Formulación. Nomenclatura inorgánica y orgánica

Compuestos binarios y terciarios. Tabla periódica. Valencias. Estados de oxidación # Compostos binaris. Metall. Hidròxis. Tioácids. Oxoàcids. Sals. Molécules. Hidrocarburs. Aromàtics. Grups funcionals. Alcans. Alquens. Alquins

  • Enviado por: Cris
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 25 páginas
publicidad

Nomenclatura i Formulació Química

INDEX

Nomenclatura Inorgànica

Estats d'oxidació (valències)

Estructura de les fórmules químiques

Tipus de compostos

Nomenclatures químiques

Compostos Binaris

Metall i No Metall

No Metall i No Metall

Altres compostos: els peróxids

Compostos Ternaris

Hidròxids: Hidròxids i cianurs

Àcids

Diàcids

Peroxoàcids

Tioàcids

Oxoàcids polihidratats

Sals: Disals i Sals àcides

Molècules amb dos o tres cations diferents

Compostos de coordinació: ELS COMPLEXOS

Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures

Nomenclatura orgànica

Hidrocarburs: alcans, alquens i alquins

Hidrocarburs aromàtics o arens

Grups funcionals mes importants i prioritat dels grups

Taula per la formació de compostos inorgànics en la nomenclatura tradicional i exemple NOMENCLATURA INORGÀNICA

Estructura de les fórmules químiques

L' estructura de les formules químiques es sempre la següent :

- el Catió (ió positiu) a l'Esquerra .

- l'Anió (ió negatiu ) a la Dreta.

Es a dir , l'electronegativitat creix d'esquerra a dreta grup Catiònic =======> grup Aniònic

Ca O Ca+2 O-2

Li (OH) Li+1 (OH) -1

Fe S O4 Fe+2 (S O4)-2

Compost Catió + Anió-

Tipus de compostos

Els compostos químics segons el número d'elements diferents que el formen poden ser:

Binaris ( Ca O) Ternaris (Fe S O4 ) Quaternaris (Na H S O4) etc.

Nomenclatures químiques

Nom. Estequiomètrica: - Indica els elements que formen el compost (oxo, hidrur,) i amb sufixos en nombre d'àtoms

Nom. Stocks -Indica els elements que formen el compost (oxo,sulf,) i dóna la valència del element en números romans, s'assembla a la nom estequiométrica.

Nom. Tradicional -Indica el tipus de compost i el grau d'oxidació d'oxidació amb sufixos i prefixos, però no el nombre d'oxidació. TAULA FORMULACIÓ TRADICIONAL

COMPOSTOS BINARIS

S'escriuen els símbols dels elements: en primer lloc el menys electronegatiu i després l'altre. Els subíndex coincideixen amb els estats d'oxidació en valors absoluts, però intercanviats. En general, sí és possible, es simplifiquen.

NOMENCLATURA

a) Metall - No Metall - (el no metall actua amb l'estat d'oxidació negatiu )

Nom. Estequiometrica:

- Nom del No Metall amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI- , TRI -,...)el prefix Mono a vegades no es posa

- Preposició DE- Nom del Metall (menys electronegatiu) sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO - ...)

* Aquesta nomenclatura Estequiomètrica té el mateix criteri que la del apartat b) No Metall - No Metall

Nom. d'Stock:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- Preposició DE entre parèntesis i en xifres romanes. (...)

Nom. tradicional:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- En lloc d'indicar I'estat d'oxidació del metall s'utilitza el sufix:

- -ÓS - Si és l'estat d'oxidació més baix.

- -IC - Si és l 'estat d'oxidació més alt (si només té un estat d'oxidació es posa : el sufix

-IC o -UR de Metall

Excepcions :

  • Els compostos amb Oxígeno s'anomena ÒXID

  • ** Els compostos amb hidrogen s'anomena HIDRUR

b) No Metall-No Metall el no Metall menys electronegatiu actua amb l'estat d'oxidació positiu)

Nom. Estequiomètrica:

- Nom del no Metall més electronegatiu amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI-, TRI- ...)

- Preposició DE

- Nom del No Metall menys electronegatiu sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO-,..)

- S'escriu en primer lloc el menys electronegatiu. L'escala d'electronegativitat que cal tenir en compte és de menor a major

H

METALLS B C N O F Taula de creixement de l'electronegativitat

a la Taula Periòdica dels Metalls fins al

Fluor

Si P S Cl

As Se Br

Te I

-Excepcions: - L'oxigen s'anomena ÒXID

Nom. Stocks -

** També es poden anomenar utilitzant la nomenclatura d'Stocks explicada en l'apartat a)

Nom. Tradicional - Es útil conèixer aquesta nomenclatura pel cas de compostos més complexos. Els compostos prenen els sufixos i els prefixes següents, de menor a major estat d'oxidació del no metall..

HIPO- ......................... -ÓS 4, 3 Nombre d'estats d'oxidació

......................... -ÓS 4, 3, 2 (Ex. el clor té 4 estats possible positius: +1+,3,+5,+7.

