Frena, Càndida Frena!

“ Maite Carranza”

1. Escriu el tema de l'obra.

a) La Càndida és una noia de 15 anys, noia adolescent amb molt mal geni, que és creu que té edat suficient com per menjar-se el món, que té edat de tenir una moto, de tornar tard a casa, de comprar-se la roba, d'anar a qualsevol festa, etc. Però el seu mal geni no impedirà una barreja d'amor, de mal geni i d'entusiasme, però la Càndida mai aconseguirà frenar perquè la Càndida és molt Càndida...

Fes un resum argumental ( plantejament, nus i desenllaç).

b) La Càndida és una noia de 15 anys que és creu que té edat de fer de tot i fer el que vulgui. Té tres germans més petits.que ella. La Càndida volia una moto però no la podia aconseguir. Tenia tot un curs per davant i pensava que l'institut i la moto seria la tricologia perfecta, però la mare no va voler comprar-la. La seva amiga de l'ànima és la Febrònia Fivaller i la seva mig amiga-enemiga és la Cuca Cordill.

Va començar el curs i totes les seves amigues feien activitats extraescolars i ella no les feia, llavors la Càndida va decidir-se fer un horari, però aquella setmana la va acabar feta un desastre amb febre, llavors va arribar el metge i quan li va donar la medicació, li va baixar la febre de sota i és va recuperar rapidament. El professor de gimnàstica , els va repartir uns papers per a la preinscripció del curs d'esquí a la Càndida i a les seves amigues, totes volien anar i apuntar-se. La Càndida tenia una nova oportunitat per poder comprar-se l'equip per anara a esquiar fent de cangur dels seus tres germans la nit de dissabte, però aquella nit és va convertit en un autèntic caos: la Lucil.la va inundar la casa, a en Gaudenci se li van trencar les ulleres, finalment tot és va solucionar amb l'arribada dels pares, però la Càndida no va rebre els diners que necessitava. Feia temps que la Càndida volia convidar a les seves amigues a un berenar amb sorpreses, però aquella tarda finalment ninguna va anar. Aquella tarda va conèixer a la Coia Solera que amb la idea de fumar els cigarrets, va berenar amb la Càndida i va convidar també als germans. La Càndida i les seves amigues eren molt fans dels Eskolars Kaníbals que actuaven en el palau d'esports i quan els van anar a rebre a l'aeroport, la Càndida era la presidenta i creia que sortiria sense vida d'allà, perquè les noies és desmaien, suaven, etc. A la Càndida li va crèixer el cul una barbaritat i va decidir fer règim, però ella no volia el tipus de menjar que li feia la mare i va obrir la nevera i va agafar el que volia. Aquell mateix dia va conèixer a un amic d'en Gaudenci,en Viqui Pigallat per qui és va sentir atraïda de seguida i ella va pensar que ell també per ella. Ella va decidir mirar-se més l'estil i va anar a comprar roba amb la Cuca, va decidir comprar-se roba heavy per enamorar a en Viqui. Però aquesta roba no se la va posar mai. En Viqui i ella van començar a sortir. Va arribar la setmana d'esquí, que va ser un éxit per a la Càndida perquè sense saber esquiar, ho va fer molt bé. Va arribar la festa de carnestoltes i la disfressa de cadascun tenia que ser esdevinada per ells. Van ballar i és van confondre de persona. En Viqui i la Càndida van deixar de sortir junts. Va aribar sant Jordi i feien una festa, sant Jordi va resultars ser el seu tigre de la festa de carnestoltes i en Viqui no és va poder apropar a ella i el seu tigre va besar a l'aranya. Va conèixer a en Timmid el germà de la Carmela i és van besar. Va arribar l'estiu i la revetlla, els seus tres pretendents, però va decidir anar amb la Febrónia, la seva germana i la seva amiga,com havia caravana a l'autobús que van agafar és va acomodar amb el mig nòvio de la germana de la Febrònia i és van enrotllar, això marcava l'arribada de l'estiu i deixava darrere un intens i llarg curs escolar.

