Genètica

Genètica. Genotipus. Caracters genètics

  • Enviado por: Glifo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

Problemes de genètica

1. En les ovelles el color de la llana el determina els al·lels N (llana negra) i n

(llana blanca), i els tacats són híbrids.

A) Assigna els genotipus als individus representats en el següent arbre genealògic:

B) Si s'ha produït una mutació en aquest caràcter, quin és l'individu mutat?

Aquesta pregunta esta malament en el cas original si que hi hagut una mutació, pero amb la versió de la professora no.

C) Calcula la proporció dels diversos descendents que hi hauria en els següents encreuaments:

Taula: A1 x A2

N

N

N

NN

NN

n

Nn

Nn

Taula: B1 x B2

N

N

N

NN

NN

n

Nn

Nn

Taula: B4 x B5

N

n

N

Nn

Nn

n

Nn

nn

Taula: B3 x B4

N

n

N

NN

Nn

n

Nn

nn

Taula: C1 x C5

N

n

n

Nn

nn

n

Nn

nn

2. En el bestiar vacum, el pèl negre és dominant sobre el tacat. Un brau negre s'encreua amb una vaca negra que era descendent d'un brau tacat. Neixen un vedell negre i una vedella tacada.

  • Assigna els genotipus a cadascun dels individus.

  • Caràcter: color del pèl Esquema:

    Al·lels: N: color negre

    n: color tacat

    Relació de dominancia: N n

    Genotipus: NN

    Negre

    Nn

    nn Tacat

  • Si encreuéssim entre sí aquest descendents, quina progènie hauríem d'esperar-ne?

  • Esquema:

    n

    n

    N

    Nn

    Nn

    N

    Nn

    Nn

    n

    n

    N

    Nn

    Nn

    N

    nn

    Nn

    3. El pèl arrissat en els gossos domina sobre el pèl llis. Encreuem una parella de

    pèl arrissat de procedència desconeguda i obtenim un cadell de pèl també arrissat . Per determinar amb seguretat si aquest cadell és de raça pura, amb quin tipus de femella l'hauríem d'encreuar? Raona-ho.

    Hauríem d'encreuar aquest cadell mascle amb genotipus suposadament RR (cabell arrissat) o homosigot amb una femella de raça també pura amb genotipus rr (cabell llis), d'aquesta manera la descendència d'aquest encreuament hauria de ser d'una cadellada completament amb el cabell arrissat, ja que la relació que sestableix entre aquest dos tipus d'al·lels es de dominancia.

    Esquema:

    Relació dels al·lels = R r

    R

    R

    r

    Rr

    Rr

    r

    Rr

    Rr

    4. Encreuem una raça de plantes de fruits amargs amb una altre de fruits dolços. Els descendents donen en la seva totalitat, fruits amargs. Per autofecundació d'aquest, s'obté una segona generació formada per 148 plantes de fruits amargs i 52 de fruits dolços.

  • Com és l'herència d'aquest caràcters?

  • Aquest tipus d'herència es de tipus dominant, es ha dir hi ha un del al·lels que s'espresa per sobre de l'altre.

    Exemple: A a

  • De les 148 plantes de fruits amargs, quantes poden ser de raça pura i quantes

  • híbrides?

    Caràcter: gust del fruit Esquema:

    Al·lels: A: amargs

    a: dolços

    Relació dels al·lels: dominancia

    Taula:

    ½

    A

    ½

    A

    ½

    a

    ¼

    Aa

    ¼

    Aa

    ½

    a

    ¼

    Aa

    ¼

    Aa

    Probabilitat AA = ¼

    Probabilitat Aa = ¼ + ¼ = 2/4 = ½

    Probabilitat aa = ¼

    Probabilitat de fruits amargs = ¼ + 2/4 = ¾

    Conclusio: d'aquests 148 fruits amargs 1/3 seran homosigots o de raça pura i 2/3 seran híbrids.

  • com seran les 52 plantes de fruits dolços?

  • Aquestes plantes seran homosigotiques o de raça pura.

