Fútbol sala

FIFA (Federación Internacional de Fútbol Asociación). Liga Nacional de Fútbol Sala. Clubs futbolísticos. Reglamento. Terreno de juego. Balones. Equipamiento. Jugadores. Árbitro

  • Enviado por: NATT
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas

publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información


Història del futbol sala

Els inicis

Els precedents del futbol sala els hem d'anar a buscar a Uruguay l'any 1930. En aquella època el futbol triomfava moltíssim als carrers de Montevideo. Era l'època en que la selecció d'Uruguay havia obtingut el campionat del món. Va ser el professor Juan Carlos Ceriani qui va adonar-se de que els nens jugaven al futbol en camps de bàsquet ja que no hi havien camps de futbol lliures i va intentar solucionar el problema. El seu gran encert va ser apropar el futbol a un camp petit destinat a altres esports.

Ceriani va utilitzar les regles del waterpolo, handbol i bàsquet, redactant les primeres regles de joc que anunciaven la creació d'un nou esport.

Del bàsquet es van recollir els cinc jugadors al camp, el temps de joc (40 minuts) i el posicionament d'alguns jugadors. Pel que fa a la pilota, es va buscar un model que botés poc. Les porteries es podien improvisar dibuixant-les a les parets a imitació de les d'handbol.

De l'handbol es va recollir també la prohibició de xutar a porta des de qualsevol posició, així com també les mesures del camp de joc.

I, per últim, del waterpolo va recollir tota la reglamentació relacionada amb els porters.

El “fútbol de salón”, tal i com es va començar a nomenar, va causar sensació a Uruguay, des d'on va passar a Xile, Brasil, Argentina, Perú i Espanya. Després es va desenvolupar a la resta del món.

El futbol sala a Espanya

El futbol sala, de la mateixa manera que a altres paísos de la resta del món, es jugava als patis dels col·legis sense regles determinades. A l'impulsar el reglament d'aquest nou esport l'uruguaià Ceriani, auquest va arribar a Espanya i va ser adaptat, retocat i redactar per Joan Camps (avui representant del futbol sala espanyol a la FIFA), Juan Manuel Gozalo (que va ser president de la Liga Nacional de Fútbol Sala) i Antonio Res. Les primeres normes imitaven el futbol sala que es jugava al Brasil, amb una pilota

més petita i més dura que la del futbol. Els senyors Alberca i Carbonell controlaven els torneigs que es cel·lebraven a Madrid. Existien torneigs a Catalunya i Galícia.

Va ser el periodista José Manuel Gozalo qui, ajudat per Joan Camps, Antonio Res i Oriol de Gispert, va crear la primera Liga Nacoinal de fútbol sala amb 45 equips.

José Manuel Gozalo és nomenat President d'aquesta Liga Nacional, càrrec que mantindrà durant sis anys. Així neixen els clubs Unión Sport (fundat per José Manuel Gozalo) i Interviu (fundat per José María García), els quals van impulsar la primera Liga Nacional.

Les primeres quotes de suscripció per equip per participar a la Liga Nacional eren de 100.000 ptes.

Entre els primers àrbitres que van començar a arbitrar enfrontaments de futbol sala figura José Manuel García Aranda.

Per la seva part, els senyors Alberca i Carbonell creen poc després la Federación de Futbol Sala (FIFUSA), dividint en dos el futbol sala nacional, la Liga del qual depenia de la Federación Española de Fútbol. Avui dia, FIFUSA està pràcticament desapareguda.

A una assembles de més de 200 equips a l'hotel Melià de Madrid, José Manuel Gozalo deixa la presidència de la Liga Nacional, assumint-la un nou president “Yeyo”, fins a la tardor del 2000 en la qual “Yeyo” va presentar la seva dimissió.

Posteriorment a la Asamblea de la Liga Nacional de Fútbol Sala del 2001, es va escollir a Antonio Franco, gent de El Pozo de Múrcia, com a nou president de la INFS. La INFS està integrada dins la Federación Española de Fútbol, que és l'organisme que aglotina l'esport del futbol sala espanyol.

