Nom. Stocks -Indica els elements que formen el compost (oxo,sulf,) i dóna la valència del element en números romans, s'assembla a la nom estequiométrica.

Nom. Tradicional -Indica el tipus de compost i el grau d'oxidació d'oxidació amb sufixos i prefixos, però no el nombre d'oxidació. TAULA FORMULACIÓ TRADICIONAL

COMPOSTOS BINARIS

S'escriuen els símbols dels elements: en primer lloc el menys electronegatiu i després l'altre. Els subíndex coincideixen amb els estats d'oxidació en valors absoluts, però intercanviats. En general, sí és possible, es simplifiquen.

NOMENCLATURA

a) Metall - No Metall - (el no metall actua amb l'estat d'oxidació negatiu )

Nom. Estequiometrica:

- Nom del No Metall amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI- , TRI -,...)el prefix Mono a vegades no es posa

- Preposició DE- Nom del Metall (menys electronegatiu) sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO - ...)

* Aquesta nomenclatura Estequiomètrica té el mateix criteri que la del apartat b) No Metall - No Metall

Nom. d'Stock:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- Preposició DE entre parèntesis i en xifres romanes. (...)

Nom. tradicional:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- En lloc d'indicar I'estat d'oxidació del metall s'utilitza el sufix:

- -ÓS - Si és l'estat d'oxidació més baix.

- -IC - Si és l 'estat d'oxidació més alt (si només té un estat d'oxidació es posa : el sufix

-IC o -UR de Metall

Excepcions :

Els compostos amb Oxígeno s'anomena ÒXID
** Els compostos amb hidrogen s'anomena HIDRUR

b) No Metall-No Metall el no Metall menys electronegatiu actua amb l'estat d'oxidació positiu)

Nom. Estequiomètrica:

- Nom del no Metall més electronegatiu amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI-, TRI- ...)

- Preposició DE

- Nom del No Metall menys electronegatiu sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO-,..)

- S'escriu en primer lloc el menys electronegatiu. L'escala d'electronegativitat que cal tenir en compte és de menor a major

METALLS B C N O F Taula de creixement de l'electronegativitat

a la Taula Periòdica dels Metalls fins al

Fluor

Si P S Cl

As Se Br

Te I

-Excepcions: - L'oxigen s'anomena ÒXID

Nom. Stocks -

** També es poden anomenar utilitzant la nomenclatura d'Stocks explicada en l'apartat a)

Nom. Tradicional - Es útil conèixer aquesta nomenclatura pel cas de compostos més complexos. Els compostos prenen els sufixos i els prefixes següents, de menor a major estat d'oxidació del no metall..

HIPO- ......................... -ÓS 4, 3 Nombre d'estats d'oxidació

......................... -ÓS 4, 3, 2 (Ex. el clor té 4 estats possible positius: +1+,3,+5,+7.

......................... -IC 4, 3, 2, 1

PER- ......................... -IC 4 Hipoclorós ,clorós, clòric i perclòric

*Aquests compostos amb oxigen en aquesta nomenclatura també s'anomenen Anhídrids

ALTRES COMPOSTOS

Els peròxids: grup peroxo O2= número d'oxidació del oxigen: -2 (-O - O- ) =

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos Metall - No Metall.

COMPOSTOS TERNARIS

hidròxids : grup hidroxil OH - nombre d'oxidació -1

cianurs : grup ciano CN - nombre d'oxidació -1

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos : Metall - No Metall.

- Els grup actuen com el No metall

À C I D S

a) Àcids Hídrácids : No Metall + Hidrogen.

Nom. Estequiomètrica - S'anomenen :...........-UR de hidrogen

(veure No metall - No metall apartat b) compostos amb hidrogen)

Nom. Tradicional - La paraula ÀCID seguida del nom del no Metall acabat en -HÍDRIC.

b) Àcids Oxàcids: - Hidrogen + ( No Metall +Oxigen )

Nom. Estequimètrica

- Paraula ÀCID

- Prefix que indiqui el nombre d'oxígens seguits de la paraula -OXO-

- Nom de l'element acabat en - IC

- Estat d'agregació del no metall en números romans i entre parèntesis (...)