......................... -IC 4, 3, 2, 1

PER- ......................... -IC 4 Hipoclorós ,clorós, clòric i perclòric

*Aquests compostos amb oxigen en aquesta nomenclatura també s'anomenen Anhídrids

ALTRES COMPOSTOS

Els peròxids: grup peroxo O2= número d'oxidació del oxigen: -2 (-O - O- ) =

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos Metall - No Metall.

COMPOSTOS TERNARIS

hidròxids : grup hidroxil OH - nombre d'oxidació -1

cianurs : grup ciano CN - nombre d'oxidació -1

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos : Metall - No Metall.

- Els grup actuen com el No metall

À C I D S

a) Àcids Hídrácids : No Metall + Hidrogen.

Nom. Estequiomètrica - S'anomenen :...........-UR de hidrogen

(veure No metall - No metall apartat b) compostos amb hidrogen)

Nom. Tradicional - La paraula ÀCID seguida del nom del no Metall acabat en -HÍDRIC.

b) Àcids Oxàcids: - Hidrogen + ( No Metall +Oxigen )

Nom. Estequimètrica

- Paraula ÀCID

- Prefix que indiqui el nombre d'oxígens seguits de la paraula -OXO-

- Nom de l'element acabat en - IC

- Estat d'agregació del no metall en números romans i entre parèntesis (...)

*** També es poden anomenar com a sals d'hidrògens.

Nom. Tradicional: Es convenient memoritzar : Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admès són els següents:

Grup del Bor

H 3B O3 àc. ortobòric ( bòric )

(H B O2)n àc. metabòric

Grup del carbó

H 2 C O2 àc. carbonós (H2 Si O3) n àc. metasilícic

H 2 C O3 àc. carbònic H 4 Si O4 àc. ortosilícic

Grup del nitrogen

H N O2 àc. nitrós H 3 P O3 àc. fosforós H 3 As O3 àc. arseniós

H N O3 àc. nítric H P O3 àc. fosfòric H As O3 àc. arsènic

H 3 P O4 àc. ortofosfòric

Grup del sofre

H 2 S O3 àc. sulfurós H 2 Se O3 àc. seleniós

H 2 S O4 àc. sulfúrico H 2 Se O4 àc. selènic

Grup halogenos

H Cl O àc. hipoclorós H Br O àc. hipobromós H I O àc. hipoiodós

H Cl O2 àc. clorós H Br O2 àc. bromós

H Cl O3 àc. clòric H Br O3 àc. bròmic H I O3 àc. iòdic

H Cl O4 àc. perclòric

H I O4 àc. periòdic

Grup del crom i del manganés (*)

H 2 Cr2 O7 àc. dicròmic H 2 Mn O4 àc. mangànic.

H 2 Cr O4 àc. cròmic H Mn O4 àc. permangànic

(*) El crom i el manganès actuen com no metalls amb valències +6 i +7

DIÀCIDS

Tots els diàcids es fan per condensació de dues molècules d'àcid i pèrdua d'una molècula d'aigua

Exemple: Formació del àcid dicròmic per condensació de dues molècules de àcid cròmic i pèrdua de una molècula de aigua

PEROXOÀCIDS

Es formen estos compostos en substituint en un oxoàcid, una espècie O-2 (oxo nombre d'oxidació -2 ), pel grup O-2 2 (peroxo nombre d'oxidació -1)

Per a identificar un peroxoàcid cal calcular el nombre d'oxidació del no metall, i adonar-se que no coincideix con el que el deuria correspondre.

Nomenclatura :-S'anteposa el prefix peroxo- al nom de l'àcid del qual procedeix

TIOÀCIDS

Es formen estos compostos en sustituint en un oxoàcid, una espècie O-2 (oxo) pel grup S-2

Nomenclatura : - S'anteposa el prefix tio- al nom de l'àcid del qual procedeix

- S'indica amb els prefixos di, tri,..... el nombre de grups O-2 (oxo) que s'han substituït

OXOÀCIDS POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats en addicionar més d'una molècula d'aigua H 2O a un Òxid no metàl·lic

Nom. Tradicional:-

Elements no metàl·lics de Grups Senars de la Taula Periòdica

Prefix del nom de l'àcid

nombre de molècules d'òxid no metàl·lic

nombre de molècules

d'aigua

àcid meta- .............

1 molècula

+ 1 H2O

àcid piro- ..............

1 molècula

+ 2 H2O

àcid orto- ..............

1 molècula

+ 3 H2O

Elements no metàl·lics de Grups Parells de la Taula Periòdica

Prefix del nom de l'àcid

nombre de molècules d'òxid no metàl·lic

nombre de molècules

d'aigua

àcid meta- .............

1 molècula

+ 1 H2O

àcid piro (di)- .......

2 molècula

+ 1 H2O

àcid orto- ..............

