Formigues

Insectes. Himenòpters. Classes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Les formigues són insectes himenòpters que presenten un comportament social, es a dir, formen unes societats complexes, on cada individu té una determinada casta i realitza un treball concret.

A part de les formigues hi ha més insectes que tenen un comportament social, com els tèrmits, les abelles i les vespes.

Un paràmetre que ajuda a aquesta vida social es la comunicació que s'estableix dins de la colònia. Si aquesta falla, la colònia podria arribar a desaparèixer. Les formigues es comuniquen entre si mitjançant molècules odoríferes anomenades feromones, que son secretades per les formigues quan tamborinen el seu abdomen contra el terra o també amb el tacte i l'olfacte, reconeixent exemplars de la mateixa espècie però de distinta colònia.

L'àcid fòrmic que segreguen les glàndules anals de les formigues actua com un rastre, a més de ser el principal component del seu armament defensiu i ofensiu.

Les formigues tenen veritablement un comportament social, ja que son altruistes i capaces de morir per defensar la seva colònia. I també son animals que tenen la sang freda, és a dir, que quan disminueix la temperatura disminueix també la seva activitat.

Les formigues son reconegudes pels seus hàbits fitófags, constituint en vertaderes defoliadores, més que per les seves relacions beneficioses amb les plantes. En la fotografia, un exemplar de Atta Sexedens transportant una fulla de Celtis Tala (ulmacea).

Una formiga pot transportar molt més pes que el seu propi; alguna espècie posseeixen fortes mandíbules i mossegant quan es senten atacades.

En totes les regions avícoles del país existeixen formigues que invadeixen colmenas i competeixen per espai i aliment.

- pàgina 1-

MEMBRES DE LA COLÒNIA

Els principals membres d'una colònia són:

- MASCLE: És l'individu reproductor. Només apareix durant l'aparellament i després mor.

  • REINA: Única femella fecunda, capaç de pondre ous. Inicia la construcció del niu i és la mare de totes les obreres que hi viuen dins.

  • OBRERES: Són femelles estèrils encarregades de mantenir la reina, les larves, i la colònia.

- pàgina 2 -

ALIMENTACIÓ

Les formigues s'alimenten a través d'un procés anomenat trofilaxis en el que l'aliment es intercanviat de boca en boca d'una formiga a altre, per mitjà del qual les obreres provenen de proteïnes i aigua a les larves i las reines; les larves a la seva vegada mitjançant un procés que només elles poden realitzar, converteixen aquestes proteïnes en hidrats de carboni i els tornen en líquid salival que en consumit per els adults.

Les formigues cuiden les reserves de sucres contingudes en el nèctar dels nèctars extraflorals. En la fotografia s'observa una formiga obrera del gènere Atta patrullant les fulles d'una euforbiàciea.

Durant l'estiu acumulen grans i llavors com a previsió per l'hivern. Eviten la seva germinació escurant la cèl·lula germinal, sense la qual no poden néixer. Quan la pluja inunda el formigues, posant en perill la conservació dels seus aliments, les formigues tornen a treure's dels seus magatzems per exposar-los al sol fins que quedin prou secs i llavors tornen a guardar-los.

Els himenòpters tenen gran plasticitat i varietat. La majoria de les formigues son Fitófagas, es a dir, que s'alimenten de vegetals, però, algunes també mengen llavors, fongs, altres insectes i animals vius o morts.

Les formigues vermelles entren El problema que aporta el combat

en les colmenes per les nits per amb formigues es que molts dels

alimentar-se amb mel i cries d'abelles dels productes que s'utilitzen

les quals tenen moltes proteïnes. Les també afecten a les abelles.

negres, en canvi, incuben les pupas

en l'entretapa aprofitant el calor.

- pàgina 3 -

NIU

Els formiguers son uns nius construits per les formigues per guarir-se i per emmagatzemar aliments. Per construir-los les formigues utilitzen les seves mandíbules i les potes posteriors.

La cambra del formiguer amb més moviment és on trobem les larves i les pupes.

