Fonts d'energia

Energía solar # Energies primàries. Recursos energètics. Combustibles fòssils. Biomassa i residus

  • Enviado por: Puyolina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información

publicidad

Les Fonts de

l'energia

Índex

  • Les fonts d'energia

  • Pàg. 4

  • Què són els recursos energètics?

  • Pàg. 5

  • Les combustibles fòssils

  • Pàg. 6-7

  • L'energia nuclear

  • Pàg. 8-9

  • L'energia solar

  • Pàg. 10-11

  • L'energia hidràulica

  • Pàg. 12-13

  • L'energia eòlica

  • Pàg. 14

  • Biomassa i residus

  • Pàg. 15

  • L'energia geotèrmica

  • Pàg. 16

      • Autobiografia

    Pàg. 17

      • Opinió personal

    Pàg. 18

  • Les fonts d'energia

  • Energies primàries: són les quantitats d'energia que poden ser obtingudes de les fonts energètiques. També s'anomenen recursos energètics.

    L'energia s'obté dels pobles primitius feien servir l'energia muscular i aprofitaven l'energia del Sol i la força del vent. Després, m'aprengueren a aprofitar-ne la força dels animals i descobriren el foc, que va representar la primera revolució energètica.

    Les tres fonts d'energia tradicional (foc, aigua i vent) són considerables les primeres fonts importants d'energia que l'enginy humà va adaptar a les seves necessitats.

    Les fonts d'energia són els recursos dels quals pot obtenir-se energia per produir calor, llum, moviment, etc.

    L'ésser humà ha aconseguit aprofitar les diferents fonts d'energia (Sol, aigua, vent, foc, etc.), per obtenir-ne iberes formes i manifestacions i, així, produir treball o transformació entre si. Les formes d'energia més importants són: energia mecànica, tèrmica, elèctrica, nuclear, química, sonora i radiant.

  • Què són els recursos energètics?

  • Els recursos energètics són quantitats d'energia que poden ser obtingudes de les fonts energètiques.

    Els recursos energètics es classifiquen en dos grans blocs:

  • Recursos renovables. Provenen de fonts energètiques que es renoven en un període curt i de les quals hi ha reserves il·limitades, com ara les que provenen del Sol, el vent, de l'aigua del mar, dels rius, etc.

  • Recursos no renovables. Són les que provenen de fonts d'energia que trobem a la Terra en quantitat limitada, i per tant, són exhauribles, com ara el petroli, el gas natural, el carbó, l'urani, etc. S'exhaureixen a mesura que es consumeixen i triguen milions d'anys a recuperar-se.

  • - solar tèrmica: prové de la transformació de la llum solar en calor

    - solar fotovoltaica: transforma la llum solar en elecrticitat

    renovables - hidràulica: prové de l'aigua

    - eòlica: prové del vent

    - biomassa i residus: prové de la crema de llenya i de residus

    - geotèrmica: prové de l'energia interna de la Terra

    Energies - mareomotriu: prové del moviment de les marees dels oceans

    - de les ones: prové de les ones dels mars

    - d'origen fòssil: prové del petroli, el carbó i el gas natural

    no renovables - origen nuclear: prové de materials radioactius com ara l'urani, el plutoni...

    Sectors d'energies renovables i no renovables

  • Els combustibles fòssils

  • Els combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli) són restes vegetals i animals de fa milions d'anys, que acumulats en grans quantitats van sofrir un seguit de transformacions que es coneixen amb el nom de fossilització.

    Formació del petroli

    El petroli es va formar principalment a partir d'antigues plantes i bactèries microscòpiques que van viure en l'oceà i en mars d'aigua salada. Quan aquests microorganismes van morir i van caure al fons marítim, es van barrejar amb sorra i sediments i formaren un fang ric en compostos orgànics. A mesura que les capes de sediments s'anaven acumulant sobre aquest fang orgànic, el fang s'anava escalfant i poc a poc s'anava comprimint en un esquisit, transformant-se químicament el material orgànic en petroli i gas natural.

    En la combustió del petroli tal i com s'esdevé amb el carbó, la combustió de gasoils, querosè i gasolines allibera a l'atmosfera multitud d'agents contaminants, com els òxids de carboni (CO i CO2) i de nitrogen (NO i NO2), hidrocarburs volàtils, vapor d'aigua i altres que depenen dels additius que s'afegeixen als combustibles per a millorar-ne el rendiment. Tots són reposable d'una gran part de la contaminació atmosfèrica que generen els processos industrials i el transport.