*** També es poden anomenar com a sals d'hidrògens.

Nom. Tradicional: Es convenient memoritzar : Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admès són els següents:

Grup del Bor

H 3B O3 àc. ortobòric ( bòric )

(H B O2)n àc. metabòric

Grup del carbó

H 2 C O2 àc. carbonós (H2 Si O3) n àc. metasilícic

H 2 C O3 àc. carbònic H 4 Si O4 àc. ortosilícic

Grup del nitrogen

H N O2 àc. nitrós H 3 P O3 àc. fosforós H 3 As O3 àc. arseniós

H N O3 àc. nítric H P O3 àc. fosfòric H As O3 àc. arsènic

H 3 P O4 àc. ortofosfòric

Grup del sofre

H 2 S O3 àc. sulfurós H 2 Se O3 àc. seleniós

H 2 S O4 àc. sulfúrico H 2 Se O4 àc. selènic

Grup halogenos

H Cl O àc. hipoclorós H Br O àc. hipobromós H I O àc. hipoiodós

H Cl O2 àc. clorós H Br O2 àc. bromós

H Cl O3 àc. clòric H Br O3 àc. bròmic H I O3 àc. iòdic

H Cl O4 àc. perclòric

H I O4 àc. periòdic

Grup del crom i del manganés (*)

H 2 Cr2 O7 àc. dicròmic H 2 Mn O4 àc. mangànic.

H 2 Cr O4 àc. cròmic H Mn O4 àc. permangànic

(*) El crom i el manganès actuen com no metalls amb valències +6 i +7

DIÀCIDS

Tots els diàcids es fan per condensació de dues molècules d'àcid i pèrdua d'una molècula d'aigua

Exemple: Formació del àcid dicròmic per condensació de dues molècules de àcid cròmic i pèrdua de una molècula de aigua

PEROXOÀCIDS

Es formen estos compostos en substituint en un oxoàcid, una espècie O-2 (oxo nombre d'oxidació -2 ), pel grup O-2 2 (peroxo nombre d'oxidació -1)

Per a identificar un peroxoàcid cal calcular el nombre d'oxidació del no metall, i adonar-se que no coincideix con el que el deuria correspondre.

Nomenclatura :-S'anteposa el prefix peroxo- al nom de l'àcid del qual procedeix

TIOÀCIDS

Es formen estos compostos en sustituint en un oxoàcid, una espècie O-2 (oxo) pel grup S-2

Nomenclatura : - S'anteposa el prefix tio- al nom de l'àcid del qual procedeix

- S'indica amb els prefixos di, tri,..... el nombre de grups O-2 (oxo) que s'han substituït

OXOÀCIDS POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats en addicionar més d'una molècula d'aigua H 2O a un Òxid no metàl·lic

Nom. Tradicional:-

Elements no metàl·lics de Grups Senars de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid	nombre de molècules d'òxid no metàl·lic	nombre de molècules d'aigua
àcid meta- .............	1 molècula	+ 1 H2O
àcid piro- ..............	1 molècula	+ 2 H2O
àcid orto- ..............	1 molècula	+ 3 H2O

Elements no metàl·lics de Grups Parells de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid	nombre de molècules d'òxid no metàl·lic	nombre de molècules d'aigua
àcid meta- .............	1 molècula	+ 1 H2O
àcid piro (di)- .......	2 molècula	+ 1 H2O
àcid orto- ..............	1 molècula	+ 2 H2O

meta	a vegades no es posa aquest prefixa	no és un àcid polihidratat
Di	es posa a vegades en comptes de piro
Es posen els elements que formen la molècula posant per subíndex la suma corresponent a cadascú i es simplifiquen els subíndex

-S'ha de buscar a que grup, senar o parell pertany l'element No metàl·lic

S A L S

Nom. Estequiomètrica :

- Es substitueix la paraula àcid

- Es canvia el sufix -ic per -at

- Preposició DE

- S'anomena el Metall indicant el seu estat d'oxidació en xifres romanes i entre parèntesis (...)

Nom. Tradicional:

- Canvia el sufix de l' àcid ( terminació)

Sufix-àcid ... -ós == canvia per ===> sufix-sal ... -IT

... -ic == canvia per ===> ... -AT

-seguit del nom del Metall acabat en -OS o en -IC segons sigui la seva valència

DISALS:

Es formen en sustituint els hidrògens d'un Diàcid per un catió (metall)

Nomenclatura: S'utilitza la mateixa que per les sals.

SALS ÀCIDES:

Si en formant la sal, algun hidrogen queda sense substituir, tindrem una sal àcida que s'anomena afegint el prefix : Hidrogen- al nom de 1 'anió corresponent, si es substitueixen dos hidrògens : Dihidrogen-.

