Geografía

Proceso de globalización. Desigualdad. España a escala mundial. Organizaciones internacionales. Democracia

  • Enviado por: Oriol
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

++tema 13

el procés de globalització

1.1 progrés de els tecnologies de comunicació i globalització

noves tecnologies han fet possible la globalització económica, contactes i intercanvis entre seus duna mateixa empresa o empreses es poden establir duna manera instantania i simultania.

a escala mundial, la globalització porta:

Deslocalització i desestructuració industrial.

la industria es pot ubicar on sigui, on hi hagi més avantatges.

també es fraccionen i per estar presents en altres llocs i proveir els mercats amb més demanda.

aument de serveis dinformació i cultura.

son imprescindibles per coneixer els mercats, afavorir consum i desplasarse amb facilitat per les comunicacions.

mobilitat geográfica. desplasos amb més llibertat a escala planetaria.

lliure circulació de capitals. fins fa 10 anys els governs dels estats controlaven els moviments capitals entre paísos, així dons sense una autorització de govern un empresari no podia moure diners dun país a un altre.

actualment aquesta situació ha canviat: en una gran part de paísos ja no es així.

hi ha dos tipus de capital:

productiu: És el que sinverteix en capitals empresarials de tipus industrial o serveis.

quan empreses necesiten capital, una opció que poden donar a terme és emetre accions i vendreles en borsa.

financer: opera en borsa com a curt termini com a llarg termini, per ser invertit en les accions de les empreses o especular en els tipus d'interés.

capital financer pot provocar crisis si es retira amb rapidesa, ja sigui per perill o guany per ilnversor.

en els últims anys, capital benefici ha aconseguit beneficis especulant abm els diners les empreses han hagut desforsarse a millorar els seus resultats per atreure capital productiu.

**sistema económic: conjunt dinstitucions i relacions que organitzen la societat. tres sistemes rellevants. mercat, oferta i demanda; planificada per l'estat i mixta, que agafa recursos del mercat però l'estat la regula.

acció: cada una de les parts iguals en la que es divideix el capital duna empresa per facilitarne la compra i la venda.

les accions duna empresa es negocien a la borsa, compradors i venedors determinen el preu de les accions.

1.2. liberalització dels mercats financers

En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur.

es basen en lespeculació, per exemple la borsa, pero poden ser de tipus diversos: capital, asegurances, divises, etc.

procés de liberalització dakets emrcats financers es el resultat de mesures del 1979 de estats units i regne unit.

des dalesores el capital circula facilment per tot el món pero es concentra a europa i japó i estats units.

dins els mercats financers, el mercat capital ha crescut rapidament; sinverteix en les borses dels paísos que ofereixen beneficis i avantatges.

inversió de capitals comprant accions dempreses que cotitzen en borsa fa posible el desenvolupament dactivitats industrials i serveis, i la creació de feina i riquesa.

compra daccions també es causa de forta especulació si la presió que poden exercir els inversors sobre les accions de les empreses té com a resultat valorar lempresa i les seves possibilitats molt per sobre del seu valor real.

aquest fet pot crear situacions de crisi.

a lestat espanyol sinverteix capital al mercat mundial a barcelona i madrid, també han atret molt capital estranger. pero queden a distancia de les tres borses potents. nova york londres i tokio.

1.3 concentració de capital

economia global també es caracteritza per grans empreses multinacionals que procuren aumentar el seu capital, realitzar procesos de concentració i ampliar els seus mercats.

per fero, les empreses tendeixen a constituir posicions de monopoli o oligopoli.

akestes multinacionals es formen de maneres diverses: creixement intern, fusió o unió amb altres empreses, o la compra amb opa.

en casos concrets, la concentració capital es tan gran que certes empreses tenen un volum dingresos superior al dalguns paisos.

akestes empreses, els quals interesos afecten molts paísos i treballadors, tenen molt poder económic i i exerceixen una clara influencia en les decissions polítiques a nivell estatal i internacional.

1.4 expansió de les empreses

comporta que centres de producció i gestió subiquin en diferents paísos. crea relacions dinterdependencia entre empreses, sistemes productius i territoris

inversió que realitza una empresa en un altre país genera capacitat productiva i llocs de treball tant directament com de manera induida perque les empreses subcontracten empreses auxiliars i serveis per als empleats.

empreses que inverteixen en altres paísos repatrien beneficis, fet pel qual bona part dels beneficis surten del país.

no obstant això una part es pot reinvertir en el país epr diversificar o ampliar empresa.

recentment algunes empreses españoles han comensat a invertir duna manera considerable a lestranger, com repsol.

**monopoli: control del mercat per una sola empresa, fet que li permet fixar els preus.

oligopoli: control del mercat per un nobmre reduit dempreses, que es coordinen per fixar els preus.

oferta pública d'adquisició (opa): compra de les accions duna empresa per part duna altra, oferint als accionistes un preu superior a la cotització que tenen en borsa.

1.5 globalització social

incorporació de la dona al mercat de treballr emunerat. aixó , amb laparició de families monoparentals o nous comportaments demográfics etc sendarrereix ledat de maternitat entre altres factors, per consolidar la situació laboral, han alterat la vida familiar tradicional.

aument del nivell de consum. gran oferta de productes a escala planetaria altera els models de consum, en ocasions creen comportament compulsiu de compra.

devant la difusió massiva de productes similars, el consum es tendeix a uniformitzar.

els hipermercats ofereixen els mateixos productes i a totes les ciutats més importants i turístiques hi ha els mateixes cadenes de restaurants i hotels.

mercat laboral també es globalitza a través dels moviments migratoris.

treballadors, ja siguin qualificats o no, poden accedir al mercat de treball dels diferents paísos del món.

1.6 globalització cultural

ciencia. els grans centres mundials dinvestigació estableixen vincles de cooperació per dur a terme estudis médics científics etc.

inforamció i coneixement són estratégics.

globalització ha comportat que es proritzés linvestigació i que sagin aconseguit nous productes i noves tecnologies que han representat transformacións profundes.

paisos i empreses inverteixen cada vegada més en i+d, sobretot europa américa i japó com més avansats pero també corea del sud per exemple.

quan es du a terme una vans científic o tecnológic sen registra la propietat o patent i aquells que desitgin utilitzarla han de pagar uns drets perque la ivnestigació no s'ha liberalitzat.

gustos artístics ie sportius s'uniformitzen. poder accedir fácilment a la informació a través dels mitjans de comunicació permet transmetre la mateixa informació a casi tot el món.

el món tendeix a uniformitzarse mentre que els societats mentre que els societats volen mantenir els seus trets didentitat i defineixen les característiques que en són propies.

