

 

 

Jocs del Mediterrani

Tunis

3 T, 5 AA, 6 PH, 2 PB, 2 HB

 

Campionat del món

Gant (Bèlgica)

14 T

 

Grand Prix de Glasgow

Glasgow

1 PB, 2 HB

2002

Espanya-Grècia

Les Regates (Madrid)

1 T, 1 AA

 

Espanya-Itàlia

Torrent (València)

1 T

 

Campionat d'Europa

Patras (Grècia)

7 T, 6 PB

 

Campionat d'Espanya

Vitòria

4 AA, 1 PB, 2 HB

 

Grand Prix de Glasgow

Glasgow (Gran Bretanya)

4 PB

 

Campionat del món

Debrecen (Hongria)

7 PB, 32 HB

 

Copa del món

Stuttgart (Alemanya)

4 PB

2003

Internacionals de França

Paris (França)

6 PB, 7 HB

 

Copa d'Espanya

Màlaga

1 PB, 1 HB

 

Espanya-Itàlia

Ponferrada (Lleó)

1 T

 

Campionat del món

Anaheim

10 T

3 Equips: (T); Individual: (AA); Sòl: (F);   Cavall amb arcs: (PH;) Anelles: (R); Bot: (V); Paral·leles: (B); Barra: (HB)

Víctor Cano Segura

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Víctor Cano Segura va nàixer el 10 de febrer de 1978 a Barcelona.

Va començar a practicar la gimnàstica en 1990.

Entrena en C. A. R. De Madrid i el seu entrenador és Fernando Siscar.

Resultats

ANY

TORNEIG

LLOC

RESULTAT

1993

Memorial Blume

Barcelona

9é General I.

1994

Campionat d'Europa Júnior

Copenhaguen

21é General I. , 7m Cavall amb Arcs 

 

Memorial Blume

Barcelona

10é General I.

 1996

Campionat d'Europa Júnior

Praga

13é General I. , 7m Bots

 1997

Campionat del món

Lausana (Suïssa)

9é Equips

Jocs del Mediterrani

Bari (Itàlia)

2n Equips, 7m General I. , 4t Sòl,   5t Cavall amb Arcs, 5t Barra

 

Copa d'Espanya

Guadalajara

2n General I.

 

Campionat d'Espanya

Huelva

 

Campionat d'Europa

Sant Petersburg

6t'Equips

1998

Copa d'Espanya

Mostoles (Madrid)

Campionat d'Espanya

Comes (Barcelona)

3r General I. , 3r Cavall amb Arcs, 2n Barra

1999

Campionat del món

Tianjin (Xina)

10é Equips

Universiada

Palma de Mallorca

8u Equips, 6t Sòl

Campionat d'Espanya

Almeria

1r General I.

2000

Campionat d'Europa

Bremen (Alemanya)

6t'Equips, 10é General I.

Jocs Olímpics

Sydney (Austràlia)

11é Equips, 

Gymn 2000

Ljubljana (Eslovènia)

2n Cavall amb Arcs

Euroteam

Riesa (Alemanya)

3r Equips

American Cup

Orland (EE.UU..)

8u General I.

Internacional de França

Paris

5t Cavall amb Arcs

Boavista International

Boavista (Portugal)

3r General I. , 5t Sòl, 1r Cavall amb Arcs, 2n Anelles, 2n Barra

Campionat d'Espanya

Mostoles (Madrid)

Jocs del Mediterrani

Tunis

3r Equips, 1r General I. , 6t Bots, 6t Barra

Campionat del món

Gant (Bèlgica)

14é Equips, 25é General I.

2002

Espanya-Grècia

Les Regates (Madrid)

1r Equips, 3r General I.

Espanya-Itàlia

Torrent (València)

1r Equips

Campionats d'Europa

Patras (Grècia)

7m'Equips, 7m General I. , 4t Cavall amb Arcs

Svetlana Leonidovna Boguinskaya

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Nascuda el 9 de febrer de 1973 a Minsk és una gimnasta que ha representat als equips nacionals de la Unió Soviètica i de Bielorússia. Es va fer coneguda pel drama i l'art que desplegava en els seus exercicis de sòl. Boguinskaya va competir en tres Jocs Olímpics representant a tres equips diferents: l'equip de l'ara extinta URSS en 1988, l'Equip Unificat de la provisional Comunitat d'Estats Independents en 1992, i Bielorússia en 1996. Boguinskaya és triple campiona olímpica, amb medalles d'un altre en bot en 1988 i per equips en 1988 i 1992.