Na HC O3 hidrogencarbonat de sodi Substitueix un hidrogen al H2 C O3

Na 2 H P O4 dihidrogenfosfat de sodi. Substitueix dos hidrogen al H 3 P O4

MOLÈCULES AMB DOS O TRES CATÍONS DIFERENTS

OXIDS, HIDROXIDS I SALS DOBLES, TRIPLES.

Aquestes molècules tenen dos o més elements (cations) diferents.

Nomenclatura: S'ha d'indicar després de posar l'anió el nombre de cations diferents mitjançant (doble), (triple), seguit de quins cations són

Ca Zn O2 dióxid (doble) de calci i zinc Be Ca (CO3)2 dicarbonat (doble) de beril·li i calci

=========================================

COMPOSTOS DE COORDINACIÓ: ELS COMPLEXOS:

Els complexos son especies químiques formades per un àtom central i diversos lligands, aquestes espècies químiques podens ser: cations, anios, o neutres.

Un àtom central:	generalment un metall de transició ( els metalls de transició omplen els orbitals d ), amb estat d'oxidació positiu o zero
Els lligands:	àtoms, ions o agrupacions d'àtoms, poden tenir carrega negativa, neuta o positiva
Enllaços:	El àtom central i els lligands s'uneixen per enllaços coovalents coordinates.*

* Un enllaç covalent es coordinat o datiu si la parella d'electrons compartits es posada per un solo àtom.

La agrupació complexa pot ser: positiva, neutra o negativa, i la seva càrrega és la suma de les càrregues de l'atom central i els lligands.

Com Formular un complexe:

Cal recordar com és l'estructura d'una formula química:

Estructura de la fórmula química és: d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( - )

grup Catió + grup Anió - ===> Ca +2 ( SO4 )-2 ====> Ca SO4

estructura fórmula

Formulació d'un complex

L'àtom central s'escriu al començament.

A continuació s'escriuen els lligands de esquerra a dreta : primer els aniòns despres els neutres i finalment els cations,( -, 0, +).

Si hi ha dintre un grup diversos lligands aquests van per ordre alfabètic del símbol.

Si el lligand es una agrupacio de diversos àtoms es posen entre parèntesis ( ).

Tota l'espècie complexa s'escriu entre claudators,[ ], indicant su càrrega electrica global .

El ordre de colocació a la molécula es l'habitual tant si el complex és un ió amb un altre ió senzill, o si el catió es complexe i l'anió també ho és.

Com Anomenar un complex:

Noms del lligands negatius:

F -	fluoro	CN -	ciano
Cl -	cloro	S2 O32-	tiosulfato
Br -	bromo	S 2-	tio
I - -	iodo	H -	hidruro (o hidro)
O22-	Peroxo	HO -	Hidroxi

Noms dels lligands neutres: S'acostuma a anomermar-los amb la terminació -il, el cas de l'aigua i el amoniac tenen noms especials

NO	nitrosil		H2O	aqua
CO	carbonil		NH3	amina

Primer es citen tots els lligans per ordre alfabètic, tenein en compte, que els prefixos multiplicadors: di tri, tetra... no se tenen en comte (si son prefixos corresponents al nom del lligand, di, tio, peroxo,si que formen part de la ordenació alfabètica: peroxo s'ordena ter la p no per la o)

Els noms dels diferents lligands s'escriuen seguit sense cap separació.

El àtom central se escriu seguit dels lligands sense cap separació la seva terminació será :

-at	Si la espècie complexa es negativa
el nom del àtom central	Si la espècie complexa es positiva o neutra

S'escriu a la dreta l'estat d'oxidació de l'àtom central amb xifres romanes entre parèntesis.

L'ordre en que s'han d'anomenar els ions en una fórmula on hi ha complexos, es la mateixa de sempre: primer l'anió i despres el catió, de dereta a esquerra.

Exemples

Formular:

Cloruro de tetraamminadiclorocromo(III)==> CrCl2(NH3)4)] Cl

Diamminadiaquadicloropal·ladi(II) ==>Pd Cl2(NH3)2 (H2O)2]

Anomenar:

1. [FeCl(H2O)5)]+2

Espècie química: Catió Complex

Catió complex:

Àtom central del complex: ferro ,Fe,

Lligands: Cl - cloro (negatiu) H2O aquo (neutre)

Estat d'oxidacio del ferro: la carga de l'ió complexe és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +2=Fe -1+5·0 => Fe= +3 ==>III

Nom: catió pentaquocloroferro(III)

2. [PtCl(NH3)3)] Cl

Espècie química: Molécula neutra

Anió: Cloruro de (Cl -)