1 molècula

+ 2 H2O

meta

a vegades no es posa aquest prefixa

no és un àcid polihidratat

Di

es posa a vegades en comptes de piro

Es posen els elements que formen la molècula posant per subíndex la suma corresponent a cadascú i es simplifiquen els subíndex

-S'ha de buscar a que grup, senar o parell pertany l'element No metàl·lic

S A L S

Nom. Estequiomètrica :

- Es substitueix la paraula àcid

- Es canvia el sufix -ic per -at

- Preposició DE

- S'anomena el Metall indicant el seu estat d'oxidació en xifres romanes i entre parèntesis (...)

Nom. Tradicional:

- Canvia el sufix de l' àcid ( terminació)

Sufix-àcid ... -ós == canvia per ===> sufix-sal ... -IT

... -ic == canvia per ===> ... -AT

-seguit del nom del Metall acabat en -OS o en -IC segons sigui la seva valència

DISALS:

Es formen en sustituint els hidrògens d'un Diàcid per un catió (metall)

Nomenclatura: S'utilitza la mateixa que per les sals.

SALS ÀCIDES:

Si en formant la sal, algun hidrogen queda sense substituir, tindrem una sal àcida que s'anomena afegint el prefix : Hidrogen- al nom de 1 'anió corresponent, si es substitueixen dos hidrògens : Dihidrogen-.

Na HC O3 hidrogencarbonat de sodi Substitueix un hidrogen al H2 C O3

Na 2 H P O4 dihidrogenfosfat de sodi. Substitueix dos hidrogen al H 3 P O4

MOLÈCULES AMB DOS O TRES CATÍONS DIFERENTS

OXIDS, HIDROXIDS I SALS DOBLES, TRIPLES.

Aquestes molècules tenen dos o més elements (cations) diferents.

Nomenclatura: S'ha d'indicar després de posar l'anió el nombre de cations diferents mitjançant (doble), (triple), seguit de quins cations són

Ca Zn O2 dióxid (doble) de calci i zinc Be Ca (CO3)2 dicarbonat (doble) de beril·li i calci

=========================================

COMPOSTOS DE COORDINACIÓ: ELS COMPLEXOS:

Els complexos son especies químiques formades per un àtom central i diversos lligands, aquestes espècies químiques podens ser: cations, anios, o neutres.

Un àtom central:

generalment un metall de transició ( els metalls de transició omplen els orbitals d ), amb estat d'oxidació positiu o zero

Els lligands:

àtoms, ions o agrupacions d'àtoms, poden tenir carrega negativa, neuta o positiva

Enllaços:

El àtom central i els lligands s'uneixen per enllaços coovalents coordinates.*

* Un enllaç covalent es coordinat o datiu si la parella d'electrons compartits es posada per un solo àtom.

La agrupació complexa pot ser: positiva, neutra o negativa, i la seva càrrega és la suma de les càrregues de l'atom central i els lligands.

Com Formular un complexe:

Cal recordar com és l'estructura d'una formula química:

Estructura de la fórmula química és: d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( - )

grup Catió + grup Anió - ===> Ca +2 ( SO4 )-2 ====> Ca SO4

estructura fórmula

Formulació d'un complex

  • L'àtom central s'escriu al començament.

  • A continuació s'escriuen els lligands de esquerra a dreta : primer els aniòns despres els neutres i finalment els cations,( -, 0, +).

  • Si hi ha dintre un grup diversos lligands aquests van per ordre alfabètic del símbol.

  • Si el lligand es una agrupacio de diversos àtoms es posen entre parèntesis ( ).

  • Tota l'espècie complexa s'escriu entre claudators,[ ], indicant su càrrega electrica global .

  • El ordre de colocació a la molécula es l'habitual tant si el complex és un ió amb un altre ió senzill, o si el catió es complexe i l'anió també ho és.

  • Com Anomenar un complex:

  • Noms del lligands negatius:

  • F -

    fluoro

    CN -

    ciano

    Cl -

    cloro

    S2 O32-

    tiosulfato

    Br -

    bromo

    S 2-

    tio

    I - -

    iodo

    H -

    hidruro (o hidro)

    O22-

    Peroxo

    HO -

    Hidroxi

  • Noms dels lligands neutres: S'acostuma a anomermar-los amb la terminació -il, el cas de l'aigua i el amoniac tenen noms especials

  • NO

    nitrosil

    H2O

    aqua

    CO

    carbonil

    NH3

    amina

  • Primer es citen tots els lligans per ordre alfabètic, tenein en compte, que els prefixos multiplicadors: di tri, tetra... no se tenen en comte (si son prefixos corresponents al nom del lligand, di, tio, peroxo,si que formen part de la ordenació alfabètica: peroxo s'ordena ter la p no per la o)

  • Els noms dels diferents lligands s'escriuen seguit sense cap separació.

  • El àtom central se escriu seguit dels lligands sense cap separació la seva terminació será :

  • -at

    Si la espècie complexa es negativa

    el nom del àtom central

    Si la espècie complexa es positiva o neutra

  • S'escriu a la dreta l'estat d'oxidació de l'àtom central amb xifres romanes entre parèntesis.

