Franquisme

Historia de España. Siglo XX # Totalitarisme. Institucions franquistes

  • Enviado por: Aina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

El nom de Salvador Puig Antich va lligat al MIL i a la lluita armada, pero, Qui era Salvador Puig Antich?... Què era el MIL?...

Per poder parlar d'en Salvador i de tot amb el que estaba relacionat, primer em de conèixer el context històric de Catalunya i Espanya a mitjans del s.XX.

Salvador va nèixer a Barcelona un 30 de Maig de 1948, mentre Espanya es trobava sota la represió del règim franquista.

El franquisme és un període històric que es dona a Espanya desde el final de la guerra civil espanyola, 1939 fins al 1975, any en que va morir el general Franco. És una llarga etapa caracterítzada per un sistema polític que es basava en l'acumulació de tot el poder (polític, executiu i legislatiu) en mans d'una sola persona, Francisco Franco Bahamonde, cap de l'Exercit, del Govern i de l'Estat.

El Franquisme durant els primers anys va ser la versió del feixisme a Espanya. Es tractava de la contrucció d'un Estat nou, essencialment autoritari i unitari, sorgit de la crisi del sistema liberal de la decada del 1930.

Durant el franquisme a Espanya existia un partit únic on es trobaven agrupats: falangistes, carlistes i catòlics; La Falange Espanyola Tradicionalista y de las Jons. Aquest partit es trobava sotmes a l'autoritat única del seu cap nacional, Franco. I tenia una ideologia amb elements de la dreta més tradicionalista (antiliberalisme, antisocialisme, nacionalisme exaltat, catolicisme conservador...) i amb aportacions de l'ideari falangista, molt proxim al pensament feixista europeu. També hi havia un sindicat únic, CNS (Central Nacional Sindicalista). I per altre banda Franco i la seva política franquista tenien tot el suport del l'exercit. Una altre característica molt important d'aquest període és la dura repressió que hi va haver contra els moviments democràtics i d'esquerres i contra qualsevol expressió, ja fos lingüística, cultural o política, del nacionalisme català. Aquesta dura repressió és dirigida desde l'aparell policial.

Per últim, Franco i el seu únic partit polític FET y de las JONS va duu a terme durant tot el franquisme una política propagandista basada en el control dels mitjans de comunicació.

El franquisme és un període històric que es dona a Espanya desde el final de la guerra civil espanyola, 1939 fins al 1975, any en que va morir el general Franco. És una llarga etapa caracterítzada per un sistema polític que es basava en l'acumulació de tot el poder (polític, executiu i legislatiu) en mans d'una sola persona, Francisco Franco Bahamonde, cap de l'Exercit, del Govern i de l'Estat.

El Franquisme durant els primers anys va ser la versió del feixisme a Espanya. Es tractava de la contrucció d'un Estat nou, essencialment autoritari i unitari, sorgit de la crisi del sistema liberal de la decada del 1930.

Durant el franquisme a Espanya existia un partit únic on es trobaven agrupats: falangistes, carlistes i catòlics; La Falange Espanyola Tradicionalista y de las Jons. Aquest partit es trobava sotmes a l'autoritat única del seu cap nacional, Franco. I tenia una ideologia amb elements de la dreta més tradicionalista (antiliberalisme, antisocialisme, nacionalisme exaltat, catolicisme conservador...) i amb aportacions de l'ideari falangista, molt proxim al pensament feixista europeu. També hi havia un sindicat únic, CNS (Central Nacional Sindicalista). I per altre banda Franco i la seva política franquista tenien tot el suport de l'exercit, el qual controlava sota el càrrec de generalissimo, i de l'esglesia. Una altre característica molt important d'aquest període és la dura repressió que hi va haver contra els moviments democràtics i d'esquerres i contra qualsevol expressió, ja fos lingüística, cultural o política, del nacionalisme català. Aquesta dura repressió és dirigida desde l'aparell policial.

Per últim, Franco i el seu únic partit polític FET y de las JONS va duu a terme durant tot el franquisme una política propagandista basada en el control dels mitjans de comunicació.

“El Caudillo” era al mateix temps cap de l'Estat, president del govern, president del Consejo Nacional del Movimiento i cap del partit. Aquests carrecs li cincedien un poder gairebé absolut. Entre els seus atributs destaquen: dirigir l'exercit, dirigir el govern, legislar pel seu compte amb les corts, designar la major part dels carregs de les institucions franquistes, ser cap administratiu, i simbolicament ser jutge suprem.

Les institucions polítiques durant el franquisme eren: En primer lloc hi havia el cap d'estat, Franco que comptava amb l'ajuda del Consejo del Reino (consell assesor), format per 17 consellers, que principalment eren alts carrecs eclegiastics i militars.

Despres trobavem el Govern format pel cap del govern (que també era el general Franco) i per 17 ministres. Dintre del govern hi podiem trobar Les Corts Espanyoles formades per 465 persones que representaven teoricament al poble, 91 que posseien alts càrrecs i 556 que eren procuradors, persones escollides de manera directa o indirecta pel mateix Franco. El Consejo Nacional del Movimiento també formava part del govern. Estava format per un president (Franco) i 112 consellers.