Boguinskaya va practicar patinatge artístic de xicoteta durant diversos anys, però va començar en la gimnàstica amb huit anys. Dos anys després es va traslladar de Minsk per a entrenar de manera intensiu en el centre d'alta tecnificació de Krugloya Uzera (Llac Circular) en la regió de Moscou. Als 14 anys va començar a formar part de l'equip nacional soviètic. Va guanyar la seua primera medalla internacional, un bronze en la barra d'equilibris, en els Campionats del món de 1997. Es va convertir en una de les millors gimnastes de l'equip soviètic i s'esperava d'ella el millor per als Jocs Olímpics de 1988 a Seül, Corea del Sud. Va acabar els Jocs amb 4 medalles: or per equips, or en bot, plata en sòl i el bronze de la competició individual, però els seus dos ors van ser una decepció per a la delegació soviètica.

Tres dies després de l'Olimpíada, l'entrenadora de Boguinskaya, Lyobov Miromanova, es va suïcidar. Miromanova havia entrenat i atenció a Boguinskaya des que s'havia traslladat de Minsk a Moscou.

Amb una nova entrenadora, Luidmilla Popkovich, Boguinskaya es va convertir en Campiona del món en 1989, títol que va dedicar a l'honra pòstuma de Miromanova.

En 1990, Boguinskaya va ser la primera dona, i l'única fins a la data, a guanyar totes les medalles d'or possibles en uns Campionats d'Europa de Gimnàstica. Amb això, defenia els seus títols de la competició individual, bot i sòl, i afegia els títols de barres paral·leles asimètriques i barra d'equilibri. En 1991 Boguinskaya no va poder guanyar de nou el Campionat del món i va quedar relegada a un segon lloc davant de Kim Zmeskal dels Estats Units d'Amèrica. De totes maneres, va aconseguir guanyar ors en la competició per equips i en la barra d'equilibris.

En 1992, Boguinskaya, llavors amb 19 anys, va guanyar la seua tercera medalla d'or olímpica, esta vegada en la competició per equips. Va finalitzar quinta en la competició individual, com havia ocorregut en els campionats d'Europa de 1992. Cansada de la competició va decidir retirar-se, però quatre anys després, una Boguinskaya de 23 anys va estar a punt de guanyar el títol individual dels Campionats d'Europa de 1996, quedant en segon lloc darrere de la llavors Campiona del món (i futura campiona olímpica en la competició individual) Lilia Podkopayeva d'Ucraïna.

Nadia Elena Comaneci

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Va nàixer el 12 de novembre de 1961 en Onesti, Romania.

Va començar a competir a nivell nacional en 1970 com a membre de l'equip de la seua ciutat natal. Ràpidament va ser reclutada pel reconocidísimo entrenador Bela Karolyi i la seua esposa Marta, entrenadors llavors de l'equip nacional de Romania, que més tard van fugir a Estats Units, on van ser entrenadors de molts grans gimnastes nord-americans. Als 13 anys Nadia Comaneci va tindre el seu primer èxit important: va guanyar tres medalles d'or i una de plata en el Campionat Europeu de Gimnàstica en Skien, Noruega.

Un any després, en 1975, la gimnasta va superar amb quatre victòries individuals a la russa Lyudmila Turishcheva, pentacampeona d'Europa, i es va alçar amb la primera posició en la classificació general individual de les competicions preolímpiques de Montreal.

L'any 1976 va triomfar a Nova York, on, a més de fer-se amb la victòria en la Copa Amèrica, es va convertir en la primera dona que realitzava el doble mortal d'esquena en l'eixida del seu exercici d'asimètriques. Als catorze anys d'edat va ser l'estrela dels Jocs Olímpics de Montreal. La romanesa és la primera gimnasta que va aconseguir arrancar als jutges la puntuació perfecta, 10, en uns Jocs Olímpics. Va guanyar tres medalles d'or: general individual, barra d'equilibri i paral·leles asimètriques, una de plata: general per equips i una de bronze en exercicis de sòl.

