Gestión comercial

Empresa. Gestión comercial. Márketing. Márketing mix. Ciclo de vida del producto. Marca. Logotipo. Precio. Canales de ditribución. Promoción. Merchandising. Costes de distribución. Atención al cliente

  • Enviado por: Vicky
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

  • Terminologia

    • Concepte clau ............................................................................ pàg. 2

  • Marketing

    • Definició ..................................................................................... pàg. 3

    • Orígens ...................................................................................... pàg. 3

  • Marketing mix

    • Definició ..................................................................................... pàg. 3

    • 4 P's ........................................................................................... pàg. 4

    • El producte

    • Elements fonamentals ............................................................pàg. 4

    • 3.1.2 Fases ..................................................................................... pàg. 5

      3.1.3 Cartera ................................................................................... pàg. 7

      3.1.4 Classes ................................................................................. pàg. 8

      3.1.5 Marca ......................................................................................pàg. 9

      3.2. El preu

    • Definició ................................................................................pàg.10

    • Característiques .................................................................. pàg.11

    • Influencia i factors ............................................................... pàg.12

    • Mètodes per fixar el preu ..................................................... pàg.12

    • Estratègia de preus ............................................................. pàg.13

    • Estratègies de llançament ................................................... pàg.13

    • Estratègies segons la qualitat ..............................................pàg.14

    • Preu psicològic .....................................................................pàg.14

    • Falta acabar índex

      • Bibliografia ........................................................................... pàg.15

      Terminologia

      Conceptes clau

      Client: (SEVEIS) Persona que utilitza habitualment els serveis d'un professional. (BENS) Persona que habitualment fa les compres o se serveix d'un professional o d'un establiment obert al públic.

      Mercat: 1. Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants. 2. mirar definició de la llibreta

      Marketing: 1. Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l'eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis. 2. Ciència que te per objectiu millorar els resultats empresarials augmentant les vendes.

    • És el conjunt de tàctiques i estratègies que tenen com a missió obtenir que els productes, serveis i idees, siguin adquirits i acceptats per un públic objectiu, prèviament determinat en un mercat concret.

    • Marketing Mix: És la combinació conegudes com les quatre p's: preu, publicitat, producte i distribució.

      Producte: Bé material tangible. Cosa produïda o manufacturada en una indústria i eventualment emprada en una altra com a primera matèria.

      Servei: Acció de servir o d'ésser útil a algú o a algun ús. Conjunt de treballs, d'operacions, etc, que serveixen a un ús determinat.

      Preu: Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d'unitats d'un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d'un altre bé Y.

      Valor: Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui.

      Publicitat: Comunicació passiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.

      MERCHANDISING: conjunt de tècniques destinades a estimular la interacció en el punt de venda del producte i el comprador, amb l'objectiu de respondre adequadament a les seves necessitats i maximitzar les vendes i resultats del detallista.

      Transacció: entenem per transacció el fet de moure el producte cap a un consumidor, si aquest nombre es redueix es perquè hi ha un intermediari que engloba totes les transaccions en una i aquest desprès les distribueix.

      EL MARKETING

      El marketing a més dissenya escenaris on els consumidors a vegades se'ls crea i d'altres se'ls detecta, noves necessitats, i estableix en els dos casos el mètode per satisfer-les proporcionant experiències positives i contrastables.

      Així doncs el marketing es converteix en la ciència per crear intercanvis estables basats en la confiança mútua.

      ORÍGENS

      El marketing neix en el mateix moment entre els pobles antics. Però va ser als inicis de la dècada dels anys setanta quan es va donar una formalització real i sistemàtica que li va proporcionar caràcter de ciència experimental.

      Marketing Mix

      Preu: És un instrument determinant en l'àmbit de la competència: com més liberalitzat està un mercat més important és el preu com instrument de venda. Per aquest motiu la fixació de preus per la comercialització de productes i serveis forma part del marketing.

