Futbol sala

Deportes de pelota. Historia. Terreno de juego. Duración de partidos. Reglas elementales del fútbol sala

  • Enviado por: Victor Ortiz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

1.- INTRODUCCIÓ:

El futbol salao futsalés un esportpracticat entre dos equips de cinc jugadors que deriva del futbol-que és la base del joc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handboli el bàsquet. El terreny de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 28 mde llargada i de 13 a 15 m d'amplada.

Inicialment va ser coordinat per la Federació Internacional de Futbol de Sala (FIFUSA). Posteriorment la FIFA va aconseguir que bona part dels equips de FIFUSA passessin a integrar la seva federació dins un comitè esportiu. Equips i federacions que no van entrar a la FIFA van decidir aleshores crear l'AMF, que considera el futsal com un esport independent. Tot i alguns esforços per part de l'AMF i la FIFA per unificar la modalitat i obtenir el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional, cap de les dues entitats ha aconseguit el seu propòsit, deixant com a conseqüència l'estancament d'aquesta disciplina, ja que a Europa i Sud-americà es practica amb les mateixes regles, tot i que la FIFA prohibeix als seus atletes practicar el futsal de l'AMF

Els jugadors d’aquest esport precisen d’una gran habilitat tècnica i domini sobre la pilota, així com velocitat i precisió en l’execució tant al rebre o realitzar gestos tècnics.

Tenint en compte no només la part de les regles sinó també algunes tàctiques, el futbol sala és un esport d’associació, amb oponent, mínim contacte i mòbil.

2.- HISTÒRIA:

Els precedents del futbol sala els hem d'anar a buscar a Uruguay l'any 1930. En aquella època el futbol triomfava moltíssim als carrers de Montevideo.

Era l'època en que la selecció d'Uruguay havia obtingut el campionat del món. Va ser el professor Juan Carlos Ceriani qui va adonar-se de que els nens jugaven al futbol en camps de bàsquet ja que no hi havien camps de futbol lliures i va intentar solucionar el problema. El seu gran encert va ser apropar el futbol a un camp petit destinat a altres esports.

Ceriani va utilitzar les regles del waterpolo, handbol i bàsquet, redactant les primeres regles de joc que anunciaven la creació d'un nou esport.

Del bàsquet es van recollir els cinc jugadors al camp, el temps de joc (40 minuts) i el posicionament d'alguns jugadors. Pel que fa a la pilota, es va buscar un model que botés poc. Les porteries es podien improvisar dibuixant-les a les parets a imitació de les d'handbol.

De l'handbol es va recollir també la prohibició de xutar a porta des de qualsevol posició, així com també les mesures del camp de joc.

Per últim, del waterpolo va recollir tota la reglamentació relacionada amb els porters.

El “fútbol de salón”, tal i com es va començar a nomenar, va causar sensació a Uruguay, des d'on va passar a Xile, Brasil, Argentina, Perú i Espanya. Després es va desenvolupar a la resta del món.

El futbol sala a Espanya

El futbol sala, de la mateixa manera que a altres paísos de la resta del món, es jugava als patis dels col·legis sense regles determinades.

A l'impulsar el reglament d'aquest nou esport l'uruguaià Ceriani, auquest va arribar a Espanya i va ser adaptat, retocat i redactar per Joan Camps (avui representant del futbol sala espanyol a la FIFA), Juan Manuel Gozalo (que va ser president de la Liga Nacional de Fútbol Sala) i Antonio Res.

Les primeres normes imitaven el futbol sala que es jugava al Brasil, amb una pilota més petita i més dura que la del futbol. Els senyors Alberca i Carbonell controlaven els torneigs que es cel·lebraven a Madrid. Existien torneigs a Catalunya i Galícia.

Va ser el periodista José Manuel Gozalo qui, ajudat per Joan Camps, Antonio Res i Oriol de Gispert, va crear la primera Liga Nacoinal de fútbol sala amb 45 equips.

José Manuel Gozalo és nomenat President d'aquesta Liga Nacional, càrrec que mantindrà durant sis anys. Així neixen els clubs Unión Sport (fundat per José Manuel Gozalo) i Interviu (fundat per José María García), els quals van impulsar la primera Liga Nacional.