  • L'ordre en que s'han d'anomenar els ions en una fórmula on hi ha complexos, es la mateixa de sempre: primer l'anió i despres el catió, de dereta a esquerra.

  • Exemples

    Formular:

    Cloruro de tetraamminadiclorocromo(III)==> CrCl2(NH3)4)] Cl

    Diamminadiaquadicloropal·ladi(II) ==>Pd Cl2(NH3)2 (H2O)2]

    Anomenar:

    1. [FeCl(H2O)5)]+2

    Espècie química: Catió Complex

    Catió complex:

    Àtom central del complex: ferro ,Fe,

    Lligands: Cl - cloro (negatiu) H2O aquo (neutre)

    Estat d'oxidacio del ferro: la carga de l'ió complexe és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +2=Fe -1+5·0 => Fe= +3 ==>III

    Nom: catió pentaquocloroferro(III)

    2. [PtCl(NH3)3)] Cl

    Espècie química: Molécula neutra

    Anió: Cloruro de (Cl -)

    Catío complex:

    Àtom central del complexe: platí ,Pt,

    Lligands: Cl - cloro (negatiu), NH3 amin(neutre)

    Estat d'oxidacio del platí: la carga de l'ió complex és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +1=Pt -1+3·0 => Pt= +2==> II

    Nom: Clorur de triamminacloroplatí(II)

    3. K3 [Ni(CN)5]

    Espècie química: Molécula neutra

    Catió: de potasi, K

    Anío complex:

    Àtom central del complexe: niquel, Ni,

    Lligands: CN - ciano (negatiu)

    Estat d'oxidacio del niquel: la carga de l'ió complexe es igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: -3=Ni +5(-1) => Ni= +2 ==> II

    Nom: pentacianoniccolat(II) de potasi

    EXEMPLES DE FORMULACIÒ DE COMPOSTOS EN ELS TRES TIPUS DE NOMENCLATURES

    I- Estructura de les fórmules químiques

    II- Escala d'electronegativitats

    III- Indicació de la nomenclatura més utilitzada

    A - COMPOSTOS BINARIS

    a- Metall i No Metall

    1- Metall i Hidrogen Els hidrurs metàl·lics

    2- Metall i No metall Les sals hidràcids

    (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

    3- Metall i Oxigen Els òxids metàl·lics

    b- No Metall i No Metall

    1- Hidrogen i No metall Els àcids hidràcids

    2- No Metall i No Metall Altres hidrurs (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

    3- No metall i Oxigen Els òxids No metàl·lics

    B - COMPOSTOS TERNARIS

    a- Metall i grup (OH) Els hidròxids

    b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen) Els àcids oxoàcids

    c- Metall i grup (No Metall + Oxigen) Les oxosals

    d- Metall i grup [ H + (No metall +Oxigen)] Les sals àcides

    Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures

    I ) - Estructura de la fórmula química: és d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( - )

    grup Catió + grup Anió - ===> Ca +2 ( SO4 )-2 ====> Ca SO4

    estructura fórmula

    II ) - Escala de electronegativitats creixents compostos amb oxigen

    òxids

    Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F

    hidrurs .....urs

    compostos amb hidrogen

    creixement de l'electronegativitat

    ___________________________________

    III ) - Nomenclatura més utilitzada en aquest tipus de compost -S'indica com:

    ___________________________________

    A- COMPOSTOS BINARIS

    a- Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

    ___________________________________

  • Metall i Hidrogen :

  • Els Hidrurs metàl·lics Metalls B, Si , C , As , P, N, H T , Se , S , I , Br , Cl , O , F

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Fe H 2

    Fe +2, H -1

    dihidrur de ferro

    hidrur de ferro( II)

    hidrur ferros

    Fe H 3

    Fe +3, H -1

    trihidrur de ferro

    hidrur de ferro(III)

    hidrur fèrric

    Ba H 2

    Ba +2, H -1

    (un sol estat d'oxidació)

    dihidrur de bari

    hidrur de bari (II )

    hidrur bàric

    hidrur de bari

    ___________________________________

  • Metall i No Metall:

  • Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

    Sals hidràcids

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Na F

    Na +1, F -1

    fluorur de sodi

    fluorur de sodi

    fluorur sòdic/de sodi

    Fe Cl2

    Fe +2, Cl -1

    diclorur de ferro

    clorur de ferro (II)

    clorur ferrós

    Fe Br3

    Fe +3, Br -1

    tribromur de ferro

    bromur de ferro(III)

    bromur fèrric

    Cu I2

    Cu +2, I -1

    diiodur de coure

    iodur de coure (II)

    iodur cuprós

    Fe2 S3

    Fe +3, S -2

    trisulfur de diferro

    sulfur de ferro (III)

    sulfur ferrós

    * veure sals d'àcids hidràcids

    ___________________________________

  • Metall i Oxigen :

  • Metalls B, Si ,C ,As, P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

    Òxids Metàl·lics

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Fe O

    Fe +2

    òxid de ferro

    òxid de ferro ( II)

