Geografía política española

España. Territorio. Habitantes. Estado. Frontera. Organizaciones estatales e internacionales. UE (Unión Europea). Conflictos internacionales

  • Enviado por: Anna Fortuny
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 62 páginas
publicidad
publicidad

GEOGRAFIA : ESPAI POLÍTIC

  • L'ESTAT

  • CONCEPTE

    ELEMENTS

  • LA FRONTERA

  • CONCEPTE

    CLASSES

    CONSEQÜÈNCIES

  • ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT

  • NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ

    ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT A ESPANYA I CATALUNYA

    SISTEMES ELECTORALS

    ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI

    4)LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

    CARACTERS

    CLASSIFICACIÓ

    ÒRGANS

    O.N.U

    5)UNIÓ EUROPEA

    FORMACIÓ

    OBJECTIUS

    OBJECTIUS ECONÒMICS: EURO

    CRITERIS DE CONVERGÈNCIA

    NORMATIVA COMUNITARIA

    INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

    6) ELS CONFLICTES INTERNACIONALS

    (1) L' ESTAT:

    Concepte: Es la unitat bàsica d'organització política i administrativa del món. Existia també abans del S. XVIII però no s'anomenava estat.

    Elements necessaris per considerar un Estat:

  • Població: Es la base humana, conjunt d' individus

  • Territori: Es la base física, definida per fronteres

  • Sistema polític i legal: basat en tres principis :

  • Sobirania nacional o popular: El poder l'ostenta el poble mitjançant el vot.

  • Separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

  • Legislatiu: Dicten/Legislen les lleis. (Parlament). En el cas d'Espanya està separat pel Congrés dels diputats i el Senat (Bicàmera)

  • Executiu : Aplica i fa complir les lleis. L' Executiu a Madrid es el govern, administració.

  • L' executor, el president, l' alcalde del poble.

  • Judicial : Comprova que l'execució es correspon a la legislació. (Jutges, magistrats, fiscals)

  • Legalitat : Jerarquia de normes, una norma de grau inferior mai

  • pot contradir una de grau superior. La norma superior d'ordenament jurídic es la constitució. L'ordenament jurídic son totes les lleis que existeixen en un moment i en un lloc.

    LA CONSTITUCIÓ :

    Antecedents: Del 1812 (la primera) al 1931(la setena). Li diuen la Pepa va néixer el 19 de març.

    Elaboració: 15/06/77. Primeres eleccions democràtiques després de

    l'anterior sistema polític.

    06/12/78. Referèndum del text constitucional. Referèndum es

    una consulta o votació popular que obliga al govern.

    29/12/78. Entra en vigor

    25/10/79. S'aproven els estatuts Català i Basc.

    Característiques: Es Monàrquica, llarga ( 169 articles ) i rígida (es molt

    difícil modificar-la)

    Estructura : Títol preliminar i 10 títols. A l'any 2000 l'article primer

    de la constitució. Espanya es constitueix en :

    Estat social: Estat de benestar (Sanitari, educatiu ...)

    Estat democràtic : Els ciutadans participen a l'estat públic, és a dir, dret a vot

    Estat de dret : Publicitat de les normes = BOE, POP, DOG.

    Les normes son públiques . La ignorància de la llei no eximeix de culpa.

    (2) FRONTERES :

    Concepte : Instrument geogràfic de diferenciació que implica la separació entre estats. Hi ha tres classes de fronteres:

    Terrestres :

  • Naturals : Separen dos estats per un accident geogràfic. Ex. Els Pirineus (CAT/FR), Obler (DE/POL).

  • Nacionals : Grup ètnic. Conjunt d' individus amb característiques comuns. Ex. Croàcia-Bòsnia/Herzegovina-Macedònia.

  • Contractuals : En base a qualsevol criteri excepte ètnic. Econòmic, polític, militar. Ex. Ruanda-Burundi.

  • Traçat geomètric : Aprofiten les línies imaginàries que separen el planeta. Ex. Els paral·lels o meridians. (Àfrica, Egipte, Mauritània)

  • Marítimes :

    1948. La ONU estableix que estan sota la sobirania de l'estat coster les primeres 12 milles nàutiques i fins a 200 milles són zona econòmica exclusiva (drets sobre la pesca, explotació etc..)

    Aèries :

    S'aplica la sobirania estatal respecte a l'espai aeri que existeix sobre el territori fins a una alçada de 15 Kms. USA 40 Kms.

    Conseqüències :

  • Econòmiques: Desarrotllament econòmic d' una zona.

  • Socials : Moviments migratoris.

