Futuro del Audio-Visual en Espanya; Álvarez Monzoncillo

Comunicación audiovisual # Transformació. Processos liberalitzadors. Operadors privats. Transnacionalització. Finançament. Noves tecnologíes

  • Enviado por: Anna Quintero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
cursos destacados
Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

publicidad

ÁLVAREZ MONZONCILLO J. Mª i IWENS J. L; El futuro del àudio-visual en Espanya;

PART II. EL MARC EUROPEU: GRANS TENDÈNCIES

A. UN SECTOR EN CONTÍNUA TRANSFORMACIÓ

- El procés de globalització de l'economia i la tecnologia s'aplica majoritàriament a les grans corporacions, però també cada cop més a les petites i mitjanes empreses.

- El sector de la comunicació participa en aquest procés globalitzador.

- Escepte Luxemburg, cada país té una TV nacional pública. Però hi ha TV privades a molts països amb connexions internacionals des del principi, creant grans grups d'àudio-visual com Canal Plus, Maxwell, Murdoch, Berlusconi, CLT, Leo Kirsch, etc...

- La tecnologia és destacada per alguns com a motor d'aquesta globalització. Aquesta perspectiva és trascendental en el camp de la informació i la comunicació, on s'han concentrat els avenços tecnològics més notables. Per això, un motiu de la Comissió del Llibre Verd “TV sense fronteres” és fonamenta en que la generalització del cable i el satèl·lit imposa la liberalització de la difusió de la TV.

- La tecnologia és un efecte a tenir en compte, però hi ha altres aspectes que afecten també al procés de liberalització. Són:

·Ascens del procés de liberalització.

·Transnacionalització: Etapa prèvia a la de la globalització, que es veu acompanyada sempre per una concentració sectorial creixent.

·Evolució dels modes de finançament de l'àudio-visual lligada als sistemes de difusió.

B. ELS PROCESSOS LIBERALITZADORS: DE LA DESREGULACIÓ A LA TRANSREGULACIÓ

1. LES EVOLUCIONS SOCIALS

- L'envelliment de la població, l'evolució familiar, la multiplicació de les llars unipersonals, l'augment del poder adquisitiu dels jubilats i dels joves tindran implicacions sobre la programació i el contingut dels programes.

- Ha hagut una evolució social que ha fet:

· Que hi hagi més d'un TV per llar.

· El multi-equip: Un fenomen afavorit per discursos intensius sobre la futura societat de la informació, que dóna per fet que només els individus equipats amb tecnologies de la informació tindran un futur feliç. Aquesta demanda es desenvolupa alhora que a molts països es critica durament el funcionament de les TV públiques.

- El debat sobre les TV públiques va començar a Itàlia i França, on la centralització i el domini dels partits sobre el sistema de TV era força fort. Hi ha problemes econòmics dels Estats, i per tant, de finançament de les TV públiques.

- Els problemes econòmics i els d'ineficàcia en la gestió no són els únics que han afectat al sistema àudio-visual públic. La internacionalització de l'economia i la recerca de productivitat, junt amb el descens dels costos de producció, obren les portes d'aquest negoci a la iniciativa privada.

- Amb tot això, hi ha un canvi en les funcions de la TV. Ja no ha d'informar, formar i entretenir, ara ha de satisfer el consumidor. Així, l'espectador de TV cedeix davant el comprador de mercaderies.

- Tot i això, liberalització no vol dir desregulació. El procés liberalitzador implica el desenvolupament de la reglamentació en matèria de quotes d'obres nacionals, en matèria de publicitat, de protecció de la joventut. Per tant, no és un procés de desregulació, sinó un nou mode de regulació basat en el funcionament del mercat i la seva pròpia reglamentació. No és desregulació, sinó transregulació, la liberalització no implica menys reglaments, sinó més aviat tot el contrari.

- La presència de l'aspecte polític no desapareix, encara que ja no hi hagi el factor de l'Estat. Tot i ser empreses privades, les TV tenen connexions amb partits polítics (per exemple, Berlusconi i el partit socialista italià).