2. Descriu els següents personatges fisicament i psicologicament.

• La Càndida: noia adolescent de 15 anys, amb molt mal geni, tenia tres germans: en Gaudenci de 13 anys, la Lucil.la de 8 anys i el petit, en Marcel.lí i una pila d'amigues, d'aquesta colla tenia una que era mig amiga mig enemiga d'ella, la Cuca Cordill. És creu que té edat per fer el que vulgui i menjar-se el món: de tenir una moto, de tornar tard a casa, de tenir nòvio, de morrejar-se, etc. És molt bona estudiant i és la millor de l'equip de bàsquet. És una noia musculada, alta i no massa grassa, amb una quaranta ben posada. Durant una part de la història tindrà un nòvio, amic d'en Gaudenci, en Viqui Pigallat. Molt fan del grup musical els Eskolars Kaníbals.

• En Gaudenci: germà de la Càndida amb 13 anys, molta massa grisa i pocs quilos i portava ulleres. La seva afició o costum és sempre portar un llibre a la mà, ja que, li agradava molt llegir. Noi tranquil de caràcter pacífic i sempre fa acte de presència quan hi havia algún problema per defensar a els altres de la Càndida. Està enamorat de la biblioteca de llibres d'en Viqui Pigallat.

• En Marcel.lí: germà petit de la Càndida, és un bavós de mig metre que residiex permanentment al parc. Com era el germà petit és defensa de qualsevol cosa bramant perquè és un nen petit, el seu lloc permanentment i preferit

• La Lucil.la: germà de la Càndida, té 8 anys, genial i geniüda. Té por de les cangurs assasines, és bona però a vegades quan tenia molta por plorava molt i s'amagava i quan alguna cosa li havia sortit malament o algú li havia dit alguna cosa plorava molt.

3. Respon les següents preguntes:

La Càndida volia comprar-se una moto. Anava tan acelerada perquè amb la moto és aconseguiria menjar-se el món, però la seva mare s'ho va negar perquè li va dir que si ara estava tan accelerada sense rodes com estaria d'accelerada a dalt d'una moto.

La història del biquini comença a quan la Càndida estava a la platja i va ficar-se a l'aigua i és va capbussar amb estil, però una onada traïdora la va rebregar, com una sardina i la va possar detra i és va adonar que havia perdut les calces del biquini. Rapidament és va tornar a capbussar un altre cop, semblava la platja el metro de la línia cinc i li feia vergonya, les calces del biquini suraven tranquil.lament a prop d'una colla de rossos atlètics enfilats dalt d'un matalàs d'aigua, la Càndida va cridar i un dels rossos li va portar les calces del biquini a la boca i és va donar comte que era alemany i li va palplantar un somriure. Durant tota aquella setmana és va topar amb ell i li oferia un somriure diariament.

La Càndida era l'única del seu curs que no feia res en sortir de classe, que no podia dur cap bossa a l'escola, perquè no anava enlloc, ningú no la renyia, tenia pressa i no podia mirar l'agenda per saber que tocava a la tarda. Però va solucionar rapidament el problema en un tres i no res va agafar una agenda i és va fer un horari amb activitats extraescolars: dilluns, submarinisme; dimarts, aeròbic; dimecres, xinès; dijous, lluita lliure i divendres, bateria. És va matricular i una hora després de matricular-se i fer-se l'horari començava la primera activitat, el submarinisme. Aquesta setmana al finalitzar va acabar molt agotada fins que el divendres en classe de bateria el professor és va preocupar i va trucar als seus pares. Al dia següent la va visitar el metge i li va dir a la mare que patia extraescolaritis aguda tenia febre i quan va sentir la reposada medicació que li va manar el metge li va baixar la febre de sobte.