El futbol sala a Catalunya

L'11 de novembre de 1900 va néixer l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona. A Catalunya ja hi havien molts clubs i es va constituir una entitat per reglamentar els tornejos, tot i que els estatus de l'Associació no es van aprovar fins anys després. Eduard Alesson en va ser el primer president.

El 6 de gener es va crear la primera competició oficial: La Copa Macaya.

El 1903, els primers estatuts de l'Associació de Foot-ball es resumien en 6 punts:

  • reglamentació del joc i campionats
    - organització del cos arbitral
    - concurs de creació de categories
    - promoció de festes extraordinàries
    - protecció del futbol base
    - recolzament de tots els projectes per bé del futbol


Lloret era el president en aquell moment i va anunciar la desaparició de l'Associació per donar pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol.

El 1913 es produeix l'escissió a la FCCF i el futbol català queda dividit entre la Federació i la ACCF (Associació Catalana de Clubs de Futbol). El 10 de juliol de 1013, però, la FCCF i l'ACCF tornen a fusionar-se i es converteixen en la Federació de l'Est perquè s'integren també clubs valencians.

El 1916 la FCCF passa a ser la Federació Catalana de Futbol Associació (FCFA). Després de la guerra, la Federació gairebé desapareix i només a partir dels anys 40, tornen a tenir veu els clubs i els socis.

Reglament

I - El terreny de joc

Dimensions: El terreny de joc serà rectangular. La longitud de la línia de banda deurà ser superior a la longitud de la línia de meta.

Longitud: mínim 90 m, màxim 120 m

Amplària: mínim 45 m (50 yds), màxim 90 m

Partits internacionals

Longitud: mínim 100 m, màxim 110 m

Amplària: mínim 64 m, màxim 75 m

'Fútbol sala'

Marcació del terreny

El terreny de joc es marcarà amb línies. Aquestes línies pertanyeran a les zones que demarquen. Les dues línies de marcació més llargues es denominen línies de banda. Les dos més curtes es diuen línies de meta. Totes les línies tindran una amplària de 12 cm com a màxim. El terreny de joc estarà dividit en dues meitats per una línia mitja. El centre del camp estarà marcat amb un punt en la meitat de la línia mitja, al voltant del com es traçarà un cercle amb un ràdio de 9,15 m.

L'àrea de meta

L'àrea de meta, situada en ambdós extrems del terreny de joc, es demarcarà de la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la línia de meta, a 5,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes línies s'endinsaran 5,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela a la línia de meta. L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà l'àrea de meta.

L'àrea penal

L'àrea penal, situada en ambdós extrems del terreny de joc, es demarcarà de la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la línia de meta, a 16,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes línies s'endinsaran 16,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela a la línia de meta. L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà l'àrea penal. En cada àrea penal es marcarà un punt penal a 11 de la distància des del punt mig de la línia entre els pals, equidistant als mateixos. A l'exterior de cada àrea penal, es traçarà així mateix un semicercle amb un ràdio de 9,15 m des de cada punt penal.

Banderoles

En cada cantó es col·locarà un pal no punxegut amb una banderola. L'altura mínima del pal serà de 1,5 m d'altura. Així mateix es podran col·locar banderoles en cada extrem de la línia mitja, a una distància mínima de 1 m a l'exterior de la línia de banda. L'àrea de cantó Es traçarà un quadrant amb un ràdio de 1 m des de cada banderola de cantó en l'interior del terreny de joc.

Les metes

Les metes es col·locaran en el centre de cada línia de meta. Consistiran de dos pals verticals, equidistats de les banderoles de cantó i units en la part superior per una barra horitzontal (travesser). La distància entre els pals serà de 7,32 m i la distància de la vora inferior del travesser al sòl serà de 2,44 m. Ambdós pals i el travesser tindran la

mateixa amplària i espessor, com a màxim 12 cm. Les línies de meta tindran les mateixes dimensions que els pals i el travesser. Es podran penjar xarxes enganxades en les metes i el sòl darrere de la meta, amb la condició que estiguin subjectes en forma convenient i no destorbin al guardameta. Els pals i els travessers deuran ser de color blanc.