Catío complex:

Àtom central del complexe: platí ,Pt,

Lligands: Cl - cloro (negatiu), NH3 amin(neutre)

Estat d'oxidacio del platí: la carga de l'ió complex és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +1=Pt -1+3·0 => Pt= +2==> II

Nom: Clorur de triamminacloroplatí(II)

3. K3 [Ni(CN)5]

Espècie química: Molécula neutra

Catió: de potasi, K

Anío complex:

Àtom central del complexe: niquel, Ni,

Lligands: CN - ciano (negatiu)

Estat d'oxidacio del niquel: la carga de l'ió complexe es igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: -3=Ni +5(-1) => Ni= +2 ==> II

Nom: pentacianoniccolat(II) de potasi

EXEMPLES DE FORMULACIÒ DE COMPOSTOS EN ELS TRES TIPUS DE NOMENCLATURES

I- Estructura de les fórmules químiques

II- Escala d'electronegativitats

III- Indicació de la nomenclatura més utilitzada

A - COMPOSTOS BINARIS

a- Metall i No Metall

1- Metall i Hidrogen Els hidrurs metàl·lics

2- Metall i No metall Les sals hidràcids

(el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

3- Metall i Oxigen Els òxids metàl·lics

b- No Metall i No Metall

1- Hidrogen i No metall Els àcids hidràcids

2- No Metall i No Metall Altres hidrurs (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

3- No metall i Oxigen Els òxids No metàl·lics

B - COMPOSTOS TERNARIS

a- Metall i grup (OH) Els hidròxids

b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen) Els àcids oxoàcids

c- Metall i grup (No Metall + Oxigen) Les oxosals

d- Metall i grup [ H + (No metall +Oxigen)] Les sals àcides

Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures

I ) - Estructura de la fórmula química: és d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( - )

grup Catió + grup Anió - ===> Ca +2 ( SO4 )-2 ====> Ca SO4

estructura fórmula

II ) - Escala de electronegativitats creixents compostos amb oxigen

òxids

Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F

hidrurs .....urs

compostos amb hidrogen

creixement de l'electronegativitat

___________________________________

III ) - Nomenclatura més utilitzada en aquest tipus de compost -S'indica com:

___________________________________

A- COMPOSTOS BINARIS

a- Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

___________________________________

Metall i Hidrogen :

Els Hidrurs metàl·lics Metalls B, Si , C , As , P, N, H T , Se , S , I , Br , Cl , O , F

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Fe H 2	Fe +2, H -1	dihidrur de ferro	hidrur de ferro( II)	hidrur ferros
Fe H 3	Fe +3, H -1	trihidrur de ferro	hidrur de ferro(III)	hidrur fèrric

Ba H 2	Ba +2, H -1 (un sol estat d'oxidació)	dihidrur de bari	hidrur de bari (II )	hidrur bàric hidrur de bari

___________________________________

Metall i No Metall:

Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

Sals hidràcids

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Na F	Na +1, F -1	fluorur de sodi	fluorur de sodi	fluorur sòdic/de sodi
Fe Cl2	Fe +2, Cl -1	diclorur de ferro	clorur de ferro (II)	clorur ferrós
Fe Br3	Fe +3, Br -1	tribromur de ferro	bromur de ferro(III)	bromur fèrric
Cu I2	Cu +2, I -1	diiodur de coure	iodur de coure (II)	iodur cuprós

Fe2 S3	Fe +3, S -2	trisulfur de diferro	sulfur de ferro (III)	sulfur ferrós

* veure sals d'àcids hidràcids

___________________________________

Metall i Oxigen :

Metalls B, Si ,C ,As, P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

Òxids Metàl·lics

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Fe O	Fe +2	òxid de ferro	òxid de ferro ( II)	òxid ferrós
Fe 2O3	Fe +3	triòxid de diferro	òxid de ferro( III)	òxid fèrric

Ba O	Ba +2 (El Ba un sol estat d'oxidació)	oxid de bari	òxid de bari (II)	òxid bàric òxid de bari

___________________________________

b- No Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O ,F

___________________________________

Hidrogen i No Metall:

Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te, Se, S ,I , Br ,Cl O , F

Hidrurs No Metàl·lics

(Àcids hidràcids)

