Geodinámica interna

Geología. Placas continentales y oceánicas. Tectónica. Límites. Fallas. Capas terrestres. Dorsales # Capes terrestres. Deriva dels continents. Plaques continentals i oceàniques

  • Enviado por: RySky
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Tema 2: geodinàmica interna i sistemes i volcans/plecs i falles.

  • Escorça (oceánica i continental)

      • És la capa més superficial i més fina de la Terra

      • Està formada per oxígen, silici, Fe, Al; que es el component més abundant.

      • Té un paper fonamental a la dinàmica de la Terra i en manteniment de la biosfera.

      • S´hi distingeixen : a) Escorça oceànica b)Escorça continental

    a) L´escorça oceánica es troba a nel fons de les zones més profundes dels oceans.

    b) L´escorça continental es troba en le zones emergides del planeta i a les zones submergides d´alguns continents.

    Esquema capes externes:

    E.continental:

    • Formada principalment per granit .

    • Ocupa el 47% de la superficie terrestre.

    • Gruix: oscil·la entre 25-70 km.

    • Densitat= 2´5g/cm

    E. oceánica:

    • Formada principalment per basalt.

    • Ocupa un 53% de la superficie terrestre.

    • Gruix: oscil·la entre 6-12 km.

    • Densitat = 3 g/cm

  • Mantell (superior e inferior)

  • - És la capa situada debaix l´escorça i s´estén fins a l´interior de la Terra.

    - Té un gruix d´uns 2900 km.

    - Està format per oxigen, Si, Mg, Fe.

    - Podem distingir entre:

  • Mantell superior:

  • - Gruix de 1000 km.

      • està format per roques en estat sòlid.

      • Entre els 75-400 km de profunditat hi ha l ´ASTENOSFERA (té un comportanent més plàstic)

      • Mantell inferior:

        • composició homogènia (ric en Si, Fe i Mg)

        • arriba fins al 2900 km.

        • Nucli (intern i extern)

        • - És la part més intensa del planeta.

          - S´estén des dels 2900 km fins al centre de la Terra.(a 6371 km de profunditat)

          - Està format per Fe, Ni.

          - S´hi poden diferenciar 2 zones:

            • Nucli intern (*)

            • Nucli extern (#)

          (*) ->Es troba en estat sòlid

          (#) ->Es troba en estat líquid

          ->Es situa entre els 2900-5100km de profunditat.

        • Astenosfera

            • És la capa superficial del mantell on hi trobam el MAGMA (conjunt de roques a uns 100ºC)

            • Els moviments i fenòmens que aqui es produeixen determinen l´activitat interna de la terra: terratrèmols, vulcanisme, formació de serralades i deriva de continents.

          Esquema de les capes terrestres:

        • Wegener i la deriva dels continents.

        • En Wegener presenta la teoria de la deriva dels continets i afirma que els continents, tals com es coneixen ara, estigueren units fa uns 200.000.000 d´anys. I que costituien un sol bloc anomenat Pangea. La Pangea a conseqüència de grans trencaments es va dividint en fragments que vàren anar separant-se. Alguns dels continets a la deriva vàren col·lisionar i originaren les serralades. Per demostrar aquesta teoría es va basar en: dades geográfiques, dades paleontològiques i en dades tectòniques.

          Esquema deriva dels continents:

          a) Fa 250 millions d´anys hi havia un sol

          continent anomenat Pangea.

          b) Aquesta configuració va existir fins fa 200 millions d´anys. I després va fragmentar-se i va originar dues porcions:

          -Lauràsia: formada per:

          -a. Nord Amèrica.

          -b. Euràsia (sense la península de la Índia)

          - Gondwana: formada per:

          a. Sud Amèrica

          b. Àfrica

          c. Índia

          d. Austràlia

          e. Antàrtida

        • Nova Zelanda

        • Aquestes dues porcions estan separades per el Mar de Tetis.

          c) Lauràsia es va dividir i separar en:

          1) Amèrica del Nord.

          2) Euràsia.