'Fútbol sala'

Seguretat

Els pals deuran estar ancorats fermament en el sòl. Es podran utilitzar metes portàtils només en cas que es compleixi tal exigència.

II-Propietats i amidades

La pilota

· serà esfèrica

· serà de cuir o altre material adequat

· tindrà una circumferència no superior a 70 cm i no menor de 68 cm

· tindrà un pes no superior a 450 g i no inferior a 410 g al començament del partit

· tindrà una pressió equivalent a 0,6 - 1,1 atmosferes (600 - 1100 cm/2) al nivell del mar

Reemplaçament d'una pilota defectuosa

Si la pilota explota o es fa malbé durant un partit:

· s'interromprà el joc

· el joc es reprendrà per mitjà de baló a terra executat amb el nou baló en el lloc on el primer es va danyar

Si la pilota explota o es fa malbé en un moment que no està en joc (servei inicial, servei de meta, servei de cantó, tir lliure, tir penal o servei de banda):

· el partit es reprendrà a mesura que a la Regla La pilota no podrà ser canviada durant el partit sense l'autorització de l'àrbitre.

III - L'equipament dels jugadors

Seguretat:

Els jugadors no utilitzaran cap equipament ni dur cap objecte que sigui perillós per a ells mateixos o per als altres jugadors (inclòs qualsevol tipus de joies).

Equipament bàsic

L'equipament bàsic obligatori d'un jugador serà:

· un jersei o samarreta

· pantalons - si s'usen pantalons tèrmics, aquests deuran tenir el color principal dels pantalons de l'uniforme

· mitges

· canalleres espitlleres

· calçat

Canalleres espitlleres

· hauran d'estar cobertes completament per les mitjanes

· hauran de ser d'un material apropiat (goma, plàstic o un material similar)

· hauran de proporcionar un grau raonable de protecció

Guardametes

· cada guardameta vestirà colors que ho diferenciïn dels altres jugadors, l'àrbitre i els àrbitres assistents

Contravencions sancions

En cas de qualsevol contravenció a la present Regla:

· no serà necessari detenir el joc

· l'àrbitre ordenarà al jugador infractor que abandoni el terreny de joc perquè posi en ordre el seu equipament

· el jugador sortirà del terreny de joc en la següent ocasió que el baló no estigui en joc, a menys que per a aquest aleshores el jugador ja hagi posat en ordre el seu equipament

· tot jugador que hagi degut abandonar el terreny per a posar en ordre el seu equipament no podrà retornar al camp sense l'autorització de l'àrbitre

· l'àrbitre se cerciorarà que l'equipament del jugador està en ordre abans de permetre que reingrese en el terreny de joc · el jugador només podrà reingressar en el terreny de joc quan el baló no estigui en joc Un jugador que hagi estat obligat a abandonar el terreny de joc per infracció d'aquest regla i que entra (o reingresa) en el terreny de joc sense l'autorització de l'àrbitre serà amonestat i rebrà la targeta groc.

Represa del joc

Si l'àrbitre interromp el joc per a amonestar a l'infractor:

· el joc serà reprès per mitjà d'un tir lliure indirecte llançat per un jugador de l'equip adversari des del lloc on el baló es trobava quan l'àrbitre va interrompre el partit.

IV - La durada del partit

Períodes de joc

El partit durarà dos temps iguals de 45 minuts cadascun, tret que per mutu acord entre l'àrbitre i els dos equips participants es convingui altra cosa. Tot recordo d'alterar els períodes de joc (per exemple, reduir cada meitat a 40 minuts degut al fet que la llum sigui insuficient) deurà prendre's abans de l'inici del partit i a mesura que al reglament de la competició.

Intèrval del temps mig

Els jugadors tenen dret a un descans en el mitjà temps. El descans del mitjà temps no deurà excedir de quinze minuts. El reglament de la competició deurà estipular clarament la durada del descans del mitjà temps. La durada del descans del mitjà temps podrà alterar-se únicament amb el consentiment de l'àrbitre.