La Càndida volia pagar-se la mota fent de cangur dels seus germans dissabte a la nit. Aquella va ser un autèntic desastre. Primerament abans de que els pares s'anessin en Marcel.lí no és volia adormir i els pares s'en van anar perquè tenien pressa dient-li a la Càndia que possés a en Marcel.lí al llit, vigilar la Lucil.la i apagar el llum a en Gaudenci. La Lucil.la va començar a plorar com una desesperada i es va agafar als pantalons del pare i el seu pare li va dir que era un joc i s'hi van anar plorava perquè tenia por de les cangurs assasines. Quan van tancar la porta en Marcel.lí plorava com un porquet, la Lucil.la amb la por que tenia és va tancar al labavo i en Gaudenci xalava ambel llum encès un llibre, va manar a tothom dormir i ningú li va fer cas, en Marcel.lí és va cagar i va possar tot empastifat. Després va fer un biberó que era molt complicat per a ella, un cop s'ho va pendre en Marcel.li el va estossegar i el va vomitar i la va deixar amarada. El va despullar, després és va dirigir al labavo per veure a la Lucil.la i no li volia obrir la porta fins que va veure un rajolí d'aigua que s'escolava per sota la porta i la casa s'anava inundant, en Gaudenci va anar per obrir la porta fins que va caure i se li van trencar les ulleres, en Marcel.lí jugava amb l'aigua fins que van arribar els pares i ella va sorir amb la Cuca i els seus pares li van demanar ajuda i van rescatr a la Lucil.la, van eixugar a en Marcel.lí i van aplegar els vidres de les ulleres d'en Gaudenci i finalment va acabar aquella tormentosa nit.

Havia convidat a les seves amigues un dissabte a la tarda a berenar, feia quatre caps de setmana que ho intentava. Aquella tarda tenia moltes coses que explicar i ensenyar, els faria un berener súper amb fotos de l'alemany de la platja, els faria escoltar el darrer elepé dels Eskolars Kaníbals que havia comprar el seu tiet, riurien dels calçotets que estenia la mare d'en Martí Montmeló, del Fede de gimnàstica, germà de la sònia, que tenia una Fujijama 2500. I també criticarien a la Petúnia d'Amor. Va preparar el berenar, triava la roba que és possaria. Fins que va rebre una trucada de la Febrònia li va dir que no podria anar perquè estava una mica tova i la mare no vol que es refredi i que començava una pel.li molt bona. La mare de la Sònia la va trucar dient-li que no podria anar perquè havia anar amb els seus cosins a França. Va arribar la Cuca però com la Febro i la Sònia no hi eren s'en va anar fins que és va quedar més sola que la una i va començar a plorar per tot el que havia preparat.

La Càndida va sortir al balcó amb plors per lo del berenar, fins que va escoltar una veu que no era de ningú que coneixia i li va preguntar que si tenia al.lèrgia, la veu li va dir que hi era al pis de sobre. La Càndida va mirar cap a dalt i va veure una noia de la seva edat amb els cabells curts rossencs i ella li va dir que tenia al.lèrgia i li va preguntar a la Càndida si tenia un cigarret i li va preguntar que hi era i la noia que es deia Coia Solera li va dir que havia vingut a passar el cap de setmana amb els seus tiets i la Càndida li va dir que havien de fumar a fora i li va preguntar i la Coia li va respondre que li agravadaven els bocates i els Eskolars Kaníbals i la Càndida li va ensenyar també els calçotets del balcó i ells va anar a casa de la Càndida a berenar i va convidar la Càndida a els seus germans que no s'ho podien creure però ho va dir de debó i les germanes grans estaven ben torrades.

Els Eskolars Kaníbals eren una revolució, perquè eren els idols de la cançó i eren el fenómen del rock català d'imitació que li agradaven molt a les noies i actuaven a mitjan de Desembre al palau d'esport llavors totes van començar a formar rapidament els seus clubs de fans. Del grup de la Càndida la qque volia ésser la presidenta era la Cuca Cordill que va començar a dirigir tot i a pensar tot amb la qual cosa les altres noias que integraven el grup, la Sònia, la Pepa Pistó, la Febrònia i la Carmela Caravel.la i la Càndida van començar a fer renecs a la Cuca.

A la Càndida li havia crescut el cul una barbaritat, i quan es va agafar els texans per posar-se els texans, la maleïda cremallera dels texans no pujava i es va quedar amb la cremallera a les mans i li va agafar una enrabiada i va culpar a la seva mare de mal cosidora i la mare li va dir que ho havia cosit tres cops i es va adonar que s'havia passat amb la mare i va dir que el fill es trencava de seguida i la mare li va dir que tenia el cul gros i que els guardaria per a la Lucil.la. Fins que es va esclatar i va anar-se al mirall i es va adonar que el cul li havia cresut.