En 1978, lluny dels seus èxits anteriors, arribava al Campionat del món de Gimnàstica amb pes excessiu i fora de forma. Una caiguda en les barres asimètriques la va relegar al Quart lloc de la classificació final, però encara va tindre forces per a guanyar la barra d'equilibri.

De nou prima i en forma, l'atleta romanesa es convertia en 1979 en el primer gimnasta de tots els temps que conquistava tres títols europeus consecutius. Però durant el campionat del món, al desembre, quan Comaneci dominava les classificacions darrere del programa obligatori de la competició, va haver de ser hospitalitzada abans de començar el programa lliure, afligida d'un enverinament en la sang provocat per un tall que es va fer en la nina amb una sivella metàl·lica. Contradient les instruccions dels metges, va abandonar l'hospital i va competir en la barra d'equilibri aconseguint la puntuació de 9,95. Gràcies a esta actuació, l'equip romanés va aconseguir la seua primera medalla d'or per equips.

Va participar de nou en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i es va classificar en el segon lloc de la general individual darrere de la russa Yelena Davidova. Va aconseguir conservar no obstant això el títol olímpic de barra d'equilibri i va empatar en sòl per a la medalla d'or. L'equip de Romania va acabar la competició en segon lloc.

Darrere d'esta edició dels Jocs Olímpics, Nadia es va retirar de l'alta competició. La seua última aparició en un torneig major va ser en el Campionat Mundial Universitari que es va celebrar a Bucarest en 1981. Va guanyar cinc medalles d'or, però va haver-hi acusacions de parcialitat contra els jutges, atés que la mitat d'ells eren romanesos.

María de les Mercedes Alcaid Butet

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

María de les Mercedes Alacaide Butet va nàixer el 30 de juliol de 1991 a Palma de Mallorca.

Mesura 1'52m'i pes 41'5kg. Va començar en la gimnàstica als 6 anys els seus entrenadors del CAR de Madrid són Jesús Carballo, Almudena Sant Josep, Lluïa Guisat i Eva Roda

Competició

T

AA

VT

UB

BB

FX

1999

Campionat Espanya Base Iniciació I

 

9

 

 

 

 

2000

Campionat d'Espanya Aleví II

 

8

 

 

 

2

2001

Campionat d'Espanya Aleví I

 

7

 

 

 

3

2002

Campionat d'Espanya Aleví I

 

9

 

 

 

 

2003

Campionat d'Espanya Infantil I

 

3

 

5

4

3

2004

Espanya - Holanda Júnior

3

 

 

 

 

 

Campionat d'Espanya Infantil I

 

5

 

 

5

2

2005

Campionat per Autonomies

3

3

 

 

 

 

Eyod

12

 

 

 

 

 

Campionat d'Espanya Júnior

 

1

2

2

1

2

2006

Itàlia - Espanya Júnior

2

4

 

 

 

 

Campionat d'Europa Júnior

 

18

 

 

 

 

Copa d'Espanya

 

5

 

5

4

8

Campionat d'Espanya Júnior

 

1

5

1

1

1

2007

Stella Zakharova Cup

5

5

 

 

4

 

Campionat d'Europa Sènior

 

23

 

 

 

 

Copa d'Espanya

 

6

 

5

 

4

Espanya - Romania - Itàlia

3

4

 

 

 

 

Campionat d'Espanya Sènior

 

2

3

2

2

2

Espanya - Alemanya - Portugal

2

3

 

 

 

 

Campionat del món

15

 

 

 

 

 

Mélodie Pulgarín Linero

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Va nàixer el 7 de febrer de 1989 En Martorell (Barcelona)

Els seus entrenadors són: Javi Gómez, Susana García i Kima Gratacós (Coreògrafa)

Mélodie ha sigut guardonada amb el Premi d'Honor d'Esport Català que distingix els millors esportistes catalans de 2003.

Mélodie Pulgarín va ser invitada pel Comité Olímpic Espanyol a presenciar els Jocs Olímpics d'Atenes en virtut dels seus resultats esportius i el seu brillant expedient acadèmic.