Les primeres quotes de suscripció per equip per participar a la Liga Nacional eren de 100.000 ptes.

Entre els primers àrbitres que van començar a arbitrar enfrontaments de futbol sala figura José Manuel García Aranda.

Per la seva part, els senyors Alberca i Carbonell creen poc després la Federación de Futbol Sala (FIFUSA), dividint en dos el futbol sala nacional, la Liga del qual depenia de la Federación Española de Fútbol. Avui dia, FIFUSA està pràcticament desapareguda.

A una assembles de més de 200 equips a l'hotel Melià de Madrid, José Manuel Gozalo deixa la presidència de la Liga Nacional, assumint-la un nou president “Yeyo”, fins a la tardor del 2000 en la qual “Yeyo” va presentar la seva dimissió.

Posteriorment a la Asamblea de la Liga Nacional de Fútbol Sala del 2001, es va escollir a Antonio Franco, gent de El Pozo de Múrcia, com a nou president de la INFS. La INFS està integrada dins la Federación Española de Fútbol, que és l'organisme que aglotina l'esport del futbol sala espanyol.

3.- REGLAMENT

3.1 - El terreny de joc

  • Dimensions: El terreny de joc serà rectangular. La longitud de la línia de banda deurà ser superior a la longitud de la línia de meta.
  • Longitud: mínim 90 m, màxim 120 m
  • Amplària: mínim 45 m (50 yds), màxim 90 m

Partits internacionals:

  • Longitud: mínim 100 m, màxim 110 m
  • Amplària: mínim 64 m, màxim 75 m

Marcació del terreny

El terreny de joc es marcarà amb línies. Aquestes línies pertanyeran a les zones que demarquen. Les dues línies de marcació més llargues es denominen línies de banda. Les dos més curtes es diuen línies de meta. Totes les línies tindran una amplària de 12 cm com a màxim. El terreny de joc estarà dividit en dues meitats per una línia mitja. El centre del camp estarà marcat amb un punt en la meitat de la línia mitja, al voltant del com es traçarà un cercle amb un ràdio de 9,15 m.

L'àrea de meta

L'àrea de meta, situada en ambdós extrems del terreny de joc, es demarcarà de la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la línia de meta, a 5,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes línies s'endinsaran 5,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela a la línia de meta. L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà l'àrea de meta.

L'àrea penal

L'àrea penal, situada en ambdós extrems del terreny de joc, es demarcarà de la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la línia de meta, a 16,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes línies s'endinsaran 16,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela a la línia de meta. L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà l'àrea penal. En cada àrea penal es marcarà un punt penal a 11 de la distància des del punt mig de la línia entre els pals, equidistant als mateixos. A l'exterior de cada àrea penal, es traçarà així mateix un semicercle amb un ràdio de 9,15 m des de cada punt penal.

Banderoles

En cada cantó es col·locarà un pal no punxegut amb una banderola. L'altura mínima del pal serà de 1,5 m d'altura. Així mateix es podran col·locar banderoles en cada extrem de la línia mitja, a una distància mínima de 1 m a l'exterior de la línia de banda. L'àrea de cantó Es traçarà un quadrant amb un ràdio de 1 m des de cada banderola de cantó en l'interior del terreny de joc.

Les metes

Les metes es col·locaran en el centre de cada línia de meta. Consistiran de dos pals verticals, equidistats de les banderoles de cantó i units en la part superior per una barra horitzontal (travesser). La distància entre els pals serà de 7,32 m i la distància de la vora inferior del travesser al sòl serà de 2,44 m. Ambdós pals i el travesser tindran la mateixa amplària i espessor, com a màxim 12 cm. Les línies de meta tindran les mateixes dimensions que els pals i el travesser. Es podran penjar xarxes enganxades en les metes i el sòl darrere de la meta, amb la condició que estiguin subjectes en forma convenient i no destorbin al guardameta. Els pals i els travessers deuran ser de color blanc.