2. desigualtat al món

2.1 desigualtats territorials

els paisos tenen ung rau diferent de desenvolupament, per tant hi ha grups que no son dels paísos rics.

paísos en desenvolupament són paísos amb un nivell relativament baix i alt creixemetn de població.

base agraria, industria escassa.

no obstant, dintre daket grup hi ha paísos que creixen amb un ritme molt superior.

són els paísos emergents, que tenen elements de ric i de pobre, amb moltes diferencies socials. son esencials pel capitalisme perque eviten la polarització entre rics i pobres i demostren que el sistema possibilita el progrés.

son regions molt actives que ofereixen avantatges i ma dobra preparada i barata, impost baix, normes ambientals escases i governs forts i favorables a lentrada dempreses estrangeres.

paísos pobres subsajarians sallunyen del benestar en sentit colectiu, el capitalisme explota els recursos naturals en benefici propi i permet mantenir els governs corruptes favorables als seus interesos. en canvi, la població preparada són refugiats polítics o ha d'emigrar.

altres paísos, amb pocs recursos, han quedat oblidats.

**g5. nom que reben akestes 5 potencies. brasil china india méxic i república de sudáfrica.

comers just: Model de comers basat en la supressió dintermediaris, en uns salaris justos, atenció a les necessitats dels agriculturs etc.

es promoguda per organitzacions no governamentals, nacions unides, i moviments pacifistes i ecologistes.

condonar: perdonar un deute

2.2 comerç desigual

volum comercial deps paísos menys desenvolupats es molt escás a causa de la producció i fluxos comercials.

molts paisos amb economia de subsistencia ni tan sols tenen béns que els permetin accedir al comers internacional.

uns altres creen rpoductes ben cotitzats comc afé, cacau, sucre, cotó.

les seves economies depenen dun 80 o 90% de la exportació.

els preus es fixen a les borses les muntinacionals obtenen beneficis molt elevats amb el seu paper dintermediari.

per akest motiu ha sorgit un tipus de comers alternatiu anomenat comers just o solidari.

de vegades els paísos desenvolupats keden al marge del tráfic de mercaderies.

hi ha 3 grans fluxos comercials a nivell mundial que uneixen america del nord, unió europea i japó-corea.

pero arees extenses de lamérica llatina i ásia queden aillades de les rutes comercials i resulta molt difícil accediri perque la xarxa de comunicacions son deficients i escás potencial.

les balances comercials dakests paísos son deficitaries perque exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes manufacturats a preus molt alts, procedents dels paísos desenvolupat.

el déficit agreuja el deute extern, que amenasa les seves economies i palesa les profundes contradiccions de la globalització.

el FMI fons monetari internacional o banc mundial els atorguen préstecs que no poden tornar, i consekuentment lacumulació dinteresos arriba a multiplicar el c´redit inicial.

cada vegada és més difícil que surtin de la situació de pobresa i això es contempla la necesitat de condonar el deute extern dels paísos més pobres.

3. geopolítica

3.1 ordre i desordre mundial

capitalisme ha portat moltes riqueses, però també ha portat moltes desigualtats entre paísos i perill mediambiental.

això ha provocat protestes i reaccions i declivi relatiu de lordre mundial establert pels estats units, país que va perdent capacitat per exercir el comandament malgrat del poder económic, exemple la guerra diraq que es va donar sense el suport de lonu i molts paísos.

des del punt de vista geopolític destaken aquells paísos que des de la década dels 80 sen van a lislamisme com a idea política en veure que el capitalisme no rula, cosa que els fa desiguals i corruptes.

es van decantar per trencament violent i rebuig de la cultura occidental.

rebuig del món occidental per part de paísos musulmans és fonamentat també pel conflicte israel i palestina. israel té suport americá i la onu ha estat desatesa.

enfrontament entre paísos árabs i occidentals crea incertesa en el sistema mundial i alimenta fanatisme de grups terroristes. España, 11m.

també cal tenir en coompte la china, que son comunistes pero tenen una economia de mercat. país més poblat del món, economia molt emergent, pero es considerat potencia mundial.

rússia contra georgia guanya rússia, per evitar el control americá del caucas i les rutres didrocarburs del mar caspi.

solució exigeix negociacions i acords.

cada vegada és més necesaria la creació o reforma de supranacionals que regulin economia i justicia a escala mundial.

organització de les nacions unides podria tenir aquest paper, va ser creada per garantir ordre i pau.

caldria modificarla, treient el pdoer de vet dalgusn paísos i implementació reduida de resolucions.

**g7: alemaña canadá usa fransa italia japó regne unit. quan a les reunions participa rúsia com a convidada, es anomenat g8. el g7 organitza una cimera de caps d'estat anual, per discutir temes económics i polítics.

4. españa a escala mundial

4.1 posició relativa

per extensió: españa lloc 51 505000km2.

la població: españa está situada dins dels paísos de volum considerable de població 46 milions.

riquesa: nivell de riquesa dun país acostuma a mesurarse segons el seu PIB. es el valor de tota la producció dun any dividit pel nobmre dabitants.

españa, 24000 euros es un país desenvolupat.

com membre de la unió europea está inclós dintre dels paísos més poderosos economciament del planeta.

desenvolupament: IDH. esperansa de vida en néixer, escolarització i el PIB.

es puntua entre 0 i 1. españa té el lloc 16, 0,949.

gaudeix de condicions de vida favorables i benestar.

