Geografía

Apunts geografía. Tema 8

1. El sector primari.

El sector primari compren les activitats relacionades amb l'obtencio i produccio d'aliments , agricultura, ramaderia, pesca. Tambe inclou l'explotacio forestal, que aprofita els productes dels boscos.

1.2 . Les activitats agraries.

Les activitats agraries hi ocupen un lloc molt important i hi estan condicionades pel medi fisic :

• El clima : cada conreu necesita unes condicions climatiques , de temperatura i humitat , per desenvolupar-se.

• El relleu :el pendent dificulta la feina i pot arribar a impedir la mecanitzacio. Per aixo es construeixen terrasses o bancals.

• El sol : no tots els sols son aptes per al desenvolupament de conreus agricoles. L' a --profitament del sol depen de la textura que condiciona la retencio d'aigua i de l'acidesa que condiciona la fertilitat.

Els condicionants fisics de l'agricultura son molt importants quan els grups humans disposen de pocs mitjans economics i tecnics.

2. Els paisatges agraris.

Els elements que caracteritzen els paisatges agraris son les parcel·les , els sistemas de conreu i el poblament.

2.1 Les parcel·les.

Es diferencien entre elles segons la forma, la mida i els limits

• Els paisatges de camps oberts esta format per parcel·les ofertes, sense tanques que les delimiten, de poca extensio i de formes regulars.

• El paisatge de camps closos es caracteritza pel fet de tenir parcel·les grans i irregulars, envoltades amb parets o tanques.

2.3 Els sistemes de conreus.

Es distingueix entre policonreu u monoconreu.

• Policonreu: l'espai agrari esta dividit en moltes parcel·les, on es conreen especies diferents.

• Monoconreu: l'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte.

Agricultura intensiva i agricultura extensiva.

• L'agricultura intensiva es practica als llocs molt poblats on el terreny es escas i car i les propietats son menudes.

• L'agricultura extensiva es practica en llocs poc poblats amb molt de terreny i amb poca ma d'obra.

Regadiu i seca.

• Als paisatges de regadiu l'aigua necesaria per al desenvolupament dels conreus s'extrau del subsol.

• Els conreus de seca nomes reben l'aigua de la pluja.

2.3 El poblament.

El poblament rural es la part de l'espai rural on habiten les persones.

Pot ser dispers, quan els habitatges estan aïllats els uns dels altres, o concentrat, quan els habitatges estan agrupats en un lloc.

El 53% de la poblacio mundial viu en poblaments rurals.

A Europa la poblacio rural representa el 35%, i a Bélgica nomes el 3%.

2.4 Paisatges agraris de la Terra.

• Tradicionals: es caracteritzen per la practica d'una agricultura de subsistencia, poc mecanitzada i de poca productivitat.

• Cientifics: utilitzen abanicos tecnologics i tenen una elevada produccio destinada al mercat.

3. L'agricultura de subsistencia.

Esta orientada a produir tot el que es necessari per a la supervivencia. Produeixen aixo que es esencial per viure i dediquen mes de dues terceres parts per a l'autoconsum.

3.2 L'agricultura de subsistencia al mon.

Agricultura itinerant per cremacio.(Africa, America Central, Zones de Asia)

Els camps s'obtenen per cremacio. Primer es tallen els matolls i els arbres i a continuacio s'hi cala foc: d'aquesta manera el camp queda net i la cendra serveix d'adob per al sol.

Agricultura extensiva de seca.(Africa)

Es basa en l'asosiacio de les activitats agricoles i ramaderes, de manera que el adob que proporcionen els animals permet fer una explotacio permanent del sol.

Agricultura irrigada d'arros.(Asia)

No empobreix el sol i permet alimenta moltes persones. Els agricultors de l'arros fan una feina minuciosapreparants els camps, que han de ser completament plans i amb parets resistents i impermeables a les filtracions d'aigua.

4.L'agricultura de mercat.

Te dos grans objectius: augmentar les vendes i reduir els costos, que s'aconsegueixen amb la mecanitzacio del camp, l'especialitzacio de la produccio agraria i la rapida comercialitzaciode la produccio agraria i la rapida comercialitzacio dels productes.

• La mecanitzacio del camp:

• Estalviar ma d'obra.

• Augmentar la produccio.

• Disminuir els preus dels productes agricoles.

• L'especialitzacio de la produccio agraria permet:

• Augmentar la produccio.

• Produir mes quantitat.

• Millor comercialitzacio

• La rapida comercialitzacio dels productes agraris.

• Agilitar la comercialitzacio.

• Utilizar transports adequats al tipus de producte.