Seguretat

Els pals deuran estar ancorats fermament en el sòl. Es podran utilitzar metes portàtils només en cas que es compleixi tal exigència.

3.2 -Propietats i mides

La pilota

· serà esfèrica

· serà de cuir o altre material adequat

· tindrà una circumferència no superior a 70 cm i no menor de 68 cm

· tindrà un pes no superior a 450 g i no inferior a 410 g al començament del partit

· tindrà una pressió equivalent a 0,6 - 1,1 atmosferes (600 - 1100 cm/2) al nivell del mar

Reemplaçament d'una pilota defectuosa

Si la pilota explota o es fa malbé durant un partit:

· s'interromprà el joc

· el joc es reprendrà per mitjà de baló a terra executat amb el nou baló en el lloc on el primer es va danyar

Si la pilota explota o es fa malbé en un moment que no està en joc (servei inicial, servei de meta, servei de cantó, tir lliure, tir penal o servei de banda):

· el partit es reprendrà a mesura que a la Regla La pilota no podrà ser canviada durant el partit sense l'autorització de l'àrbitre.

3.3.- L'equipament dels jugadors

Seguretat:

Els jugadors no utilitzaran cap equipament ni dur cap objecte que sigui perillós per a ells mateixos o per als altres jugadors (inclòs qualsevol tipus de joies).

Equipament bàsic

L'equipament bàsic obligatori d'un jugador serà:

· un jersei o samarreta

· pantalons - si s'usen pantalons tèrmics, aquests deuran tenir el color principal dels pantalons de l'uniforme

· mitges

· canalleres espitlleres

· calçat

Canalleres espitlleres

· hauran d'estar cobertes completament per les mitjanes

· hauran de ser d'un material apropiat (goma, plàstic o un material similar)

· hauran de proporcionar un grau raonable de protecció

Guardametes

· cada guardameta vestirà colors que ho diferenciïn dels altres jugadors, l'àrbitre i els àrbitres assistents

Contravencions sancions

En cas de qualsevol contravenció a la present Regla:

· no serà necessari detenir el joc

· l'àrbitre ordenarà al jugador infractor que abandoni el terreny de joc perquè posi en ordre el seu equipament

· el jugador sortirà del terreny de joc en la següent ocasió que el baló no estigui en joc, a menys que per a aquest aleshores el jugador ja hagi posat en ordre el seu equipament

· tot jugador que hagi degut abandonar el terreny per a posar en ordre el seu equipament no podrà retornar al camp sense l'autorització de l'àrbitre

· l'àrbitre se cerciorarà que l'equipament del jugador està en ordre abans de permetre que reingrese en el terreny de joc · el jugador només podrà reingressar en el terreny de joc quan el baló no estigui en joc Un jugador que hagi estat obligat a abandonar el terreny de joc per infracció d'aquest regla i que entra (o reingresa) en el terreny de joc sense l'autorització de l'àrbitre serà amonestat i rebrà la targeta groc.

Represa del joc

Si l'àrbitre interromp el joc per a amonestar a l'infractor:

· el joc serà reprès per mitjà d'un tir lliure indirecte llançat per un jugador de l'equip adversari des del lloc on el baló es trobava quan l'àrbitre va interrompre el partit.

3.4- La durada del partit

Períodes de joc

El partit durarà dos temps iguals de 45 minuts cadascun, tret que per mutu acord entre l'àrbitre i els dos equips participants es convingui altra cosa. Tot recordo d'alterar els períodes de joc (per exemple, reduir cada meitat a 40 minuts degut al fet que la llum sigui insuficient) deurà prendre's abans de l'inici del partit i a mesura que al reglament de la competició.

Intèrval del temps mig

Els jugadors tenen dret a un descans en el mitjà temps. El descans del mitjà temps no deurà excedir de quinze minuts. El reglament de la competició deurà estipular clarament la durada del descans del mitjà temps. La durada del descans del mitjà temps podrà alterar-se únicament amb el consentiment de l'àrbitre.