2.LA PROLIFERACIÓ DE LES TV PRIVADES A EUROPA

- A Europa s'està produint una evident multiplicació de les TV de caràcter privat, alhora que proliferen nous projectes de tot tipus alentats per les noves tecnologies.

- Matisos sobre les TV privades (quadre pàgs 141 i 142):

· La major part dels canals privats són nous o estan en projecte, excepte a Luxemburg i Itàlia on hi ha moltes TV privades des de la liberalització salvatge dels 70's.

· La majoria de les TV locals espanyoles són públiques, se substenten amb finançament municipal o amb aportacions voluntàries. Tenen una audiència reduïda i una programació limitada.

· A França hi ha molts canals per cable especialitzats.

· A Gran Bretanya, les noves TV privades són canals per satèl·lit amb un fort domini de les empreses de Murdoch i de W. H. Smith.

3. EL CAS DELS CANALS PER SATÈL·LIT

3.1. Els operadors

- La TV per satèl·lit va ser un argument a favor de la liberalització del sector àudio-visual europeu, que alhora va propiciar la multiplicació dels canals per satèl·lit.

- Hi ha tres sistemes diferents de satèl·lit de TV a Europa:

· Satèl·lits multinacionals: El sistema Intelsat (consorci que pertany a operadors de com de més de 120 països) va construir la xarxa mundial més important de comunicació via satèl·lit. Neix amb iniciativa d'EUA, que es queda amb el 53 % de les quotes d'Intelsat, i amb elles la gestió i el control del consorci via Comsat. Aquesta és propietària d'un 50 % dels quatre grans conglomerats empresarials de la comunicació i l'electrònica: ATT, ITT, RCA i Western Union. Cert temps després, el control dels EUA ha anat disminuint.

Fins els 80's, Intelsat va tenir el monopoli, però després van aparèixer noves organitzacions regionals com Eutelsat (països europeus) o Arabsat (països àrabs).

Un altre satèl·lit multinacional és l'Olympus, de l'Agència Espacial Europea (ESA) on participen: Espanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Àustria, Gran Bretanya i Dinamarca (França i Alemanya tenen els seus propis projectes de comunicació per satèl·lit).

· Satèl·lits nacionals: França té un satèl·lit de contribució de la sèrie Telecom i dos de difusió directa TDF1 i TDF2.

Alemanya té dos satèl·lits de contribució, el Kopernikus 1 i 2 i un satèl·lit de difusió TV-sat 2 (TV-sat 1 va fracassar)

Espanya té l'Hispasat i Itàlia el Sarit.

· Satèl·lits privats: En un context de liberalització de les telecomunicacions nacionals, l'administració Reagan va decidir concedir a algunes societats privades el permís per posar en òrbita i gestionar satèl·lits de comunicació destinats a transmissions amb països europeus, asiàtics i llatino-americans.

Els projectes de satèl·lits europeus privats de TV s'han desenvolupat després de la generalització d'aquesta política de liberalització de les comunicació.

Hi ha tres satèl·lits d'aquest tipus:

· Astra 1A i 1B, que són de la Société Européenne des Satellites.

· Marcopolo, que és de BSkyB. Accionistes: 50% News International de R. Murdoch i 50 % de Read, Pearson, Granada i Chargeurs

3.2. Els programes europeus de TV per satèl·lit

- Els canals de TV via satèl·lit de contribució necessiten per la recepció grans antenes, per tant són utilitzats només per la transmissió cap a reeemissions hertzianes o xarxes de cable. Això implica que encara hi ha canals hertzians.

- Els canals de satèl·lit de distribució i difusió es poden rebre amb antenes domèstiques.

- Classificació dels programes de TV per satèl·lit:

· Emisió a nivell nacional o internacional de públics: TVE Internacional, BBC Europe, RAI 1 i 2, BSB3 i West 3 (Alemanya) TRT International (Turquia), etc...

· Serveis monolingües europeus: TV5, 3Sat, que són redifusions de programes de cada cadena que és membre.

