Franquisme

Història d'Espanya siècle XX. Dictadura. Pla d'Estabilizació. Tecnòcrates. Falangistes. Moviment obrer. Desenvolupament. Polìtica del Régim. Succesiò. Protesta universitària. Transiciò

  • Enviado por: Bartola
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

2. LA DICTADURA EN L´ETAPA DEL DESENVOLUPAMENT

A finals del cinquanta es va arribar a un col.lapse econòmic. Les mesures liberalitzadores no van donar prou resultat i el nivell de viure caure de nou. Els treballadors van reaccionar amb vagues: miners 1956 i tramvia BCN1957, reclamaven el manteniment del poder adquisitiu.

El govern es va veure obligat a canviar de política economica: que fes possible a les empreses estrangeres invertir al país i afavorir la ind massiva.

PLA D´ESTABILITZACIÓ

Nova política econòm: Pla d´estabilització 1959 i més tard plans de desenvolupament 1964. Aquesta etapa: 1959-1973, s´anomena desarrillismo canvis decisius, economia i societat.

L´objectiu del pla: obrir economia espanyola-participar cicle expansiu d´europa i per inversions extrangeres. Va establir la reducció de la despesa, increment impostos, congelació salaris i devaluació pesseta empitjorar condicions de vida fins l´any 1961.

MODERNITZACIÓ AGRICULTURA

Els canvis econom van possibilitar agricultura es mecanitzà, comença ús d´adobs i fertilitzants: augment rendiment per hectàrea. Es redueixen les superfícies a conrear, es fan innecessaris treballadors-camp éxode camp rural per subsistir a la indústria o la construcció, o emigrar.

INDUSTRIALITZACIÓ

Canvi procés industrialització: la prod ind es va multiplicar per quatre entre 1960 i 1975. (sectors de l´automòbil i la siderúrgia, químic i tèxtil.)

No-possible sense el capital estranger aportà el 20% de la inversió: implantació de multinacionals.

Efectes política econom liberalitzadora: increment comerç exterior: importació prod imprescindibles (pm i energia) i exportació de part de la producció.

La balança de pagaments es va fer deficitària: 1961-1973 exportacions eren un 55% de les importacions. Per salvar la diferència estava el turisme (30% importacions).

Problema energètic: dèficit energia tot i que es va potenciar la prod elèctrica es va haver d´importar. Molta dependència del petroli una alternativa era l´energia nuclear, tb comença ús gas natural.

TURISME

Desenvolupament anys seixanta: TURISME. Va obrir grans espectatives econòmiques: construcció hotels, càmpings a la costa i illes (on era la principal activ econòm) En molts llocs va generar una explotació excessiva i contraproduent que va fer malbé el paisatge.

Efectes econòmics-socials: divises estrangeres salvar dèficit balança pagaments i va afectar les modes i costums. Turistes vida + permissiva moralment que contrastava amb el moralisme catòlic.

El desenvolupament va ser possible a l´obertura del comerç de productes i de capitals, els diners que enviaven els emigrants i les divises del turisme.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

La industrialització va significar la urbanització definitiva de l´Estat. Els agricultors que es quedaven sense feina abandonaren el lloc dórigen per a treballar a la indústria, als nuclis urbans. Ciutats crèixen molt crear zones metropolitanes a les zones suburbials, barris dormitori.

Els processos migratoris: creixement espectacular catalunya, arribada massiva de zones més pobres, vivien en condicions precàries, especuladors es van fer rics. Però tota la mà d´obra no era absorbida esterior (Alemanya, França, Suïssa). Feines dolentes i desarrelament.

Va afavorir l´equilibri de la balança de pagaments, disminució atur.

Nivell de vida: transformació social i sorgiment classe mitjana. La renda per habitant es va doblar entre 1960 i 1973: societat de consum. I tb va augmentar molt el nivell d´instrucció.

POLÍTICA DEL RÈGIM

Amb el pla d´estabilització es va evolucionar social i econòmicament però no políticament. Però va servir per a la irrupció dels tecnòcrates, eren joves que defensaven la dictadura però no se sentien atrets pel movimiento, i volien modernitzar les estructures econòmiques del país. Eren de l´OPUS DEI i s´agrupaven entorn Laureano López Rodó. Aquest arribava a Franco a través de Carrero Blanco.