      Publicitat: Té l'objectiu de persuadir o convèncer al públic per a que adquireixin determinats productes, entenent aquests com béns o serveis. La publicitat utilitza recursos estilístics i estratègics per presentar el producte o servei com alguna cosa necessària e imprescindible per al consumidor.

      Producte: És qualsevol cosa que pot ser oferta al mercat per a la seva adquisició, ús o consum, i que pot satisfer una necessitat.

      Distribució: Té la finalitat de posar els productes i serveis a disposició del consumidor o client, al lloc i en el moment necessari.

      El producte
      Un producte és el principal medi per satisfer un desig o una necessitat. Les empreses ofereixen productes i serveis amb objecte de satisfer les necessitats del consumidors.

      El cicle de vida del producte Fases del producte

      Representació gràfica de les quatre fases del producte:

      Fase d'introducció:

      Es l'etapa on queda fixada la concepció, definició i període experimentat pel producte. Els estudis diuen que entre el 50% i el 70% fracassen en la seva introducció al mercat.

      Es caracteritzen per:

      • Baix volum de vendes

      • Gran inversió tècnica, comercial i de comunicació

      • Gran esforç per posar a punt els mitjans de fabricació

      • Dificultats per introduir el producte en el mercat

      • Escassa saturació del seu mercat potencial

      • Pocs oferents

      • Dedicació especial del equip de vendes

      En definitiva, aquesta fase és caracteritza per una rendibilitat negativa degut als grans esforços que són necessaris per fabricar, llança i perfeccionar el producte, en comparació al volum de vendes que s'aconsegueix. Són molts els productes que es moren sense aconseguir superar aquesta fase.

      Fase de creixement:

      Superats els esforços tècnics, comercials i de comunicació - propis de la fase anterior- el producte pot fabricar-se industrialment i vendre's al mercat. Aquesta fase permet un desenvolupament de les seves vendes.

      Aquesta fase es caracteritza per:

      • Ascens vertical de les vendes

      • Augment dels percentatges en el seu mercat potencial

      • Perfeccionament del procés de fabricació

      • Esforços per augmentar la producció

      • Apareixen nous competidors en numero creixent

      • Possible aparició de dificultats de tresoreria degut a la gran expansió

      • Despeses de fabricació encara elevats

      • Preu elevat

      Fase de maduresa:

      Tota política de llançament d'un producte té com a objectiu arribar a aquesta etapa, en la qual les principals característiques són:

      • Les vendes segueixen creixent, però a un ritme menor

      • Les tècniques de fabricació estan molt perfeccionades

      • Les despeses de fabricació són baixes

      • Hi ha un nombre de competidors

      • Baixen els preus de vendes; poden arribar la lluita de preus.

      • Gran esforç comercial per diferenciar el producte

      En definitiva la rendibilitat no es tan elevada com en la fase anterior, però es produeixen excedents de tresoreria, ja que no n'hi ha necessitat de grans inversions, cosa que permet el repartiment de dividends i invertir en altres productes que es trobin en primera fase de vida.

      Fase de declivi:

      Encara que la tresoreria sembli explicar molt clarament aquesta etapa, no totes les empreses són conscients de que hi han arribat. Hi ha empreses que abans que un producte s'apropi aquesta etapa el retiren del mercat en plena maduresa.

      Podem afirmar que un producte quant arriba aquesta fase a de continuar el menor temps possible i sempre de forma transitòria, doncs en aquest moment les vendes entren en desequilibri, els beneficis disminueixen més per l'escassa demanda que per les despeses i la imatge de marca començada a deteriorar-se.

      Aquesta etapa es caracteritza perquè la rendibilitat descendeix, encara que habitualment es produeixen excedents de tresoreria per la desinversió.

      En conclusió l'única solució es renovar o abandonar el producte.

      Cartera de productes:

      Una cartera de productes és el conjunt de productes que posen una empresa es a disposició del seus consumidors.
      La cartera pot estar formada per una o varies línies de productes
      La línia es un grup de productes relacionats entre si amb tenen característiques similars. En cada línia podem trobar;

      - Producte líder: és el producte líder en vendes i beneficis

      - Productes reguladors: són productes que completen l'oferta. L'objectiu es atendre la demanda que pot sorgir en clients especials

      - Productes tàctics: el seu objectiu és atacar a la competència.