- Canals privats generalistes i d'entreteniment: SuperChannel, Galaxy, Tele 5, RTL 4 (Holanda) SkyOne, SAT 1, RTL Plus (Alemanya), TV 3 (Suècia), la programació són telefilms, sèries, música, esports i pel·lícules

· Canals temàtics:

- Informació: CNN (Cable News Network, que posa la programació del canal de Ted Turner), Worldnet (del govern d'EUA), Skynews, Now, Euronews (TV públiques de 10 països).

- Música: MTV Europe, Euromusique (França).

- Cine: Skymovies i The Movie Channel de Gran Bretanya, Première i Teleclub d'Alemanya, Canal Plus de França, Filmnet d'Holanda i Bèlgica i TV 1000 de Suècia.

- Infantil-juvenil: The Children's Channel i The Power Station a Gran Bretanya i Canal J a França.

- Esports: Screensport, Eurosport i The Sport's Channel a Gran Bretanya, i Sports 2-3 a França.

- Art i cultura: Now

- Llar i telecompra: Lifestyle i Satellite Shop

- L'audiència d'aquests canals és molt dèbil. Només a països amb grans implantacions de cable tenen audiències significatives.

4. IMPLICACIONS EN EL SERVEI PÚBLIC

- Característiques de la TV pública:

· Principi d'igualtat de tractament.

· Universalitat del servei.

· Funció de formar, informar i entretenir.

· Garantitzar el pluralisme.

· Promoure la cultura nacional.

· Recolzament a les economies àudio-visuals nacionals.

- Les TV privades no tenen aquestes obligacions:

· No tenen l'obligació de l'universalitat, no tenen l'obligació de gastar diners per difondre programes a zones despoblades.

· La programació no està influïda per consideracions culturals i socials.

· Pel que fa a la qualitat, és difícil valorar perquè no hi ha criteris comuns. La competència entre els canals privats generalistes i els públics finançats per la publicitat no afavoreixen el desenvolupament de la diversitat, sinó que es dóna una homogeneïtzació entre les dues.

· Per tot això, s'ha pensat que la millor solució no és el mercat lliure amb TV purament comercials, sinó que ara es prefereix l'existència de canals públics al costat de canals privats.

5. EL PAPER DELS ORGANISMES EUROPEUS

- La Directiva europea de la TV sense fronteres, del 3 d'octubre de 1989 i del Conveni del Consell d'Europa, adoptat el maig de 1989 determinen que un Estat no pot oposar-se a la difusió de canals transfronterers per cable o per satèl·lit, mentre que aquests respectin les disposicions nacionals en matèria de publicitat, drets d'autor, protecció de la joventut, etc...

C. TRANSNACIONALITZACIÓ I CONCENTRACIÓ

- La globalització encara no ha quallat a Europa, tot i que a EUA i Japó sí, per tant, en el cas europeu, és millor utilitzar el terme transnacionalització.

1. LA TRANSNACIONALITZACIÓ DELS INTERCANVIS

- Europa no produeix més que un 20 % de les hores que necessita cobrir per tots els seus canals de TV (6.600 hores aproximadament). Per això, necessita exportar material d'EUA, per arribar a completar totes les hores d'emissió. Per això Europa és el primer importador de programes de TV i EUA són els grans exportadors.

- Són els aspectes econòmics i les seves conseqüències els responsables d'aquesta situació. EUA és l'únic país que ha construït una indústria cultural i que ha acostumat als espectadors d'altres països a adoptar els missatges del way of life.

- La indústria d'EUA de programes troba dificultats al seu propi mercat per la recessió econòmica, per la saturació del públic i per la pèrdua d'hegemonia de les xarxes tradicionals. Mentrestant, Europa s'adona de la importància cultural i econòmica del sector i engega programes com Media per superar la situació.

- De tota manera, es pot afirmar que no hi ha una transnacionalització, sinó una autèntica dependència unidireccional.

2. LA TRANSNACIONALITZACIÓ DELS INTERCANVIS

- Mentre EUA podia inundar el mercat internacional amb les seves produccions nacionals, no necessitava invertir a l'estranger. A més, tot i que els països europeus han obert les seves fronteres a produccions alienes, també ho han fet imposant limitacions, sobretot respecte a països de fora de la CE.