Recuperació de temps perdut

Cada període deurà ser perllongat per a recuperar tot temps perdut ocasionat per:

· substitucions

· avaluació de la lesió de jugadors

· transport dels jugadors lesionats fora del terreny de joc per a ser atesos

· pèrdua de temps

· qualsevol altre motiu La recuperació del temps perdut quedarà a criteri de l'àrbitre.

En cas que s'hagi de llançar o repetir un tir penal, la durada del període en qüestió serà estesa fins que s'hagi consumat el tir penal.

Temps suplementari :El reglament d'una competició podrà preveure dos temps suplementaris iguals. S'aplicaran les estipulacions de la Regla 8.

Quan un partit ha sigut suspés es tornarà a jugar tot partit suspès definitivament, a menys que el reglament estipuli altre procediment.

3.5.- Faltes i conducta antiesportiva

Les faltes i conducta antiesportiva se sancionaran de la següent manera:

Tir lliure directe

Es concedirà un tir lliure a l'equip adversari si un jugador comet una de les següents sis faltes d'una manera que l'àrbitre consideri temerària, perillosa o amb l'ús d'una força excessiva:

· donar o intentar donar una puntada a un adversari

· posar o intentar posar una traveta a un adversari

· saltar sobre un adversari

· carregar contra un adversari

· copejar o intentar copejar a un adversari

· empènyer a un adversari Es concedirà així mateix un tir lliure directe a l'equip adversari si un jugador comet una de les següents quatre faltes:

· en el moment de lluitar pel baló, dóna una puntada a l'adversari abans de tocar el baló · subjectar a un adversari

· escopir a un adversari

· tocar el baló amb les mans deliberadament (s'exceptua al guardameta dintre de la seva pròpia àrea penal)

El tir lliure directe es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.

Tir penal

Es concedirà un tir penal contra l'equip que comet una de les deu faltes que comporten un tir lliure directe, dintre de la seva pròpia àrea penal mentre el baló està en joc. Es podrà marcar un gol directament d'un tir penal. Es concedirà temps addicional per a poder executar un tir penal al final de cada temps o al final dels períodes del temps suplementari.

La pilota· es col·locarà en el punt penal;L'executor del tir penal:· deurà ser degudament identificat El guardameta defensor · deurà romandre sobre la seva pròpia línia de meta, enfront de l'executor del tir, i entre els pals de la meta fins que el baló estigui en joc ;Els jugadors, excepte l'executor del tir, estaran situats · en el terreny de joc · fora de l'àrea penal · darrere del punt penal · a un mínim de 9,15 m/ del punt penal L'àrbitre · no donarà el senyal d'executar el tir penal fins que tots els jugadors es trobin situats en una posició conforme a la Regla · decidirà quan s'ha consumat un tir penal.

Tir lliure indirecte

Es concedirà un tir lliure indirecte a l'equip adversari si un guardameta comet una de les següents cinc faltes dintre de la seva pròpia àrea penal:

· donar més de quatre passos mentre reté el baló en les seves mans, abans de posar-lo en joc

· tornar a tocar el baló amb les mans després d'haver-lo lloc en joc i sense que qualsevol altre jugador l'hagi tocat

· tocar el baló amb les mans després que un jugador del seu equip l'hi hagi cedit amb el peu

· tocar el baló amb les mans després d'haver-lo rebut directament d'un servei de banda llançat per un company

· perdre temps Es concedirà així mateix un tir lliure indirecte a l'equip adversari si un jugador, en opinió de l'àrbitre:

· juga de forma perillosa

· obstaculitza l'avanç d'un adversari

· impedeix que el guardameta pugui treure el baló amb les mans · comet qualsevol altra falta que no hagi estat anteriorment esmentada abans, per la qual el joc sigui interromput per a amonestar o expulsar a un jugador. El tir lliure indirecte es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.

El Servei de bandaés una forma de reprendre el joc.No es podrà anotar un gol directament d'un servei de banda.

Es concedirà un servei de banda:

• Quan la pilota hagi traspassat íntegrament la línia de banda, ja sigui per terra o per aire, o toca el sostre de la sala.

• Que es *pateará des del punt per on la pilota va franquejar la línia de banda.