Podem distingir tres etapes diferents en el periode franquista:

La primera etapa o fase rep el nom de Totalitaria. Es l'etapa de la postguerra i es caracteritza per una política autarquica, va desde 1939 a 1950. On la majoria de la població espanyola passa fam. Es produeix un fre en el creixement de la població, una disminuició de la renta per capita i un augment de la població activa agricola.

En acabar la guerra es promulguen una serie de lleis per exigir responsabilitats polítiques als qui havien col·laborat amb la República ( llei de Repressió de la Maçoneria i del comunisme...) i es van restringir les llibertats clàssiques, de premsa, ràdio i associació. La depuració va ser important entre els representants de la cultura, molts es van haver d'exiliar.

La política educativa va afavorir al renaixement de l'ensenyament privat en mans de les ordres religioses.

La política social elaborada pels falangistes, consistia en una forta intervenció de l'Estat en les relacions entre empresaris i treballadors. Van suprimir tots els sindicats obrers i es van formar sindicats únics per a cada rama de producció on es reunien empresaris i treballadors (sindicats verticals). Els obrers no tenien dret a vaga i s'imposaven fortes restriccions als empresaris per poder acomiadar als treballadors.

La política internacional va estar determinada per la Segona guerra mundial. Franco va declarar a Espanya neutra i no bel·ligerant, però amb l'enviament de la División Azul al front rus, demostrà la seva simpatia i el seu recolzament als feixismes Alemany i Italià. A partir del 1943 Franco començà a aproximar-se als Aliats perque ja era gairebé segura la seva victòria. Per això va intentar rentar-li la cara al règim prescindint de molts dels signes feixistes (salutacions, himnes, uniforme...) i començà a adoptar formes aparentment democratiques mitjançant algunes lleis com el Fuero de los Espanyoles. No va cambiar el sistema polític Espanyol, però aquest va passar a denominar-se “democracia orgánica”. Totes aquestes modificacions no van fer cambiar l'opinió dels occidentals (EUA, França i Anglaterra) respecte el règim, que en acabar la guerra van desencadenar una forta oposició contra els grups i sistemes polítics que havien col·laborat amb els països feixistes. La ONU al 1946 va rebutjar la legitimitat del govern espanyol, condemnant al regim i recomanant la retirada d'ambaixadors de Madrid.

La resposta de Franco va ser una forta campanya interior d'un exaltat nacionalisme (espanyolisme) que reafirmà el seu regim. Es tractava d'una política d'autarquia economica que encarà agreuja mes les dures condicions de vida.

Aquí comença la segona etapa del franquisme que es caracterítza pel trencament de l'aillament internacional, i va desde 1950 fins al 1958.

Al 1950 la ONU alça el seu veto contra el sistema polític espanyol. I al 1955 Espanya passa a formar part d'aquest organisme. EUA reestableix les relacions diplomatiques amb el govern espanyol i al 1953 signen el concordat amb la Santa Seu i el Tractat de Cooperació amb el Estats Units. Durant aquesta etapa els EUA concedeixen importants credits a l'Estat Espanyol. Els efectes d'aquesta ajuda economica, es van notar ben aviat. Es suprimeix el racionament de pa i es decretà la llibertat de preus i de circulació per a tota classe de productes alimentaris, la industria va creixer molt i va fer augmentar el nº de llocs de treball. Es va iniciar l'exode rural del camp a la ciutat, naixent els primers barris i suburbis en les grans ciutats. La diferència del nivell de vida entre les zones rurals i les zones urbanes començà a desequilibrar-se en favor dels nuclis urbans.

Aquest creixement econòmic, acompanyat d'una forta inflació desencadenà, a partir de 1951, els primers moviments de protesta per part dels assalariats. Va començar una onada de vagues i manifestacions tot i que estaven prohibides, com a mostra del descontentament per la crisi social i economica. Com per exemple la vaga de tramvies que es va iniciar a Barcelona, a finals de febrer del 1951, a causa de l'augment del preu del bitllet que havia augmentat de 50 a 70 centims.

En aquesta època també es donen els primers signes d'obertura cultural, reapareixen moviments i tendències artístiques i literàries d'avantguarda, prohibides en 1939. A Barcelona apareixeria el surrealisme en les arts plàstiques, a Madrid l'Escola d'Altamira... En el camp literari ressorgeixen veus surrealistes com Hijos de la ira de Dámaso Alonso o la nova generació de literatura realista, i crítica com Blas de Otero o Rafael Sánchez Ferlosio amb El Jarama (1957).

En l'àmbit ideològic apareix un tipus de catolicisme liberal, d'influència francesa, que representa una ruptura amb el catolicisme nacionalista i tradicional dels anys quaranta, representat molt bé per J. L. Aranguren o la revista El Ciervo. Aquest moviment ideologic es manifesta principalment a les Universiats on el estudiants mostren la seva oposició al sindicat oficial SEU.