    òxid ferrós

    Fe 2O3

    Fe +3

    triòxid de diferro

    òxid de ferro( III)

    òxid fèrric

    Ba O

    Ba +2

    (El Ba un sol estat d'oxidació)

    oxid de bari

    òxid de bari (II)

    òxid bàric

    òxid de bari

    ___________________________________

    b- No Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O ,F

    ___________________________________

  • Hidrogen i No Metall:

  • Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te, Se, S ,I , Br ,Cl O , F

    Hidrurs No Metàl·lics

    (Àcids hidràcids)

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    H F

    H +1, F -1

    fluorur d'hidrogen

    fluorur d'hidrogen

    *àcid fluorhídric (H2O)

    H Cl

    H +1, Cl -1

    clorur d'hidrogen

    clorur de hidrogen

    * àcid clorhídric (H2O)

    H Br

    H +1, Br -1

    bromur d'hidrogen

    bromur d'hidrogen

    *àcid bromhídric(H2O)

    H I

    H +1, I -1

    iodur d'hidrogen

    iodur de hidrogen

    * àcid iodhídric (H2O)

    H2 S

    H +1, S -2

    sulfur de dihidrogen

    sulfur de d'hidrogen

    *àcid sulfhidric(H2O)

    * Aquests compostos tenen caracter àcid En disolució aquosa

    Aquest grup s'anomena també acids hidràcids ( en sustituint l'hidrogen per un Metall donen les sal hidràcids (referit al apartat: a) Metall i No Metall 2)

    ___________________________________

    2- No Metall i Hidrogen :

    Metalls B, Si ,C , As , P, N H Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

    Altres hidrurs

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    NH3

    N +3, H -1

    trihidruro d'nitrogen

    amoníaco

    CH4

    C +1, H -1

    tetrahidruro d'hidrogen

    metano

    ___________________________________

  • No Metall i Oxigen

  • Metalls B, Si ,C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

    Els òxids No metàl·lics

    Fórmula

    Estats d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    S O2

    S +4

    diòxid de sofre

    òxid de sofre ( IV)

    òxid sulfurós

    S O3

    S +6

    triòxid de sofre

    òxid de Sofre ( VI)

    òxid sulfúric

    Cl2O

    Cl +1

    monòxid de diclor

    òxid de clor ( I )

    òxid hipo clorós

    Cl2O3

    Cl +3

    triòxid de de diclor

    òxid de clor ( III )

    òxid clorós

    Cl2O5

    Cl +5

    pentaòxid de diclor

    òxid de clor ( V )

    òxid clòric

    Cl2O7

    Cl +7

    heptaòxid de diclor

    òxid de clor ( VII )

    òxid per clòric

    SiO2

    S +4

    diòxid de silici

    òxid de silici (IV)

    òxid silícic

    H2 O

    H +1 ,O -2

    òxid de dihidrogen

    aigua

    ___________________________________

    B- COMPOSTOS TERNARIS

    a- Metal i grup (OH) - : Metalls grup O H

    Els hidròxids

    Fórmula

    Estats d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Fe (OH) 2

    Fe+2, OH- -1

    dihidròxid de ferro

    hidròxid de ferro( II)

    hidròxid ferros

    Fe (OH) 3

    Fe+3,OH- -1

    trihidròxid de ferro

    hidròxid de ferro(III)

    hidròxid fèrric

    Ca (OH)2

    Ca+2,OH- -1

    (un sol estat 'oxidació)

    dihidròxid de calci

    hidròxid de calci (II )

    hidròxid càlcic

    hidròxid de calci

    * Els hidròxids tenen caracter bàsic

    ___________________________________

    b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen):

    Els àcids oxoàcids H grup ( no metall + oxigen )

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    H2 SO3

    S + 4

    SO3 -2

    H +1

    (*)Trioxosulfat de dihidrogen

    àcid Trioxosulfúric(IV)

    --

    Trioxosulfat (IV) d'hidrogen

    àcid sulfurós

    H2 SO4

    S + 6

    SO4 -2

    H +1

    (*)Tetraoxosulfat de dihidrogen

    àcid Tetraoxosulfúric(VI)

    --

    (*)Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen

    àcid sulfúric

    (*) Sanomenen com sals de hidrogen : veure oxosals

    HClO2

    Cl +3

    ClO2 -1

    H +1

    (*) Dioxoclorat d'hidrogen

    àcid dioxoclòric (III)

    --

    (*)Dioxoclorat(III)

    d' hidrogen

    àcid clorós

    ___________________________________

    c- Metall i grup ( No metall + Oxigen) :

    Oxosals Metalls grup ( no metall+oxigen )