• Als adversaris del jugador que va tocar finalment la pilota

El Servei de Meta ess una forma de reprendre el joc.No es podrà anotar un gol directament d'un servei de meta.Es concedirà un servei de meta:

• Si la pilota ha traspassat íntegrament la línia de meta, ja sigui per terra o per aire, després d'haver tocat a un jugador de l'equip atacant en últim lloc, i no s'ha marcat un gol .

El Servei de Cantonada es una forma de reprendre el joc.Es podrà anotar un gol directament d'un servei de cantonada, però solament contra l'equip contrari.Es concedirà un servei de cantonada:

• Si la pilota ha traspassat íntegrament la línia de meta, ja sigui per terra o aire, després d'haver tocat finalment a un jugador de l'equip defensor, i no s'ha marcat un gol

3.6 Sancions disciplinàries

Faltes sancionàries amb una amonestació: Un jugador serà amonestat i rebrà la targeta groga si comet una de les següents set faltes:

1.ser culpable de conducta antiesportiva

2. desaprovar amb paraules o accions

3. infringir persistentment les Regles de Joc

4. alentir la represa del joc

5. no respectar la distància reglamentària en un servei de cantó o tir lliure

6. entrar o tornar a entrar en el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre

7. abandonar deliberadament el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre

Faltes sancionaries amb una expulsió

Un jugador serà expulsat i rebrà la targeta vermella si comet una de les següents set faltes:

1. ser culpable de joc brusc greu

2. ser culpable de conducta violenta

3. escopir a un adversari

4. a qualsevol altra persona

5. impedir amb mà intencionada un gol

6. malmetre una oportunitat manifesta de marcar un gol (això no val per al guardameta dintre de la seva pròpia àrea penal)

7. malmetre l'oportunitat manifesta de marcar un gol a un adversari que es dirigeix cap a la meta del jugador mitjançant una falta sancionable amb tir lliure o penal

8. emprar llenguatge ofensiu, groller i obscè o rebre una segona amonestació en el mateix partit

3.7 La pilota en joc o fora de joc

.La pilota estarà fora del joc si:

• Ha traspassat completament una línia de banda o de meta, ja sigui per terra o per aire.

• El joc ha estat detingut pels àrbitres.

• Copeja el sostre.

La pilota estarà en joc en tot un altre moment, fins i tot si:

• Rebota en els pals o el travesser i roman en la superfície de joc

.• Rebota en qualsevol dels àrbitres situats dins de la superfície de joc.

3.8 El gol marcat:

1. quan la pilota hagi traspassat totalment la línia de meta entre els pals i per sota del travesser, sense que hagi estat portat, llançat o copejat intencionadament amb la mà o el braç per qualsevol jugador de l'equip atacant, inclòs el portera, i sempre que l'equip anotador no hagi contravingut prèviament les Regles de Joc.

2. Equip guanyadorL'equip que hagi marcat el major nombre de gols durant un partit serà el guanyador Si tots dos equips marquen el mateix nombre de gols o no marquen cap, el partit acabarà en empat.

3. Reglaments de competicióEls reglaments de competició podran estipular un temps suplementari o l'execució de tirs des del punt penal per determinar el guanyador d'un partit en cas d'empat.

4.- PRINCIPALS ASPECTES TECNICS

Anticipació

Moviment que realitza un jugador per adelantar-se al seu adversari i arribar a la pilota abans que ell.

Recolzament

Acció que realitza un jugador a fi de facilitar l'acció del company que està en possessió de la pilota

Bloqueig

Acció técnica que es realitza sense pilota i sense contacte físic, a fi d'obstaculitzar al contrari.

Càrrega

Acció que realitza un jugador amb l'espatlla sobre el seu adversari i de manera reglamentària a la disputa de la pilota.

Cobertura

Acció que realitza un jugador sobre un company que pot ser desbordat pel contrari posseïdor de la pilota.

Conducció

Acció de control i manupulació de la pilota i el seu desplaçament per la pista.

Control

Acció mtjançant la qual el jugador pren possessió de la pilota deixant-la en condicions per a ser jugada posteriorment.