COMPETICIÓ

T

AA

VT

UB

BB

FX

1997

Campionat de Catalunya d'escolars

 

3

 

 

 

 

1998

Final Copa Catalana

 

2

 

 

 

 

Campionat de Catalunya d'escolars

 

1

 

 

 

 

1999

Trofeu Federació

 

1

 

 

 

 

Campionat de Catalunya

 

1

 

 

 

 

Campionat d'Espanya

 

1

1

3

1

2

2000

Trofeu Federació

 

1

 

 

 

 

Campionat de Catalunya

 

1

 

 

 

 

Campionat d'Espanya

 

1

3

2

2

2

Top Gym Charleroi

1

16

 

 

 

 

Campionat d'Espanya d'Autonomies

1

2

 

 

 

 

2001

Campionat d'Espanya de Clubs

1

6

 

 

 

 

Campionat de Catalunya

 

1

 

 

 

 

Campionat d'Espanya

 

1

1

1

1

2

Campionat d'Espanya d'Autonomies

1

5

 

 

 

 

2002

Gran Bretanya-Espanya Júnior

1

8

 

 

 

 

Campionat d'Europa Júnior

11

 

 

 

 

 

Campionat d'Espanya de Clubs

2

 

 

 

 

 

Top Gym Charleroi

 

11

 

5

4

 

Copa d'Espanya

 

4

 

2

2

 

Copa Iberoamericana

 

5

 

3

2

 

Triangular Espanya-Mèxic-Grècia

1

 

 

 

 

 

2003

Campionat d'Espanya d'Autonomies

1

 

 

 

 

 

Espanya-Bielorússia

1

4

 

 

 

 

Campionat de Catalunya de Clubs

 

1

 

 

 

 

Copa d'Espanya

 

3

4

4

3

3

Espanya-Romania-Brasil

2

13

6

 

 

10

Campionat de Catalunya

 

1

 

 

 

 

Campionat d'Espanya Júnior

 

1

1

2

1

1

4 Motors d'Europa

1

2

 

 

 

 

JOJE de París

 

11

 

 

 

2

Trofeu per Aparells de la Foixarda

 

 

1

1

1

1

2004

Espanya-Holanda Júnior

2

1

 

 

 

 

Campionat d'Espanya d'Autonomies

1

1

 

 

 

 

Itàlia-Espanya Júnior

2

7

 

 

 

 

Campionat d'Europa Júnior

12

13

6

 

 

7

Memorial Joaquim Blume

16

 

 

 

 

 

Torneig Blanc Mesnil

3

2

5

 

 

1

2005

Trofeu de Tecnificació

 

3

 

 

 

 

Campionat d'Espanya d'Autonomies

1

 

 

 

 

 

Memorial Joaquim Blume

 

2

 

 

 

 

Copa d'Espanya

 

2

2

1

3

3

Jocs del Mediterrani

3

 

3

 

 

 

Torneig Blanc Mesnil

 

7

1

 

 

1

Trofeu per Aparells de la Foixarda

 

 

 

1

 

 

Catalunya-Romania

2

2

 

 

 

 

2006

Copa del món de Lió

 

 

17

 

 

 

Campionat d'Espanya per Autonomies

1

 

 

 

 

 

Copa d'Espanya

 

6

3

10

9

6

Campionat d'Espanya

 

4

3

4

2

5

Espanya-França

1

3

 

 

 

 

Espanya-Romania

1

6

 

 

 

 

Campionat del món

8

 

 

 

 

 

Memorial Joaquim Blume

 

5

 

 

 

 

Catalunya-Ucraïna-França

2

2

 

 

 

 

2007

Campionat d'Espanya

 

3

1

3

5

4

Espanya-Alemanya-Portugal

2

 

 

 

 

 

França-Espanya-Holanda-Bèlgica

2

11

 

 

 

 

Campionat del món

15

 

 

 

 

 

Memorial Joaquim Blume

 

 

1

1

 

 

Catalunya-Ucraïna-Alemanya

1

2

 

 

 

 

Patricia Moreno Sánchez

'Gimnstica Artstica Esportiva i Gimnsica Rtmica'

Patricia Moreno Sánchez va nàixer el 7 de gener de 1988 a Madrid.