Recuperació de temps perdut

Cada període deurà ser perllongat per a recuperar tot temps perdut ocasionat per:

· substitucions

· avaluació de la lesió de jugadors

· transport dels jugadors lesionats fora del terreny de joc per a ser atesos

· pèrdua de temps

· qualsevol altre motiu La recuperació del temps perdut quedarà a criteri de l'àrbitre.

Tir penal

En cas que s'hagi de llançar o repetir un tir penal, la durada del període en qüestió serà estesa fins que s'hagi consumat el tir penal.

Temps suplementari

El reglament d'una competició podrà preveure dos temps suplementaris iguals. S'aplicaran les estipulacions de la Regla 8.

Partit suspès

Es tornarà a jugar tot partit suspès definitivament, a menys que el reglament estipuli altre procediment.

XII - Faltes i conducta antiesportiva

Les faltes i conducta antiesportiva se sancionaran de la següent manera:

Tir lliure directe

Es concedirà un tir lliure a l'equip adversari si un jugador comet una de les següents sis faltes d'una manera que l'àrbitre consideri temerària, perillosa o amb l'ús d'una força excessiva:

· donar o intentar donar una puntada a un adversari

· posar o intentar posar una traveta a un adversari

· saltar sobre un adversari

· carregar contra un adversari

· copejar o intentar copejar a un adversari

· empènyer a un adversari Es concedirà així mateix un tir lliure directe a l'equip adversari si un jugador comet una de les següents quatre faltes:

· en el moment de lluitar pel baló, dóna una puntada a l'adversari abans de tocar el baló · subjectar a un adversari

· escopir a un adversari

· tocar el baló amb les mans deliberadament (s'exceptua al guardameta dintre de la seva pròpia àrea penal) El tir lliure directe es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.

Tir penal

Es concedirà un tir penal si un jugador comet una de les deu faltes esmentades dintre de la seva pròpia àrea penal, independentment de la posició del baló i sempre que el mateix estigui en joc. Tir lliure indirecte Es concedirà un tir lliure indirecte a l'equip

adversari si un guardameta comet una de les següents cinc faltes dintre de la seva pròpia àrea penal:

· donar més de quatre passos mentre reté el baló en les seves mans, abans de posar-lo en joc

· tornar a tocar el baló amb les mans després d'haver-lo lloc en joc i sense que qualsevol altre jugador l'hagi tocat

· tocar el baló amb les mans després que un jugador del seu equip l'hi hagi cedit amb el peu

· tocar el baló amb les mans després d'haver-lo rebut directament d'un servei de banda llançat per un company

· perdre temps Es concedirà així mateix un tir lliure indirecte a l'equip adversari si un jugador, en opinió de l'àrbitre:

· juga de forma perillosa

· obstaculitza l'avanç d'un adversari

· impedeix que el guardameta pugui treure el baló amb les mans · comet qualsevol altra falta que no hagi estat anteriorment esmentada en la Regla 12, per la qual el joc sigui interromput per a amonestar o expulsar a un jugador. El tir lliure indirecte es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.

Sancions disciplinàries

Faltes sancionàries amb una amonestació Un jugador serà amonestat i rebrà la targeta groga si comet una de les següents set faltes:

ser culpable de conducta antiesportiva

2. desaprovar amb paraules o accions

3. infringir persistentment les Regles de Joc

4. alentir la represa del joc

5. no respectar la distància reglamentària en un servei de cantó o tir lliure

6. entrar o tornar a entrar en el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre

7. abandonar deliberadament el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre

Faltes sancionaries amb una expulsió

Un jugador serà expulsat i rebrà la targeta vermella si comet una de les següents set faltes:

o ser culpable de joc brusc greu

o ser culpable de conducta violenta

o escopir a un adversari

o a qualsevol altra persona

o impedir amb mà intencionada un gol

o malmetre una oportunitat manifesta de marcar un gol (això no val per al guardameta dintre de la seva pròpia àrea penal) o malmetre l'oportunitat manifesta de marcar un gol a un adversari que es dirigeix cap a la meta del jugador mitjançant una falta sancionable amb tir lliure o penal o emprar llenguatge ofensiu, groller i obscè o rebre una segona amonestació en el mateix partit