4.2 projecció cultural despaña al món

lidioma és la expresió més directa de la cultura. españa, com passa en la majoria de paísos deuropaa és un país multilingüe. diferents idiomes porten riquesa cultural.

el castellá té molta presencia arreu del món. a hispanoamérica i a estats units es parla. és llengua oficial de la onu i cooficial en lámbit de la unió europea.

españa en els organismes internacionals

españa a causa de la guerra civil i la dictadura, va viure aillada de lámbit internacional del 39 fins al 59.

la posiciód el mar mediterrani va interesar els estats units durant la guerra freda, això provoca la obertura i incorporació a la onu al 55.

des daleshores españa s'ha desenvolupamtn económicament i amb les ciencies i social.

ara participa de moltes organitzacions internacionals, expresa voluntat i necesitat de resoldre els problemes amb el diáleg i cooperació.

organitzacions defensives per la seguretat itnernacional

una important es la organització del tractat de latlántic nord, la otan. es fudna al 1949 per plantar cara al comunisme.

defensa politicomilitar que té com a objectiu lajuda mútua, manteniment de la pau, seguretat i benestar de les potencies que la integren en el cas dun atac exterior.

españa sincorpora a la otan al 1986.

altres organitzacions son la ueo unió europea occidental, i la organització per la seguretat i cooperació europea osce, kuestions de seguretat, com el control darmaments, drets humans, protecció de minories economia, medi ambient i promoció de democracia i economia de mercat.

organitzaciosn económiques

organització per cooperació id esenvolupament económic ocde: coordinar política i economia dels estats membres.

formen part el fons monetari internacional fmi, fundaciód e paper financer i la omc organització mundial del comers.

++tema 14

1.1 les organitzacions internacionals

inclou dos o més paísos que cooperen.

globalització ajuda a aquestes organitzacions.

les públiques: d'estats sobirans. La Onu, que vetlla per lequilibri mundial i solucionar conflictes.

organitzacions internacionals privades: ONG mundials que fan coses particulars. creu roja.

no depenen de cap institució estatal. son colectius voluntaris.

1.2. cooperació política i militar

hi ha organitzacions que busquen participació política, com la lliga árab, unió africana etc.

de vegades sorienten a putns específics com defensa de drets humans (consell europeu CE).

o el CEI, cooperació política entre entitats noves comunitat entre estats independens.

altres, seguretat militar i cooperació.

osce. organització de seguretat i cooperació a europea.

durant la guerra freda la otan va fer aquesta funció per uns principis de cooperació militar enfront dels comunistes del pacte de varsovia.

españa es membre del consell europeu i la osce, observador de la oea i membre de la otan des del 1982.

**fons monetari internacional fmi: Organització internacional que s'encarga de vigilar el sistema financer global, observar les taxes de canvi de les monedes i oferir asistencia técnica i financera als paísos que la necesiten.

G-20: Creat pel g7 al 1999 com a fórum de cooperació i consulta sobre temes financers. És format pels paísos desenvolupats i els dindustrialització emergent.

1.3. organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores

el FMI i la OCDE i el g7+1 son lobys que els paísos centrals i del nrod utilitzem per prendre decisions i imposició i defensa dinteresos. a vegades hi ha actituds neoimperialistes, perque els beneficiats solen venir de posicions privilegiades en el context económic i polític.

per exemple, la OMC harmonitza els mercats, pero a vegades paísos diuen que els seus interesos només afavoreixen uns quants.

epro no totes son globalitzadores, altres volen gestionar la problemática regional.

españa es part de la FMI, OCDE, OMC, i des del 2008 el g20.

al marge dakestes organitzacions, altres es caracteritzen per ser altermundistes i antiglobalitzadores.

sovint son o n ges que no están dacord amb la integració económica critiquen la manca de transparencia i participació ciutadana, insostenibilitat del capitalisme perque beneficia a grans empreses i gent amb més poder adquisitiu.

fórum social mundial i europeu son reunions que busquen una altra forma de glboalització abm millor repartiment de riquesa i benestar.

2. institucions supranacionals

2.1 la unió europea

té parlament i sistema judicial propis.

crea un espai polític, económic, financer i social, en el qual les mercaderies, diners, persones, informació circulen lliurement gracies a una legislació i mecanismes financers propis, i una política coordinada.

**codecisió: procediment de la legislació europea. si el parlament i consell europeu no estan dacord amb una llei, es presenta a un comité de conciliació, format per iguals de les dos organitzacions, assoliran un acord per tornar a presentar la llei perque sigui aprovada.

institucions de la unió europea

tractat de lisboa 2007.

consell europeu: máxim organ polític. caps destat dels membres i el president de la comisió.

ministres dafers exteriors i un membre de la comisió els donen asistencia.

s'encarrega de les orientacions polítiques i prioritats generals.

el parlament. ciutadans europeus.

membres elegits per sufragi universal i i sorganitzen en grups polítics, segons el partit o ideologia.

exerceix la funció legislativa, pot fer i reformar lleis, aprova presupostos.

organitza comisions per treballar i debatre.

controla el consell i comisió europeus.

consell de la unió europea: representa govern dels membres. format per un ministre de cada estat, varia segons el tema a tractar.

presidencia canvia cada 6 mesos.

té funció daprovar lleis amb el parlament, codecisió.

comisió europea exerceix funció executiva.

garanteix compliment de normatives europees, proposa textos de llei que van al parlament i consell, controla compliment dacords i elabora presupostos.

formada pel president dels comisaris.

son elegits per estats membres, mandat de 4 anys.

tribunal de justicia exerceix la funció judicial.

garanteix respecte, interpretació i compliment de lleis comunitaries.

foramt per un jutge de cada país, renovat cada 5 anys.

atén als ciutadans i institucions comunitaries.

tribunal de comptes: comprova que el presupost sexecuta correctament, ingresos i despeses legals i clares.

órgans de la unió europea

órgans consultius: comité económic i social europeu representa societat civil organitzada (sindicat empresaris consumidors).

comité de regions representa autoritats regionals i locals.

órgans financers: banc europeu dinversions: préstecs a llarg termini per a projectes dinversió de capital, no concedeix subvencions.

fons europeu dinversions ajuda les petites empreses.

el banc central europeu es responsable de la política monetaria europea.

órgans especialitzats: defensor del poble europeu esintermediari entre ciutadá i autoritats de la unió europea.

rep i investiga denuncies de mala administració de ciutadans amb domicili legal.