      - Productes de atracció: l'objectiu és atraure els clients cap a altres productes de línia.

      Classe de productes

      Les classes de productes es basa en les diferents característiques del producte com per exemple la durabilitat, tangibilitat i el tipus de comprador (béns de consum o industrials).

    • En funció de la seva duració:

      • Béns de consum durador: son bens que es poden utilitzar moltes vegades i duren llarg temps.

      • Peribles: són béns que es consumeixen de forma ràpida i amb freqüència.

      • Immaterials: aquests productes són intangibles, inseparables de qui els presta, variables i peribles.

      • En funció de la destinació final:

      • La distinció final es decideix en funció de les característiques dels productes, sinó en el tipus de comprador final.

        Una primera classificació, és la diferencia entre; productes de consum i productes industrials.

        • Productes de consum: Són els productes que compren els particulars.

        • Productes industrials: Són els bens i serveis que adquireixen les empreses o les organitzacions.

        1. La Marca:

        En aquest apartat definirem la marca, direm les característiques principals, els elements i l'àmbit tant el territorial com el temporal. També farem un incís en definir el logotip que complementa una marca

        1.1. Concepte

        S'entén per marca un signe susceptible de representació gràfica que tingui la finalitat de distingir en el mercat els productes o serveis oferts per una empresa de les altres.

        1.2. Característiques

        La marca ha de ser fàcil d'aprendre i recordar pel consumidor. S'utilitzaran noms curts, que sigui llegible, que no sigui difícil de pronunciar. La marca ha d'estar associada amb el benefici que reporta el producte o servei. Té que suggerir alguna cosa sobre els beneficis, no té que tindré un mal significat en altres països.

        1.3. Elements

        La marca té tres elements. El nom, el símbol i el logotip.

        1.4. Logotip

        Constituït per xifres, abreviatures, que en un sol bloc facilita la composició tipogràfica i que en molts casos el nom de la marca apareix integrat de forma especial.

        1.5. Marca renombrada.

        Quan la marca registrada sigui coneguts pel públic en general, es considerà que es renombrat i l'abast de la protecció s'estendrà a qualsevol gènere de productes, serveis o activitats.

        1.6. Àmbit territorial.

        Si es registra la marca en un país en concret, aquesta validesa només tindrà un àmbit limitat a aquell territori. A Espanya hi ha un registre a Madrid.

        1.7. Àmbit temporal.

        Té una durabilitat limitada, ja que la no utilització d'aquesta pot fer que caduqui causant la pèrdua. Té una duració màxima de 10 anys des de la data de la presentació de la sol·licitud.

        El preu

        El preu és:

        • El valor que el client te del producte o servei

        • Una part considerablement important de la imatge de l'empresa

        • Un instrument comercial que produeix ingressos

        El preu esta influït per:

        • Les despeses de l'empresa

        • L'oferta i la demanda

        • Els límits de associacions professionals (estableixen preus mínims)

        • Els preus de la competència

        El preu és un factor determinant en l'elecció d'un producte o servei per part dels consumidors, d'aquí la importància d'establir el preu adequat a cada un d'ells.

        L'empresa ha de fer-se preguntes com ara aquestes dues que plantegem a continuació:

        • Com adequar els preus atesos als canvis introduïts pels competidors?

        • Com es fixa per primera vegada el preu d'un producte o servei?

        Què es el preu?

        A diferencia d'altres variants, el preu, és l'única de les varietats del marketing que atorga la possibilitat de ser quantificada.

        Des de un punt de vista formal es pot definir com una relació de canvi entre un bé o servei i una unitat monetària.

        El preu es pot considera com l'equilibri entre el que l'empresa està disposada a fixar que sempre serà el més alt possible, i el que el client està disposat a pagar, que en aquest cas, sempre serà el més baix possible.