  • Polítiques: Irredentisme. Concepte: Aspiració d'un grup nacional per recuperar tot o part d'un territori que es troba sota sobirania estrangera i unir-lo a un sol estat. Ex. Gibraltar (GB)/ Ceuta-Melilla (ES) però en territori Marroquí.

  • SISTEMES POLITICS:

    ESTAT : Es divideixen en tres.

  • Estat federal : (USA/DE/MX/BR) Existeix una descentralització administrativa total. Hi ha una sobirania compartida (Govern central/Govern estats membres). Usa, el govern central s'ocupa de temes de defensa, moneda, relacions internacionals. Els governs d'estats membres tenen la seva pròpia bandera, himne, legislació i constitució. S'ocupen de la resta de matèries; penals, circulació, fiscals, etc.

  • Estat unitari : (FR/PT/GR) Mínima descentralització administrativa. Hi ha uniformitat legislativa, lingüística i cultural.

  • Estat mixta : (ES/GB/SE/NO) Certs nivells de descentralització. Les regions o comunitats autònomes tenen un cert autogovern però no autonomia política.

  • GOVERN :

    Democràtic:

    PRESIDENCIAL (US/MX/BR)

    PARLAMENTARI (ES/GB/BE/DE)

    EL CAP DE GOVERN I D' ESTAT ES LA MATEIXA PERSONA ESCOLLIDA PER SUFRAGI.

    HI HA DOS CÀRRECS PER DUES PERSONES EL CAP D'ESTAT (HONORÍFIC O MONÀRQUIC) I EL CAP DE GOVERN (LIDER DEL PARTIT POLÍTIC MES VOTAT)

    ESCULL ALS SEUS COL.LABORADORS QUE FORMEN UN ÒRGAN NO COL.LEGIAT. EL CAP D'ESTAT I GOVERN RESPON PER AQUESTES COL.LABORACIONS

    EL CAP DE GOVERN ESCULL UN GAVINET QUE FORMA UN ÒRGAN COL.LEGIAT. CADA MINISTRE ÉS RESPONSABLE DELS SEUS ACTES.

    EXISTEIX UNA SEPARACIÓ ABSOLUTA ENTRE EL LEGISLATIU I L'EXECUTIU

    ELS DOS PODERS ESTAN INTERRELACIONATS. EL LEGISLATIU POT AFECTAR A L'EXECUTIU I VICEVERSA. EL LEGISLATIU(CONGRÉS DELS DIPUTATS O SENAT) POT ELIMINAR AL CAP D'ESTAT (EXECUTIU) MITJANÇANT UNA MOCIÓ DE CENSURA ART. 113 CONSTITUCIÓ.

    L'EXECUTIU (CAP DE GOVERN) POT DECLARAR UN ESTAT D'EXCEPCIÓ (SITUACIONS EXTREMES. “ESTADO DE SITIO”)

    Mixta : Meitat Presidencial (FR) Meitat Parlamentari (PT)

    Assambleari : En una institució (assemblea) es reuneix a l' executiu i al

    legislatiu

    SISTEMES POLITICS:

    GOVERN :

    Dictatorial : Cesarisme empíric: Estats que manquen d'un sistema polític concret. Depèn del dictador de torn. (Àfrica, Veneçuela, Uganda )

    Totalitarisme : Sistema que basa tota la vida política, social i econòmica supeditada a un líder (CU de Castro, DE de Hitler, IT de Mussolini , ES de Franco). Desaparegut el líder desapareix el sistema, normalment els militars donen suport als líders.

    Democràcia popular. 1917 Urss a partir del 1945 s'aplica també a Polònia, Bulgària, Rep. Txeca. Consisteix en una diferència entre la teoria i la pràctica;

    Teoria: Pluralisme polític, democràcia, participació del poble.

    Practica: El partit polític ho controla tot. L'important es mantenir el partit polític i no el líder a diferència del cesarisme empíric.

    (3)ORGANITZACIÓ DE L' ESTAT:

    ESPANYA:

    Govern o estat central: Centralitza tot el poder de l'estat. Descentralització = Transmissió de funcions a nivells inferiors de l'administració. En tots els països propers hi ha 3 nivells de descentralització.

    Nivell 1.: Comunitats autònomes

    Nivell 2.: Províncies

    Nivell 3.: Municipis

    Les lleis s' apliquen amb diferents matisos segons el marge que dóna la constitució.

    El Govern Central està dividit en tres poders:

    Legislatiu : Congrés del diputats (350 Escons).

    Dicten les lleis. Senat. Regulen només algunes matèries.

  • Llei orgànica : Per aprovar, modificar o derrocar una llei orgànica necessiten majoria absoluta = 176 Escons.