Les formigues normalment no s'allunyen més de 30 metres del formiguer i per tornar es poden guiar per l'olfacte o per la llum del sol.

La formiga es un insecte social que depèn de la colònia para subsistir; cada colònia - formiguer sol albergar entre 300.000 i 500.000 formigues que, en cas de ser molestades, poden desplaçar-se e instal·lar-se de nou ràpidament.

Els nius de les formigues són molt variats:

De vegades constitueixen conjunts abombats de brancades disposades en galeries, per sobre d'una càpsula de terra, amb numeroses càmares; altres vegades son reunions de compartiments foradats en les fustes velles; altres nius apareixen construïts amb terra amassada, etc.

- pàgina 4 -

PARTS DEL COS DE LA FORMIGA

El cos de les formigues està dividit en tres parts: cap, tòrax i gàster.

Al cap hi trobem: els ulls compostos, que permeten a la formiga d'orientar-se a través de la llum polaritzada. Les antenes, que és on resideixen els sentits del tacte i de l'olfacte i tenen forma de colze.

I les mandíbules, que són robustes i de caràcter mastegador, poden estar molt modificades segons les espècies i segons el treball de cada individu.

Al tòrax hi trobem: les potes, que són fortes i articulades; cadascuna consta de 5 parts diferents: cadera o coxal, trocànter, fèmur, tíbia i tars. Les ales membranoses que desapareixen després del vol nupcial.

A l'abdomen hi trobem l'aparell digestiu i els estigmes respiratoris, petits orificis per on entra l'aire dins de l'aparell respiratori.

El cap té una gran mobilitat i pot girar amb facilitat al voltant de l'estret coll.

La cutícula es la capa més externa del cos i serveix per protegirlo dels cops i de la transpiració; actua com si fos un esquelet extern.

Les ungles estan l'extrem de cada pota i ajuden a desplaçar-se sobre superfícies verticals.

  • pàgina 5 -

ALGUNS EXEMPLES DE FORMIGUES

Existeixen dos grups de formigues: les pròpies de jardí i camp, i les que s'han adaptat a viure amb l'home, alimentant- se del seu menjar i construint els seus formiguers en estructures y edificacions.

TIPUS:


1.GANADERAS:

Elles cuiden i vigilen les poblacions de pulgons que es reprodueixen a ritmes vertiginosos fins cobrir per complet les plantes sobre les que es fixen.

Lis regalen carícies i carantonyes que son recompensades suquejant un líquid dolç que per les formigues es un aliment exquisit.

De vegades, inclòs, lis fabriquen petits corrals en els formiguers, on els engreixen a ells i a las seves cries, que vigilen amb cura.

2.FORMIGA AZTECA:

Formigues polimòrficas de la subfamília dolicoderinas, usualment de color fosc i de petit tamany(fins 5mm).

Es coneixen 70 espècies, totes arborícoles.

Distribució neotropical.

3.FORMIGA LEGIONARIA:

Els soldats d'aquestes formigues mesuren entre 9 i 14 mm, i la seva característica principal es la presencia d'unes poderoses mandíbules.

Les obreres són molt més petites i no tenen les mandíbules tan desenvolupades.

No tenen ulls o els tenen molt reduïts, i per això a l'hora d'orientar-se i trobar les seves preses utilitzen el tacte i les senyals químiques deixades per altres individus.

Les seves colònies arriben a tenir més d'un milió d'exemplars.

Es distribueixen per tota Amèrica tropical, sempre en zones que no tinguin una estació seca, excessivament dura.

4.FORMIGA VERMELLA SILVESTRE:

Es un himenòpter de tipus aculejat amb peces bucals mastegadores i llepadores.

Un caràcter distintiu es el de tenir les antenes doblegades en forma de colze i la faceta més característica es el seu elevat grau de polimorfisme i gregarisme, que concreta en les immenses colònies de milers d'individus que viuen en els nius subterranis, anomenats formiguers.

Es una espècie depredadora que viu en la Península Ibèrica.