        Des del punt de vista del consumidor (tenint en compte que el consumidor no solament paga un valor per un producte o servei concret sinó que ha de perdre el seu temps, esforç i molèsties en els desplaçaments, esperes, etc.) podríem dir que el preu es el valor que entrega com a contraprestació a les satisfaccions que rebem per l'ús del producte o servei.

        Característiques del preu

        • El preu és un dels elements determinants per a la competència.

        • Es un element fàcilment qualificable.

        • Es l'única variable que proporciona ingressos ja que altres variables com les de la distribució o la comunicació resulten ser unes despeses.

        • Afecta psicològicament al consumidor ja que hi ha d'haver un equilibri entre la qualitat o valor i el preu demanat. Si aquest equilibri no existeix es crea una situació de no vendes.

        Factors que influeixen en la fixació del preu

        • Marc legal

        • Competència

        • Objectius

        • Parts interessades

        • Elasticitats creuades

        • Variables del marketing

        • Resposta d ela demanda

        • Despeses

        • Cicle de vida del producte

        Destaquem els tres mètodes més utilitzats per a fixar els preus:

      • Fixació de preus basats en les despeses.

      • Afegim al valor del producte un marge de benefici. És a dir, augmentem en el preu del producte per aconseguir un benefici a l'hora de vendre'l.

      • Fixació de preus basats en la demanada.

      • Inicia la fixació de preus l'empresa líder, i a continuació les empreses seguidores fixaran preus en relació a la líder, en aquest cas es podria generalitzar i dir que;

        “Tots els preus s'assembles”

      • Fixació de preus basats en competència.

      • Es calcula mitjançant la intensitat de la demanda. Entenent que quant la demana puja el preu puja i en sentit contrari aquest tendeix a disminuir.

        Estratègies de preus Resposta a les baixades dels preus

        * Fixació del preu: hi ha casos en que fixar el preu d'un producte no resulta complicat, es el cas d'aquells productes en que el preu ja ve preestablert, ja sigui per part del govern o per associacions de professionals i en altres en que el producte es troba en situació de monopoli.

        Estratègia de preus

        • Preu fix/ variable

        Preu fix: es fixa un preu i el producte es ven a tos els consumidors al preu fixat. Es tracte dels productes habituals.

        Preu variable: aquest depèn de la negociació del client amb el venedor. Es habitual amb productes d'alt valor.

        • Estratègia segons els descomptes

        Descomptes: per pagar a curt termini

        Descomptes per quantitat: reduccions per comprar quantitats elevades de productes.

        Descompte comercial: s'apliquen als distribuïdors

        Descompte estacional: descomptes aplicats fora de la temporada de vendes

        • Estratègies de llançament

        Descremació: Es tracta d'un conjunt de persones les quals el seu nivell econòmic es elevat, aquests es diuen “consumidor crema” i el podem resumir com; un preu alt que només uns quants poden pagar.

        Penetració: Es produeix quan es té molta quota de mercat

        • Estratègia del preu segons la qualitat

        (Els elements de luxe no estan en aquest sector)

        ALT

        MITJA

        BAIX

        ALT

        Estratègia de alt preu

        Estratègia d'introducció

        Estratègia de súper valor Súper - ganga

        MITJÀ

        Estratègia de marge excessiu

        Estratègia de preu promig

        Estratègia de bon valor Ganga

        BAIX

        Estratègia de frau estratègia de "pisa y corre"

        Estratègia de falsa economia

        Estratègia de economia Articles barats

        • Preu psicològic

        Preu de prestigi: S'utilitza en aquells casos en què amb els preus es pretén aconseguir una imatge de prestigi i qualitat.

        Preu econòmic: Són els preus que percebeix el preu amb inferior i afavoreix les ventes. Per exemple, és posa 99€ en canvi de 100€. S'utilitza un període de rebaixa i promoció.

        Preu umbral: És el que s'anomena preu psicològic, fixem un preu que estigui al voltat del que el client està disposat a pagar.