  • Llei ordinària : S' aprova/modifica o es deroga si hi ha majoria relativa = meitat + 1 congressistes presents el dia de la votació.

  • Executiu : President / Ministres

    Executen i apliquen la llei mitjançant el reglament. Dins la jerarquia de normes el reglament es l'última però sempre s'aplica, és una de les avantatges que té.

    Judicial : Tribunal suprem, constitucional, els màxims òrgans representatius estan ubicats a Madrid.

    NIVELLS DE DESCENTRALITZACIÓ:

    Primer nivell : Comunitats autònomes. Article 2on de la constitució. Unitat de l'estat; reconeix el dret a crear una comunitat autònoma desenvolupament per l'article 143 que estableix 3 vies per constituir-se com a C.A. :

  • Províncies limítrofes: Amb característiques comunes (ex.de llengua) Catalunya, València, Aragó etc.

  • Territoris insulars: Ex. Canàries, Balears

  • Províncies amb entitat regional històrica: La Rioja, Cantàbria, Múrcia, Navarra, Astúries

  • Per qualsevol d'aquestes 3 vies es pot crear qualsevol de les C.A. que hi han excepte 1, Madrid, per la qual el govern va crear un nou article el 144 per interès general, autoritza la creació d'una nova C.A. d'àmbit no superior a una sola província.

    COMPETÈNCIES DE LES C.A.:

    Article 148. Competències assumibles per la comunitat ex. Turisme, carreteres, drets civils.

    Article 149. Competències exclusives de l'estat. Nacionalitat, immigració etc.

    Article 148. Te 3 models de competència. (Catalunya):

  • Exclusives: Turisme. Li correspon dictar la llei, reglament i l'execució.

  • Compartides: Mediambient: Madrid dicta la llei, el reglament, i l'execució a càrrec de Cat.

  • Executives: Penitencieria: De Madrid ve la llei i el reglament i correspon a Cat l'execució.

  • Segon nivell : Províncies, l'òrgan de poder és la Diputació (Subdelegat del govern) Sempre hi ha un representant.

    Funcions: Organitzen a nivell inter-municipal ex: Sanitat, Educació, Transport públic.

    Tercer nivell : Municipis. L'òrgan de poder és l'ajuntament. (Alcalde, edil , regidors, ple etc..)

    Funcions: Prestar serveis al ciutadà (Segons el nombre d'habitants). Qualsevol municipi independentment del nombre d'habitants ha de prestar com a mínim; llum pública, aigua potable ,cementiri, neteja viària.

    > 3000 hab. Els anteriors + biblioteca i escola pública, mercat i CAP

    > 10000 hab. Serveis socials, (geriàtrics, guarderia i polisportiu)

    > 15000 hab. Transport col·lectiu, protecció del mediambient.

    Problema : A Espanya hi ha 9000 municipis (Barbaritat !!) n'hi ha de molt petits i no poden tenir serveis.

    GOVERN DE LA GENERALITAT :

    Es el Govern Central de Catalunya (BCN). Legislatiu, executiu i judicial:

    Legislatiu: Parlament, elabora les lleis

    Executiu : Govern de la Generalitat, aplica les lleis

    Judicial : Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, (TSJS)

    Nivells de descentralització :

    1er : Províncies

    2on : Comarques : Consell comarcal 41 Comarques 38 (1937) + 4 (1987)

    3er : Municipis

    CATALUNYA :

    Planificació i ordenació del territori:

    Creixement econòmic global. Implica una sèrie de desequilibris econòmics, socials i polítics que s'observen a nivell entre estats (sempre comparant ex. Alemanya / El Salvador).

    A nivell regional, encara que no són tant accentuades també hi han desequilibris (Catalunya, Extremadura), també s'observen a nivell local (Bonanova, Raval).

    La planificació territorial es necessària per evitar aquests desequilibris.

    Concepte: És el conjunt de mitjans que tenen per objecte incrementar el benestar social en base a un repartiment + equitatiu de la població i del poder econòmic sobre el territori.

    Plà territorial general de Catalunya : (1995-2025)

    Objectiu: Redistribució la població i el poder econòmic.

    El 80% de la població i el 83% de PIB està concentrat a 5 comarques : El Barcelonès, Maresme, els 2 Vallès i el Baix Llobregat.

    Objectiu a complir: Al 2025 només s'hi concentri un 65% de la població

    Mitjans: Infrastructures: Ferrocarril, autovies, aeroports..

    Descentralitzar: Sanitat, educació.

