Franquisme

Historia de España contemporánea. Franquismo. Tardofranquisme. Revolució dels clavels

  • Enviado por: Coldwind
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

Treball d'historia oral:

Franquisme
Moviment estudiantil a finals del Franquisme. 1968-1975

Índex

1.- Contexte polític a Espanya: El tardofranquisme

2.- Contexte polític internacional: Revoluciones i moviment del maig-68 francés

3.- Moviment estudiantil a Espanya. 1968-1975

4.- Entrevista a testic directe: Tancament i `cerrojazo' a 1972

5.- Bibliografía y fonts

Contexte polític a Espanya: El tardofranquisme

Per aquesta época el franquisme estava en decadencia, es debilitava per moments degut a l'envejeciment de Franco, l'asassinat de Carrero Blanco (20 de novembre de 1973), president i futur succesor de Franco. Carrero Blanco va ser assasinat per ETA amb una bomba, la cual van posar baix la carretera fent-se servir d'un tunel subterrani del cual no es sap quant temps van estar per construir-lo, finalment van detonar la bomba quan pasava Carrero per damunt en cotxe, el cotxe va surtir disparat pels aires i va caure al pati d'un edifici. També van afectar alguns factor internacionals que explique més endavant.

En aquest debilitament hihavia una lluita entre dos sectors dels regimen franquista, els blands i els durs, els primers eren els membres del govern i les Corts Franquistes més joves i que discrepaven de la política de Franco, ja que volien ser demócrates, entre ells Adolfo Suarez, que seria el futur president del govern durant la transició després de la morto de Carrero Blanco i Franco. En canvi els durs eren els membres més vells, militars i fervients seguidors de Franco que volien a tota costa continuar amb la dictadura Franquista, i paradojicament sense Franco.

S'organitzava una oposició clandestina de grups socialistes, comunistes, anarquistes, e inclús els católics d'esquerra. Aquestos últims tenien dret a la reunió, del que careixien el reste de les persones, i s'aprovexaven d'aquest dret pera poder fer reunions i organitzar la resistencia a la dictadura, aquestos católics van amparar en les seves esglesies a altres grups antifranquistes.

A pesar de les forts diferencies ideologiques de tots els grups de la opisició, es mantenien units per un objectiu comú, acabar amb el regimen franquista.

La situació de la llibertat era la carencia de dret a reunió, de la llibertat d'expresió, del dret de vaga, i les caracteristiqes básiques de una dictadura, es a dir, faltaven les llibertats democràtiques.

Sols hi existia un unic sindicat, El Sindicato Vertical, al qual es reunien tant els treballadors com els empresaris i era obligatori perteneixer a aquest sindicat franquista. Obviament aquest sindicat era de clara inspiració `Hitleriana' ja que tots els anys feien un festival de clara alineació fascista en el que reclamaven el patriotisme “una grande y libre”, per una raça...

Franco saludant a la legió Condor en un desfile militar

Els que exercia la llibertat era detingut, encarcelat e inclús torturat. I en casos extremos com alguns dirgents vascos i un anarquista català, Puig Antic que va ser l'ultima pena de mort a Espanya s'executà amb garrote vil. No es casualitat que els condentas a mort foren vascos i catalans, ja que en Catalunya i Euskadi creixia el sentiment nacionalista i la represió era més forta en aquestes regions.

Obviament tots els medis pasaven per una fort censura i qui la violava, com vaig a explicar més endavant, li podia costar, com a minim, el tancament de la seva públicació.

Així que la transició va ser un fet iniciat `desde dalt' però impulsat `desde baix' i molt animat `desde fora'...

Contexte polític internacional: Revolucions i moviment estudiantil del maig-68 Francés

La tendencia d'avanç democratic no era sol una questió Espanyola si no que estava extesa arreu de tota Europa, a més havia una forta presió de bloqueig internacional a Espanya ja que era l'unic pais amb una dictadura militar feixista que quedava després de la caiguda de Hitler.

El 25 d'abril de 1974 es va produïr la `reovolució dels clavels'. En aquest temps Portugal tenia varies colonies en Àfrica i estaven fent terribles matançes a Angola, els capitans de l'exercit portugués estava horroritzat per aquestos fets i durant una setmana van estar organitzan una revolta. Fins que el 25 d'abril van sublevar a l'exercit i van anar junt al poble a la Casa Presidencial i van estar presionant als generals (que ja no tenien exercit) a eixir, una vegada van eixir els van exiliar. En aquesta revolució no va haver ni un sol tret, ni un sol mort. S'anomena la revolució dels clavels perque mentres anava l'exercit amb el poble cap a la casa presidencial, les dones anaven posant clavels als canons de les armes del militars.

Els soldats amb el poble en la revolució dels clavels

La `revolució dels clavels' a Espanya va ser una gran noticia per a l'oposició que va donar més forçes, en canvi per a els durs va ser una mala noticia que anunciava els nefastos fets per a el Franquisme.