La Càndida va començar a fer règim perquè el seu cul li havia crescut, primerament va deixar de berenar aquesta tarda i la mare li va dir que tenia que crèixer però ella li va dir que sinó s'engreixaria i li va dir que ella menjaria coses lights i la mare li va dir que menjaria bledes bullides, carn a la planxa, verduretes sense sal i peix blanc però ella va dir que això no que ella volia xocolata light, estofats lights i la mare li va dir que el que feia aprimar era el que li havia dit ella, fins que ho va aceptar i va començar rebutjant un croissant deliciós i una xocolata. No podia fer els deures i el seu estòmac era desesperant. Va anar cap a la nevera i va menjar-se un petit suís d'en Marcel.lí, les restes de bunyols de bacallà que havien quedat i una salsitxa de frankfurt freda. Tenia tota la boca plena però el que menjava era molt deliciós sense que ningú es donés compte.

La Càndida va anar de rebaixes perquè havia decidit renovar el seu vestuari i ella va decidir anar de rebaixes sobretot per en Viqui Pigallat un amic del seu germà Gaudenci perquè la va fer pensar en el tema de l'estil. La Cuca és va oferir-se a acompanyar-la aquella tarda. Caminaven per tot el centre parlant els colors que la afovorien més, van veure als Tomorrow Boys i va veure una noia amb estil heavy i va decidir vestir-se com ella, va decidir que és transformaria en la Càndida heavy, va agafar uns pantalons de cuir de la quaranta-dos, després va recórrer tres magatzems per aconseguir una xupa wue no li marcava panxa, va fer cua dues hores per comprar-se una samarreta negra de cotó rebaixada, després va provar-se les botes, la dependenta li va vendre una mini i és va quedar sense diners abans de comprar-se les arracades. La Cuca no s'ho podia creure.

La Càndida havia canviat molt amb tothom, això era perquè s'havia enamorat d'en Viqui Pigallat, un dia la Càndida va rebre un llibre que és titulava: “Les cròniques marcianes“ amb una dedicatòria que la llegia i la rellegia, la Càndida és va quedar parada, però finalment dos dies després li va trucar perquè el volia convidar dijous a la tarda perquè no hi hauria ningú a casa, li va costar molt però quan li va trucar en Viqui i li va dir si li havia agrdat el llibre i la dedicatória i ella li va dir que si i van quedar per dijous a la tarda. Va arribar dijous i la Lucil.la tenia que repetir uns dibuixos i quedar-se a casa. Llavors la Càndida va pactar amb en Gaudenci i en Gaudenci anava a fer esperitisme amb l'Esteve Noguipis i en Jordi i la Lucil.la i el Llamp Atòmic a la taula d'esperitisme i..... en Viqui Pigallat. Van trucar a la porta era la Coia ella va ser l'encarregada d'arreglar tot, va arribar L'esteve i en Jordi i després en Viqui, primer la Coia els va tancar al menjador on van començar a parlar sobre un llibre, de bàsquet, dels Eskolars Kaníbals, que a en Viqui no li agradaven, va arribar un altre cop la Coia amb el tema de l'esperitisme i els va tancar a l'ahbitació d'en Gaudenci amb clau, en Viqui no ho soportava estar tancat en aquell lloc perquè patia claustrofòbia , la Càndida li va dir que perquè li havia fet la dedicatòria i ell li va dir perquè ella li agradava, en Viqui estava suant d'estar tancat allà, ella finalment li va donar un petó tímid als seus llavis. Després finalment la Coia els va sentir i ella li va explicar que havia tingur por, ell li va demanar que l'acompanyés a baix i a l'escala la va agafar i li va fer un petó.