    Una de les conseqüències de l'actual dependència del petroli que sofreix la humanitat és la destrucció de platges, peixos i aus marines degut als abocaments accidentals de cru en el mar.

    Conseqüències que provoca el petroli.

    Formació del carbó

    El carbó que avui utilitzem es va formar a partir de generacions de plantes que va morir en antics pantans i que es van asentant baix sediments. Aquest material vegetal formà primer un material orgànic compacte denominat turba. Amb el pas del temps, la presió i la calor que fa l'acumulació i l'engrosament de les capes de sediments sobre la turba provocaven la sortida gradual de l'humitat. Això augmenta el contingut de carboni de la turba, que al final, es convertia en carbó.

    En la combustió del carbó s'alliberen a l'atmosfera diversos agents contaminants, com el diòxid de sofre (SO2), diversos òxids de nitrogen (NO i NO2) i monòxid i diòxid de carboni (CO i CO2). Aquestes substàncies, entre d'altres, són les reponsables de la pluja àcida i de l'efecte hivernacle, que tenen conseqüències molt greus per al medi ambient, ja que la pluja àcida produeix efectes perjudicials per a la vegetació, els animals els materials, i en conjunt sobre els ecosistemes terrestres i els aquàtics. D'altra banda l'efecte hivernacle fa augmentar l'escalfament global de la terra.

    Formació del gas natural

    La major part del gas natural s'ha format a partir del plancton (petits organismes aquàtics). Aquests organismes van ser comprimits lentament sota capes de sediments. Al llarg de milions d'anys, la presió i la calor generats pels sediments acumulats es van convertir en aquest material orgànic gas natural. El gas natural es compon principlament de metano i altres hidrocarburos lleugers.

  • L'energia nuclear

  • Les centrals nuclears utilitzen les reaccions nuclears de fissió per escalfar l'aigua o altres fluids que fan moure la turbina. Una vegada escalfat el fluid, el procés es similar al d'una central hidroelèctrica.

    Una reacció nuclear de fissió consisteix a trencar un àtom quan una particula xoca a gran velocitat amb el nucli d'un àtom i el trenca en dos o més nuclis més petits, de manera que s'allibera una gran quantitat d'energia. En el procés s'alliberen novament neutrons que xoquen amb altres àtoms del material radioactiu i multipliquen el procés. Aquest fenomen s'anomena reacció de cadena.

    Esquema d'una reacció nuclear en cadena.

    El reactor nuclear és l'element més característic d'aquest tipus de centrals. És la part de la instal·lació que eprmet produir reaccions nuclears en cadena de manera controlada per aprofitar l'energia tèrmica que s'hi genera. L'edifici que el conté està fet de parets de formigó molt gruixudes per minvar la radiació.

    Un esquema d'un reactor nuclear.

    Una central nuclear provoca molts inconvenients:

  • L'impacte paisatgístic que provoca la construcció de les centrals nuclears altera de vegades la bellesa de determinats entorns naturals.

  • La descàrrega d'aigua calenta provocada per la refrigeració del vapor emprat en les turbines eleva el nivell tèrmic de les aigües de rius i embassaments i altera l'ecosistema.

  • L'emissió de vapor d'aigua que es duu a terme a les torres de refrigeració pot modificar el microclima de l'entorn.

  • El funcionament de les turbines, els turboalternadors i el parc de transformadors produeix soroll que, de vegades, pot arribar a ser molest.

  • Els residus i la radioactiviat.

  • Chernòvil en l'actualitat

    Central nuclear

    Reactor

    Turbina

    Alternador

  • Energia solar

  • L'energia solar és una font d'energia renovable, la més abundant i la principal. N'hi ha dos tipus d'energia solar: energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica.

    Darrerament ha adquirit molta rellevància l'arquitectura bioclimàtica, que té com a finalitat aprofitar al màxim l'energia solar en la construcció d'edificis. En les fptpgrafies pots veure com s'ha aprofitat el sostre de la casa i el de la benzinera per instal·lar-hi plaques solars.

    Energia solar tèrmica.

    S'utilitza per a la producció d'aigua calenta sanitària (dutxes, cuines, etc.) i per la calefacció d'habitathes i piscines. Una instal·lació solar tèrmica consisteix en un captador solar o planell solar que capta la radiació solar, un dipòsit acumulador que emmagatzema l'energia tèrmica obtinguda i uns elements auxiliars (canonades, bombes, vàlvules, etc.) que s'encarreguen de la distribució de la calor fins als llocs de consum.