    Fórmula

    Estats d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Cu2 SO3

    S + 4

    SO3 - 2

    Cu +1

    Trioxosulfat de dicoure

    Trioxosulfat (IV)

    de coure ( I )

    sulfit cuprós

    Cu SO4

    S + 6

    SO4 - 2

    Cu + 2

    Tetraoxosulfat de coure

    Tetraoxosulfat (VI)

    de Cure ( II )

    sulfat cupric

    CuClO2

    Cl +3

    ClO2 - 1

    Cu +1

    Dioxoclorat de coure

    Dioxoclorat (III)

    de Coure ( I )

    clorit cuprós

    * Es sustituexen tots els hidrogen del oxoàcid per un metall

    ___________________________________

    d- Metall i grup [ H +(No metall+oxigen)]:

    Sals àcides Metalls grup [ H + ( no metall + oxigen )]

    Fórmula

    Estat d'oxidació

    Nomenclatura

    Estequiomètrica

    Nomenclatura

    Stocks

    Nomenclatura

    Tradicional

    Na H SO3

    S + 4

    (SO3 H) -1

    Na +1

    bisulfit sòdic/de sòdi

    Hidrogenosulfit de sodio

    Ca (HSO4 )2

    S + 6

    (SO4 H) -1

    Ca +2

    bisulfat sòdic/de sòdi

    Hidrogenosulfat de sodio

    * Solament poden tenir sals àcides els àcids que tinguin més de un hidrogen

    * Per anomenar una sal àcida amb dos o més hidrògens es posen els sufixos Di,Tri..hidrogen..

    ------------------------------------------------------

    NOMENCLATURA QUÍMICA ORGÀNICA

    Saturats: Alcans (-) Lineals

    cíclics

    Hidrocarburs Alquens (=) Lineals

    Insaturats: Alquins ( = ) Cíclics

    Aromàtics

    I- ALCANS : Cn H2n+2

    a) Alcans lineals no ramificats:

    El nom d'un alcá és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació -a.

    Metà CH4 CH4

    Età C2H6 CH3- CH3

    Propà C3H8 ........... CH3- CH2 - CH3

    Butà C4H10 CH3- CH2 - CH2 - CH2

    Pentà CH5H12 CH3- CH2 - CH2 - CH2 - CH3

    DECÀ C10H22 CH3-CH2-CH2 -CH2 -CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3

    Undecà C11H24

    Dodecà C12H26

    Eicosà C20H42

    Triacontà. C30H62

    Tetracontà C40H82

    Hectà C100H102

    b)Alcans de cadena ramificada:

    1 - La seqüència més llarga de carbonis és la cadena principal i dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta de cadenes (radicals) es consideren secundaries i s'anomenen com a radicals.

    RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar-se amb un altre hidrocarbur. S'anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació -il

    2 - En cas que hi hagi dues cadenes amb igual nombre de carbonis, essent aquest nombre el de la seqüència més llarga, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals.

    3 - Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtoms de carboni que van units a algun radical tinguin els números més baixos possible.

    4 - Quan s'anomena l'hidrocarbur, s'escriuen els noms dels radicals per ordre alfabètic, precedits del número que indica el carboni de la cadena principal al qual estan units, i a continuació el nom de l'hidrocarbur fixat per la cadena principal.

    5 - En cas de tenir una cadena principal triada, amb dos substituents diferents ocupant posicions tal que, tant si es comença a numerar per un extrem com per l'altre, els nombres que corresponen als carbonis que estan units a aquests substituents són els mateixos, s'atribueix el nombre més baix al carboni unit al substituent que s'ha de citar primer per ordre alfabètic.

    6 - Quan hi ha dos o més susbtituents iguals a la cadena, el nom del radical va precedit d'un prefix multiplicador: di-, tri-, tetra-,...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordre alfabètic, si el radical és senzill.

    7- En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels substituents s'han de separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets.

    Radicals complexos :

    Quan un substituent no prové d'un hidrocarbur lineal, el radical s'ha d'anomenar exactament com si fos un hidrocarbur, però substituint la terminació pròpia de l'hidrocarbur (-à) per la radical (-il). Cal escriure aquest nom entre parèntesis, i fer-lo precedir del número del carboni de la cadena principal a la qual va unit. La numeració del radical comença en el punt d'unió a la cadena principal.

    Noms sistemàtics d'alguns radicals complexos:

    C H3

    C H3 C H2 C H2

    Iso- R-C H terc- R -CH3 Sec - R -C H

    C H3 C H3 C H3

    HIDROCARBURS INSATURATS

    ALQUENS: Cn H2n

    S'anomenen canviant la terminació -à  dels alcans per la terminació   -é  , per cada enllaç doble s'eliminen dos hidrogens a l' alca corresponent,   (R-C = C-R').

    La cadena principal es la més llarga on és l'enllaçs doble.La numeració dels carbons es fa començant per aquell extrem que té l'enllaç doble més a prop.

    Davant el nom de la cadena mes llarga triada es posa el nombre del carbo on es troba el doble enllaç. Si n'hi ha dos enllaços dobles es posen els nombres dels carbons on es troben davant el nom corresponent a la cadena mes llarga en la qual es trobe aquest dobles enllaços amb la terminació -dieno

    ALQUINS:  Cn H2n-2   

      S'anomenen canviant la terminació  -à  dels alcans per la terminació   -í   , per cada enllaç triple s'eliminen quatre hidrogens a l'alca corresponent,   (R-C = C-R'). La formulació es semblant a la de los enllaços dobles. Els enllaços dobles tenen prioritat sobre els enllaços triples.