3.1 españa i la construcció de la unió europea

després de la segona guerra mundial, es va voelr construir una europa unida, als anys 50 es fa la primera proposta.

al 57 italia alemania etc fan el tractat de roma es faria la comunitat económcia europea.

al novembre del 92, tractat de amstricht. la cee es dirá unió europea i pretenia unir política i economia de molts paísos.

ara té 27 paísos.

es una gran potencia económica i comercial.

**economia d'escala: estructuració empresarial en la qual els guanys de la producció sincrementen i els costos disminueixen com aresultat de laument de les dimensions i eficiencia de la planta, empresa o industria.

3.2 procés d'adhesió d'españa

laillament de franco dels primers anys va fer despaña un país endarrerit. al 1978 españa restableix democracia es fan negociacions amb la cee.

economai española necesitava transformació, sobretot en producció agraria i pesquera.

españa va demanar temps per la unió duanera i monopolis, al 1985 es signa el tractat dadesió.

al moment dentrar la situació económica i social era molt inferior als altres paísos.

3.3 unificació monetaria, leuro

quan es va fer la unió europea es volia unir economia i monetaria (eum).

al 1999 banc central europeu regulador.

la unificació es consolida amb leuro.

tres fases de convergencia per unir les polítiques económques. inflació comú, interesos, déficit i deute públic.

españa i altres asoleixen això i 1 gener 2002 utilitzen leuro.

leuro ha generat pujada de preus i inflació.

**eurozona. paísos que tennen leuro com a moneda. política financera regulada pel banc central europeu.

fons estructurals: fons de la UE per infraestructure i equipaments de les zones més endarrerides.

fons de cohesió: fons de la UE per als paísos amb més deficiencies en medi ambient i transport.

3.4 unificació social de la política exterior

al 92, quan el trctat de mastricht, es crea també la ciutadania europea, circular i residir en qualsevol lloc del territori.

al 95 sacaben els controls fronterers dels estats que firmen aquest acord.

s'han potenciat les entrades per reduir imigració ilegal.

molts dakets imigrants intenten trapsasar els límits per italia o gibraltar.

la UE vol crear política exterior i de seguretat comuna per defensar opinions i interesos.

3.5 política regional

cada regió es diferent i hi ha desigualtats entre regions i paísos.

quan es va crear la cee això es va veure a italia i als paísos baixos. kuan entra españa, estava molt poc desenvolupada i será la principal destinació de els ajudes. Després, van entrar molts paísos de lest deuropa, que van baixar les mitjanes i españa ja no rebia aquestes ajudes. els fons aquests sanomenen fons estructurals i de cohesió, que son de la comisió europea, pero son les empreses privades i governs estatals qui ho subministren.

4.1 la integració despaña a la unió europea

españa ja no está aillada, fins i tot dins deuropa té un lloc decisiu.

en lámbit económic

durant els primers anys es va beneficiar de moltes ajudes comunitaries.

el benestar actual és degut en part per la itnegració a europa.

també ha creat molts llocs de treball.

akest conjunt dajudes ha tingut com a objectiu integrar españa en el mercat europeu. el 90% del mercat exterior és amb europa.

ámbit social

ha aumentat el benestar, capacitat política i consumista.

moltes empreses europees han vingut a españa perque hi ha un emrcat óptim.

ara encara més, per la generalització de leuro i adopció de normes fiscals comunes.

**índex de convergencia europea: indicador de nivell de riquesa d'un país o regió en comparació amb mitjana europea.

política española dels darrers anys ha fet inversions per elevar akest índex a moltes comunitats autónomes.

fons europeu de desenvolupament regional (feder): promou cohesió económica i social corregint els principals desequilibris regionals.

fons social europeu (FSE): fomenta oportunitats de feina i mobilitat geográfica i prfoesional de treballadors, també facilitar ladaptació a les transformacions industrials i canvis dels sistemes de producció.

4.2 utilització dels fons europeus

4 de 10 quilómetres dautopistes son finansiats per europa.

també lampliació dels aeroports, el port de las palmas etc.

des dun punt de vista social i cultural, akestes fons han ajudat a la formació de persones i donar llocs de treball. programes educatius per joves (erasmus, lingua).

igualtat entre home i dona.

sanitat: tarjeta sanitaria europea, els assegura tractament médic.

ámbit cultural. restauració del pati de lalhambra, monastirs, o el liceu de barcelona.

españa també ha contribuit a la UE, on ha tingut un paper impulsor i donámic.

4.3 iniciatives comunitaries

programes que es proposen als estats membres per contribuir a resoldre problemes específics que afecten a tots.

ha tingut repercusions positives a españa.

interreg: cooperació transnacional, transfronterera i interregional, creant condicions de creació i desenvolupament equilibrat del territori, sobretot de regions situades a la periferia.

leader: promou estrategies per afavorir desenvolupament sostenible a zones rurals i fomentar reconversió agraria i desenvolupament rural.

equal: combatre discriminació laboral.

urban: regenerar barris en crisi o en declivi.

5. españa

5.1 superficie i població

segon lloc en superficie, cinqué en població.

UE és un espai molt poblat.

Situació intermedia en densitat.

diferencies internes ntoables entre comunitats autónomes.

aquests problemes fan que esl problemes duna regió siguin molt diferents a les altres.

en alguns llocs hi ha creixement demográfic constant, pero altres son molt despoblats i no hi ha molta activitat económica.

en els dos casos s'ha dassegurar el manteniment de serveis públics de qualitat similar per evitar injusticia social, desequilibri territorial i económic.

esperansa de vida cada cop més. 76 anys per homes, 82 dones.

**eurobarímetre: enkestes realitzades per la comisió europea per saber la seva opinió sobre la UE i altres aspectes económics, política i societat europea.

mesura i analtiza tendencies de lopinió pública de tots els estats membres i paísos candidats.

6.2 activitat económica

leconomia i índex de sectors dactivitat son els principals métodes per mesurar desigualtats.

a la UE hi ha molta diversitat de territoris.

a europa hi ha empreses amb desenvolupament tecnológic i cnetífic molt alt, i s'aconsegueixen també bones mesures agrícoles i ramaderes; pero també hi ha paísos tradicionsls poc desenvolupats.

la revolució industrial va portar un fort desenvolupament, pero els canvis van ser molt desiguals en diferents territoris.

españa rep ajudes europees per modernitzar lagricultura per adaptarla al mercat europeu.