Es va iniciar en la gimnàstica als 7 anys. Mesura 1'41 cm i pes 34kg.

Els seus entrenadors són Jesús Carballo, Almudena Sant Josep, Lluïa Guisat i Eva Roda.

ANY

COMPETICIÓ / CLASSIFICACIÓ

1998

Campionat d'Espanya Aleví: 4a General 1a Bot 2a Sòl 2a Paral·leles

1999

Campionat d'Espanya Aleví: 1a General  1a Sòl 1a Paral·leles 2a Bot 3a Barra

2000

Campionat d'Espanya Infantil: 2a General  1a Sòl 1a Paral·leles

Campionat d'Espanya Autonomies: 3a Equips

2001

Campionat d'Espanya Infantil: 2a General  1a Sòl 2a Paral·leles 2a Barra

Campionat de  Espanya Autonomies: 3a Equips

2002

Gran Bretanya vs Espanya Júnior: 1a Equip 3a General

Campionat d'Europa Júnior: 11a Equip 14a General 4a Sòl

Campionat d'Espanya Clubs: 1a Equips

Campionat d'Espanya Júnior: 1a General 1a Bot 1a Paral·leles 1a Sòl 3a Barra

Espanya vs Grècia vs Mèxic: 1a Equips 3a General

Itàlia vs Espanya: 2a Equips 5a General

2003

Espanya vs Bèlgica: 1a Equips 2a General

Torneig Huit nacions: 5a Equips 13a General 7a Sòl

Espanya vs Bielorússia: 1a Equips 3a General

Copa d'Espanya: 2a General

Espanya vs Romania vs Brasil: 2a Equip 8a General  2a Sòl

Espanya vs Itàlia: 1a Equips 3a General

Campionat d'Espanya Sènior: 2a General  3a Bot  4a Paral·leles  4a Barra  2a Sòl

Alemanya vs Espanya vs Bulgària vs França: 2a Equips 5a General

Campionat del món: 5a Equips  22a General

2004

Copa del món Cottbus: 7a Barra 9a Sòl

Test Preolímpic Atenes: 3a Equips  7a Sòl

Espanya vs Holanda: 1a Equips  4a General

Itàlia vs Espanya: 1a Equips  4a General

Campionat d'Europa: 4a Equips

Copa Iberoamericana: 1a Equips  3a General

Espanya vs Gran Bretanya: 1a Equips  2a General

Memorial Joaquim Blume: 7a Equips

Espanya vs Romania: 2a Equips  10a General

França vs Espanya: 2a Equips

Campionat d'Espanya Sènior: 3a General 3a Bot 2a Barra 2a Sòl

Jocs Olímpics: 5a Equips  3r Sòl

2005

American Cup: 7a Barra  1a Sòl

Copa del món Cottbus: 11a Barra  9a Sòl (calificatoria)

Copa del món Sao Paulo: 3a Barra 2a Sòl

2006

Itàlia vs Espanya: 2a Equips  9a General (tres aparells)

Campionat d'Europa: 4a Equips

Copa del món a Gant: 2a Sòl

Copa i Campionat d'Espanya de Clubs: Equipos General Salto Paralelas Barra Suelo

Campionat d'Espanya Individual: 2a General 4a Bot 3a Paral·leles 2a Barra 1a Sòl

Espanya vs França: 1a Equips  4a General

Espanya vs Romania: 1a Equips  5a General

Campionat del món: 8a Equips

Copa del  Món en  Sttutgart: 4a Sòl

5.- Comparar la Gimnàstica Artística Esportiva i la Gimnàsica Rítmica. Enuncia i descriu els diferencies mes rellevants

· La gimnàstica rítmica és un dels esports més creatius, que deixa lloc a la imaginació, com quasi totes les disciplines que tenen a veure amb la música i l'expressivitat corporal, així com les modalitats de la dansa.

En ella es cerca aconseguir exhibicions originals, encadenar exercicis difícils, a més d'aconseguir un exercici equilibrat i bell que potencie l'expressivitat i que les seues exhibicions impressionen per la tècnica depurada i la seua gran bellesa, considerant-se la màxima expressió harmònica corporal el ritme davall la inspiració esportiva i la bellesa del cos en moviment.