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
H F	H +1, F -1	fluorur d'hidrogen		fluorur d'hidrogen *àcid fluorhídric (H2O)
H Cl	H +1, Cl -1	clorur d'hidrogen		clorur de hidrogen * àcid clorhídric (H2O)
H Br	H +1, Br -1	bromur d'hidrogen		bromur d'hidrogen *àcid bromhídric(H2O)
H I	H +1, I -1	iodur d'hidrogen		iodur de hidrogen * àcid iodhídric (H2O)

H2 S	H +1, S -2	sulfur de dihidrogen		sulfur de d'hidrogen *àcid sulfhidric(H2O)

* Aquests compostos tenen caracter àcid En disolució aquosa

Aquest grup s'anomena també acids hidràcids ( en sustituint l'hidrogen per un Metall donen les sal hidràcids (referit al apartat: a) Metall i No Metall 2)

___________________________________

2- No Metall i Hidrogen :

Metalls B, Si ,C , As , P, N H Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

Altres hidrurs

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

NH3

N +3, H -1

trihidruro d'nitrogen

amoníaco

CH4

C +1, H -1

tetrahidruro d'hidrogen

metano

___________________________________

No Metall i Oxigen

Metalls B, Si ,C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

Els òxids No metàl·lics

Fórmula	Estats d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
S O2	S +4	diòxid de sofre	òxid de sofre ( IV)	òxid sulfurós
S O3	S +6	triòxid de sofre	òxid de Sofre ( VI)	òxid sulfúric

Cl2O	Cl +1	monòxid de diclor	òxid de clor ( I )	òxid hipo clorós
Cl2O3	Cl +3	triòxid de de diclor	òxid de clor ( III )	òxid clorós
Cl2O5	Cl +5	pentaòxid de diclor	òxid de clor ( V )	òxid clòric
Cl2O7	Cl +7	heptaòxid de diclor	òxid de clor ( VII )	òxid per clòric

SiO2	S +4	diòxid de silici	òxid de silici (IV)	òxid silícic
H2 O	H +1 ,O -2	òxid de dihidrogen		aigua

___________________________________

B- COMPOSTOS TERNARIS

a- Metal i grup (OH) - : Metalls grup O H

Els hidròxids

Fórmula	Estats d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Fe (OH) 2	Fe+2, OH- -1	dihidròxid de ferro	hidròxid de ferro( II)	hidròxid ferros
Fe (OH) 3	Fe+3,OH- -1	trihidròxid de ferro	hidròxid de ferro(III)	hidròxid fèrric

Ca (OH)2	Ca+2,OH- -1 (un sol estat 'oxidació)	dihidròxid de calci	hidròxid de calci (II )	hidròxid càlcic hidròxid de calci

* Els hidròxids tenen caracter bàsic

___________________________________

b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen):

Els àcids oxoàcids H grup ( no metall + oxigen )

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

H2 SO3

S + 4

SO3 -2

H +1

(*)Trioxosulfat de dihidrogen

àcid Trioxosulfúric(IV)

Trioxosulfat (IV) d'hidrogen

àcid sulfurós

H2 SO4

S + 6

SO4 -2

H +1

(*)Tetraoxosulfat de dihidrogen

àcid Tetraoxosulfúric(VI)

(*)Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen

àcid sulfúric

(*) Sanomenen com sals de hidrogen : veure oxosals

HClO2

Cl +3

ClO2 -1

H +1

(*) Dioxoclorat d'hidrogen

àcid dioxoclòric (III)

(*)Dioxoclorat(III)

d' hidrogen

àcid clorós

___________________________________

c- Metall i grup ( No metall + Oxigen) :

Oxosals Metalls grup ( no metall+oxigen )

Fórmula

Estats d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

Cu2 SO3

S + 4

SO3 - 2

Cu +1

Trioxosulfat de dicoure

Trioxosulfat (IV)

de coure ( I )

sulfit cuprós

Cu SO4

S + 6

SO4 - 2

Cu + 2

Tetraoxosulfat de coure

Tetraoxosulfat (VI)

de Cure ( II )

sulfat cupric

CuClO2

Cl +3

ClO2 - 1

Cu +1

Dioxoclorat de coure

Dioxoclorat (III)

de Coure ( I )

clorit cuprós

* Es sustituexen tots els hidrogen del oxoàcid per un metall

___________________________________

d- Metall i grup [ H +(No metall+oxigen)]:

Sals àcides Metalls grup [ H + ( no metall + oxigen )]

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

Na H SO3

S + 4

(SO3 H) -1

Na +1

bisulfit sòdic/de sòdi

Hidrogenosulfit de sodio

Ca (HSO4 )2

S + 6

(SO4 H) -1

Ca +2

bisulfat sòdic/de sòdi

Hidrogenosulfat de sodio

* Solament poden tenir sals àcides els àcids que tinguin més de un hidrogen

* Per anomenar una sal àcida amb dos o més hidrògens es posen els sufixos Di,Tri..hidrogen..