DELS 25 ANYS DE PAU A LA LLEI ORGÀNICA DE L´ESTAT

1964 Dictadura conmemorà els 25 anys de repressió i mostrar a Esp com una vida idil.lica. Els tecnòcrates inicien la institucionalització del règim. Al 1966 Ley de premsa i La ley orgànica del estado (inspecció a posteriori).

Ley orgànica per referèndum reorganització de les corts, un terç havia de ser escollit pels caps de família, amb dos procuradors per província. Però no eren eleccions lliures i no ideologies enfrontades.

CAMÍ CAP A LA SUCCESSIÓ

1947 Ley de Sucesión del estado, Esp era un regne. 1966 Ley Orgànica, monarquia encara vigent però qui? , Joan de Borbó era a Portugal , política a través d´un Consell Privat. Joan Carles custodiat per Franco, el preparava en estudis militars i universitaris. Alfons de Borbó Dampierre cosí de Joan Carles, va ser expulsat per Franco al 1968. Es va optar per JC, va fer que les corts ratifiquessin la dessició al 1969.

TECNÒCRATES I FALANGISTES

Les noves possibilitats ofertes per la Ley de prensa, la presa de posició respecte la successió monàrquica i l´esgotament polític del règim, van coincidir a una escissió dels polítics franquistes.

1969 Cas Matesa, frau en suposades exportacions. Enfrontament entre tecnòcrates i els ministres procedents del falangisme, el mateix Franco hi va intervenir i va nomenar un nou govern amb la mateixa proporció de tecnòcrates i falangistes.

El nou govern de predomini absolut dels tecnòcrates. La figura representativa va ser Carrero Blanco en un tàndem polític amb L.López Rodó. La política dels tecnòcrates es va centrar a reforçar el creixement econòmic amb els p de desenv. Volien participar a la CEE i que permetiria mantenir i incrementar l´expansionisme. Però esp havia de ser demòcracia.

DISCUSSIÓ FUTUR RÈGIM

Edat Franco pensar successió. Alguns pretenien mantenir la Dictadura però d´altres volien fer canvis. Va aparèixer un debat polític sobre les associacions polítiques. Movimiento: aquesta acció política podia incloure matisos, sempre que aquestes petites diferències no invalidaven els postulats de l´Estat franquista. Aquests matisos portaren a les assiciacions. Els que creien que era necessari reformar en règim veien en les associacions un sistema especial de participació política que donaria una imatge democràtica. Però els que creien que s´havia de seguir igual formaven part de l´anomenat búnquer, deien que les associacions eren el primer pas cap a la creació de partits polítics.

FINAL DEL FRANQUISME: DE CARRERO A ARIAS NAVARRO

Franco va cedir el càrrec de president del govern a L.Carrero Blanco al 1973. Aquest no estava disposat a fer cap canvi democratitzador. Va durar molt poc, morí a un atemptat al desembre per ETA. Es va anomenar president a Arias Navarro que es pensava que podria ser més benevolent però va endurir la política.

AÏLLAMENT INTERNACIONAL

El govern d´Arias Navarro va ser incapaç d´aturar la decadència del règim, que es mantenia gràcies a la dura repressió. Però la salut del dictador cada vegada era pitjor i el 20 de Nov de 1975 va morir, i agafa el relleu el príncep Joan Carles.

LA NOVA OPOSICIÓ

Als anys seixanta es va anar modelant una nova oposició: les organitzacions polítiques van anar desapareixent escepte el partit comunista. Alguns sectors que havien donat suport durant els primers anys van modificar la seva posició. I la renovació generacional. Els fronts opositors es van multiplicar, i als tradicionals s´hi van afegir sectors catòlics i estudiants universitaris, nous sindicalistes i moviments ciutadans, a més a més de les org nacionalistes catalanes i basques.

Monàrquics i republicans a Munic: iniciatives de l´oposició participació al IV Congrés del Moviment Europeu, Munic 1962. Representants europeus es van posar d´acord per un resolució a favor de la democràcia a Espanya com a pas per a entrar a les institucions europees. La delegació espanyola composta per polítics residents a Espanya i exiliats.Hi havia més presència de la resistència (Rep o Monàrq) que del règim. La Dictadura va criticar molt la reunió a través de la premsa nacional.