Desmarcatge

Acció per escapar de la vigilància del contrari.

Despeje

Acció tècnica que ens permet solucionar situacions de gran perill a la nostra àrea.

Desviament

Acció mitjançant la qual modifiquem la trajectòria de la pilota.

Entrada

Acció que realitza un defensor sobre l'adversari en possessió de la pilota, amb la intenció de prendre-li.

Golpeig

Acció tècnica que consisteix en el contacte de la pilota amb més o menys intensitat.

Llençament

Acció de posada en joc de la pilota, incloent-hi la que realitza el porter

Marcatje

Acció que es realitza sobre els jugadors contraris per impedir que rebin la pilota o que la puguin jugar.

Pase

Acció técnica que permet establir una relació entre dos o més components d'un equip mitjançant la transmissió de la pilota amb un toc.

Paret

Acció tècnica realitzada entre dos o més jugadors d'un mateix equip, amb un sol toc de pilota, a fi de traspasar els contraris.

Presió

Acció tècnica que realitzen alhora tots els jugadors d'un equip, sobre cadascun dels adversaris per obstaculitzar el seu control de la pilota.

Regate

Acció que ens permet conduir la pilota mantenint el seu control i desbordant adversaris.

Replegament

Moviment de retrocés que realitzen els jugadors d'un equip que han perdut la possessió de la pilota.

Rotació

Intercanvi de posicions dels jugadors d'un equipper tal d'enganyar a l'adversari i profunditzar cap a la porteria contrària.

Saque

Acció de posar la pilota en joc quan s'inicia el partit o quan la pilota ha sortit per les línies de fons o de banda o s'executa una falta.

Sortida

Acció que realitza el porter d'un equip per impedir que un adversari marqui gol sortint de la porteria.

Xut

Acció tècnica d'efectuar un enviam

5.- CAMPIONATS MES IMPORTANTS

Seleccions
A causa que existeixen dos ens rectors (AMF i FIFA) tots dos organitzen esdeveniments paral·lels sota els seus propis reglaments a nivell Seleccionis nacionals s'organitzen els següents tornejos.

FIFUSA/AMF

FIFA

Campionat Mundial FIFUSA/AMF

Mundial de fútbol sala de la FIFA

Copa del Mon de Seleccions Nacionals

Copa Confederació de la FIFA

Eurofutsal

Eurocopa

Panamericano y Sudamericano

Copa América

Sense equivalent

Campionat Afric de Futsal

Sense equivalent

Campionat Asiátic de Futsal

Sense equivalent

Campionat de Futsal de Concacaf

Sense equivalent

Campionat de Futsal de la OFC

  • A nivell olímpic
  • Jocs Panamerican
  • Futsal en els jocs ODESUR
Clubs

FIFUSA/AMF

FIFA

Campionat Mundial de Clubes

Copa Intercontinental

Campionat Europeu

Copa de la UEFA de fútbol sala

Copa de la UEFS de futsal

Recopa de Europa de Fútbol Sala

Panamerican de Clubs

Copa Libertadores de Futsal

Tornejos nacionals mes importants

Europa
Aquests tornejos es juguen amb reglament FIFA

• Lliga Nacional de Futbol Sala d'Espanya

• Lliga Portuguesa de Futbol Sala• Lliga Belga de Futbol Sala

• Lliga Italiana de Futsal

• Superliga Russa de Futsal

• FA National Futsal League

Sud-amèrica

• Campionat de *Futsal *AFA (Argentina), amb regles FIFA

• Copa Professional de Microfutbol i Copa Professional de Microfútbol Femenina, tots dos tornejos de Colòmbia amb regles de la AMF

.• Copa República de Futbol de Saló del Paraguai, reglament de la AMF

• Lliga Brasileira de *Futsal, reglamento FIFA

• Lliga de Futbol Sala FIFA, torneig semiprofesional de Colòmbia amb normes FIFA• Primera Divisió de Futsal de Xile, torneig amb regles de FIFA

Amèrica del Nord
• Major Indoor Soccer League (Estats Units), reglament del futbol 5 de la FIFA
• Naples Futsal (Estats Units), reglamento FIFA

6.- EL PLAYAS DE CASTELLON FS

Es l’ equip de futbol sala de Castelló. El club ha romàs en la màxima categoria del futbol sala espanyol durant 22 anys, des de la seva creació fins a la temporada 2010/11., en la que va baixar a segona división on está en aquesta temporá i lamentablement en llocs de descens.

