Generalitat de Catalunya

Historia de Cataluña # Parlament. Presidents. Corts. Institució Política. Govern. Funcions de la Generalitat. Jordi Pujol i Soley. Francesc Macià i LLusà

  • Enviado por: Montse Casas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

QUÈ ÉS LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La Generalitat actual és l'hereva de les Corts i de la Generalitat medieval, i sobretot de la Generalitat dels anys 1931-1939. Aquestes institucions del passat i la Generalitat actual tenen en comú el fet d'expressar la voluntat dels catalans de governar-se a ells mateixos i exercir els seus drets i els seus deures com a ciutadans d'una nació que vol ser lliure i pròspera.

La Generalitat d'avui és la màxima institució política i representativa de Catalunya regida per les lleis del seu Parlament i l'acció del Govern, sota la direcció del President de la Generalitat que representa també l'Estat a Catalunya. Els partits polítics impulsen, controlen i, si cal, critiquen el Govern perquè compleixi les seves obligacions. Cada quatre anys els ciutadans tornen a votar per elegir els seus representants al Parlament, el qual elegeix el President de la Generalitat.

El President elegit, nomena els membres del Govern i disposa de quatre anys per aplicar el seu programa.

La Generalitat, doncs, està constituïda pel Parlament, el President i el Govern.

El Parlament té 135 diputats i un President elegit per tots els diputats. Entre tots elaboren lleis i impulsen i controlen l'acció del Govern de Catalunya.

FUNCIONS DE LA GENERALITAT

Una resposta breu podria ser: legisla ( a través del Parlament ) I Governa ( a través del Govern). En un i altre cas exerceix unes competències exclusives, unes altres concurrents i unes altres compartides amb l'Estat.

Competències exclusives:

Són aquelles que només la Generalitat pot exercir, amb exclusió d'altres poders de l'Estat. Entre les més importants es poden citar: organització de les institucions de la Generalitat; cultura; arxius, biblioteques, museus, monuments;urbanisme; higiene; turisme; obres públiques( carreteres pròpies i autopistes, etc.); transports; embassaments, i instal.lacions elèctriques; pesca; associacions i fundacions; serveis socials; joventut i menors; esport; espectacles, policia autonòmica, etc.

Competències concurrents:

Són aquelles en les quals l'Estat determina els aspectes generals o principis bàsics i la Generalitat els concreta. Vegem-ne algunes: mines i energia; determinats aspectes dels Bancs i Caixes; medi ambient; ensenyament; ràdio, premsa i televisió; sanitat i seguretat social; productes farmacèutics; aspectes relacionats amb la justícia i els jutges, etc.

Competències compartides:

L'Estat legisla i la Generalitat executa: presons; treball; fires internacionals; museus, arxius i biblioteque de l'Estat; ports i aeroports; transports, etc.

JOSEP TARRADELLAS I JOAN:

( Cervelló, Baix Llobregat 1899 ).

Polític. Milità des de jove en el CADCI.

En crear-se l'Esquerra Repúblicana de Catalunya, l'any 1931, n'esdevingé secretari general. Fou elegit, per aquest partit, diputat al Parlament espanyol

(1932), per Barcelona.Fou detingut i processat pels fets d'octobre de 1934, tot i haver-s'hi oposat, i així reingressà, de fet, a l'Esquerra Republicana, de la qual s'havia separat, amb d'altres personalitats, pel gener de 1933, per diferències amb el president Francesc Macià. Conseller de governació des del desembre de1931 fins el gener de1933, ho fou també de sanitat. Pel juliol de1936fou conseller de serveis públics, i el mes d'agost també d'economia, fins que assumí la presidència del Consell de la Generalitat i la conselleria de finànces

(setembre de 1936), a més de la cultura (abril de 1937). Cessà pel maig de 1937, i fou nomenat conseller de finances des del juny d'aquell any fins al fi de la guerra civil. En aquest període organitzà les indústries de guerra i ajudà decisivament les col·lectivitzacions. S'exilià pel febrer de1939, i residí a França.

El govern franquista en demanà l'extradició, que fou denegada. Pogué fugir a Suïssa, on obtingué el dret d'asil. Tornà a París el 1944, i rebutjar el càrrec de ministre en el govern de la República Espanyola a l'exili. El president de la Generalitat, Josep Irla, li delegà les funcions l'any 1954. Aquell mateix any fou elegit president de la Generalitat pels diputats del Parlament de Catalunya reunits a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic (7 d'agost de 1954). Renuncià a formar govern a l'exili, i, després de viatjar per diferents països d'Amèrica, fixà la residència a França, a Saint-Martin-le-Beau (Orleanès). Fins a la mort del general Franco mantinqué una actitud testimonial, en defensa de la legitimitat de la presidència de la Generalitat com a únic poder català. Des del 1976 intensificà els contactes amb polítics catalàns de l'interior, i, després d'un viatge a Madrid, on s'entrevistà amb el rei Joan Carles I i el president Suàrez, tornà a Barcelona el 23 d'octobre de 1977, enmig d'una impressionant rebuda popular. Nomenat presedent de la Generalitat provisional per designi reial, amb l'acord dels partits polítics catalans majoritaris, formà un Consell Executiu unitari. Contrari, al principi, a l'Estatut d'Autonomia pactat en les reunions de Madrid del 1979, decidí finalment de recomenar-ne la votació afirmativa.

JORDI PUJOL I SOLEY

(Barcelona 1930)

Es va llicenciar en medicina a Barcelona i va militar en el moviment universitari.

Fou un dels fundadors i capdavanters del grup parapolític CC (1954).