        • Marc legal

        LONGITUD DEL CANAL

        La longitud del canal ve determinada pel nombre d'intermediaris diferents que intervenen en el procés d'acostar el producte al consumidor i a l'hora cada intermediari constitueix una etapa (aquí i també i inclourem el fabricant i el consumidor)

        Aquesta longitud depèn de: Tipus de producte

        El preu del producte

        I d'altres criteris...

        Canal de longitud zero o Marketing directe

        El marketing directe com ja em estudiat en l'apartat anterior es tracta d'un mètode de ventes directe ja que tracta de buscar la resposta immediata del client, per aconseguir-ho utilitza mitjans com ara, el telèfon vendes a domicili... En aquest cas com estem dins del tema de la distribució direm que aquest tipus de canal es caracteritza perquè el fabricant ven directament al consumidor final sense la necessitat d'utilitzar cap intermediari.

        Aquest mètode s'ha d'utilitzar amb molt de compte ja pot causar una resposta negativa per part del client.

        Canal de longitud u

        Aquest canal es caracteritza per tenir un sol intermediari.

        Per exemple: un minorista o un detallista.

        Canal de longitud dos, tres...

        Aquest canal es caracteritza per tenir més d'un intermediari.

        Per exemple: un majorista o un minorista.

        CLASSIFICACIÓ DELS CANALS DE DISTRIBUCIÓ

        Existeixen dos tipus de canals:

        Canals per a productes de: consum

        industrials

        Els canals de consum es subdivideixen en quatre tipus diferents:

        - Productors - Consumidors

        - Productors - minoristes - Consumidors

        - Productors - majoristes - minoristes - detallistes - Consumidors

        - Productors - intermediaris - majoristes - minoristes - Consumidors

        Els productes industrials tenen una distribució deferent als anteriors:

        - Productors - usuaris industrials (aquest és el canal més usual per als productes d'ús industrial ja que és el més curt i el més directe)

        - Productors - distribuïdors industrials - Consumidors industrials (en aquest cas els distribuïdors industrials realitzen les mateixes funcions dels majoristes)

        - Productors - agents - distribuïdors industrials - usuaris industrials (en aquest canal la funció de l'agent és facilitar les vendes)

        - Productors - agents - usuaris industrials (en aquest cas els distribuïdors industrials no són necessaris i per tant s'eliminen.)

        Canales de distribució per a productes de consum:

        són 4 els canals Productors

        • Consumidors: és la via més curta i ràpida que s'utilitza en aquest tipus de producte.

        • Productors - Minoristes - Consumidors: aquest és el canal més visible per al consumidor final.

        • Productors - Majoristes - Minoristes o Detallistas: s'usa amb productes de gran demanda.

        • Productor - Intermediaris - Majoristes - Consumidor: aquest és el canal més llarg

        • Intermediaris:

        Un intermediari, segons Staton W. “és la relació que opera com enllaç entre productors i consumidors finals o usuaris industrials”. Els intermediaris juguen un rol de rellevància en l'economia ja que seria summament difícil per al fabricant d'un producte de consum massiu arribar a un contacte directe amb tots els seus consumidors.

        Costos de Distribució:

        El cost d'un canal de distribució s'amida pel marge de distribució, és a dir per la diferència entre el preu de venda a l'usuari o consumidor final i el preu pagat al productor pel primer comprador. En el cas de canal indirecte, on vària intermediaris intervenen en el canal, el marge de distribució està constituït per la suma dels marges dels intermediaris successius. El marge d'un distribuïdor és la diferència entre el preu al que ven el productor i i preu al que compra. El marge de distribució remunera les funcions i tasques de la distribució assumides per l'intermediari. En la mesura que el fabricant decideix assumir certa part d'aquestes funcions, haurà de fer-se càrrec ell mateix de la seva organització i el seu finançament

        Els Fluxos de Distribució:

        La realització de les funcions de distribució ocasiona una sèrie de fluxos comercials en el canal de distribució. Aquests fluxos es classifiquen en:

        Fluxos Físics: s'entén com la transferència real del producte, és a dir, representa el moviment del producte que es recorre des del fabricant al consumidor.

