Fongs

Éssers vius. Basidiomicets. Agaricals

  • Enviado por: Knal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

  • CARACTERÍSTQUES PRINCIPALS

  • Els fongs són un grup molt heterogeni d'éssers vius, de difícil classificació, considerats un regne independent dels animals i dels vegetals.

    La seva característica fonamental és que són heteròtrofs; per tant, no són capaços de realitzar la fotosíntesi i han d'obtenir l'energia per a viure a partir de matèria orgànica ja existent.

    Els fongs tenen unes característiques que els diferencien notablement i que ens mostren de forma evident de que no es tracta d'una planta. Els fongs estan emparentats amb els vegetals per la seva forma de reproduir-se, i amb els animals pel seu particular metabolisme que emmagatzema glicogen, un element característic que es troba en quantitats importants al fetge dels animals,   i per contenir quitina en els seus teixits, un polímer lineal  que es troba a la closca dels insectes.
    Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d'ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder-los observar, d'aquí que s'anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són  els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong.

    TAXONOMIA DELS FONGS SUPERIORS

    TALL ESQUEMÀTIC D'UN FONG DE LA CLASSE DELS BASIDIOMICETS I ORDRE DELS AGARICALS.

    Si volem conèixer bé els fongs caldrà realitzar un examen morfològic que ens doni una idea clara de cada part de que es composa un exemplar. Per exemple, un bolet  de l'ordre dels agaricals pot estar format pel Capell (Carpòfor), himeni, (himenòfor)  peu o cama, anell o vel, volva i miceli. És essencial saber diferenciar cada un d'aquest elements, doncs la majoria de vegades es requereix una observació acurada per tal d'identificar el fong. Factors naturals com el

    vent, la pluja o el sol,

    poden eliminar o alterar qualsevol d'aquest elements; poden perdre l'anell, el granulat de la cutícula del capell, o es poden produir variacions importants a la seva coloració, amb la qual cosa es fa més difícil la seva identificació.

    CAPELL O BARRET
    És una de les parts fonamentals per l'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat.  La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.

    HIMENI
    És la part reproductora del fong. Es tracte d'un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d'espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum.

    PEU O CAMA
    El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s'hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l'espècie, com és la forma, la separabilitat,  la ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència.

    ANELL O VEL
    L'anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que al no haver-se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alts (Macrolepiota procera), a mitja alçada (Agaricus campestris), o relativament baixos (Amanita pantherina).

    VOLVA
    Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s'anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).

    MICELI
    El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l'autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada.  Existeixen més de 50.000 espècies. La micologia és una ciencia que es troba dins de la biología i, estudia els fongs. Els fongs es desenvolupen prefentement en llocs humits i foscos perquè no necessiten la llum per sobreviure.

    Dins dels fongs n'hi ha de:

    - paràsits, tant d'animals (per exemple, els que produeixen les micosis de la pell) com de plantes (míldiu, botritis, banya del sègol, etc.);

    - sapròfits, que s'alimenten a partir de restes mortes, tant d'animals com de vegetals (com ara el bolet de xop);

    - simbiòtics, com aquells que s'associen amb les arrels de les plantes formant les micorizes (com, per exemple, els esclata-sangs).

    FONGS SIMBIÒTICS 
    La simbiosi és la forma més comú de vida de la majoria dels fongs superiors. Podríem definir-la com una ajuda mútua, és a dir, es dona una cosa i se'n rep una altre a canvi. En el cas del fongs s'anomena simbiosi micorritzica, que és la relació d'un fong amb una arrel d'un arbre o planta superior. En aquesta mena de associació el fong rep de la planta l'aliment que necessita i a canvi, li paga fent que la planta obtingui del sòl amb més facilitat l'aigua i les sals minerals que li són necessaris. També passa que una determinada espècie de fong està relacionada amb una determinada espècie de planta; per exemple el pinetell (Lactarius deliciosus) prefereix les coníferes en canvi el rossinyol (Cantharellus cibarius) els planifolis.

    FONGS SAPRÒFITS 
    Aquest tipus de fong el podem trobar en quasi tots els mitjans naturals i artificials. Gairebé no hi ha cap matèria orgànica natural que no pugui ser degradada per aquesta mena de fong. Aquest organismes viuen de les deixalles d'altres plantes, a les que arriba a desintegrar. Si ben veritat és que no aporten cap ajut a la planta superior, tampoc la perjudiquen. En els cas dels arbres acostumen a atacar les parts mortes de la fusta. Un típic exemple de fong sapròfit és l'exquisit camperol, (Psalliota campestris) que creix en terrenys adobats per fems.

    FONGS PARÀSITS 
    Existeixen una sèries de fongs paràsits que viuen a expenses d'altres organismes vius, com ara plantes, animals insectes i d'altres fongs, als que provoquen greus lesions i que en ocasions pot arribar a causar la mort de l'organisme hoste.  Algunes espores d'aquest fongs són molt agressives i en el cas del arbres aprofiten qualsevol ocasió per infiltrar-se. La penetració del fong es produeix normalment a través d'una agressió patida a l'escorça de forma fortuïta, inclemències del temps, animals, insectes, etc. Un cas ben clar el tenim amb el Ceratocystis ulmi, que provoca la coneguda malaltia del om holandès o la Agrocybe aegerita, un fong comestible que ataca a les pollancres a les que arriba a consumir poc a poc.

    ESCOLA “SAGRATS CORS”

    C.COMÚ DE NATURALS

    Treball sobre els fongs