A França aunque la tendencia general siga l'antiautoritarisme, també apareixen una reaparició de les idees de la Revolució Francesa, moviments feministes creixents, i cert moviment anarquista.

La revolució dels maig del 68 volguè crear una nova societat més justa, més igualitaria, en la que valors com la llibertad sexual o el trat entre pares i fills es consideraven un valor a reveindicar. Es buscava una ruptura total amb el sistema tradicional. Va ser un moviment contracultural molt fort. Alguns dels eslogans eren “l'imaginació al poder”, “siguem realistes, demanem l'imposible”, “prolonga els teus somnis durant el dia”, i altres més radicals en temes de sexe com “la virginitat produeix càncer, ¡¡¡vacuna't!!!”.

El lider més destacat d'aquesta revolució va ser Daniel Cohn-Bendit, més conegut com Dani `el Rojo'. Deu anys després de la revolució, Cohn-Bendit explicà: “el fet d'eixir al carrer i protestar era una forma d'expresar la necessitat d'una societat distinta, el descubriment de que el veig mon no es sostenia per ningún costat”.

Les secuencies dels fets en aquesta revolució es van repetir més tard a Espanya, aquestes eren:

  • Els estudiants ocupen les aules.

  • La policia tanca les portes de de Sorbona, l'universitar de París i deté a més de 600 estudiants varons (a Espanya van detener també a dones i les van torturar per igual).

  • Cuatre estudiants son condenats a dos mesos de càrcel.

  • 15.000 estudiants es dirigeixen a Sorbona gritant “llibertat als nostres camarades”.

  • Vaga general de Secundaria. Eixen al carrer i fan barricades.

  • Els estudiants tomen el teatre Odeón

  • Obrers de la Renault ocupen la fàbrica i secuestren al director.

  • La vaga es exten arreu de tota França.

  • Son ja sis milions de vaguistas.

A Espanya es tanca el diari “Madrid” per fer un article apojant el maig Francés.

Barricades d'adoquins a París

Moviment estudiantil a Espanya

A Espanya hi havia un moviment estudiantil , que ja portava una trajectoria anterior al maig 68, però que no es produiria a gran escala fins 3 anys després. Es van produir moltes manifestacions i importants aconteciments, com el tancament de l'Universitat de Valladolid en 1975. Abans del 68 l'universitat era minoritaria però després es va anar masificant i per això es va implantar el Numerus Clausus al 1972, del que ja vorem més amb el relat de l'entrevistada.

Es començen a llegir públicacions sobre la realitat espanyola e ideologies d'esquerra com “Cuadernos para el dialogo”, “Triunfo”, les obres de Marx, Camus o Sartre, llibres de “bolsillo” que proliferaven com fongs... una de les editorials més destacades d'aquestos llibres era “Ruedo Ibérico” i la majoria entraven a Espanya clandestinament.

En 1968 el Maig Francés li dona al moviment estudiantil espanyol una força cultural com nunca ha tingut ni ha tornat a tenir fins ara. Mentres en França es lluitava per una societat més justa, en Espanya es lluitava per drets tan basic com les llibertats individuals, drets d'asociació...

A partir del 68 començen a surgir liders al moviment estudiantil i aquest es radicalitza i cobra més força. Apareix un nou metode estudiantil de protesta que es “la sentada”.

De totes maneres aquest moviment nunca es va organitzar a nivel nacional si no que estava molt dispers. Aún així com comenta l'entrevistada, en Madrid es fa una assemblea, clandestina per supost, de facultats.

Entrevista a testic directe: Tancament i `cerrojazo' a 1972

En aquest apartat vaig a fer un desenvolupament amb frases textuals pero traduides al valencià de l'entrevista a Sara Velasco Arias (ma mare), que va estudiar a l'Autonoma de Madrid desde 1972 a 1977.

“El moviment estudiantil va començar pocs anys abans de que jo entrara a l'universistat” pero afirma que es va radicalitzar més al 1972 ja que a aquest any es va instaurar el Numerus Clausus que va ser la llei precusora de el sistema actual de selectivitat. “A la meva carrera -medicina- vam entrar en primer a la meva universistat 400 persones i sols podien pasar al segon curs 200. Així que havia molta competitivitat ja que sabiem que 200 anaven a suspendre” Aquesta llei va enfurecir molt més als estudiants.

“A principi de curs vam fer una assemblea, il·legal obviament, pera fer una elecció democràtica de delegats i que aquestos foren acceptats oficialment” pero va costar varis anys el aconseguir tenir delegats reconeguts oficialment.