        Flux Financer: representa el moviment dels pagaments, de diners o crèdit que és necessari realitzar perquè un producte arribi a la seva destinació. Aquest atur va del consumidor cap al fabricant.

        Flux d'Informació: és la comunicació entre tots els elements del canal. Té un doble sentit, ja que el nivell superior del canal (fabricador) informa sobre l'oferta del producte i el nivell inferior (consumidor) sobre les condicions i perspectives del mercat

        Flux de Titulo de Propietat: es refereix a la transferència de pertinença del producte, és a dir, alguns participants del anal no són propietaris del producte. Una persona perquè pugui distribuir el producte no necessàriament ha de ser el fabricant sinó algú que té l'encomana de distribuir el producte (com els agents qui transfereixen els productes a un majorista o detallista).

        Flux de promoció: es refereix als factors que van a ajudar que el producte sigui conegut i que pugui ser acceptat pel consumidor, les diverses activitats d'informació sobre els beneficis que un producte oferix (publicitat, promoció, venda personal).

        Conclusió

        Finalment es pot dir que la distribució comprèn totes les activitats orientades a general les millors condicions de temps, lloc i situació dels serveis i productes al client, utilitzant canals prèviament seleccionats en funció al producte a distribuir; prenent en consideració els intermediaris que juguen un rol indispensable en el trasllat del producte, des del fabricant al consumidor. Dintre d'aquest ordre d'idea la realització d'activitats de distribució genera costos, els quals haurien d'estar inclosos entre els marge del preu del producte o servei depenent del tipus de producte i de canal a seleccionar, d'igual forma aquestes activitats produïx el flux en els quals circulen els pagaments, la informació, la propietat i promoció dels productes i serveis a distribuir.

        http://html.rincondelvago.com/distribucion.html

        Naturalesa i Importància de la distribució física

        Una vegada que una companyia va establir els seus canals de distribució, haurà d'organitzar la distribució física dels seus productes a través d'ells. La distribució física que usem com sinònim de logística, aquesta composta per totes les activitats relacionades amb dur la quantitat adequada d'un producte al lloc apropiat en el moment oportú.

        Les activitats que consta la distribució física són les següents:

        - Ubicació d'inventari i emmagatzematge

        - Maneig de materials

        - Control d'inventari

        - Processament de comandes

        - Transport

        ELS INTERMEDIARIS

        L'intermediari contribueix a una millor eficàcia en l'atenció al consumidor reduint el nombre de transaccions que el fabricant hauria de realitzar si no l'utilitzes.

        A) MAJORISTES

        La venda al majorista (o comerç al majorista) és la venda, i totes les activitats relacionades discretament amb ella, de béns i serveis a empreses lucratives i a altre tipus d'organització per a:

        • Revenda

        • Produir altres béns i serveis

        • Operar una organització

        Les companyies que la realitzen reben el nom d'intermediaris majoristes

        La venda al majorista és una activitat comercial susceptible de ser efectuada per diverses classes d'empreses; en canvi, un intermediari majorista és una institució comercial que es concentra en ella.

        Perfil dels intermediaris majoristes

        Un productor o detallista que estigui examinant la conveniència de servir-se d'aquests intermediaris haurà de saber que alternatives disposa, a qui atenen aquests intermediaris i com operen.

        Majoristes de servei complet

        Es dóna el nom de majorista de servei complet al comerciant independent que porta a terme una gamma completa de funcions majoristes. Aquest tipus d'intermediari maneja béns de consum i/o industrials que poden estar manufacturats o no.

        Altres comerciant majoristes

        Dos tipus de comerciants majoristes amb activitats molt pròpies també justifiquen una breu descripció:

        Els transportistes especialitzats, anomenats també distribuïdors en camió, manegen una línia especial de productes predecessores i els lliuren en camió a les botigues detallistes. Es troben principalment en la indústria de productes alimentosos.

        Els transportistes distribuïdors especialitzats, anomenats també corredors de distribució, venen mercaderia per a lliurar directament del productor al client.