5.3 producte interior brut

es la suma de la riquesa produida en un any.

la UE va rebre moltes fons per ajudar al desenvolupament económic.

la crisi del 2008 frena molts paísos, pero españa va conseguir superar la mitjana europea de riquesa encara que van entrar molts paísos que van baixar la mitjana.

tot i així españa está, en alguns aspectes molt per baix d'altres paísos del nord.

5.4 població activa i atur

españa se sitúa al 60% de la mitjana de població activa. causa principal, lenta incorporació de la dona.

pel que fa a latur, mitjana europea es del 9%. españa está al 10%.

la crisi ha disparat molt l'atur

5.5 educació

els recursos dedicats a leducació són un indicador important del denseovlupament social, cultural, económic i polític.

paísos escandinaus dediquen molts recursos a leducació. españa 4,41%.

5.6 IDH

reuneix unc onjunt de variables: esperansa de vida en néixer, alfabetització, PIB per cápita i PIB mundial.

españa 13 lloc mundial, sis a europa.

5.7 partidaris vs escéptcis

hi ha psísos que no volen estar a la unió europea, com els paisos próspers que han entrat fa poc o el regne unit, que té una premsa euroescéptica.

el suport més elevat es dona a paísos baixos i luxemburg, que son els originaris, i a irlanda, que ha millorat molt des que va entrar.

excepte a xipré i letonia, els paísos ho veuen com una cosa positiva.

españa. 62% vots positius. 7%diuen que no perque hi ha molta burocracia, eliminació parcial de la democracia, allunyament dels problemes kuotidians.

++tema 15

1. La democracia

1.1 principis democrátics: participació

participar: intervenir duna manera activa, directa i compromesa en el milorament de lorganització política, social i económica.

llibertat dexpresió.

implica que autoritats públiques informin la població de les seves activitats, debats i decisions.

hi ha d'haver voluntat institucional d'escoltar ciutadans i exposició dels problemes i propostes, que es consideren propostes de millorament.

respecte i tolerancia en vers les llibertats dels altres.

els partits polítics tenen com a funció canalitzar les diferents orientacions ideológiques i preocupacions socials i económiques,t ambé fer propostes de gestió i planificació del territori i societat.

per mitjá deleccions, ciutadans expresen la opinió i ideologia.

sobirania del poble.

això pot provocar alternança de partits.

**constitucionalisme: sistema polític regulat per un text constitucional.

**parlamentarisme. poder legislatiu és confiat al parlament.

1.2. españa, democrátic

españa estat democrátic constitucional i parlamentari.

monarquia parlamentaria, escolta als ciutadans per sufragi universal.

democracia constitucional

constitució del 78.

recull les normes del govern despaña i dona drets individuals i colectius als espanyols.

sobirania nacional resideix en el poble, fins i tot els que tenen la nacionalitat pero están fora del país.

democracia parlamentaria

el cap d'estat és el rei, pero lleis i govern venen del parlament.

el rei modera el funcionament de les institucions de lestat i s'ha datenir a les normes constitucionals.

ciutadans tenen dret a participar en afers públics, elegits en eleccions periódiques.

els candidats presenten el seu programa, que obtindran parlamentaris segons els vots obtinguts.

1.3 práctica democracia a españa

la prácitca més comú son les elccions. nacional, autonómic i municipal.

tots els ciutadans tenen dret a elegir i ser elegits.

cada individu té dret a un sol vot.

1.4 convocatories electorals

tot ciutadá español es convocat periodicament per elegir els representants polítics.

parlament europeu, corts generals legislatives (diputats i senat), parlament autonómic (diputats varien segons habitants), i les municipals.

també hi ha eleccions sindicals i educatives, etc.

a vegades es covnoquen referéndums, consulta popular sobre aspectes socials, polítics etc.

2. dviisió de poders

2.1 poder legislatiu

corts generals; congrés de diputats i senat.

congrés

discutir, aprovar i derogar lleis del país.

també discutiex i aprova presupostos de lestat.

elegit ene leccions.

segons les eleccions, els partits tindran un nombre d'escons, cada provincia dos representants.

els 248 diputats restants es distribueixen segons el nombre d'habitants per provincia.

cada opció política manifesta plantejaments i propostes, i intenta convéncer els electors. es vota per provincies.

en funció dels vots obtinguts, es donen els escons a cada partit.

quan un partit no obté la majoria absoluta, pacte amb altres o governa amb minoria.

quan s'han obtingut els vots, el rei proposa un president. quan el congrés l'aprova, el president escull ministres per formar equip de govern.

**circumscripció electoral: conjunt d'electors sobre els quals es realitzen els diverses operacions electorals (cens, escrutini, i atribució d'escons.

moció de censura: procediment parlamentari pel qual els diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president.

el senat

revisa les propostes legislatives que han passat pel congrés de diputats.

pot vetar o modificar les lleis, pero el congrés les aprova definitivament.

en relació amb la política exterior, el senat opt ratificar o negar tractats internacionals.

cada comunitat autónoma designa un senador, i un altre més per cada milió d'habitants.

els senadors són elegits el mateix dia que el congrés, pero els electors escullen 3 noms de la llista i els més votats serán els nous senadors.

a cada provincia 4 senadors. a les insulars, 3 per les illes majors, i ceuta i melilla 2 senadors.

2.2 poder executiu

el govern, president i ministres es el poder executiu.

administra els recursos de lestat i dirigeix la política, defensa nacional, relacions exteriors, i executar lleis i decrets.

ha d'informar al congrés de diputats, que el regula en el nom del poble.

li pot demanar explicacions i preguntes.

també pot provocar una moció de censura retirant la confiansa al govern.

akest procés ha de ser decidit per la majoria absoluta dels diputats i ha d'incloure una candidatura al president.

es diferencia duna moció de confiansa en el fet que es presentada pel president, que opt disoldre les corts i convocar eleccions.

2.3 poder judicial

consell general de poder judicial cgpj eslórgan de govern de jutjats i tribunals i amb subordinació está el tribunal suprem, audiencia nacional i tribunals superiors de justicia, i jutges degans i juntes.

está format pel president del tribunal suprem, nomenat pel rei a proposta del cgpj i 20 membres designats per les corts.

tots són juristes reconeguts amb més de 15 anys d'experiència.