          Gondwana s´ha fragmentat per donar:

          • Amèrica del Sud.

          • Austràlia- Antàrtida.

          • Àfrica.

          • Índia.

          d) Gondwana s´ha separat per donar:

          -> A.S

          -> Àfrica(A)

          -> Índia (I)

          ->Antàrtida- Austràlia (encara no s´ha separat)

          e)

        • Proves geogràfiques

        • Wegener observà que els controns actuals dels continents, sobretot els d´Àfrica I els d´Amèrica del Sud, encaixen com les peces d´un trencaclosques.

          De la mateixa manera encaixen les vores del mar Roig i Madagascar amb la costa africana.

        • Proves paleontològiques.

        • Els fòssils indiquen que fa uns 350 millions d´anys la fauna I la flora d´Àfrica, d´Amèrica del Sud, de la Índia i d´Austràlia coincidien; això vol dir que en aquella època, aquests continenents devien estar units formant Pangea on habitaven totes aquestes espècies que ara trobam fossilitzades.

        • Tectònica de Plaques.

        • La teoria de la tectònica de plaques estableix que la part sòlida està formada per un nombre reduït de plaques rocoses que són les que es mouen contínuament; desplaçant-se lentament com un bloc rígid sobre l´astenosfera.

          Segons l´estructura distingim:

          • Paques continentals o mixtes

          • Plaques oceàniques

        • Plaques continentals i oceàniques (Exemple)

        • Plaques continentals: només tenen escorça continental, es a dir, inclouen els contienents. Exemple: Placa euràsica.

          Plaques mixtes: tenen escorça continental i oceánica, per tant inclouen els continets i una part dels oceans. Exemple: placa Nord- Americana.

          Plaques oceàniques: només tenen escorça oceánica, per tant, es trobaran als oceans. Ex: placa pacífica.

        • Límits de plaques.

        • Són on tenen lloc la major part dels processos interns de la Terra (volcans, terratrèmols, etc). El moviment entre les plaques té velocitats que oscil·len entre 1 i 12 cm per any.

          El sentit del desplaçament origina 3 tipus de límits. DIVERGENTS, CONVERGENTS, TRANSFORMANTS.

        • Límits divergents.

        • Tenen lloc quan dues plaques es separen, lo qual facilita el trencament o la fracturació dels continents i es forma l´escorça oceánica.

          També s´anomenen limits constructius.

        • La subducció.

        • La subducció té lloc quan una placa litosfèrica s´introdueix per davall d´una altra. La fricció entre les plaques és l´origen d´alguns terratrèmols (ja que l´augment progressiu de la temperatura permet la fusió de les roques i l Aparició de l´activitat sísmica).

        • Falla San Andrés

        • Està a Califòrnia. És la zona de confluencia de dues plaques:

          -> Nord- Americana -> Pacífica.

          Es produeix degut al desplaçament de les plaques:

          -> Nordamericana cap al sud.

          -> Pacífica cap al nord.

          Això genera una forta fricció que dóna lloc a una intensa activitat sísmica.

        • Dorsals oceàniques.

        • Són enormes serralades de milers de km disposades a les zones centrals dels oceans.

          La part més alta de la dorsal té una doble cresta que l´eix central, la qual constitueix una obertura per on emergeix el magma i provoca una activitat volcànica lenta però constant.

          El material que és basàltic i quan es refreda es transforma en escorça oceànica.

        • Fosses oceàniques.

        • Són llargues depressions que poden fer 10 km de profunditat i milers de km de longitus.

          Es troben en els marges dels continents i d´alguns arxipèlags.

          En les fosses es destrueixen l´escorça oceànica.

        • Corrents de convecció.

        • Per explicar el moviment de les plaques litosfèriques s´usen els corrents de convecció, ja que es produeixen en qualsevol fluid que està en contacte amb un focus de calor.

          La calor fa que els materials puguin(és a dir, es translladin horitzontalment prop de la superfície ) i que baixen en refredar-se.

          Així es forma un corrent cíclic que empeny les plaques.