V - El tir penal

Es concedirà un tir penal contra l'equip que comet una de les deu faltes que comporten un tir lliure directe, dintre de la seva pròpia àrea penal mentre el baló està en joc. Es podrà marcar un gol directament d'un tir penal. Es concedirà temps addicional per a poder executar un tir penal al final de cada temps o al final dels períodes del temps suplementari.

Posició del baló i dels jugadors

La pilota:

· es col·locarà en el punt penal

L'executor del tir penal:

· deurà ser degudament identificat

El guardameta defensor:

· deurà romandre sobre la seva pròpia línia de meta, enfront de l'executor del tir, i entre els pals de la meta fins que el baló estigui en joc

Els jugadors, excepte l'executor del tir, estaran situats:

· en el terreny de joc

· fora de l'àrea penal

· darrere del punt penal

· a un mínim de 9,15 *m/ del punt penal

L'àrbitre

· no donarà el senyal d'executar el tir penal fins que tots els jugadors es trobin situats en una posició conforme a la Regla

· decidirà quan s'ha consumat un tir penal

Procediment

· l'executor del tir penal pateará el baló cap a avant

· no podrà tornar a jugar el baló fins que l'esfèric no hagi tocat a altre jugador

· el baló estarà en joc en el moment que és pateado i es posa en moviment Quan s'executa un tir penal durant el curs normal d'un partit o quan el període de joc s'ha perllongat en el primer temps o al final del temps reglamentari a fi de llançar o tornar a llançar un tir penal, es concedirà un gol si, abans de passar entre els pals i sota el travesser:

· el baló toca un o ambdós pals i/o el travesser i/o al guardameta

Contravencions sancions

Si l'àrbitre dóna el senyal d'executar el tir penal i, abans que el baló estigui en joc, ocorre una de les següents situacions: L'executor del tir infringeix les Regles de Joc: · l'àrbitre permetrà que continuï la jugada · si el baló entra en la meta, es repetirà el tir · si el baló no entra en la meta, no es repetirà el tir El guardameta infringeix les Regles de Joc:

· l'àrbitre permetrà que procedeixi la jugada

· si el baló entra en la meta, es concedirà un gol

· si el baló no entra en la meta, es repetirà el tir Un company de l'executor del tir penetra en l'àrea penal o es col·loca davant del punt penal o a menys de 9,15 m del mateix:

· l'àrbitre permetrà que continuï la jugada · si el baló entra en la meta, es repetirà el tir · si el baló no entra en la meta, no es repetirà el tir

· si el baló rebota des del guardameta, el travesser o des d'un pal de la meta i és tocat per aquest jugador, l'àrbitre interromprà el partit i ho reprendrà amb un tir lliure indirecte a favor de l'equip defensor.

Un company del guardameta penetra en l'àrea penal o es col·loca davant del punt penal o a menys de 9,15 *m/ del mateix:

· l'àrbitre permetrà que continuï la jugada

· si el baló entra en la meta, es concedirà un gol

· si el baló no entra en la meta, es repetirà el tir Un jugador de l'equip defensor i de l'equip atacant infringeixen les Regles de Joc:

· es repetirà el tir Si, després que s'hagi llançat un tir penal: l'executor del tir toca per segona vegada el baló (excepte amb les seves mans) abans que l'esfèric hagi tocat a altre jugador:

· es concedirà un tir lliure indirecte a l'equip contrari des del lloc on es va cometre la falta l'executor toca intencionadament el baló amb les mans abans que l'esfèric hagi tocat a altre jugador:

· es concedirà un tir lliure directe a l'equip contrari des del lloc on es va cometre la falta el baló és tocat per un cos aliè en el moment que es mou cap a avant:

· es repetirà el tir el baló rebota al terreny de joc del guardameta, el travesser o els pals, i és després tocat per un cos aliè: · l'àrbitre detindrà el joc

· el joc es reprendrà amb baló a terra des del lloc on va tocar al cos aliè.