Canvi d´actitud món catòlic: La doctrina nacional catòlica confonia L´Església i l´Estat. Molts sectors crítics van aparèixer prenent consciència de les desigualtats i de la jerarquització catòlica i les injustícies socials. Al concili del Vaticà II, celebrat a roma entre 1962-1965 l´església es va voler a costar al poble i servei als pobres. Això va animar a molts sectors catòlics a manifestar el seu rebuig.

LA PROTESTA UNIVERSITÀRIA

Des dels anys quaranta ja havia petits grups per la democràcia, eren + reduïts clandestins. A partitr de 1956 les protestes eren més obertes, i als anys seixanta eren massives i començaven a assolir éxits imp. La qüestió era màxima llibertatVolien que desaparegués el SEU. A BCN es va fundar el SDEUB 1966, de manera clandestina al convent dels caputxins de Sarrià, la policia els va assatjar durant dies, van ser victimes de represàlies. Intentaven formular maneres de viure alternatives.

MOVIMENT OBRER

Molta mà d´obra va haver d´anar-se´n a treballar a l´estranger o deixar el camp per la ind. Els canvis tb es van reflectir en el moviment obrer: hi havia militants comunistes i catòlics, Comissions Obreres (CCOO), 1964. La tàctica principal: participar a les institucions electives del CNS. A les eleccions de 1966-bons resultats, el sindicat poc a poc es va anar implantant fins que el Tribunal d´Ordre Públic el declarà il.legal el 1967. El 1972 van deternir els dirigents del partit i van ser jutjats al Procés 1.001 i condemnats. Tb organitzava nombrosos actes reivindicatius, assemblees i vagues. Tant que nombre de vagues es va doblar 1974-1975.

QÜESTIÓ BASCA

Franquisme fi nacionalismes que es van intentar resistir, al PB el 1959 es va crear (Euskadi Ta Askatasuna) ETA. Organització no lluita armada fins 1968 atemptat. Comencen un seguit d´atemptats com el de Carrero Blanco. Procés de Burgos acusats de mort, però les protestes internacionals van fer que Franco conmutés la pena de mort i els va condemnar a penes de presó. Les reivindicacions nacionalistes es van difondre arreu.

OPOSICIÓ A CATALUNYA I EL CATALANISME

A Catalunya protestes de caire cívic i cultural. Campanyes pels detinguts al Palau de la Música 1960. O campanyes per bisbes catalans 1966. I una campanya pel català. Totes aquestes campanyes tenien el suport dels partits clandestins. El 1970 els intel.lectuals es van solidaritzar amb els bascos al procés de Burgos.

Pol´ticament 1966 oposició Taula Rodona de partits anti franquistes. Posteriorment , moviment polític sindical i civicocultural, nova organització antifranquisme català: Assemblea de Catalunya 1971: llibertats públiques, amnistia, Estatut d´autonomia i la coordinació amb la resta de pobles d´Esp. L´antifranquisme català al 1972-73 es va avançar als de l´estat esp, que ho van fer 1976.

3.LA CRISI DEL RÈGIM FRANQUISTA I LA TRANSICIÓ

Espanya l´any 1974 va quedar aïllada , ja que era l´única dictadura a europa, la dictadura portugesa i la grega van fer un gir cap a la democràcia. Això animava a l´oposició i causava pànic als polítics franquistes. La debilitat de la dictadura va facilitar la desconolització de les possessions africanes.

FAMÍLIES FRANQUISTES

El 1973 començà l´última etapa del franquisme: Franco deixa el poder a Carrero Blanco, més tard aquest és assassinat per l´ETA. Des d´aquell moment dins del règim es van mostrar dues opcios contraposades:

-Els aperturistes, buscaven fórmules per substituir políticament la dictadura després de la mort de franco, per això dissimulaven la seva militància franquista i aprofitaven el decret llei de les associacions p de 1974. Manuel Fraga i Adolfo Suàrez.

-El búnquer, mantenir règim.

OPOSICIÓ

L´oposició estava desorganitzada:

-moderats monàrquics (nomenament Joan Carles OK!)

demòcratescristians (reduïts)

socialistes fragmentats entre l´exili i l´interior. Els socialistes a espanya van derrocar als exiliats, i Felipe González es va convertir en el secretari general.