------------------------------------------------------

NOMENCLATURA QUÍMICA ORGÀNICA

Saturats: Alcans (-) Lineals

cíclics

Hidrocarburs Alquens (=) Lineals

Insaturats: Alquins ( = ) Cíclics

Aromàtics

I- ALCANS : Cn H2n+2

a) Alcans lineals no ramificats:

El nom d'un alcá és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació -a.

Metà CH4 CH4

Età C2H6 CH3- CH3

Propà C3H8 ........... CH3- CH2 - CH3

Butà C4H10 CH3- CH2 - CH2 - CH2

Pentà CH5H12 CH3- CH2 - CH2 - CH2 - CH3

DECÀ C10H22 CH3-CH2-CH2 -CH2 -CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3

Undecà C11H24

Dodecà C12H26

Eicosà C20H42

Triacontà. C30H62

Tetracontà C40H82

Hectà C100H102

b)Alcans de cadena ramificada:

1 - La seqüència més llarga de carbonis és la cadena principal i dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta de cadenes (radicals) es consideren secundaries i s'anomenen com a radicals.

RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar-se amb un altre hidrocarbur. S'anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació -il

2 - En cas que hi hagi dues cadenes amb igual nombre de carbonis, essent aquest nombre el de la seqüència més llarga, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals.

3 - Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtoms de carboni que van units a algun radical tinguin els números més baixos possible.

4 - Quan s'anomena l'hidrocarbur, s'escriuen els noms dels radicals per ordre alfabètic, precedits del número que indica el carboni de la cadena principal al qual estan units, i a continuació el nom de l'hidrocarbur fixat per la cadena principal.

5 - En cas de tenir una cadena principal triada, amb dos substituents diferents ocupant posicions tal que, tant si es comença a numerar per un extrem com per l'altre, els nombres que corresponen als carbonis que estan units a aquests substituents són els mateixos, s'atribueix el nombre més baix al carboni unit al substituent que s'ha de citar primer per ordre alfabètic.

6 - Quan hi ha dos o més susbtituents iguals a la cadena, el nom del radical va precedit d'un prefix multiplicador: di-, tri-, tetra-,...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordre alfabètic, si el radical és senzill.

7- En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels substituents s'han de separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets.

Radicals complexos :

Quan un substituent no prové d'un hidrocarbur lineal, el radical s'ha d'anomenar exactament com si fos un hidrocarbur, però substituint la terminació pròpia de l'hidrocarbur (-à) per la radical (-il). Cal escriure aquest nom entre parèntesis, i fer-lo precedir del número del carboni de la cadena principal a la qual va unit. La numeració del radical comença en el punt d'unió a la cadena principal.

Noms sistemàtics d'alguns radicals complexos:

C H3

C H3 C H2 C H2

Iso- R-C H terc- R -CH3 Sec - R -C H

C H3 C H3 C H3

HIDROCARBURS INSATURATS

ALQUENS: Cn H2n

S'anomenen canviant la terminació -à dels alcans per la terminació -é , per cada enllaç doble s'eliminen dos hidrogens a l' alca corresponent, (R-C = C-R').

La cadena principal es la més llarga on és l'enllaçs doble.La numeració dels carbons es fa començant per aquell extrem que té l'enllaç doble més a prop.

Davant el nom de la cadena mes llarga triada es posa el nombre del carbo on es troba el doble enllaç. Si n'hi ha dos enllaços dobles es posen els nombres dels carbons on es troben davant el nom corresponent a la cadena mes llarga en la qual es trobe aquest dobles enllaços amb la terminació -dieno

ALQUINS: Cn H2n-2

S'anomenen canviant la terminació -à dels alcans per la terminació -í , per cada enllaç triple s'eliminen quatre hidrogens a l'alca corresponent, (R-C = C-R'). La formulació es semblant a la de los enllaços dobles. Els enllaços dobles tenen prioritat sobre els enllaços triples.

Per formular un hidrocarbur insaturat i ramificat:

- La cadena principal d'un hidrocarbur insaturat i ramificat:

- Té el màxim número de insaturacions

- És la cadena més llarga

- Hi tenen prioritat els dobles enllaços sobre els triples en igualtat de condicions

HIDROCARBURS CÍCLICS

Son hidrocarburs que tenen una cadena tancada. S'anomenen amb el prefix cicle- davant del nom de l'hidrocarbur d'igual nombre d'àtoms de carboni.