Principals gestos tècnics

Anticipació

Moviment que realitza un jugador per adelantar-se al seu adversari i arribar a la pilota abans que ell.

Recolzament

Acció que realitza un jugador a fi de facilitar l'acció del company que està en possessió de la pilota

Bloqueig

Acció técnica que es realitza sense pilota i sense contacte físic, a fi d'obstaculitzar al contrari.

Càrrega

Acció que realitza un jugador amb l'espatlla sobre el seu adversari i de manera reglamentària a la disputa de la pilota.

Cobertura

Acció que realitza un jugador sobre un company que pot ser desbordat pel contrari posseïdor de la pilota.

Conducció

Acció de control i manupulació de la pilota i el seu desplaçament per la pista.

Control

Acció mtjançant la qual el jugador pren possessió de la pilota deixant-la en condicions per a ser jugada posteriorment.

Desmarcatge

Acció per escapar de la vigilància del contrari.

Despeje

Acció tècnica que ens permet solucionar situacions de gran perill a la nostra àrea.

Desviament

Acció mitjançant la qual modifiquem la trajectòria de la pilota.

Entrada

Acció que realitza un defensor sobre l'adversari en possessió de la pilota, amb la intenció de prendre-li.

Golpeig

Acció tècnica que consisteix en el contacte de la pilota amb més o menys intensitat.

Llençament

Acció de posada en joc de la pilota, incloent-hi la que realitza el porter

Marcatje

Acció que es realitza sobre els jugadors contraris per impedir que rebin la pilota o que la puguin jugar.

Pase

Acció técnica que permet establir una relació entre dos o més components d'un equip mitjançant la transmissió de la pilota amb un toc.

Paret

Acció tècnica realitzada entre dos o més jugadors d'un mateix equip, amb un sol toc de pilota, a fi de traspasar els contraris.

Presió

Acció tècnica que realitzen alhora tots els jugadors d'un equip, sobre cadascun dels adversaris per obstaculitzar el seu control de la pilota.

Regate

Acció que ens permet conduir la pilota mantenint el seu control i desbordant adversaris.

Replegament

Moviment de retrocés que realitzen els jugadors d'un equip que han perdut la possessió de la pilota.

Rotació

Intercanvi de posicions dels jugadors d'un equipper tal d'enganyar a l'adversari i profunditzar cap a la porteria contrària.

Saque

Acció de posar la pilota en joc quan s'inicia el partit o quan la pilota ha sortit per les línies de fons o de banda o s'executa una falta.

Sortida

Acció que realitza el porter d'un equip per impedir que un adversari marqui gol sortint de la porteria.

Xut

Acció tècnica d'efectuar un enviament sobre la porteria contrària amb la finalitat d'aconseguir un gol.

Activitats

Activitat I

Objectiu: Treballar la conducció de la pilota

Nombre de jugadors: es necessiten 4 jugadors

Material: 2 pilotes

Descripció gràfica:

1a part 2a part

Descripció escrita

L'activitat consta de dues parts: una que es realitzarà en un grup de 4 i l'altra en parelles.

En la primera part els 4 jugadors s'agrupen en dues parelles i es distancien una distància de 10 metres. Els participants han de conduir la pilota portant-la des de la seva posició fins a la de l'altra parella. Un cop hi ha arribat, entrega la pilota a un dels altres jugadors i es col·loca darrere del seu altre company. Aquest cicle s'ha d'anar repetint durant uns 15 minuts i s'han d'anar alternant diferents formes de conducció i anar canviant de cama.

Durant la segona part, els jugadors es tornen a agrupar per parelles. Un d'ells portarà la pilota i l'anirà conduint pel terreny de joc i el seu company ha d'intentar

bloquejar-lo però no intentar treure-li la pilota, de manera que el jugador que porta la pilota adquirirà un major control d'aquesta mentre la condueix.