Funció principal és garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial.

3. organització territorial de l'estat espanyol

3.1 les comunitats autònomes

constitució del 78 reconeix que españa no és centralista.

estatuts d'autonomia

al 79 saproven els priemrs estatuts, país basc i cataluña. al 83, ja hi havien 17.

cada comunitat té un estatut, que es caracteritza pel parlament, govern i administració pública, amb el qual es negocia amb el govern central les competencies a gestionar i el finansament.

al 95 ceuta i melilla obtenen estatuts.

les corts deleguen en les comunitats autónomes part de la sobirania, en unes competencies transferides.

organització de l'autogovern, sanitat, educació; Altres estàn compartides amb l'estat: justícia, legislació laboral, infraestructures.

institucions autonòmiques

institucions d'autogovern que tenen opder legislatiu i executiu, tenen:

parlament: control lleis, impostos, i govern autonòmic.

president autonòmic: forma i dirigeix el govern. és elegit pel parlament i nomenat pel rei.

govern: format per president i consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel parlament.

les comunitats no tenen poder judicial propi.

legislacions estatals i autonómica preveuen intervenció de les comunitats en els gestions judicials,. a més, lassamblea de cada comunitat intervé per nomenar del 1/3 dels membres del poder penal i civil del tribunal suprem.

3.2 administració municipal i provincial

les provincies

és la circumscripció electorald e lestat, diputats i senadors selegeixen per cada provincia.

divisió territorial de l'administració perifèrica, representada en la figura del subdelegat del govern.

entitat d'administració local més alta: coopera amb municipis a través de diputacions provincials, diputats s'elegeixen entre els regidors electes, i el president de la diputació és elegit pels diputats electes.

municipis

lajuntament és lórgan de govern municipal. dintre dels termes de cada localitat hi pot haber pobles, urbantizacions, etc.

molts municipis però, només tenen una localitat.

el poder local s'elegeix democráticament, segons el principi básic de la sobirania nacional per elegir l'alcalde.

tenen un seguit de competencies específiques, referits a la prestació de serveis i dotació d'equipaments.

disposen de mitjans económics i materials per fer les seves funcions.

ho aconsegueixen amb els tributs propis i impostos de lestat i la comunitat, que son cedits als ajuntaments segons les característiques i la seva població.

altres entitats

els municipis es poden agrupar en mancomunitats o árees metropolitanes per gestionar amb més eficacia o solucionar problemes comuns.

a les insulars, cada illa té administració propia.

a cataluña aragó i galicia hi ha divisió territorial intermedia, les comarques; a quales sels hi atribueix gestió d'equipament is erveis.

4. organtizació politicoadministrativa de cataluña

L'any 2003 el parlament impulsa la reforma de l'estatut d'autonomia per adaptarlo a la catalunya actual.

defineix catalunya com a nació i s'amplien notablement les competencies de la generalitat i nous principis de finansament económic.

**consell executiu: órgan de la generalitat amb funcions executives i administratives. dirigit pel president i integrat pels consellers.

competencies exclusives: funcions públiques sobre les quals la generalitat tté tota administració.

4.2 la generalitat

és el sistema institucional en que s'organitza catalunya, integra parlament, president i consell executiu.

el president de la generalitat és elegit pel parlament i nomenat pel rei.

li correspon mantenir relacions amb les altres institucions de l'estat i la resta de comunitats autònomes.

també li pertoca convocar eleccions al parlament.

també es el cap del consell executiu, estableix directrius generals de l'acció de govern. el nombre de departaments o conselleries és variable segons les necessessitats de cada periode.

generalitat també está constituida per consell executiu, sindicatura de comptes i de greuges, que defensa drets i llibertats dels ciutadans.

4.3 poders efectius de la generalitat

constitució espanyola estableix els principis necesaris que atribueixen a les comunitats autónomes unes competencies

tres tipus: les exclusives, les concurrents (mateixes funcions) , i les compartides amb l'estat.

exclusives: organització dautogovern, desenvolupament del dret catalá, cultura, historia,e tc.

científic, arquitectura. urbanisme, ordenació del territori. comers, industria, navegació. banca, diners. esports, joventut, educació.

gran parts dels ingresos de la generalitat provenen de lestat, la generalitat de cataluña també pot establir les seves propies taxes i impostos.

4.4 organització territorial

españa i cataluña prevuen la nostra organització.

4 provincies.

segosn el 2006, cataluña pot organitzarse en comarkes i municipis.

comarca: entitat local formada per agrupaciód e municipis.

capacitat jurídica propia i pot fer les seves polítiques.

per sota de comarkes trobem entitats municipales descentralitzades, que tot i tenir una certa autonomia depenen del seu municipi.

++tema 16

contrastos territorials: antecedents històrics

1.1 condicionants del medi físic

península ibérica. está configurada en la meseta, encerclada per valls obertes al mar i cadenes muntanyoses.

gran diversitat climática i edafológica.

abans de la revolució industrial no hi havia tècnica per superar les limitacions del terreny, lagricultura i ramaderia eren les principals activitats productives, encara que eren bastant reduides - trilogia mediterrania (blat, olives, vinya).

ramaderia extensiva important.

conflictes polítics, econòmics, territorial, religiós fan que molta població estigués concentrada a les zones interiors ja que eren les més protegides i ben comunicades, amb més activitat econòmica i més properes a la cort i administració.

1.2 dualitat centre periferia

españa a la primera meitat del segle 19 canvis económics importants, encara que amb grans diferencies respecte altres paísos deuropa (gran bretanya).

a partir del segon ters, entren els liberals al poder i afavoreix el desenvolupament industrial. burgesia i economia capitalista, pero hi havia diferencies en levolució social i económica del país.

els territoris del centre es van estancar, perquè la noblesa i església tenien molt de poder, i la burgesia anava cap a lagricultura i eren rendataris.

industria feble perque es basava en activitats primàries tradicionals.

predomini de polítiques conservadores. sobretot a les árees rurals.

zones perifèriques peninsulars de Catalunya i país basc es van desenvolupar més, amb la indústria téxtil i siderúrgica. creix burgesia industrial urbana: mineria, comers, ferrocarril, banca... carácter polític progresista.

s'hi afegeix madrid, perquè es el centre d'administració i perquè es la capital.