Per numerar un hidrocarbur cíclic, tenen prioritat els enllaços múltiples sobre els radicals alquilics.

HIDROCARBURS AROMÀTICS O ARENS

- L'hidrocarbur aromàtic més senzill és el benzè: C6 H6

- Els substituents sobre l'anell benzénic s'anomenen com a radicals del benzil.

Noms comuns d'alguns arens

CH3 CH3 CH3

CH3

CH3 CH3 CH3

Toluè orto- xilè meta- xilè para- xilè

Naftalè Antracè Fenantrè

GRUPS FUNCIONALS MÉS IMPORTANTS (per ordre de prioritat ascendent)

Grup	Nom de la Funció orgànica	Funció principal Sufix si és funció principal	Substituïen Prefix si no és funció principal
O \|\| R - C - O H	Àcid	àcid ..................... -oic àcid .............-carboxilic
R - C = O O R - C = O	Anhídrid d'àcid	anhídrid ............-oico
O \|\| R - C - O - R'	Sals Ester	....... -oat de (metall) R ....-oat de alquil (R')	alcoxicarbonil- ...........
O \|\| R - C - NH2	Amida	................... - amida ........ -carboxamida	carbamoil- ...............
R - C = N	Nitril	................ -nitril ................-carbonilo	ciano - ..................
H R' - C = O	Aldeid	..................... -al	formil- ................. oxo-...................
O \|\| R'' - C - R '	Cetona	.................... -ona	ceto-.................... oxo- ....................
OH \| R - CH - R '	Alcohol primari un grup OH secundari dos grupsOH terciari tres grups OH	................ -ol ..........……- diol ..........……- triol	hidroxi -................ dihidroxi -............. trihidroxi -............
C6H6 - OH	Fenol
R - NH2 R - NH - R' R - N - R' R''	Amina primari -NH2 secundaria =NH terciària = N	................. -amina di ............. -amina tri .............. -amina	amino- ...................
R - O - R '	Èter	R' ............-oxi-... R- , R' - , èter
R = R'	Doble enllaç	................- é
R = R'	Triple enllaç	................-í
R- CH2 - X ( X= halogen )	Derivats Halogenats		Halo- ................... solo prefixos Fluor, clor, bromo, iode
R- CH2 - NO2	Nitroderivats		solo prefixo nitro- ................

ORDEN DE PRIORITATS

àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona > alcohol > fenol > amina > èter >doble enllaç > triple enllaç > derivats halogenats > nitro derivats >

El grup funional prioritati numera els carbons de la cadena principal i es posa com sufix, la resta de grups es possen com prefixes.

Exemple : àcid 2,3-dibromo-4hidroxi-pentanoic

NOMENCLATURA

1- Substàncies amb un sol grup funcional:

La cadena principal d'un compost amb un grup funcional:

- La que té el grup funcional. La més insaturada

- La més llarga

2- Substàncies amb diferents grups funcional:

- Es tria el grup funcional principal segons la taula.

- La cadena principal és la que té més grups funcional principal.

- S'anomena amb el sufix del grup funcional principal. Els altres grup funcional s'anomenen amb els sufixos indicats a la taula.

Taula per la formació de compostos en la nomenclatura tradicional

Exemple amb el Clor com no Metall i el Ferro com Metall

OXOANIÓ

Hipo …….. -it ..........

................... -it ……..

................... -at ……..

per ........... -at ……..

METALL

............... .......

ÀCID OXOÀCID

Hipo …….. -os ........

................... -os …....

................... -ic ........

per ........... -ic …....

ÒXID NO METÀL·LIC

4,3 Hipo …….. -os ........

4,3,2 ................... -os …....

4,3,2,1 ................... -ic ........

4 per ........... -ic …....

NO METALL

............... .......

OXOSAL

Hipo …….. -it .......... …….-os …….

................... -it …….. …….-os …….

................... -at …….. …….-os …….

per ........... -at …….. …….-os …….

Hipo …….. -it .......... …….-ic …….

................... -it …….. …….-ic …….

................... -at …….. …….-ic …….

per ........... -at …….. …….-ic …….

CATIÓ

…..….-os …….

…..….-ic …….

ÒXID METAL·LIC

…..….-os …….

…..….-ic …….

HIDRÓXID

…..….-os …….

…..….-ic …….