Variants

Amb intenció treballar també la passada, es pot efectuar la conducció a la primera part de l'activitat només fins a la meitat de la distància que els separa.

Una altra possible modificació seria fer que a la segona part, el jugador que porta la pilota hagi de passar-la al seu altre company que forma part de l'altra parella de manera que sempre hi haurà només una de les parelles jugant.

Activitat II

Objectiu: Treballar el pase tant amb la pilota parada com en moviment i el xut des de diferents posicions.

Nombre de jugadors: Es necessiten només 2 jugadors

Material: 1 pilota i una porteria de mides reduides

Descripció gràfica:

1a part 2a part

Descripció escrita

Aquesta activitat també inclou dues parts en les que es treballa el xut i el pase.

A la primer part, un dels jugadors que es troba en posició fixa efectua un pase al seu company que es trobarà a uns 5 metres en diagonal respecte al seu company just al davant de la porteria a una distància d'uns 4 metres. Un cop aquest ha rebut la pilota ha d'efectuar un xut amb intenció de ficar la bola dins d'una porteria de dimensions reduides. Un cop finalitzat els jugadors intercanvien posicions.

A la segona part, un dels jugadors ha de conduir la pilota cobrint una distància d'aproximadament 5 metres i efectuar un pase cap al seu company que estarà situata uns 3 metres de distància en diagonal a la porteria. Quan aquest rebi la pilota ha d'efectuar un xut amb la intenció de marcar gol. Un cop finalitzat els jugadors intercanvien posicions.

Variants

Si s'utilitza una porteria de dimensions reglamentàries es podria incorporar un altre jugador que exercís el paper de porter.

També es podria fer que els jugador hagin d'avançar passant-se la pilota fins a arribar a una certa distància de la porteria i xutar per marcar gol.

Activitat III

Objectiu: treballar la conducció, el bloqueig, la passada i el xut en una sola activitat de manera que es resumeixen les dues anteriors.

Nombre de jugadors: hi hauran 3 jugadors

Material: pilota, porteria i cons

Descripció gràfica

Descripció escrita

Un dels jugadors ha de conduir la pilota passant entre un passadís relativament estret delimitat per cons. A continuació, un altre jogador ha d'intentar bloquejar-lo però sense intentar prendre-li la pilota. Després el jugador ha de passar la pilota a un altre company situat en una posició fixa a aproximadament 4 metres respecte a la posició del jugador que efectuava el bloqueig. Quan aquest últim jugador resp la pilota ha de xutar i intentar marcar gol a una porteria situada a uns 6 metres aproximadament. Un cop efectua l'exercici, els jugadors intercanvien posicions.

Variants

A fi de reduir el nombre de jugadors, es podria eliminar la part del bloqueig de manera que només es faci la conducció, al passada i el xut.

Una altra possibilitat seria fer que el jugador que porta la pilota des de l'inici fos també qui efectués el xut. El jugador que rep el pase hauria d'efectuar un altre pase al jugador anterior mentre aquest s'aproxima a la porteria de manera que quan rebi la pilota efectui el xut.

Valoració de l'any

Crec que en general el programa de l'any ha sigut bo. La varietat d'activitats realitzades ha fet que no es faci avorrit. Em sembla, però, que es va dedicar poc temps a preparar adequadament les proves del segon trimestre.

Crec que la possibilitat que s'ofereix de participar en competicions esportives fora de l'escola és molt positiva.

A més, la possibilitat d'escollir quin esport col·lectiu es vol realitzar durant l'últim trimestre és beneficiosa ja que pot ser motivant per a molts dels alumnes ja que fan el que els agrada.

Bibliografia

www.esportec.com

www.futsal.com

www.infaltilweb.com/DEP/HISTORIADELDEPORTE/historiafutbolsala4.html

www.lnfs.com

www.futcat.org

www.ffm.futbolbase.com

www.futbolsala.tsx.org

www.pedagogiadofutbolsal.com.br