Socialisme: Tierno Galván, (PSP)

Partido comunista (PCE), Santiago Carrillo

País Basc: ETA i PNB.

L´estiu de 1974, en previsió del fi de la dictadura, a París es va presentar una plataformaJunta Democrática, PCE. Al juny de1975 es va presentar Plataforma de Convergencia Democrática, PSOE. L´existència de dos organismes unitaris va demostrar la desunió de l´oposició, però es van unir 1976 i es va crear Platajunta.

PANORAMA CATALÀ

Des de 1971 Assamblea de Catalunya les protestes havien tingut com a eix qüestions culturals però cada cop es feien més polítiques. El Col.legi d´Advocats de BCN va fer un Congrés de Cultura Catalana per debatre i valorar l´estat de la cultura catalana en aquell moment.

El sistema polític de la clandestinitat: PSUC vinculat al PCE; Erepublicana de Catalunya i Unió Democràtica de Cat, molts altres van accelerar els processos d´unificació al 1974: es va formar Convergència Socialista de Catal.Joan Reventós; el Reagrupament Democràtic i Socialista de Catal. El grup de catòlics i catalanistes, Jordi Pujol CDC;

DE LA MORT DE FRANCO AL GOVERN DE SUÀREZ

Mort Franco, el rei va formar govern i va nomenar president a Carlos Arias Navarro. Aquest va nomenar alguns ministres reformistes com Fraga, però va continuar amb una repressió per demostrar la força per fer saber qui manava.

L´oposició va canviar d´estratègia, primer va exigir que es nomenés un govern provisional, i es pretenia provocar la ruptura. Després fer un plesbicit on es decidís o monarquia o república.

ADOLFO SUÀREZ I LA REFORMA POLÍTICA

Al juliol de 1976 Arias Navarro va dimitir. El rei va triar un nou president del govern Adolfo Suárez, qui havia estat secretari del Movimiento. L´accés de Suàrez va accelerar la reforma política elecció de Corts democràtiques (77), i dictà una amnistia política. I posteriorment un projecte de llei per a la reforma política: permetre Corts representatives i democràtiques. Aquest projecte es va sotmetre a referèndum el 15 de desembre de 1976.

ELECCIONS GENERALS 1977

Suárez continua la seva política democratitzadora: nova amnistia política i va dissoldre el Tribunal d´Ordre Públic. La qüestió més conflictiva d´aquest període va ser la participació del PCE, que els falangistes rebutjaven. Suárez sabia que el PCE era necessari per a fer-lo creible. Els ultradretistes van provocar als comunistes, però aquets passaren de tot.

Suárez des de 12/76 fins 5/77 va negociar amb l´oposició sobre les eleccions:

-antifranquistes: Comissió dels Nou.

-franquisme: Alianza Popular (AP), Manuel Fraga/ Unión de Centro Democrático (UCD) Adolfo Suárez.

RESULTATS ELECTORALS

Les va guanyar la coalició governamental UCD, no majoria absoluta, el segon partit va ser el PSOE. El panorama polític després de les eleccions era favorable a les dues forces moderades, tant de la dreta com de l´esquerra. Els partits nacionalistes al PB i Catalunya estaven vigents. A Catalunya van guanyar els socialistes en una coalició entre el PSC i PSOE i, en segon lloc, el PSUC.

RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT

La majoria dels partits polítics s´havien compromès a defensar el restabliment de la Generalitat amb l´estatut d´Autonomia de 1932 i el retorn de Josep Tarradellas (pers des de 1954). Els parlamentaris elegits a Catalunya es va reunir i van constituir l´Assamblea de Parlamentaris, que tenia la finalitat de negociar amb el govern de Suárez per aconseguir recuperar la Generalitat. La pressió popular Onze de Setembre de 77-manifestació a Bcn.

Retorn de Tarradellas: clam polític i popular, Suárez va entrar en contacte amb Tarradellas, i van negociar la reinstauració de la Generalitat. El govern va reconèixer la legitimitat de Tarradellas i el va nomenar president de la Generalitat provosional. Es va redactar el projecte d´un nou estatut, Estatut de Sau, aprovat per les Corts espanyoles amb limitacions. 1980/3 primeres eleccions al Parlament Jordi Pujol.

EL GOVERN DE LA UCD I LA CONSTITUCIÓ DE 1978