    5. Encreuant entre elles plantes d'Anthirrinum majus (boca de dragó) de flors roses s'obtenen 14 plantes de flors vermelles, 30 de flors roses i 12 de flors blanques. Indica els genotipus d'aquest encreuament i de la descendència.

    Caràcter: color de la flor Esquema:

    Al·lels: B: blanc

    V: vermell

    Genotipus: BB = blanc

    VV = vermell

    BV = rosa

    Relació entre els al·lels: d'herència intermitja

    Taula:

    B

    V

    B

    BB

    BV

    V

    BV

    VV

    6. Quina progènie podem esperar encreuant plantes d'Anthrrinum majus dels següents genotipus:

  • Vermell x Vermell Esquema:

  • Taula: VV x VV

    V

    V

    VV

  • Vermell x Rosa Esquema:

  • Taula: VV x BV

    B

    V

    V

    BV

    VV

    V

    BV

    VV

  • Rosa x Rosa Esquema:

  • Taula: BV x BV

    B

    V

    B

    BB

    BV

    V

    BV

    VV

  • Rosa x Blanc

  • Taula: BV x VV

    B

    V

    V

    BV

    VV

    V

    BV

    VV

  • Blanc x Blanc

  • Taula: VV x VV

    V

    V

    V

    VV

    VV

    V

    VV

    VV

    7. La forma dels raves depèn d'un parell d'al·lels amb els següents genotipus:

    LL (llarg) Ll (ovals) ll (rodonts)

    En un camp cutivem 500 raves, 100 dels quals són ovals i 400 són llargs. Quan aquesta plantació es pol·linitza a l'atzar i els fruits maduren, se n'obtenen 10.000 llavors. La temporada següent plantem les 10.000 llavors i ara ens fan una comanda de raves rodons. Quants esperem poder-ne subministrar als nostres clients?

    Caràcter: forma del rave Esquema:

    Al·lels: L: llarg

    l: rodonts

    Genotipus: LL (llarg)

    Ll (ovals)

    ll (rodonts)

    Relació entre els al·lels: d'herència intermitja

    Taula:

    l

    L

    L

    Ll

    Ll

    l

    ll

    Ll

    Conclusió: de les 10.000 llavors la meitat seran raves de forma arrodonida i l'altre meitat seran raves de forma ovalada.

    Probabilitat Ll = ½

    Probabilitat ll = ½

    Per tant la meitat de 10.000 es 5.000 de cada forma.

    8. En els pèsols de jardí la llavor groga domina sobre la verda i les llavors llises dominen sobre les rugoses.

    A) Quins gàmetes i en quines proporcions es formen en el següent encreuament?

    Groc-llis x Verda-rugos

    Caràcters: color i textura de la llavor Esquema:

    Al·lels: G: groc

    g: verd

    R: llis

    r: rugos

    Fenotipus: GGRR = groc llis

    GgRr = groc llis

    ggrr = verd rugos

    Relació entre els al·lels: dominancia

    Taula:

    ¼

    gr

    ¼

    GR

    1/16

    GgRr

    Conclusio: Les probabilitats genètiques que es poden produir són del 100% GgRr

  • Com serà la descendència de la primera i de la segona generació?

  • Caràcters: color i textura de la llavor Esquema:

    Al·lels: G: groc

    g: verd

    R: llis

    r: rugos

    Fenotipus: GGRR = groc llis

    GgRr = groc llis

    ggrr = verd rugos

    Relació entre els al·lels: dominancia

    Taula: GGRR x ggrr

    ¼

    GR

    ¼

    gr

    ¼

    Gr

    ¼

    gR

    ¼

    GR

    1/16

    GGRR

    1/16

    GgRr

    1/16

    GGRr

    1/16

    GgRR

    ¼

    gr

    1/16

    GgRr

    1/16

    ggrr

    1/16

    Ggrr

    1/16

    ggRr

    ¼

    Gr

    1/16

    GGRr

    1/16

    Ggrr

    1/16

    GGrr

    1/16

    GgRr

    ¼

    gR

    1/16

    GgRR

    1/16

    ggRr

    1/16

    GgRr

    1/16

    ggRR

    Conclusió:

    P. GGRR = 1/16

    P. GgRr = 1/16 + 1/16 + 1/16 + 1/16 + 1/16 = 5/16

    P. GGRr = 1/16 +1/16 = 2/16 = 1/8

    P. GgRR = 1/16 +1/16 = 2/16 = 1/8

    P. ggrr = 1/16

    P. ggRr = 1/16 +1/16 = 2/16 = 1/8

    P. Ggrr = 1/16

    P. ggRR = 1/16

    P: GGrr = 1/16

    9. Imaginem-nos una espècie alienígena els caràcters de la qual vénen regulats per aquest al·lels:

    • Forma de les orelles: arrodonides (R) o punxegudes (r).

    • Color dels ulls: fúcsia (F) o groc (f).

    • Pigment de la pell: verd (V) o rosa (v).

    Quins genotipus tindrien els següents individus?

    RRFfvv: orelles arrodonides, ulls fúcsia i pell rosa.

    RrFFVV: orelles arrodonides, ulls fúcsia i pell verda.

    RRFfVv: orelles arrodonides, ulls fúcsia i pell verda.

    rrFFVV: orelles punxegudes, ulls fúcsia i pell verda.

    rrffvv: orelles punxegudes, ulls grocs i pell rosa.

    RrFfVv: orelles arrodonides, ulls fúcsia i pell verda.

    rrffVv: orelles punxegudes, ulls grocs i pell verda.

    10. Una dona que és del grup sanguini B i té un fill A i uns filla O, reclama una abundosa herència al·legant que el pare dels seus fills era un difunt multimilionari que era del grup sanguini AB. Poden els seus advocats iniciar un plet per l'herència amb aquest antecedents?

    Caràcter: grup sanguini

    Al·lels: IA: grup sanguini A

    IB: grup sanguini B

    i : grup sanguini O

    Relació entre al·lels: codominancia

    Conclusió: no pot reclamar la paternitat del pare ja que la filla es ii (O) i això vol dir que es homosigotica i pertant el pare no pot ser IAIB si no que hauria de ser Iai i en aquest cas si que podria reclamar la paternitat. En el cas del fill si podreia reclamar la paternitat però llavors la seva germana en veritat no ho seria.

    Taulaes:

    Es el cas en que el pare es progenitor dels dos fills

    IA

    I

    IB

    IAIB

    Ibi

    I

    IAi

    Ii

    Es el cas de l'enunciat on el pare no pot ser progenitor de la filla.

    IA

    IB

    IB

    IAIB

    IBIB

    I

    IAi

    Ibi

    11. Fins ara “Floquet de Neu” no ha tingut cap descendent blanc encreuant-se amb femelles negres.

  • Per què?

  • La resposta aquesta pregunta es la procedència del trastorn que paeix el “Floquet” , l'albinisme es una malària causa per una mutació en el cromosoma que designa el color del pèl. De manera que per molts encreuaments que realitzin si la femella no pateix la malària o es portadora del gen mutant la descendència no sortirà albina.

  • Quins encreuaments hauríem d'efectuar-se per tenir descendents albins?

  • Hauríem d'encreuar a una femella albina amb el “Floquet”, d'aquesta manera tens la garantia d'una descendència del 100% albina. També tenim la possibilitat d'encreuar una femella que tingui el gen mutant de manera resesiva, que només sigui portadora, amb el “Floquet”, d'aquesta manera les probabilitat d'obtenir una descendència albina són però molt escasses.

  • Quina probabilitat hi ha que l'encreuament de fills de “Floquet de Neu” en neixin néts albins?

  • Hi ha moltes més possibilitats de que un d'aquests descendents sigui albi i si a sobre encreuem dos fills del “Floquet” encara aumentarant més les possibilitats d'èxit.

    12. L'encreuament d'una planta de carbassa de fruits blancs amb una altre de fruits grocs dona com a resultat plantes amb carbasses blanques i grogues. Sabent que el caràcter blanc es dominant y que el groc resesiu, digues quin genotipus tenen els progènitors.