    Per formular  un hidrocarbur insaturat i ramificat:

     

    - La cadena principal d'un hidrocarbur insaturat i ramificat:

    - Té el màxim número de insaturacions

    - És la cadena més llarga

    - Hi tenen prioritat els dobles enllaços sobre els triples en igualtat de condicions

    HIDROCARBURS CÍCLICS

    Son hidrocarburs que tenen una cadena tancada. S'anomenen amb el prefix cicle- davant del nom de l'hidrocarbur d'igual nombre d'àtoms de carboni.

    Per numerar un hidrocarbur cíclic, tenen prioritat els enllaços múltiples sobre els radicals alquilics.

    HIDROCARBURS AROMÀTICS O ARENS

    - L'hidrocarbur aromàtic més senzill és el benzè: C6 H6

    'Formulación. Nomenclatura inorgánica y orgánica'

    - Els substituents sobre l'anell benzénic s'anomenen com a radicals del benzil.

    • Noms comuns d'alguns arens

    CH3 CH3 CH3

    CH3

    CH3 CH3 CH3

    Toluè orto- xilè meta- xilè para- xilè

    Naftalè Antracè Fenantrè

    GRUPS FUNCIONALS MÉS IMPORTANTS (per ordre de prioritat ascendent)

    Grup

    Nom de la Funció orgànica

    Funció principal

    Sufix si és funció principal

    Substituïen

    Prefix si no és funció principal

    O

    ||

    R - C - O H

    Àcid

    àcid ..................... -oic

    àcid .............-carboxilic

    R - C = O

    O

    R - C = O

    Anhídrid d'àcid

    anhídrid ............-oico

    O

    ||

    R - C - O - R'

    Sals

    Ester

    ....... -oat de (metall)

    R ....-oat de alquil (R')

    alcoxicarbonil- ...........

    O

    ||

    R - C - NH2

    Amida

    ................... - amida

    ........ -carboxamida

    carbamoil- ...............

    R - C = N

    Nitril

    ................ -nitril

    ................-carbonilo

    ciano - ..................

    H

    R' - C = O

    Aldeid

    ..................... -al

    formil- .................

    oxo-...................

    O

    ||

    R'' - C - R '

    Cetona

    .................... -ona

    ceto-....................

    oxo- ....................

    OH

    |

    R - CH - R '

    Alcohol

    primari un grup OH

    secundari dos grupsOH

    terciari tres grups OH

    ................ -ol

    ..........……- diol

    ..........……- triol

    hidroxi -................

    dihidroxi -.............

    trihidroxi -............

    C6H6 - OH

    Fenol

    R - NH2

    R - NH - R'

    R - N - R'

    R''

    Amina primari -NH2

    secundaria =NH

    terciària = N

    ................. -amina

    di ............. -amina

    tri .............. -amina

    amino- ...................

    R - O - R '

    Èter

    R' ............-oxi-...

    R- , R' - , èter

    R = R'

    Doble enllaç

    ................- é

    R = R'

    Triple enllaç

    ................-í

    R- CH2 - X

    ( X= halogen )

    Derivats Halogenats

    Halo- ...................

    solo prefixos Fluor, clor, bromo, iode

    R- CH2 - NO2

    Nitroderivats

    solo prefixo

    nitro- ................

    ORDEN DE PRIORITATS

    àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona > alcohol > fenol > amina > èter >doble enllaç > triple enllaç > derivats halogenats > nitro derivats >

    El grup funional prioritati numera els carbons de la cadena principal i es posa com sufix, la resta de grups es possen com prefixes.

    Exemple : àcid 2,3-dibromo-4hidroxi-pentanoic

    NOMENCLATURA

    1- Substàncies amb un sol grup funcional:

    La cadena principal d'un compost amb un grup funcional:

    - La que té el grup funcional. La més insaturada

    - La més llarga

    2- Substàncies amb diferents grups funcional:

    - Es tria el grup funcional principal segons la taula.

    - La cadena principal és la que té més grups funcional principal.

    - S'anomena amb el sufix del grup funcional principal. Els altres grup funcional s'anomenen amb els sufixos indicats a la taula.

    Taula per la formació de compostos en la nomenclatura tradicional

    Exemple amb el Clor com no Metall i el Ferro com Metall

    OXOANIÓ

    Hipo …….. -it ..........

    ................... -it ……..

    ................... -at ……..

    per ........... -at ……..

    METALL

    ............... .......

    ÀCID OXOÀCID

    Hipo …….. -os ........

    ................... -os …....

    ................... -ic ........

    per ........... -ic …....

    ÒXID NO METÀL·LIC

    4,3 Hipo …….. -os ........

    4,3,2 ................... -os …....

    4,3,2,1 ................... -ic ........

    4 per ........... -ic …....

