Fongs
Éssers vius. Basidiomicets. Agaricals
CARACTERÍSTQUES PRINCIPALS
Els fongs són un grup molt heterogeni d'éssers vius, de difícil classificació, considerats un regne independent dels animals i dels vegetals.
La seva característica fonamental és que són heteròtrofs; per tant, no són capaços de realitzar la fotosíntesi i han d'obtenir l'energia per a viure a partir de matèria orgànica ja existent.
Els fongs tenen unes característiques que els diferencien notablement i que ens mostren de forma evident de que no es tracta d'una planta. Els fongs estan emparentats amb els vegetals per la seva forma de reproduir-se, i amb els animals pel seu particular metabolisme que emmagatzema glicogen, un element característic que es troba en quantitats importants al fetge dels animals, i per contenir quitina en els seus teixits, un polímer lineal que es troba a la closca dels insectes.
Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d'ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder-los observar, d'aquí que s'anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong.
TAXONOMIA DELS FONGS SUPERIORS
| TALL ESQUEMÀTIC D'UN FONG DE LA CLASSE DELS BASIDIOMICETS I ORDRE DELS AGARICALS. vent, la pluja o el sol, poden eliminar o alterar qualsevol d'aquest elements; poden perdre l'anell, el granulat de la cutícula del capell, o es poden produir variacions importants a la seva coloració, amb la qual cosa es fa més difícil la seva identificació. |
CAPELL O BARRET
És una de les parts fonamentals per l'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.
HIMENI
És la part reproductora del fong. Es tracte d'un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d'espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum.
PEU O CAMA
El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s'hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l'espècie, com és la forma, la separabilitat, la ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència.
ANELL O VEL
L'anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que al no haver-se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alts (Macrolepiota procera), a mitja alçada (Agaricus campestris), o relativament baixos (Amanita pantherina).
VOLVA
Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s'anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).
MICELI
El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l'autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada. Existeixen més de 50.000 espècies. La micologia és una ciencia que es troba dins de la biología i, estudia els fongs. Els fongs es desenvolupen prefentement en llocs humits i foscos perquè no necessiten la llum per sobreviure.
Dins dels fongs n'hi ha de:
- paràsits, tant d'animals (per exemple, els que produeixen les micosis de la pell) com de plantes (míldiu, botritis, banya del sègol, etc.);
- sapròfits, que s'alimenten a partir de restes mortes, tant d'animals com de vegetals (com ara el bolet de xop);
- simbiòtics, com aquells que s'associen amb les arrels de les plantes formant les micorizes (com, per exemple, els esclata-sangs).
| FONGS SIMBIÒTICS |
| FONGS SAPRÒFITS |
| FONGS PARÀSITS |
ESCOLA “SAGRATS CORS”
C.COMÚ DE NATURALS
Treball sobre els fongs