    Caràcter: color carbassa. Esquema:

    Al·lels: G: blanc

    g: groc

    Relació entre al·lels: dominacia

    Fenotipus: GG

    Blanques

    Gg

    gg: blanc

    Taula:

    G

    G

    G

    Gg

    Gg

    G

    Gg

    Gg

    13. Un encreuament entre dos plantes de carbassa les dugues amb fruits blancs donen com a resultat una generació de 28 plantes amb carbasses blanques i 12 de grogues. Quines són les xifres teoriques correponents al resultat experimental? Quin és el genotipus dels pares?

    Caràcter: color carbassa. Esquema:

    Al·lels: G: blanc

    g: groc

    Relació entre al·lels: dominacia

    Fenotipus: GG

    Blanques

    Gg

    gg: blanc

    Taula:

    G

    G

    G

    Gg

    Gg

    G

    Gg

    Gg

    14. Es vol saber si un individu que es I I pot ser fill de I I x I I. Raona la resposta. Quina es la porobabilitat?

    Caràcter: grup sanguini

    Al·lels: I : grup sanguini A

    I : grup sanguini B

    I : grup sanguini O

    Fenotipus: I I : grup A

    I I : grup B

    I I : grup AB

    I I : grup O

    Relació entre al·lels: codominancia

    Taula:

    ½ B

    I

    ½ O

    I

    ½ A

    I

    ¼ A B

    I I

    ¼ A O

    I I

    ½ O

    I

    ¼ B O

    I I

    ¼ O O

    I I

    Conclusió: si pot ser fill d'aquest encreuament i te una posibilitat de ser I I de ¼, ja que els seus pares són heterosigots i a l'hora d'encreuarse formen un homosigot I I, que correspon al grup sanguini O.

    15. Es vol saber si un individu que es I I pot ser fill de I I x I I. Raona la resposta i indica la probabilitat.

    Caràcter: grup sanguini

    Al·lels: I : grup sanguini A

    I : grup sanguini B

    I : grup sanguini O

    Fenotipus: I I : grup A

    I I : grup B

    I I : grup AB

    I I : grup O

    Relació entre al·lels: codominancia

    Conclusió: si ja que l'encreuament tal com indica la taula es factible amb una probabilitat de ¼ respecte al total de la decendencia.

    Taula:

    ½ A

    I

    ½ B

    I

    ½ A

    I

    ¼ A A

    I I

    ¼ A B

    I I

    ½ O

    I

    ¼ A O

    I I

    ¼ B O

    I I

    16. Si al creuar dugues raçes pures de flors vermelles i blanques obtenim flors rosa. Digues de quin tipus és l'herència i quina probabilitat genotípiques i fenotipiques hem desperar de la segona generació?

    Caràcter: color de la flor Esquema:

    Al·lels: B: blanc

    V: vermell

    Genotipus: BB = blanc

    VV = vermell

    BV = rosa

    Relació entre els al·lels: d'herència intermitja

    Taula: BV x BV

    ½

    B

    ½

    V

    ½

    B

    ¼

    BB

    ¼

    BV

    ½

    V

    ¼

    BV

    ¼

    VV

    Conclusió: P de BB ¼

    P de BV 2/4 = ½

    P de VV ¼

    17. Si en un encreuament obtenim un 50% de flors blanques i un 50% de flors roses. Quin genotipus tenen els pares? Sabent que es una herència intermitja. Si creuem 2 raçes pures com serà la F1?

    Caràcter: color de la flor Esquema:

    Al·lels: B: blanc

    V: vermell

    Genotipus: BB = blanc

    VV = vermell

    BV = rosa

    Relació entre els al·lels: d'herència intermitja

    Taula:

    B

    V

    B

    BB

    BV

    B

    BB

    BV

    Si encreuem dues raçes pures :

    Taula: Esquema:

    B

    B

    V

    BV

    BV

    V

    BV

    BV

    Conclusió: la totalitat de la descendecia serà rosa.

    Problemes

    De

    Genètica

    Marc Galera Bella

    Data: 5-11-99