- Dos exemples:

· Fininvest de Berlusconi:

- Facturació: Mitjans àudio-visuals 26 %

Grans magatzems 44 %

Entitats financeres 25 %

Societat immobiliària i editorial 5 %

- Està a quatre dels cinc grans països europeus (excepte a Gran Bretanya)

- Finivest inverteix en el conjunt de tot el sector: difusió, publicitat, producció de pel·lícules i programes i compra de drets de difusió.

· Canal Plus:

- Té interessos en la producció de pel·lícules i programes de TV, a societats de finançament d'aquestes produccions i també en la producció d'equips especialitzats per la decodificació, la recepció per satèl·lit i la construcció de xarxes.

- Dos principals accionistes de Canal Plus: Havas i Société Générale des Eaux

- Pel que respecta el grau de concentració en el sector cinematogràfic, és conegut el pes de les famoses majors de Hollywood. El grau de concentració és menor en la producció de programes de TV, perquè hi ha molts productors independents.

- Encara que aquests processos d'internacionalització i de globalització ja s'han desenvolupat des de fa temps al camp del cinema i el vídeo al nostre país, la situació és nova pel que fa al domini televisiu quan es parla d'inversions. Es produeix com a conseqüència de la creació de nous canals privats.

- La liberalització i la multiplicació de canals de TV afavoreixen la creació de productores independents de programes de TV.

- Es produirà una concentració i internacionalització.

D. EVOLUCIÓ DELS MODELS DE FINANÇAMENT

1. FINANÇAMENT DE LA TV

- Les fonts tradicionals de finançament de la TV són el cànon de suscripció i la publicitat.

1.1. El cànon de suscripció: una font en constant disminució

- La liberalització i la conseqüent multiplicació de les TV privades i, en alguns casos, la privatització de TV públiques, és responsable d'aquesta situació que es dóna en un context general de retirada de l'Estat de certes activitats.

- Espanya és una excepció a Europa perquè és l'únic país que no té un sistema de cànon de suscripció.

1.2. La publicitat

- Des de 1985 la publicitat ha estat la font més important de finançament de la TV europea. Cal tenir en compte, a més, que el mercat publicitari creix més ràpidament que el conjunt de l'economia de gairebé tots els països.

- La TV capta més del 40 % de les inversions publicitàries a Portugal, Grècia i Itàlia mentre que a Bèlgica, Holanda, Alemanya, i Dinamarca només absorveix una vuitena part de la inversió global.

- Als països del sud en nivell de creixement s'està aturant degut a la saturació de l'oferta.

1.3. Pagament directe del consumidor

- L'única forma actualment de pagament directe per la TV és la TV per abonament. El 1984 Canal Plus França és el primer amb aquest sistema a Europa.

- A EUA hi ha el pay per view, paguen pel programa que volen veure. Els canals més importants són el Viewer's Choice i el Request TV.

1.4. Altres recursos

- Venta de programes a altres emissores, venta de vídeos produïts a partir de programes propis, telemàtica, telecompra, pretacions tècniques per altres canals.

2. FINANÇAMENT CINEMATOGRÀFIC

2.1. Els recursos de taquilla

- Hi ha un dèficit crònic del finançament del cinema des de fa anys.

2.2. Venta de drets a canals de TV

- Els recursos de taquilla han baixat, però la participació de TV i vídeo ha augmentat.

- Moltes pel·lícules es financien amb aportacions de cadenes de TV.

- El caràcter massiu de la TV no concorda amb el caràcter artesanal del cinema.

2.4. Les ajudes públiques

- Cada país té ajudes amb recursos públics i de vegades privats per ajudar a la producció testimonial del cinema.

- Es fan festivals i espectacles per promocionar.

3. FINANÇAMENT DEL SECTOR VIDEOGRÀFIC

- El vídeo es converteix lentament en la major font d'ingressos per la producció d'una pel·lícula als països occidentals.

- Hi ha un mercat de produccions de cinema fetes només per vídeo.

- La proliferció de magnetoscopis afavoreix la xarxa de videoclubs.