La gimnàstica rítmica pot considerar-se com un art a més de com un esport per la seua plasticitat i la seua bellesa. Es necessita estil

· La gimnàstica artística és aquella que per mitjà de moviments del cos emprant cap, braços i cames crega una forma d'expressar-se amb música i inclús amb un acompanyant i aparells.
Consistix en la realització d'una composició coreogràfica, a vegades amb acompanyament musical, combinant de forma simultània i a una alta velocitat, moviments corporals. Les característiques d'este esport exigixen del gimnasta unes condicions físiques excepcionals.

Es tracta d'un esport olímpic en què dones i hòmens competixen per separat en diferents aparells.

6.- Què opines dels esportistes que prenen substancies prohibides per aconseguir millors marques i resultats?. Justifica la teua resposta.

Pense que l'esport servix les persones per a disfrutar d'ell, relaxar tensions i desenrotllar una adequada forma física, contribuint així a mantindre la salut.

Però per als esportistes d'alta competició este esport que en principi es dedicaven a això perquè disfrutaven amb ell passa a ser simplement un repte en què la meta és guanyar a qualsevol preu sacrificant inclús la seua pròpia salut utilitzant mètodes no reglamentaris per a augmentar artificialment les seues capacitats.  

Açò suposa una injustícia per a la resta d'esportistes i per als espectadors ja que la resta d'esportistes no disposa de les mateixes oportunitats i realment no es mereixen els premis que guanyen ja que han sigut aconseguits fent trampes i posant en perill la seua vida, quelcom que pot atemptar contra la seua pròpia integritat física i psíquica.

Conclusions i opinió personal.

En mi opinió la gimnàstica artística és un esport que requerix molt d'esforç personal ja que es comença en una edat compresa entre 5 a 8 anys i els programes d'entrenament són d'entre 6 a 10 hores diàries açò sumat a la seua jornada acadèmica.

Els gimnastes estan sotmesos a una elevadíssima pressió psicològica durant els períodes d'entrenament i competició per part dels entrenadors, els companys i pels seus pares que anhelen l'èxit del xiquet.

Les dures jornades d'entrenament els impedixen portar una vida normal i per això la majoria acaben deixant els seus estudis per a dedicar-se exclusivament a l'exercici.

A part, com este esport comencen a practicar-ho des que són menors d'edat el seu cos no es desenrotlla bé i moltes moltes xiques acaben tenint problemes de salut.

I després de tant d'esforç i sacrifici l'única cosa que compte són els dos minuts de prova i si t'equivoques i poses el braç un poc més allunyat ja perds el control de l'aparell.

I després patixen greus lesions que els deixen de baixa per algunes temporades.

Jo crec que els esports són per a disfrutar-los i no per a sacrificar la teua vida en això. Ja que l'esport depén del teu físic i este no dura tota la vida i la majoria acaben deixant-ho com molt tard als 30 anys.

Bibliografía.

http://www.mercedesalcaide.melodiepulgarin.com/

http://www.lenika.com/

http://usuarios.lycos.es/thaisescolar/hobbies.html

http://club.telepolis.com/cayemedina/

http://www.ivansanmiguel.com/index1.html

http://es.geocities.com/sfernandezg/

http://germanclerc.wordpress.com/2007/07/09/gimnasia-artistica/

http://ciclosdeporte.wordpress.com/2008/01/22/gimnasia-artistica-modalidades/

http://es.wikipedia.org/wiki/Caballo_con_arcos"

http://ciclosdeporte.wordpress.com/2008/01/21/aparatos-de-gimnasia-artistica-salto/

http://www.geocities.com/Colosseum/Track/9043/appwom1.htm

http://www.institutoinsulardedeportes.com/gimnasia/archivos/ReglamentoBASEGAM2008.pdf

http://es.geocities.com/sfernandezg/fotosalexbarrenechea.html

http://innocenteyes.in.funpic.de/nemov/profile.php

http://www.victorcano.es.vg/

http://www.geocities.com/Colosseum/Track/9043/bog1.htm

http://pagina.de/espanolas