L'equip va ser fundat en 1983 com Macer Futbol Sala, club de l'empresa de taulells Macer, i en els seus primers anys estava situat a Almassora. En 1993 es va traslladar a Castelló de la Plana i va canviar el seu nom per Platges de Castelló.

La millor etapa de la institució es va produir a la fi dels anys 1990, quan va aconseguir dues Lligues espanyoles (1999/00 i 2000/01) i un Campionat europeu de clubs.

Al'any següent 2001/2002 es disputava la Primera UEFA Futsal Cup. Va ser a Lisboa (Portugal), a la vora del Tajo, davant el Actión 21 i el Platges de Castelló FS no fallava., guanyant per primera vegada.

.En la següent temporada 2002/2003 s'aconseguia en la final a doble partit en el Pavelló Ciutat de Castelló la segona UEFA Futsal Cup. Les expectatives estaven cobertes. Agustín Poyatos Mora i el Platges regnaven a Europa.

Però la història seguia. Un any més tard, Platges va posar fi al seu regnat europeu, no va poder aixecar la Copa d'Espanya ni la Continental. Es va haver d'esperar fins a l'1 de novembre de 2004 perquè Platges de Castelló FS tanqués la seva *sequia de títols aconseguint la seva primera Supercopa d'Espanya davant Bumerang Interviú a Sevilla.

Després d'uns anys on s'aposta per la pedrera i per fer el més viable el club reduint el pressupost, s'aconsegueix ficar a l'equip dues vegades en el *playoff pel titulo de Lliga (6º en 2005/2006 i 8º en 2008/2009) i aconseguir unes cambres de Copa (2006/2007).

És en la temporada 2009/2010 quan la institució blauiblanc sofreix el seu moment mes delicat tant en l'econòmic com en l'esportiu. La crisi que travessa el País minva si cap àdhuc més a l'hora confeccionar una plantilla amb una àmplia banqueta. Malgrat això, Platges aconsegueix aconseguir unes semifinals de Copa i l'equip acaba la temporada a la zona mitjana baixa de la Divisió d'Honor

Seria la temporada següent (2010/2011), la que formés a passar part de la club historia mes trista del club. Després d'un començament de Lliga on els resultats ancoraven a la zona baixa a l'entitat *albiazul, Javier Sanchez Pastor prenia el càrrec com a Director General i assumia el repte d'intentar retornar al club l'estabilitat sportiva, económica i social. El treball tindría els seus fruits i el Ciutat recuperaría la seva millors entrades amb assistències d'entre 3000 i 4000 espectadors en la seva recta final, però lamentablement i després d'una remuntada, el Platges de Castelló FS descendía a a la Segona Divisió per primera vegada en la seva història després de caure en el darrer partit de lliga contra el Cartagena FS amb un *pabellón ple fins a la bandera

En la temporada 2011/2012, la nova directiva del Platges de Castelló FS ja amb Javier Sánchez Pastor al capdavant de l'entitat, es marca com a objectiu el retornar a l'elit a uns dels clubs més laureados en aquest esport. Se sumen a aquest projecte patrocinadors com el Vila-real CF per poder efectuar un equip de garanties i poder subsistir al món del futbol sala. Els nous gestors de l'entitat introdueixen el color blanc com a color principal de l'equipatge i un nou escut amb tres estels en la seva part superior (una per cada Copa d'Europa obtinguda). L'equip és comandat una temporada més per Fran Torres i armat amb jugadors de la talla de Rafa Muñoz, Cobeta, Iñaki o Beto entre uns altres.