E. EVOLUCIONS TECNOLÒGIQUES I DESENVOLUPAMENT DE LES INFRAESTRUCTURES I EQUIPS

1. LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ

- Actualment s'utilitzen dues tecnologies de base a les xarxes de distribució: el cable coaxial (el més utilitzat perquè és el més barat) i la fibra òptica.

1.1. Les potencialitats de les xarxes de distribució

- Cal analitzar les potencialitats des de dos punts de vista:

· Qualitat de recepció: les xarxes de cable permeten l'eliminació dels sorolls, no hi ha zones d'ombra com a les emissions hertzianes.

· Capacitat de transmissió: Pot haver més quantitat de canals (entre 20 i 60), faciliten la creació de canals locals i desenvolupen les TV de pagament.

1.2. Situació del cable europeu

- Diferències entre el nord i el sud, on el cable és gairebé inexistent.

- Quatre grups:

· Índex de penetració superior al 70 % ----- Bèlgica, Holanda i Luxemburg, on les xarxes estan instal·lades des dels 60's.

· Índex de penetració entre el 19 i el 33 % ----- Dinamarca, Irlanda i Alemanya.

· No hi ha gaire connexions, però plans d'implantació ----- França i Gran Bretanya.

· Països sense xarxes i sense planificació real per implantar-les ----- Espanya, entre d'altres.

1.3. Xarxes de banda ampla

- El concepte de Comunicación Integrada de Banda Ancha (CIBA) ha nascut al sector de les telecomunicacions immediatament després del de Red Digital de Servicios Integrados (RDSI). Aquesta intenta canviar les xarxes actuals, per una que integri veu, imatge, so, dades, textos, etc..., després de la codificació digital.

- Les xarxes de comunicació de banda ampla són xarxes digitals de serveis integrats, però amb una capacitat de transmissió més àmplia.

- Els països més evolucionats en el domini de la RDSI són França i Alemanya.

- Els serveis que poden justificar el desenvolupament de les xarxes de banda ampla són:

· Serveis vídeo-interactius: vídeo-conferències, vídeo-telefonia, etc...

· Serveis que continuen la distribució pura i l'accés a bancs de dades: àudio i vídeo-conferències.

· Serveis de transmissió de dades a alta velocitat.

- La definició de serveis ha evolucionat, però, pel que fa a l'àudio-visual, hi ha dos serveis: la distribució de canals de TV i l'accés a vídeo-llibreries.

- El programa RACE és l'encarregat, a nivell comunitari, d'impulsar la I+D sobre les xarxes de banda ampla.

2. ELS SATÈL·LITS

2.1. Els satèl·lits de TV a Europa

- Satèl·lits multinacionals: Intelsat, Eutelsat, ESA (European Space Agency) que té l'Olympus i Notelsat (d'Escandinàvia) que té Tele X.

- Satèl·lits nacionals: Telecom 1A i 1C i TDF 1 i 2 (França) i TV-sat2 i Kopernikus 1 (Alemanya)

- Satèl·lits privats: Astra 1A i 1B, i Marcopolo

- Projectes: Multinacionals de contribució ----- Eutelsat II

Multinacionals de distribució ------ Europsat

Nacionals ----- a França, Alemanya, Espanya, Itàlia i Turquia

Privats ----- Astra 1C i 1D, Atlantic Sat

2.2. La problemàtica dels canals per satèl·lit

- El tamany de l'audiència condiciona el preu dels receptors (antenes, decodificadors, etc...)

- Són més rentables els satèl·lits de distribució que els de difusió directa.

- El futur de la TV per satèl·lit és incert, però cal considerar que els satèl·lits poden cobrir zones d'ombra i poden formar part de plans de desenvolupament tecnològic nacional.

3. LA TV D'ALTA DEFINICIÓ (TVAD)

- La TVAD millora la qualitat de les imatges a TV, però també a les pantalles dels ordinadors.

- La millora de la qualitat fa que el mateix suport pugui ésser utilitzat tant per la TV com pel cinema, es podran utilitzar les mateixes tècniques de TV (gravació, muntatge...) directament per la producció de pel·lícules de cinema. Així s'abaratirien els costos amb una qualitat equivalent.