El 1960, després d'una sorollosa protesta al Palau de la Música Catalana, fou detingut i torturat. Acusat de ser el cervell de la campanya popular contra Luis de Galinsoga, director de “La Vanguardia”, que havia insultat els catalans, i d'haver escrit un full imprès contra el general Franco, va ser condemnat a set anys de presó per un tribunal militar. En va passar dos i mig a la presó de Saragossa i un a Girona. La seva condemna desencadenà una àmplia campanya, dins i fora del pais, i el seu nom fou exhibit com un símbol.

Orientà la seva activitat pública sota el lema “fer país”, punt de convergència per sensibilitzar els catalans i aconseguí arreu l'adhesió de persones i de grups.

Va ser el principal creador i motor de la Banca Catalana (1959) de la qual fou nomenat vicepresident executiu.

Fou un dels dirigents de la campanya per exigir el nomenament de bisbes catalans (1966). Fou el principal accionista de “E Correo Catalán” (1970-1977) i del “Destino” (1975-1978), per tal de convertir-los en tribunes més polítiques i més catalanes. A més de diversos mecenatges privats, creà l'Editorial Lavínia.

Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (1975) en fou nomenat Secretari General (1976). Abandonà les activitats i càrrecs empresarials per dedicar-se a la política.

Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles l'any 1977, on és cap de l'anomenada Minoria catalana, i és nomenat Conseller polític de la Generalitat provisional (1977).

Fou elegit president de la Generalitat de Catalunya l'any 1980

FRANCESC MACIÀ i LLUSSÀ:

Va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any1859 i va morir a Barcelona l'any 1933

Va estudiar fins als quinze anys a Vilanova i després va inbressar a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara.

Vista la seves posicions catalanistes l'enviaren de coronel a Santoña (1906) -Castella la Vella. No acceptà i renuncià a la carrera militar.

A partir d'aquest moment es dedica al món de la política.

Sota el patrocini de la Lliga Regionalista ocupà un lloc en la candidatura de la Solidaritat Catalana per Barcelona.

Del 1910 al 1914, la Lliga Regionalista intentà retenir-l però ell apropà postures més republicanes.

Entre el 1918 i el 1919 intenta llançar un programa nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa per l'esquerra a la Lliga Regionalista.

Cap a l'any 1922 es dedicà a organitzar des del setmanari “La Tralla” un nou moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, que al cap de pocs mesos va prendre el nom d'Estat Català.

S'exilià després del cop d'estat del general Primo de Rivera, s'instal.là a Perpinyà a l'octubre de 1923 i després prop de París. Emprengué la idea de captar diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya. Va mantenir relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb nacionalistes bascs i fins i tot amb el Partido Comunista de España, amb el qual formà el Comitè Revolucionari de París.

Fou detingut i condemnat a dos mesos de presó. Exiliat cap a Amèrica del Sud, a Buenos Aires fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, del qual fou president, i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (1928).

L'any 1930 caigué la Dictadura de Primo de Rivera i en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià va travessar il.legalment la frontera i arribà a Barcelona pel setembre de 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Finalment el 22 de febrer de 1931 tornà a Barcelona sense inconvenients. Assistí a la conferència d'esquerres (març 1931), donà per constituïda L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf del seu partit en les eleccions municipals del 12 d'abril, el 14 d'abril proclamà l'Estat Català i la formació del govern de la República Catalana. Inmediatament es feu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat català sota el règim d'una República Catalana.

Acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia.

Morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el

25 de desembre de 1933.

JOSEP IRLA i BOSCH:

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1874 - St. Rafael, Provença 1958)

Polític. Féu de consignatari de vaixells, i un jove fundà a la seva revista federal “El Programa”. Després fou alcalde de St.Feliu, diputat provincial per Girona i conseller de Mancomunitat. Durant la República s'incorporà a l'esquerra Republicana i fou diputat a les corts i també del parlament català (1932) per Girona, d'on fou comissari de la Generalitat. Conseller de governació el 1933 durant catorze dies, dimití per raons de salut. El 1938 fou elegit president del parlament de Catalunya. S'exilià a França el 1939 i mort Companys (1940), assumí la presidència de la Generalitat ( fins a l'any 1955) i formà un govern de personalitats (1945-48). És considerat com el tipus de polític onest i sense ambició personal.

LLUIS COMPANYS I JOVER

Va néixer a El Tarròs a l'Urgell (1882) i va morir a Barcelona l'any 1940.

Polític, fill d'una família benestant pagesa.

Cursà la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona on fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i milità en la Unió Republicana.

Després de fer moltes coses, Companys fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1917.

El novembre de 1920 fou detingut amb altres sindicalistes.

A les eleccions legislatives del desembre de 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català.

Fou empresonat durant l'octubre de 1930.

Cessà el càrrec de prsident del Parlament de Catalunya, i en

juny-novembre de 1933 fou elegit ministre de marina.

A la mort de Francesc Macià, Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya, el presentà com a president de la Generalitat: ocupà el lloc (1de generde 1934) per 56 vots a favor.

Cda vegada més es reafirmà en el seu nacionalisme, que el portà, el 6 d'octobre de 1934, a proclama l'Estat Català dins la Republica Federal Espanyola a viure directament els fets del 6 d'Octobre.

Desprésd'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d'octobre de 1940, al castell de Monjuïc.

PRESIDENTS QUE HA TINGUT

BIBLIOGRAFIA

-Gran Enciclopèdia Catalana “vol. 5-8-9-12-14”

-Això és la Generalitat.

Ricard Lobo.

OPINIÓ PERSONAL

M'ha agradat fer aquest treball perquè he après moltes coses que no sabia sobre la Generalitat de Catalunya. És important saber coses de la història de Catalunya i de fets que han passat que són importants de conèixer.

Quan a la televisió o al diari es parla dèn Jordi Pujol o bé del Parlament i la Generalitat tindré més referència del que això representa.