SAL HIDRÀCID

...........-ur …..….

ANIÓ SIMPLE

..............-ur …...….

ÀCID HIDRÀCID

..........-hídric …..….

Perdua d'H+

més

Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)

Combinat amb oxigen

Valències positives (+)

guany d'electrons

mé s OH-

més

mé s H +

Combinat amb oxigen

Perdua d'electrons

Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents

En dissolució aquosa

OXOSAL

fórmula

Hipoclor-it ferr-os Fe(ClO)2

Clor-it ferr-os Fe(ClO2)2

Clor-at ferr-os Fe(ClO3)2

Perclor-at ferr-os Fe(ClO4)2

Hipoclor -it ferr-ic Fe(ClO)3

Clor-it ferr-ic Fe(ClO2)3

Clor-at ferr-ic Fe(ClO3)3

Perclor-at ferr-ic Fe(ClO4)3

HIDRÓXID

Ferr-os Fe(OH)2

Ferr-ic Fe(OH)3

SAL HIDRÀCID

Clor-ur ferr-os FeCl2

Clor-ur ferr-ic FeCl3

Combinat amb oxigen

Valències del Clor positives (+1,3,5,7)

Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents

El clor amb quatre valencies

METALL

Ferro Fe

OXOANIÓ

Hipoclor-it ClO -1

Clor-it ClO2-1

Clor-at ClO3-1

Perclor-at ClO4-1

NO METALL

Clor Cl

En dissolució aquosa

guany d'electrons

mé s H +

mé s OH-

ANIÓ SIMPLE

Clor-ur Cl-1

Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)

Perdua d'electrons

Combinat amb oxigen

ÒXID METAL·LIC

Ferr-os FeO

Ferr-ic Fe2O3

més

Perdua d'H+

ÒXID NO METÀL·LIC

4,+1 Hipoclor-os Cl2O

4,+3 Clor-os Cl2O3

4,+5 Clor-ic Cl2O5

4,+7 Perclor-ic Cl2O7

ÀCID HIDRÀCID

Clor-hídric HCl

CATIÓ

Ferr-os Fe+2

Ferr-ic Fe+3

ÀCID OXOÀCID

àcid (meta)

Hipoclor-os H ClO Clor-os H ClO2 Clor-ic H ClO3

Perclor-ic H ClO4

Estats de Oxidació

a) - Elements més corrents: amb els últims electrons de valència i el seus estats d'oxidació

Alcalins ( _s1 ) Alcalinoterris ( _s2 ) Anàlegs del bor ( _s2 _p1 )

Li Be B

Na Mg Al + 3

K + 1 Ca + 2

Rb Sr

Cs Ba Hidrogen H +1, -1

Fr Ra

Anàlegs del carboni (_s2_p2 ) Anàlegs de nitrogen (_s2_p3) Calcògens ( _s2 _p4 ) Halògens (_s2_p2)

- 4 C N -3,+1,+2,+3,+4,+5 O -2 F -1

Si P S

Ge +2, +4 As -3, +3,+5 Se -2, +4, + 6 Cl

Sn Sb Te Br -1,+1,+3,+5,+7

Pb I Bi +3, +5

Metal·ls de transició (_s- _d-- )

Ti +3, +4 Cr +2,+3, [+6]* Mn +2,+3,+4,[+6, +7]*

Fe Cu +1,+2 Zn +2

Co +2, +3 Ag +1 Cd

Ni Au +1,+3

Hg +1, +2

Pd +2

Pt +2,+ 4 * El crom i el manganès actuen amb aquests estat d'oxidació com a

No metalls veure els àcids cròmic, dicròmic, mangànic i permangànic

b) - Ions: OH - (hidroxo) 02= (peroxo) CN - (ciano) Hg 2 +2 (bimercuri) NH4+ (amoni)

O O O O

|| || || ||

HO - Cr - O H+ HO - Cr - OH H2O + HO - Cr - O - Cr - OH

|| || || ||

O O O O

H 2 Cr O4 + H 2 Cr O4 H 2 Cr2 O7

àc. cròmic àc. cròmic àc. dicròmic

Tal vez te pueda interesar:

Descargar

Enviado por:	Cris
Idioma:	catalán
País:	España

Palabras clave:

Compuestos binarios y terciarios Tabla periódica Valencias Estados de oxidación # Compostos binaris Metall Hidròxis Tioácids Oxoàcids Sals Molécules Hidrocarburs Aromàtics Grups funcionals Alcans Alquens Alquins

Te va a interesar