    NO METALL

    ............... .......

    OXOSAL

    Hipo …….. -it .......... …….-os …….

    ................... -it …….. …….-os …….

    ................... -at …….. …….-os …….

    per ........... -at …….. …….-os …….

    Hipo …….. -it .......... …….-ic …….

    ................... -it …….. …….-ic …….

    ................... -at …….. …….-ic …….

    per ........... -at …….. …….-ic …….

    CATIÓ

    …..….-os …….

    …..….-ic …….

    ÒXID METAL·LIC

    …..….-os …….

    …..….-ic …….

    HIDRÓXID

    …..….-os …….

    …..….-ic …….

    SAL HIDRÀCID

    ...........-ur …..….

    ANIÓ SIMPLE

    ..............-ur …...….

    ÀCID HIDRÀCID

    ..........-hídric …..….

    Perdua d'H+

    més

    més

    Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)

    Combinat amb oxigen

    Valències positives (+)

    guany d'electrons

    mé s OH-

    més

    mé s H +

    Combinat amb oxigen

    Perdua d'electrons

    Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents

    En dissolució aquosa

    OXOSAL

    fórmula

    Hipoclor-it ferr-os Fe(ClO)2

    Clor-it ferr-os Fe(ClO2)2

    Clor-at ferr-os Fe(ClO3)2

    Perclor-at ferr-os Fe(ClO4)2

    Hipoclor -it ferr-ic Fe(ClO)3

    Clor-it ferr-ic Fe(ClO2)3

    Clor-at ferr-ic Fe(ClO3)3

    Perclor-at ferr-ic Fe(ClO4)3

    HIDRÓXID

    Ferr-os Fe(OH)2

    Ferr-ic Fe(OH)3

    SAL HIDRÀCID

    Clor-ur ferr-os FeCl2

    Clor-ur ferr-ic FeCl3

    Combinat amb oxigen

    Valències del Clor positives (+1,3,5,7)

    Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents

    El clor amb quatre valencies

    METALL

    Ferro Fe

    OXOANIÓ

    Hipoclor-it ClO -1

    Clor-it ClO2-1

    Clor-at ClO3-1

    Perclor-at ClO4-1

    NO METALL

    Clor Cl

    En dissolució aquosa

    guany d'electrons

    mé s H +

    mé s OH-

    ANIÓ SIMPLE

    Clor-ur Cl-1

    Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)

    Perdua d'electrons

    Combinat amb oxigen

    ÒXID METAL·LIC

    Ferr-os FeO

    Ferr-ic Fe2O3

    més

    més

    més

    Perdua d'H+

    ÒXID NO METÀL·LIC

    4,+1 Hipoclor-os Cl2O

    4,+3 Clor-os Cl2O3

    4,+5 Clor-ic Cl2O5

    4,+7 Perclor-ic Cl2O7

    ÀCID HIDRÀCID

    Clor-hídric HCl

    CATIÓ

    Ferr-os Fe+2

    Ferr-ic Fe+3

    ÀCID OXOÀCID

    àcid (meta)

    Hipoclor-os H ClO Clor-os H ClO2 Clor-ic H ClO3

    Perclor-ic H ClO4

    Estats de Oxidació

    a) - Elements més corrents: amb els últims electrons de valència i el seus estats d'oxidació

    Alcalins ( _s1 ) Alcalinoterris ( _s2 ) Anàlegs del bor ( _s2 _p1 )

    Li Be B

    Na Mg Al + 3

    K + 1 Ca + 2

    Rb Sr

    Cs Ba Hidrogen H +1, -1

    Fr Ra

    Anàlegs del carboni (_s2_p2 ) Anàlegs de nitrogen (_s2_p3) Calcògens ( _s2 _p4 ) Halògens (_s2_p2)

    - 4 C N -3,+1,+2,+3,+4,+5 O -2 F -1

    Si P S

    Ge +2, +4 As -3, +3,+5 Se -2, +4, + 6 Cl

    Sn Sb Te Br -1,+1,+3,+5,+7

    Pb I Bi +3, +5

    Metal·ls de transició (_s- _d-- )

    Ti +3, +4 Cr +2,+3, [+6]* Mn +2,+3,+4,[+6, +7]*

    Fe Cu +1,+2 Zn +2

    Co +2, +3 Ag +1 Cd

    Ni Au +1,+3

    Hg +1, +2

    Pd +2

    Pt +2,+ 4 * El crom i el manganès actuen amb aquests estat d'oxidació com a

    No metalls veure els àcids cròmic, dicròmic, mangànic i permangànic

    b) - Ions: OH - (hidroxo) 02= (peroxo) CN - (ciano) Hg 2 +2 (bimercuri) NH4+ (amoni)

    O O O O

    || || || ||

    HO - Cr - O H+ HO - Cr - OH H2O + HO - Cr - O - Cr - OH

    || || || ||

    O O O O

    H 2 Cr O4 + H 2 Cr O4 H 2 Cr2 O7

    àc. cròmic àc. cròmic àc. dicròmic