3.1. Implicacions econòmiques

- El futur del mercat de TVAD dependrà del preu dels equips domèstics que varia entre les 400.000 i les 700.000 ptes.

3.2. Aspectes estratègics

- La TV numèrica (digital) tracta la informació en sèries numèriques.

- Amb la TV digital es necesita un menor ample de banda per transmetre que amb TVAD, l'analògica.

- La batalla per aquest camp és entre el Japó, Europa i EUA.

- En matèria de producció de programes, la TVAD i la TV numèrica faran augmentar la productivitat, però cal tenir en compte l'augment del cost que suposa utilitzar aquestes tecnologies. Això implicarà més concentració, només ho podran tirar endavant empreses poderoses.

F. LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES EN COMUNICACIÓ

- El maig de 1984 la Comissió va publicar el Llibre Verd sobre la TV sense fronteres, establint l'objectiu de crear un mercat comú de difusió, a través de satèl·lit i les xarxes de cable. Les mesures són: armonització de la publicitat, protecció dels menors, dels drets d'autor i del dret de rèplica.

- El 1986, la Comissió fa el programa Media per reforçar el sector àudio-visual europeu.

1. LA DIRECTIVA DE TV SENSE FRONTERES

- El 1986 es fa l'esborrall de la Directiva, on s'inclouen propostes en matèria de quotes, que no apareixien al Llibre Verd.

- L'octubre de 1989, la Directiva és aprovada pel Consell de Ministres Europeu, i ha de ser adaptada a les legislacions nacionals abans de l'octubre de 1991.

- La Directiva europea s'ha d'aplicar a tots els programes de TV destinats al públic. Legislació:

· Cal programar un mínim de producció europea al dia.

· La publicitat ha de ser identificable, no subliminal, no xenòfoba, respectuosa, etc.. Està prohibida la publicitat sobre medicaments i tabac i hi ha restriccions per la publicitat d'alcohol.

2. EL CONVENI DEL CONSELL D'EUROPA

- El Consell d'Europa, creat el 1949, és l'organisme independent de la CE, s'ocupa de les qüestions culturals i reagrupa altres països europeus.

- La Directiva de la Comissió està molt influïda per la Convenció del Consell d'Europa, i tenen unes mínimes diferències:

- Regles addicionals a la Convenció que concerneixen a:

· programes indecents (pronografia)

· a les informacions (cal que siguin parcials)

· a l'accés a tot el públic a fets importants, limitant els drets exclusius de transmissió (per exemple els esdeveniments esportius)

· el suport comú de la producció àudio-visual europea, en particular als països de dèbil capacitat, o de cobertura lingüística limitada.

3. EL LLIBRE VERD SOBRE ELS DRETS D'AUTOR

- El 1988 la Comissió publica el Llibre Verd sobre els drets d'autor i el repte de la tecnologia.

- Cal trobar l'armonia entre el preu que demanen els autors i la demanda del públic. Cal vigilar la pirateria.

4. ELS PROGRAMES TECNOLÒGICS

- Els programes tecnològics europeus amb una implicació decisiva en el futur de l'àudio-visual són:

· RACE: Programa de la Comissió destinat al desenvolupament de la banda ampla.

· Eureka: No és un programa comunitari, encara que la Comissió hi participa, sinó una agrupació poc formal de 19 països al voltant d'una sèrie de projectes tecnològics.

5. ELS PROGRAMES DE RECOLZAMENT A LA INDÚSTRIA ÀUDIO-VISUAL

- Hi ha dos programes estrictament comunitaris:

· Media: Fa projectes en distribució, producció, formació i finançament.

· Eureka àudio-visual: Es decideix a la Cumbre de Caps d'Estat de Rodes el 1988.

6. EL LLIBRE VERD SOBRE LES COMUNICACIONS PER SATÈL·LIT

- El 1990 la Comissió posa l'esborrall del Libre Verd sobre un plantejament comú en els domini de les comunicacions per satèl·lit de la CE.