        B) ELS INTERMEDIARIS MINORISTES COM COMPONENTS DEL CANAL DE COMERCIALITZACIÓ

        Per introduir-nos al als intermediaris minoristes farem una breu introducció en la naturalesa i estructura del mercat detallista:

        Des del 1985 a Espanya va haver un profund canvi en el mercat detallista. Canvis provocats per un cantó per l'oferta, per l'entrada massiva dels principals grups de distribució europeus, fonamentalment de capital francès i alemany; i per l'altre cantó per la demanda a causa dels canvis profunds que ha experimentat la societat espanyola en les dues últimes dècades relatius al creixement de la població, envelliment de la població, menor grandària de la família, la incorporació de la dona al mercat laboral, increment de llars monoparentals... que han definit nous patrons de compra del consumidor espanyol.

        El primer indicador per a situar la naturalesa i estructura del mercat detallista és sobre la composició de la despesa del consumidor.

        Ha disminuït l'alimentació i ha augmentat la partida de l'habitatge.

        Per tant com a conclusió podem deduir que actualment els habitatges es el que més s'ha venut fins ara però que, com tot, la bombolla ja s'està desinflant

        I la venda d'habitatge ens podriem

        TIPOLOGIA DE LES FORMES COMERCIALS MINORISTES.

        1ª CLASSIFICACIÓ.

        Es centra en els punts de venda, que verifiquen tres característiques:

        - Tots ells venen en règim d'autoservei, excepte la botiga tradicional i l'especialitzada.

        - Desenvolupen com activitat fonamental la venda d'alimentació.

        - Desenvolupen la venda amb establiment comercial, com servei van a acceptar la venda electrònica

        2ª CLASSIFICACIÓ.

        Defineix als establiments que s'implanten o es divideixen per seccions i departaments. Dues formes comercials

        Grans Magatzems

        Magatzems Populars

        Característiques

        Grans Magatzems

        Magatzems Populars

        1. Superfície de vendes

        Mínim de 200 a 300 m2

        . Menys de 2500 m2

        2. Nombre d'empleats

        . Mínim 175-200

        Mínim 100.

        3. Gamma de productes comercialitzats

        Assortiment ampli i molt profund. Té longitud en la gamma.

        Assortiment ampli i no molt profund (productes d'ús corrent)

        4. Política de compres

        90% de compra directa en origen. Major lideratge en el canal que el magatzem popular.

        80% de compra directa en origen

        . 5. Política de vendes

        Menor rotació d'existències. Marges i preus més elevats

        Major rotació d'existències. Preus i marges més reduïts que el Gran Magatzem

        6. Serveis prestats.

        Gran varietat (posventa, aparcament, repartiment a domicili, compra a crèdit, horaris amplis, atenció personalitzada, garantia ...)

        Menor varietat i intensitat dels serveis

        .7.Exemples

        El Corte Ingles

        Simago, Mark´s & Spencer

        8.Fase

        Maduresa

        Maduresa més avançada

        9. Localització

        Locomotora de nuclis comercials

        . En ocasions en les periférias

        10. Origen

        Frances

        EEUU

        3ª CLASSIFICACIÓ.

        Es fonamenta en el concepte de Centre Comercial.

        Segons l'Associació Espanyola de Centres Comercials, el centre comercial és: un conjunt d'establiments independents, planificats i desenvolupats per una o diverses entitats, amb criteri d'unitat, la grandària de la qual té serveis comuns i activitats complementàries que estan relacionades amb el seu entorn i que disposa permanentment d'una imatge i gestió unitàries.

        Es a dir amb poques paraules i resumint el que ja em dit el centre comercial és un

        Bibliografia

        Llibre

        R. Lopez y J. Ormeño, Gestión Comercial y Servicio de Atención al Cliente

        Pàgina web

        www.oepm.es/internet/legisla/signos/iii21lmar.htm#tit6
        www.marketing-xxi.com
        www.wikipedi.org

        Llei
        Llei de marques de 17/12/20

        Gestió comercial i Servei d'atenció al client

        15