Finalment va arribar la setmana d'esquí, van anar tots els alumnes de primer de BUP, però ella és reunia amb els seu grup: la Cuca Cordill, la Febrònia Fivaller i la Sònia Sabó. I parlaven de la seva història amb en Viqui de la seva morrejada i no paraven de intentar que les donés detalls i en Viqui li va demanar que le enviés una foto esquiant. Aquella primera nit van compartir habitació, vàter, dutxa, secrets, begudes, xiclets, atacs de riure, etc i un cigarret. Al matí les seves amigues ajudaven a preparar a la Càndida, ella va anar amb el grup de la Cuca, que ella tota l'estona li deia que la segueixi, el primer cop la Càndida va baixar molt ràpida i va sortir disparada contra una colla d'esquiadors i la va rescatar el monitor i la va renyar, van decicidir fer una baixadeta ràpida i tothom estava atemorit, un monitor que la seguia és va ensopegar amb un arbre. Van possar en alerta a tothom, un fotògraf li va fer una foto asombradora, va esquiar d'una manera molt ràpida i asombradora fins que va saltar per una xarxa i de sobte és va despertar a l'infermeria. El fotògraf li va mostrar la foto i ella estava molt contenta per la foto que veria en Viqui, un píster li va dir que demà aprendria a frenar, demà passat a girar, i l'altre farán una col.lecta i presentar-la als Jocs Olímpics. Amb un munt d'expectació és va passar una setmana inolvidable.

Va arribar carnaestoltes i totes exceptunat la Cuca volien anar a la festa dels de COU, i li va dir a en Viqui que ella no revelaria la seva identitat sinó que la tindria que descobrir ell, finalment la Càndida i les seves amigues van decidir difressar-se cadascuna d'una cosa finalment la Càndida va decidir disfressar-se d'aranya, era de la seva germana, després és va trobar amb La Febro maduixa i la Sònia de coco tropical. Quan van arribar la Càndida va demanar que l'ajudessin a trobar a en Viqui, fins que va veure un trigre que creia que era en Viqui va començar a ballar amb ella la va besar, fins que la Febro la va arrencar del seu tigre i li va ensenyar com un espermatozou rebia una bofetada i ell era en Viqui i no l'altre i la Cuca era la seva agresora i s'hi va anar. La Càndida es va apropar a en Viqui i després d'aclarir tot es van besar.

A la Càndida li va sortit un gra, la seva mare estava malalta i en Viqui no la trucava feia una setmana. Llavors, el gra se li va infectar aquell gra monstruós que li havia sortit i creia que en Viqui la deixaria per sempre. La mare com estava malalta li va manar anar a comprar i ella va anar. La Càndida durant el trajecte per torturar-se i ella finalment després va desitjar ser adulta. Va arribar a la carnisseria i havia molta cua i les senyores no paraven de dir-li coses. La Càndida les imaginava anys enrere iguals, amb els mateixos culs, arruges, faldilles fins als genolls, els mateixos pentinats. La carnissera li va veure el gra a la Càndida i li va dir que és possés camamilla i a la nit un cotó amb alcohol. La Càndida és va tapar el gra perquè eren molt indiscretes. Durant la cua escoltava a les senyores el que explicaven de la seva vida, en particular parlaven dels seus marits. Una deia que el seu marit no suportava el greix de la carn , una altra deia que les prenien el pél a totes, un altre que no estava per la seva dona ni per els fills. Peró la carnissera no deia el mateix el seu marit l'ajudava en tot i totes van exclamar que era una joia de marit. Les senyores li deien a la Càndida que no hi penses i que disfrutés ara que és jove. La Càndida creia que voler ser adult significava fer el que donava la gana, que se t'acabarien els problemes. Les senyores li deien que no s'espantés que és diverteixi i que els problemes vindràn després. A la Càndida no li donava pena ni la verdulera matxucada, ni la cunyada abandonada amb tres fills ni la que no podia ballar i no deisitjava plorar per això sinó per condició humana. Ella tenia esperançes de ser adulta però va pensar que quines esperançes tenien, només viatjar. Va tornar cap a casa peró és va donar compte que el seu problema era minúscul a comparació dels altres que tenien les senyores. Que el gra s'aniria i que en Viqui tenia exàmens, estava costipat, etc. I que podria buscar-se un altre nòvio i sortir amb les seves maigues. Les desgràcies dels altres l'havien aclaparat, desde el punt de vista que acabava d'entendre a Einstein: tot és relatiu.