7. BREU REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICA EUROPEA

- La Comissió de Comunitats Europees ha desenvolupat una política de liberalització de l'àudio-visual. Les mesures de la Directiva només hi són per regular la liberalització i per eliminar qualsevol excusa per la prohibició de la retransmissió d'un programa estranger per un país membre.

- L'aspecte cultural de l'àudio-visual està absent perquè la cultura no forma part de les competències definides pel Tractat de Roma.

PART III. FUTUR I TENDÈNCIES DEL SECTOR ÀUDIO-VISUAL ESPANYOL

A. UN MODEL CAP A LA CONSOLIDACIÓ

- La dècada passada hi havia dos models de TV:

· Comercial: model d'EUA, amb una lògica de mercat i que té com a font de finançament la publicitat.

· Públic: model de Gran Bretanya, amb una lògica de monopoli de l'Estat i que té el finançament garantit per l'Estat.

- A Espanya el model original, amb titularitat pública, però amb normes de màrketing.

- Les crisis a Europa dels diferents sistemes de TV tenen origen tècnic, cultural, polític, financer, ètic...

B. EL FUTUR DE LA PRODUCCIÓ ÀUDIO-VISUAL

1. INTRODUCCIÓ

- L'inici del fenomen de la desregulació comença a partir dels anys 80, amb l'aparició de les TV autonòmiques. Aquest fet coincideix amb la retirada de la subvenció a RTVE. La TV pública depén aleshores de la publicitat.

- Les TV autonòmiques (excepte TV3) no aconsegueixen l'autofinançament.

- Hi ha una excessiva governamentalització que es reforça amb l'aprovació de l'Estatut de ràdio i TV el 1980.

- Les TV autonòmiques i les privades han augmentat espectacularment l'oferta. En conseqüència cal transformar la producció de programes que es necessiten per tants difusors.

- La vídeo-distribució està en retrocés.

2. LA DESREGLAMENTACIÓ: ELS ACTORS

- El govern adopta la decisió de regular la gestió indirecta de la TV, fent camí per la desreglamentació, en favor del mercat i de la competència.

- El govern fa una concessió a tres societats i ningú podrà tenir més del 25 % de les accions per evitar la concentració.

3. EL FINANÇAMENT

- S'ha incrementat la inversió publicitària a la dècada dels 80 en un 852 %.

- La fragmentació de les audiències per l'aparició de les TV privades comporta l'augment de la inversió, però després l'estabilització.

- FORTA (Federació d'Organismes Autonòmics de Ràdio i TV) es va fer per competir totes les TV autonòmiques com una nacional, fins al punt de contractar en bloc la publicitat.

- Els problemes lingüístics, la població reduïda i les economies autonòmiques fan inviable la independència de les TV autonòmiques.

- És un sector que depén del que passi amb la inversió publicitària. Hi ha una incertesa publicitària a Espanya, per tant cal buscar altres mètodes de finançament; el pagament directe per part dels consumidors, el pay per view i les subvencions públiques directes.

- En l'actualitat, el sector àudio-visual es caracteritza per una ralentització de la capitalització, aconseguida a base de moltes subvencions públiques per TV autonòmiques i per ajudar testimonialment el cinema, sense considerar les pèrdues dels canals privats i les ajudes que haurà de percebre RTVE per la contínua pèrdua d'espectadors i publicitat.

- La publicitat tendeix a concentrar-se al canal que aconsegueix més audiència.

- Efectes de la desregulació:

· Abandó de programes divulgatius i culturals (excepte Canal 33).

· Pèrdua de pes dels programes informatius no diaris, donant pas als infoshows.

· Domini de la ficció estrangera, sobretot en el prime time.

· Tècniques per evitar el zapping.

· Orientació cap a audiències infantils-juvenils perquè se'ls considera mercats potencials.

4. L'INESTABLE PORVENIR DE LA PRODUCCIÓ ÀUDIO-VISUAL

- L'aparició dels canals privats a Europa i el conseqüent augment de les hores d'emissió no ha provocat una reactivació de la producció àudio-visual, sinó un descens de la producció.