JUGADORS

NOM

NOM SENCER

POSICIÓ

PROCEDENCIA

ARRIBADA

1

Iñaki

Ignacio Segura Ripollés

Porter

Filial

2007

2

Albert

Albert Rios Martinez

Ala-pivot

Castell de Peñiscola FS

2011

5

Iván Albiol

Iván Albiol Sanz

CIERRE

Ruralcaja/Playas de Castellón

2004

6

Miguelín

Miguel Soriano Soria

Ala

La Vall d´Uxó

2010

7

Manolín

Manuel Collado García

Ala

La Vall d´Uxó FS

2009

8

Rafa Muñoz

Rafael Muñoz Gomez

Ala-pivot

Cagliari

2011

9

Beto

Roberto Pessoa dos Santos

PIVOT

Reale Cartagena

2011

10

Cobeta

Miguel Angel Cobeta Atienza

CIERRE

Reale Cartagena

2011

11

Ferreira

Arnaldo Ferreira de Araujo

Ala

AD Inca

2011

13

Iván Garzon

Iván Garzon Garcia

PORTER

Melilla Fs

2011

15

Miguel

Miguel Branchadell

PORTERO

Filial

2002

16

Oscar

Oscar Maeso García

Ala

Filial

2011

17

Aitor

Aitor Estrada Mir

PIVOT

Filial

2005

20

Titi

Azzedine Koukouss

ALA

Burriana FS

2011

22

Koke

Jorge Serrano Martinez

PIVOT

Ruralcaja/Playas de Castellón

2004

COS TÈCNIC

NOM

NOM SENCER

CARREC

   

Fran Torres

Francisco José Torres Fuentes

Entrenador

   

Javi Gonzalez

Javier Gonzalez Sanchez

2º Entrenador

   

Alejandro

Alejandro Altava Marquez

Preparador físic

   

José

José Pascual Arnal Casto

DelegaT I auxiliar

   

Miguel

Miguel Medina Cándel

Métge

   

Laura

Laura Monzó

Fisioterapeuta

   

Lis

Lis Vicioso Courbet

Fisioterapeuta

   

Juan Tosca

Juan Tosca Montoya

Psicòleg

OPINIO PERSONAL

Després d'estudiar a fons aquest esport puc afirmar que m'agrada mes que el futbol onze i ho considero molt interessant perquè és una unió de diversos esports que també m'agraden, ( waterpolol handbol bàsquet).

M'agrada perquè els jugadors d'aquest esport precisen d'una gran habilitat tècnica i domini sobre la pilota, així com velocitat i precisió en l'execució tant en rebre, passar o realitzar gestos tècnics.

M'atreu molt del joc la seva vibració, el ritme la vivacitat, la neteja esportiva en estar prohibits les empentes, càrregues de qualsevol tipus, tirar-se als peus a escombrar la pilota. Per això, tothom es cuida, gairebé no hi ha infraccions i el futbolista juga lliure, a crear, a atacar i a pensar únicament en el gol.

No hi ha temors de cap índole.Sota el meu punt de vista el joc és pur, es veuen moltíssims gols, no hi ha temps d'avorrir-se perquè el ritme mai decau. Tampoc es pot especular amb el temps perquè es juga a temps net.

Es poden fer canvis il·limitadament, per la qual cosa no hi ha possibilitat d'esgotament físic. Les pistes són de 40 metres per 20, amb la qual cosa tots els jugadors poden arribar al gol, inclòs el arquer.. I tots s'animen. Per al públic l'espectacle està sempre assegurat. I per al jugador el gaudi és molt superior al del futbol de camp. És constant. Aquí no hi ha cops ni tàctiques especulatives. No serveixen.

Bibliografia

Futbol sala. Autor Javier A. Bernal Ruiz. Ed. Wancenlen 2007

Apuntes de futbol sala. Autor Franciso Luque Hoyos.Ed Gymnos. 2005

www.esportec.com

www.futsal.com

www.infaltilweb.com/DEP/HISTORIADELDEPORTE/historiafutbolsala4.html

www.lnfs.com

www.futcat.org

www.ffm.futbolbase.com

www.futbolsala.tsx.org

www.pedagogiadofutbolsal.com.br