A la festa de sant Jordi en Viqui era el drac, ella la princesa condemnada, el drac l'esperava a dalt de la tarima, amb cara de triomfador llest per rematar-la i cruspir-la, la Càndida feia molt mala cara, la Càndida sospirava per Sant Jordi. Va aparèixer i li va regalar la rosa i li va oferir un somriure. És va interposar entre el drac i ella i li va donar la rosa a la mà. La Càndida és va donar compte que Sant Jordi era el seu tigre felí. A la Càndida ja no li importava res , la realitat era molt absurda. El castigador no va deixar que en Viqui s'acostés a la Càndida i li va regalar la rosa. I li va fer un petó de foc a cada galta i a l'orella li va mormolar de com estava la seva aranya, la Càndida va recordar-lo tot en la festa de Carnestoltes, ella li va donar el llibre i ell va exclamar que era increïble i s'ho va donar la Càndida i després de que la seva armadura va resplendir la va besar.

En Timmi era el germà de la Carmela Caravel.la, estudia als Estats Units, era morè de pell i no de cabells i els ulls els tenia amagats sota les ulleres i tenia una deliciosa cara oriental i malèvola. Quan va conèixer a la Càndida tenia un somriure com els àngels i la primavera.

La Càndida volia posar-se negra com el cafè, les seves amigues és van anar a fora i ella nomès podia anar a la Barceloneta el dissabte. La seva germana Lucil.la li va dir que faria bon temops el dissabte i el seu germà li va dir que si és torrava a la platja no podria jugar les semifinals després d'una llarga preparació. El sol va sortir a les sis trenta i a les set trenta la Càndida és va empastifar d'ultrabronzejadors i és va gratinar lentament durant sis hores a la Barceloneta, sentia com la cremor li penetrava pels teixits i li socarrimava fins el moll dels ossos. A les dues va abandonar la platja i va agafar l'autobús i tothom la mirava, però aviat li va coure tot, va arribar a casa amb tot li coïa i és va possar molt vermella després de tantes hores de sol a la platja.

El comiat de l'estiu per a la Càndida va ser amb molt éxit i meravellós perquè la Càndida va anar a la revetlla, finalment amb la seva amiga Febrònia, la seva germana i una amiga perquè en Timmi, el tigre i en Viqui la van trucar perquè passés la revetlla amb ells, va pujar a l'autobús i li van reservar un seient al meig estava assegut el mig nòvio de l'altra germana de la Febrònia, tenien dos hores perquè havia caravana, el mig novio de la germana de la Febrònia és deia Lowri, van començar a parlar, és va passar l'estona elucubrant el gust dels llavis del seu company, fins que ell li li va fregar un peu, llavors la Càndida va recolzar el seu cap en el pit de l'altre, ell li va començar a passar la mà per les espatlles. Ell li va dir que ara no era nòvio de ningú, sinó que en aquests moments era ella qui li agradava, ella és va acomodar, va veure dos semàfors verds que la convidaven a endinsar-se en l'estiu acabat d'estrenar i inaugurava amb el Lowri les llargues i intenses vacances començades i deixava enrere el llarg i intens curs escolar.

4. Defineix les següents paraules segons el context del llibre.

• Capbussar: cabussar, enfonsar-se de cap dins de l'aigua.

• Rebregar: Fer que una cosa llisa perdi la forma i s'ompli d'arrugues agafant-la de mala manera, donant-li cops, aixafant-la, etc.

• Llefiscosa: d'una viscositat enganxosa.

• Acotxar: tapar bé una persona amb els llençols i les robes del llit per tal que no passi fred.

• Esbufegar: respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d'una excitació.

• Esverada: que esvera, que causa esverament, que alarma molt, fa perdre l'esma i la serenitat.

• Crostó: cada un dels dos extrems d'una barra de pa.

• Escapolir: fer-se escàpol, és a dir, que ha aconseguit escapar-se o alliberar-se.

• Basques: inquietuds o angúnies.

• Revetlla: s una festa que s fa la nit abans d'algunes festes.

5. Opini personal:

a. Consideres que s un bon llibre?

b. Has trobat alguna dificultat en la lectura? Justifica la resposta.

b. Jo no he trobat cap dificultat important en la lectura ja que el context es poc complex i no massa elaborat per no poder entrendre'l, més aviat, és un vocabulari molt senzill, sense cap dificultat, poc complex i adaptat per a la gent de la nostra edat perquè es un vocabulari molt utilitzat entre la gent de la nostra edat.