- El gènere d'entreteniment (pel·lícules, sèries, concursos, musicals, esportius...) ocupen entre el 55 i el 78 % del total d'emissió de totes les TV.

- Els anys 80 són els de l'expansió del sector àudio-visual.

- Hi ha una tendència a abandonar la producció de qualitat, degut a la crisi de RTVE i al negoci paralitzat de les TV privades.

- La fragmentació de la programació ha fet que es facin menys spots publicitaris, perquè els anunciants creuen que no poden fer tant impacte en una audiència fragmentada.

- La indústria espanyola no té ni les estructures adequades, ni la capacitat financera suficient per la producció àudio-visual que necessita. Surt més barat aconseguir drets d'emissió de pel·lícules estrangeres que produir les pròpies.

C. LES NOVES TECNOLOGIES: INTERROGANTS AMB HIPOTECA

1. EL FUTUR DEL VÍDEO COMUNITARI

- Quan el vídeo comunitari comença a extendre's, a mitjans dels 80's, entra en conflicte amb altres activitats àudio-visuals.

- Hi ha hagut moltes disputes amb la llei sobre el vídeo comunitari, però al final, el Tribunal Constitucional ha decretat il·legal aquest tipus de difusió. De tota manera, encara no s'ha tancat cap vídeo d'aquest tipus, en espera de la regulació del cable i la TV.

- Projectes de cable (estan parats per falta de legislació i per interessos divergents):

· Barcelona Cable (Telefònica, Société Lyonnaise des Eaux i Coditel).

· Giralda TV (Videotron LTD, Générale des Eaux, Abengoa S.A., Sevilla 93, Fogaro Films i Cie Grale d'Image).

- El vídeo comunitari és bàsic pel desenvolupament del cable, perquè té els abonats i l'empresa operadora del servei.

2. LA INCERTESA DE LA DIFUSIÓ PER SATÈL·LIT

- El fracàs o poc èxit dels satèl·lits de distribució a Europa és un fet que s'explica perquè aquests necessiten el cable, que està poc implantat.

- Problemes de la difusió per satèl·lit:

· Dificultats idiomàtiques d'Europa.

· Absència de programació atractiva. Es tendeix a l'especialització.

· Grans inversions necessàries.

· Implantació lleu del cable.

· Publicitat transnacional no pot fer front a les grans inversions.

· Saturació de l'oferta de TV.

- Arguments per l'implantació dels satèl·lits:

· Ampliació de l'emissió a les zones d'ombra.

· Multiplicació de canals per ampliar l'oferta.

· Millores de caràcter tècnic.

- Els projectes de difusió directa a Europa no han trobat encara l'equilibri financer, excepte BSB i Astra. La Societat Europea de Satèl·lits (SES), empresa explotadora d'Astra, domina el negoci de la recepció directa per satèl·lit.

2.1. El sistema Hispasat

- La posada en marxa de l'Hispasat es va fer prenent com a base estudis que demostraven la potencial viabilitat econòmica del sistema.

- Raons per tenir a Espanya infraestructura moderna de telecomunicacions:

· Cost de les comunicacions independentment de les distàncies.

· Saturació de les bandes per difusió terrenal a causa de l'expansió de les comunicacions mòbils.

· L'aconsellable independència de les organitzacions internacionals.

- Accionistes d'Hispasat:

· Retevision 25 %

· Telefònica 25 %

· Caja Postal 22.5 %

· Institut Nacional d'Indústria 10 %

· INTA 15 %

· COTI 2.5. %

- Funcions d'Hispasat:

· Missió FSS: Entre vuit i setze canals per transpostar TV, xarxa de telefonia, ràdio, informació, comunicacions d'emergència.

· Missió governamental: Comunicació de defensa nacional.

· Missió DBS: Difusió directa de TV, compatible amb la tecnologia d'alta definició.

· Missió TV-Amèrica: Difusió a Amèrica de programes de parla llatina.

Espero que us agradi aquest preciós resum d'aquest fantàstic llibre, us l'he fet amb tot el meu amor. Si falta algun punt, no és perquè me l'hagi oblidat, sinó perquè no deia res important. Què aprofiti!

12