**edafologia: estudia el terreny, tant el físic com químic i biològic.

interès per conservació i explotació de sòl agrícola.

mesta: agrupació de ramaders castellans que organitzaven les carrerades o camins dels ramats transhumans.

tenien favor reial perque la llana proporcionava ingresos fiscals molt elevats.

proteccionisme: corrent económic que propugna intervenció de l'estat per restringir les importacions per mitjà de drets duaners i protegirse de la competencia exterior.

1.3 balans econòmic i demogràfic

a partir de la segona meitat del segle 19, la major capacitat competitiva de la indústria sobre la artesania tradicional deprimeix les regions que no es van modernitzar; fugida de capitals; la gent se n'anirà cap a la periferia més pròspera, industrial. per a la constitució d'un mercat nacional integrat, consumidor de la producció de la indústria naixent, era imprescindible lactualització dels transports, sobretot ferrocarril, pero no passarà fins al segle 20.

el saldo vegetatiu va ser molt positiu a les zones menys poblades.

zoens com andalusia va créixer molt la població, pero al no ser proporcional a la riqesa va facilitar molt lemigració.

el desiquilibri de població i recursos es manté fins al segle 20.

durant el primer ters del segle 20 hi havia tres àrees econòmiques:

pols d'indústria: madrid Barcelona bilbao.

Àrees propere als pols, que donaven mà d'obra necessària: Aragó, nord-oest de castella, i valencia.

espais marginals sense modernitzar: andalusia, extremadura, galicia..

Població cercava sortida en la migració a amèrica.

1930: paralitza el creixement a causa de la crisi mundial, guerra civil i franquisme.

A partir del 59, s'inicia pla d'estabilització, economia inicia un creixement que repercuteix en els nuclis industrialitzats, èxode rural molt més gran que l'anterior.

espais que no eren modernitzats i marginals, van esdevenir zones proveidores de mà d'obra, per als pols d'industrialització tradicionals.

a aquests s'hi afegeixen altres nuclis secudnaris. valencia saragossa sevilla valladolid.

1.4 desequilibris i desigualtats

conflictes territorials i transformacions de la industrialització donen lloc a una diferenciació regional que ha anat augmentant amb el temps a consekuencia del mercat nacional.

akest mercat s'ha fonamentat en la construcciód e xarxa de comunicacions no equilibrada i poc homogenia, dedicada a potenciar els pols dinámics en detriment de les altres regions; també per un sistema proteccionista que no ha transmés els beneficis de laindústria al reste de l'economia.

cada regió té un paper diferent.

diferencies entre regiosn pobres i riques van creixent fins a mitjans dels 70.

canvi profund a consekuencia de la crisi.

i del canvi demogràfic associat i les transformacions polítiques derivades de la transició democràtica.

entrada d'españa a al unió europea implica l'establiment d una política regionalq ue, amb diners d'europa, ha permès superar molts dels desequilibris entre regions.

2. institucions supranacionals

2.1 cataluña en el context espanyol

el territori de cataluña sosté potencialitats derivades de la seva posició estratègica com a porta entre la península i la resta d'europa.

Al territori català també hi ha dos punts importants de l'activitat econòmica espanyola, el de l'Ebre i el de l'arc mediterrani.

a més hi ha un aeroport el de barcelona i dos ports principals mediterranis, a barna i tarragona.

els darrers 30 anys la economia catalana s'ha transformat molt. el pes d'ocupació industrial, que al 1977 superava el 40%, es va veure reduit al 2004 al 24%, mentre que els seveis passaven del 40 al 62%.

es la primera destinació turística española. 25% dels turistes.

modernització i terciarització de leconomia han afavorit creixement constant de la renda, Catalunya ha passat a superar al UE27 a un 11% d'ingrès per càpita.

16% de la població española es catalana.

la forta trama metropolitana ha contribuit a integrar funcionalment i economicament el conjunt del territori catlá sense que s'hagi estruit la resta del sistema urbá.

al contrari, compta amb ciutats mitjanes i petites tarragona girona etc) que articulen el territori epr les seves funcions de sentre d'activitat i serveis.

des que cataluña recupera lestatut del 79, han millorat molt les infraestructures i serveis urbans.

**fons de compensació: instrument de política territorial de lestat espanyol útil per finansar projectes que promouen el creixemetn de la renda i ocupació de les comunitats autònomes més desfavorides.

2.2 el reequilibri territorial

per el conjunt despaña, implantació d'estat autonòmic i entrada a la UE son els dos factors polítics esencials que han comportat laplicació duna serie dimportants plans i polítiques de desenvolupament regional.

catalunya ha estat sempre una contribuidora neta al fons de compensació interterritorial entre els diverses comunitats autónomes, i s'ha procedit a un repartiment solidari de la riquesa recaptada mitjansant els impostos.

en les comunitats autònomes més empobrides, tots akets fons han suposat un volum notable d'inversions que han contribuit a la construcció dimportants infraestructures de transport i equipaments bàsics de sanitat i educació.

així, les zones més desenvolupades i de millor posició com cataluña, han experimentat una expansió més lenta i limitada, mentre que altres més pobres han tingut un creixement mitjà que ha permès solucioanr desequilibris culturals i ha facilitat el reequilibri i la solidaritat entre nacions.

3.1 catalunya en la unió europea

tres vies principals de participació a la UE:

A través de la política comunitaria de l'estat espanyol.

Participant com a regió al comitè de les regions, representatiu de les entitats regionals i locals a la UE que va entrar al 1994 amb el tractat de mastricht.

és una assamblea consultiva de la unió europea que vetlla per fer sentir la veu de les entitats regionals i locals europees en el procés de presa de decisinos comunitari.

promovent activament el model regional europeu.