    El captador solar tèrmic pla de coberta vibarada és un dels tipus més populars i utilitzats. Els elements que el formen són: coberta transparent, tubs de circulació, superfícies absorbent i material aïllant.

    Energia solar fotovoltaica

    Un altre sistema d'aprofitament de l'energia solar és la conversió fotovoltaica, que consisteix a transformar directament la radiació lluminosa del Sol en energia elèctrica.

    Les cèl·lules fotovoltaiques són el principal component d'una instal·lació solar fotovoltaica i estan constituïdes per una làmina de material semiconductor que té la propietat de produir electricitat quan hi incideix la llum. Aquest fenomen es coneix amb el nom d'efecte fotovoltaic.

    Una cèl·lula individual normal té una superfície de 75 cm² i una potència d'1 W aprox. per una radiació de 1000 W/m², una tensió de 0,5 V i un corrent continu d'uns 2 A.

    També formen part d'una instal·lació solar fotovoltaica els elemtns següents:

    • Bateria o acumulador: es fa servir en instal·lacions autònomes no connectades a la xarxa elèctrica per emmagatzemar energia elèctrica.

    • Inversor: té la funció de transformar el corrent continu generat per la instal·lació solar fotovoltaica en corrent altern, i poder utilitzar aparells de consum més habitual o per poder lliurar l'energia a la xarxa elèctrica.

    • Regulador de càrrega: en instal·lacions autònomes té la funció de protegir els acumuladors contra la sobrecàrrega i la descàrrega excessiva. Cèl·lules fotovoltaiques

    N'hi ha dos tipus d'instal·lacions solars:

    • Instal·lacions autònomes o aïllades de la xarxa elèctrica: aplicacions agrícoles, senyalització i comunicacions, electrificació d'habitatges, etc.

    • Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica: centrals fotovoltaiques i sistemes integrats en edificis.

  • Energia hidràulica

  • El sol és l'origen d'aquesta font d'energia ja que a l'evaporar l'aigua del oceàns, llacs i rius dóna lloc al cicle d'aigua. L'aigua en el seu transcurs per la superfície terrestre té tendència, degut a la gravetat, a ocupar les posicions baixes i l'energia que aquestes caigudes produeixen és explotable per les centrals hidroelèctriques.

    A les centrals hidroelèctriques es genera electricitat a partir de l'energia de l'aigua associada al seu moviment en els rius o en circular, forçadament, a través de canonades.

    Esquema d'una ventral hidroelèctrica

    Utilitzen l'enegia potencial gravitatòria que té l'aigua emmagatzemada en els embassaments. L'aigua cau dels embassaments des d'una gran alçada i arriba a una turbina a gran velocitat.

    Una turbina és un dispositiu que té una sèrie de paletes disposades al voltant d'un eix. L'aigua gran velocitat fa girar les pales de les turbines i el gir de les turbines fa girar, alhora, un generador elèctric, també anomenat alternador, que és un aparell que produeix electricitat.

    Els components més característics d'una central hidroelèctrica són:

    • La presa o embassament. És una construcció, normalment de formigó, sobre la llera del riu que té com a finalitat retenir l'aigua, per fomrar un embassament o llac artificial. D'aquesta aigua se'n desvia una part, que a través d'un canal o una canonada es porta a la sala de màquines. Les preses soler ser el component essencial de les grans centrals.

    • Els conductes d'aigua. Són els encarregats de canalitzar i transportar l'aigua des de la presa fins a la turbina. La conducció d'aigua que va directament fins a la turbina s'anomena específicament canonada forçada.

    • La casa o sala de màquines. És on estan situades, principalment, la turbina, el generador elèctric o alternador, els automatismes i altres elements auxiliars. La turbina hidràulica és una màquina destinada a transformar l'energia de l'aigua en energia mecànica, és a dir, en un moviment de rotació que es transmet a l'alternador. L'alternador o generador elèctric és una màquina comuna en la majoria de centrals, que rep l'energia mecànica de la turbina i la transforma en energia elècrtica.

    • Els transformadors. El corrent elèctric obtingut en l'alternador, d'alta intensitat i tensió mitjana, es modifica per mitjà dels transformadors elevadors (s'eleva la tensió i es disminueix la intensitat), per facilitar-ne el transport en línies d'alta tensió, les quals permeten utilitzar cables més prims i reduir-ne les pèrdues. Abans d'arribar a casa nostra, altres transformadors, en els reductors, la convertiran en baixa tensió (220 V), que és la que fem servir per a usos domèstics.

    • El parc de distribució. És el lloc on la central es connecta a la xarxa de transport i distribució.