Hi havia en totes les facultats un servei de policia secreta anomenada “La Brigada Politico-Social” composada de policies que es matriculaven com alumnes o bé alumnes pagats per la brigada. Aquestos es dedicaven a informar als grisos (la policia en eixa epoca) de les reunions, accions... “sempre estavem tratan de descobrir als `socials' i normalmente ho aconseguiem pero sempre podien haver equivocacións (...) quan saviem qui era el `social' li aillavem i nunca li avisavem de les assemblees (...) quan era massa evident que havia sigut descobert ho canviaven”.

Aixi que totes les reunions acabaven sent avasallades pels grisos. “Per sort en l'Autonoma tenien molt fàcil la fugida (...) estava al mig del camp i era fàcil escapar sense ser detingut (...) sempre hi havia algun alumne vigilant fora i en quant arrivaven els grisos donava l'alarma i tots eixiem per pates i quan els grisos estaven dins ja haviem escapat tots (...) els liders sempre escapaven els primers perque tenien molt perill de ser detinguts”.

Després, el rector va tomar una decisió molt polémica. “Gastà 8 milions... ¡els famosos 8 milions! De pesetes per a possar rejes en totes les finestres de la facultat” aquesta decisió va fer que les protestes dels estudiants foren més radicals encara.

En una d'aquestes asemblees, van detenir a “El Abuelo” que era el major lider politic de l'alumnat de l'Autonoma.

Com a protesta es van encerrar uns 1000 estudiants (dels 8000 que tenia l'Autonoma) a l'universitat demanant que soltaren al “Abuelo”, al llarg del dia eren cada vegada menys...

“Havien una seria d'interlocutors que negociaven amb el rector, la policia (...) e informava a la familia”. Altres alumnes van anar a parlar amb el profesorat i amb el rector pera que presionaren a la policia.

“A les nou de la nit, que era l'hora de l'ultim bus, ja sols quedave, 50 encerrats al comedor" El rector els va dir que ja havien soltat al detingut i que s'anaren en l'ultim bus pero els alumnes van desconfiar i van dir que hasta que la familia no confirmara l'eixida ningú es moveria del seu lloc.

Llavors va arribar l'exercit d'antidisturbis abans inexistent “Van arribar uns autobusos dels que van baixar uns 100 antidisturbis armats hasta els dents, amb escut, botes, casc, porres, pistoles, gas lacrimogen...” Els alumnes no van tardar molt en adonar-se de que contra aixo ja no els servien ni els extintors així que la situació es va posar molt tensa, el rector deia que si no s'anaven els antidisturbis cargarien.

Poc després un estudiant trucà i va dir que “el Abuelo” ja estava a casa. Tots els alumnes que estaven en protesta van eixir a tota prisa, aliviats i euforics a la vegada.

Aquesta va ser una petita victoria pero no la unica. Es van repetir situacions com aquesta i els alumnes de diverses facultats es van unir, fent reunions conjuntes amb 2 representants de cada facultat (l'entrevistada era una d'ells).

Al final van decidir fer una vaga de totes les universitats. Les medides represives tomades contra aquesta vaga van ser fatals. El tancament temporal de totes les universitats. En 1975 l'universitat de Valladolid va tantar tot el curs.

Aquesta medida es va anomenar el “cerrojazo”.

A més, molts alumnes van ser expedientats i expulsats i degut al tancament de les universitats, no podien reclamar, de manera que s'els va privar d'educació universitaria.

Anys més tard la policia va matar a varis estudiants i van dir que eren trets a l'aire, els estudiants van anomenar a les victimes “Els estudiants voladors”.

Aquestos problemes van acabar amb la mort de Franco.

“Jo en casa no hablaba sobre les meves actuacions ja que els meus pares tenien por perque havien viscut la guerra i estaven alarmats (...) els meus amics formaven part tots del moviment aunque no tots tenien la mateixa ideologia politica”.

“Era un moviment de lluita molt fort i per a les personas que van participar va ser tota una experiencia (...) m'encantaria que tornaran temps en que la gent lluitara d'aquella manera per les seves idees i els seus drets”

Bibliografía i fonts

-Entrevista a una estudiant de 1972, Sara Velasco Arias

-Charles Powell. La Transición política española. Revista Encuentro de la Cultura Cubana, otoño-invierno de 1977 [on line] http://www.infoburo.org/

-Colección de videos La transición española Dirigido por Elias Andrés i Victoria Prego

-¿Habia playa bajo los adoquines? [on line] http://www.geocities.com/poenllu/mayo68.htm

-Protagonistas del siglo XX. El País 2000

-El País Digital [on line] http://www.elpais.es/

-Banco de imagenes Ditto [on line] http://www.ditto.com/

-Banco de imagenes Google [on line] http://www.google.com/

-La Universidad antifranquista en los años 70. Historia de Madrid s. IX y XX. Realitzat per estudiants de la facultad de Geografia i Historia de l'universitat complutense de Madrid. Curs 1997-98

1

11

Franquisme

Vídeos relacionados