ACCD: agencia catalana de cooperació al desenvolupament, és un organisme de la generalitat que gestiona les oplítiques de desenvolupament, la pau, acció humanitaria i drets humans.

el moviment regional europeu

hi ha una serie dassociacions i moviments (assamblea de regions deuropa, comunitat de treball dels pirineus, quatre motors per a europa, euroregió pirineus-mediterrania. tenen com a objectiu la integració europea enfortint els interesos dels ciutadans i regions.

assamblea de regions: 250 regions, reforsa representació política de les regions devant les institucions europees i per promoure regionalització a europa i cooperació entre les seves regions.

ctp: organisme de treball transfronterer. laf roemn andorra, cataluña, aragó, pirineus francesos, país basc i navarra.

tracta de manera conjunta els problemes que es deriven de la condició pirinenca, com hiverns rigorosos, marginació, despoblament, etc i el carácter de barrera física del massís pirinenc

quatre motors per europa: 4 regions més dinámiques: cataluña, italia, fransa, alemanya.

euroregió pirineus-mediterrania: iniciativa de cooperació política entre aragó, cataluña, balears, i consells regionals dels pirneus francesos que té com a objectiu donar suport a projectes proposats pels sectors socials, institucionals i econòmics.

basantse en lexistencia de trets comuns i semblances en els procesos de reconeixement polític de la seva autonomia, catalunya i escocia han signat acords preferents en materies com agricultura i afers rurals, i+d, ensenyament etc.

a més les relacions de catalunya amb altres regions europees també intenta projectarse internacionalment a través de linstitut ramon llull, agencia catalana etc, accd etc que fan projectes a pobles emditerranis, america llatina etc.

3.2 polítiques regionals i fons de la unió europea

coordinar polítiques regionals dels estats membres i reduir diferencies entre regions, recolzant desenvolupament de les més desfavorides amb ajuts económics destinats a millores estructurals.

cataluña s'ha beneficiat notablement dakestes fons. tipus:

Els estructurals són els que serveixen per finansar les accions que tenen per objectiu combatre enderreriment social i económic.

el feder: busca enfortir la cohesió econòmica i social tot fomentant les infraestructures. A vegades es complementa amb el fons social europeu FSE per a les accions de formació professional i lluita contra atur, i elf oons europeu agrícola de desenvolupament rural (feader) finansant ladaptació de pagesos i ramaders a les noves formes d'agricultura i desenvolupament de nous sectors econòmics a zones rurals.

El fons europeu de pesqua (fep) garanteix el compliment de la oplítica pesquera comuna.

Els fons de cohesió afavoreixen el creixement econòmic i la convergencia dels paísos amb un pib inferior al 90% de la mitjana.

4. polítiques d'ordenació territorial a catalunya

4.1 diagnosi territorial: Dispersió de la població

Estructura del catalá ha estat un procés de concentració de la població i activitats en els principals nuclis urbans.

S'inicia amb la mdoernització agraria i coemrcial del segle 18 i s'es´tén fins al 1970.

Rápida descentralització de la població que es convertirà en dispersió.

En els últims 30 anys, moltes ciutats de catalunya han vist decrescut el seu creixement, perquè la gent se'n va a les localitats més petites.

Aquest canvi de tendència ha estat impulsat per levolució del mercat de l'habitatge, augment de motorització i millora general d'infraestructures.

consekuencies de la dispersió terrtiorial

La ocupació urbana dispersa i de molt baixa densitat ha comportat enorme increment de l'ocupació del sol, cost dels serveis i consum energètic, així com la fragmentació dels espais naturals i empobriment dels valors paisatgístics.

-creixent especialització funcional de cada lloc en relació amb el conjunt. L'ús comercial, residencial, etc s'ha dispersat sobre el territori.

tot això ha aumentat els desplasaments, sobrecàrrega dels transports i empobriment de la vida urbana i banalització del paisatge (per pèrdua de diversitat, qualitat i trets identificadors.

Això corre el risc de convertirse en una especialització social, producte de la segregació de grups socials sobre l'espai.

bona part de la població ha tingut dificultats per accedir a un habitatge digne. feblesa de les oplítiques d'habitatge protegit, en un mercat immobiliari en el que predomina la propieta devant en lloguer, i uns anys que s'han imposat especulació i alts preus.

Des del punt de vista social es produeix una especialització els diversos grups socials tendeixen a separarse segons la seva capacitat dins el mercat.

si continúa això la guetització d'alguns llocs pot ser molt forta.

**poum: pla d'orientació urbanística municipal instrument tècnic i legal que ordena de manera integral el territori d'un municipi mitjansant la clasificació del sòl i els seus usos, i definició del sistema d'equipaments locals.

4.2 principis i objectius de lorganització territorial

grans potencialitats derivades de la seva posició, diversitat, estructura urbana i capacitat de govern, però alhora ha de fer front a reptes importants.

aquests reptes estàn associats a les dinàmiques de dispersió de la urbanització, especialització funcional i segregació social, i si perduressin, farien de lespai molt insostenible pel medi ambient, ineficient i innsolidari.

cal plans d'urbanització que regulin i projectin el territori.

planejament territorial

el pla general de ctalunya marca les pautes més genèriques sobre l'ordenació del conjunt del territori.

de les directrius d'aquest pla se'n deriven set plans territorials parcials, un per cada regió.

el seu contingut se circumscriu a tres hàmbits temàtics:

sistema d'espais oberts: activitats agrícoloes, ramaderes i forestals, connectors biològics i espais protegits i d'interès natural.

sistema d'assentaments: delimita xarxa urbana, sòl per a usos residencials, industrials i terciaris, ir ehabilitació i remodelació urbana.

el sistema d'infraestructures: traçat i prestacions de les infraestructures de mobilitat; xarxa viària i ferroviària, ports, aeroports, i espais logístics.

Els planss contenen: Memòria, planols, normativa i estudi economicofinancer.

planejament urbanístic

és responsabilitat de cada municipi (poum).

A més hi ha els PDU plans directors urbanístics que tenen l'objectiu d'orientar i ordenar desenvolupament d'un conjunt de municipis al voltant d'una ciutat mitjana o en àmbits amb una forta presió urbanística, turística i segona residència.

planejament sectorial

Ordenen ámbits os ectors específics es el conjunt del territori català.

Cal destacar pla d'habitatge i les polítiques del sòl, infraestructures de transport i mobilitat, arquitectura i paisatge, rehabilitació urbana, etc.