4.3 L'agricultura d'especulacio.

Te com a objectiu aconseguir molta produccio d'uns productes determinats, de bona qualitat i amb un cost raonable.

• L'agricultura especialitzada es caracteritza per:

• Desposa de grans explotacions d'un monoconreu.

• Explotacions molt tecnificades.

• Alta productivitat , perque s'utilitzen tecniques molt avançades.

• L'agricultura de plantacio es caracteritza per els següents aspectos:

• Explotacions dedicades al monoconreu .

• Amb molta ma d'obra.

• S'hi fans grans inversions per condicionar la terra.

• La fan grans empreses transnacionals.

4.4 L'agricultura mediterrania.

Les tecniques que s'hi han introduit permeten conrear plantes d'altres zones del mon.

S'hi poden trobar diversos conreus:

• Els conreus de seca, amb rendiments baixos.

• Els conreus de regadiu produeixen gran varietat de fruites i hortalisses.

• Els conreus d'hivernacle, proporcionen productes com la pinya,, mangos, etc.

5. La ramaderia al mon.

Pot ser intensiva o extensiva:

Intensiva: es practica en explotacions molt especialitzades. Els animals son criats en estables o granges en regim d'estabulacio. De vegades el bestiar combina la vida i l'alimentacio a l'estable i al camp; parlem de ramaderia semiestabulada.

Extensiva: el bestiar pastura en grans extensions de terra i s'alimenta d'una manera natural.

5.1 Tipus de ramaderia al mon.

• Ramaderia de subsistencia de la zona intertropical. Es quasi inexsiten, excepte a les zones on es practica el guaret.

• Ramaderia als paisos monsonics. Practicament no hi ha ramaderia perque no hi ha terres per a pastures. Els pocs animals que hi han s'utilitzen per a algunes tasques agricoles.

• Ramaderia de subsistencia de les zones molt seques. Hi predominen les activitats ramaderes. Els pastors nomades es desplacen per trobar aigua i aliments.

• Ramaderia extensiva a les zones de clima temperat. Els Prats naturals serveixen d'aliment al bestiar oví I al vacu, I la seua produccio es destina al mercat.

• Ramaderia intensiva a les zones de clima temperat. Es practiva d'una manera intensiva , ja siga estabulada en modernes granges i explotacions, o semiiestabulades.

6. La pesca. Tipus de pesca.

6.1 Tradicional o artesana.

Es fa prop de la costa, sense ajuda de maquines i es serveix de la força humana i d'utensilis de pesca.

6.2 La pesca industrial.

Te com a objectiu obetin un gran nombre de captures, per aixo necesita molts recursos economics per equipar els vaixells; tecnología avançada per augmentar el volum de les captures i que l'activitat siga economicament rendible; infraestructuras portuaries on puguen desembarcar.

Segons el lloc podem distinguir:

• Pesca costanera: els vaixels son menuts, s'allunyen poc de la costa i les captures son cada vegada menys nombroses pèro de gran qualitat.

• Pesca d'altura la duen a terme flotes importants que disposen de grans vaixells. Porten radars per detectar bancs de peixos i la velocitat a que es desplacen, i sonars per mesurar la importanciadels bancs detectats.

• La gran pesca: amb grans vaixells d'abastement. Es serveix tambe d'helicopters, que cada dia tornen a port per rellevar la tripulacio i per enviar i rebre mercaderies i per rellevar la tripulacio.

7. On es pesca?.

• A les zones de contacte entre corrents marins freds i calids perque s'hi concentren especies d'aigües calides i especies d'aigües fredes. Mar del japo i Costes de Terranova.

• A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent mari fred perque les aigües fredes tenen molt plancton vegetal.

8. Els problemes de la pesca.

8.1 Massa pescadors per a pocs peixos.

Els problemes mes urgents son la sobrepesca i la falta de caladors.

Un altre problema rellevant es la creixent contaminacio de les aigües costaneresa causa dels abocaments tóxics industrials.

-La sobrepesca.

Es la sobreexplotacio dels recursos pesquers, de manera que posen en perill el creixement i la reproduccio de moltes especies.

-L'ampliacio de les aigües jurisdicionals.

Es el dret de cada pais a disposar de les seues aigües territorials, tañ com exigiesen els piazos amb costes riques en pesca i els piazos poc desenvolupats.

8.2 L'explotacio sostenible dels recursos marins .

Hi han normes de pesca severes que pretenen repoblar el mar amb la cria artificial de peixos.

La piscicultura sembla oferir alternatives interesants.

La piscicultura

Consisteix a substituir el sistema de depredacio per la cria i l'enfreix d'animals i de plantes marines en piscinas i estanys o en zones costaneres ben delimitades.