    (4) ORGANITZACIONS INTERNACIONALS:

    Tres Característiques:

  • Creades per un tractat (acte jurídic). Generalment agafa el nom del lloc on es signa.

  • Uneix a subjectes de dret, els estats; Són els que firmen els tractats.

  • Està dotada de tres òrgans permanents. Excepte les Nacions Unides i la UE de 4 on s'hi suma el Tribunal de justícia.

  • 3.1: Òrgan deliberant: Caràcter plenari (reuneix tots els membres)prenen decisions en l' Assemblea o conferències.

    3.2: Òrgan executiu : Aplica els acords (Consell, comissió,comité.)

    3.3: Òrgan de representació: Representa a l'organització, secretari, director, gerent.

    Classificació :

    Organitzacions internacionals :

  • Amb fins concrets : Cooperació política ex. Unió Europea, Consell Nòrdic.

  • Amb fins generals : ONU, O.E.A.(Organització d'Estats Americans), Lliga Àrab.

  • Cooperació Econòmica :

    UE, OPEP, COMMONWEALTH (Països que havien estat colònies britàniques)

    FMI (Fons Monetari Internacional), MERCOSUR, MERCONORTE, COMECON (Antiga organització països de l' est)

    Cooperació Militar :

    OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord)

    PACTE DE VARSOVIA (Actualment extingit)

    Cooperació sanitària :

    OMS, CREU ROJA, FAO

    Cooperació laboral :

    OIT: Organització internacional de treball

    Cooperació educativa :

    UNICEF , UNESCO

    Cooperació tècnica :

    UPI : Unió Postal Internacional, OACI (Organització Aviació Civil Internacional) UTI( Unió telecomunicacions internacionals )

    ONU :

    Es basa en l'actuació d'una sèrie de principis.

  • Principi de la igualtat sobirana dels estats membres.

  • Principi de bona fe. Relacions Internacionals

  • Principi de solució pacífica de controvèrsies. (Prohibeix l'ús o l'amenaça de la força)

  • Òrgans:

    Assemblea general: Reunió de tots els països membres. Hi ha 3 tipus de reunions:

  • Ordinària: No es necessari la presència de tots els estats membres.

  • Extraordinària: Ha d'haver-hi 2/3 dels països que sol·liciten la reunió

  • Emergència: Causes greus, desastres naturals i declaracions de guerra.

  • Actuen per mitjà de resolucions (són les decisions de l'assemblea general)

    Consell de seguretat:

    El formen 15 membres subdividits ens 2 categories, 5 membres són permanents (USA, RUSSIA, XINA, GRAN BRETANYA, FRANÇA) nomenats per ser els únics països que en aquell moment (anys 50) disposaven d'armament nuclear. Si s'haguessin seguit aquestes pautes ara hi haurien 4 països més; Pakistan, Índia, Corea del Nord i Israel. Aquests cinc països tenen el dret de VETAR, si un dels 5 vota en contra d'una resolució,no s'aplica.

    Els altres 10 son elegits per l'assemblea general per un termini de 2 anys.

    Secretari General:

    Es el representant de la ONU. Actualment es Kofi Annan(Ghana) disposa del càrrec 7 anys renovable 2 cops, només doncs, 14 anys.

    Tribunal Internacional de Justícia:

    La seu és a La Haia. Fonamentalment tracta de terrorisme i actes contra la humanitat.

    SISTEMES ELECTORALS:

    Introducció:

    Escons: Lloc físic que ocupa un representant popular escollit per un hemicicle. (diputat, senador etc. )

    Circumscripció: Divisió de territori per a fins electorals.

    Sufragi : Sistema electoral més habitual per la provisió de càrrecs públics.

    SUFRAGI (ESP/CAT):

    Universal: Vota tothom (1 vot = 1 persona) Es una conquesta del S.XX (a nivell general). Exigeix 4 requisits :

  • Majoria d'edat: 18 anys

  • Censat : Empadronat al lloc on vius

  • Tenir la nacionalitat: Excepte a les municipals i sempre que hi hagi reciprocitat entre els dos països (ho han de permetre, ara només UE)

  • Estar en possessió dels drets civils: Si s'està desproveït per sentència judicial o per incapacitat,(violència de gènere o terrorisme)

  • Antigament hi havia el sufragi censitari (per poder econòmic) o estatamental (per grup social).

    El sufragi universal masculí ; 1848 França // 1870 Espanya // 1959 Alemanya.

    El sufragi universal femení ; 1869 Wyoming // 1872 Nova Zelanda

    Te 7 característiques:

  • Tots els vots son iguals: Tots valen el mateix. (històricament el vot d'un llicenciat o pare de família valia més)

  • És Universal: Vota tothom

  • Lliure: Reconegut x la legislació . Hi ha llibertat per exercir el dret al vot. (a Suïssa es obligatori)

  • Secret : Disposen de cabines i sobres per mantenir la privacitat.

  • Directe: El votant escull al candidat ( A USA s'escull al partit)

  • Personal: No es pot delegar però si votar per correu.

  • Singular : 1 vot per convocatòria.

  • El Congrés dels diputats:

    Es la cambra de representació personal.

    Hi ha un nombre determinat de congressistes. La constitució diu entre 300 i 400 però a partir de la primera legislatura es va optar per 350. La circumscripció és la província. Cada província escull un nombre de congressistes proporcional a la seva població ex. BCN 34 Soria 3.

    Ceuta i Melilla 1 per ciutat.

    El Senat :

    Es la cambra de representació territorial.

    Hi ha un nombre indeterminat de senadors. Normalment no arriba a 300.

    Cada província escull a 4 senadors ex. BCN 4 Soria 4. Cada Illa major escull 3 senadors (Mallorca, Tenerife, Gran Canària) i 1 senador per Illa menor (Eivissa, Menorca, i les 5 Canàries) .

    Ceuta i Melilla n'escullen 2 per ciutat.

    Senadors honorífics: Fins a 10, son donats pel Rei, el Congrés, el Consell Judicial, el Govern etc. No son vitalicis, només duren 4 anys.

    Cada comunitat autònoma escull 1 senador per comunitat i 1 senador per milió d'habitants.

    El Parlament:

    Te 135 Escons. La circumscripció continua sent la província.

    PROVINCIES

    ACTUALMENT

    PROPOSTA PSC (PROPORCIONAL A LA POBLACIÓ)

    BARCELONA

    85 ESCONS

    104 ESCONS

    TARRAGONA

    18 ESCONS

    12 ESCONS

    LLEIDA

    15 ESCONS

    8 ESCONS

    GIRONA

    17 ESCONS

    11 ESCONS

    SISTEMES ELECTORALS:

    Majoritari: Tots els escons de cada circumscripció s'adjudiquen al partit mes votat ex. A)50.1 B) 49.9 = A) 100 % . Afavoreix al bipartidisme i a grans partits. Problema: Falta de representació per part de la població.

    Proporcional: Els escons de cada circumscripció es reparteixen proporcionalment als vots que obté cada partit. Afavoreix als petits partits i al multipartidisme. Problema: Excés de representació parlamentària, massa opcions per decidir, perquè no passi això s'han creat 2 sistemes 1) Resta major 2) Llei d'Hont.

  • Resta major: Primer, es divideix el nombre total de vots en una circumscripció per el nombre total d'escons a repartir en litigi.

  • Segon, obtingut el quocient es divideixen per ell els vots obtinguts per cada candidatura. Els nous quocients són els escons que obté cada candidatura.

    Tercer, si no queden repartits tots els escons s'atribuiran els sobrants als restes majors de l'operació anterior.

  • Llei d'Hont: Primer, es divideixen tots els vots obtinguts per cada candidatura per una sèrie natural de nombres fins el nombre d'escons en litigi. Segon, s'ordenen els quocients de major a menor fins al nombre d'escons en litigi.

  • Tercer, cada candidatura guanya tants escons com quocients seus s'incloguin a la relació anterior.

    Mixta: Barregen els dos sistemes anteriors. Ex: Itàlia, el Parlament es 1/2 majoritari 1/2 proporcional. Hi ha molt pocs països.

    EXEMPLE PRÀCTIC

    # Circumscripció: Es reparteixen 10 Escons

    Partit A = 42000 vots

    Partit B = 33000 vots

    Partit C = 19000 vots

    Partit D = 6000 vots

    MAJORITARI

    RESTE MAJOR

    LLEI D'HONT

    PARTIT A

    10

    4

    5

    PARTIT B

    0

    3

    3

    PARTIT C

    0

    2

    2

    PARTIT D

    0

    1

    0

    Resta Major : Total 100.000 vots %10 Escons = 10000 vots

    A = 42000 / 10000 = 4.2 = 4 + quocient 0.2 Total 4

    B = 33000 / 10000 = 3.3 = 3 + quocient 0.3 Total 3

    C = 19000 / 10000 = 1.9 = 1 + quocient 0.9 Total 2

    D = 6000 / 10000 = 0.6 = 0 + quocient 0.6 Total 1

    Llei d' Hont : (Catalunya)


    VOTS

    1

    2

    3

    4

    5

    6

    7

    8

    9